Qué és la psicomotricitat? breu introducció i exemples pràctics d'un mestre motivat.

1. PSICOMOTRICITAT.UN
MÓN DESCONEGUT DE
SENSACIONS.
EXPERIÈNCIES D’UN MESTRE AMB
INQUIETUDS.
LA PSICOMOTRICITAT EN L’ ETAPA D’ ED.INFANTIL
I PRIMER CICLE DE E.PRIMÀRIA..
HISTÒRIA,TEORÍA ,TENDÈNCIES…
APLICACIÓ DIDÀCTICA
ORIENTACIÓNS I IDEES PER LA PRÀCTICA REAL.
PROPOSTES DE SESSIONS Y ACTIVITATS

2. ACÍ TENIM LA CLAU!!
COM PODEM ESTIMULAR-LO?
QUINES ACTIVITATS TRIEM?
SÓN VÀLIDES TOTES?QUINES?

4. -COMO
LA PSICOMOTRICITAT.QUÉ ES ? CÓM
TREBALLAR-LA?
QUINS OBJECTIUS REIALS PERSEGUIM
A L’AULA?
¿QUÉ?

5. EL PERQUÉ DEL DOCENT.EL SENTIT DE LA
PRÀCTICA.
"El treball de la Psicomotricitat és per a la majoria de professionals de l'educació UN GRAN
DESCONEGUT. En multitud d'ocasiones,els centres no compten tan sols amb l'especialista
adecuat per dur-la a la pràctica.En altres casos,les sessions de Psicomotricitat es realitzen per a
compliment d'expedient sense tindre el docent una base sòlida a què agafar-se per a impartir
les esmentades sessions i el que és més important amb poques ajudes,publicacions,orientacions
i idees per al desenrotllament correcte,positiu i beneficiós de la activitat per al xiquet. Tant
l'Educació Física com la Psicomotricitat han de ser obertes,baix contínua experimentació per
part dels docents,i també dels alumnes. La poca consistència de les sessions, hermètiques i
tancades, amb els continguts i activitats minuciosament programades fins al límit, tenen els
seus dies comptats per la poca efectividad,acceptació i eficàcia cap al propi alumnat. La majoria
dels xiquet/es que han desenrotllat de manera òptima la seua psicomotricitat, practiquen de
forma natural i espontània les seues habilitats i capacitats posteriors"

6. ANTECEDENTS .BREU HISTÒRIA DE LA
PSICOMOTRICITAT COM A CONCEPTE.
"CONCEPTE DE PSICOMOTRICITAT: La Psicomotricitat naix, com a concepte teòric
i transcendental, per a anar progressivament augmentant el seu CAMP D'ACCIÓ i
anar convertint-se a poc a poc,al menys en la seua esència en un concepte i
matèria quasi purament PRÀCTIC si ens fixem a l'actualitat. ORÍGENS DE LA
PARAULA:
ETIMOLOGÍA. PSIQUE (MENT) I MOTRICITAT (MOVIMENT)
COS -MENT : DUALITAT COS/MENT:INDIVIDUALITAT.

7. AUTORS -TENDÈNCIES
HISTÓRICAMENT :
GRÈCIA(dualitat) –ROMA(unitat):
PENSADORS- FILÒSOFS,ESPORTISTES..
Piaget,Wallon,Ajuriaguerra,Le Boulch,Picq y Vayer,Otzeresky…..
Escoles,Tendències:França,Alemanya…
Evolució contínua,en constant procés de canvi i descubriment.
Altres tendències:les escoles ruses…
Tendències noves
Altres:To,emocions,sensacions,globalistes…

8. *Piaget destaca la importància de les accions físiques a l’hora
d’elaborar estructures mentals.
Importància vital de la relació: accions físiques-funcions i
estructures mentals.
sensoriomotor
simbólic
operacional/pre-operacional

9. Altres dades històrics…
DUPRE- 1913- CREA EL TERME
1935 Guilman mostra la importància del moviment al
processos mentals i maduratius de la persona i la seua
relevància en lo afectiu-social.
-.Wallon (psicòleg,metge,pedagòg)experimenta i comprova els
beneficis del moviment en aspectes psicològics del xiquet.
•Wallon és el gran pioner de la Psicomotricitat,treballant en xiquets
delinqüents,marginats,inestables,emotius amb problemes d’ apatia i una llarga llista
de problemes i patologies.”EL TÒ MUSCULAR”.

10. El concepte unitat-globalitat.
•“Una gran varietat d'estudis porten a afirmar que l'individu no ha de
considerar-se com un element físic o espiritual per separat.D’ací la
importància de considerar la dualitat i l'especificitat de cos i ment i
viceversa per a una formació integral de l'individu. Encara que actuen amb
autonomia els processos biològics ,psicológics i ambientals,a la vegada
interactuen entre ells en el desenrotllament psíquic que influïx en qualsevol
aspecte del comportament de la persona"

11. ¿Qué es un transtorn psicomotriu?
•"En termes generals podríem definir-los com la diferència entre el potencial
del xiquet i les capacitats reals que presenta.Açí hauríem d'observar les
carències que puga presentar:
•motrius,expressives,socials,psíquiques,relacionals,emotives.......són un factor
essencial en el desenrotllament psíquic que influeix en qualsevol aspecte del
comportament

12. MOTRICITAT I «MOVIMIENT.
•"Un dels elements fonamentals de la Psicomotricitat
tant des del punt de vista teòric com des del punt de
vista de la pràctica professional, està constituït pel
moviment. La Psicomotricitat valora el moviment no
sols en la seua estreta dimensió neurofisiològica, sino
també i en el mateix temps com a intel·ligència i
afectivitat."

13. QUÉ ES LA PSICOMOTRICITAT PER AL DOCENT.
"El cos no és només una dada biològica, sinó també és un espai psíquic
que s'expressa a través de les diferents funcions psicomotrius viscudes
i actuades en la realitat”.
ÉS UN ÀREA DE TREBALL',UN INSTRUMENT QUE ENS PERMET
CONÉIXER,TREBALLAR,VALORAR ,CANVIAR,MILLORAR I OFERIR A LA
PERSONA UNA AMPLA VESSANT DE POSSIBILITATS MOTRIUS,PERÒ
TAMBÉ UNA INFINITAT D'EXPERIÈNCIES I VIVÈNCIES D'ESTIMULACIÓ A
TRAVÉS D'EMOCIONS,RELACIONS ,ACCIONS I VALORS QUE DE MANERA
INHERENT A LES ACTIVITATS TRANSMETEM A LES NOSTRES SESSIONS.
José Antonio Peg

14. En Educació Infantil -
Dins de l’àrea de Coneixement i
Autonomía Personal.
Interdisciplinariament pot estar també dins
de les altres àreas d’aprenentatge.

15. En Educació Primària.
No té un lloc fixe ni definit,tampoc
reconegut a les programacions.
Ha d’estar
inclosa,oculta,implícita,afegida,relacio
nada en varies àrees d’aprenentatge:
E.Física per
supossat,Expr.Plàstica,Matemàtiques,
C.Medi…

16. Objectiu global de la
psicomotricitat.
•Afavorir el domini del
moviment corporal per facilitar
la relació i comunicació amb sí
mateix,amb els altres,amb el
món i amb els objectes.

17. Objectiu específic
•"Estimular la capacitat sensitiva centrada en les
sensacions relatives al propi cos i a l'exterior (els
altres i els objectes.) Educar la capacitat perceptiva
per mitjà de la presa de consciència dels components i
l'organització de l'esquema corporal. Estimular la
capacitat representativa o simbòlica i l'operativa
concreta: els moviments són representats o expressats
per mitjà de signes gràfics, símbols, plans,
manipulacions d'objectes real i mentalment per a
després realitzar operacions concretes."

18. Quin resultat volem obtindre?
"Es tracta d'obtindre:
• Tot allò que abasteix una visió global de la persona:
.La consciència del propi cos.
. El control i més tard l'eficàcia de les diverses
coordinacions globals i segmentàries.“
El domini de l'equilibri…………………
SENSACIONS…….
PERCEPCIONS……EMOCIONS…………………

19. CONTINGUTS BÀSICS DE LA
PSICOMOTRICITAT.

20. CONEIXMENT DE SÍ MATEIX.
•Esquema corporal
El cos de forma global i els seus segments.
Posibilitats de moviments (progressió)

21. DOMINI DE LA MOTRICITAT.(Grossa i fina)
Del moviment ample a la digitalitzaciò i especialitzaciò
en moviments que requereixen mès concentraciò i
descentraciò.
Coordinación general i segmentària.
Dissociacions.
Descentracions i dissociacions motrius.
•Expressiò motriu.L’ésser creatiu.Expressió i creativitat
Percepció-sensacions-el mòn dels sentits.
El ritme i l’expressió corporal

22. ALTRES CONTINGUTS DEL
TREBALL
PSICOMOTRIU.ACTIVITATS
ESTANDARITZADES I ALTRES
MENYS CONEGUDES.

23. •CONTROL D’EMOCIONS.
•LES RELACIONS AMB LA
RESTA(companys,mestres,majors…).
•IMATGE PERSONAL –IMATGE SOCIAL.
•PER SUPOSSAT LA MOTRICITAT
•FÒBIES.
•CONDUCTES(agressives,introvertides,destructives,
hipo-actives,pors…)
•…i moltes més(control
d’esfinters,autismes,abstraccions,dispersions…)

24. ALGUNS CONTINGUTS O AREES DE
TREBALL QUE EL TERME ENGLOBA.
•PODEM DISTINGUIR ENTRE EDUCACIÓ I
REEDUCACIÓ PSICOMOTRIU(si bè és molt afinar)A
l’escola s’educa i reeduca:
• sobre hàbits i conceptes encara no adquirits.
Sobre roins i bons hàbits i conceptes ja
adquirits(dins de l’àrea que ens pertoca).
•El docent pot treballar i interactuar els dos.El
segòn terme però encercla un sentit més patològic
.El docent en aquest cas pot servir de pont o ajuda
entre FAMÍLIA-PERSONAL MÈDIC ESPECIALITZAT I EL
XIQUET.

25. ALGUNES PATOLOGÍES O MANCA DE
CAPACITATS QUE ES PODEN DETECTAR I
TREBALLAR.
DE CARÀCTER FÍSIC.
PURAMENT MOTRIUS.
TRANSTORNS NEUROLÒGICS VISIBLES A LES NOSTRES CLASSE DE
PSICOMOTRICITAT(apràxies,dispràxies,paratoníes
Poca o nul.la inhibició voluntària de mov……)
PSICOLÒGIQUES.
SENSORIALS.
SOCIALS-EMOCIONALS-AMBIENTALS
ALTRES(LLENGUATGE,GRAFÍES,APRAXIES).
.

26. ALTRES MÉS ESTRICTAMENT
“CURRICULAR”
LA PARLA,EL LLENGUATGE,ELS CODIS,
L’ ESCRIPTURA.
LES IDEES I LES PARAULES.
IDEES TRADUÏDES A MOVIMENT.
TOT AIXÒ SÓN CONTINGUTS BÁSICS DE
L’APRENENTATGE ESCOLAR.
…I TOT
S’ORIGINA,S’ELABORA,S’ADQUIREIX..........

27. UNA CURIOSITAT.
LOCALITZACIÓ D’ÀREES DEL CERVELL RESPONSABLES
DE LES APRAXIES I ALTRES PATOLOGIES SIMILARS.
•APRAXIES,AFASIES I ALTRES PATOLOGÍES DE CARÀCTER
NEUROLÒGIC ESTAN CENTRADES I LOCALITZADES A L’AREA
DE BROCA I AREA DE WERNICKE.
• En tot cas,és convenient de dir qué som mestres,no metges ni altra cosa pareguda.El millor és
intuir,aconsellar,observar,però en cas d’una actuaciò més seria PER AIXÒ ESTÀN ELS
PROFESSIONALS MÈDICS.Estudis relacionats amb el cerebel i la plasticitat del
cervell(estimulació de les àrees motores per millorar la relació amb les altres).

28. AMB TOTES LES COSES QUE
N’HI HA DINS...

29. NO SERÀ QUE EL CERVELL ENS
ENGANYA? PODRÍEM ENGANYAR-LO A
D’ELL?LA PSICOMOTRICITAT POT SER UNA
DE LES CLAUS?

30. ALS CASOS DE GREUS
DIFICULTATS D’APRENENTATGE,
NO ES PODRÍA FER EL
MATEIX??....
AUTISME,ASPERGER,P.CEREBRAL,DEFICIÈNCIA MENTAL
SEVERA I PROFUNDA.ENFERMETATS I SÍNTOMATOLOGÍES
DENOMINADES”RARES”.
PENSEM I DEIXEM-HO DE MOMENT ACÍ,QUE ENS
PODRÍEM MORIR D’UN ESGLAI.
PER CERT, SABEM DE PERSONES AMB SÍNDROME DE
DOWN QUE TRAUEN CARRERES
UNIVERSITÀRIES?...............

31. INTENTEM-HO.
ENCARA QUE ÉS DIFÍCIL ES POT
FER…I HO FEM ALGUNA
VEGADA

32. ORIENTACIONS AL DOCENT.
EL COMENÇAMENT DE LA PRÀCTICA.
ALGUNES IDEES BÀSIQUES DE COM PREPARAR LES CLASSES.
QUE VOLEM TREBALLAR?.JUGUEM AMB VARIABLES DEFINIDES(NECESSITATS,TEMPS,MATERIAL,ESPAI
NOMBRE D’ALUMNES,ESPAI,MESTRES DE RECOLÇAMENT…).
OBJETIUS,METODOLOGÍA,TÈCNIQUES D’ENSENYAMENT.TRIAREM SEGONS:
AGRUPAMENTS(QUIN ÉS EL MILLOR)
TEMPS D’INTERVENCIÓ:GENERAL,ALTERNATIU…
ACTIVITATS(TRIAREM SUFICIENTS PER NO AVORRIR I TAMBÉ PER NO PROVOCAR L’EUFÒRIA DESMEDIDA I
EL DESORDRE.
ESTRUCTURA DE LA CLASSE(Hi ha moltes propostes).
1.FASE ACOLLIDA(Salutacions,presentar material.L’ assamblea com a base…
2.PART PRINCIPAL:És la part fonamental del treball.La intervenciò de l’alumnes i la seua participació.
3-FASE FINAL DE TORNAR A LA CALMA:Arrepleguem material,repassem idees i activitats que més ens
hagen agradat.Afavorim la reflexió.
ALTRES MODELS DE SESSIÓ.(purament perceptiva,participativa,d’intervenciò…)

33. La psicomotricidad en E.I. de 3 a 6
años.
•Etapa de l’equilibri monopedestant.El xiquet pot
mantindre’s de puntetes durant 10-15 segons amb
un peu,gràcies a la adquisició de consciència i
domini de l’eix mitjà del cos.
•La carrera és ja contralateral i no es cau tan
fàcilment com abans.
•Al començament d’aquesta etapa el control
d’esfínters(que s’inicia a entrenar als 18 messos,en
circunstàncies normals és total.

34. La psicomotricitad en l'Etapa
d'Ed.Infantil.(Línies generals)
•En aquesta etapa anem passant de postura a
actitud postural.
•“En accions” és capaç de discernir dreta -esquerra
de mans,peus i ulls.Encara per supost no controla ni
domina la lateralitat.És un procés molt llarg.
•Els conceptes de ritmes bàsics s'assoleixen.Això
queda patent als
desplaçaments,carrera,coordinaciò carrera-salt,els
volantins...

35. Algunes tasques bàsiques que un xiquet deuria
dominar al finalitzar el cicle d'Educació Infantil:
Superació d’obstacles en carrera.(poca alçada.
Entre els 5 i 6 anys. La lateralitat té un domini considerable,encara que
anirà afiançant-se i consolidant-se fins als 11 anys
Botar repetidament sobre una cama sense caure's.
Desplaçar-se en carrera frontal,lateral i inversa d'una
manera fluida.
Realitzar de manera correcta la pinza entre pulgar i
índex.Bona tasca en lo referit a motricitat fina.

36. En general al final de l’etapa infantil:
.Augmenten els paràmetres positius de
coordinaciò i domini de la motricitat general i de
la seua funcionalitat a les tasques habituals.
•La motricitat fina comença a augmentar.
•L’espai comença a estructurar-se de manera
menys centralitzada.
•Comença un periode de reflexió que influeix a
l’hora de les actuacions motrius.El “per qué”
dels moviments.

37. PSICOMOTRICITAT vs EDUCACIÓ
FÍSICA.
•VORE EL QUE CADASCÚ DELS TERMES ABASTEIX DE MANERA MÉS
TRADICIONAL.
•PER QUÉ NO ES TREBALLEN CONJUNTAMENT TAMBÉ EN PRIMÀRIA?.
•FINS A FINALITZAR AL MENYS PRIMER CICLE ÉS CONVENIENT
ALTERNAR-LOS .INCLÒS ELS CONTINGUTS PRÀCTICS ES DEURÍEN
COMBINAR I RELACIONAR.
•EN SEGON I TERCER CICLER DE PRIMÀRIA ES SUPOSA HAN ADQUIRIT
UN BON GRAPAT D’EXPERIÈNCIES PSICOMOTRIUS I RELACIONS AMB
L’ENTORN I L’EDUCACIÒ FÍSICA POT SER MÉS QUANTITATIVA EN ALLÒ
REFERIT A MOVIMENT,TÈCNICA I ADQUISICIÓ D’HABILITATS I DOMINIS.

38. MÉS SOBRE LA FAMOSA DUALITAT.
L’ EDUCACIÓ FÍSICA NO HA DE PRESCINDIR DE LA PSICOMOTRICITAT:
-PER ENRIQUIR-SE.
-PER COMPLETAR-SE.
-PER RECICLAR-SE.
-PER OFERIR-NE MÉS:
…SENSACIONS,EMOCIONS,CAPACITATS,POSIBILITATS,CAMPS
D’ACTUACIÓ(Terapéutic,rehabilitador,sensitiu,emocional…)
Alguns obliden i donen més allò purament quantitatiu de la especialitat
d’E.F.

39. UNA ALTRA DUALITAT :
SALA O ESPAI
OBERT.
QUÉ ÉS MILLOR?

40. MATERIALS I ESPAIS.

41. LA SALA O ESPAI OBERT.RAONS.
•"1r. VEURE POSSIBILITATS DEL CENTRE.
• 2n. VEURE MATERIALS I LES SEUES
APLICACIONS EN L'ESPAI.
.3r.CRITERI DEL DOCENT.
.4tCARACTÉRÍSTIQUES DEL GRUP."

43. AVANTATGES I INCONVENIENTS DELS
DIFERENTS ESPAIS.
•SALA DE PSICOMOTRICITAT.Ofereix major possibilitat
d’èxit pel control sobre el grup.També ajuda a l’alumne
a identificar l’espai com a propi exclusiu de
l’àrea.S’ofereix un marc o espai més
específic.Familiarització.El xiquet se sent moltes
vegades més a gust,recolzat.
.Afavoreix la cohesió del grup.
•Ajuda a la utilització de noves
tecnologies(d.v.d,projector,equips de so…)

45. Més diferències.
•SALA :Per altra banda limita les activitats motrius i desplaçaments.
•Ens limita també a l’hora d’utilitzar alguns materials.
•PISTA O PATI DE JOCS:Ofereix més possibilitats de moviment.
•Per altra banda redueix el control sobre el grup.
•Ofereix factors de distracció externs per l’alumne.Disminueix la concentració.
•Les explicacions del mestre estàn un poc contaminades(sorolls,visualitzaciò
ampla…)

46. MATERIALS .
QUINS HE D’UTILITZAR?
•Tots tenen cabuda si s’empren amb una finalitat clara i concreta i sòn vàlids per
la millora d’experiències psicomotrius de l’alumne.
•CONVENCIONALS.
•NO CONVENCIONALS.
•ALTERNATIUS…..
•DE NOVA CREACIÓ…
•D’ ELABORACIÓ PRÒPIA PROFESSOR /ALUMNE.
•PROCEDENTS DE LA IMPROVISACIÒ.
•DESCOBERTS PEL PROPI ALUMNE.

49. EXEMPLES DE MATERIAL.
•CONVENCIONAL:p.e.matalàs,cons,blocs,túnels
psicom.bloquets plàstic,cèrcols,piques,pilotes
foam,balons pilates,gomes elàstiques,circuits variats…
•NO CONVENCIONAL:paper(hig,servilletes,fulls,borses,
•teles,mat.escolar,xeringues,aliments,serpentina…
•Plastilina,roba,sabates,joguets,palletes,gots,plats,
•coberts plàstic.
•ALTERNATIUS:paracaigudes.

51. EVALUACIÓ DE L’ALUMNE.
INSTRUMENTS:
•FULLS DE REGISTRE DE DADES.REGISTRE DADES,
•FITXES DE L’ALUMNAT:
•OBSERVACIÓ DIRECTA VISUAL.
•REGISTRE ANECDOTARI.
•Seguimient=Control del professor.Depén de
professor,items a evaluar….

52. EVALUACIÓ –GLOBALITAT -
ESPECIFICITAT?
L’observació HA D’ÉSSER EL NOSTRE MILLOR
INSTRUMENT.
.PER SER MÉS OBJECTIVA, LA
OBSERVACIÓ HA DE FER-SE MÉS DIRECTAMENT TANT
AL SUBJECTE INDIVIDUAL I OBSERVANT LA REALITZACIÓ
D’ACTIVITATS, I DE MANERA GLOBAL AL GRUP CLASSE I
TAMBÉ EN QUANT A LA RELACIÓ ALUMNE-MESTRE I
ALUMNE-COMPANYS.

53. EXEMPLES DE CLAUS PER EVALUAR
ELS ITEMS.
SERIA IMPORTANT DEIXAR CLAR ALGUNS OBJECTIUS
GENERALS PER EVALUAR:Ex:PARTICIPACIÓ,cond.
RELACIONAL,PROCEDIMENTS…I ALTRES
ESPECÍFICS(coord,equilibri,motricitat fina…)
•ACONSEGUIT-NO ACONSEGUIT
•EN PROCÉS.
•SI/NO/A VEGADES
•MÉS ,MENYS.
•BÉ,MAL, REGULAR.
•SEMPRE,MAI,A VEGADES

54. EVALUACIÓ DEL DOCENT.
AUTORREFLEXIÓ.
VALORACIÓ DE LA PRACTICA.
•1- CONSECUCIÓ D’OBJECTIUS.
•2- PARTICIPACIÓ ACTIVA ALUMNAT.
•3- PRINCIPI D’ ACTIVITAT.
•4- APROFITAMENT SESSIÓ.Rel.obj 1.
•5 -ORIENTACIONS A L’ALUMNAT.
•6- EXPLICACIÓ ACTIVITATS(ENTENIBLE,CLARA…

55. COM PREPARAR LES SESSIONS.BASES QUE
ENS PLANTEGEM.
•PROGRAMAR.
•RECERCA D’UN OBJECTIU GENERAL I D’ALTRES
SECUNDARIS DINS DE LA PROGRAMACIÓ.
•PREPARACIÓ ESPAI-MATERIAL.
•ORGANITZACIÓ DE LA CLASSE,DISTRIBUCIÓ DE
L’ESPAI,
•ACOLLIDA-DISTRIBUCIÓ,PREPARACIÓ ACTIVITATS.

56. ALGUNES IDEES BÁSIQUES.
Donarem molta importància a que els xiquets es
familiaritzen amb els materials,amb les seues
característiques i reflexionen sobre els seu
us,possibilitats…
Establir un codi clar i consignes de treball senzilles i
fàcils d’entendre i realitzar.
Podem utilitzar indicadors pel començament
d’activitats o per marcar les parts de la sessió:
Un tabalet,música,palmes,domini postural del mestre…

57. EL FINAL DE LA SESSIÓ,MOLT
IMPORTANT.
Relaxació,baixar el to.Fí de la sessió.
Conduirem la sessió poquet a poquet fins arribar a
situacions més tranquil.les i amb poca intensitat.
És un moment ideal per la pressa de consciència del
propi cos(respiració,la tonalitat muscular…)
Moltes vegades els devenirs de les sessions,el temps i
altres factors dificulten molt aquesta part de la sessió.

58. TENDÈNCIES METODOLÒGIQUES I
ESTILS MES ACONSELLABLES.
RAONS.
•SEGONS EDATS.
•CARÀCTERS,GRUPS,PERSONALITAT,FACTORS COM RISC-
SEGURETAT…
TENDENCIAS ACONSELLABLES:
•COMANDAMENT DIRECTE:PUR-MODIFICAT.
•ENSENYAMENT PER DESCOBRIMENT.*
•ASSIGNACIÓ DE TASQUES.
•REPRODUCCIÓ MODELS.IMITACIÓ MESTRE.ALTRES EXTERNS.
•ENSENYAMENT RECÍPROC:MESTRE-TUTOR.
•GRUPS REDUITS.
•INDIVIDUALITZADA
•.

59. Objetius principals i específics d’una
sessió de Psicomotricitat.
•El millor és triar pocs objectius molt ben definits.
•Això sí,hem de donar espai a la imaginació,versatilitat i
amplitud de possibilitats i alternatives.
•Hem també d’incentivar la creativitat i la recerca d’idees
noves.Afavorint també la espontaneïtat.
•Si afavorim i incentivem el procés d’exploració i
vivencies amb bases molt senzilles afavorim un
clar objectiu com és la lliure expressió del xiquet.

60. GALERIA DE FOTOS I IMÁTGES.

61. CIRCUITS DE COORDINACIÓ I EQUILIBRI STANDARITZATS AMB
MATERIAL PROPI DE L’AREA D’E.F.

63. FITXA STANDARD.
MOTRIC.FINA.

69. L’EQUILIBRI :MOLTES VARIANTS I POSSIBILITATS.

75. Les cordes.Grans
possibilitats.

77. LA ESTIMULACIÓ BUCO-LLENGUO-FACIAL.
EST.MANDIBULAR.SOROLLS GUTURALS….

79. RELAXACIÓ-
MASSATGES.MOTRICITAT
MOLT GROSSA.

80. ¿PODEM MANIPULAR LA
TONICITAT MUSCULAR?.(En
cert grau si)

81. POCS MATERIALS DONEN TANTES
POSSIBILITATS.

82. MOLTES POSSIBILITATS AMB
PAPER I PERIÒDICS.

83. RESPIRAR-RELAXAR.
JOCS DE TO MUSCULAR.
CONCEPTES MOLT UNITS.

84. MÉS JOCS DIVERTITS DE
RESPIRACIÓ

85. JOCS DE ROL-MIMODRAMES.

86. ART –ATAC. XIQUETS CREATIUS.

87. JOCS SENZILLS DE RITME.
. BALLS SENZILLS,JOCS DE COORDINACIÓ EN
MOVIMENT.CIRCUITS AMB MÚSICA.
. PALMES.SALTS I GIRS, AL TEMPS D’UNA
ESCOLTA RÍTMICA.

88. CIRCUITS D’ EQUILIBRI
“SENSITIUS” AMB PAPER

89. DINS DEL LABERINT.Orientació
espacial divertida.

90. INCLUSIÓ DE L’ALUMNAT AMB
DIF.D’APRENENTATGE.

91. COORD.OC-MANUAL
SEGMENTAR.

92. ALTRES AMB MATERIAL
D’E.FÍSICA MÉS STÀNDARD.

93. JOCS DE MOTRICITAT FINA.
CARTES.

94. LA INTERDISCIPLINAREÏTAT.
•Fem referència ací a les amplies possibilitats de col.laboració amb altres
matèries:
•MATEMÁTIQUES:Tallers i act.manipulatives(regletes,àbacs,medicions,pes..
•CONEIXEMENT DEL MEDI(contacte amb plantes,flors,insectes,xicotets
animals,jocs amb aigua al mitjà natural,fang,grava….)
•LLENGUA CASTELLANA,VALENCIANA I ESTRANGERA.Jocs sil.làbics,recerca
paraules,puzzles,traballengües…)Jocs escriptura i fitxes grafomotr….
•EDUCACIÓ FÍSICA(Of course…)

95. Interacció amb el mig urbà.Iniciació i
reforç de les mates.
•Apreciar distàncies.
.Les matrícules.Nombres de
portals.Factures,diners i pagaments.Magnituds
,volùmens,espais,amplària i llargària de les
coses.

96. Interacció amb el medi natural.
•Coneixement i apreci de
plantes,vegetals,herbes,aromes de la natura.
•Els sorolls d’una ciutat.Interioritzar sorolls i
sensacions en la que normalment no ens parem a
reflexionar i interioritzar.Aromes de la
ciutat(reflexions)
•Les varietats cromàtiques,el tacte dels elements
naturals(no estàn a l’abast normalment a l’escola).A
la nostra SÍ
(plantes,flors,herba,pedres,arbres,pardalets,el vent
sobre les fulles…)

98. MÉS D’EQUILIBRI I COORD.

99. GIRS SOBRE DIFERENT EIX.UNA MENA
D’ORIENTACIÓ ESPACIAL I EQUILIBRI
DIFERENT.

100. ORIENTANT-SE CAP A UNA DIRECCIÓ
PRESUPOSADA I INTUÏDA.ELS TUNELS I PARCS
INFANTILS.

101. Jocs d’aigua amb xeringues.
Les xeringues ens donen
possibilitats que no tenim en
altres materials.Tant
d’apreciació de
volumens,com d’equilibri i
motricitat manual en
moviments menys habituals..

102. Full de registre dels items evaluables.Hi ha molts,alguns molt
tècnics,subjectius i poc observables i evaluables.Els millors,els
que cadascú es prepara.
La taula següent és bona per professionals de la medicina,però
per als mestres …..és un poquet IRREAL.Penseu el mateix no????

103. …Com a conclusió personal.
PSICOMOTRICITAT:
•El seu objectiu primordial és el de la formació integral de la
persona en totes les seues vessants,no a soles la motriu,també la
seua adaptació a l’entorn ambiental i social.
•No hermètica.
•Pot atendre a l’improvisació de l’alumne.
•Pot innovar.
•Pot observar i valorar.
•No està tot,ni quasi res inventat.
•No pretenem el rendiment,encara que sí l’eficàcia.(alguns pensen
encara que posar als xiquets a saltar,còrrer i fer exercici
indiscriminadament és bò.Això és perjudicial i irresponsable).

104. Una forma de treballar les
sessions.
•PER ÚLTIM MOSTRAR UNA DE TANTES FORMES DE TREBALL I ESTRUCTURA DE
SESSIONS.
•VAIG CREURE CONVENIENT EL FORMAT CLÀSIC DE SESSIÓ DIVIDIDA EN 3 PARTS.
•PART INICIAL,PART PRINCIPAL I TORNADA A LA CALMA O PART FINAL.
•HE INTENTAT REFORÇAR LES FASES D’ACOLLIDA I ACOMIADAMENT,JA QUE COM A
ESPECIALISTA NORMALMENT T’HAS D’ENCARREGAR DE PORTAR-LOS DE LA CLASSE AL
LLOC PRINCIPAL DE TREBALL,O SIMPLEMENT PER FIXAR MÉS L’ATENCIÓ AL PRINCIPI I
REFORZAR EL VINCLE AFECTIU AL FINAL DE LA SESSIÓ.

107. FITXES –MATERIAL D’AJUDA AL
DOCENTE.¿Que és el millor?
•Tot és orientatiu i depen en gran part de la forma de treball que tria cada
docent:
•-Alguns són més exigents amb el registre.
•-Altres trien simplement una senzilla evolució de les sessions.
•-És molt factible i beneficiós per l’observació posterior registrar visualment
les sessions(fotos –video).Vore permisos d’imatge als grups d’alumnes.
•Els registres són merament orientatius i de vegades simbòlics.No traguem
conclusions ,de no ser que l’observació siga repetitiva i clara.
•Moltes vegades una llibreta d’anotacions i anècdotes de les sessions pot ser
molt pràctica.

108. ANECDOTÀRI D’AQUEST TREBALL.
•Aproximadament s’ han realitzat classes práctiques amb més o menys uns
3000 alumnes de diverses centres,la majoria pertanyen a l’etapa d’Infantil
•S’han fet més de 2000(+-) fotografíes de les que s’han seleccionat apenes
unes quantes.Normalment hem seleccionat les del centre que teniem la
certessa de que els pares havien donat el seu consentiment pels drets
d’imatge.
•He realitzat consultes i intercanvis d’opinions i coneixements a quasi un
centenar de persones ,la majoria professionals docents ,aprox.40 d’ells
professors Ed.Física,i la resta especialistes a
Ed.Primària,Infantil,Psicòlegs,Psicomotricistes,alguns fisioterapéutes i
professionals metges.
•El treballs está realitzant-se al voltant de 7 anys.Des d’eixe temps,u asimila
dia a dia que el món de la Psicomotricitat es complicat,emocionant,i gens
conegut encara ,pel qual hem de sentir-nos motivats i incentivats sobre tot
anímica i moralment per continuar treballant,observant,aprenent i provant
cada día,per tal d’anar donant amb la tecla correcta d’estimulació i
aprenentatge pels alumnes.

109. UNA CONCLUSIÓ PERSONAL.
Durant els últims anys he pogut observar amb
molta incredulitat,tristesa,ràbia continguda i
asombro el següent:
-Una gran part de xiquets que arriben al
tercer cicle de primària no han estimulat quasi
en allò que respecta a conceptes bàsics
psicomotrius i presenten mancançes bàsiques
en coses com:equilibris,coordinacions
senzilles,motricitat fina.Una gran part no té
competència siquiera per fer un gir sobre l’eix
transversal,ni equilibrar-se després d’un gir…

110. UNA ALTRA CONCLUSIÓ.
Molts companys docents que es veuen
“capaçitats” per donar la classe de
Psicomotricitat confonen estimulació
psicomotriu amb condició física i totes les
capacitats resultants i derivades d’aci, i res
més lluny de la realitat.
Hem de quedar-se amb el sentit més ample
del terme i no a soles amb la vessant esportiva
i tècnica del moviment”.Els xiquets han de
preparar-se per a la vida funcional,no per a
una Olimpíada.Per això están els monitors i les
activitats esportives de rendiment.

111. Vull donar les gràcies a tots els companys i companyes,professionals d’altres
àrees i especialitats,l’ajuda inestimable que han prestat per la realització
d’aquest senzill treball com a aportació per docents,pares i mares o simplement
curiosos que ,com un servidor,s’interessen per aprendre,entendre i comprendre
molts dels camins i dificultats que pot entranyar aquesta part de
l’ensenyament,però que també ens pot donar unes claus molt valuoses de
l’aprenentatge i creixement personal.Especialment agraït al meu col.legi:El
C.E.I.P. Mas d’Escoto,centre al qual treballe des de fa dos anys amb total llibertat
i motivació i que des de principi m’ha facilitat i incentivat per la realització del
meu treball com a mestre de la especialitat d’Educació Física.
 MOLTES GRÀCIES.
ESPERE QUE EL MEU TREBALL I EXPERIÈNCIA DOCENT,SENSE BUSCAR SER
MODEL DE NINGÚ,ELS PUGA SERVIR AL MENYS D’ORIENTACIÓ I CONSULTA.
José Antonio Peg Rodríguez.
Mestre especialita en Educació Física,Psicomotriciste i ex-esportista d’Elit.

112. MOLTES GRÀCIES!