1752M12_EAF5_Memòria_G1_BLOG

M12- Projecte d'atenció a la infància
Grup 01: La Puça Riallera
Institut Obert de Catalunya
Cicle Formatiu de Grau Superior d'Educació Infantil
M12 Projecte d'Atenció a la Infància
2on Semestre. Curs 2013-2014
Tutora: Helena Palomares Larreula
Posem Nom a les EmocionsPosem Nom a les Emocions
GRUP 01
“ LA PUÇA RIALLERA”
María Campins Bagur
Francisca Estepa Arjona
Càrol Ivern Amurgo
Montse Pérez Ágreda
Raquel Pérez Arjona
Paula Quer Almenara
Marta Soler Altés
1

1.AUTORES DEL PROJECTE
Maria Campins Bagur
Estudiant del GFGS Educació Infantil.
Publicista, actualment treballa en una
Llar d'Infants com a auxiliar infantil
Francisca Estepa Arjona
Actualment treballa com a monitora
de menjador en una Llar d'Infants.
Càrol Ivern Amurgo
Actualment treballa com a monitora en una Escola.
Montserrat Pérez Agreda
Actualment treballa com a educadora de suport
en una llar d'Infants.
Raquel Pérez Arjona
Actualment treballa de monitora en un Centre
Ocupacional de Discapacitats.
2

Paula Quer Almenara
Actualment treballa de cangur i en un centre cívic.
Marta Soler Altés
Actualment treballa de cangur.
3

POSEMPOSEM
NOMNOM
AA
LESLES
EMOCIONSEMOCIONS
Unitat Didàctica 9Unitat Didàctica 9
Primer Cicle Educació InfantilPrimer Cicle Educació Infantil
de 0 a 3 anysde 0 a 3 anys
4

ÍNDEX DE CONTINGUTS
Pàgs.
1. TÍTOL DE LA PROGRAMACIÓ I CONCRECIÓ DE L’ETAPA EDUCATIVA...........................pàg.6
2. LA UNITAT DIDÀCTICA I LA SEVA JUSTIFICACIÓ...............................................................pàg.6
2.1.Descripció..............................................................................................................pàg.6-7
2.3. Tipus de programació..............................................................................................pàg.7
2.4. La unitat dins la programació del curs.................................................................pàg.7-8
3. PUNT DE PARTIDA PER A LA PROGRAMACIÓ...................................................................pàg.8
3.1. Capacitats............................................................................................................pàg.8
3.2. Objectius del cicle (primer nivell de concreció).................................................pàg.8-9
3.3. Continguts del cicle (primer nivell de concreció)............................................pàg.-9-10
3.4. Objectius per a la proposta de centre (PPC)-(segon nivell de concreció).....pàg.10-11
4. COMPONENTS DE LA PROGRAMACIÓ O UNITATDIDÀCTICA........................................pàg.11
4.1. Nom i grup d’infants al qual es destina..................................................................pàg.11
4.2. Objectius d’aprenentatge (tercer nivell de concreció).......................................pàg.11-12
4.3. Continguts de la unitat didàctica.................................................................pàg.13-14-15
4.4. Metodologia...........................................................................................................pàg.15
4.4.1. Activitats : seqüència didàctica i proposta d'activitats...pàg.16-17-18-19-20-21
4.4.2. Materials necessaris...........................................................pàg.21-22-23-24-25
4.4.3.Temps.......................................................................................pàg.25-26-27-28
4.4.4. Agrupament de l'alumnat........................................................................pàg.28
4.4.5 Paper de la persona educadora....................................................pàg.28-29-30
4.5. L'atenció a la diversitat.....................................................................................pàg.31-31
4.6. Avaluació.....................................................................................................pàg.31-32-33
4.6.1. Valoració del progrés i evolució dels infants............................pàg.33-34-35-36
4.6.2. Valoració de la unitat didàctica.....................................................pàg.36-37-38
2.2.ANNEX..............................................................................................................................pàg.38
Annex 1. Justificació de la necessitat seleccionada.........................de la pàg.38 a la pàg.41
2.2.1 ANNEX Fitxes de les activitats de la Unitat didàctica..........................de la pàg.41 a la pàg.90
Activitat 2: El rellotge de les emocions..............................................de la pàg.41 a la pàg.48
Activitat 3: El dau de les emocions...................................................de la pàg.48 a la pàg.52
Activitat 4: Ens emocionem cantant..................................................de la pàg.53 a la pàg.58
Activitat 5: El dibuix del que sentim...................................................de la pàg.59 a la pàg.63
Activitat 6: La nostra màscara...........................................................de la pàg.63 a la pàg.69
Activitat 7: La màgia del bosc........................................................ ..de la pàg.69 a la pàg.76
Activitat 8: Posar cares al nino..........................................................de la pàg.77 a la pàg.84
Activitat 9: Posar nom a les emocions..............................................de la pàg.84 a la pàg.90
4.4.ANNEX
Annex 1 Metodologia: Base teòrica de la programació............................................................pàg.91
4.5.ANNEX
Annex 1 Ampliació i documentació per a l'atenció a la diversitat.................de la pàg.92 a la pàg.98
Recull de fonts d'informació consultades.................................................................................pàg.98
Recull fonts d'informació consultades per a la realització del EAC4..................................pàg.98-99
5

1. TÍTOL DE LA PROGRAMACIÓ I CONCRECIÓ DE L'ETAPA EDUCATIVA
Llar d'Infants Xerinola
Primer Cicle Educació Infantil
Curs : Ll-2
Nom del grup : “La puça”
Unitat Didàctica 9
“Posem nom a les emocions”
2. LA UNITAT DIDÀCTICA I LA SEVA JUSTIFICACIÓ
2.1. Descripció
Aquesta unitat de programació se centra en el treball de les emocions amb els infants de 2 a 3
anys.
"L'educació emocional és un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el
desenvolupament de les competències emocionals com a element essencial del
desenvolupament integral de la persona, a fi de capacitar-la a la vida. Tot això té com a finalitat
augmentar el benestar personal i social "(Bisquerra, 2003, p.27).
L’educació emocional s’ha de contemplar des d'una perspectiva global, on els afectes tenen la
seva importància. Treballant sota la perspectiva que no només cal educar els coneixements, sinó
també un conjunt d'actituds, habilitats i competències; com la capacitat de reconèixer els nostres
propis sentiments i els dels altres. Això determinarà la conducta dels infants en un futur immediat.
És per això, que es considera bàsic treballar les emocions a l'educació infantil. Ja que una bona
educació emocional aportarà als infants una bona base per identificar-les i gestionar-les, sentint-
se així millor amb ells mateixos i amb els altres.
Tenint en compte que totes les teories psicològiques donen una gran importància a l’educació
emocional des de l'inici de la vida, com a una base sòlida per a la futura salut mental del qui algun
dia serà un adult. En aquesta programació treballarem les emocions de manera transversal en el
dia a dia i a més a més, planificarem una Unitat Didàctica específica amb diferents activitats
programades per a un trimestre.
Les educadores volem treballar les emocions basant-nos en situacions que viuen els infants
diàriament i que de vegades no entenen allò que passa o no saben expressar-se adequadament, i
aquí és on entrem nosaltres, ajudant als infants a entendre el que els està passant, a posar nom
al que estan sentint, a saber reconèixer les seves emocions i per tant els seus sentiments,
ajudant-los a l’autocontrol, la regulació i al reconeixement de les seves emocions.
Aquesta programació concreta la necessitat del treball de les emocions amb els infants de 2 i 3
anys del grup “La puça” sota el títol “Posem nom a les emocions” .
Per aprendre cal comptar amb una base segura ( Bowly,1989 ). Els adults significatius per als
infants com els pares, mestres... si som sensibles i estem disponibles, podem actuar com a la
base segura que estimuli l'exploració i les ganes d'aprendre del nens i nenes,com també podem
ser el refugi i confort davant de les dificultats. Hi ha nens que arriben a l'escola amb una seguretat
de base i disposats a afrontar i aprendre. D'altres, en canvi necessiten mestres sensibles que es
facin càrrec de la seva inseguretat i els ajudin a posar paraules a les seves emocions, és per això
que es treballarà des d'aquest punt de partida " posant nom a les emocions"
La intenció i la raó per la qual es treballaran les emocions és fomentar les següents actituds en
6

els infants en relació a ells mateixos.
La confiança: la confiança en el què han fet , en el què estan fent i en el què poden arribar a
fer.
L'autoregulació: escoltar el seu cos, aprenent a reconèixer-lo i responent a allò que necessita.
Concentració i atenció voluntària: posant tots els sentits en el què es proposen fer, sabent deixar
fora aquells altres estímuls que els poden pertorbar. Atenció voluntària en el què fan i en les seves
conseqüències.
Consciència d'un mateix: fer-se responsable d'un mateix, de les pròpies carències i dels
progressos, prendre consciència de la unitat del cos, i de l'eco d'una part d'aquest cos, en totes
les altres.
Curiositat per provar i ganes d' experimentar: escoltar-se i gaudir modificant i experimentant fins
a on es pugui, i no partir d'amenaces o provocacions externes.
Les educadores adoptarem un actitud de paciència i escolta, deixant que els infants resolguin els
seus conflictes , oferint propostes i explicacions que els ajudin a prendre consciència , deixant-los
sols, però amb la nostra presència i confiança, no sermonejant ni aconsellant, en lloc d'això,
donarem temps per provar, explorar les possibilitats, donant l'oportunitat de descobrir per ells
mateixos els equilibris i desequilibris del seu cos, del seu comportament, de les seves emocions i
sentiments, com diu Hegstenberg(1944) "l'amenaça i la imposició formen en masses casos
el començament d'un desenvolupament nefast ".
Per això s'han dissenyat situacions i propostes educatives interessants i atractives preparant-les
de manera acurada i amb una presentació divertida per tal d'incitar als infants a voler
experimentar per ells mateixos.
No podem oblidar que l'emoció és la font de la comunicació mediant, en el primer procés de
socialització de l'infant.
Aquesta unitat didàctica es presenta amb diferents activitats programades que es duran a terme
de manera habitual durant un trimestre del curs escolar, sempre respectant el ritme de cada infant
i afavorint que passi una estona agradable amb els companys, fomentant la creació d'un vincle
afectiu i motivant el procés d'ensenyament-aprenentatge.
2.3 Tipus de programació
El tipus de programació que hem escollit per a la nostra unitat didàctica és trimestral. Treballarem
les emocions de manera transversal a través d'activitats diàries i a través d'activitats que anirem
desenvolupant durant el tercer trimestre.
2.4. La unitat dins la programació del curs
Dins de la programació del curs 2013-2014, la unitat didàctica “ Posem nom la les emocions” es
treballarà al tercer trimestre, exactament del 22/04/2014 al 20/06/2014.
7

1r Trimestre 2n Trimestre 3r Trimestre
UD1: Bon Dia. Com estem avui?
UD2: UD3: UD4: El Pirata Blau UD5: Les Flors del meu Jardí
UD6: La tardor UD7:
UD8: La Puça Viatgera UD9: Posem nom a les
emocions
3. PUNT DE PARTIDA PER A LA PROGRAMACIÓ
3.1 Capacitats
• Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge
positiva de si mateixos i de les altres persones.
• Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de
comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges
• Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i
respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
• Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb les altres persones i iniciant-se en la
resolució pacífica de conflictes.
• Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una
autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
3.2 Objectius del cicle - primer nivell de concreció
Quins dels objectius del primer cicle d’educació infantil hem tingut en compte:
• Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional
corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les
pròpies emocions i sentiments.
• Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu
entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la
integració en el grup.
• Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través
del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.
8

CORRESPONDÈNCIA ENTRE OBJECTIUS I CAPACITATS A TREBALLAR
Objectius del cicle
( primer nivell de concreció)
Capacitats que es poden treballar amb
aquests objectius
- Identificar-se com a persona, assolir el grau
de seguretat afectiva i emocional corresponent
al seu moment maduratiu, i esforçar-se per
manifestar i expressar les pròpies emocions i
sentiments.
- Assolir progressivament seguretat afectiva i
emocional i anar-se formant una imatge positiva
de si mateixos i de les altres persones.
- Establir relacions afectives positives,
comprenent i apreciant progressivament el seu
entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de
comportaments socials que facilitin la integració
en el grup.
- Conviure en la diversitat, avançant en la
relació amb les altres persones i iniciant-se en
la resolució pacífica de conflictes.
- Observar i explorar l’entorn immediat, natural i
físic, amb una actitud de curiositat i respecte i
participar, gradualment, en activitats socials i
culturals..
- Comprendre el llenguatge adult i dels altres
infants, comunicar-se i expressar-se a través
del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb
una progressiva millora del llenguatge oral.
- Progressar en la comunicació i expressió
ajustada als diferents contextos i situacions de
comunicació habituals per mitjà de diversos
llenguatges.
- Comportar-se d’acord amb unes pautes de
convivència que els portin cap a una autonomia
personal, cap a la col·laboració amb el grup i
cap a la integració social.
3.3 Continguts del cicle- primer nivell de concreció
Les emocions tenen una gran rellevància en el desenvolupament de les capacitats cognitives,
motrius, relacionals, d’equilibri personal, d’inserció i actuació social.
Si hi ha un apropament afectiu carregat d’afecte i amorositat, es va formant un vincle emocional
entre els infants i els adults i entre els infants i els infants, poc a poc, comença a l’aparició del
sentiment de pertinença al grup, amb aquest sentiment, els nens i nenes començaran a
desenvolupar habilitats de convivència, de diàleg, de compromís i de resolució de conflictes.
Àrea 1: Descoberta d'un mateix i dels altres
• Manifestació i expressió de les pròpies emocions i sentiments, utilitzant els diferents tipus
• de llenguatge (gestual, plàstic, verbal,.. ) com a mitjà d’expressió i comunicació.
• Disposició per establir relacions afectives positives amb les persones adultes i els infants
amb qui comparteixen situacions i activitats quotidianament.
• Domini progressiu de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi cos i
utilització dels recursos personals de què disposa en la vida quotidiana.
• Identificació com a persona, coneixement d’algunes característiques personals pròpies per
assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu..
Àrea 2 : Descoberta de l'entorn
9

• Observació i exploració de l’entorn físic i social, planificant i ordenant la pròpia acció,
constatant-ne els efectes i establint relacions entre la pròpia actuació i les conseqüències
que se’n deriven.
• Comprensió i apreciació progressiva de l’entorn immediat, iniciant-se en el coneixement i
l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en els diferents grups
socials en què participa.
Àrea 3 : Comunicació i llenguatge
• Iniciació en l’ús de diferents formes de comunicació, esforçant-se per fer-se entendre i
escoltant els altres.
• Coneixement i utilització de manera progressiva de les normes que regeixen els
intercanvis, relats i converses (atenció, espera, to de veu, interès, iniciativa).
• Comprensió de les intencions i dels missatges que li adrecen les persones adultes i altres
infants, identificant i emprant els diferents senyals comunicatius (gest, entonació) i valorant
el llenguatge oral com un mitjà de relació amb les altres persones.
• Expressió de necessitats, sentiments i idees mitjançant el llenguatge oral, mostrant un
progressiu increment del vocabulari relatiu al propi entorn i experiència, ús de frases
simples i comprensió de variacions morfològiques de gènere i nombre.
3.4 Objectius per la proposta pedagògica de centre (ppc)-segon nivell
de concreció
Hem de tenir en compte que en cap cas presentarem la realitat segmentada, sinó que la nostra
intenció és poder crear uns espais d’aprenentatge globalitzats, relacionant els continguts de les
diferents àrees, i aixi poder contribuir al desenvolupament global dels infants, facilitant la seva
participació, acostant-los a la interpretació del seu entorn.
• Reconèixer les emocions primàries pròpies i dels altres
Àrea 2 : Descoberta de l'entorn
• Adquirir comportaments que facilitin la integració en els grups socials del seu entorn.
Àrea 3: Comunicació i llenguatge
• Expressar les emocions primàries pròpies mitjançant els diferents llenguatges.
CORRESPONDÈNCIA ENTRE OBJECTIUS ESPECÍFICS I COM HO TREBALLAREM
Àrees Objectius específics Treballarem
Descoberta
d'un mateix i
dels altres
- Reconèixer les emocions primàries
pròpies i dels altres.
- La descoberta de les pròpies necessitats i
l’adquisició d’eines per a la seva resolució,
apropant-los a l’autonomia, amb la
progressiva construcció d’una identitat
positiva que integri l'auto-coneixement i
10

l’autoestima.
- Treballarem el reconeixement de
diferents emocions, tant pròpies com dels
altres.
Descoberta
de l'entorn-
- Adquirir comportaments que
facilitin la integració en els grups
socials del seu entorn.
- L’establiment de relacions afectives i
segures amb les altres persones,
companys adults...
- El reconeixement de les emocions com a
eina essencial per a iniciar als infants en
l'adquisició de comportaments socials que
facilitin la seva integració en la societat.
Comunicació
i llenguatge
- Expressar les emocions primàries
pròpies mitjançant els diferents
llenguatges.
- L’expressió i el progressiu reconeixement i
per tant regulació de les seves emocions.
- Posarem nom a les emocions.
4. COMPONENTS DE LA PROGRAMACIÓ O UNITAT DIDÀCTICA.
4.1. Nom i grup dels infants al qual es destina
Nom del grup : “La Puça”
Grup de grans: 2-3 anys.
4.2. Objectius d'aprenentatge
Els objectius de cicle de la nostra unitat didàctica expressen les capacitats que els infants han
d’haver desenvolupat en acabar aquesta unitat, hem tingut en compte l’adquisició de
coneixements de tipus cognitiu, intel·lectual, metodològic, psicomotriu, actitudinal i de valors,
afectius i emocionals.
Un altra punt que hem tingut molt present els educadors/es alhora d'elaborar els objectius és el
dels diferents nivells de complexitat, ja que hem de partir de la base de desenvolupament proper
dels infants (a qui es presenta la unitat didàctica, en aquest cas nens i nenes de dos tres anys),
que és on es produeix l’aprenentatge.
Àrea 1: DESCOBERTA D'UN MATEIX I DELS ALTRES
Objectius d'aprenentatge C
1
A
2
P
3
A
4
C
5
I
6
T
7
A
8
T
9
Reconèixer el seu estat d'ànim i el dels altres, mitjançant
l'observació diària.
X X
Expressar les seves emocions primàries: content-trist, a través de
les rutines diàries.
X X X X
Participar en les activitats que proposa l'educador/a . X X X
Expressar-se en diferents llenguatges, (verbal, gestual, motriu) X X X
Expressar les pròpies emocions i sentiments. X X X X
11

Àrea 2: DESCOBERTA DE L'ENTORN
1
A
2
P
3
A
4
C
5
I
6
T
7
A
8
T
9
Iniciar-se en el joc compartit en tots els seus espais: pati, classe,
sortides extraescolars.
X X X
Manipular els diversos materials de joc:Titelles , música, pintura,
contes.
X X
Respectar els companys, objectes, materials i espai. X X X X
Participar progressivament en la preparació i recollida de l'espai i
el material.
X X X
Utilitzar comportaments adequats respecte del seu entorn. X X
Àrea 3: COMUNICACIÓ I LLENGUATGE
1
A
2
P
3
A
4
C
5
I
6
T
7
A
8
T
9
Afavorir la creativitat a través dels llenguatges, musical i plàstic X X X
Adquirir vocabulari a partir d'una unitat d'audició. X X
Iniciar-se en la producció de gargots lliures. X X
Identificar les diferents emocions primàries a través del llenguatge
verbal, no verbal , corporal i gestual.
X X X X
Interpretar les emocions pròpies mitjançant els diferents
llenguatges.
X X X
Reconèixer les seves emocions. X X X
Relació de capacitats
1. Progressar en el coneixement i el domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot
adonant-se de les seves possibilitats.
2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional, i anar-se formant una imatge positiva
d’ell mateix i dels altres.
3. Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb
seguretat i eficàcia.
4. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.
5. Progressar en la comunicació i l’expressió ajustada als diferents contextos i situacions de
comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
6. Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte, i
participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
12

7. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i
aprendre a actuar-hi en conseqüència.
8. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de
conflictes.
9. Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia
personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
4.3. Continguts de la unitat didàctica:
En la següent taula es relacionen els continguts de la unitat didàctica i la seva correspondència
amb els objectius:
Correspondència entre els Continguts i els objectius de la U. Didàctica
Descoberta
d'un mateix i
dels altres
Procedimentals Objectius d'aprenentatge
- Comunicació a través del moviment del
propi cos.
-Reconeixement dels propis actes.
- Participar en les activitats que
proposa l'educador/a..
Conceptuals Objectius d'aprenentatge
- Identificació dels diferents estats
emocionals: tristesa, ira, por, vergonya
aversió, alegria, humor, amor, felicitat.
- Expressar les seves emocions
primàries: content-trist a través
de les rutines diàries.
Actitudinals Objectius d'aprenentatge
- Reconeixement de les pròpies emocions.
- Interès en l'expressió de sentiments.
- Expressar-se en diferents
llenguatges, (verbal, gestual,
motriu).
- Expressar les pròpies emocions
i sentiments.
13

Descoberta de
l'entorn
- Apreciació i acceptació del seu
comportament social en tots els àmbits en
què es mou.
- Reconeixement de l'entorn immediat
- Iniciar-se en el joc compartit
en tots els seus espais: pati,
classe, sortides extraescolars.
- Participar progressivament
en la preparació i recollida de
l'espai i el material.
Conceptuals
- Reconeixement dels diferents materials de
joc.
- Manipular i observar amb els
diversos materials de joc:
Titelles , música, pintura,
contes.
Actitudinals
- Respecte cap als demés - Utilitzar comportaments
adequats respectant el seu
entorn.
- Respectar els companys,
objectes, materials i espai.
14

Comunicació i
llenguatge
- Expressió de les emocions mitjançant els
diferents tipus de llenguatge i depenent de
l'activitat que s'està desenvolupant.
- Atenció a les pautes de l'educador.
- Comunicació amb els altres mitjançant el
llenguatge oral o gestual.
- Adquirir vocabulari a partir
d'una unitat d'audició.
- Iniciar-se en la producció de
gargots lliures.
- Interpretar les emocions
pròpies mitjançant els diferents
llenguatge.
Conceptuals Objectius d'aprenentatge
- El cos com a mitjà d'expressió de
sentiments. Parts i elements dels propi cos
com a mitjà d'expressió de sentiments.
- Coneixement i utilització del torn de
paraula en les converses amb els
companys i amb els adults.
- Coneixement i aprenentatge de les
diverses activitats proposades.
- Identificar les diferents
emocions primàries a través del
llenguatge verbal , no verbal ,
corporal i gestual.
- Reconèixer les seves
emocions.
Actitudinals
- Atenció i interès en les activitats
proposades.
- Afavorir la creativitat a través
dels llenguatges musical i
plàstic.
4.4. Metodologia
En aquest projecte incloem propostes per afavorir el desenvolupament de les tres àrees i
l'aprenentatge dels infants de 2 a 3 anys amb una línia de treball que considerem més adequada
a l'hora d'elaborar les nostres programacions a l'aula.
Hem basat la nostra metodologia en els següents principis metodològics de l'Educació infantil:
• La perspectiva globalitzadora: que permeti als infants un desenvolupament integral,
treballant les seves capacitats a partir de diversos continguts i experiències educatives.
Perquè les emocions es poden manifestar i per tant treballar en molts àmbits, per aquest
motiu treballem de forma globalitzada.
• L' aprenentatge significatiu: on els nens donin sentit als seus aprenentatges i estableixin
relació entre els que ja sabem i els que han après. A les activitats que es proposaran per
desenvolupar aquesta Unitat Didàctica partirem dels coneixements i aprenentatges de
15

cada un dels infants, i una de les metodologies que utilitzarem serà la de fer que l'infant se
senti lliure per fer, representar, crear, i sentir amb llibertat per poder manifestar el seu jo.
• Pedagogia activa i motivadora: donant possibilitats als infants per a què experimentin,
observin, investiguin i on l'educador/a proposi i deixi fer.
• Tractament individualitzat: tractar a cada infant com a un ésser individual que forma part
d'un grup, respectant sempre el seu ritme de treball.
• Treball en grup: el treball en grup és molt important ja que els infants en aquesta edat
són egocèntrics i han d'aprendre a relacionar-se. Per això , proposem una gran quantitat
d'activitats de grup on els nens i nenes aprendran comportaments i normes, així com a
compartir, a respectar, a participar, i, en definitiva, a relacionar-se amb els altres.
• El joc : Utilitzarem el joc com a eina de treball, per aconseguir una dinàmica lúdica,
motivant i il·lusionant als infants amb la proposta de diferents jocs. Una vegada
aconseguim motivar als infants es treballarà la seva creativitat i així aprendran mentre
juguen.
Com ho farem:
A través de diferents activitats constructives i agradables distribuint els infants en petits i grans
grups.
- De representar: serien les activitats i els jocs d'expressió corporal. Aquest jocs i les activitats es
dirigeixen a potenciar els aspectes expressius i emocionals dels nens, a través de l'aprenentatge
emocional i el foment de la creativitat i imaginació dels infants.
- De crear: on treballarem l'expressió plàstica. Mitjançant activitats i jocs, tant individuals com
col·lectives, crearem un vehicle de potenciació artística on el nen podrà expressar-se mitjançant
el dibuix , els colors i altres tècniques d'expressió plàstica.
- De moure'ns: referent a la psicomotricitat, trobem que les diferents activitats i els jocs proposats
permetran que els infants fomentin les seves capacitats de forma atractiva i pràctica, amb la
finalitat de què aprenguin a aplicar aquestes habilitats a les seves necessitats quotidianes.
- D'experimentació: a través de l'experimentació, treballarem la capacitat que posseeix el nen/a
per aprendre d'una manera autònoma. A mesura que va descobrint i coneixent el mitjà que
l'envolta, incrementa la seva habilitat per comprendre i interioritzar tots els estímuls que se li
transmeten, adquirits en la seva major part mitjançant l'aprenentatge experimental i observacional.
- De cantar: treballarem a partir de l'expressió rítmicomusical (cançons) que es dirigeix a la
potenciació de la música com a element motivador i educador. El repertori de peces s'ha
seleccionat tenint en compte la unitat didàctica que treballarem, i el contingut pedagògic
d'aquestes.
- De parlar: l'expressió verbal és fonamental per a l'aprenentatge global, basarem aquestes
activitats i jocs en l'expressió d'emocions, del seu reconeixement i d'ampliar el vocabulari dels
infants, posant noms a les emocions. També treballarem l'expressió verbal a través del contes,
una eina fonamental a l'Educació Infantil.
Aprendre a pensar i comunicar les seves emocions:
En aquest procés d'ensenyament-aprenentatge, els aspectes afectius i relacionals són un dels
pilars fonamentals en el que hem basat el nostre projecte educatiu. Hem preparat un ambient
relaxat, càlid, acollidor i segur i hem treballat amb una actitud receptiva, per tal d'aconseguir que
els nostres infants se sentin estimats i valorats; estimulant d'aquesta manera el progrés de les
criatures en la comunicació en general i en l’expressió corporal i oral, per tant els ajuda a pensar
descobrir i expressar les seves emocions.
4.4.1. Activitats : seqüència didàctica i proposta d'activitats.
16

SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA "Posem nom a les emocions"
Activitat d'avaluació inicial:
Avui m'he despertat i estic...( content, trist, cansat, enfadat...)
Activitat 1: Els contes: "Com et sents?"
Activitats de desenvolupament
Activitat 2: El rellotge de les emocions
Activitat 3: El dau de les emocions
Activitat 4: Ens emocionem cantant
Activitat 5: El dibuix del que sentim
Activitat 6: La nostra màscara
Activitat 7: La màgia del bosc
Activitat 8: Posar cares al nino
Activitat de síntesi:
Posem nom a les emocions
Activitat 9: Farem un mural amb una petita mostra de cada activitat, poden ser fotos, dibuixos,
titelles, cançons...
ACTIVITATS
Nom activitat Descripció breu
Activitat d'avaluació
inicial
Avui m'he despertat i
estic...( content, trist,
cansat, enfadat...)
Activitat 1:
Els contes:
"Com et sents?"
Narració dels contes de l'escriptora Jane Binghgam. "Com et sents?"que
parlen de diferents sentiments. El conte que es llegirà i/o explicarà als
infants s'escollirà segons es sentin els nens quan els hi preguntem al
"Bon Dia" com es troben avui.
Això permetrà esbrinar què en saben el infants de les diferents emocions
i quines necessitats tenen en vers les emocions.
Avaluació:
• Valoració del progrés i evolució dels infants.
• Valoració de l'adequació de l'activitat.
Activitat 2:
El rellotge de les
emocions
Amb aquesta activitat es pretén que els infants Identifiquin les emocions
de: trist, espantat, alegre i enfadat, amb ajuda de cares del rellotge i
amb imatges conegudes per als infants. S'ensenyaran les imatges fent
preguntes fàcils i els infants hauran de reconèixer i anomenar l' emoció
que representa, després es posarà l'agulla del rellotge a la cara de l'
emoció que correspongui a la imatge mostrada. D'aquesta manera se'ls
17

ajudarà a posar nom i a entendre millor l'emoció. Per finalitzar l'activitat,
els animarem a imitar les emocions davant un mirall, tot anomenant-les.
Avaluació:
• Valoració del progrés i evolució dels infants
• Valoració de l'activitat.
Activitat 3:
El dau de les
emocions
Aquesta serà una activitat de joc.
El joc consisteix en què els nens tirin un gran dau, que tindrà en cada
una de les sis cares una emoció representada. A partir d'aquí treballarem
les diferents emocions .
Serà una activitat lúdica ja que els nens jugaran alhora que treballaran
les emocions.
Avaluació:
Activitat 4:
Ens emocionem
cantant
Aquesta activitat consistirà en l'audició i aprenentatge d'una cançó on es
puguin treballar diferents tipus d'emocions i estats d'ànim: plor, tristesa,
alegria, sorpresa, etc …
Primerament sentirem la cançó, on l'educadora observarà quin primer
efecte té sobre els infants.
Després, anirem repetint la cançó incitant als infants per tal que
expressin allò que senten mitjançant el seu cos, fent servir el llenguatge
gestual.
Avaluació:
• Farem una avaluació continuada.
• En un principi valorarem l'espontaneïtat inicial en la gesticulació
de l'emoció de l'infant vers l'audició.
• Com evoluciona aquesta expressivitat de l'infant al llarg del
procés d'aprenentatge de la cançó.
• Quin és el resultat després d'aprendre i interpretar la cançó amb
el grup i l'educador/a.
Activitat 5:
El dibuix del que
sentim
Aquesta activitat consisteix en l'audició de diferents peces musicals que
evoquin diferents sentiments i estats d'ànim mentre els infants dibuixen
en silenci el què senten i com se senten.
El dibuix serà completament lliure i ningú ho farà bé o malament,
simplement el què es busca és que l'infant identifiqui diferents emocions
18

en la música.
Avaluació:
Activitat 6:
La nostra
màscara
La intenció d'aquesta activitat és observar, conversar i identificar les
emocions nostres i dels nostres companys.
Penjarem diferents fotografies en DIN -A3 a la paret, on apareguin els
nens i nenes en diferents moments (jugant, fent alguna activitat i
menjant) i parlarem de com se sentien en aquell moment i perquè. (en
tractar-se de fotografies generals veurem que alguns infants estan
contents, altres potser estan plorant i d'altres es treuen les coses).
Tot seguit es donarà un full amb el retrat de cada nen (de tal manera que
la mida de la cara sigui la real per tal de fer la seva màscara i deixarem
sobre la taula retalls de boques contentes, tristes i enfadades i les
hauran d'enganxar al seu full. La idea és que en facin tres (una de
contents, una de tristos i l'altra d'enfadats) Per poder treballar després
en possibles conflictes amb les màscares.
Després els educadors/res hauran de retallar les cares i plastificar-les i
posar unes gomes per tal que cada nen tingui la seva màscara per poder
representar el seu estat
Avaluació:
Activitat 7:
La Màgia del Bosc
Amb aquesta activitat volem incidir en valors com l'autoestima i
l'acceptació, transmetent que no totes les persones som iguals quant a
capacitats, però que tenim habilitats particulars que ens fan ser
especials. Al mateix temps volem destacar la inclusió en l'escola bressol
des des tots els punts de vista , tant en els infants amb necessitats
educatives especials com en un aspecte d'una gran importància en el
món actual, com és la integració de les persones procedents d'altres
països i cultures.
Les titelles i la màgia del bosc:
Aquesta activitat consisteix en fer una representació amb titelles on els
infants formaran part activa en tot moment.
Història.
19

Una flor estava trista i desconsolada al bosc perquè els animals no
l'apreciaven gens. Ella mateixa tampoc s'agradava. Llavors la fada
Floreta i el follet Plin van intervenir amb la seva màgia, per fer entendre
als personatges que tots tenen coses positives i negatives. D'aquesta
manera, la fada va aconseguir que tots els personatges comprenguessin
com viuen la resta d'éssers vius del bosc i que ningú no és millor que els
altres.
Aquesta activitat es farà amb titelles de mà; ,l'educador/a utilitzarà les
titelles principals, que són la fada i el follet, i els infants utilitzaran les
titelles de mà amb formes d'animals del bosc.
Una altra variant pot ser amb disfresses de flors i animals, no cal que
siguin disfresses molt elaborades, només cal un barret de flor o de
marieta o simplement un mocador d'un color semblant a l'animal que vol
ser l'infant,...
Avaluació:
Activitat 8:
Posar cares al
nino
Amb aquesta activitat volem mostrar als infants les diferents emocions
que treballarem.
Treballarem amb el mural d'un nino sense rostre, on anirem enganxant
diverses cares que representaran diferents emocions. Mostrarem als
infants les diferents cares del nino i després parlarem i anomenarem
les emocions que aquestes representen; està feliç, està trist, enfadat,
espantat,.... així els nens aniran reconeixent i nomenant les diferents
emocions.
Per últim entregarem als nens/es una fitxa amb cares en blanc , i els
proposarem dibuixar una cara alegre, una trista, una amb por, una
enfadada, etc,...
Avaluació:
Activitat de síntesi:
Activitat 9:
Posem nom a les
emocions!
Mural amb la recopilació de fotos instantànies de les diferents activitats
que han estat fent els infants sobre les emocions. Per tal de captar el
seu gest i la seva expressió corporal i poder avaluar si concorda o no
amb allò que està expressant verbalment.
Farem i penjarem un mural al vestíbul de l'escola amb les fotografies
dels infants, però, també posarem una petita mostra de les activitats que
hem fet durant el trimestre en la unitat didàctica, parlarem amb els
20

infants, i entre tots decidirem què volem posar en el mural de les
emocions, potser un conte, un dau de les emocions, una titella,un dibuix
un CD de música...o qualsevol cosa que els infants creguin que per ells
ha estat important i que volen recordar.
Avaluació:
• Valoració de l'activitat
4.4.2. Materials necessaris.
NOM DE L'ACTIVITAT MATERIAL NECESSARI
Activitat 1:
Els contes:”Com et sents”
Material:
• Els contes de Jane Bringhgam
"Com et sents?":
◦ L'alegria
◦ La por
◦ La tristesa
◦ L'enuig
Material d'avaluació:
• Graella d'avaluació/valoració de l'activitat
• Graella d'avaluació/valoració del progrés i evolució dels
infants
Activitat 2:
El rellotge de les emocions
Per realitzar aquesta activitat necessitarem elaborar tres
rellotges i plastificar diferents imatges que els infants podran
manipular .
Material:
• Cartolines de dos colors.
• Cares per dibuixar les diferents emocions.
• Cartró per fer l'esfera del rellotge
• Colors
• Tisores
• Goma d'enganxar
• Números 1,2,4,5,7,8,10,11
• Imatges extretes d'Internet plastificades per fer les
preguntes als infants.
21

infants
Activitat 3:
El dau de les emocions
Material:
• Una cartolina
• Folis amb imatges d'emocions
• Tisores
• Goma d'enganxar
• Llapis
• Coixins
• Un mirall
infants
Activitat 4:
Ens emocionem cantant
Material:
Per realitzar aquesta activitat utilitzarem aquesta peça musical
de repertori propi:
Cançó de l'alegria
Si estàs trist i
vols alegria,
fes fora la tristor,
i espanta el teu plor!
-----
Bat les ales
mou les antenes,
dóna'm les dues potetes,
vola per aquí i per allà.
Materials:
• Fitxa de la cançó.
• CD.
• Aparell per a l'audició
• Càmera fotogràfica.
• Espai adient, sense taules ni cadires que dificultin el
moviment.
Graelles d'avaluació.
infants
22

Activitat 5:
El dibuix del que sentim
Material:
• Paper d'embalar
• Pintura de dits: blanca, negre, verda, vermella, groga i
blava
• 4 galledes amb aigua
• Draps
• Tovalloles de mà
• L'equip de música de l'aula
• Un CD gravat amb les parts:
- el primer moviment de la primavera
- el tercer moviment de l'estiu
- el primer de l'hivern
- el tercer de la tardor
- de les quatre estacions de Vivaldi
infants
Activitat 6:
La nostra mascara
Material:
Primera sessió:
• Càmera de fotografia
• Les tres fotografies impreses en paper DIN A-3
• Cinta d'enganxar
Segona sessió:
• 3 Taules
• 20 cadires
• 9 pots de goma d'enganxar
• 3 safates amb les boques retallades
• 60 boques retallades (20 contentes, 20 tristes, 20
enfadades)
• 60 cares impreses (3 de cada infant)
infants
Activitat 7:
La màgia del bosc
Material:
Per l'espai:
• Coixins per asseure's al terra
23

Titelles de mà
• La Fada Floreta • Ós
• El Follet Plin • Poll
• Flamenc • Granota
• Tortuga • Gall d'indi
• 2 Esquirols • Ànec
• Marieta • Una flor
Material fungible:
• Full d'Eva
• Goma d'enganxar
• Retoladors de
purpurina
• Fil
• Pal de fusta
• “Cel·lo”
Materials no fungible:
• Roba de diferents
colors
• Tisores
• Agulla per cosir
• Graella d'avaluació individual.
• Graella d'avaluació de l'adequació de l'activitat.
• Graella d'avaluació de l'espai, el temps i els materials.
Activitat 8:
Posar cares al nino
Material
Per realitzar l'activitat:
• Cartolina blanca Dina-3
• Tisores.
• Goma d'enganxar
• Màquina de plastificar
• Folis per plastificar.
• “Velcro”.
• Paper de plàstic transparent adhesiu “Aironfix.”
• Cinta adhesiva.
• Retoladors de colors.
• Fitxa amb cares en blanc.
• Colors.
• Un petit matalàs.
• Un mirall gran.
24

infants.
Activitat 9:
Posem nom a les emocions!
Material:
• Paper de paret.
• Les fotografies dels personatges del conte
• Les fotografies del rellotge de les emocions
• Les màscares de cada nen i nena
• Cançó de l'alegria.
• El rellotge de les emocions
• La vareta màgica de la fada Floreta i la flor de les
emocions
infants.
4.4.3. Temps
La programació que hem dissenyat per a la unitat didàctica es realitzarà durant el tercer
trimestre, concretament des de finals del més d'abril fins a acabar el trimestre a finals de juny. Es
treballarà amb els alumnes de 2-3 anys, a través d’un conjunt d’activitats molt diverses, però amb
metodologies semblants ja que el nostre objectiu és comú. Tindrem en compte sempre el moment
evolutiu del grup i d'individualitat, sent flexibles alhora de temporalitzar les activitats, sempre en
benefici dels infants, podrem allargar o escurçar la sessió segons la motivació i l'interès dels
infants, per tal d’afavorir el seu procés d’ensenyament-aprenentatge i evitar, sempre que sigui
possible, la monotonia i l’avorriment.
Les activitats programades es portaran a terme durant les següents setmanes i es destinaran al
voltant de 30 minuts més o menys a cada sessió. I com que partim d'un grup de 20 infants en
moltes de les activitats s'hauran de partir els grups i utilitzarem més d'una sessió per activitat. Per
anar amb tranquil·litat les activitats programades es faran en dos dies. Cal tenir en compte que en
les diferents activitats es treballaran totes les àrees de manera global.
En l'organització del temps hem distribuït les activitats en el tercer trimestre del curs escolar
2013/2014 tal i com mostra la següent graella:
3r TRIMESTRE CURS 2013/2014
ABRIL
Primera Setmana
25

Dilluns
21/04/2014
Dimarts
22/04/2014
Dimecres
23/04/2014
Dijous
24/04/2014
Divendres
25/04/2014
FESTIU
Activitat
d'avaluació inicial:
Avui m'he
despertat i
estic....( content,
trist, cansat,
enfadat...)
"Els contes"
Temps 20'
Activitat
d'avaluació inicial:
Avui m'he
despertat i
estic....( content,
trist, cansat,
enfadat...)
"Els contes"
Temps 20'
Activitat
d'avaluació inicial
Avui m'he
despertat i
estic....
( content, trist,
cansat,
enfadat...)
"Els contes"
Temps 20'
Activitat d'avaluació
inicial:
Avui m'he
despertat i
estic....( content,
trist, cansat,
enfadat...)
"Els contes"
Temps 20'
Segona Setmana
Dilluns
28/04/2014
Dimarts
29/04/2014
Dimecres
30/04/2014
Dijous
01/05/2014
Divendres
02/05/2014
Activitat
Temps
Activitat
El rellotge de
les emocions
Temps 30'
Activitat
Temps
FESTIU FESTIU
MAIG
Tercera Setmana
Dilluns
05/05/2014
Dimarts
06/05/2014
Dimecres
07/05/2014
Dijous
08/05/2014
Divendres
09/05/2014
Activitat
Temps
Activitat
El rellotge de les
emocions
Temps 30'
Activitat
Temps
Activitat
El dau de les
emocions
Temps 30'
Activitat
Temps
Quarta Setmana
Dilluns
12/05/2014
Dimarts
13/05/2014
Dimecres
14/05/2014
Dijous
15/05/2014
Divendres
16/05/2014
Activitat
Temps
Activitat
El dau de les
emocions
Activitat
Temps
Activitat
Ens emocionem
cantant
Activitat
Temps
26

Temps 30' Temps 30'
Quinta Setmana
Dilluns
19/05/2014
Dimarts
20/05/2014
Dimecres
21/05/2014
Dijous
22/05/2014
Divendres
23/05/2014
Activitat
Temps
Activitat
Ens emocionem
cantant
Temps 30'
Activitat
Temps
Activitat
El dibuix del
que sentim
Temps 30'
Activitat
Temps
Sexta Setmana
Dilluns
26/05/2014
Dimarts
27/05/2014
Dimecres
28/05/2014
Dijous
29/05/2014
Divendres
30/05/2014
Activitat
Temps
Activitat
El dibuix del que
sentim
Temps 30'
Activitat
Temps
Activitat
La nostra
màscara
Temps 30'
Activitat
Temps
JUNY
Sèptima Setmana
Dilluns
02/06/2014
Dimarts
03/06/2014
Dimecres
04/06/2014
Dijous
05/06/2014
Divendres
06/06/2014
Activitat
Temps
Activitat
La nostra
màscara
Temps 15'
Activitat
Temps
Activitat
La màgia del
bosc
Temps 30'
Activitat
Temps
Octava Setmana
Dilluns
09/06/2014
Dimarts
10/06/2014
Dimecres
11/06/2014
Dijous
12/06/2014
Divendres
13/06/2014
Activitat
Temps
Activitat
La màgia del
bosc
Temps 30'
Activitat
Temps
Activitat
Posar cares al
nino
Temps 30'
Activitat
Temps
Novena Setmana
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
27

16/06/2014 17/06/2014 18/06/2014 19/06/2014 20/06/2014
Activitat
Temps
Activitat
Posar cares al
nino
Temps 30'
Activitat
Temps
Activitat de
Síntesi
Mural:Posem
nom a les
emocions
Temps. Anirem
fent el mural en
diferents
moments del dia.
Activitat de
Síntesi
Mural: Posem
nom a les
emocions
Temps Durant el
dia.
4.4.4. Agrupament de l'alumnat.
El ràtio que tindrem a l'aula, segons el Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el
primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres a Catalunya, estableix, pel que fa al
nombre màxim d’infants per grup de 2 a 3 anys que és de 20 infants, tenim en compte això.
Les estratègies organitzatives que permetin la flexibilitat dels agrupaments són fonamentals en
l'educació infantil per tant hem reflexionat i valorat quin tipus d’agrupament afavorirà la
construcció de nous coneixements per part dels infants.
Hem decidit que les activitats següents per les seves característiques les farem en grups reduïts
d'un màxim de deu infants:
Activitats:
• Posem cares al nino.
• La màgia del bosc.
• El dau de les emocions.
• El rellotge de les emocions.
Podem treballar amb tot el grup en les següents activitats:
Activitats:
• Activitat inicial. Contes "Avui m'he despertat i estic....( content, trist, cansat, enfadat...)"
• Ens emocionem cantant.
• La nostra màscara
• Activitat de síntesi. Mural "Posem nom a les emocions"
4.4.5 Paper de la persona educadora.
El nostre paper serà el de plantejar problemes i situacions per tal que l’infant vagi modificant els
seus esquemes d’actuació habituals. És per això que haurem de procurar crear un ambient ón
l'infant se senti segur i pugui desenvolupar totes les seves capacitats.
28

Hem plantejat situacions didàctiques tenint en compte el nivell evolutiu dels nostres infants, amb
activitats interessants i que no siguin ni massa fàcils ni massa difícils, però que els motivi a
preguntar-se coses partint del què ja saben.
En tot moment treballarem amb una actitud positiva, sent coherents entre el què diem i el què
fem, posant uns límits clars, i creant vincles afectius amb els infants, a fi de permetre i potenciar
l'expressió de les seves emocions i sentiments.
En aquesta unitat didàctica “Posem nom a les emocions” hem fet vuit activitats distribuïdes en di-
ferents moments del tercer trimestre. Cada activitat està plantejada per treballar les emocions de
manera diferent però des d'un punt de vista globalitzador.
Les nostres activitats són:
• Activitat 1 d'avaluació inicial: Avui m'he despertat i estic...( content, trist, cansat, enfa-
dat...) Els contes: "Com et sents?" 1 educador/a
• Activitat 2: El rellotge de les emocions, 1 educador/a
• Activitat 3: El dau de les emocions, 1 educador/a
• Activitat 4: Ens emocionem cantant, 1 educador/a
• Activitat 5: El dibuix del que sentim, 2 educadors/es
• Activitat 6: La nostra màscara, 2 educadors/es
• Activitat 7: La màgia del bosc,1 educador/a
• Activitat 8: Posar cares al nino, 1 educador/a
• Activitat 9 de síntesi: Posem nom a les emocions, 1 educador/a.
En totes les activitats l'educador/a connectarà amb els infants, captant la seva curiositat,
aconseguint el seu interès per dur a terme les activitats proposades, no farem coses
espectaculars, sinó que buscarem la millor manera d'atraure l'interès dels nens i nenes i tenir-los
il·lusionats. Tot i que el paper de l’educador/a no serà el mateix en totes les activitas, ja que són
diferents, i tenint en compte que hi ha activitats on hi haurà dues educadores i activitats on n'hi
haurà una.
La motivació serà el nostre recurs didàctic. Si el nens tenen interès per allò que fan podran
relacionar fàcilment el que aprenen amb el que ja saben. Per arribar a aquesta motivació hem
decidit seguir aquestes pautes:
• Volem captar l'interès de l'infant, tot i que el goig d'aprendre és natural i espontani en els
infants.
• Hem d'adaptar els continguts d'aprenentatge a les capacitats de l'infant, sempre pensant
en una dificultat superable per als nen/es, així ell/es poden resoldre els problemes
plantejats i trobar respostes de una manera autònoma.
• La valoració positiva; ajuda a què el nen/a confiï en les seves possibilitats i d'aquesta
manera augmenti la seva autoestima.
• Posarem al abast dels infants les eines necessàries per el descobriment l'exploració, la
comprensió i l'ús autònom dels continguts nous.
• Respondrem a la sol·licitud dels infants i els encoratjarem a participar.
• Aturarem accions destructives del material, encaminant a l’infant cap a una activitat positi-
va.
• Observarem els materials ,l'espai , la temporització per poder considerar la seva
adequació i avaluació.
• Atendrem els infants fins allà on els calgui, però sense interposar-nos en el camí de la
29

seva autonomia.
• Tanmateix, l’observació d’un infant o d’un fet concret no ens ha de fer perdre en cap
moment la visió de la globalitat, de l’activitat de tots els infants al llarg de la sessió.
• La nostra intervenció, quan calgui , serà discreta i d'observació.
En principi totes les activitats de la unitat didàctica són dirigides, per tant el paper de l’educador/a
és manifestament actiu. Decideix el moment de començar, d'acabar i recollir en funció del temps
programat o dels primers infants que mostren indicis de cansament. Tot i així adoptarem una acti-
tud d’observació, per tal de poder estudiar les activitats, el seu desenvolupament i adequació, per
més tard poder fer l'avaluació de la unitat didàctica.
En totes les activitats farem l'observació tant en la primera com en la segona sessió, ja que el
grup es divideix, i per tant els infants no sempre són els mateixos. Si cal demanarem a un/a
altre/a educador/a que faci l'observació per a l'avaluació contínua. Una altra opció que hem tingut
en compte i que farem si ho creiem convenient, és gravar les sessions en vídeo per tal de poder
fer l'avaluació més tard i des d'un punt de vista més objectiu.
Com a educador/es acompanyarem als infants, aportant seguretat, compartint amb ells moments
importants, observant-los, escoltant-los, donant-los temps, acompanyant-los amb paraules, no
imposant sinó donant possibilitats, tenint en compte les individualitats de cada nen/a. D’aquesta
manera ajudarem els infants a avançar en el seu desenvolupament intel·lectual i moral.
No busquem en els infants l’obediència per l’obediència, la submissió, el conformisme o la
passivitat, sinó que volem potenciar la reflexió, que pensin sobre els seus actes i les
conseqüències que comporten, que prenguin decisions, que es responsabilitzin del què fan, que
reflexionin juntament amb els altres. En definitiva, que raonin i que enraonin amb els altres.
D’aquesta manera ajudarem els infants a avançar en el seu desenvolupament intel·lectual i moral.
4.5. L'atenció a la diversitat.
En l’educació infantil, té un paper molt important el tractament de la diversitat, per tant, és de
vital atenció el tractament individual de cada nen, ja que cada persona té un ritme maduratiu
diferent que cal respectar. En aquesta unitat didàctica hem valorat molt l’atenció individualitzada,
perquè ens permet establir un vincle que ens possibilitarà conèixer amb profunditat les emocions,
la sociabilitat i la capacitat d’aprenentatge del nostres infants. És així com, gràcies a una atenció
més individualitzada i centrada en les diferències, podem ajudar al nostre alumnat en el seu
desenvolupament, ja sigui personal, psicològic i/o educatiu.
Treballarem a través de diferents activitats orientades a l’educació emocional, per tal de
sensibilitzar els nens i les nenes en la diferència i saber-se posicionar davant d’aquesta amb
tolerància.
Les estratègies per treballar la diversitat, en funció de les activitats de la unitat didàctica seran:
• Acompanyament educatiu per als infants amb necessitats educatives especials en el cas
que ho necessitin.
• Modificacions , estratègies o materials de treball, fent activitats alternatives o d’ampliació.
• Realitzar les adaptacions d’accés al currículum en el cas de necessitar-ho.
Optarem per realitzar activitats que donin resposta a les necessitats individuals de cada infant. I
per això combinarem diferents tipus d'agrupament, de materials i de dinàmiques.
30

Farem activitats en grup gran, com per exemple l'activitat cinc "El dibuix que sentim "o l'activitat
de síntesis,"Posem nom ales emocions", la nostra intenció és que els nens que estiguin més
avançats madurativament puguin servir de model per als altres que no ho estan. Els ritmes
d'aprenentatge són diferents i per tant com educadors/es haurem de ser sensibles a aquestes
diferències, animant a la participació d'aquells que tenen més dificultats i motivant als infants amb
ritmes més ràpids a què treguin més profit dels seus aprenentatges i siguin capaços de respectar
el ritme dels seus companys.
Quan treballem activitats en grup petit, com per exemple l'activitat 2 " El rellotge de les emocions"
o l'Activitat 7 "La màgia del bosc" hem valorat l'atenció més individualitzada, tenint en compte
alhora de fer les agrupacions, l'edat, capacitats, desenvolupament i llenguatge dels infants.
Hem donat especial importància i una atenció més individual als infants amb timidesa, amb baix
nivell de desenvolupament lingüístic i amb dificultats per expressar les seves emocions; ajudant-
los a esforçar-se per ser entesos, a sentir-se escoltats i a ser una mica més protagonistes, fets
que els ajudaran a la seva autoestima.
Possibles estratègies de reforç:
En principi en la unitat didàctica "Posem nom a les emocions" tots els infants comparteixen els
mateixos objectius, continguts i criteris d’avaluació del grup-classe, tot i que valorarem en tot cas
si hi ha alguna necessitat especial durant el trimestre i si es precisarà o no un canvi metodològic i
de material didàctic. Durant l'activitat a l'aula proporcionarem a l'infant les ajudes necessàries per
a desenvolupar l'activitat sempre que ho necessiti.
Atendrem a la diversitat del nenes i nenes en un ambient de normalització educativa., satisfent
les necessitats individuals i col·lectives que presenti l’alumnat., i facilitant relacions equilibrades i
constructives amb totes les persones, sense tenir en compte les limitacions dels infants amb
necessitats específiques de suport educatiu, (en el cas que n'hi hagués) i fomentant actituds
positives davant de la diversitat.
(S'acompanya annex com a 4.5 Annex).
4.6. Avaluació
Mitjançant l'avaluació valorarem tant els aspectes relacionats amb el progrés dels infants com la
coherència i eficàcia de la nostra unitat didàctica " Posem nom a les emocions " . Utilitzarem les
informacions obtingudes per valorar, millorar i crear les condicions més idònies, per tal d'afavorir
el desenvolupament individual de cada un dels infants que avaluem, així com del
desenvolupament de tota la unitat didàctica, l'objectiu principal serà, poder veure si realment els
objectius plantejats i les estratègies emprades són adients i s'aconsegueix allò desitjat.
Plantegem fer l'avaluació a partir de l'observació constant i sistemàtica, i la durem a terme en tres
fases.
• Inicialment, per conèixer des d'on partim.
• Durant el procés, per reajustar i adaptar si fa falta la pràctica educativa.
• Finalment, per valorar si s'ha arribat als objectius.
Durant aquestes tres fases, valorarem:
• Aspectes relacionats amb el progrés dels infants,
• La tasca educativa i l’actuació de les educadores.
• L'adequació de l'espai,materials i temporització.
L'adequació de cada activitat per separat.
Avaluació diagnòstica:
31

Abans de començar la programació vam fer una valoració de quina necessitat havíem detectat en
referència al treball de les emocions amb els infants. Per plantejar la nostra idea, uns mesos
abans vam començar a observar el dia a dia dels nostres infants a l'escola, vam fer diferents
reunions, i vam avaluar a través de l'observació diferents moments del dia; l'acollida ,l'hora dels
àpats, el joc lliure, les activitats més dirigides... Vam fer una graella d'avaluació conjunta i tot
l'equip educatiu vam decidir treballar les emocions a l'escola a partir d'una unitat didàctica.
Hem tingut molt present el clima soci-emocional que es crea a l’aula. Precisament per la
necessitat dels infants de poder expressar, els seus desitjos, les seves inquietuds, interessos ,
alegries i pors, és necessari que es trobin en un context on tot això hi tingui cabuda. L'observació
l'hem fet molt general i de tot el grup, per tal de mantenir l'intimidat dels infants.
Hem decidit les següents conductes en les quals ens fixarem, per fer l'avaluació diagnòstica:
GRAELLA D'AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA
Espai: El jardí
Edat: 2-3 anys
Temps Temps d'observació: 2 hores
ÍTEMS OBSERVACIÓ
Conductes verbals Interaccionen verbalment mentre
juguen.
Si parlen entre ells i també sols.
Saber donar i rebre
compliments
Diuen coses agradables als
companys durant el joc.
De vegades, però no
habitualment.
Reben comentaris agradables
durant el joc.
De vegades.
Sol·licitar canvis de
conducta
Es queixen sense agressivitat. De vegades sí , tot i que encara
hi ha moments de baralles amb
les mans.
Saber fer preguntes i
respondre-les
Fan preguntes durant el joc. De vegades sí.
Estan en un moment de
preguntar constantment “Per
què?”
Responen preguntes durant el joc. Sí , tot i que no sempre.
Demanar favors i fer-ne Verbalitza desitjos i necessitats . Sí
Respon als desitjos i necessitats
expressats pels altres.
Poques vegades.
Donar una negativa Sap negar-se a fer allò que no vol. Normalment demanen ajuda, i
diuen que no quan es veuen
reforçats pel educador/a.
Defensar els propis drets Es reafirmen si no es respecta. Poques vegades, busquen
l'ajuda de l'adult.
Cooperar i compartir Esperen el seu torn. Normalment sí.
Comparteixen les joguines. Hi ha moments que sí i d'altres
que no.
32

Ofereixen ajuda. Sí, i es preocupen molt si algú
es fa mal.
Respecta les normes del joc. Bastant.
El somriure Donen mostres d'estar contents. Sí, l'ambient és de nens i nens
feliços i contents..
Plorar Ploren quan estan tristos. Normalment sí, però no
sempre.
Ploren davant les frustracions Sí.
Es consola sol o busca consol en
l'adult.
Normalment busquen l'adult.
Agressivitat amb
els altres
Utilitzen la violència física per
solucionar conflictes.
Sí, moltes vegades és el primer
impuls, tot i que cada vegada
més acaben buscant una altra
solució.
Solucionen els conflictes sols. Sí, tot i que encara busquen
l'educador/a perquè els ajudi.
Verbalitzen el motiu del conflicte Normalment sí però amb ajuda.
Inicialment hem indagat quins són els esquemes de coneixement que té l'infant respecte de les
emocions. Tenint en compte durant tota la unitat didàctica, els progressos, les dificultats, el
bloqueig, etc. que dificulten o estimulen el procés d'aprenentatge, hem estat molt atents a les
necessitats i capacitats però també als interessos momentanis que poden dificultar o motivar el
ritme d'assoliment de cada infant.
Avaluació continua:
El nostre objectiu principal d’avaluar cada sessió és poder reajustar les activitats a les necessitats
dels infants i millorar la nostra tasca educativa, per això durant el desenvolupament de les
activitats registrarem la informació obtinguda en escales estimatives que presentarem en
diferents graelles amb una llista d'objectius observables que ens aportarà informació sobre la
consecució d’una determinada capacitat observable i ens indicarà en quin nivell ha estat assolida
per l’infant. Aquestes escales les expressarem en termes qualitatius: sempre, a vegades, mai.
Avaluació final:
L'avaluació que utilitzarem al nostre projecte ens permet determinar si s'han assolit, i fins a quin
grau, les intencions educatives que hi ha a la base i a l'origen de la nostra intervenció pedagògica.
Aquesta avaluació serà: continuada, individualitzada, global, coherent amb la programació
establerta i integradora.
L'avaluació final també ens servirà per identificar aquells aspectes a millorar i poder perfilar la
nostra tasca educativa.
4.6.1. Valoració del progrés i evolució dels infants.
Avaluació del progrés dels infants:
Per avaluar el progrés dels infants tindrem en compte que hi ha activitats inicials, de
33

desenvolupament i de síntesi, i que per a fer una bona seqüència didàctica i poder avaluar
correctament el progrés dels infants, tindrem en compte que els continguts s'han de presentar:
• Del que és més pròxim al que és més llunyà.
• Del que és més fàcil al que és més difícil.
• Del que és més concret al que és més abstracte.
• Del que és més particular al que és més general.
Seqüencia d'activitats d'avaluació
Unitat Formativa “ Posem noms a les emocions”
Tipus
d'activitats
Nom de l'activitat Criteris d'avaluació Indicadors d'avaluació
Activitats
d'avaluació
inicials
- Avui m'he despertat i
estic....( content, trist,
cansat, enfadat...)
- El rellotge de les
emocions
-Interès dels infants en
les propostes inicials.
-Coneixement que té
l'infant respecte a ell
mateix i a les emocions
pròpies i dels altres.
- Moment evolutiu dels
infants
-Identifica les
emocions
-Associa imatges que
expressen emocions
amb el seu nom
Activitats
d'avaluació
de
desenvolupament
- El dau de les emocions
- Ens emocionem
cantant
- El dibuix del que
sentim dia
- La nostra màscara
-Adequació de les
activitats, materials,
espais i
temporalització.
- Participació dels
infants.
-Aprofitament del
procés d'ensenyament-
aprenentatge.
- Participa de les
activitats
- Gaudeix de les
activitats.
-Reconeix les
emocions en ell mateix
-Reconeix les
emocions en els altres
-Mostra interès per les
activitats
Activitats
d'avaluació
finals
o
de síntesis
- La màgia del bosc
- Posar cares al nino
- Posem nom a les
emocions!
-Com s'ha portat a
terme aquest procés.
- Implicació dels infants
- Implicació del
personal educador
- Dificultats detectades
- Assoliment dels
objectius proposats..
- Reconeix les
emocions bàsiques pel
seu nom.
- Sap posar nom al que
sent ell i els altres.
Registre de l'evolució dels infants:
Les observacions quedaran registrades en unes graelles de seguiment individuals que realitzarem
de manera sistemàtica en cada activitat.
Ens fixarem en els criteris d'avaluació i els indicadors d’observació següents:
Generals
• L’infant participa de les activitats.
34

• Gaudeix del moment de l'activitat.
• Li costa interessar-se en el què explica l'educadora.
• Troba les activitats que són del seu interès.
Relació amb els companys
• Es relaciona amb companys.
• Participa d’accions o d’activitats amb d’altres infants.
• Té conflictes amb els companys.
• Soluciona els conflictes.
Les activitats
• Troba activitats que són del seu interès.
• Pot concentrar-se una estona en una mateixa activitat.
• Posa interès i participa.
Relació amb l’adult
• Està pendent de la ubicació de l’adult.
• Comparteix les seves descobertes amb l’adult.
• El busca si el necessita.
AVALUACIÓ DELS INFANTS
Nom de l'infant:
Activitat:
Grup d'infants:
ÍTEMS SI NO A VEGADES OBSERVACIONS
- Participa de les activitats
- Gaudeix de les activitats.
-Reconeix les emocions en ell mateix
-Reconeix les emocions en els altres
-Mostra interès per les activitats
-Associa imatges que expressen
emocions amb el seu nom
Avaluació de l'exploració dels diferents materials
Nom de l'infant:
Activitat:
Grup d'infants:
ÍTEMS SI NO A VEGADES OBSERVACIONS
Comparteix el material
Selecciona material,
jocs,contes, titelles, fotografies...
Observa algunes
35

característiques dels materials
Manipula objectes i materials
S’interessa pel descobriment
d’imatges seves i dels altres
Reconeix els personatges treballats,
(Titelles, contes)
Té cura del material
4.6.2. Valoració de la unitat didàctica
Per valorar la nostra tasca educativa i poder comprovar fins a quin punt s'han assolit els objectius
i en quina mesura, realitzarem petits qüestionaris que ens proporcionaran la informació
necessària per avaluar la unitat didàctica durant el procés i al final d'aquesta, per tal de poder
saber fins a quin punt estem treballant en la direcció adequada o bé quins aspectes podríem
modificar per millorar-la.
Ens fixarem en:
• Implicació dels infants
• Implicació del personal educador
• Dificultats detectades
I ho enregistrarem en aquestes graelles:
Avaluació de la unitat didàctica:
AVALUACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA
ÍTEMS Adequat Cal millorar No adequat Observacions
Nivell de satisfacció de les
activitats
Grau de participació dels infants
Compliment de les activitats
previstes i programades
Material
Agrupacions
Temporitzacions
Clima a l'aula
Compliment del calendari de
programacions
Metodologies apropiades
Relació educador/infant
Nivell de satisfacció del resultats
de la unitat didàctica
36

AVALUACIÓ DE LES ACTIVITATS DE LA UNITAT DIDÀCTICA
ITEMS SI NO A VEGADES OBSERVACIONS
Han connectat amb els interessos dels infants
Han potenciat el treball autònom i la creativitat
Han presentat diferents graus de complexitat
Han permès la participació de tots els infants
S’ha respirat una atmosfera d’interès i
treball.
El clima ha estat ric i
agradable.
AVALUACIÓ DE L'ACTUACIÓ DELS EDUCADOR/ES
EDUCADORS/ES SI NO A
VEGADES
OBSERVACIONS
Hem escoltat les demandes
Hem donat respostes adequades
Hem aportat seguretat a l’infant
Hem estat expectants
Hem comunicat el que hem fet, utilitzant paraules
clares
Hem afavorit el diàleg i la participació de l’infant
Hem creat situacions d’aprenentatge basades en
l’experiència i la vivencialitat
Hem observat i ens hem mostrat atentes
Hem agafat l’infant amb les mans de manera tendra i
respectuosa
Hem esperat, hem donat temps
Hem valorat les coses positives
Hem esperat abans d’actuar davant d’un conflicte i
hem confiat que ho podien resoldre per si mateixos
Hem confiat i hem donat responsabilitats als infants
Hem respectat qualsevol sentiment
Hem buscat el moment d’atenció individual a cada
infant
37

Hem respectat el moment evolutiu i ens hem ajustat a
les diferents necessitats d’aprenentatge de cada
nen/a i grup
Hem afavorit l’activitat curiosa, crítica i investigadora i
el seu aprenentatge significatiu
Hem potenciat l’aprenentatge dels hàbits per poder
afavorir l’autonomia personal, la creació d’una
autoimatge positiva i d’aquesta manera la convivència
Hem acompanyat sense dirigir
Hem documentat amb objectivitat
2.2. ANNEX
Annex 1. Justificació de la necessitat seleccionada
Alguns dels arguments que ens han fet decidir:
El que hem decidit fer, un cop escollida la necessitat que tractarem, és fer una programació
encaminada a resoldre aquesta mancança. ( Marta )
Entenem que la necessitat en general, és que treballen molt poc les emocions, donant-los un
apartat aquesta és la necessitat, ja que és una cosa que se li està donant molta importància
actualment i no es troba desenvolupada en el temari, sinó que passa desapercebuda i només es
treballa si es dóna un conflicte.( Maria)
Pensem que no ens hem de tancar i treballar a partir d'una sola opció, és a dir, farem la
programació d'una unitat didàctica d'un trimestre, dintre d'aquesta programació podem incloure
activitats on utilitzarem el conte per treballar el reconeixement d'emocions, activitats musicals,
activitats que treballin l'autoestima,.... No ens ficarem barreres, sinó que volem treballar amb un
ampli ventall....activitats musicals, treballar a partir de contes, titelles... ( Raquel )
Treballar una manera més innovadora és perfecte, buscar mètodes nous o diferents ajuda molt
als nens i nenes. ( Paqui )
Hem de treballar a partir d'una mancança que haguem identificat, però això vol dir que la nostra
unitat didàctica, s'ha de basar en aquesta o que l'ha de contenir? M'explico: unitat didàctica
"posem noms a les emocions" amb diferents activitats, conte, música... o unitat didàctica "els
amics" amb una activitat de posar nom a les emocions, l'altra de resolució de conflictes, etc....
(Paula)
Hem decidit que la necessitat sigui la de “posar nom a les emocions”, estaria molt bé, perquè és
una finestra oberta per treballar pràcticament totes les necessitats que hem parlat, és a dir la
resolució de conflictes, la individualitat, la diversitat, reconeixement dels sentiments i
emocions...llavors a partir d'aquí podem fer moltes coses.( Montse ).
Un cop decidida la necessitat que tractarem, farem una programació encaminada a resoldre
aquesta mancança. Per exemple, si fem la resolució de conflictes, doncs, no sé, que durant el
trimestre la majoria d'activitats siguin per fomentar la manera d'expressar les emocions dels
infants per tal que puguin resoldre aquell conflicte. i això ho podem fer mitjançant exemples en un
conte, cançons ... Etc.. ( Càrol )
Conclusió:
Després de fer una recopilació d'idees, totes les components del grup coincidim en proposar la
necessitat de posar nom a les emocions dels infants i de treballar la resolució de conflictes.
Al final hem decidit posar nom a les emocions, és a dir, treballar el reconeixement de diferents
38

emocions, ja que d'aquesta manera podrem treballar, a més del reconeixement de les emocions
en si mateix, el reforç de l'autoestima, a sentir-se segurs, a crear nous vincles amb els companys,
mestres..
Nom Necessitat detectada entre les propostes recollides
Maria
Campins
Bagur
Reconeixement de les pròpies emocions.
Trobo que la manera de treballar les emocions a Nimbo son les correctes perquè
qualsevol pretext és adient per fer esment de les emocions.
Francisca
Estepa
Arjona
Reconeixement de les pròpies emocions
A la Llar es comença una mica , però , són molt menuts i els costa saber que els
passa, perquè els passa i com resoldre-ho.
Carol
Ivern
Amurgo
Reconeixement de les emocions negatives i donar normalitat.
Necessitat de complementar amb imatges, gestualització, exemples,
comparacions, contes... i donar normalitat a les emocions negatives (tristesa,
alegria, por). I potser demanar un recurs extern per tal de treballar de manera
més regular i important el tema de l'educació emocional.
Montserrat
Pérez
Agreda
La individualitat i amb la diversitat, parlant com a necessitat del grau
d’adaptació a una nova situació.
He parlat amb els diferents mestres de l'escola i amb la directora, i hem arribat al
conclusió que s´hi poden haver detectat algunes necessitats en referència a les
emocions amb els infants, però, no podem parlar d'una necessitat, sinó de
moltes, m'explico, hi ha molts infants, i cada un d'ells és diferent i per tant té
necessitats diferents, no podem pensar en què en una escola on hi ha tants
infants només ens trobem amb una necessitat emocional a treballar, tot dependrà
del nen o nena de l'edat, del seu entorn, del moment evolutiu...
Tot i que en l'escola es treballa la individualitat i amb la diversitat, parlarem com a
necessitat del grau d’adaptació a una nova situació.
Aquest grau d'adaptació de l' infant dependrà de la reserva de bones
experiències que tingui l’Infant dins la ment; si ha arribat a confiar en el pare i en
la mare i és capaç de conservar aquestes figures bones i útils quan no són
presents, pot tolerar que el deixin sol. Si enlloc d’haver desenvolupat un vincle
segur té un vincle ansiós o desorganitzat cada nou canvi li generarà molta
desorientació i confusió mental, frustració i destructivitat. Des de l'escola
treballem amb els infants ajudant-los a posar paraules als seus sentiment i
emocions amb diferents activitats i jocs, amb espais acollidors, ambients càlids i
amb molta cura i respecte,comprensió i estimant-los molt.
Cada nou èxit, cada tasca que els infants hagin resolt satisfactòriament els dóna
més confiança per enfrontar-se a una nova situació, per això és tant important
valorar-ho tot: els petits i grans esforços i reptes que aconsegueixen.
39

Raquel
Pérez
Arjona
La resolució de conflictes i l'autoestima
La necessitat que vaig detectar i vaig comentar amb les educadores va ser que
es podrien treballar més les emocions a partir de la resolució de conflictes.
També reforçaria i treballaria l'autoestima.
Tant durant la visita, com durant les hores de pràctiques que passo a la Llar, he
observat que els infants es barallen constantment ( per exemple: un nen empenta
a un altre o li prèn la joguina o el mossega, etc ....) i moltes vegades, ja sigui per
la falta de temps o per costum, les educadores són les que “dicten sentència”, és
a dir ,si un nen li prèn una joguina a un altre, l'educador/a el que fa normalment
és ordenar al nen que torni la joguina i que demani perdó al seu company, sense
treballar l'autonomia dels infants a l'hora de resoldre conflictes.
S'hauria de treballar el reconeixement de les emocions, el saber expressar-les
davant d'un conflicte i també aprendre a resoldre diferents conflictes o situacions
d'una manera autònoma, no només pensant en el benefici propi, si no tenint en
compte els sentiments i les necessitats del company.
Paula
Quer
Almenara
Reconeixement de les emocions i el poder posar paraules a el que l'infant
sent.
Hi va haver un cas concret d'un infant que se li va morir el pare, es va detectar la
necessitat de poder-ho explicar als seus companys per tal que la seva
comprensió ajudés a l'infant en el seu procés de dol.
Marta
Soler
Altés
La individualitat i la diversitat.
No tenir un material pedagògic especific per treballar les emocions. (perquè les
treballen al dia a dia i depenent de l'edat ho apliquen de diferent manera).
40

2.2.1. ANNEX
Activitat 2: EL RELLOTGE DE LES EMOCIONS
Nom component
de grup que
realitza aquesta
activitat
MARTA SOLER ALTÉS
Títol de l'activitat EL RELLOTGE DE LES EMOCIONS
Edat dels infants 2 – 3 anys
Objectius
d'aprenentatge • Àrea 1: Descoberta d'un mateix i dels altres
- Expressar-se en diferents llenguatges, (verbal, gestual,
motriu)
- Participar en les activitats que proposa l'educador/a .
• Àrea 2: Descoberta de l'entorn
- Respectar els companys, objectes, materials i espai.
• Àrea 3: Comunicació i llenguatge
- Identificar les diferents emocions a través del llenguatge
verbal, no verbal, corporal i gestual.
Continguts
• Procedimentals:
- Comunicació a través del moviment del propi cos
• Conceptuals:
- Identificació dels diferents estats emocionals : tristesa, por,
alegria , enfadat
• Actitudinals:
- Reconeixement de les pròpies emocions
Àrea 2: Descoberta de l'entorn
• Procedimentals:
• Conceptuals:
41

- Nocions de les parts i elements dels diferents materials de
l'activitat com el rellotge i les imatges.
• Actitudinals:
- Respecte cap als demés.
• Procedimentals:
- Atenció a les pautes de l'educadora.
• Conceptuals:
- El cos com a mitjà d'expressió de sentiments. Parts i
elements del propi cos com a mitjà d'expressió de sentiments.
• Actitudinals:
- Atenció i interès en les activitats proposades.
Durada/Temps
L'activitat es realitzarà dins la programació del tercer trimestre,
realitzant dues sessions en total d'una durada de 30 minuts
cadascuna.
L'activitat estarà dividida en dues parts amb una durada de 15 minuts
aproximadament i sempre es respectarà el ritme dels infants.
Els dies en realitzar les sessions seran el dimarts 29/04/2014 i el
dimarts 6/05/2014 i farem dos grups de 10 infants per realitzar les
activitats
Espai
L'activitat és realitzarà a la mateixa aula dels infants, espai on
coneixen i estan habituats i això farà que estiguin més atents i evitarà
que es distreguin alhora de realitzar l'activitat.
L'espai: els materials/joguines de l'aula, estaran endreçats i
organitzats i guardats en caixes amb els noms-dibuixos del contingut
en les estanteries-prestatges de l'aula per evitar distraccions i
transmetre tranquil·litat als infants. La llum serà natural sempre que
sigui possible i si no ho fos, l'aula disposarà de fluorescents. La
temperatura dins de l'aula ha de ser l'adequada i l'educadora
disposarà d'una tauleta petita per agafar/deixar el material i una cadira
de mida dels infants.
L'espai on es farà l'activat serà entre la zona de treball amb el
mobiliari de la mida dels infants i l'espai de joc on trobem el gran
mirall. El terra on s'asseuran els infants hi haurà coixins perquè
estiguin còmodes i no agafin fred i s'asseuran en semicercle davant
l'educadora i d'aquesta manera s'obtindrà un bon camp visual de les
42

reaccions dels infants poder fer una valoració.
Per realitzar l'expressió davant el mirall de l'aula, es retiraran els
coixins del terra per obtenir més espai per moure's.
Desenvolupament
L'educadora,per realitzar aquesta activitat, prepararà tot el material
necessari uns dies abans, elaborant 3 rellotges on els infants veuran
dibuixos de cares amb diferents emocions (cares extretes d'Internet i
on l'educadora pintarà les emocions ) i números divertits de les hores
per poder manipular-los.
Aquesta activitat servirà d'introducció per ajudar als infants a entendre
i reconèixer millor les diferents emocions que poden sentir i que en
algun moment no saben posar-hi el nom . Un cop finalitzada l'activitat
del “Rellotge de les emocions”, els infants seguiran treballant les
emocions amb les diferents activitats programades durant el tercer
trimestre.
L'activitat:
Realitzarem dues sessions en total amb una durada de 30 minuts
cadascuna.
L'activitat estarà dividida en dues parts amb una durada de 15
minuts aproximadament i sempre respectant el ritme dels infants.
En les dues sessions, els infants s'asseuran en semicercle a terra
amb coixins perquè estiguin còmodes i davant de l'educadora. Es
farà d'aquesta manera per obtenir un bon camp visual i comprovar
les reaccions dels infants alhora de treballar les emocions i sempre es
respectarà el ritme de cada infant.
La primera part tindrà una durada de 15 minuts:
Un cop els infants estiguin asseguts i còmodes, l'educadora
ensenyarà un “Rellotge de les emocions” explicant que és un rellotge
molt especial perquè hi ha uns dibuixos de cares d'un nen que
expressen diferents emocions “Les 12 hores, expressa la cara de
tristesa; les 3 hores, expressa la cara d'enfadat; les 6 hores, expressa
la cara de por/espantat i les 9 hores, expressa la cara de l'alegria”.
Parlarà de les emocions ensenyant imatges on els infants veuran
situacions conegudes i fàcils de reconèixer i preguntarà com se
sentirien en cas que es trobessin ells en aquella situació. A mesura
que els infants identifiquin i expressin la seva emoció, es posarà
l'agulla a la cara de l'emoció del rellotge en el lloc que correspongui.
Les preguntes són les següents:
1.-La tieta os ha regalat per el vostre aniversari en MIC del Clup
Super 3 .
(dir el nom de l'infant) com et sentiràs amb aquest regal.......?
2. Estaves jugant a pilota al parc i de cop s'ha fet malbé i no pots
43

jugar més.
(dir el nom de l'infant) et sentiràs molt .....
3. Estaves llegint un llibre a la classe quan una companya te l'ha
agafat
(dir el nom de l'infant) et sentiràs .....
4. Heu anat al pediatre perquè us han de posar la vacuna
5. T'has fet mal mal al genoll i t'han posat una tireta
6. Avui fa mal temps, està tronant i plovent molt i no podeu anar al
parc...
(dir el nom de l'infant) estaràs...
7. S'ha trencat el cap del futbolista del ninot
(dir el nom de l'infant) estaràs...
Alhora de respondre, es deixarà els infants que decideixin la seva
pròpia resposta a les seves emocions (por/espantat, alegria, tristesa,
enfadat) sempre i quan, l'educadora comprovi que NO hi ha cap
dificultat i els ajudarà.
La segona part de l'activitat amb una durada de 15 minuts:
Un cop han treballat les emocions amb el rellotge i les imatges
l'educadora deixarà els infants manipular els rellotges i les imatges
mentre aparta els coixins del terra per tenir més espai. Un cop
recollits, s'aixecaran i es posaran davant del mirall per expressar-se
amb el llenguatge verbal, gestual i motriu.
Per fer-ho,l'educadora representara les emocions gesticulant amb la
cara i amb el cos de la següent manera:
Emoció de la por: abraçant-se i tancant els llavis i movent-los .
Emoció alegria : enlairant els braços i fer un gran somriure tot mirant
al cel.
Emoció enfadat : creuant els braços i fer cara seriosa.
Emoció trista: cap baix mirant el terra i movent els llavis com si
tremolessin.
I els nens hauran d'intentar identificar l'emoció que fa.
Per finalitzar l'activitat, l'educadora anomenarà les emocions del
rellotge i els infants s'expressaran amb llibertat alhora de decidir com
ho volen fer .
L'educadora ajudarà als infants que presentin alguna dificultat en tota
l'activitat.
Possibles variacions:
El temps per realitzar les sessions pot variar ja que es tracta d'infants
de 2-3 anys. Si cal s'escurçarà la seva durada i ens adaptarem als
44

imprevistos respectant el ritme dels infants.
Recursos El material que necessitarem per dur a terme l'activitat serà de tres
rellotges i diferents imatges plastificades que els infants podran
manipular .
Els recursos utilitzats són:
Per fer el rellotge
• Cartolines de dos colors
• Cares per dibuixar les diferents
emocions
• Cartró per fer l'esfera del rellotge
• Colors
• Tisores
• Goma d'enganxar
• Números 1,2,4,5,7,8,10,1
• El rellotge acabat amb les
diferents cares de les emocions:
Tristesa Enfadat
Por/espantat Alegria
45

Imatges extretes d'Internet plastificades per fer les preguntes als
infants
Adaptacions Per realitzar l'activitat s'haurà de procurar tenir prou espai perquè els
infants s'asseguin en semicercle al terra i tenir prou espai per moure's
i per expressar-se davant el mirall.
També s'ha de tenir en compte la necessitat de deixar prou espai en
el cas dels infants amb discapacitat física ,oferint atenció i els mitjans
que precisi per tal que pugui gaudir de l'activitat com la resta de
companys. Com també oferir atenció personalitzada a qualsevol infant
que ho requereixi.
Valoració o
avaluació de
l'activitat
AVALUACIÓ DE L'ACTIVITAT
Activitat : El rellotge de les emocions
ÍTEMS Adequat/ada Cal
millorar
No
adequat
Observacions
Nivell de
satisfacció de
les activitats
Grau de
participació dels
infants
Compliment del
desenvolupame
nt i dels
46

objectius en
l'activitat
Grau de
satisfacció del
material
Resultats de les
agrupacions
dels infants
Temporització
de les dues
sessions
Clima a l'aula
Metodologia
Valoració o
avaluació del
infants
Nom de l'infant: Grup d'infants:
Edat : Data:
ÍTEMS Sempre De vegades Mai
Descoberta d'un mateix i dels altres
Expressa les diferents
emocions amb el llenguatge
gestual davant el mirall
Expressa les diferents
corporal davant el mirall
Expressa les seves
verbal
Participa en totes les
activitats
Descoberta de l'entorn
Respecta als companys
alhora de realitzar l'activitat
Respecta el material alhora
de manipular-lo
Respecta l'espai alhora de
realitzar l'activitat
47

Comunicació i llenguatge
Identifica les seves emocions
amb ajuda de les imatges
Identifica les emocions de les
diferents cares del rellotge
Identifica l'emoció de la por
que representa gestualment
l'educadora
Identifica l'emoció de l'alegria
l'educadora
Identifica l'emoció d'enfadat
l'educadora
Identifica l'emoció trista que
representa gestualment
l'educadora
Activitat 3: EL DAU DE LES EMOCIONS
Nom component de
grup que realitza
aquesta activitat
FRANCISCA ESTEPA ARJONA
Títol de l'activitat EL DAU DE LES EMOCIONS
Edat del infants De 2 a 3 anys
Objectius
d'aprenentatge
Àrea 1: Descoberta d'un mateix i dels altres:
• Expressar-se en diferents llenguatges, (verbal, gestual,
motriu)
• Reconèixer les seves emocions.
• Respectar els companys, materials i espai.
• Interpretar les emocions pròpies mitjançant els diferents
llenguatges (verbal, gestual, motriu)
• Expressar les pròpies emocions.
48

Continguts Àrea 1: Descoberta d'un mateix i dels altres
• Procedimentals:
- Observació de les emocions pròpies i dels altres.
• Conceptuals:
- Identificació de les emocions : tristesa, alegria, por i
enfadat
• Actitudinals:
• Procedimentals:
- Observació del seu comportament.
• Conceptuals:
- Reconeixement de les diferents emocions dels companys
i dels educadors/res.
• Actitudinals:
- Respecte cap als companys, l'espai i els materials.
• Procedimentals:
- Expressió de emocions (tristesa, alegria i enuig) a través
del llenguatge oral, gestual i motriu.
• Conceptuals:
- Identificació dels diferents emocions.
• Actitudinals:
Durada/Temps
L'activitat 3 “El dau de les emocions” es realitzarà a la
programació del tercer trimestre, a la Unitat Didàctica 9 "Posem
nom a les emocions".
Desenvoluparem l'activitat els dies, dijous 08/05/2014 i dimarts
13/05/2014, realitzarem dues sessions d'uns 30 minuts
aproximadament cadascuna.
Espai
L'activitat “El dau de les emocions” és realitzarà a la mateixa aula
dels infants.
Apartarem les taules i les cadires per deixar l'espai central de
l'aula lliure, per poder fer una rotllana i posarem coixins al terra per
asseure els infants.
49

Desenvolupament
Preparació de l'activitat:
Abans de començar l'activitat elaborarem “El dau de les
emocions”, utilitzarem una cartolina i imatges de les emocions que
treballarem.
També prepararem l'aula, apartant les taules i les cadires per a
deixa espai lliure a la zona central de la classe, farem una rotllana
amb coixins, perquè els nens puguin asseure's al terra.
Primera sessió:
En aquesta sessió el primer que farem és ensenyar als nens el
dau que hem elaborat amb anterioritat, “El dau de les emocions”, a
continuació ens col·locarem formant una rotllana al mig de la
classe i ens asseurem en els coixins.
Una vegada tots asseguts, l'educadora es col·locarà al centre de
la rotllana, explicarà què representa cada imatge del dau i després
mostrarà als nens com es durà a terme l'activitat.
L'educadora llançarà el dau, mostrarà als nens la imatge de la
cara que ha sortit, l'anomenarà i a continuació explicarà una
situació de la vida quotidiana on hagi sentit aquesta emoció. Per
exemple, si surt la cara de l'alegria, l'educadora, la mostrarà als
infants, després l'anomenarà ALEGRIA i per últim explicarà als
nens que ella se sent alegre quan va a banyar-se a la platja , ja
que li agrada molt nedar.
A continuació l'educadora farà que cada nen s'aixequi
ordenadament d'un en un , sempre respectant el seu torn, es posi
al mig de la rotllana, tiri el dau, anomeni l'emoció de la imatge que
ha sortit i expliqui a la seva manera alguna cosa que el faci sentir
aquesta emoció.
Segona sessió:
En aquesta segona sessió el primer que farem serà tornar a jugar
al dau de les emocions, a continuació ens col·locarem davant del
mirall, l'educadora tirarà el dau, anomenarà l'emoció i, mitjançant
l'expressió gestual, imitarà la imatge que li ha sortit, després els
infants faran el mateix que l'educadora, és a dir, aniran
representant gestualment cada una de les emocions.
Recursos El material que necessitarem per dur a terme l'activitat :
• Una cartolina
• Folis amb imatges d'emocions
• Tisores
• Goma d'enganxar
• Llapis
• Coixins
• Un mirall
50

Imatges de l'elaboració de “ El dau de les emocions”
Adaptacions
Per realitzar aquesta activitat no caldrà fer cap adaptació ,
simplement apartar les taules i les cadires.
Valoració o avaluació
de l'activitat
Ítems Adequat Cal
millorar
No
adequat Observacions
Nivell de satisfacció
de l'activitat
Grau de participació
dels infants
51

Grau de satisfacció
del material
Clima de l'aula
Temporització
Metodologia
Compliments del
desenvolupament i
els objectius
proposats de
l'activitat.
Els objectius
proposats han estat
assolits
del infants
Activitat: “EL DAU DE LES EMOCIONS”
Nom de l'infant: Grup:
Edat: Data:
ÍTEMS Sempre A
vegades
Mai Observacions
S'expressa en
diferents
llenguatges
(verbal, gestual,
motriu)
Reconeix les seves
emocions
Respecta els
companys,
materials i espai.
Interpreta les
emocions pròpies
mitjançant
diferents
llenguatges
(verbal, gestual,
motriu)
Expressar les
pròpies emocions.
52

Activitat 4: ENS EMOCIONEM CANTANT
Nom component de
grup que realitza
aquesta activitat
CÀROL IVERN AMURGO
Títol de l'activitat ENS EMOCIONEM CANTANT
Edat del infants 2-3 anys
Objectius
d'aprenentatge
Àrea 1: Descoberta d'un mateix i dels altres:
– Posar atenció a les indicacions de l'educador/a (so,
gesticulació...)
– Expressar les emocions primàries a través de la cançó i
mitjançant els diferents llenguatges.
– Participar en les activitats que proposa l'educador/a.
Àrea 2: Descoberta de l'entorn:
– Respectar el grup, espai i materials durant l'activitat.
– Col·laborar en la preparació i recollida de materials utilitzats
per a l'activitat.
Àrea 3: Comunicació i llenguatge:
– Reconèixer la cançó.
– Cantar la cançó mitjançant el llenguatge verbal.
– Reconèixer les seves pròpies emocions.
– Expressar les emocions mitjançant el llenguatge gestual.
– Adquirir el vocabulari del que sentim (alegria-tristesa-por-
enuig)
Continguts Procedimentals
– Atenció a les indicacions de l'educador/a (veu, gest..)
– Reconeixement i interpretació de la cançó.
– Expressió de l'emoció sentida.
– Comunicació amb l'educador/a.
Conceptuals
– El propi cos com a mitjà d'expressió d'emocions
– Cant de manera unísona.
– La música com una eina dinàmica que ens porta a l'expressió.
– Els sentiments i estats d'ànim.
53

Actitudinals
– Cura dels materials.
– Atenció, interès i participació en el cant.
– Respecta a les interpretacions emocionals dels altres.
– Gaudi en el cant col·lectiu.
– Atenció vers les indicacions de l'educador/a
– Hàbit de memoritzar i interpretar.
Durada/Temps
L'activitat es durà a terme dins la programació del tercer trimestre i
dins de la unitat didàctica “Posem nom a les emocions”. Concretament
aquesta activitat es treballarà en 2 sessions de 30 minuts de durada
cadascuna, els dies dijous 15 de maig i dimarts 20 de maig. Sempre
respectarem el ritme dels infants, per tant, si cal ajustar el temps de
les sessions, ho farem.
Espai
L'activitat “ens emocionem cantant” la podem fer a la pròpia classe
dels infants de P-2, grup “la Puça”.
Per tal de crear un espai adequat per a dur a terme l'activitat i que els
nens se sentin còmodes en el seu propi espai, el que farem és apartar
les cadires i les taules i deixar un espai el més ampli possible per tal
de posar-nos drets i en semi cercle, i que alhora d'expressar-nos
corporalment tinguem llibertat de moviments sense topar amb cap
objecte.
Desenvolupament Prèviament, a l'inici del tercer trimestre i durant tot aquest,
l'educador/a haurà explicat als nens/es les diferents activitats que es
faran dins del període, d'una manera ràpida, a tall d'esbós, però
entenedora i clara. Haurà explicat una mica el tema de les emocions
bàsiques, riure, plorar, trist, content... per tal que l'infant es familiaritzi.
Això ens servirà com a introducció en les diferents unitats didàctiques.
Concretament en aquesta activitat, com que ja s'han dut a terme
d'altres activitats relacionades amb les emocions, els nens no els ve
de nou treballar aquest tema. L'activitat de cant, tampoc no els és
desconeguda, ja que durant el curs ja s'han treballat diferents cançons
(bon dia, cançons per Nadal, etc...). Podem, doncs, estalviar-nos
algunes explicacions.
PRIMERA SESSIÓ (30 minuts). Dijous 15 de maig, el que farem és:
1.- Presentarem als infants l'activitat, tot dient-los que avui escoltaran
una cançó, i que aquesta cançó es canta per tal d'estar contents i ser
feliç, però que cadascú ha d'escoltar el seu cos per saber si realment
és alegria i felicitat el què sent o, al contrari, sent tristor o melancolia.
(Això ens portarà uns 3 minuts).
54

2.- Despertarem el cos: direm als infants que tanquin els ulls i anirem
indicant parts del cos, que els nens hauran de tocar i dir: “desperteu
orelles que escoltarem una cançó”, desperteu ulls que veureu com ho
fem”, “desperteu mans i braços que haureu de moure-us molt”.. i així
amb les diferents parts del cos. (Uns 5 minuts).
3.- Primerament posarem la música i només l'escoltarem. La posarem
2 vegades: (això ens durà 2 minuts).
CANÇÓ DE L'ALEGRIA
Si estàs trist i
vols alegria,
-----
Bat les ales
mou les antenes,
4.- Seguidament tornarem a posar la cançó i l'educador/a es mourà
de la següent manera. (Haurem d'ocupar uns 10 minuts). Haurem de
repetir les vegades que faci falta, però no excentint-nos en el temps, ja
que sinó als infants se'ls farà pesat.
Si estàs trist
(posem cara exageradament trista)
i vols alegria ,
(posem cara molt somrient)
fes fora la tristor.
(moviment amb les mans empenyen la tristor)
i espanta el teu plor
(fem moviment amb les mans espantant)
------
Bat les ales
(moviment de batre les ales),
mou les antenes
55

(amb els dits fem com si tinguéssim antenes al cap i les movem),
dóna’m les dues potetes
(ens donem les dues mans alhora),
vola per aquí i vola per allà.
(fem un moviment que imiti les onades, per dir-ho d’alguna
manera. Primer cap a la dreta i després cap a l’esquerra).
5.- Ara deixarem el temps restant (uns 10 minuts) lliure, tot posant la
cançó, sense que l'educador/a intervingui, per tal que els nens
s'expressin lliurement. Els explicarem però, el què han de fer, és a dir,
els direm que facin amb el seu cos, cara, mans, etc...allò que escoltin.
Aquí faig un incís, dic que diem als nens “que facin amb el seu cos,
cara, mans, etc... allò que escoltin” i no allò que “sentin”, ja que crec
que són molt petits per entendre el que vol dir “expressar sentiments”.
Senzillament els estem ensenyant i donant directrius per tal que
aquests sentiments surtin lliurement, però ells encara no saben què
vol dir. Tot i que expressen sentiments, no saben que ho fan, crec que
no els podem dir “expresseu el que escolteu”, sinó que “feu allò que
escolteu”.
SEGONA SESSIÓ:
1.- Primerament, preguntarem als nens si recorden el què vam fer el
primer dia. Deixarem 2 minuts perquè ens expliquin.
2.- Despertarem el cos: direm als infants que tanquin els ulls i anirem
indicant parts del cos, que els nens hauran de tocar i dir: “desperteu
orelles que escoltarem una cançó”, desperteu ulls que veureu com ho
fem”, “desperteu mans i braços que haureu de moure-us molt”.. i així
amb les diferents parts del cos. (Uns 5 minuts).
3.- Posarem la cançó i demanarem als nens que la vagin cantant
(encara que només la recordin a trossos en un principi), i que vagin
gesticulant. Nosaltres els ajudarem i guiarem en el cant i el moviment.
Avui intentarem que aquesta part de l'activitat ens duri el màxim
possible, ja que es tracta que els nens memoritzin la cançó i expressin
amb més seguretat la gestualització. Tot i així, si veiem que es cansen,
els deixarem descansar. Uns 20 minuts.
4.- Per finalitzar, preguntarem als nens què els ha semblat l'activitat i si
els ha costat molt d'interpretar allò que escoltaven. (5 minuts).
Possibles variacions de l'activitat:
En un principi és una activitat pensada per a infants de 2-3 anys, que
poden aprendre's la lletra i moure's al so de la cançó.
Tot i així, hem de tenir en compte que no tots els nens tenen el mateix
ritme d'aprenentatge i cal observar-ho durant tota l'activitat. Si és així, i
el nombre de nens que no arriba a aprendre's la cançó és elevat,
podem retallar-la i treballar només la primera estrofa. Si només són
pocs els infants que se la poden aprendre, doncs treballarem amb
aquests només la primera estrofa.
Paral·lelament i durant tota l'activitat farem fotografies als nens/es.(per
a l'activitat de síntesi).
56

Recursos Necessitarem un aparell reproductor de música, la cinta (o pen...) on
haurem gravat la cançó. En ser una peça musical de adaptada i del
repertori propi i casolà, no cito bibliografia.
Paral·lelament, hem de pensar en tenir una càmera fotogràfica per
prendre fotografies dels infants per a la activitat de síntesi.
Adaptacions No necessitarem cap espai especial, ho farem a la mateixa classe .
L'únic que necessitem és poder moure'ns sense que hi hagi
entrebancs, per això, n'hi haurà prou amb retirar les taules i cadires.
del infants
Serà una avaluació constant, objectiva, sistemàtica i rigorosa de cada
un dels infants durant tot el procés. I al final, per valorar si s'han
complert els objectius.
Tindrem una graella individual amb una escala estimativa, on
expressarem en termes qualitatius: Sempre, De vegades, Mai.
1.- AVALUACIÓ DELS INFANTS.
NOM DE L'ACTIVITAT:
Nom de l'infant:
Edat:
Grup:
Data:
OBJECTIU Sempre De
vegades
Mai Observacions
Posa atenció a les
indicacions de
l'educador/a.
Aconsegueix
expressar l'emoció
que li ha produït la
cançó.
Es mostra
participatiu en les
activitats
proposades per
l'educador/a.
Respecte el grup,
espai i materials
durant l'activitat.
Col·labora en la
recollida i
preparació de
materials.
Reconeix la cançó i
la interpreta.
57

de l'activitat:
Reconeix les seves
pròpies emocions i
les expressa
Utilitza
adequadament el
nom de les
emocions (alegria,
tristesa, por i enuig)
2.- VALORACIÓ ACTIVITAT:
NOM DE L'ACTIVITAT:
GRUP:
DATA
ITEMS Adequat Cal Millorar No adequat Observacio
ns
Nivell de
satisfacció de
l'activitat
Grau de
participació
dels infants
Compliment
de l'activitat
prevista i
programada
Material
Agrupacions
Temporitzaci
ons
Clima a l'aula
Compliment
del calendari
de l'activitat
dins la
programació.
58

Activitat 5: EL DIBUIX DEL QUÈ SENTIM
Nom component de
grup que realitza
aquesta activitat
PAULA QUER ALMENARA
Títol de l'activitat EL DIBUIX DEL QUÈ SENTIM
Edat del infants 2-3 anys
Objectius
d'aprenentatge Àrea 1: Descoberta d'un mateix i dels altres:
• Identificar les emocions primàries en un mateix.
• Reconèixer les emocions primàries en els altres.
• Respectar els companys i el seus espais.
• Utilitzar comportaments adequats vers el material.
• Interpretar les emocions que ens transmet la música a través del
dibuix
• Escoltar la música.
• Gaudir de la música.
Continguts Àrea 1: Descoberta d'un mateix i dels altres:
• Procedimentals:
- Observació de les emocions en un mateix i en els altres.
• Conceptuals:
- Identificació dels diferents estats emocionals.
• Actitudinals:
Interès en la identificació de les emocions.
• Procedimentals:
- Reconeixement de l'espai de treball i el material.
• Conceptuals:
- Identificació de l'espai propi i dels altres.
• Actitudinals:
- Respecte i cura del material i de l'espai de treball.
Àrea 3: Comunicació i llenguatges:
• Procedimentals:
59

- Comprensió de l'escolta activa.
- Observació de l'emoció reflectida en el dibuix
• Conceptuals:
- Identificació de l'emoció en la música.
-Expressió de l'emoció a través el dibuix
• Actitudinals:
- Interès per la música.
Durada/Temps
Dues sessions de 30 minuts, els dies 22 i 27 de Maig.
Espai
Anirem a l'aula de psicomotricitat ja que és molt espaiosa i tot el
material està recollit.
Disposarem de tot el seu espai per poder fer 4 grups de 5 infants i que
quedi suficient espai com per poder moure'ns lliurement i còmoda.
Amb paper d'embalar cobrirem tot el terra de l'aula, serà el nostre llenç
per pintar. Farem 4 grups amb les mateixes pintures i les repartirem per
l'aula que quedin ben separades. Cada grup tindrà els mateixos pots de
pintura, aquests seran: Blanc, negre, groc, vermell, blau i verd.
A l'entrada de l'aula posarem dos bancs allargats on el infants podran
descalçar-se i hi haurà 4 galledes amb aigua, draps i tovalloles per
després rentar-nos.
La il·luminació serà el més natural possible, per la qual cosa obrirem bé
els finestrals i no encendrem la llum si fa molt sol i el dia ho permet.
Aprofitarem també el bon equip de música que disposa l'aula per poder
fer una bona audició.
Desenvolupament
La idea d'aquesta activitat és la de pintar amb el cos mentre escoltem
activament “Les quatre estacions de Vivaldi”
Farem l'activitat en dues sessions, el primer dia escoltarem la primavera
(el primer moviment de 3,35 minuts) i l'estiu (2,38 minuts del tercer
moviment), el segon dia escoltarem l'hivern (el primer moviment de 3,28
minuts) i la tardor (l'últim moviment que té una durada de 3,21 minuts)
Prepararem l'espai i el material abans d'arribar amb els infants a l'aula.
La música també la tindrem a punt.
Abans de començar l'activitat, explicarem als infants el què farem,
escoltarem dues peces musicals i mentre pintarem amb les mans allò
que anem escoltant. Les úniques consignes seran les de respecte al
material i companys. En cap moment direm el què han de pintar o quin
color han d'utilitzar, ni tan sols direm les emocions que ens evoca
particularment a nosaltres cada audició.
Farem 4 grups de 5 infants i serem dos educadors/es. Abans d'entrar
ens traurem les sabates i portarem roba que es pugui embrutar, ens
arremangarem molt bé i cada grup se situarà assegut al voltant dels
60

pots de pintura.
Els direm d'estar ben quiets fins que no comenci la música, i només
llavors, podran començar a pintar allò que la música els transmeti.
Posarem la Primavera, amb una duració de 3,30 minuts, que amb els
seus ocells ens evoca l'alegria i observarem als infants. Els convidarem
a pintar quan la música ja soni.
Un cop acabi la cançó, aturarem als infants i els portarem a rentar-se les
mans mentre canviem de lloc els pots de pintura per començar de nou.
Un cop tots col·locats i amb les mateixes consignes, posarem l'estiu,
amb una duració de 2,38 minuts i que amb la seva tempesta ens pot
evocar la por. Actuarem de la mateixa manera.
Un cop acabada l'audició i mentre rentem mans i posem sabates,
anirem preguntant als infants les seves sensacions, si els ha agradat,
com han vist als companys, quina diferència han notat entre les dues
peces, quina els ha agradat més i perquè.
Quan tots els infants estiguin llestos, finalitzarem l'activitat posant en
comú tot allò que hem anat parlant i sentint, mentre ens movem per
l'aula i anem mirant els dibuixos realitzats.
Intentarem donar peu a que l'infant expliqui per ell mateix la seva
pintura. “Aquí he pintat així perquè estava content, o sentia molta por”
“aquí he pintat la pluja i el tro, que m'han fet molta por”...
Quan més o menys tots els infants hagin comentat alguna cosa, anirem
marxant de l'aula i donarem per acabada la sessió.
Per a la segona sessió d'aquesta activitat, farem al mateix, però
escoltarem l'Hivern, amb una durada de 3,28 minuts en representació
de la tristesa i la Tardor, d'3,21 minuts de durada i que ens pot evocar
l'enuig amb la seva cacera.
Recursos Material:
Per a realitzar aquesta activitat necessitarem:
• Paper d'embalar
• Pintura de dits: blanca, negre, verda, vermella, groga i blava
• 4 galledes amb aigua
• Draps
• Tovalloles de mà
• L'equip de música de l'aula
• Un CD gravat amb les parts:
- el primer moviment de la primavera
- el tercer moviment de l'estiu
- el primer de l'hivern
- el tercer de la tardor
- de les quatre estacions de Vivaldi
Dos educadors/es
61

Adaptacions
Aquesta activitat es podria adaptar, si l'aula de psicomotricitat no
estigués disponible per exemple i el temps ho permetés, a l'exterior.
Hauríem de comptar amb un bon equip de música per a poder fer una
bona audició.
També es pot adaptar per fer-la a l'aula posant el paper d'embalar sobre
la taula i treballant asseguts, tot i que delimita el moviment.
Si hi hagués algun infant amb discapacitat auditiva faria falta una
persona que li transmetés la música amb el moviment del seu cos, i
demanaríem a l'infant que ens dibuixés aquest moviment.
de l'activitat
Avaluació de l'activitat: El dibuix del què sentim
Ítems Adequat/da Cal
millorar
No
adequat/da
Observacions
La implicació dels
infants ha estat
La implicació del
personal educador
ha estat
Els objectius
proposats, han
estat assolits
El nivell de
satisfacció de
l'activitat ha estat.
L'espai on s'ha
realitzat l'activitat
ha estat
La música ha sigut
El material de
pintura ha estat
del infants
Activitat: EL DIBUIX DEL QUE SENTIM
Nom de l'infant:
Edat:
Grup:
Data:
Ítems Sempre De vegades Mai Comentaris
Mostra interès per la
música
Fa una escolta activa
Identifica les emocions
primàries en ell mateix
62

Identifica les emocions
en els altres
Relaciona les
emocions amb la
música
Expressa les emocions
que li transmet la
música a través del
dibuix
Reconeix l'emoció
dibuixada
Respecta als
companys
Respecta el material
Segueix les consignes
de l'educador/a
Gaudeix de l'activitat
Activitat 6: LA NOSTRA MÀSCARA
Nom component de
grup que realitza
aquesta activitat
MARÍA CAMPINS BAGUR
Títol de l'activitat LA NOSTRA MÀSCARA
Edat del infants Grup d'infants de 2 a 3 anys.
Objectius
• Expressar-se en diferents llenguatges, (verbal, gestual, motriu)
• Reconèixer les seves emocions.
• Interpretar les emocions pròpies mitjançant els diferents
llenguatges (verbal, gestual, plàstic)
• Expressar les pròpies emocions i sentiments.
63

Continguts
• Procedimentals:
- Observació dels propis estats emocionals d'un mateix i dels
altres.
• Conceptuals:
- Identificació dels diferents estats emocionals : tristesa, alegria
i enuig.
• Actitudinals:
- Atenció i observació de les imatges.
• Procedimentals:
- Observació del seu comportament vers els altres companys,
l'espai i els objectes.
• Conceptuals:
- Reconeixement dels diferents estats emocionals dels
companys i dels educadors/res
• Actitudinals:
- Respecte cap als demés, els espais i els materials
• Procedimentals:
- Experimentació dels estats emocionals (tristesa, alegria i
enuig) a través del llenguatge oral, gestual i plàstic.
• Conceptuals:
- Identificació dels diferents estats emocionals amb la
gestualització de la seva cara (ulls, celles i boca).
• Actitudinals:
– Atenció i interès en les activitats proposades.
Durada/Temps
L'activitat "La nostra màscara" es durà a terme a la Unitat Didàctica 9
"POSEM NOM A LES EMOCIONS" ubicada a la programació del
tercer trimestre.
Aquesta activitat es desenvoluparà durant dos dies, una primera part
d'observació, conversa i identificació de les nostres emocions que es
farà el dia 29 de Maig amb una durada d'uns 30 minuts
aproximadament i un altre dia, el 3 de Juny amb una durada de 15
minuts, on es desenvoluparà l'activitat de forma plàstica.
Depenent sempre de les necessitats dels infants aquest temps pot
64

variar.
Espai
L'aula del grup "la Puça".
Aquesta activitat es desenvoluparà a la pròpia aula dels infants de P2
del grup "La Puça". És el més adient ja que és una activitat que tot i
tenir dues parts, una més d'observació i conversa i l'altra de més
plàstica. Totes dues necessiten un espai on els infants se sentin a gust
i puguin expressar i desenvolupar les seves màscares.
És important tenir l'aula endreçada, i lliure d'obstacles ja que durant la
primera sessió ens asseurem tots a terra davant de la paret per poder
observar les fotografies.
A la segona sessió es faran servir les taules i les cadires per tal de
treballar les màscares i així començar a agafar una bona postura a
l'hora d'asseure'ns en una cadira i uns bons hàbits corporals.
Desenvolupament
La intenció d'aquesta activitat és observar, conversar i identificar les
emocions nostres i dels nostres companys.
Penjarem diferents fotografies en DINA-3 a la paret, on apareguin els
nens i nenes en diferents moments (jugant, fent alguna activitat i
dinant) i parlarem de com se sentien en aquell moment i el perquè. (en
tractar-se de fotografies generals veurem que alguns infants estan
contents, altres potser estan plorant i d'altres enfadats o rabiosos).
Per tant l'educador/a uns dies abans haurà fet diferents fotografies de
grup en els tres moments ja establerts.
Primera sessió:
El grup "La Puça" després de la rutina de rentar mans en entrar del
pati tindrà l'aula organitzada per poder dur a terme la primera sessió
de l'activitat "Les nostres màscares".
S'asseuran tots a terra i l'educador/ra al davant d'ells i al costat de les
fotografies (o bé entre elles) per tal d'anar presentant les diferents
fotografies. Aprofitarà per preguntar què estan fent a cadascuna
d'elles
Fotografia 1 (Jugant)
- Què estem fent aquí?
- Com ens ho estem passant?
- Amb què esteu jugant?
- Què li passa a la Marta?
- I a la Rita i la Lucia?.... Que fan?.... Ah siiii! I per què?...
- I el Lluís? .... canta? I per què? ... Balla?
Fotografia 2 (Activitat)
- Què estem fent aquí?
- I què li passa al Yago?... i per què?
- Està trist dieu....per què?....I com té la boca?, i que té a la
cara?...esta mullada? .. té gotes? ...ah si! (diu l'educador/a), ...Ah!
Plora?, i per què?... (ja veurem si algú coneix aquest sentiment d'estar
plorant perquè se sent trist??)
- I al Jordi i la Laia què estan fent? ... Ah si!, es barallen?, I per què? ...
Ah si Laia i què va passar? ....Ah si!, Estaves cridant?... Enfadada?...
65

Trista?...i l'educador/a va explicar el sentiment de ràbia.
I al Pablo? Com està el Pablo?... Ah sí? I per què riu?.... Ah!, A sí que
està content?..., Ah si!! I per què? .... Ah si!, què feia tanta gràcia?, i
L'educador/ra juntament amb els infants esbrinaran que se sent quan
un està feliç, trist i enfadat. Com ens canvia la cara, les celles, la boca,
els ulls.
Fotografia 3 (Dinar)
L'educador/a introduirà la següent fotografia: Hem d'observar aquesta
altra fotografia..., la idea és que els infants comencin a parlar sense
que l'educador/a hagi d'intervenir. Ho farà per posar una mica d'ordre,
per redirigir la conversa i per explicar el perquè d'alguns sentiments
dels infants que surten tristos, enfadats, molt alegres o simplement
satisfets.
En el cas que la conversa, o les fotografies doni peu per parlar d'un
altre sentiment o emoció es podrà introduir, per tal de donar suport als
infants que creguin que a les fotografies veuen altres coses referides a
les emocions ja siguin contradictoris, o de por , frustració, o de fàstic).
Segona sessió:
La segona sessió es farà a l'aula també. Els educadors/res hauran
aprofitat l'hora de l'esbarjo per preparar l'aula.
Aquesta activitat es fa amb els infants asseguts a les seves cadires (a
P-2 ja estem començant a identificar les lletres del nom i cada nen i
nena té el seu lloc assignat amb el nom escrit a la cadira, per tant tots
ja saben on poden asseure's i els que no ja estem els educadors/res
per ajudar-los).
Per tant quan entrin els infants a l'aula els educadors/res ja ho tindran
tot preparat. A les taules trobaran:
- La “cola” per compartir (3 tubs per compartir entre 6/7 infants)
- Una safata amb els retalls de les boques contentes, tristes i
enfadades (cada infant farà 3 màscares, per tant hi ha tantes boques
com màscares s'han de fer)
- I les 3 cartolines (que necessita cada nen) amb la impressió de la
cara de cada infant. (recordem que la mida de la cara impresa és la
real per tal de fer les tres màscares).
Un cop tots els infants asseguts els educadors donaran les
instruccions per fer les tres màscares, tot recordant quina cara fem
quan estem contents, tristos i enfadats.
Modificacions: els educadors/res poden canviar una mica l'activitat
donant un per un les cartolines impreses un cop hagin acabat de fer
la primera. Si cal, aquesta activitat un cop feta, i si a algun infant li
falta alguna de les màscares, es pot acabar un altre dia.
Un cop tots els infants hagin fet la seva activitat, les educadores
acabaran de fer les màscares, retallaran les carones, plastificant-les i
fent forats per poder passar les cintes que després serviran per
subjectar les màscares.
La idea és poder treballar després amb elles en possibles conflictes.
66

Per poder expressar, representar i identificar les seves emocions.
Recursos
Materials:
Primera sessió:
• Càmera de fotografia
• Les tres fotografies impreses en paper DIN A-3
• Cinta d'enganxar
Segona sessió:
• 3 Taules
• 20 cadires
• 9 pots de goma d'enganxar
• 3 safates amb les boques retallades
• 60 boques retallades (20 contentes, 20 tristes, 20 enfadades)
• 60 cares impreses (3 de cada infant)
(Es poden tenir algunes boques més retallades per si cal repetir
alguna)
Imatges del material de l'activitat
Adaptacions Per realitzar les dues activitats es tindran en compte les necessitats
específiques de cada infant, tant pel que fa a l'espai com per les
necessitats amb alguna discapacitat física.
Els educadors/res en tot moment estaran pendents per atendre
qualsevol necessitat que pugui sorgir en el moment de realitzar les
dues sessions.
67

Recordem que hi haurà dos educadors/res per aula.
de l'activitat Avaluació de l'activitat: LA NOSTRA MÀSCARA
Ítems Adequat Cal
millorar
No
adequat
Observacions
dels infants
Temporalització de
la primera sessió
Temporalització de
la segona sessió
Adequació de les
activitats
Adequació del
materials
de la primera sessió
de la segona sessió
Implicació del
personal educador
Assoliment dels
objectius proposats
del infants
Activitat: LA NOSTRA MÀSCARA
Nom de L'infant:
Edat:
Grup:
Data:
Ítems Sempre De vegades Mai
S'inicia en el coneixement dels
sentiments (content/trist)
Identifica situacions alegres i
tristes
Reconeix quan un company està
content i trist.
Coneix la diferència entre trist i
enfadat
68

Respecte el material
Respecta l'espai
Te cura dels seus companys
quan estan tristos
S'expressa amb claredat quan
parla de les emocions
Enganxa les boques al seu lloc
Expressa les emocions a través
dels diferents llenguatges
Reconeix l'expressió gestual de
les emocions a les fotografies.
Activitat 7: LA MÀGIA DEL BOSC
Nom component de
grup que realitza
aquesta activitat
MONTSERRAT PÉREZ ÁGREDA
Títol de l'activitat LA MÀGIA DEL BOSC
Edat del infants Grup de grans:
L'activitat es dirigeix a un grup de vint nens i nenes de 2 a 3 anys. La
meitat del grup ha fet els tres anys i l'altra meitat encara no. Com que
estem al tercer trimestre en general es mostren molt segurs i ben
adaptats a l'escola, espais, mestres i companys. Cal destacar que és
un grup força heterogeni tant pel que fa a les capacitats d’aprenentatge
com al tarannà personal, tot i que és molt mogut.
Objectius
d'aprenentatge
Àrea 1. Descoberta d'un mateix i dels altres:
– Expressar-se en diferents llenguatges, verbal i gestual.
– Reconèixer pel seu nom les emocions bàsiques, content trist,
enfadat.
Àrea 2. Descoberta de l'entorn:
– Manipular amb els diversos materials de joc: Titelles.
69

– Participar progressivament en la preparació i recollida de
l'espai i el material.
Àrea 3. Comunicació i llenguatge:
– Identificar les diferents emocions primàries amb el llenguatge
verbal i gestual a traves de les titelles.
– Afavorir la creativitat a través de les representacions amb les
titelles.
Continguts Àrea 1: Descoberta d'un mateix i dels altres.
• Procedimentals
- Observació i experimentació de les emocions.
• Conceptuals:
- Nocions del canvi de les emocions del propi cos
• Actitudinals:
- Actitud activa i participativa vers les activitats proposades i per
conèixer les diferents emocions
Àrea 2: Descoberta de l'entorn.
• Procedimentals:
- Experimentació amb el seu comportament social en tots els
àmbits en què es mou.
• Conceptuals:
-Nocions bàsiques dels materials de joc, en aquest cas titelles
dels animals del bosc.
• Actitudinals:
- Respecte cap als materials i espais.
Àrea 3 : Comunicació i llenguatge.
• Procedimentals:
- Comprensió oral de les explicacions que es realitzaran.
- Adquisició del nom de totes les emocions treballades.
• Conceptuals:
- El cos com a mitjà d'expressió de sentiments. Nocions de les
parts dels propi cos com a mitjà d'expressió de sentiments.
• Actitudinals:
- Interès i respecte durant les explicacions i intervencions del
companys i de la mestra.
70

Durada/Temps
Temporització:
L'activitat es durà a terme dins la programació del tercer trimestre.
Concretament en la unitat didàctica "Posem nom a les emocions" es
treballarà en 2 sessions de 30 minuts aproximadament de durada
cadascuna, els dies dijous 5 de juny i dimarts 10 de juny.
La durada no es fixa, varia en funció de com estiguin els infants , per
tant només es pot fer una aproximació del temps de duració.
És un grup molt nombrós (20 infants) i aquest aspecte ens fa preveure
una partició de grup per tal de poder realitzar l’activitat, "La Màgia del
Bosc" i per tant es treballarà en petits grups de un màxim de deu
nens/es.
Espai L'aula: L'activitat "La màgia del bosc" la farem a l'aula, ja que és un
espai on els infants se senten molt segurs i
tranquils. Utilitzarem el racó de la biblioteca,
ampliarem una mica l'espai retirant tot allò
que ens pugui distraure o molestar, posarem
coixins per terra i ens anirem asseient en
semicercle per començar a explicar el què
farem.
Pel que fa a la distribució de l’espai físic de
l’aula hi ha dos espais diferenciats: la zona de joc i l'espai de treball
amb taules. Tant el pati com les finestres donen molta vida a l’aula,
afavoreixen molt l’entrada de llum al interior de l’aula durant tot el dia.
Desenvolupament Preparació:
El primer que farem serà la preparació de l'espai i dels materials
necessaris. L'activitat està prevista dur-la a terme entre les deu i dos
quarts d'onze, per tant a tres quarts de deu més o menys
començarem a preparar l'aula.
Farem dos grups de deu infants, un grup sortirà a jugar al jardí amb
una educador/a i l'altre es quedarà a l'aula amb l'altra educadora.
Farem una mica d'espai a l'aula al costat del racó de la biblioteca i el
sofà, posarem uns coixins a terra i procurarem que les joguines no
estiguin molt a prop per tal que els infants ens prestin la màxima
d'atenció.
Desenvolupament: Primera sessió
Aquesta activitat consisteix en fer una representació amb titelles on els
infants formaran part activa en tot moment.
A l'inici d'aquesta sessió, (com és la setena) hem tingut en compte que
estem pràcticament al final de la unitat didàctica i que per tant els
infants ja porten quasi tot un trimestre treballant les emocions.
Aquesta activitat es farà amb titelles de mà; l'educador/a utilitzarà les
titelles principals, que són la fada i el follet, i els infants utilitzaran les
titelles de mà amb formes d'animals del bosc.
Ens acomodarem als coixins i presentarem als infants a la fada Floreta
i el follet Plin, que saludaran als infants d'un en un i els començaran a
71

preguntar com estan:
- Hola jo sóc en Plin i tu ? .... Estic molt content d'estar aquí... i tu?
- Hola sóc la fada Floreta, i estic una mica espantada... i vosaltres
com esteu?
Una vegada finalitzades les presentacions explicarem la següent
història utilitzant les titelles per fer-ho:
Història.
Una flor estava trista i desconsolada al bosc perquè els animals no
l'apreciaven gens. Ella mateixa tampoc s'agradava. Llavors la fada
Floreta i el follet Plin van intervenir amb la seva màgia, per fer entendre
als personatges que tots tenen coses positives i negatives. D'aquesta
manera, la fada va aconseguir que tots els personatges
comprenguessin com viuen la resta d'éssers vius del bosc i que ningú
no és millor que els altres.
Una vegada hem acabat d'explicar la història posarem el cistell que
hem preparat amb les titelles-guant, dels animals del bosc, l'esquirol, el
flamenc, la tortuga, l'os, l'ocell... cada infant n'agafarà una.
La intenció és que els petits participin, que expressin lliurement el que
saben o no dels animals del bosc i de com són i de com se senten, per
tant ,una vegada que els infants ja tenen la seva titella d'animal
tornarem a explicar el conte, però en aquesta ocasió en Plin i la
Floreta explicaran el conte fent preguntes als infants per tal que tot
esdevingui en un conte que farem entre tots.
Preguntes a tall d'exemple:
- Per què està trista la flor?
- Tu també estàs trista?
- Però tu i en ... també sou diferents no?
- No vols ser la tortuga? Doncs quin animal vols ser?
- Que és el que més t'agrada del món ? i quan fas això estàs content?
- Quan estàs enfadat ets com un ós ?
- Els ocells sempre canten; tu cantes? Per què?
- T'agrada ser l'esquirol perquè salta igual que tu?
Desenvolupament de la segona sessió:
En la segona sessió farem l'activitat una mica diferent, ja que donarem
les titelles als infants al començament de tot, i no farem les
presentacions tant formals, és a dir els infants es podran presentar tant
dient els seu nom com dient l'animal del bosc que han agafat,
començarem a explicar la història entre tots, i finalment, deixarem als
infants que facin ells mateixos les seves pròpies històries, mentre
nosaltres, com a educadors/es passem més a un segon pla, observant
el desenvolupament de l'activitat, però intentant intervenir el mínim
possible.
Variants:
Una altra variant pot ser amb disfresses de flors i animals, no cal que
siguin disfresses molt elaborades, només cal un barret de flor o de
72

marieta o simplement un mocador d'un color semblant a l'animal que
vol ser l'infant, ...
Amb aquesta activitat volem incidir en valors com l'autoestima i
l'acceptació, transmetent que no totes les persones som iguals quant a
capacitats, però que tenim habilitats particulars que ens fan ser
especials. Al mateix temps volem destacar la inclusió en l'escola
bressol des des tots els punts de vista, tant en els infants amb
necessitats educatives especials com en un aspecte d'una gran
importància en el món actual, com és la integració de les persones
procedents d'altres països i cultures.
Recursos
Materials
Per l'espai:
• Coixins per asseure's al terra
Titelles de mà
• La Fada Floreta • Ós
• El Follet Plin • Poll
• Flamenc • Granota
• Tortuga • Gall d'indi
• 2 Esquirols • Ànec
• Marieta • Una flor
Material fungible
• Fulla d'Eva
• Goma d'enganxar
• “Cel·lo”
• Retoladors de purpurina
• Fil
Material no fungible
• Agulla per cosir
• Tisores
• Roba de diferents colors
73

• Graella d'avaluació individual.
• Graella d'avaluació de l'adequació de l'activitat.
• Graella d'avaluació de l'espai, el temps i els materials.
Adaptacions
En aquesta activitat hem tingut en compte el desenvolupament
individual de cada infant i que el ritme d'aprenentatge no és igual en
totes les criatures, per tant, i coneixent els nens/es, com educadors/es
atendrem aquesta diversitat en qualsevol moment de l'activitat, que
valorem sigui necessari.
L'activitat és farà en català ja que és la llengua vehicular de l'escola, tot
i que si valorem la necessitat de "doblar" en algun moment alguna part
del conte al castellà o l'anglès, ho farem, per tal que tothom pugui
entendre l'activitat i gaudir d'aquesta.
En referència a espai i materials no hi ha cap adaptació necessària.
de l'activitat
Valoració:
Durant la realització de l'activitat, un educador/a farà una observació, i
mitjançant les següents graelles d'avaluació, farà el seguiment i
valoració tant del desenvolupament de l'activitat com dels infants
durant la realització d'aquesta. Amb aquest seguiment es pretén
detectar tant els possibles punts febles de l'activitat, les dificultats que
ens podem trobar en la seva realització com l'adequació de l'activitat
per als infants a la qual està dirigida. Més tard és farà una valoració
conjunta per tal de garantir una intervenció de qualitat i a mida dels
nens i nenes.
Avaluació de l'activitat: la màgia del bosc.
Ítems Adequat/da Cal
millorar
No
adequat
Observacions
La implicació
dels infants ha
estat
La implicació del
personal
educador ha
estat
Els objectius
proposats, han
estat assolits
El nivell de
satisfacció de
74

l'activitat ha
estat.
del infant
Activitat: La Màgia del bosc
Nom de L'infant:
Edat:
Grup:
Data:
Descoberta d'un mateix i dels altres.
S'expressa amb el llenguatge
verbal?
Sap expressar-se amb el
llenguatge gestual
Reconeix quan està trist o
content
Reconeix quan està enfadat
Sap explicar el perquè esta
enfadat, content o trist.
Sap posar-se i treure's sense
ajuda les titelles
Sap col·locar la mà
adequadament dintre de la titella
Respecta els torns de
participació
Segueix la història amb atenció
Quan acaba l'activitat ajuda a
recollir els materials
Relaciona les cares de tristor i
alegria de la flor amb les
emocions.
Participa activament en l'activitat
amb la titella
Reconeix quan està content
Reconeix quan està trist
Sap quan els companys estan
contents
Sap quan els companys estan
75

tristos
Sap quan les titelles estan tristes
Sap quan les titelles estan
contentes
Sap quan les titelles estan
enfadades
Avaluació dels espais
el temps i els
materials
Escala estimativa: 1 = Sí; 2 = No; 3 = alguna vegada; 4 = No sempre
Espais
Ítems 1 2 3 4 Observacions
Els infants es mouen amb seguretat a
l'aula?
Els recursos espacials dels que disposa
l'aula han facilitat la preparació de
l'activitat?
Per a les activitats l'espai de l'aula ha
estat suficient? Ha faltat espai?
Ha estat fàcil de recollir i preparar
l'espai?
Temps
Els dies dedicats a l'activitat han estat
suficients?
Els horaris s'han respectat?
El temps dedicat a l'activitat ha estat
suficient?
Materials
El material utilitzat és l'adequat per
treballar l'activitat?
Els materials per a l'activitat han estat
suficients?
Els materials utilitzats han estat els
adequats a les edats dels infants?
El diferents materials han estat fàcils
d'utilitzar per als infants
76

Activitat 8: POSAR CARES AL NINO
Nom component de
grup que realitza
aquesta activitat
RAQUEL PÉREZ ARJONA
Títol de l'activitat POSAR CARES AL NINO
Edat del infants Infants de 2 a 3 anys.
Objectius
• Reconèixer pel seu nom les emocions bàsiques, alegria tristesa,
por, ira/enuig.
• Participar en les activitats proposades per l'educadora.
• Utilitzar el comportament adequat.
• Anomenar les diferents emocions primàries a través del
llenguatge verbal ( alegria tristesa, por, ira/enuig).
• Interpretar les emocions treballades mitjançant diferents
llenguatges ( verbal, gestual i plàstic).
Continguts Àrea 1: Descoberta d'un mateix i dels altres
• Procedimentals:
- Observació dels estats emocionals d'un mateix i dels altres
• Conceptuals:
- Identificació dels diferents estats emocionals :
tristesa, por, alegria , ira/enfadat.
• Actitudinals:
• Procedimentals:
• Conceptuals:
- Reconèixer els diferents materials de l'activitat.
• Actitudinals:
- Respecte cap als demés
77

• Procedimentals:
- Expressió de les emocions mitjançant els diferents tipus de
llenguatges.
- Atenció a les pautes de l'educadora
- Comunicació amb els altres mitjançant el llenguatge verbal i
gestual.
• Conceptuals:
- Coneixement i utilització del torn de paraula en les converses
amb els companys i amb els adults.
• Actitudinals:
Durada/Temps
L'activitat 8 “Posar cares al nino” es durà a terme dins la programació
del tercer trimestre, concretament en la Unitat Didàctica 9 "Posem nom
a les emocions".
Es treballarà en 2 sessions de 30 minuts aproximadament cadascuna.
En ser la última activitat de desenvolupament, es durà a terme cap al
final del trimestre, exactament el dijous 12 de juny i el dimarts 17 de
juny de 2014.
La temporització de l'activitat pot variar depenent del grau de
participació dels infants.
Espai
Aquesta activitat es durà a terme a l'aula de P-2 del grup “La Puça” ja
que per la seva realització no és necessari més espai i material del que
habitualment tenim a l'aula. Per altra banda els infants ja coneixen l'aula
i això ens permet treballar amb normalitat i evitar distraccions.
L'aula esta formada per una amplia sala i una zona d'aigües on podem
trobar tres lavabos, una pica amb tres aixetes, tot a l'alçada dels infants,
i també un canviador amb una pica per a les educadors/es.
A l'entrada de la classe podem trobar una petita taquilla-penjador per a
cada infant i ja dins, trobem taules i cadires per poder realitzar les
diferents activitats, així com materials i joguines, que estaran
organitzats, endreçats i guardats en caixes assenyalades amb el noms i
un dibuix del contingut als prestatges de l'aula, per evitar distraccions i
transmetre tranquil·litat .
També hi ha diversos espais que es treballen de manera quotidiana
com, per exemple: el panell del bon dia, del temps, el racó dels contes,
el racó de la família, el racó de la cuineta,...
A les classes també hi ha un mirall i uns amplis finestrals que deixen
veure l'exterior, les aules disposen de molta llum natural i tenen accés
directe al pati exterior.
A la primera sessió, per a realitzar la primera part de l'activitat penjarem
a la paret central de l'aula, al costat del mirall, un petit mural amb les
78

imatges del nino/a que farem sevir per a desenvolupar-la i
col·laborarem davant del mural un petit matalàs , així els infants estaran
més còmodes a l'hora d'asseure's al terra. Una vegada acabada
aquesta part utilitzarem les taules i les cadires que estaran disposades
formant un rectangle.
Per a la segona sessió treballarem igual que amb la primera davant del
mural, i també utilitzarem el mirall que està al seu costat per a dur a
terme l'activitat.
Desenvolupament
Preparació de l'activitat:
El primer que farem serà la preparació de l'espai i els materials
necessaris.
Uns dies abans de realitzar l'activitat l'educador/a a elaborat un petit
mural amb l'imatge d'uns 90cm d'un nino i d'una nina sense rostre i els
ha folrat amb “Aironfix” ( paper de plàstic transparent adhesiu), al mig
de la cara o rostre ha enganxat un tros de velcro.
També ha elaborat 8 cares, 4 per al nino i 4 per a la nina, cada una
d'elles representa un estat emocional o emoció. Aquestes cares les ha
pintat, les ha plastificat i a la part del darrere els hi ha col·locat un petit
tros de “velcro”.
Per últim ha fotocopiat la fitxa núm. 1, on estan dibuixades les diferents
cares sense rostre.
A l'hora de preparar l'espai, ha enganxat el mural a la paret central de
l'aula al costat del mirall i ha col·locat al seu davant un petit matalàs
perquè els infants estiguin més còmodes.
Primera sessió:
L'objectiu principal d'aquesta primera sessió és que els infants
reconeguin les diferents emocions que treballarem.
Per a començar l'activitat presentarem als infants el material que hem
preparat per aquesta sessió, els mostrarem el mural amb el nino i la
nina sense rostre i també les diferents cares.
Farem una petita explicació de quines emocions treballarem i de quina
emoció representa cada cara.
Primer de tot mostrarem la cara del nino i de la nina que té dibuixada l'
expressió d'alegria, ja que considerem que és la més fàcil de
reconèixer i identificar, farem una petita explicació de com ens sentim
quan estem alegres i ens fixarem en el somriure que es dibuixa al rostre
del nino o la nina quan estan alegres.
La segona cara que treballarem serà la de la tristesa, aquesta emoció
també és fàcil de reconèixer, i, igual que amb l'anterior emoció, farem
una petita explicació i observarem la cara del nino/a que expressen
tristesa, com el seu somriure ha canviat i la seva expressió és més
trista.
A continuació treballarem la por i la ira , de la mateixa manera que les
dues anteriors i sobre tot fitxant-nos bé en les diferències que presenten
els rostres i les seves expressions facials.
Per últim posarem al terra les diferents cares del nino i de la nina, farem
aixecar als infants d'un en un i els demanarem que col·loquin una
determinada expressió al mural del nino/a. Per exemple, demanarem a
un nen que s'aixequi, que agafi la cara que representa alegria i que li
79

enganxi al nino/a, així anirem repetint la mateixa operació amb cada un
dels infants.
El paper de l'educador/a en aquesta part de l'activitat és donar les
indicacions i observar als infants, sempre donant suport als infants que
ho necessitin.
Segona sessió:
En aquesta segona sessió a més a més de reconèixer les diferents
emocions treballades volem que les interpretin i les anomenin a través
de diferents llenguatges.
Per a començar l'activitat farem un petit recordatori del que es va
treballar a la sessió anterior, a continuació col·locarem els infants
davant del mirall i els invitarem a què imitin les diferents cares del
nino/a.
Primer l'educador/a enganxarà al mural del nino/a la cara que
representa per exemple, l'alegria, preguntarà als nens de quina emoció
es tracta i després imitarà l'expressió facial del nino/a dibuixant al seu
rostre un gran somriure, a continuació invitarà als infants a que facin el
mateix que ha fet ella.
L'educador/a anirà canviant la cara del mural per treballar totes les
emocions l'alegria, la tristesa, la por i la ira, i els infants tal i com hem
explicat aniran identificant, anomenant, interpretant i expressant les
diferents emocions.
Per acabar la sessió, els infants es col·locaran a la taula, asseguts a la
seva cadira, l'educadora repartirà a cada nen/a la fitxa núm.1 on estan
dibuixades diferents cares sense rostre, és a dir, en blanc, a continuació
repartirà colors i convidarà als infants a què dibuixin lliurement les
cares.
Recursos
Material que necessitarem per a realitzar l'activitat:
• Tisores.
• Goma d'enganxar.
• Màquina de plastificar
• Folis per plastificar.
• “Velcro”.
• Paper de plàstic transparent adhesiu “Aironfix”.
• Cinta adhesiva.
• Retoladors de colors.
• Fitxa amb cares en blanc.
• Colors.
• Un petit matalàs.
• Un mirall gran.
80

Petit mural amb nino i una nina on col·locarem les diferents cares
MURAL
“Posar cares al NINO”
MURAL
“Posar cares a la NINA”
Cares de Nino ( alegria, tristesa) Cares de Nino ( por, ira/enuig)
Cares de Nina ( alegria, tristesa) Cares de Nina ( por, ira/enuig)
MURAL MURAL
81

Imatges preparació activitat
Fitxa amb cares en blanc
Adaptacions
A la nostra aula no hi ha cap infant amb NEE, així que no haurem de fer
cap adaptació, no obstant això, per realitzar aquesta activitat tindrem en
compte tant les necessitats de cada infant, com el seu ritme de
desenvolupament i d'aprenentatge.
A l'hora de realitzar cada una de les sessions, respectarem el ritme de
treball de cada infant i ampliarem i/o disminuirem la durada de l'activitat
sempre que sigui necessari.
de l'activitat
Avaluació de l'activitat: POSAR CARES AL NINO
Ítems Adequat Cal
millorar
No
adequat
Observacions
de la activitat
dels infants
Compliment del
desenvolupament i
dels objectius en
l'activitat
Grau de satisfacció
del material
82

Resultats de les
agrupacions dels
infants
Temporitzacions
Clima a l'aula
Metodologies
apropiades
Com ha estat la
relació
educador/infant
Els objectius
proposats, han estat
assolits
del infants
Activitat: POSAR CARES AL NINO
Nom de l'infant:
Edat:
Grup:
Data:
Reconeix pel seu nom les
emocions bàsiques:
• Alegria
• Tristesa
• Por
• Ira/enuig
Participa en les activitats
proposades per l'educadora.
Utilitza un comportament adequat
Respecta el material i l'espai
Anomena les diferents emocions
primàries a través del llenguatge
verbal:
• Alegria
• Tristesa
83

• Por
• Ira/enuig
Interpreta les emocions
treballades mitjançant el
llenguatge verbal:
• Alegria
• Tristesa
• Por
• Ira/enfado
llenguatge gestual:
• Alegria
• Tristesa
• Por
• Ira/enfado
llenguatge plàstic:
• Alegria
• Tristesa
• Por
• Ira/enuig
Activitat de síntesi
Activitat 9: POSEM NOM A LES EMOCIONS
Nom component de
grup que realitza
aquesta activitat
TOT EL GRUP
Títol de l'activitat POSEM NOM A LES EMOCIONS
(Activitat de síntesi)
Edat del infants Infants de 2 a 3 anys
Objectius
d'aprenentatge Àrea 1. Descoberta d'un mateix i dels altres:
• Reconèixer el seu estat d'ànim i el dels altres.
84

• Participar de l'activitat.
• Expressar les seves pròpies emocions i sentiments.
• Manipular amb els diversos materials de l'activitat.
• Respectar els companys, espai, material.
• Progressar en la preparació i recollida de l'activitat.
• Afavorir la creativitat mitjançant els diferents llenguatges.
• Reconèixer les seves emocions durant l'activitat.
• Mostrar interès.
Continguts
Àrea 1. Descoberta d'un mateix i dels altres:
• Procedimentals:
- Comunicació a través del propi cos.
• Conceptuals:
- El cos com a mitjà d'expressió de sentiments.
• Actitudinals:
- Respecte cap als demés.
• Procedimentals:
- Reconeixement de l'entorn immediat.
• Conceptuals:
- Identificació diferents estats emocionals: alegria, por, tristor.
• Actitudinals:
• Procedimentals:
- Atenció a les pautes de l'educador/a.
• Conceptuals:
- Reconeixement de les emocions pel seu nom.
• Actitudinals:
85

Durada/Temps
Dos dies. S'anirà fent el mural durant el dijous i divendres dies 19 i 20
de juny amb una durada de 30 minuts aproximadament. S'intercalarà
l'activitat amb les rutines diàries.
Espai
L'espai serà el vestíbul de la llar, és un espai gran, lluminós, on hi ha
el lloc adequat i adient per a aquests tipus d'activitats. És per on
passen tots els pares i mares dels infants de la llar. Els nens
explicaran als pares en els moments d'entrada i sortida com han fet el
mural i les seves experiències. Pot ser molt enriquidor per a la relació
família-llar.
Desenvolupament
Un cop s'hagin desenvolupat totes les activitats programades per al
trimestre, les educadores farem una recopilació de tot el material i
fotografies i es farà un mural amb ajuda dels infants, d'aquesta
manera els familiars podran veure la feina que han fet i els infants
podran reconèixer les seves pròpies emocions cada vegada que vegin
el mural.
Per fer-ho necessitarem dos dies amb una durada de 30 minuts
cadascun, aproximadament. Els dies seran el dijous 19 i divendres 20
de juny i ho farem després de les activitats de les rutines i en gran
grup, es a dir, tots els 20 infants.
Començarem el dijous 19 de juny a la mateixa classe en finalitzar el
ritual del “Bon dia”, aprofitarem que els infants estan asseguts a terra.
L'educador/a agafarà el material i les fotografies que van realitzar i
els explicarà que amb tot el material que tenen entre tots faran un
“Mural de les emocions”.
Per fer l'activitat:
Primer, l'educadora ensenyarà els diferents materials i els infants
decidiran el que volen posar o no en el mural.
Un cop decidit el que volen en el mural , els infants enganxaran cada
imatge o fotografia, seguint les indicacions de l'educador/a, en el nom
que correspongui a cada emoció tot identificant i expressant la seva
pròpia emoció.
El divendres 20 de juny acabarem de recordar les emocions
enganxades al mural, cantarem la cançó de les emocions tot
expressant-se amb el cos i amb el material fet a les diferents activitats
que ells mateixos vulguin incorporar (titelles, màscares,..). I es donarà
per finalitzat el mural de les emocions.
Recursos
Per fer el mural necessitarem:
• Paper de paret.
• Les fotografies dels personatges del conte
• Les fotografies del rellotge de les emocions
86

• Les màscares de cada nen i nena
• Cançó de l'alegria.
• El rellotge de les emocions
• La vareta màgica de la fada Floreta i la flor de les emocions
Adaptacions
Per realitzar el mural sempre tindrem en compte el desenvolupament
de cada infant i respectarem el seu ritme.
En un principi no es necessitarà adaptar l'espai ja que el mural el
farem en el vestíbul que és un espai molt ample i accessible per a
tots els nens, fins i tot hi ha una rampa per si tenim algun infant amb
discapacitat motriu.
de l'activitat
Avaluació de l'activitat: POSEM NOM AL ES EMOCIONS
Ítems Adequat Cal
millorar
No
adequat
Observacions
Nivell de
satisfacció de les
activitats
Grau de
participació dels
infants
Material
Agrupacions
Temporitzacions
Clima a l'aula
Relació
educador/infant
del infants
Activitat: POSAR NOM A LES EMOCIONS
Nom de l'infant:
Edat:
Grup:
Data:
Ítems Sempre De
vegades
Mai Observacions
Reconeix el seu estat
d'ànim en el mural
87

Reconeix l'estat d'ànim
dels companys
Expressa les seves
emocions en veure el
mural.
Manipula el material
Observa els diversos
materials
Respecta el material
Respecta l'espai on es
realitza l'activitat
S'ha afavorit la seva
creativitat amb l'activitat
Mostra interès amb
l'activitat
Reconeix les seves
emocions
Diferencia les diferents
emocions: trist/content
Gaudeix fent l'activitat
Mostra interès amb
l'activitat.
ANNEXES:
Activitat : Ens emocionem cantant
88

Cançó de l'alegria
Si estàs trist i
vols alegria,
-----
Bat les ales
mou les antenes,
Tristesa Enfadat
Por/espantat Alegria
Activitat: La Màgia del bosc
89

Activitat : Posem cares al nino
Activitat: El dau de les emocions
90

4.4. ANNEX
Annex 1
BASE TEÒRICA DE LA PROGRAMACIÓ
Metodologia
Teories:
Piaget posa en relleu l’existència d’una correspondència estreta entre les transformacions de
l’afectivitat i de les funcions cognitives, és a dir, una complementarietat entre aquests dos
aspectes inseparables de tota conducta. Però exclou tota idea de prioritat d’allò que és afectiu
sobre allò que és cognitiu.
Wallon, en canvi diu que moltes vegades apareix el desenvolupament afectiu abans que el
desenvolupament intel·lectual. Segons Wallon l'emoció és l'origen del desenvolupament humà,
considera que el principi de tot el desenvolupament psicològic és un estat emocional, això no vol
dir que en la infància només hi hagi emocions i no sentiments, sinó que no hi ha un limit estricte
entre uns i altres, els infants de dos-tres anys ja tenen sentiments encara que aquest període, es
caracteritza per la primacia de les emocions vers els sentiments. Les primeres relacions de
l'infant amb l'adult es basen en les emocions. Per a Wallon també és molt important l'entorn; si és
adequat, el nen desenvoluparà el seu sistema intencional de comunicació.
Segons Daniel Goleman (1995 "d'Emotional Intelligence" ) sempre s’havia considerat superior la
ment, la part racional, per sobre de les emocions, però Goleman va fer el plantejament oposat.
Per Goleman la intel·ligència emocional consisteix en:
• Tenir consciència de les pròpies emocions, reconèixer un sentiment.
• Manifestar els propis sentiments per expressar de forma apropiada allò que sents.
• Una emoció, ens fa moure i, per tant, l'hem de fer servir per motivar-nos.
• Reconèixer les emocions dels altres: Es podria resumir com empatia.
• Establir relacions de bona qualitat, interactuant de manera acurada i efectiva amb l'altre.
Rafael Bisquerra (2010) en el seu llibre "Educació emocional i benestar" "l'objectiu general de
l'educació emocional és prevenir els efectes negatius de les emocions i desenvolupar les
emocions positives". ens diu que l'educació emocional té com a objectius:
• Adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions.
• Identificar les emocions dels altres.
• Denominar les emocions correctament.
• Desenvolupar l'habilitat per regular les pròpies emocions.
• Pujar el llindar de tolerància a la frustració.
• Prevenir els efectes nocius de les emocions negatives.
• Desenvolupar l'habilitat per generar emocions positives.
• Desenvolupar l'habilitat d'auto-motivar-se.
• Adoptar una actitud positiva envers la vida, aprenent a fluir.
Bisquerra, amb la intenció d’investigar sobre educació emocional, va crear un model pentagonal
de competències emocionals on s'inclouen:
• Habilitats de vida i benestar.
• Consciència Emocional.
• Competència social.
91

• Regulació emocional.
• Autonomia emocional.
Què s'ha d'ensenyar-aprendre:
L'aprenentatge és fonamentalment un procés intern que no pot ser observat directament. El canvi
que té lloc en la conducta és només reflex del canvi intern que ha tingut lloc en l'infant.
Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma:
Com educador/es hem de planificar els espais i els materials per promoure la resposta autònoma
dels infants a les seves necessitats psicològiques i fisiològiques, ajudant-los a poder reconèixer
les seves necessitats i, progressivament, posar a prova les seves possibilitats de satisfer-les.
Això vol dir que l’autonomia no equival només a tenir certes habilitats de coordinació motora sinó
que cal el desenvolupament de processos cognitius i emocionals molt complexos.
Aprendre ha descobrir i tenir iniciativa:
Posarem al seu abast les eines necessàries perquè els infants posin en pràctica la seva iniciativa
resolent les dificultats que es puguin presentar mitjançant la pròpia actuació o demanant als altres
l’ajuda necessària i acceptant petites frustracions.
Fent ús de la metodologia activa, on l'alumne és el protagonista del seu propi aprenentatge i el
mestre ha de ser una eina, un facilitador de coneixements. Per portar-ho a terme, l'educador o
educadora proposa activitats a través de l'experimentació, el treball en equip que li permetin
desenvolupar el pensament i la comunicació com a eixos centrals del procés de l'aprenentatge de
les emocions.
Aprendre a conviure amb les diferents emocions:
L'infant ha d’aprendre a viure i a conviure. Al llarg de l’etapa d’educació infantil caldrà
desenvolupar unes capacitats motrius, cognitives, emocionals o d’equilibri personal, relacionals i
d’inserció i actuació social, amb l’objectiu d’educar als nens i nenes per viure i conviure en el
nostre món actual, per tal d'afavorir la resolució de conflictes i augmentar la motivació i la seva
autoestima.
4.5.ANNEX
Annex 1
Ampliació i documentació per a l'atenció a la diversitat
Hi ha casos en què l'infant requereix un Pla Individualitzat o mesures més personalitzades per
progressar i aprendre, com en els següents casos:
• És nouvingut, i les adaptacions d'aula no són suficients per respondre a les seves
necessitats.
• Està matriculat o està compartint escolarització amb centre d'educació especial.
• Es troba en situació singular que requereix una personalització de la programació i el
currículum.
• Presenta situacions emocionals particulars que fan que requereixi una atenció
personalitzada.
Un exemple de pla individualitzat per a treballar les emocions podria contenir les següents
capacitats i continguts, a més de les ja expressades en el tercer nivell de concreció, seria:
En l'àrea de descoberta d'un mateix i dels altres:
92

Capacitats:
– Conviure en la diversitat avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de
conflictes.
– Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia
personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
Continguts:
– Auto-coneixement i gestió de les emocions, pautes per treballar els límits i el control de les
frustracions (amb coordinació amb les famílies).
– Relacions afectives i comunicatives.
– Manifestació del seu desagrat/agrat davant de les situacions.
– Exploració, acceptació, respecte i valoració positiva dels altres.
– Sentiment de pertànyer al grup.
– Resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la flexibilització d'actituds personals.
Descoberta de l'entorn:
Capacitats:
– Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic amb respecte i participar activament en
activitats culturals i socials.
– Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificant-ne els perills i
actuar en conseqüència.
– Continguts:
– Coneixement de l'entorn i de l'espai dins del centre i del seu entorn immediat.
– Experimentació davant el seu entorn immediat.
Comunicació i llenguatges:
Capacitats:
– Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de
comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges.
– Iniciar-se en la comunicació i expressió mitjançant els diferents llenguatges (plàstic, verbal,
no-verbal … ) dels sentiments i emocions.( aquest no està en el curriculum d'educació
infantil)
Continguts:
– Comprensió de les diferents situacions comunicatives i d'expressió.
– Domini progressiu i utilització dels diferents tipus de comunicació
– Sensibilitat davant l'expressió dels diferents llenguatges
– A continuació presentem una graella amb els aspectes generals que tindrem en compte
en el cas de tenir infants amb necessitats educatives especials.
RECULL D'ASPECTES A TENIR EN COMPTE PER TREBALLAR AMB L’ALUMNE AMB NEE
Criteris a tenir en conte a l’hora
d’elaborar la intervenció i el
seguiment
Tipus de discapacitat.
Adaptació i ajuda necessària
Coordinació
amb...
AUTONOMIA PERSONAL
Autonomia
Personal en
Potenciar
l'autonomia
A l’alumnat amb retard mental podem
desenvolupar programes d’autonomia
Psicòleg
Psicopedagog
93

totes les
àrees
personal, per tal de
participar de la vida
escolar en tots els
seus àmbits.
personal, programes d’higiene personal,
programes d’alimentació i programes
d’habilitats socials.
A l’alumnat amb autisme i psicosis
podem realitzar programes d’autonomia
personal, programes d’higiene personal,
programes d’alimentació i d’habilitats
socials.
A l’alumnat amb disminució física
podem realitzar programes d’autonomia
personal, d’higiene personal, de control
postural, d’alimentació, programes de
desplaçaments, i de coneixement de
l’entorn.
A l’alumnat amb trastorns de conducta
podem realitzar programes d’habilitats
socials, programes de prevenció i salut, i
d’autocontrol emocional.
Escola
Mestre
Auxiliars
d'educació
especial
Família
Logopeda
Fisioterapeuta
MOBILITAT
Necessitat Fer participar a tot
l’alumnat en el
Projecte d’atenció a
la diversitat del
centre.
Ajudar a entendre
la naturalesa de
les possibles
necessitats i
dificultats dels
infants en situació
de discapacitat.
L'objectiu és aconseguir que els infants
puguin jugar, desplaçar i puguin controlar
l'entorn, encara que sigui d'una manera
diferent de la que estem acostumats.
Posarem al seu abast els recursos
materials que poden facilitar l'accés al
currículum als alumnes amb discapacitat
motriu, sensorials, de socialització i
aprenentatge, i que poden augmentar-ne
la seva independència i l qualitat de vida.
Escola
Mestre
Auxiliars
d'educació
especial
Família
Fisioterapeuta
CONDUCTA
Dins i fora de
l'aula
Fomentar les
relacions d’amistat
amb altres
companys i
aprendre a
mantenir-les.
Regular la pròpia
conducta.
Per a tots els infants
Condicions del procés d' ensenyament i
aprenentatges, adaptacions de mobiliari
per tal d'oferir el màxim d'autonomia
personal i ajuda o suport educatiu.
Per altre banda, mitjançant dinàmiques
i el joc:
Fomentar que els infants es posin en el
lloc dels altres i fomentar la cohesió entre
tots els alumnes.
Propiciar l’autonomia social vinculada a la
participació activa del infant en el seu
entorn.
Fomentar la relacions socials amb altres
persones.
Fomentar les relacions a l’aire lliure.
Potenciar l’esport, la bones costums i la
Mestre
Auxiliar
d’educció
especial
Fisioterapeuta
Psicopedagog
94

salut postural.
Habilitats
Socials
Potenciar el bon
desenvolupament
emocional i
socioafectiu.
Fomentant la seva
autoestima.
Fomentar les
relacions d’amistat
amb altres
companys.
Condicions del procés d'ensenyament i
aprenentatges, adaptacions de mobiliari
per tal d'oferir el màxim d'autonomia
personal.
Per altra banda, mitjançant dinàmiques
i el joc .
Fomentar que els infants es posin en el
lloc dels altres i fomentar la cohesió entre
tots els alumnes.
Fer conèixer a tot l’alumnat sobre les
diferències i sobre les diferents
discapacitats.
Família
Mestre
Psicopedagog
COMUNICACIÓ
Llenguatge Potenciar
l’adquisició del
llenguatge i la
comunicació
Promoure la
participació activa
en les activitats
proposades.
Dificultats Específiques d’aprenentatge
Discapacitat vinculada al TEA
Discapacitat sensorial, (Auditiva,
ceguesa)
Pluridiscapacitat, (Conjunt de trastorns
associats )
Suport educatiu logopeda
CREDA
ONCE
Sistema Pictogràfic de Comunicació (SPC)
Es poden realitzar exercicis per la a
millora de la mobilitat bucofacial
(apràxies), exercicis de so o de respiració.
Escola
Mestre
Auxiliars
d'educació
especial
Família
Logopeda
PLA EDUCATIU INDIVIDUALITZAT (PI)
Adaptacions
dels elements
bàsics del
currículum
L'escola infantil és
el primer entorn de
socialització, en
què el nen prendrà
consciència de la
seva diferència.
Promoure que faci tantes coses per si
mateix com sigui possible.
Poder donar el suport adequat i suficient
tenint en compte que les realitats i/o
entorns educatius són diferents i diversos.
Escola
Mestre
Educador/es
d'educació
especial,
Auxiliars
d'educació
especial
Fisioterapeuta
Logopeda.
95

DIFERÈNCIA ENTRE PI (PLA INDIVIDUALITZAT) i ACI (ADAPTACIÓ CURRICULAR)
ACI - Quan l’alumne presenti un retard significatiu en alguna àrea concreta.
- El document no s’ha de signar per la família de l’alumne.
- A l’informe trimestral d’avaluació, ha de quedar constància que la nota obtinguda per
l’alumne és en funció de l’adaptació curricular que se li està realitzant.
PI - Quan l’alumne presenti un dictamen o un informe psicopedagògic.
- A demanda d’un tutor o professor quan l’alumne presenti un retard d’aprenentatge de
com a mínim un cicle en diferents àrees i quan les mesures de suport resulten
insuficients per al seu progrés (adaptacions de la programació d’aula, repetició de curs,
aula de suport, reforços...)
- El document s’ha de signar per la família de l’alumne.
- A l’informe trimestral d’avaluació, ha de quedar constància que la nota obtinguda per
l’alumne és en funció del seu pla individualitzat.
MODEL ADAPTACIÓ CURRICULAR:
Dades del centre,
nom , adreça i telèfon:
Data d’inici seguiment:
DADES PERSONALS DE L’ALUMNE:
Non i cognoms;
Adreça: Telèfon:
Nivell: curs:
Data de naixement:
País de procedència i data d’incorporació al Sistema Educatiu Català:
Història Acadèmica ( centres on ha estat matriculat):
PROFESSIONALS QUE HI INTERVENEN:
Tutor/a: Altres recursos personals del centre ( MEE, Tutor/ra d’acollida, EEE,AEE...)
Professionals externs (EAP, ELIC, CREC, CREDA, TS, SAAM, mediador...)
JUSTIFICACIÓ DE L’ELABORACIÓ DE L’ADAPTACIÓ CURRICULAR:
PROPOSTA EDUCATIVA
ÀREES PROPOSADES EN L’ADAPTACIÓ:
OBJECTIUS I CAPACITATS PRIORITÀRIES PER A L’ALUMNE:
ORIENTACIONS ORGANITZATIVES I METODOLÒGIQUES:
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
96

AJUDES TÈCNIQUES I SUPORTS:
HORARI:
DATA:
Conformitat dels professionals que intervenen en aquesta adaptació curricular:
Tutor/ra Mestre E.E/ suport Cap d’estudi
MODEL PLA INDIVIDUALITZAT:
Dades del centre, nom , adreça i telèfon.
Data d’inici seguiment:
DADES PERSONALS DE L’ALUMNE:
Non i cognoms;
Adreça: Telèfon:
Nivell: curs:
Data de naixement:
País de procedència i data d’incorporació al Sistema Educatiu Català:
Història Acadèmica ( centres on ha estat matriculat):
PROFESSIONALS QUE HI INTERVENEN:
Tutor/ra:Altres recursos personals del centre ( MEE, Tutor/a d’acollida,
EEE,AEE...)Professionals externs (EAP, ELIC, CREC, CREDA, TS, SAAM, mediador,...)EAP
(Equip d’atenció psicopedagògica) ELIC( es el suport lingüístic de nouvingut),CREC (centres de
recursos educatius per a cecs), CREDA(centres de recursos educatius per a deficients auditius)
TS( treballadora social) i SAAM( servei assistencial mèdic.)
JUSTIFICACIÓ DE L’ELABORACIÓ DEL PLA INDIVIDUALITZAT:
IDENTIFICACIÓ DE LES HABILITATS DE L’ALUMNE EN ELS DIFERENTS ÀMBITS I ÀREES
CURRICULARS:
PROPOSTA EDUCATIVA
OBJECTIUS I COMPETÈNCIES PRIORITARIS PER A L’ALUMNE:
ALTRES OBJECTIUS D’APRENENTATGE ( habilitats personals, socials, d’autonomía
executiva)
ORIENTACIONS ORGANITZATIVES I METODOLÒGIQUES:
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
AJUDES TÈCNIQUES I SUPORTS:
HORARI:
97

En data ..................................... s’informa a la família que fa les següents observacions:
Signatura del pare/mare o tutor/ra legal Cap d’estudis tutor/a
Recull de fonts d'informació consultades.
BIBLIOGRAFIA
WEBS IMATGES PUÇA
• Imatge puça riallera:
http://elblogdelosbakotas.blogspot.com.es/2012/04/pulgas-y-perros.html
• Imatge de la puça:
http://www.shutterstock.com
LLIBRES DE TEXT MATERIAL DEL MÒDUL DE CONSULTA
• Recursos penjats a l'aula (pdf): Currículum i orientacions educació infantil primer cicle.
• Recursos penjats a l'aula :Programar a la llar d'infants (Unitats didàtiques)
(https://sites.google.com/a/xtec.cat/educacio-infantil-0-3/unitats-didactiques)
• DECRET 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l'educació infantil i
els requisits dels centres. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya , 6 de juliol de 2006 ,
número 4670 , article 12.1 nombre màxim d'infants per grup
• Palou Vicens, Silvia (FALTA L'ANY D'EDICIÓ). Sentir i crecer. El crecimiento emocional en
la infancia, Propuestas educativas. Edit: Graò
• Codina, M. Teresa. (1998) . Temes d'infància (educar de 0 a 6 anys) . Barcelona:
Associació de Mestres Rosa Sensat
• Abeya, Elisabet; Díez, M. Carmen; Gómez, Piti.(FALTA L'ANY D'EDICIÓ) Temes d'infància.
Emocions (educar de 0 a 6 anys). Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat
• Calderón, Nacho (FALTA L'ANY). Colección Educar con sentido 2 "La educación de 0 a 6
años". Cobel Ediciones
• Bisquerra, Rafael (2010) . Educació emocional i benestar. Falta editorial
• Goleman, Daniel, (1995) .Emotional Intelligence. Falta editorial
• http://www.xtec.cat/web/curriculum/diversitat/centreseducatius/suports/plans/contingut
• http://www.laseu.lasalle.cat/atencio-a-la-diversitat/
• http://www.eumed.net/rev/ced/15/abcp.htm
• http://issuu.com/plataformabotin/docs/informe_completo_es/48
Recull de fonts d'informació consultades per a la realització de l'EAC4
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_quatre_estacions_(Vivaldi)
• http://www.joguiba.com (Imatge MIC del super 3)
• www.onmeda.es (imatge nen vacunant-se/)
98

• criatures.ara.cat (imatge tirete genoll)
• bielies.blogspot.com (ninot play mobil trencat)
• www.vilanova.cat (llibre la puça)
• rcasas22.wordpress.com (pilota desinflada)
• http://es.123rf.com/photo_15164212_numeros-divertidos-personajes-de-dibujos-animados-
mascota.html (numeros per el rellotge)
• galeria.dibuixos.cat Dibuix Llamps pintat per Frederic (dibuix nuvol i trons)
• adinsdelaula.blogspot.com (cares de nen sense expressió poder dibuixar les diferents
emocions)
• http://www.euik.com/dibujos-de-ninos-para-colorear/ ( imatges per a realitzar els ninos)
• http://www.recursosdeautoayuda.com/manejo-de-las-emociones-y-sentimientos/( imatges
per a realitzar el dau)
Musica:
• http://bandcamp.com/EmbeddedPlayer.html/album=1111642529/size=large/bgcol=ffffff/linkc
ol=0687f5/transparent=true/ref=http%3A%2F%2Fwww.2princesesbarbudes.org
%2Fmuacutesica.html/#
99

1752M12_EAF5_Memòria_G1_BLOG

More Related Content

Similar to 1752M12_EAF5_Memòria_G1_BLOG

1752M12_EAF5_Memòria_G1_BLOG