Document:La pràctica psicomotriu pàg 9 a 23

PRC2-EDUCACIÓ ESCOLAR 0-18 ANYS FASE 3 del PRÀCTICUM II Alumna: Susanna Duran Rocamora Maig-juny 2012
DEFINICIÓ LA PRÀCTICA RELACIÓ QUE MANTÉ EN ELS COM TREBALLAR-HO EN LES SESSIONS DE
PSICOMOTRIU HI APRENENTATGES PSICOMOTRICITAT?
INFLUEIX EN: (observació en el pràcticumII)

Referit a la Ajuda en diferents plans: En la pràctica psicomotriu es treballa constantment
intuïció global o Una bona adequació perceptiu: en l’estructuració espai-temporal: el amb el cos, el fet de poder fer un treball lliure fa que
coneixement de l’esquema corporal propi cos és el primer punt de referència, cada infant interioritzi el seu propi cos, l’alumne pren
immediat del ajuda en el després li segueix la relació amb els altres i consciència d’ell (quan toca de peus a terra, amb les
nostre cos, ja desenvolupament de amb les coses. mans, quan li passa la tela pel nas, cap, mans, etc...).
sigui en moviment la personalitat i la L’ajudarà a tenir una bona orientació, reduint els És important treballar sense sabates i amb poca roba
o en repòs, en intel ligència i així en problemes més freqüents: per rebre més sensacions amb l’exterior.
funció la possibilitat de sorgir 1. confusió de lletres(p-q...)
d’interrelació de menys problemes 2. inversió de lletres(el/le...) Treballem el cos en la destrucció de la construcció
les seves parts, i personals, familiars, 3. inversió de síl labes. inicial.
sobretot, de la escolars i socials. 4. augment de lletres en una paraula o
seva relació amb omissió. En les habilitats sensoriomotrius: imitacions de gestos,
1.-ESQUEMA CORPORAL

l’espai i els La psicomotricitat motriu: control de les parts del seu cos per evitar treballar el nen vist de cara, de costat, amb gestos
objectes que el potencia el la mala coordinació, lentitud i maldestre. simètrics, unilaterals, bilaterals. Desenvolupa a més la
rodegen, segons desenvolupament dels L’ajudarà en fer un bon traç, continu i segur. lateralitat, la direcció, la noció d’espai, l’agilitat i
Le Boulch10. alumnes a través l’elasticitat.
d’activitats bàsicament personal i social: una mancança del treball pot
És la vivència i la corporals. De manera portar-lo a ser un nen que els mestres l’han En el joc simbòlic en accions com llevar-se, vestir-se,
integració del cos. progressiva l’infant d’avisar, patir canvis d’humor, pot mostrar-se rentar-se, caminar, córrer, pujar, baixar, trepar,
anirà elaborant la agressiu, ansiós, amb tics. reptar, marxa creuada, etc.
imatge d’ell mateix i
del seu esquema En el joc del mirall, molt utilitzat en psicomotricitat es
corporal, importants treballa l’esquema corporal.
en el seu
desenvolupament En la fase de relaxació és molt important el poder
personal, la interacció tocar, apretar, acariciar les parts que es volen
amb els altres i treballar, anomenar-les i fer-los prendre consciència.
l’entorn, i els
aprenentatges. El treball amb la pilota, amb mocadors, amb cercles
amb diferents parts del cos.

En la fase de la representació es pot veure com va
avançant la qualitat del seu dibuix. Com més
assimilades tingui les seves parts de més qualitat serà
el dibuix.

10
Núñez Sandoval, R “La psicomotricidad y su relación con el aprendizaje”.

-9-

INFLUEIX EN: (observació en el pràcticumII)

Capacitat per en ajudar en una Ajudarà en estar menys cansat, mostrar-se Fer un treball amb les xanques.
adoptar i bona coordinació amb menys ansietat, més atenció i més Passar per sobre de diferents grossors (banc,
mantenir una dinàmica general. seguretat. corda, pneumàtic, ratlla, cercles, etc...). Aprofitar
posició corporal per fer-ho amb diferents posicions: de peu, de
oposada a les L’equilibri i el Les emocions manifestades a través del to, genolls, a peu coix).
forces de la control de la postura també repercuteixen en l’equilibri. Un bon Fer el joc de les estàtues.
gravetat. són la base de equilibri motriu ajuda a “estar sense tensions”. Fer treball amb cercles.
l’autonomia motriu, Fer equilibri amb els blocs d’escuma de diferents
És sostenir el ja que qualsevol grandàries.
2.- EQULIBRI

cos sobre la habilitat (córrer, Fer equilibri amb la pilota gran.
seva base. saltar, parar, Aprofitar exercicis de ioga (arbre, l’espelma,
Consisteix en iniciar...) necessita l’avió...).
conservar la control de la postura
postura de i l’automatització de El fet de tenir el psicomotricista a la sala pot
drets. les reaccions donar una petita ajuda en aquells alumnes que
d’equilibrament. ho demanin, o bé ell vegi que ho necessiten (
allargar la mà, dir-li unes paraules, tocar-los una
L’equilibri es troba a mica, etc...)
la base de la
coordinació És molt important en les sessions de
dinàmica. psicomotricitat siguin els mateixos alumnes els
qui vagin avançant segons les seves necessitats,
pors, seguretats, atreviment i arribin a una
autèntica confiança personal.

-10-


INFLUEIX EN: (observació en el pràcticum II)

Segons Le Bouch11 El fet de treballar la Possibiliten l’adquisició d’una sèrie d’habilitats En aquest cas la importància no està en fer ràpids
3.-COORDINACIÓ DINÀMICA GENERAL

els exercicis de coordinació afavoreix motrius, sense que siguin automàtiques. els exercicis, ni en gran quantitat, sinó en fer
coordinació la independència dels treballs de precisió, a un bon ritme i ben executats.
dinàmica general diferents segments Són exercicis fonamentals on es treballa la part
són aquells que corporals i dóna tàctil, visual, kinestèsica, espacial i temporal i En la sessió de psicomotricitat es treballa aquest
exigeixen un ajust seguretat i harmonia ajudarà a tenir uns nens menys nerviosos, més àmbit en la part que es treballa en el joc simbòlic i
de totes les parts en el cos. perceptuals. A més, incrementen el to muscular, en el sensoriomotriu.
del cos, i sovint, la velocitat, la resistència física, l’agilitat i la
impliquen flexibilitat. També es pot dansar, moure’s, desplaçar-se,
locomoció. etc...al so de la música.
Satisfà les necessitats que tenen els nens de
La possibilitat de moviment, a més, actuen com a sedants en Moure’s per l’espai i aturar-se a l’escoltar un so.
realitzar accions aquells més moguts, per altra banda activen als
motrius on hi ha que són més inhibits. Fer tombarelles, jugar a les truites (moure’s de
implicats diversos costat), reptar, gatejar, la roda dels colors.
moviments. Poden ser exercicis previs a la relaxació,
respiració o a l’inici d’un treball. Fer jocs de respiració i prendre’n consciència.

11
Le Boulch (1981)“La educación por el movimiento en la edat escolar”Ed. Paidós

-11-


Diferenciarem la El treball psicomotriu Ajuda en tenir un domini en la coordinació En les sessions de psicomotricitat es treballa aquest
coordinació motriu cal que doni a motriu gruixuda i en la fina. àmbit mitjançant el joc sensoriomotriu
gruixuda i la fina. l’alumne una
motricitat espontània, Ens ajudarà a estalviar-nos algunes dificultats, En el joc simbòlic mitjançant titelles, fent de
La gruixuda és la coordinada i rítmica. com ara els relacionats amb la disgrafia. metges, de botiguers, etc...
capacitat del cos
per a poder fer L’ajudarà a adquirir Amb els domini dels músculs el nen pot portar a En el moment de la representació es pot treballar
moviments on major domini de terme activitats més complexes: modelar, molt bé amb diferents materials: plastilina, fang,
4.-COORDINACIÓ MANUAL

s’utilitzen els diferents músculs. retallar, escriure, etc... paper fi, construccions de fusta, enfilar, etc... El
músculs llargs. nen pot fer la representació del que ha viscut amb
Estem parlant Ens anirà bé per a poder tenir un traç adequat. els diferents materials
d’accions com
córrer, saltar, L’educació de la mà enfocada cap al grafisme va El treball d’arrugar paper, esquinçar, jugar amb els
reptar, ballar, etc. íntimament lligada a la pràctica psicomotriu, dits de les mans, fer grans cercles a l’aire, bucles,
però especialment en els exercicis de: etc...
La psicomotricitat independència de les espatlles, braços
fina és la capacitat rotació del braç
de poder utilitzar rotació del canell
músculs petits per independència dels dits de la mà
fer moviments pressió adequada.
més precisos,
específics: apretar
els llavis, tancar
un ull, moure els
dits, obrir els dits,
tocar una tecla
amb un dit; en
tots ells usem les
mans i els dits.

-12-


La capacitat que Ajuda en la maduració Hi ha un seguit de requisits que s’han de tenir
posseeix una fisiològica del en compte. En les sessions de psicomotricitat fem el treball
persona per subjecte, la qual desenvolupament de l’equilibració general d’una coordinació visomanual quasi en tota ella, en
utilitzar comporta una millora del propi cos. diferents fases: joc sensoriomotriu, en el joc
simultàniament les en els requisits independització dels diferents músculs. simbòlic, podem dedicar-hi més insistència quan
mans i la vista anotats en la columna una perfecta adequació de la mirada als treballem amb:
amb l’objectiu de següent. diversos moviments de la mà. els blocs d’escuma i en fem construccions,
5.- COORDINACIÓ VISOMANUAL

realitzar una una lateralització afirmada, independització amb coixins tot fent lluita,
tasca: dibuixar, Cal una precisió i un de la dreta i l’esquerra, el nen expressa una quan utilitzen les pilotes i ens les anem
escriure, pentinar- ajust entre la mà i com a la predominant. passant, les botem,
se, cosir, agafar l’ull, a més, sempre es un desenvolupament en la direccionalitat. quan usem els cercles,
una pilota, pintar, demana una mirada quan fem sessions amb globus, etc...
fer construccions, atenta a les altres La maduració fisiològica del nen i l’entrenament
etc... parts del cos i a la o els exercicis realitzats ajuden a evolucionar al Una altra estona de la sessió de psicomotricitat on
situació en general. subjecte. treballem la coordinació visomanual és quan fem la
Fonamentalment representació amb fustetes, construccions.
en totes les Tots els jocs És un bloc molt important en l’edat escolar com
activitats que fa oculomotrius són útils al llarg de la nostra vida.
un infant hi ha per observar la
d’haver una lateralitat, per a què
coordinació siguin ells mateixos
oculomanual, és a que valorin quin costat
dir, la vista corporal utilitzen amb
“controlant” el que més facilitat.
fa la mà.
Podem donar una
doble orientació a la
sessió (coordinació
oculomanual o
lateralitat)

-13-

Entraríem a parlar dels nens dretans-
És la preferència Ajuda en adquirir una esquerrans, lateralitat creuada, etc... però ens Les activitats proposades en el bloc anterior ens
d’una part del cos bona organització de allargaríem i arribaríem a fugir d’ofici. Anomenar serveixen per a treballar la lateralitat.
en lloc de l’altra. les referències que els nens esquerrrans es troben immersos en
Ve donada per la espacials i dels un món dretà que els obliga a adaptar-se a Afegir-hi d’altres com:
distribució de objectes, sempre a gestos i direccions que es confronten amb la fer el treball simbòlic amb titelles,
funcions entre els partir del propi cos i seva tendència natural. També podem dir, que xutar pilotes, jugar amb pilotes
hemisferis facilita els processos cada vegada menys. És important que un nen el joc del mirall,
cerebrals. d’integració perceptiva esquerrà sàpiga i tingui clar que ho és, no cal el joc de les ordres: toca la mà dreta del
i de l’esquema que senti que ell és “diferent” i ell pot superar company, aixeca el peu esquerra, etc...
Segons Harris corporal. els entrebancs en què es troba. jugar amb cercles.
(1961)12 significa La gran dificultat de distingir dreta i esquerra
6.- LATERALITAT

la preferent Tots els jocs provoquen dificultats lectoescriptores (dislèxia,
utilització i oculomotrius són útils disortografia)amb la possibilitat de derivar al
superior aptitud per observar la fracàs escolar.
d’un costat del cos lateralitat, per a què Hi ha autors que afirmen que hi ha relació entre
davant de l’altre. siguin ells mateixos l’esquerranisme i el retard del desenvolupament
Tot individu que valorin quin costat del llenguatge.
tendeix a ser dretà corporal utilitzen amb Hi ha autors que afirmen que molts casos de
o esquerrà, a més facilitat. Podem dislèxia es constata una dominància creuada de
servir-se per donar una doble mà i ull, fins i tot hi ha nens que no són
predilecció orientació a la sessió dislèxics, però que tenen dificultats en en la
personal de l’ull, la (coordinació lectoescriptura.
mà, el peu o oculomanual o
l’orella dreta o lateralitat). (explicitat Hi ha autors que afirmen que tenir la lateralitat
esquerra. anteriorment) creuada pot produir dificultats en els
aprenentatges escolars però també un talent
especial a qui la té en l’habilitat visoespacial.
Els que no diferencien la dreta de l’esquerra del
seu propi cos, tenen més dificultats en la seva
creativitat i en l’organització del treball.

12
Mayolàs, M.C “Relació entre la lateralitat i els aprenentatges escolars”.Apunts. Educació Física i esports 2010, Num 101, 3r trimestre, pàg. 32. http://articulos-
apunts.edittec.com/101/ca/032-042.pdf

-14-


Està relacionada en l’ajuda als nens en Una manca d’estructuració espacial pot Totes les sessions de psicomotricitat treballen
íntimament amb el coneixement i el desencadenar en: aquest bloc, ja que s’intenta que el nen s’adapti a
l’esquema domini de l’espai de l’espai i ho fa amb el seu cos que n’ocupa un, es
corporal. Es les nocions que el problemes d’aprenentatge mou per un espai i fa les accions en l’espai.
diferencia en què regeixen. dificultats de raonament
el primer s’entén alteracions de conducta En l’estona de construcció en la sessió de
com la presa de Cal que els alumnes psicomotricitat els nens poden treballar
consciència dels les coneguin i les Quan un alumne confón les lletres p-q, b-d l’estructuració espacial, ja que tenen l’oportunitat
diferents elements distingeixin clarament, demostra una insuficient orientació espacial, ja de construir-se cases, ponts, camins i haver-se de
del cos i les les experimentin amb que té dificultats en diferenciar la dreta de situar en ells, tot utilitzant diferents materials, tals
7.- ESTRUCTURACIÓ ESPACIAL

relacions que el cos. El nen les l’esquerra i dalt de baix. com: blocs, cordes, piques, pilotes, robes, , caixes,
mantenen entre interioritzarà si les etc...amb tot això podem treballar les nocions de:
ells, ja sigui de experimenta La confusió de síl labes la-al, el-le són dins-fora, un costat-l’altre, lluny-a prop, etc...
manera estàtica personalment i hi símptomes d’una incorrecta orientació espacial.
com en moviment. troba un sentit i un En l’estona de representació, si aquesta és verbal
valor. Quan un nen no aprecia correctament les podem copsar si els nens han arribat a situar-se
Podem dir, que distàncies manifestarà problemes de lectura, tals correctament i són capaços de verbalitzar-ho: “he
l’esquema corporal En el coneixement del com pot ser que ho llegeixi tot junt, sense estat jugant amb en Pere i teníem al costat el
és el coneixement seu propi esquema separar les paraules: “Mariamenjaunapoma” Gerard...”També aprofitant aquest moment de
del jo. I, per altra corporal per a poder El fet de llegir seguit, sense saber separar les representació i fent fer-los un dibuix es poden
banda, tenir una bona paraules comporta al nen no poder comprendre veure els mateixos objectius marcats.
l’organització orientació. el que llegeix.
espacial s’entén
com l’estructuració Facilita: A l’hora d’escriure mostrarà dificultats tot
del món extern, el moviment en separant arbitràriament les lletres, les síl labes i
on pròpiament es l’espai les paraules, a més hi haurà confusió en la
relaciona les diverses direccionalitat de les grafies.
primerament amb relacions que
el jo i després s’estableixen amb
amb les persones i els objectes.
objectes, estant
aquest tant en
moviment com
estàtics.

-15-


El nostre cos ocupa poder primer ajudar al És imprescindible que l’alumne hagi superat En les sessions de psicomotricitat el fet de poder-
un espai, se situa en nen a organitzar el tots els problemes d’orientació. se moure lliurement i fer actuacions segons les
ell i es mou per ell. seu espai en funció seves possibilitats ajuda a l’infant que aquest vagi
del seu propi cos. Passa per les diferents etapes: superant-se al seu ritme, sense sentir-se
8.- COORDINACIÓ ESPAI-TEMPORAL

És l’estructuració del Seguidament serà afirmació de la lateralitat presionat. El nen avança segons les seves
món extern, que capaç de col locar les coneixement i orientació del propi cos, de possibilitats i la confiança que mostra en ell
primer es relaciona nocions de dreta i les seves parts i de les nocions mateix; en aquest moment és quan el
amb el jo i després esquerra cap els 1. alt-baix psicomotricista pot donar-li la seguretat i ajudar-
amb les persones i altres i per últim 2. davant-darrera lo a avançar.
els objectes tant adquirirà els mateixos 3. esquerra-dreta
estàticament com en conceptes en els l’orientació en l’espai respecte als objectes i Es treballa la coordinació espai-temporal quan
moviment. objectes. a les altres persones estan jugant lliurement o bé fan el joc de rol, tot
la percepció de diferents distàncies i situant-se damunt-sota, davant-darrera, dalt-
Els nens es troben en El nen podrà afinar, velocitats, on l’espai i el temps es troben baix, ober-tancat, dins-fora, tenint un ordre,
un espai en el qual valorar i apreciar interrelacionats. expressant el que fan, desplaçant-se, fent
han de situar-se, han distàncies entre els llançaments, fent circuïts.
de situar-hi els objectes i situacions i Una correcta estructuració espai-temporal
objectes i han podrà desenvolupar la ajudarà en: En la fase del joc de construcció es treballa la
d’organitzar-s’hi capacitat de una major precisió en els gestos i els coordinació.
segons l’espai de què representar-los moviments,
disposen, usant el mitjançant símbols més habilitat en el moviment, Les activitats d’aquest bloc són molt semblants a
seu cos. que el podran ajudar habilitats imprescindibles per les que es poden fer en el bloc anterior.
a a actuar en un món l’aprenentatge de la lectoescriptura,
virtual. mitjans per al desenvolupament
intel lectual, sobretot quan s’arriba a un
bon grau d’abstracció.

-16-


És la capacitat de en l’adquisició gradual Una bona adquisició de la percepció temporal fa És important quan s’acaba la sessió de
situar-se en funció d’ahir, avui, demà, que el nen tingui una bona coordinació. psicomotricitat fer un recordatori de les activitats
de la successió tarda, nit, etc... a realitzades, tot aprofitant la part de representació, i
dels partir de la seva És primordial el coneixement del temps, saber el fer una descripció del treball fet seguint un ordre
esdeveniments experiència personal. dia, hora, setmana, etc... ajudarà a l’alumne a cronològic, tal com han anat succeint.
(abans-ara- organitzar-se en el seu treball, en el temps per
després) de la La idea de successió reduir esforços. És molt important el ritme en aquest bloc; el qual
durada dels ens porta directament es treballar principalment en l’àrea de música;
intervals (temps al ritme, que Ajudarà a disminuint l’ansietat que produeix el també la successió temporal, es fa des dels hàbits
9.- PERCEPCIÓ TEMPORAL

llargs-temps comporta ordre, no saber què fer, l’avorriment, perquè sabrà de treball i en totes les activitats diàries. De totes
curts), dels harmonia, durada i organitzar-se. maneres en les sessions de psicomotricitat es pot
períodes (dies, alternança, i és un fer un treball amb instruments, treballar el so-
setmanes, mesos, dels camins que Ajuda a una presa de consciència del món real. silenci, fer adaptacions del cos al so i treballar
etc...). Es tracta utilitzem per treballar nocions temporals d’ara i abans.
de nocions el temps.
abstractes, les Els exercicis de desplaçaments seguint ritmes
quals els resulta estructurats, variar la marxa de la velocitat, repetir
difícils d’assolir. accions ajuden al treball de la percepció temporal.
La percepció del
temps va lligada
amb l’espai, ja
que el temps és
capturat com a
moviment i les
accions es
realitzen en un
espai.

Segons Piaget és
més complexa que
l’evolució espacial.

-17-


És l’acte d’agafar en la percepció del cos Les alteracions psicomotrius ajuden a una mala Els exercicis de respiració es duen a terme en tota
aire i treure’l, és a sobretot a nivell del respiració. la sessió de psicomotricitat i cal que els alumnes en
10.- RESPIRACIÓ

dir, inspirar i tòrax i abdomen; prenguin consciència i com més bona respiració
expirar. també en la La respiració es troba relacionada amb: adquireixin més bons resultats aconseguiran.
interiorització de la disminució psíquica
l’atenció en diferents la percepció del cos També la respiració entrarà en joc en el moment
músculs i el l’atenció interioritzada i el control de relaxació, on podem fer-los ser més conscients
relaxament d’algunes muscular en ella, tot anant indicant el que volem aconseguir.
parts del cos. l’ansietat o l’estrès
la capacitat d’atenció
les alteracions psicomotrius.


S’entén com a Afavoreix el control Ajuda en l’eliminació d’obstacles psicològics que La relaxació sempre serà al final de la fase
relaxació aquella muscular i el dificulten l’adaptació social o les relacions. d’activitat motriu; moment de repòs, de quietud
sensació de coneixement del propi que produeix al nens una sensació de benestar.
11.- RELAXACIÓ

descans o repòs cos. Facilita la realització de les tasques reduint les En aquesta estona podem utilitzar teles, música,
del nostre cos, tensions. pilotes de tennis, pilotes, etc.
quan no hi ha
tensió i la ment s’ Ajuda a l’equilibri personal i a la disponibilitat En aquesta fase es produeix el silenci, es relaxa el
allibera del mental. to muscular i s’interioritza el treball adquirit, el que
cansament, ens explica el psicomotricista.
d’ansietat o de Ajuda a reduir o fins i tot suprimir les sincinèsies
preocupacions que o moviments involuntaris.
en molesten.

-18-

PRC2-EDUCACIÓ ESCOLAR 0-18 ANYS FASE 3 del PRÀCTICUM II
Alumna: Susanna Duran Rocamora
Maig-juny 2012

4.- DESENVOLUPAMENT D’UNA SESSIÓ DE PSICOMOTRICITAT.

La sessió de psicomotricitat consta de diferents fases:

1. Ritual d’entrada

2. Fase de destrucció de la construcció inicial i joc espontani:
espai sensorimotriu
espai simbòlic
jocs de construccions
jocs de regles i de precisió

3. Fase de relaxació

4. Fase representació

5. Ritual de comiat

1.- RITUAL D’ENTRADA.

És el moment d’entrada a la sala de psicomotricitat, on aprofitem per saludar-
nos i ens treiem les sabates i les col loquem ordenadament, ens posem els
mitjons de psicomotricitat i recordem les normes de la sala: tractar bé el
material i els companys, jugar bé, etc...
El psicomotricista fa la presentació del material de la sessió. Aquest es canvia de
sessió en sessió.

2.- FASE DE DESTRUCCIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ INICIAL I JOC ESPONTANI.

És l’inici de la sessió on tots els alumnes s’han de disposar a fer la destrucció
d’una construcció que es troben muntada a la sala i amb el que hi ha muntat,
normalment blocs d’escuma. Els servirà per a fer un desbloqueig tònic.

En la part del joc sensoriomotriu l’alumne podrà jugar lliurement tot anant
aconseguint més seguretat: equilibri, desequilibri, balanceig, rodament,
arrossegament, pressions, etc...

En la part del joc simbòlic el nen jugarà “com si fos...” imitarà la realitat,
imitarà personatges reals o imaginaris.

També pot fer jocs de construccions amb diferents materials.

-19-

Maig-juny 2012
En els jocs de regles i de precisió, on es defineix el que es pot fer i el que no,
els nens juguen col lectivament i posen de manifest la seva competència motriu.

3.- FASE DE RELAXACIÓ.

Es fan activitats de tornada a la calma, repòs, concentració, quietud on s’intenta
que els alumnes es relaxin; hi ha d’haver un ambient tranquil, s’ha de vigilar la
il luminació i la postura.

4.- FASE DE REPRESENTACIÓ.

En aquesta fase no es pot utilitzar el material emprat anteriorment.
És el moment de les explicacions de les vivencies viscudes a través de la paraula,
del gest gràfic, el modelatge, amb diferents llenguatges, explicació d’una
història, amb fang, plastilina, construcció de fustetes, etc...

5.- RITUAL DE COMIAT.

És el moment en què es recull, es treuen els mitjons, es posen les sabates, ens
acomiadem entre tots amb gestos, paraules.

5.- MATERIALS.

Els materials que utilitzem per estimular els infants i afavorir tot aquest treball
són13:

1. MATERIALS TOUS:
blocs d’escuma de diferents mides i formes
coixins
teles de roba, textures i colors diferents; opaques, transparents i de
diferents mides
matalassos
pilotes de diferents mides i colors

2. MATERIALS DURS:
espatlleres
cèrcols
mirall gran
banc suec
escala de sostre
construccions de fusta, de plàstic
caixes de plàstic amb rodes o sense, capses de cartró, etc...
fustes d’equilibri
piscina de pilotes

13
extret de la trobada matinal feta a Salou “cos i moviment: eines de comunicació, acció i representació
(psicomotricitat) realitzada per M. Antònia Anglès el 12 de maig del 2012.

-20-

Maig-juny 2012

3. MATERIALS d’ACTIVITATS DE PRECISIÓ I JOCS DE REGLES:
pales
pilotes
bitlles
cordes
cèrcols
cons, etc...

El llistat del material es pot ampliar segons la imaginació del psicomotricista. Een
el cas que s’utilitzi música és aconsellable que sigui significativa pels infants i que
acostumi a ser la mateix en totes les sessions.

6.- CONCLUSIONS.

El paper del psicomotricista està poc anomenat en aquest document, però he de
dir que hi juga un paper importantíssim, ja que “cada infant utilitza el seu cos,
experimenta les sensacions i manifesta els resultats de manera diferent; el punt
de partida físic pot ser similar tenint en compte el desenvolupament adequat per
a l’edat, però el pòsit emocional pot modificar de maneres diferents els resultats.
És important que aquest substrat emocional es tingui en compte durant les
sessions de psicomotricitat; cal que el professional proposi a tots els nens i nenes
activitats com a grup, però que alhora els tingui en compte com a individus i
estigui alerta a les respostes motrius com a l’actitud enfront dels nous reptes”.14

L’oportunitat que el professional té d’acollir, rebre, emparar, deixar fer,
facilitar...i la manera que els nens i les nenes es poden beneficiar d’aquest
contacte físic i afectiu, de la seguretat que l’adult els dóna en situacions de repte
o d’íntima inseguretat, fa de la psicomotricitat un recurs immillorable per facilitar
un desenvolupament harmònic de l’individu.

Concluint la meva recerca acabaré afegint dades que realment reafirmen la
important tasca que fa la pràctica psicomotriu en l’alumne i com ajuda als infants
a millorar en els seus aprenentatges; així, doncs, segons Rodrigo Núñez, diu que
l’evolució psicomotriu del nen determinarà en gran mesura l’aprenentatge de la
lectura, de l’escriptura i altres àrees de l’aprenentatge, per fixar l’atenció
necessita el domini del cos i la inhibició voluntària. Per escriure requereix uns
hàbits motors i psicomotors: veure, recordar, transcriure d’esquerra a dreta. I
per altra banda, l’escriptura és ja un exercici psicomotor.

Sumar-hi el que diu Guilmain, fonamentat per Wallon ens diu que el nen afectat
de rigidesa motriu té un amor propi molt susceptible, el flàccid és indiferent,
l’àgil s’adapta més fàcilment a les influències del medi, i el maldestre és irritable,
la inseguretat de l’equilibri genera temors: per altra banda, rigidesa, maldestre i
rapidesa associats són fonts d’ impulsivitat , de còlera... Considero que és una
reflexió molt encertada i interessant, i com a futurs psicopedagogs en pot
aportar unes dades valioses.

14
Izquierdo, A (2006) BESTIOLES. Psicomotricitat. Educació infantil. Ed. Casals .

-21-

Maig-juny 2012

M’agradaria afegir que no només els nens que presenten problemes en la
lectoescriptura és que presentin dificultats en la psicomotricitat, sinó que es pot
comptar amb un retard de llenguatge o defectes en la parla, també s’hauria de
pensar en més factors, tals com el nivell socio-cultural, les condicions del medi.
Encara que la intervenció psicomotriu pretén promoure el desenvolupament
postural i de la pressió; a més, promou el desenvolupament social, el de la ment,
el desenvolupament del llenguatge, de la personalitat, la disponibilitat cap als
altres i l’entorn, l’aprenentatge i la socialització. Podem veure que la
psicomotricitat hi ajuda en gran part, però s’ha de mirar si hi ha altres factors
que poden impedir el desenvolupament global de l’alumne.

Siguin quines siguin les nostres dificultats, a l’escola primària, el nostre procés
pedagògic implica sempre, d’una manera racional, “la utilització de situacions
globals complexes en les que el cos, l’objecte, l’espai, l’Altre (igual o diferent),
estaran sempre en interrelacions contínues, en les que el nen serà
experimentador i organitzador, on les recerques intel lectuals seran
funcionalment necessàries”15

Finalitzant, afegir com que sí que s’observa una certa relació entre els diferents
tipus de dificultats en els aprenentatges escolars i la pràctica psicomotriu, és
important que a l’escola es detectin els problemes que pugui tenir un nen i es
reparin. En general, quan un nen de 6-7 anys té problemes en l’inici de la
lectoescriptura se li dóna un suport especial des de l’àrea de llenguatge, però
seria molt important fer-li un suport específic psicomotriu. Per fer-ho, els
professors d’aquesta assignatura, els tutors o bé altres que treballen amb
l’alumne haurien de detectar els problemes de lateralitat, de discriminació D-E i
d’orientació espacial per sol licitar a la direcció del centre les gestions necessàries
per donar-li SUPORT!!16

Només em resta dir que he gaudit mentre he estat treballant en aquest
document i finalment animar-vos a treballar de valent en aquest àmbit i animar a
fer-ho als companys/es, especialistes de psicomotricitat i tutors per a poder
acompanyar d’una manera més adient als nostres alumnes en el seu camí
escolar, fent que aquests siguin entesos i se’ls pugui donar una orientació de la
millor manera possible.

15
J. Azemar, Récit de l’evolution d’une expeérience pédagoguique en École Maternelle. Tret
del llibre Rieu, C i Frey-Kerouedan, (1987)“De la motricidad a la escritura” . Ed. Cincel
16
http://articulos-apunts.edittec.com/101/ca/032-042.pdf

-22-

Document:La pràctica psicomotriu pàg 9 a 23

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (17)

Similar to Document:La pràctica psicomotriu pàg 9 a 23

Similar to Document:La pràctica psicomotriu pàg 9 a 23 (20)

Document:La pràctica psicomotriu pàg 9 a 23