Unitat didàctica de plàstica

4,044 views

Published on

1 Comment
0 Likes
Statistics
Notes
  • blessing_11111@yahoo.com

    My name is Blessing
    i am a young lady with a kind and open heart,
    I enjoy my life,but life can't be complete if you don't have a person to share it
    with. blessing_11111@yahoo.com

    Hoping To Hear From You
    Yours Blessing
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
4,044
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
14
Actions
Shares
0
Downloads
45
Comments
1
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat didàctica de plàstica

  1. 1. UNITAT DIDÀCTICA Natàlia Vinent Mascaró 2on GEDI Educació Artística i Estètica
  2. 2. INDEX DE CONTINGUTSINTRODUCCIÓJUSTIFICACIÓ DEL TEMACONTEXTUALITZACIÓOBJECTIUS DIDÀCTICSCONTINGUTSACTIVITATSMATERIALS NECESSARISTEMPORALITZACIÓ Sessió 1 Sessió 2 Sessió 3 Sessió 4 Sessió 5 Sessió 6 Sessió 7 Sessió 8 Sessió 9AVALUACIÓ
  3. 3. ANNEXOS Conte de la zebra presumida Quadern de fitxes elaborades per tres infants de 6, 5 i 3 anys
  4. 4. INTRODUCCIÓAbans de començar m´agradaria aclarar un parell de cosetes.En primer lloc que el conte de La zebra presumida és inventat meu. Però quevaig agafar la idea d´una història que vaig llegir per internet i me va agradar.Les il.lustracions, també les vaig fer jo, però la idea la vaig agafar a na Mercè ina EriKa, del conte de “El buscador” den Jorge Bucannan que elles vanil.lustrar, i ens el varen regalar a la clase.Finalment dir que com a annexes present el conte i les fitxes fetes pels meusfilles i fill.Juntament amb les fitxes hi adjunt una mena de documentació on hi hafotografíes i comentaris de com va anar l´experiència. Per tant vul clarificar queles fitxes no les ha fetes el meu fill de tres anys, que és l´edat a qui vaadreçada la Unitat Didàctica; sinó que els han fet els tres de diferents edats (6,5 i 3), més que res per “evitar conflictes familiars” innecessaris, ja m´entens.Un altre aspecte important a tenir en compte és que aquesta unitat didáctica espot acabar convertint en un projecte per a treballar els sentiments i els animalsde la selva.Crec que és important tenir-ho en compte perque jo només me basaré amb lapart més plàstica del tema; però que hi ha tot una part de contingut relacionatamb els sentiments i els animals de la selva, que dónen perfectament per unprojecte de treball més ampli i llarg en el temps. Però repetesc, jo meconcentraré en la part plàstica perque es tracta de fer una unitat didáctica noun projecte de treball.
  5. 5. JUSTIFICACIÓ DEL TEMAHe escollit treballar diferents tècniques pictòriques perque permeten a l´infantexperimentar I assolir els seus coneixements i aprenentatges a través de lamanipulació. Aquestes idees de l´escola constructiva ens permeten quel´infant aprengui significativament i el que és més important, ho faci al seuritme.La idea del conte ens serveix de motivació i fil conductor de les activitats, jaque els infants de tres anys, que és l´edat a la qual dirigiré la Unitat didàctica,els agraden les històries, i més si són d´animals; a part que ens permetràtreballar l´expressió oral, un altre punt important pel desenvolupament cognitiude l´infant d´aquesta edat.He escollit un grup de P3 perquè consider que els pot resultar molt més atractiuel fet de treballar a partir d´un conte d´animals, a més l´experimentació através de tocar i moldejar, agafar un pinzell, estampar, pintar amb les sevesmans, etc. permet anar exercitant la grafo-motricitat, aspecte molt importantque hauran d´anar adquirint al llarg de tot el segon cicle d´infantil.A més, com que aquesta edat suposa la iniciació i la toma de contacte amb la lalecto-escriptura , me vindrà molt bé treballar conjuntament el llenguatge visual,juntament amb les lletres de pal, que és amb el que he escrit el text del conte.Tot això mesclat amb l´expressió artística i el llenguatge plàstic, consider queho converteixen en una unitat didáctica ben interessant i engrescadora perdesenvolupar les capacitats cognitives dels infants.
  6. 6. CONTEXTUALITZACIÓHe escollit un grup de P3 perquè consider que dónen més joc en el sentit queno ténen assolida la motricitat fina, i les activitats que els proposarem en laUnitat Didàctica els permetràn anar desenvolupant aquesta àrea corporal. Amés consider que el fet de treballar a partir d´un conte amb animals, tambépotenciarà el seu desenvolupament cognitiu a través del llenguatge oral i lacomprensió d´imatges, i a més els suposarà una toma de contacte amb leslletres ja que al conte surten lletres de pal.He dissenyat una classe hipotètica que té les següents característiques:25 alumnes: 11 fillets i 14 filletes de tres anys.Dels 25 hi ha 3 infants nouvinguts que no enténen res de català ni espanyol,entre els que trobem dos magrebins que han nascut a Menorca però que maihan estat escolaritzats, i per tant no han tingut contacte amb la llengua d´aquí;un anglès acabat d´arribar a Espanya que tampoc entén ni parla resd´Espanyol ni català, i finalment una filleta amb problemes de concentració acausa d´una situació familiar conflictiva. La resta els podem considerar“normals”.Algunes hores al dia, la mestra conta amb el suport d´ una P.T., i altres diesens visita una logopeda que treballa més a fons amb els alumnes que ho hande menester.Però bàsicament les diferents sessions que durarà el desenvolupament de launitat didáctica, la mestra estarà sola amb els infants.
  7. 7. OBJECTIUS DIDÀCTICS: - Identificar gradualment les pròpies característiques possibilitats i limitacions, desenvolupant sentiments d´autoestima i autonomia personal i gaudint de les pròpies descobertes i conquestes. - Identificar i acceptar els propis sentiments, emocions necessitats, vivències o preferències I ser cada cop més capaços de dominar-los, expressar-los, regular-los I comunicar-los als altres. - Identificar i respectar les característiques, diferències, sentiments, emocions, necessitats o preferències dels altres, valorant-los i rebutjant les actituds discriminatòries. - Adquirir seguretat emocional i afectiva per establir vincles personals d´afecte dins la vida del grup - Adequar progressivament el propi comportament a les necessitats i requeriment dels altres, desenvolupant actituds i hàbits de respecte, ajuda, col.laboració i responsabilitat, evitant comportaments de submissió o domini. - Observar i explorar les propietats sensorials, els canvis i les transformacions d´objectes i materials a través de l´experimentació I la manipulació, anticipant i comprovant els resultats de les accions realitzades. - Relacionar-se amb els altres, de forma cada cop més equilibrada i satisfactòria, interioritzant progressivament les pautes de comportament social acceptades col.lectivament i ajustant-hi la pròpia conducta. - Conèixer i valorar els comportaments bàsics del medi natural i algunes de les seves relacions, canvis i transformacions, desenvolupant actituds de cura, respecte i responsabilitat que contribueixin al seu equilibri i conservació.
  8. 8. - Mostrar interès pel coneixement i cura dels éssers vius i pels altres elements i objectes del medi natural i social, valorant la seva importància i la de la seva conservació per a la vida humana.- Conèixer diferents grups socials pròxims a la seva experiència, algunes de les seves característiques, produccions culturals, valors i formes de vida, generant actituds d´amistat, confiança, respecte i estimació.- Relacionar-se amb els altres, de forma cada cop més equilibrada i satisfactòria, interioritzant progressivament les pautes de comportament social acceptades col.lectivament i ajustant-hi la pròpia conducta.- Conèixer alguns elements de l´entorn sociocultural proper identificant el paper de les persones que hi formen part i valorant la seva feina.- Respectar les cultures diferents de la pròpia valorant-les com a font d´enriquiment i d´aprenentatge i aproximar-se al coneixement d´entorns llunyans significatius.- Utilitzar la llengua com a instrument de comunicació, de representació, aprenentatge, plaer i expressió, i valorar la llengua oral com un mitjà de relació amb els altres i de regulació de la convivència.- Expressar emocions, necessitats, sentiments, desitjos, idees I fantasies mitjançant la llengua oral I a través d´altres llenguatges, triant el que millor s´ajusti a la intenció i a la situació i servint-se de forma progressiva del gest, el moviment, paraules, imatges, sons...- Adquirir progressivament els recursos conversacionals necessaris per a la comunicació amb els altres, augmentant el bagatge lèxic i ajustant cada cop més el missatge als diferents contextos i interlocutors.- Comprendre les intencions i missatges d´altres nins i adults, adoptant una actitud positiva envers la llengua, tant pròpia com estrangera.- Comprendre, reproduir i recrear alguns texts orals, literaris i de tradició cultural mostrant actituds de valoració, plaer i interès cap a ells.- Iniciar-se en els usos socials de la lectura i l´escriptura explorant el seu funcionament en contextos significatius i valorant-les com a instrument de comunicació, informació i plaer.
  9. 9. - Iniciar-se en la utilització de les tecnologies de la comunicació i la informació com a recurs d´aprenentatge i recerca, d´expressió i de joc, fent-ne un ús cada cop més responsable i crític.- Emprar el llenguatge artístic com a instrument d´expressió personal i de representació d´experiències i de situacions reals o imaginàries, mostrant una actitud de curiositat envers la manipulació sensorial d´objectes i l´experimentació amb diverses tècniques.- Aproximar-se al coneixement d´obres artístiques expressades en diferents llenguatges i, progressivament, als elements que les composen, realitzant activitats creatives, de representació i expressió artística.- Interessar-se, apreciar i respectar les produccions artístiques i expressives pròpies i les dels seus companys.- Identificar i respectar algunes manifestacions artístiques i expressives d´altres cultures, significatives per l´infant, representades dins el grup o llunyanes
  10. 10. CONTINGUTS:Els continguts que treballarem en les diferents activitats que realitzaremsón:- Llenguatge verbal: Es treballarà a través de les diferents converses que mantindrem arràn del conte.- Llenguatge i comunicació: Es treballarà a través de les converses i “pluges d´idees” que es duguin a terme, a més de les converses que es mantindran mentre treballin en el seu grup.- Aproximació a la llengua escrita: Es manifesta a través de les paraules que la mestra anirà escrivint a la pissarra en lletra de pal.- Aproximació a la literatura: Es durà a terme a través del conte.- Llenguatge artístic: S´anirà desenvolupant durant les nou sessions, a mide que vagin realitzant les diferents fitxes.- Coneixement de l´entorn: Es pot desenvolupar si ed du a terme el projecte al qual pot portar-nos la unitat didáctica. Depén de l´interés dels infants es podrá treballar a partir dels animals que surten al conte.- Expressió corporal: Igual que l´anterior, es podría desenvolupar si la unitat didáctica desemboca en un projecte de treball on es tracti el tema dels sentiments, també arràn del conte que en tot momento ha d´actuar de fil conductor.
  11. 11. ACTIVITATS:És important tenir en compte, abans de començar a exposar activitats, que elsque marcaran el ritme serán els infants; açò significa que les activitats s´anirandesenvolupant segons l´interés que demostrin ells mateixos.Per tant algunes es duran a terme, i d´altres possiblement no arribaran enlloc,o si. No ho sabem.Però no hi ha cap intenció d´avorrir ni cansar els infants amb temes que no elsinteressin.Aclarat açò, pas a descriure les activitats que he pensat: 1- Explicar el conte de La Zebra presumida fent servir com a suport visual un conte elaborat per la mestra. (adjunt a l´annex) També es poden fer servir fotografies reals dels animals que apareixen al conte per a contar-lo al grup. Per contar el conte al grup necessitarem l´ajut de les interprets d´inglés i d´àrab per tal que els nouvinguts ho entenguin en cas que l´activitat es fes a principi de curs. 2- Fer una pluja de idees per, arràn del conte, introduir els sentiments. La mestra els demanarà perque troben que estava maleita la zebra i actuarà d´animadora per propiciar una conversa on tots els infants participin al manco un cop, expressant la seva opinió al respecte. Si aquest tema dels sentiments dóna prou peu es farà el projecte més llarg per tal de donar cabuda a aquest tema. 3- Parlar dels animals que surten al conte. La mestra farà partíceps als infants per tal que vagin sortint idees de on viuen aquests animals, quins aliments prénen, etc. Segons l´interés dels infants es farà la proposta de treballar per grups cooperatius i cercar informació, els propis fillets i filletes, fent servir l´ordinador de l´aula, i mirar per internet de trobar informacions
  12. 12. referents a l´animal que hagi tocat al grup. (pot ser part d´un projecte de treball)4- Fer fitxes per treballar les diferents tècniques pictòriques: estampació pintura amb ditades pintura amb ceres pintura amb aquarel.les puntillisme tècnica d´esquitx collage Moldejament amb fang o plastilina
  13. 13. MATERIALS NECESSARIS PER DUR A TERME LESDIFERENTS ACTIVITATS:ACTIVITAT DEL CONTE - Fotografies d´animals reals, si pot ser plastificades perque els fillets i les filletes els puguin manipular si volen, i contar el conta ells mateixos. Així potenciem la comunicación i l´expressió oral i la capacitat d´adoptar diferetns rols dels infants. - Conte enquadernat fet per la mestra (adjunt )FITXESA cada fitxa que será de tamany Din A-3, s´inclourà un petit apartat ons´especificarà quin tipus de técnica es treballarà, i es demanarà el nom del´infant, que el posi com sepi, i s´hi afegiran unes fotografíes amb les imatgesdels materials necessaris per a l´elaboració de la fitxa. D´aquesta maneral´alumne que no entén el català ni l´espanyol, podrá fer la fitxa igual sensenecessitat de l´ajuda de l´adult per entendre qué ha de fer. És interessantprobar això, per potenciar i fomentar l´autonomia de tots els infants i per dur aterme una educación inclussiva adaptada a tots els infants.Exemple: POSA EL TEU NOM…………………………………………………. FAREM UN COLLAGE MATERIALS QUE NECESSITEM:
  14. 14. Materials que necessitarem per fer les fitxes- Papers tamany din A3- Dibuix realitzat per la mestra de tots i cada un dels els animals que surten al conte (un animal per paper), però sense pintar, activitat que hauran de fer els infants segons la tècnica que sigui la indicada- Colors de témpera- Ceres- vernís- Raspalls de dents vells- Rotuladors- Pinzells- Trossos de papers de diferents colors pel collage- Pegamento de barra- Esponja quadrada per estampar- Aquarel.les- Aigua- Paper de cuina
  15. 15. TEMPORALITZACIÓCom he comentat anteriorment, considero molt important respectar els ritmesindividuals de cada infant.A més amb aquesta activitat es pretén , que l´infant gaudesqui i s´expressi através de la plàstica, i per a gaudir d´un aconteixament no es pot anar marcatpel temps. A més hem de tenir en compte el que he comentat anteriorment,que aquesta unitat didáctica es pot convertir en un gran projecte de treball, jaque la transversalitat del tema ens pot donar, sempre tinguent en comptel´interés dels infants, per moltes més activitats que poden sortir arràn delconte; per exemple els animals que viven a la selva, els animals que surten alconte i que són domèstics, les papallones, els peixos, els sentiments..... pertant no vull donar una temporalització molt precisa per evitar caure en la“trampa del temps”.En un principi dedicarem una sessió per activitat, però sense olvidar que novolem donar frisseres als infants perqué la nostra prioritat serà pasar-nos-hobé.SESSIÓ 1Contem el conte de la zebra presumidaMETODOLOGIA:La mestra els mostrarà una capsa mentre tots estàn asseguts en rotllana. Elscomençarà a fer preguntes sobre qué troben que hi ha a dins, miraran de quincolor és la capsa, si fa renou, si és molt grossa o molt petita,......Després els descobrirà l´interior.Els explicarà que es tracta d´un conte d´una zebra que era molt presumida iorgullosa.
  16. 16. Els demanarà als infants si el volen escoltar. En cas afirmatiu començarà elrelat. Com a suport visual, la mestra farà servir les diferetns fotografíesplastificades dels animals que apareixen a la historia.Finalitzada , parlarem de quins animals surten i les característiques que ténen:de quin color és ?; si és gran o petit? Si recorden quin animal surt primer; estracta de fer parlar els infants per avaluar bàsicament el grau de comprensiódel relat i per veure el seu nivell de parla i vocabulari, sobretot als nouvinguts,que amb el suport de les intérprets, podrán anar afegint vocabulari.SESSIÓ 2FEIM LA PRIMERA FITXAMETODOLOGIA:Per fer aquesta fitxa la mestra seurà els infants en rotllana i els mostrarà elconte de la zebra, però aquest cop, amb les il.lustracions fetes per ella. Elsanirà passant el conte a tots i quan hagin acabat els demanarà si els fa il.lussiópintar les retxes a la zebra del conte. Els demanarà de quin color han de ser lesretxes; si els infants no ho saben es miraràn la il.lustració del conte i la foto dela zebra plastificada. Quan hagin averiguat el color es prepararan amb els babisposats per a començar l´activitat. Per fer-ho els seurà en petits grups a tauleson hi trobaràn un full gros amb una zebra sense pintar i uns platets ambtémpera negre.La mestra els explicarà que només poden pintar les retxes; “qué passarà si lapintem tota de color negre? Que será una zebra si la pintem tota?” segons lesrespostes que es donin, la mestra explicarà amb l´ajut d´algún infant, que si lapintem de negre no será una zebra, sinó que será un cavall, i açò ja no serà elnostre conte.A mide que vagin acabant, la mestra anirà penjant els dibuixos al fil per ques´aixuguin i els infants s´hauran d´anar a rentar les mans i llevar-se els babissols i deixar-los al seu lloc.Després els encarregats de neteja de la clase l´hauran de deixar neta i totrecollit.
  17. 17. SESSIÓ 3FEIM LA SEGONA FITXA:METODOLOGIA:Per a l´elaboració d´aquesta fitxa la mestra els seurà en rotllana i els repetiràel conte de la zebra presumida, però demanant la col.laboració als fillets ifilletes. Entre tots hem d´esbrinar quin animal és el que troba primer la zebra.És la jirafa. A partir d´aquí ens posarem els babis i ens prepararem per fer lafitxa on hi haurà un dibuix d´una jirafa fet per la mestra, en un paper de Din-A-3.Els encarregats del día aniran repartint una esponja de forma quadrada perhom i els repartiran un platet per cada dos infants.Per esbrinar el color de les taques, veurem la foto real de la jirafa que tenimper contar el conte a la clase, i quan sapiguem quin color és, els encarregatshauran de repartir un poc de pintura dins cada plat.La mestra els explicarà que aquella técnica pictòrica es diu ESTAMPACIÓ, i hoescriurà a la pissarra amb lletra de pal.A continuació els demanarà si algú sap que és estampar i que ho expliqui alsaltres. Es tracta que entre tots averigüin qué és i que ho facin sense l´ajut de lamestra que actuarà com a observadora i ajudarà , si cal.Aclarit el tema del material i del concepte els infants hauran d´anar estampantl´esponja plena de pintura al dibuix del paper.Finalitzada l´activitat la mestra anirà penjant els dibuixos d´un cordell per ques´aixuguin i els infants s´aniràn a rentar les mans a mide que entreguin el seudibuix, i deixràn els babis al seu lloc. Els encarregats de fer la netetja, han dedeixar la clase neta i els altres han d´ajudar a recollir.SESSIÓ 4PINTEM LA TERCERA FITXAMETODOLOGÍA:La tercera fitxa equival a pintar la serp amb colors de cera. En un principi lesceres no ténen cap misteri pels infants de tres anys, ja que molts dels quevénen d´escoletes de zero a tres, están acostumats a fer-les servir. Per tant la
  18. 18. mestra seurà els infants en rotllana i els demanarà si recorden quin va ser elsegüent animal que es va trobar la zebra. Per ajudar-los a adivinar-ho la mestraels donarà pistes per tal que ho endevinin els propis infants si és que no ho hanencertat. Per exemple: “és un animal llarg que va pel terra”.Un cop aclarat quin animal toca pintar, la mestra els explicarà que pintaràn ambceres i si saben que son. Els mostrarà un paquet de ceres i els explicarà queper pintar amb ceres s´han de posar els babis per no embrutar-se. Així quementre els infants van a cercar i posar-se els babis, la mestra treurà les ceres iles posarà sobre les taules on hagin de pintar.Quan tothom estigui llest, els seurà en petits grups i els dirà que pintin la serpdels colors que vulguin.Va molt bé treballar en petits grups perque es poden ajudar entre ells. A més,si la mestra ho troba convenient, podrá posar musiqueta per afavorir unambient de feina i tranquilitat.A mide que vagin acabant la mestra els explicarà que perque la cera quedi benfixada i no ho embruti tot han de posar una capa de vernís i així queda fixada.Aquesta feina de posar el vernís la farà la mestra mentre els infants es fan netles mans i es lleven els babis.Com sempre, tots han d´ajudar a recollir, i els encarregats de netejar ho hande fer i deixar-ho tot com si “aquí no hagués passat res”.SESSIÓ 5PINTEM AMB AQUAREL.LESMETODOLOGIA:Amb aquesta fitxa els infants hauran de pintar el pardal i faran servir lesaquarel.les.Possiblement mai hagin fet servir aquests colors, per la qual cosa, la mestra elshaurà d´ensenyar a emprar correctament el pinzell. Me ve al cap la idea que siel tema suposa molts problemes, els infants pintaran aquarel.les però fentservir les mans.Es tracta de banyar-se el ditet amb la mà i anar agafant pintura i desprésposar-la al paper. Pot resultar interessant i més divertit pels infants; d´aquesta
  19. 19. forma el que vulgui fer servir el pinzell ho pot fer, i el que vulgui fer servir elspropis dits també.Abans de posar-se a pintar, la mestra els seurà en petits grups a punt detreballar en les fitxes, però els demanarà un poc d´atenció. A la pissarraescriurà amb lletres de pal: AQUAREL.LES i els demanarà si saben que sónaquelles pintures i si n´han vist mai.Seguidament els dirà que aquelles pintures ténen un truco de “màgia”, i resultaque només pinten si ténen aigua.Els farà la prova amb un pinzell eixut. La mestra anirà passant per les taules imullarà el pinzell sense aigua a la pintura. “véis? Demanarà als infants, pintantdamunt un paper; - “no hi ha aigua i no hi ha pintura”; però si hi pos un pocd´aigua al pinzell…. Farà la prova i ….véis! amb aigua el pinzell i la pinturapinten!Els explicarà que aquell és el motiu que aquestes pintures es diguin aquarel.les,perque necessiten de l´aigua per funcionar.A continuació convidarà als infants que ho provin amb el pinzell o amb el dit.Posteriorment els dirà que ells hauran de pintar el seu pardal amb aquellespintures.Els encarregats d´aquell dia aniràn repartint els dibuixos a cada infant.Quan s´hagi acabat l´activitat, la mestra posarà a secar els dibuixos, aquestcop però, no els penjarà, i aprofitarà per explicar que si l´aquarel.la se penja,se correrà tota l´aigua i el dibuix quedarà fet malbé; per la qual cosa elsdibuixos pintats amb aquesta técnica s´han d´eixugar en pla.Seguidament els encarregats faràn net mentres els altres es renten les mans ,deixen els babis al seu lloc i recullen la classe.SESSIÓ 6LA TÈCNICA DE L´ESQUITXPer dur a terme aquesta activitat tenim dues possibilitats.La primera és fer servir les témperes i el raspall de dents i el pal per “raspar” ique la pintura esquitxi el dibuix; la qual vaig poder comprovar amb la meva filla
  20. 20. que resultava un poc complicada per l´edat de sis anys, per tant per l´edat detres, he de suposar que ho será encara més.La segona possibilitat, i la més recomenable, donat el cas, és fer servir elsrotuladors “aerógrafos” ja que el resultat és el mateix estèticament parlant, i lamanera de fer-ho és molt més fàcil ja que consisteix en bufar per un cap delrotulador damunt la zona del dibuix que es vol pintar, i automàticament el colorva sortint.L´únic problema que hi pot haver és l´aspecte higiènic, ja que els infants hande bufar els rotuladors, i podría ser un focus d´infeccions; per tant la soluciópot ser comprar un paquet de rotuladors per infant i així cada un fa servir elsseus.El preu no varia molt dels rotuladors normals, per tant no suposarà cap despesaexagerada pel centre.Bé, alcarat açò, seguim amb la fitxa.METODOLOGIA:La mestra els seurà a tots a la rotllana i entre tots farem memòria per veurequins animals que sortien al conte hem pintant i quins ens falten a pintar. Entretots ho hem d´anar diguent, la mestra farà de moderadora per evitar quesempre parlin els mateixos infants.A mide que surtin noms, els apuntarem a la pissarra amb lletra de pal.“Com ho podem fer per saber quins hem pintat i quins no?” Els demanarà lamestra i els anirà guiant per veure si surt la idea de fer dues columnes: unaamb els noms dels animals que ja han pintat, i l´altre amb els que ténenpendents.Quan hagin sortit tots els noms, la mestra els demanarà si recorden quin animales va trobar la zebra a continuació del pardalet. Si no ho endevinen la mestraels anirà donant pistes tipus: “és un insecte que vola i te unes ales molt polidesi n´hi ha de molts colors diferents”.Quan ja hagin averiguat de quin animal se tracta, s´aniran a seure per grups iels encarregats repartirán un paper per hom i un paquet de rotuladors per cap.La mestra els explicarà que la técnica que faran servir es diu aerògrafs i elsdemanarà si havien sentit mai aquesta paraula. L´Escriurà a la pissarra amb
  21. 21. lletra de pal i segons el que diguin els infants, la mestra els explicarà perque esdiu aerògraf.A continuació els farà una mostra de com han de fer servir aquells rotuladors ifaran una prova en un racó del paper.Quan tots ho sepin fer els dirà que poden pintar amb els colors que vulguin.Finalitzada la fitxa, recolliran i es llevaran els babis i deixaran els dibuixos en plaper que s´aixuguin bé i no regalimi el rotulador pel full.La mestra els explicarà que en aquest cas per aixugar-se passsa el mateix queamb l´aquarel.la i que han de deixar aixugar el full en pla per evitar que escorri la pintura que encara no s´hagi aixugat.SESSIÓ 7COLLAGEMETODOLOGIA:Per fer aquesta fitxa la mestra escriurà la paraula COLLAGE a la pissarra enlletra de pal i els demanarà als infants q ue estarán asseguts a la rotllana, sisaben que deu ser aquella paraula. Segons el que els infants li diguin elsexplicarà que un collage és pintar un dibuix amb diferents coses que no siguinpintura. Els pot posar exemples amb fotos de quadres que siguin collages omillor, portar-ne a la clase perque els infants ho vegin en viu.A continuació els dirà que ells faran un collage però que el faran amb papers dediferents colors.Prèviament s´haurà passat una circular als pares i mares (més o manco ambuna semana d´antelació) perque ens ajudin a recollir el material per dur aterme aquesta fitxa.Quan els infants estiguin asseguts per grups, els encarregats aniran repartintels papers per les taules.Per saber que hem de fer amb aquells papers la mestra els demanarà si trobenque per fer el seu collage els papers han de tenir alguna mida. Entre tots hauràde sortir la idea que els papers pel collage han de ser més petits, i més omanco de la mateixa mide. La mestra agafarà un paper i amb les mans el
  22. 22. retallarà perque els infants vegin com ho han de fer i perque vegin la mide quehan de tenir els trossos de papers.Aquí he d´especificar, que quan jo vaig fer el collage amb els meus fills, varentallar els papers molt petitons i va resultar una activitat molt pesada pels meusfills, per tant per infants de tres anys, el millor serà fer els papers de la mide,més o manco, d´una capseta de mistos, així resultarà més fácil de tallar iaferrar.Un cop aclarit açò i un cop la mestra hagi explicat als infants com ho han defer, primer se dedicaran a retallar els papers i després els aferraran.La mestra en tot moment els ajudarà, i crec que possiblement seria oportúdemanar prèviament l´ajut d´un o dos adults que ens poguessin venir a ajudarel dia que es faci aquesta fitxa. D´aquesta manera ens assegurem que podremfer la feineta en una sessió, i a més incorporem la figura dels pares, mares, aviso àvies, que vénen a ajudar a l´escola.SESSIÓ 8PUNTILLISMEPer fer aquesta fitxa hi ha dues alternetives a la dels rotuladors de punta fina:la primera, que es pot aplicar amb els infants més grossets o més “avançats”,poden fer servir rotuladors gruixats; i la segona poden fer servir témperes ianar fent ditades de colors.Personalment crec que primer s´ha de probar amb els rotuladors, ja que elsinfants han d´aprendre i practicar de fer la “pinça” per agafar el llapis bé, pertal d´anar adquirint la motricitat fina, i l´exercici de puntillisme, és unaoportunitat de practicar-ho perfectament; per tant en un principi es faria ambrotuladors gruixats.METODOLOGIA:Asseguts tots a la rotllana, la mestra els demanarà quin és l´últim animal quees va trobar la zebra.La idea és que els propis infants vagin pensant i xerrant en veu alta, idescobreixin entre tots quin animal és. A manera de joc, es podría fer que si hiha algún infant que ho sepi, els faci endevinalles perque els altres o averigüin.
  23. 23. D´aquesta forma practiquen vocabulari, i recursos lingüístics en forma de joc,la qual cosa és prou interessant.Un cop s´hagi averiguat de quin animal es tracta, la mestra els dirà als infantsque la técnica que hauran de fer servir per pintar el tigre es diu PUNTILLISME.Ho escriurà a la pissarra en lletres de pal i demanarà si algú pensa o sap quepot ser. La mestra farà de guía per esbrinar entre tots que pot ser aquellatécnica. Un cop hagin averiguat qué és, s´asseuran en grups i la mestra elsdemanarà que només pintin les retxes del tigre, però que si algú el vol pintartot ho podrá fer, però la condició será que el pintin fent puntets. La mestra elsfarà una mostra en un paper i anirà passant per cada grup perque hoentenguin bé i per si hi ha algún dubte.Acabada la fitxa reculliran i posaran els babis al seu lloc.SESSIÓ 9 I DARRERAMOLDETJAR AMB PLASTILINAMETODOLOGIA:Per dur a terme aquesta darrera sessió, la mestra els explicarà als infants queper ser la darrera sessió, podrán escollir l´animal del conte que més els hagiagradat. Per això, penjarà les fotos dels diferents animals a la pissarra.Seguiament els dirà que s´asseguin per grups i els demanarà qué els agradaríafer per representar aquell animal que hagin escollit.Mentre els anirà repartint trossos de palstilines de diferents colors, i els dirà quela darrera técnica artística que han de fer es diu modelatge, en el seu cas ambplastilina.La idea és que facin tants animals com vulguin; però han de ser dels queapareixen al conte.A mide que els vagin acabant, la mestra els hi posarà vernís per fer-los tornarforts i que no es desmotllin.Un cop envernissats, els anirem posant dins una capsa de sabates que elsalumnes hauran anat portant a clase, prèvia circular reclamantla als pares imares, per tal de poder guardar el seu material i saber de qui és.
  24. 24. Finalment quan tots hagin acabat els seus animals es recollirà la clase i es farànet i posaran els babis al seu lloc.AVALUACIÓ:Aspectes que se tindràn en compta a l´hora d´avaluar: - S´avaluarà el desenvolupament de les habilitats expressives per mitjà de diferents materials, instruments i tècniques pròpies del llenguatge plàstic . - S’observarà el plaer per experimentar i explorar les possibilitats expressives del color i la textura . Es valorarà també el desenvolupament de la sensibilitat estètica i d’actituds positives cap a les produccions artístiques en distints medis, juntament amb l’ interès per compartir les experiències estètiques. - S’Avaluarà si els infants valoren i s’interessen per la llengua escrita i si s’inicien en l’ús funcional de la lectura i de l’escriptura com a mitjans de comunicació, d’informació i de plaer. Aquest interès se mostra en primer lloc en l’atenció i curiositat pels actes de lectura i d’escriptura que es realitzen a l’aula. - S’observarà l’ús adequat del material i es valorarà l’interès per explorar els mecanismes bàsics del codi escrit, el coneixement de característiques i convencions de la llengua escrita i la valoració de l’estadi de lectura i d’escriptura segons el nivell maduratiu. - S´Avaluarà la capacitat d’escoltar i comprendre missatges, relats, produccions literàries, descripcions i informacions que els permetin participar en la vida de l’aula. - Es tindrà atenció especial per observar l´actitud de respecte pels altres que es manifesta en l’interès i atenció cap allò que diuen i en l’ús de les convencions socials (torn de paraula, escoltar, mirar els interlocutors, mantenir el tema) així com en l’acceptació de la diversitat. - S’Avaluarà el desenvolupament de la capacitat d’expressar-se i comunicar-se oralment, amb claredat i correcció suficients, de dur a terme diverses intencions comunicatives (demanar ajuda, informar
  25. 25. d’algun fet, donar instruccions senzilles, participar en converses de grup...).- Es valorarà l’interès i el gust per la narració participativa, per regular la pròpia conducta, per relatar vivències, raonar, resoldre situacions conflictives, comunicar els seus estats d’ànim i compartir-los amb els- Valoraré el grau d’iniciativa i autonomia de l’infant per satisfer necessitats bàsiques com la higiene.- També es tindrà en compte la capacitat de planificar la pròpia acció i organitzar el seu treball (planificar la feina, preveure els recursos necessaris per a dur-la a terme...), la capacitat d’esforç i constància, i la comprovació dels aprenentatges i avanços que va fent.- Es valorarà el desenvolupament de la seguretat en ell mateix i en els seus actes.- Que sepi expressar les seves idees i els seus sentiments.- Que sigui capaç de manifestar les dificultats o desitjos, si es mostra alegre i participatiu, si expressa allò que li agrada o li molesta...- Si manifesta interès per superar-se, si accepta que l’aprenentatge és un procés en què l’error no és considerat negatiu, sinó un punt de partida per conèixer les dificultats. Cal observar si l’infant aborda l’aprenentatge, si demostra iniciativa en afrontar nous reptes, en superar dificultats i resoldre problemes.- Valoraré si L’infant estableix vincles fluïts de relació amb els adults i amb els iguals quan demostra interès per relacionar-s’hi i comunicar-s’hi, quan va augmentant la seva capacitat de respondre als sentiments d’afecte, quan respon de forma adequada a les provocacions i agressions dels altres, quan participa amb interès en activitats conjuntes desenvolupant activitats d’ajuda, participació i col·laboració, respectant les normes i els hàbits que regulen la convivència dins el grup, quan és conscient de la necessitat de repartir i d’assumir tasques i responsabilitats que el funcionament del grup requereix; quan mostra interès per ampliar progressivament l’àmbit de les relacions socials...
  26. 26. - S´Avaluarà la coordinació i control de les habilitats manipulatives de caràcter fi que cada activitat requereix.- Es valorarà també si mostra actituds de col·laboració i ajuda en les diferents activitats que es duguin a terme.- A més es tindrà en compte el respecte per mantenir un entorn net i aclarit i que es valori l´aspecte estètic de les coses que els envolten.

×