Situacions d'aprenentatge

QUÈ SIGNIFICA TREBALLARQUÈ SIGNIFICA TREBALLAR
A PARTIR DE SITUACIONSA PARTIR DE SITUACIONS
D’APRENENTATGE?D’APRENENTATGE?
Pere Alzina
pere.alzina@uib.es
@AlzinaPere
http://illamenorca.blogspot.com.es/

Les aportacions de la neurociència:Les aportacions de la neurociència:
Com s’aprèn i com s’ensenya?Com s’aprèn i com s’ensenya?

Com s'aprèn i com s'ensenya al segleCom s'aprèn i com s'ensenya al segle
XXI: la neurociènciaXXI: la neurociència
• Al llarg dels dos darrers segles, les ciències de l’educació hanAl llarg dels dos darrers segles, les ciències de l’educació han
aportat moltes evidències de com podem millorar elsaportat moltes evidències de com podem millorar els
processos d’ensenyament i aprenentatge; s’han produïtprocessos d’ensenyament i aprenentatge; s’han produït
recerques, innovacions i experiències que han constatat fins arecerques, innovacions i experiències que han constatat fins a
qui punt és possible ensenyar més i millor.qui punt és possible ensenyar més i millor.
• La necessitat d’ensenyar a tothom el màxim possible (equitat)La necessitat d’ensenyar a tothom el màxim possible (equitat)
per damunt de les seves possibilitats o capacitats, les noves,per damunt de les seves possibilitats o capacitats, les noves,
exigents i canviants necessitats socials, la progressivaexigents i canviants necessitats socials, la progressiva
multiculturalització de les societats i, últimament, les rellevantsmulticulturalització de les societats i, últimament, les rellevants
aportacions de la neurociència, han farcit un corpus teòric iaportacions de la neurociència, han farcit un corpus teòric i
pràctic de gran consistència, validesa i universalitat.pràctic de gran consistència, validesa i universalitat.
• En aquests moments, les necessitats acadèmiques, socials,En aquests moments, les necessitats acadèmiques, socials,
laborals i personals exigeixen que l’escola respongui a noveslaborals i personals exigeixen que l’escola respongui a noves
realitats, faci front a nous reptes i hagi d’incorporar lesrealitats, faci front a nous reptes i hagi d’incorporar les
innovacions en molt més rapidesa i eficàcia que en tempsinnovacions en molt més rapidesa i eficàcia que en temps
passatpassat..

Com s'aprèn i com s'ensenya al segleCom s'aprèn i com s'ensenya al segle
XXI: la neurociènciaXXI: la neurociència
• APORTACIONS DE LA NEUROCIÈNCIAAPORTACIONS DE LA NEUROCIÈNCIA
• Importància de l’atenció selectiva: centrar-se en qüestionsImportància de l’atenció selectiva: centrar-se en qüestions
interessants i rellevants.interessants i rellevants.
• El que estimula a aprendre no són les dades o els fets, sinó lesEl que estimula a aprendre no són les dades o els fets, sinó les
persones, els sentiments i les històries amb sentit.persones, els sentiments i les històries amb sentit.
• Per aprendre cal un bon estat d’ànimPer aprendre cal un bon estat d’ànim; la por o l’angoixa no
afavoreixen els processos d’aprenentatge. Existeix una estreta
relació entre emoció i cognició, entre pensament i sentiment.
• Totes les persones estan motivades per naturalesaTotes les persones estan motivades per naturalesa, hi estan
programades; el cervell incorpora un sistema potent de recerca de
la novetat que desenvolupa i recompensa la curiositat (novelty
seeking behaviour) per tant, per ensenyar cal estar-hi molt de
motivat; només amb passió es pot ensenyar: una paraula
agradable, una mirada amistosa o una determinada música
provoquen alliberament de dopamina que genera benestar i faciliten
els aprenentatges

Com s'aprèn i com s'ensenya alCom s'aprèn i com s'ensenya al
segle XXI: la neurociènciasegle XXI: la neurociència
• Hauríem d’assegurar que els fillets i les filletes prenen contacte amb
moltes coses interessants que li permetin formar el màxim de
connexions sinàptiques i s’habilitin el màxim possible d’habilitats i
possibilitats.
• Els contactes han de ser reals, complexos i interessants:
• Una buena enseñanza de las matemáticas debe
consistir en la elección de ejemplos de la vida real
que tengan relación con los contenidos que se están
estudiando. Si en la clase de matemáticas se insiste
mucho en el seguimiento ciego de las reglas (sin
reflexionar sobre la plausibilidad de los resultados)
es fácil que se produzcan errores.

segle XXI: la neurociènciasegle XXI: la neurociència
• La cooperació és un aprenentatge fonamental:La cooperació és un aprenentatge fonamental:
• La capacidad de ayuda, el hecho de compartir el alimento, el amor al
prójimo y el altruismo son factores tan propios del ser humano como
el comer. Los humanos aceptan tener inconvenientes para ayudar a
otros. Se impone un gen de comportamiento altruista cuando las
ventajas reproductivas para todos los parientes próximos son
mayores que la desventaja reproductiva para el individuo
• Cuanto más intercambio tenga lugar en la época escolar, tanto
mejor, y cuanto más se llega a ver de niño, más tolerante será
luego la persona adulta. Gracias a numerosas experiencias
diversas, gracias al contacto con las ideas de los demás y las
evaluaciones constantes de ellas, se abren nuevos espacios de
representación o, mejor dicho, se amplían. Cuanto más
diferenciados sean estos espacios más capacitado estará el
adulto para llevar a cabo evaluaciones de contenidos
complejos.

segle XXI. Exemples i reflexionssegle XXI. Exemples i reflexions
• Como nunca sabemos con exactitud lo que un niño está
aprendiendo, es decir, a que nivel de abstracción su cerebro
está extrayendo estructuras generales a partir del jaleo de sus
sentidos, hay que exigir que se le ofrezca una varianza lo
mayor posible. Una uniformidad de experiencias produce
uniformidad de pensamiento.
• No son los hechos sino las historias las que nos mueven, nos
llaman la atención, nos atrapan y se nos quedan grabadas en la
mente. Las historias y no los hechos son las que nos cautivan.
El pensamiento científico es igual que las historias; los
científicos son como niños, se plantean preguntas y no se
contentan con respuestas fáciles y baratas.

segle XXI: exemples i reflexionssegle XXI: exemples i reflexions
• Nuestras historias de aprendizaje y de vida están
íntimamente relacionadas entre sí. Los mitos
expresan emociones, nos dicen lo que es importante y lo
que no lo es, representando así tanto valoraciones como
valores. Muestran conflictos, problemas sin resolver y
todo el rango de nuestras posibilidades para manejar
estas cosas. Los niños preguntan sin parar de dónde
venimos, si el universo se acaba, cómo empezó
todo, qué hay después de la muerte y cómo era todo
antes. Nosotros hemos de mantener esta curiosidad.

Com ha de ser aquesta escola que responguiCom ha de ser aquesta escola que respongui
als nous reptes plantejats per les noves teoriesals nous reptes plantejats per les noves teories
de l’aprenentatge?de l’aprenentatge?
• Centres oberts a la comunitat amb horaris realment flexibles i
àrees integrades. Centres oberts amb projectes conjunts amb la
comunitat, implicats amb la comunitat i copartíceps de projectes
conjunts amb entitats públiques o privades.
– Projectes de cooperació
– Treball per projectes: de centre, de cicle, d’aula
– Tallers interdisiciplinars i internivellars (entre cursos diferents): relacions entre
fillets i filletes de diferents edats.
• Centres amb capacitat d’adaptar-se contínuament als canvis
socials, científics, tecnològics i metodològics.
– Inclusió d’activitats amb les noves tecnologies: les tecnologies no són una
finalitat en elles mateixes, són un mitja per aprendre tot tipus de continguts.
– Treball del sentit social, de l’ètica: preocupar-se pels altres, compartir amb els
altres, compatir conjuntament...

• Centres amb capacitat de dissenyar situacions d’ensenyament
i aprenentatge potents que ajudin als fillets i a les filletes a
cercar el sentit, a entendre el que succeeix al seu voltant i a
saber explicar el món que ens ha tocat viure.
– Projectes amb fils conductors potents que parlin i ajudin a entendre i a analitzar
el món que ens ha tocat viure; formació científica actualitzada però analitzada
també des del punt de vista social.
• Centres amb capacitat d’organització interna coherent que
garanteixi la formació contínua del professorat, formació
autònoma que obeeixi a les prioritats generades i prioritzades, en
primer lloc, des del propi centre:
– Centres amb capacitats d’aprendre d’ells mateixos; centres amb capacitat de
reflexió, amb capacitat d’assumir els errors, aprendre d’ells i continuar
endavant...
– Centres coordinats, amb il·lusió per engegar nous projectes...

• Els centres també han de ser entitats capaces d’aprendre a
aprendre:
– Aprendre a aprendre és una capacitat necessària a tots els àmbits, hem
d’aprendre a aprendre les persones, els col·lectius socials, les organitzacions,
les societats, els governs... I rectificar, saber ser humils i saber dir en públic ens
hem equivocat, saber identificar on va estar l’equivocació, prendre’n bona nota i
seguir endavant...
• Centres amb capacitat d’autoajudar-se: important la figura de
l’assessor intern que permet assessorar, preparar, orientar, guiar o
ajudar directament en determinats projectes d’aula:
– Tots necessitem ajuda en determinats moments, i tots necessitem també
autoajudar-nos...
– Les organitzacions s’han de saber organitzar per autoajudar-se...

• Centres amb capacitat d’organització interna: importància de les
comissions de feina amb objectius i funcions ben identificades, amb
capacitat de generar tasques i orientacions clares a tot el centre.
– L’organització interna és fonamental per aconseguir els objectius que ens fixem;
comissions de feina amb funcions ben clarificades.
– Comissions participatives i amb capacitats de decisió
– Circulació àgil de la informació...
• Centres amb capacitat de garantir l’autèntica participació de
l’alumnat i de les famílies; per exemple, a través del consell
d’alumnes, reunit de manera regular amb funcions establertes i
acords visibles.
– Les famílies han de participar a molts nivells, en els òrgans establerts, en les
comissions que el centre fixi, ajudant als mestres en aquelles tasques que pugui
necessitar ajuda... Però sobretot
– Procurant un ambient càlid, relaxat, tranquil, respectuós, amb normes molt
clares a casa i oferint allò que sempre esperen dels pares: estimació.

Què podem fer per anar fent camí?Què podem fer per anar fent camí?
• DES DE L’ESCOLA: INTRODUIR METODOLOGIESDES DE L’ESCOLA: INTRODUIR METODOLOGIES
INNOVADORESINNOVADORES
• Racons i ambients d’aprenentatge
• Pràctica de la psicomotricitat: expressió amb el propi cos, treball de
les emocions
• Cultiu de les arts: dramatització, teatre, dansa, música…
• Comunitats d’aprenentatge: junts aprenem més i millor
• Pràctiques d’escriptura i lectura reals
• Treball per projectes
• El pensament matemàtic i espacial: aprendre a interpretar el món
• La recerca científica; pensar sistemàticament
• Educar per la convivència: compartir regles i normes
• Educar per la cooperació: establir contactes amb escoles d’arreu del
món…
• Bon ús de les noves tecnologies…

• DES DE L’ESCOLA: INTRODUIR METODOLOGIESDES DE L’ESCOLA: INTRODUIR METODOLOGIES
INNOVADORESINNOVADORES
• Comprendre, entendre i viure en contacte amb la natura, sentir i
percebre els seus canvis, saber interpretar-los, aprendre a escoltar-la
(pràctiques amb l’hort, excursions, sortides, estades…)
• Foment del plaer de la lectura: podem llegir qualsevol cosa, en
qualsevol situació, de qualsevol manera… i progressivament anirem
descobrint el gust
• Foment de les responsabilitats: tots hem de complir unes normes, tots
hem de tenir unes responsabilitats…
• Introducció del treball manual i tecnològic: el descobriment del
funcionament d’algunes màquines, la construcció d’altres…
• Pràctica d’una democràcia autènticament participativa: assemblees,
presa de decisions vinculants...

• DES DE LES FAMÍLIES:DES DE LES FAMÍLIES:
• Les famílies juguen un paper fonamental en els processos
d’aprenentatge: tots els estudis indiquen que la preocupació i el valor
que donen les famílies a l’educació és determinant en el futur dels
fills.
• Cal col·laborar amb l’escola i participar estretament a tots els nivells:
tutoria individual, aula, cicle, escola, consell escolar, associació de
pares i mares…
• Cal organitzar-se i fomentar activitats de formació per a pares i mares
(des de la participació en activitats de l’aula fins a l’organització
conjunta d’activitats – exemple concerts escola de música de Es
Mercadal - )
• Establir lligams de cooperació amb altres associacions de pares i
mares, no només de l’illa; necessitem una visió molt més enllà de
fronteres autoimposades.

• DES DEL MUNICIPI, DES DE L’AJUNTAMENT:DES DEL MUNICIPI, DES DE L’AJUNTAMENT:
• L’eix central de la tasca municipalL’eix central de la tasca municipal: dissenyar, coordinar i posar en
pràctica un projecte educatiu de poble que impliqui el centre escolar i
totes les entitats i associacions del municipi amb l’objectiu d’acordar,
recordar i posar en pràctica les responsabilitats educatives que tenen
tots i cadascun dels ciutadans del municipi i totes i cadascuna de les
associacions i entitats.
• Podríem parlar d’una educació del ciutadà? D’educació per a la
ciutadania democràtica i plural?
• DES DE LES ASSOCIACIONS I ENTITATSDES DE LES ASSOCIACIONS I ENTITATS
CULTURALS, RECREATIVES, ESPORTIVES…CULTURALS, RECREATIVES, ESPORTIVES…
• En el marc del projecte educatiu de poble, revisar i repensar quina
és la responsabilitat educativa que compleix cada entitat i acordar uns
mínims criteris d’actuació coherents (exemple, actituds al davant de
qualsevol esport...)

PROJECTE COM ÉS EL NOSTRE MÓN?
ES DECIDEIX CONSTRUIR EL MÓN,
REPRODUIR-LO AMB PASTA DE PAPER I
POSAR-HI RELLEU, MUNTANYES, RIUS, I
ASSENYALAR-HI “PUESTOS”
IMPORTANTS.
EL FEIM GROS, DAMUNT UN TAULELL DE
FUSTA.
PER TANT ES COMENÇA UNA TASCA DE
RECERCA, D’ EXPLICAR EL QUÈ SABEM O
DESCOBRIM, DE PLÀSTICA, DE LECTO-
ESCRIPTURA, D’ INVESTIGACIÓ, DE
CONÈIXER I RECÓRRER ... PAÏSOS,
ANIMALS, RIUS I MUNTANYES ... PERÒ
DE TOT EL MÓN !!!

Ensenyar a cooperar, ensenyar aEnsenyar a cooperar, ensenyar a
conviure…conviure…

• Ser amable és més important que serSer amable és més important que ser
savi, i entendre això és el principi de lasavi, i entendre això és el principi de la
saviesa.saviesa.

• Els qui tenen por de ser pares no entenen que la
paternitat no és quelcom que exerceixen els homes
perfectes, sinó un fet que perfecciona l’home. El
producte final de criar un fill no és el nen, sinó el
pare.
• FranK Pittman

• Sempre que ensenyis, ensenya a laSempre que ensenyis, ensenya a la
vegada a dubtar del que ensenyes.vegada a dubtar del que ensenyes.
Ortega i GassetOrtega i Gasset

La educaciLa educación debe hacer que cadaón debe hacer que cada
uno encuentre su propia felicidad,uno encuentre su propia felicidad,
realizada en la medida en que hacerealizada en la medida en que hace
que se mejoren las condiciones deque se mejoren las condiciones de
los otroslos otros
John Dewey (1859-1952)John Dewey (1859-1952)

La educaciLa educación,ón,
en verdad, necesita tanto deen verdad, necesita tanto de
formación técnica, científica yformación técnica, científica y
profesional como de sueños yprofesional como de sueños y
utopías.utopías.
Paulo FreirePaulo Freire
(1921-1997)(1921-1997)

Per acabar…Per acabar…
• Per educar cal perseverància i optimisme, il·lusió iPer educar cal perseverància i optimisme, il·lusió i
utopia, realisme i planificació…utopia, realisme i planificació…
• Per ensenyar al segle XXI necessitem nousPer ensenyar al segle XXI necessitem nous
plantejaments, noves metodologies…plantejaments, noves metodologies…
• Per resoldre els problemes que ens ha generat unaPer resoldre els problemes que ens ha generat una
determinada manera de pensar, ens cal pensar dedeterminada manera de pensar, ens cal pensar de
forma totalment diferent i necessitem:forma totalment diferent i necessitem:
• Aprendre a pensar per nosaltres mateixosAprendre a pensar per nosaltres mateixos
• Aprendre a pensar amb els altresAprendre a pensar amb els altres
• Aprendre a pensar per preparar el futurAprendre a pensar per preparar el futur

Situacions d'aprenentatge

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Situacions d'aprenentatge

Similar to Situacions d'aprenentatge (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (9)

Situacions d'aprenentatge