Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Unitat didactica Versió llarga

3,358 views

Published on

  • Be the first to comment

Unitat didactica Versió llarga

  1. 1. UAB Andrea Arjona, Laia Font, Vanessa Tebar i Júlia Vendrell Grup 61-A Educació de les arts visuals en EI II De quin color és la por?
  2. 2. 1 ÍNDEX 1. Introducció................................................................................................................ 2 1.1. Contextualització................................................................................................... 2 1.1.1. El centre educatiu ........................................................................................... 2 1.1.2. El grup classe.................................................................................................. 3 1.2. Marc teòric......................................................................................................... 5 1.2.1. L’educació i projectes artístics a l’escola....................................................... 5 1.2.2. Colors ............................................................................................................. 6 1.2.3. Autors i corrents ............................................................................................. 7 2. Justificació................................................................................................................ 9 3. Seqüència didàctica ................................................................................................ 11 3.1. Temporització...................................................................................................... 11 3.2. Graella de la seqüència didàctica......................................................................... 11 3.3.Descripció de les activitats ................................................................................... 18 3.3.1. Presentació de l’artista.................................................................................. 18 3.3.2. Experimentem amb la llum i els colors ........................................................ 18 3.3.3. Tenim pors?.................................................................................................. 19 3.3.4. Pintem la por................................................................................................. 20 3.3.5. Enfrontem la por!.......................................................................................... 20 3.3.6. Exposició dels colors.................................................................................... 21 3.4. Atenció a la diversitat.......................................................................................... 22 3.5. Avaluació............................................................................................................. 23 4. Conclusions ............................................................................................................ 24 5. Referències bibliogràfiques.................................................................................... 26
  3. 3. 2 1. Introducció Amb aquest treball ens proposem dissenyar una seqüència didàctica a partir dels coneixements adquirits a l’assignatura Educació de les arts visuals en educació infantil II. La nostra seqüència d’aprenentatge es centra en l’expressió d’una emoció, la por, mitjançant el treball dels colors i inspirant-nos en l’obra de Beo Beyond, artista que utilitza materials fluorescents. El treball s’estructura en cinc apartats. En primer lloc, la introducció, on trobem la contextualització –ja que és necessari donar referències sobre l’escola i l’aula per tal de poder entendre la seva pràctica educativa i dissenyar unes activitats coherents amb la realitat dels infants–, i el marc teòric, on destaquem la importància de l’educació artística i presentem artistes que ens han servit d’inspiració. En segon lloc, trobem la justificació de la validesa de la seqüència en el marc presentat. Seguidament hi ha el disseny de la seqüència, on es troben els elements a considerar per tal de poder-la posar en pràctica. Per últim, acabem amb les conclusions que hem pogut extreure del treball. 1.1. Contextualització 1.1.1. El centre educatiu L’escola Carles Buïgas és una institució educativa que forma part de la Xarxa de Centres Públics de Cerdanyola del Vallès i la seva acció depèn de la Generalitat de Catalunya. El municipi es troba a la comarca del Vallès Occidental i està adscrita a l’àrea metropolitana de la ciutat comtal, però físicament separada d’aquesta per la Serra de Collserola. Més concretament, l’escola es situa al barri de Canaletes, un barri amb un entorn format principalment per zones residencials amb cases unifamiliars i amplis espais verds, mentre que la resta de la ciutat es caracteritza per una alta densitat de població i un paisatge on imperen els blocs de pisos. El motor econòmic del barri és el sector terciari, fet que propicia l’establiment amb tot un entramat de serveis dels quals el barri se’n beneficia. En relació, les famílies de la zona, i en bona part assistents al centre, tenen una situació socioeconòmica mitjana-alta. Paral·lelament, la llengua vehicular de les famílies és, en un 70%, el castellà. Per aquest motiu, és també l’idioma que solen
  4. 4. 3 utilitzar els infants per relacionar-se entre el seu grup d’iguals, tot i que la llengua vehicular del centre sigui el català. El centre es defineix com “una escola oberta al barri i a l’entorn proper, ideològicament pluralista i respectuosa amb la diversitat”. En concordança, els seus trets d’identitat es resumeixen en: educació de qualitat, educació per a la convivència, valors i actituds fonamentals -com la pau, la solidaritat, el respecte, l’esforç, els hàbits alimentaris i d’higiene i l’educació sexual-, el català com a llengua vehicular,la coeducació i la relació família-escola en un marc de col·laboració i respecte conjunt. Conseqüentment, al PEC es redacten un seguit de punts referents a la línia pedagògica que segueix la pràctica docent, amb els currículums actuals d’Educació Infantil i Primària com a referents. Entre aquests punts trobem: la importància de les experiències prèvies de l’infant, dels aprenentatges significatius i de la individualitat, el marc constructivista amb tres eixos fonamentals -la integració de coneixements, la funcionalitat dels aprenentatges i l’autonomia personal de l’alumnat-, la diversitat de propostes buscant la motivació dels infants i l’assoliment de competències, l’aprofitament de recursos de l’entorn, les noves tecnologies i el consens amb les famílies. Tot i així, molts d’aquests trets són purament teòrics i no es veuen reflectits en la pràctica. Per últim, volem destacar que el centre compta amb unes jornades culturals que es fan una setmana l’any, període que aprofitem per situar la nostra seqüència didàctica. Aquestes giren al voltant d’un tema diferent cada curs i les realitzen tots els grups-classe del centre, adaptant-lo a l’interès de la mestre i/o dels infants. Aquest any, es centren en l’àmbit artístic amb la temàtica dels Colors. 1.1.2. El grup classe L’aula on hem centrat la nostra unitat didàctica és el grup classe de P4, les Naus, formada per 21 infants que comparteixen experiències (adult, companys, activitats...) des del seu inici d’escolarització a P3. Concretament és un grup format per 12 nenes i 9 nens, un aspecte important per definir el grup classe per la socialització i la formació de rols que es remarquen a l’aula. Comencen a crear vincles afectius entre els companys de classe deixar l’egocentrisme enrere i crear els primers grups d’amistat. A partir d’aquestes primeres relacions alguns dels subgrups de joc estan dividits per sexes, aspecte que ha de tenir present el docent per fer-los veure diferents dinàmiques i tipus de relacions. A més a més, el grup classe es fracciona en dos agrupaments per realitzar
  5. 5. 4 les activitats de psicomotricitat, música... amb un grup més reduït d’infants, la qual cosa també provoca diferències entre ells i que les interaccions que s’estableixin entre iguals estiguin limitades per l’organització d’agrupaments que es fa. Les Naus són nenes i nens que els agrada molt donar la seva opinió i expressar-se per mitjà del llenguatge verbal i corporal. Són infants amb una gran necessitat de comunicar-se i compartir les seves vivències i interessos amb la resta, ja que es troben en un moment que necessiten parlar per pensar. Per tant, aquestes són dues característiques que els defineix perquè es troben en ple desenvolupament i el llenguatge verbal i corporal els permet conèixer i entendre el món que els envolta per tal de formar el seus esquemes mentals de coneixement. Paral·lelament, els agrada molt aprendre, saber coses noves i, com ja hem comentat, compartir les seves experiències i vivències. Tenen especial interès en les activitats experimentals, motrius i de conversa. Aquest interès considerem que és degut, en part, a que la metodologia general que segueixen és molt dirigida i rarament parteix d’un fet significatiu i motivador per a ells. Des del nostre punt de vista, les fitxes haurien de passar a un segon pla i, en cas d’utilitzar-se, fer-ho com a cloenda d’una activitat més significativa i funcional que parteixi de les seves experiències. En relació al seu nivell evolutiu, són infants encara egocèntrics i es troben en ple procés de desenvolupament i, per això, encara hi ha diferències entre ells segons l’edat. Alhora, cadascú té el seu ritme i necessitats, tots som diferents i cadascú segueix el seu camí i forma el seu propi aprenentatge. Concretament, al grup de Les Naus hi ha dos infants amb un seguiment específic d’atenció a la diversitat, l’Ian i l’Eliza: a l’Ian se li ha diagnosticat TEA (Trastorn de l’espectre de l’autisme) i l’Eliza és una nena amb moltes dificultats relacionals i comunicatives amb els companys i les mestres. Tot i que no hi ha un diagnòstic clar, s’està fent un treball conjunt per valorar si es tracta d’un trastorn del llenguatge o un possible TEA. Paral·lelament, també hi ha infants amb altres necessitats més puntuals, on destaca la inseguretat i baixa autoestima o altres situacions de nivell emocional. Per últim, ens agradaria destacar que dues de les nenes de la classe tenen una germana bessona a l’altre línia de P4, la Daniela i l’Eliza. En aquests dos casos hem observat que, tot i ser dues nenes reservades que els costa relacionar-se amb els companys, durant les hores del pati no acostumen a estar únicament entre germanes, sinó que, poc o molt, interactuen amb infants del seu grup classe.
  6. 6. 5 1.2. Marc teòric La unitat didàctica l’hem anomenada “De quin color és la por” i es centra en l’expressió de les pors dels infants, al mateix temps que es descobreix i experimenta amb l’art fluorescent. Per tant, en el model d’expert amb el qual partim com a mestres destaquem la importància de l’art en l’educació, per què és important treballar els colors a l’escola, com els podem apreciar amb llum negra i, finalment, la presentació d’artistes que treballen amb el material fluorescent i llum negra, situant-nos en la tècnica del dibuix i el corrent contemporani. 1.2.1. L’educació i projectes artístics a l’escola L’art esdevé un recurs magnífic per generar tot tipus d’aprenentatges a l’escola, essent capaç d’implicar totes les àrees curriculars i, a més a més, de donar resposta a tota la diversitat d’estímuls en els quals estem immersos avui en dia. Per tal de poder treballar a través de diferents projectes, el primer que s’hauria de fer a l’escola és trencar amb totes i cada una de les àrees de coneixement i englobar-les en un únic projecte o proposta interdisciplinària. Treballar de manera global ens permetria avançar cap a una educació que doni cabuda a tothom, on es considerin i valorin totes i cada una de les intel·ligències de la naturalesa humana. Però, per aconseguir tot això, s’ha de treballar per una escola que camini al ritme de la societat, evolucionant junts, tot renovant metodologies i apostant per aquelles que apropin als alumnes al coneixement del món i on és potenciïn les diferents intel·ligències dels infants. La globalitat que ens aporta el llenguatge artístic i les arts visuals ens fa apreciar-lo com un coneixement instrumental. Segons Bosch, E. et alter (2010), els sentits i les percepcions són els instruments que ens permeten comprendre la realitat i conèixer el món. De retruc, aquestes eines donen lloc a imatges i vivències sensorials que proporcionen la informació necessària sobre nosaltres mateixos i la nostra interacció amb el món. Tal i com diu Marín Viadel (2003) “Del que ens parla l’art, tan sols ens parla l’art”. A partir d’aquí, queda a càrrec de l’escola dotar als alumnes d’una formació adequada i una experiència sistemàtica per tal de dominar i usar habitualment els diferents llenguatges visuals i processos de construcció i de creació d’imatges. En aquest sentit, aquest mateix autor, en el llibre Didáctica de la Educación Artística para Primaria (2003), enumera tres dimensions que considera que hauria de contemplar el currículum
  7. 7. 6 d’Educació Primària per tal d’elaborar un disseny curricular per l’Educació Artística i que, per a nosaltres, són igualment aplicables en l’Educació Infantil. Aquestes són: l’apreciativa (aprendre a veure, saber o comprendre), la productiva (aprendre a fer, representar o transformar) i l’emocional (aprendre a gaudir de manera sensible). Una vegada tenim presents aquests aspectes, creiem que per fer art és essencial que hi hagi un procés de creació artístic. Ha de ser un procés personal, únic i irrepetible que permeti a tots els infants implicar-se emocionalment fins al punt on es sentin còmodes. Així doncs, haurà de partir dels seus interessos i sentiments sense esperar resultats similars, ans tot el contrari, actuacions, accions i obres úniques. També ha d’aportar nous coneixements als seus participants, aconseguint aprenentatges des de diferents disciplines i molta reflexió. Per tant, serà un procés obert i flexible en tot moment. Tots els nens i les nenes han nascut amb la capacitat per expressar-se plàsticament, simplement cal concretar i desenvolupar aquesta forma d’expressió. Per això, serà bo dotar-los amb recursos i tècniques que els ajudin a avançar en la seva manipulació i experimentació. D’aquesta manera, s’enriquiran jugant amb el material que se’ls ofereix i aprendran i avançaran en funció de la seva maduració personal i de l’entorn en què viuen. (Pérez, G. et alt, 2009). El dibuix i la pintura són els exemples més típics d’activitat plàstica, les quals es diferencien per les tècniques i les eines que utilitzen. Aquestes formes d’expressió faciliten la comunicació de l’infant amb el grup d’iguals i la persona adulta, per tant, són potencials per utilitzar en les aules d’infantil on els petits puguin anar trobant la seva forma d’expressar-se amb comoditat. Alhora, també afavoreixen l’exteriorització de sentiments –molt presents en aquests infants i poc considerat en l’educació– i potencien la imaginació –una de les capacitat més desenvolupades dels infants i que moltes vegades tendim a inhibir fent-la, així, desaparèixer–. 1.2.2. Colors El color és una de les propietats dels objectes que possibiliten l'experiència artística. Ajuda a conèixer i comprendre la realitat i és un dels elements constitutius de tota obra d'art (Bosch, E. et alter, 2010). La teoria del color ens diu que es percep gràcies a l’existència de la llum: segons la quantitat de rajos que absorbeixi l’objecte tindrà un color determinat. Per exemple, si absorbeix tots els rajos de llum que incideixen sobre
  8. 8. 7 l’objecte i, per tant, no torna cap raig a l’observador, l’objecte és negre. Pel que fa la classificació dels colors ens centrem en el cercle cromàtic. En primer lloc, trobem els colors primaris: groc, cien i magenta. A partir de la barreja d’aquests tres colors s’obtindran els secundaris, i d’aquests dos tipus sorgiran els terciaris. Una de les maneres de treballar el color segons el Decret 181/2008, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’Educació Infantil, és mitjançant l’experimentació amb tècniques plàstiques i audiovisuals bàsiques: dibuix, pintura, collage, modelatge, estampació, edició gràfica amb ordinador i la imatge, tot treballant l'alfabet visual (punt, línia, taca, color, textura, volum, enquadrament, punts de vista i llum). 1.2.3. Autors i corrents En el cas concret de la nostra unitat didàctica, ens hem centrat en el treball dels colors a través de la fosforescència i la llum negra. Aquesta és un tipus de llum composada, per una banda, de color porpra i, de l’altre, d’un component ultraviolat. Generalment es fa servir en ambients foscos per ressaltar alguns colors sobre els altres, però, en el nostre cas, ho utilitzarem per treballar els colors. Pel que fa als autors que parlen i utilitzen la fosforescència i la llum negre, ens hem centrat en Beo Beyond, un artista alemany resident a Barcelona. La seva obra i la seva tècnica tenen com a focus els materials lluminosos i les fonts de llum artificial. És diversa al no limitar-se a un sol mitjà artístic, ja que realitza fotografies, pintures, vestuaris per a shows, obres escèniques o gravacions audiovisuals, però tots ells estan vinculats per la tècnica fosforescent. Vestuari creat per Beo Beyond Quadres de Beo Beyond
  9. 9. 8 Ryan McGuinness (2008). Black Holes. Un altre artista reconegut pel seu ús original dels colors –fluorescents en moltes de les seves obres- és Ryan McGinness. Es tracta d’un americà que expressa la seva crítica social mitjançant poesia visual, emprant tècniques gràfiques, una gran iconografia i simbologia personalitzats i una composició simplificada. Per exemple, trobem els seus Black Holes, uns cercles que recorden als mandales i desprenen una gran quantitat d’energia i colors. A partir d’aquests artistes, considerem que podem portar la tècnica fàcilment a l’aula per així poder treballar diferents tipus d’art. Agafarem la idea perquè els infants puguin veure diferents tipologies, experimentarem amb els colors fluorescent o també pintar en un full o bé una part. D’aquesta manera poden veure que en una mateixa temàtica la diversitat de coses que és poden fer és molt gran. Per últim, volem emmarcar aquest tipus d’art esmentat dins de l’art contemporani. L’art contemporani és aquell en el qual l’artista expressa segons un estil propi i es busca que sigui l’espectador el que busqui significats diversos. És una nova forma de pensar on prima la temàtica que volem tractar: l’expressió mitjançant la forma i els colors. A partir de la foscor, que sovint causa de pors i inseguretats, contrastada amb la brillantor màgica de la llum negra, aconseguirem expressar mitjançant una varietat de colors les emocions dels més petits. A més a més, serà una eina ideal per ajudar els més tímids a deixar-se anar i els més porucs a quedar-se sorpresos.
  10. 10. 2. Justificació Els nens i nenes de P4 són infants que no solen tenir iniciativa a l’hora d’escollir les activitats, ja que mai se’ls ha donat la oportunitat de fer-ho. Un dia, a l’estona del Bon Dia, sorgeix un debat sobre els braçalets de gomes que porten alguns d’ells, ja que descobreixen que alguns brillen a la foscor. Per aquest motiu, tenint en compte que s’acosten les jornades culturals, es decideix aprofitar el seu interès manifestat per preguntar-los com voldrien enfocar el projecte de creació d’art sobre els colors. Per tal de decidir què faran, es demanen diferents propostes d’activitats on s’acaba decidint, mitjançant una votació, el tema d’aquella setmana: els colors fluorescents. Així doncs, el primer punt a favor és que parteix dels seus propis interessos. A més a més, considerem que abordar l’art mitjançant la fosforescència podria ser una manera de partir d’un fenomen significatiu per ells i donar-li una nova visió més experimental i vivencial. A part de ser una proposta atractiva pels infants, considerem que també és interessant de cara a les característiques del centre. Com hem esmentat anteriorment, ens trobem, majoritàriament, amb una metodologia tradicional basada en el treball de fitxes proposades per una editorial aliena i, per tant, allunyades de les condicions particulars del centre. Per aquest motiu, nosaltres partim d’una metodologia –completament allunyada de la pràctica del centre– amb activitats on els infants tenen molt a dir, on la seva escolta va seguida d’una resposta que els permet crear i, de retruc, aprendre. Centrant-nos amb la manera tal i com es desenvoluparan les activitats, els infants tindran l’ocasió de poder allunyar-se de les típiques tasques de taula-cadira-fitxa i passar a fer-ne unes de més experimentals, que permetin estar drets, moure’s i expressar-se corporalment, a més a més de tenir el suport físic d’un full o una paret. Així doncs, ens acostarem a les característiques que apareixen al PEC de l’escola i que no s’acaben de posar en pràctica. Paral·lelament, alguns infants de l’aula mostren una inseguretat destacable a l’hora de realitzar les activitats i tenen molta por a equivocar-se. Partint d’aquí, hem dissenyat activitats més i menys pautades, que no busquin un únic resulta i que permetin mostrar- los que són capaços de fer moltes més coses de les que imaginen. També, com ja hem comentat, tenen una gran necessitat d’expressar-se verbal i corporalment, cosa que els permetem amb les nostres activitats, on les estones de conversa i diàleg són molt
  11. 11. 10 presents. A més a més, són infants immersos en un estadi d’egocentrisme, centrant els discursos de la classe en un mateix, però, alhora, els costa reconèixer i expressar les emocions. Per això, volem suplir aquesta mancança de treball emocional encarant-ne una de les més comunes als 4 anys: la por –per la qual alguns pares i mares ja s’han mostrat preocupats davant la mestra–. Un altre aspecte en el qual ens fixem a l’hora de dissenyar la seqüència didàctica és la poca relació que hi ha al centre entre el cicle d’Infantil amb els altres de Primària, així com el poc vincle amb les famílies. Per aquest motiu ens plantegem realitzar una activitat on puguin participar infants de tots els cursos –que no es coneixen gaire-, així com les famílies que ho desitgin, veient com és el dia a dia del centre –cosa que molts desconeixen- i sentint-se part de la comunitat educativa. Per últim, volem afegir que, aquest projecte, ens permet vincular de manera directa els continguts de l’assignatura amb el currículum, propiciant-nos així l’oportunitat de donar-li un sentit i un marc regulador als aprenentatges i les capacitats que ens marquem com a principals en la nostra intervenció.
  12. 12. 11 3. Seqüència didàctica 3.1. Temporització Jornades culturals Festius Dilluns 5 de maig Dimarts 6 de maig Dimecres 7 de maig Dijous 8 de maig Divendres 9 de maig 9-9:30h Presentació de l’artista Experimentació amb diferents materials lluminosos Pintem la por Enfrontem la por Exposició dels colors 9:30-10h 10-10:30h 10:30-11h Esmorzar 11-11:30h PATI 11:30-12h Tenim pors? 12-12:30 12:30-15h DINAR 15-15:30h Experimentació amb diferents materials lluminosos 15:30-16h 16-16:30h 3.2. Graella de la seqüència didàctica MAIG 2014 Dl Dm Dx Dj Dv Ds Du 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
  13. 13. 12 Seqüència didàctica: De quin color és la por? Període: Tercer trimestre Curs:P-4 A Mestra: Pilar OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓEix 1 Eix 2 Eix 3 Eix 4 1 2 3 4 5 6 7 8 9 5. Observar i experimentar en l’entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material. 5.1. Mostrar interès per la temàtica de la foscor a través dels colors que els provoquen i transmeten por i les propostes educatives a partir dels colors fluorescents. 5.2. Participar activament a les converses i activitats realitzant preguntes i procurant trobar-hi resposta. 7. Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació. 7.1. Emprar diferents llenguatges per expressar-se seguint un procés creatiu propi i personal. 7.2. Utilitzar la creativitat sense cenyir-se en els tòpics. 9. Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, X X X 1. Ha mostrat interès i atenció en les noves propostes. 2. Ha participat activament en les converses i activitats. 3. Ha realitzat preguntes i intentat buscar-hi respostes. 4. Ha utilitzat més d’un llenguatge per expressar-se. 5. Ha fugit dels tòpics en les activitats d’expressió. 6. Ha utilitzat el nou vocabulari (els colors, fluorescent..). 7. Ha sabut orientar-se en l’espai i el temps.
  14. 14. 13 musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. 9.1. Utilitzar el nou vocabulari introduït. 9.2. Orientar-se espacial i temporalment durant la realització del mural. CONTINGUTS Descoberta d’un mateix i dels altres:  Iniciativa i creativitat a l’hora de participar en les activitats.  Transmissió del sentiments i les emocions que els provoca la por a través d’un color.  Respecte vers els companys i les companyes.  Sentiment de pertinença al grup classe. Descoberta de l’entorn:  Identificació de diferents autors que utilitzen la tècnica dels colors fluorescents.  Experimentació i iniciativa per experimentar amb els materials proposats.  Identificació del color que els transmet por. Comunicació i llenguatges:  Escolta i comprensió de les propostes i explicacions de la mestra.  Participació en les converses, compartint les emocions, les descobertes i les hipòtesis.  Seguiment d’un procés intern i personal.  Coneixement i utilització del nou vocabulari.  Interpretació de les produccions visuals.
  15. 15. 14 Seqüència d’activitats Objectius Capacitats Material , espai i recursos humans Organització social Temporitz. Criteris d’avaluació 1.Presentació de l’artista 5.2 5 6 Material: Vídeo de les Living Dolls (Beo Beyond, 2011). Espai: Aula (taules i cadires i racó de la Catifa). Recursos humans: Tutora Paper de l’educador/a: Inicia l’activitat recordant la conversa del dia anterior, quan van parlar dels braçalets fluorescents. Posa el vídeo i guia la conversa tot procurant que es respectin els torns de paraula i participin tots els infants. Paper de l’infant: Escolten les explicacions de la mestra i participen en la conversa expressant verbalment els seus pensaments i sentiments. Respecten el torn de paraula i les aportacions dels seus companys/es. Dia 5 de maig, de 9 a 10:30h aproximadament. 1 2 3 2. Experimentem amb la llum i els colors 5.1 7.2 5 9 Material: - Llanternes. - Teles. - Estrelles i planetes adhesius. - Fulls i cartolines. - Pilotes de llum. Paper de l’educador/a: Observa i dóna suport als infants amb més dificultats. Proposa noves idees als nens i nenes que es cenyeixen a una única acció i/o material. Actua de mediadora. Paper de l’infant: Experimenta Dia 5 de 15 a 16:30h i dia 6 de 9:15 a 10:45h aproximadament. 1 2 4 5
  16. 16. 15 - Teles amb brillants (lluentons) i purpurina. - Bola de discoteca. - Papers/ plàstics transparents - Gometes i braçalets fluorescents. - Retoladors fluorescents i cartolines. Espai: Aula de psicomotricitat i de plàstica. Recursos humans: -Tutora i mestra de suport. lliurement amb tots els materials dels diversos racons. 3. Tenim pors? 5.2 7.1 9.1 5 9 Material: Fulls blancs. Ceres (blaves, verdes, grogues, taronges, roses i liles). Paper de l’educador/a: Dinamitza i guia la conversa cap a l’objectiu proposat: saber quin color transmet por a cada infant. Paper de l’infant: Participa en la Dia 6 de maig, d’11:30 a 12:30h aproximadament. 2 3 4 6
  17. 17. 16 Espai: Aula (racó de la catifa) Recursos humans: -Tutora conversa tot parlant de la por i buscant aquell color amb el qual identifiquen la por. Respecta les aportacions dels companys/es. Pinten què els transmet la por iniciant-se amb el color que han escollit. 4. Pintem la por 5.1 7.1 7.2 9.2 5 9 Material: -Pintures fluorescents (blaves, verdes, grogues, taronges, roses i liles). Espai: Gimnàs Recursos humans:  Tutora Paper de l’educador/a: Observa com els infants realitzen les seves produccions. Atorga autonomia i està al costat dels infants que necessiten més suport encoratjant-los a intentar- ho. Paper de l’infant: Pinten què els transmet la por iniciant-se amb el color que han escollit. Dia 7, de 9:30 a 11h aproximadament. Segons l’interès dels infants es pot continuar l’activitat a la tarda. 1 5 7 5. Enfrontem la por 7.1 7.2 9.2 5 9 Material: -Pintures (blaves, verdes, grogues, taronges, roses i liles). Espai: Gimnàs Recursos humans: Paper de l’educador/a: Observa com els infants realitzen les seves produccions. Atorga autonomia i està al costat dels infants que necessiten més suport encoratjant-los a intentar- ho. Dia 8, de 9:30 a 11h aproximadament. Segons l’interès dels infants es pot continuar 5 7
  18. 18. 17 - Tutora Paper de l’infant: Pinten què els transmet la por iniciant-se amb el color que han escollit. l’activitat a la tarda. 6. Exposició dels colors 5.2 7.1 9.1 5 6 9 Material: -Produccions dels diferents cursos. -Cinta adhesiva. -Blue tagg. Espai: Tota l’escola. Recursos humans: - Mestres de suport i les famílies que ho desitgin per acompanyar tots els grups-classe de l’escola. Paper de l’educador/a: Organitza prèviament l’activitat i l’agrupació de l’alumnat amb l’equip docent. Durant la realització de la sessió, la tutora es queda a la classe fent activitats amb la resta d’infants. Paper de l’infant: Visita l’exposició acompanyat del seu grup tot explicant i compartint el seu projecte als companys/es. Dia 9, tot el dia. Cada mitja hora sortirà un grup d’infants. 2 3 6
  19. 19. 18 3.3.Descripció de les activitats 3.3.1. Presentació de l’artista Els infants arribaran a l’escola sabent que iniciaran el projecte dels colors fluorescents que van escollir perquè començaran les jornades culturals. Quan entren a l’aula a les 9h del matí es trobaran que la classe està fosca, les llums estan parades i les persianes baixades. A la pantalla es trobaran el vídeo de les Living Dolls (Beo Beyond, 2011) de l’artista que ens servirà d’inspiració, projectat a la pantalla, que anirà passant a mesura que ells vagin entrant i seient a la catifa. Tenint en compte que no tots els infants arribaran en el mateix moment, el vídeo es projectarà les vegades necessàries perquè tots el puguin visualitzar. Llavors, la mestra preguntarà si volen continuar la sessió a les fosques o encendre ell llum. En aquest cas, s’haurà de tenir en compte totes les opinions i necessitats dels infants. Per exemple, si algú ja està experimentant la por, s’haurà de prioritzar aquesta necessitat que més endavant podran expressar en aquesta seqüència i deixar els llums oberts. La sessió continuarà amb la presentació de l’artista que utilitza aquest vestuari fluorescent fent una conversa respecte el que han pogut veure o sentir observant la projecció, tot deixant que ho relacionin amb la seva experiència i coneixements previs. També s’explicarà als infants el funcionament dels materials fluorescents i la llum negra, tècniques que utilitzaran al llarg de la setmana. 3.3.2. Experimentem amb la llum i els colors Aquesta segona activitat es portarà a terme el mateix dia en que es presenti l’artista amb el gran grup i es farà a l’aula de psicomotricitat –que estarà amb llum negra– i d’arts plàstiques –que permet un espai amb llum–. Els infants aniran circulant i experimentant per tots els racons d’ambdues aules paral·leles de forma lliure. Disposaran de tres racons diferents on es treballarà la foscor i els colors de manera diferent per tal de poder experimentar amb diferents materials lluminosos. En un racó hi haurà col·locades diferents teles plegades per tal que els infants les puguin desplegar, tapar-se, estirar-se, etc. També diversitat de llanternes; grans, petites, de diferents formes, models i colors per tal de poder desenvolupar el seu propi joc conjuntament amb les teles. En una altre racó, s’inclourà una diversitat d’adhesius lluminosos i retoladors fluorescents així com fulls i cartolines per tal que els infants les puguin anar enganxant si s’escau. En el tercer racó hi haurà pilotes de goma lluminoses
  20. 20. 19 de diferents mides i teles amb lluentons i purpurina, per poder veure la diferència entre teles i experimentar amb les pilotes i els seus diversos colors de llum. En el quart i últim racó, hi haurà una bola de discoteca penjada a la mida dels infants, papers transparents i també braçalets fluorescents de diferents colors. 3.3.3. Tenim pors? Després d’haver experimentat durant dos dies amb la llum, la foscor i els colors fluorescents, la mestra intentarà ajudar als infants a posar paraules a les emocions que han sentit al llarg de les activitats. Així doncs, s’iniciarà una conversa entre tots en la qual tots podran expressar el que han sentit en els diferents racons, referint-se més explícitament al tema de la foscor.1 Inicialment, es deixarà que els infants aportin idees tot aixecant el braç i esperant el seu torn. Quan la mestra vegi que el tema està derivant o que els infants perden interès es demanarà un per un que diguin una petita frase que resumeixi el que han sentit, especialment els que han participat menys a la conversa. Llavors es passarà a la segona part de l’activitat: els colors. Més d’un infant traurà el tema de la por a la foscor al llarg del diàleg i la mestra intentarà aprofitar algunes d’aquestes aportacions per tal d’enfocar-lo des del punt de vista que li interessa. Es parlarà de què els fa por, per què temen la foscor... entre altres coses, i es finalitzarà amb una pregunta: de quin color és la por? Per tal de respondre a aquesta pregunta, s’explicarà als infants l’activitat que realitzaran al gimnàs de l’escola (explicada a continuació), de manera que han de planificar com faran la seva creació i què volen representar. Per fer-ho, se’ls repartirà un full en blanc i se’ls proporcionarà ceres dels colors que tindran disponibles en pintura fluorescent: blaves, verdes, grogues, taronges, roses i liles. Es col·locaran a un extrem de la classe i s’intentarà que cada infant esculli un sol color per representar l’emoció, centrant-se en respondre la pregunta enunciada. D’aquesta manera podran realitzar un procés de creació que parteixi d’una emoció concreta i viscuda i pretengui expressar-la mitjançant l’art a la comunitat educativa. 1 Depenent de com hagi anat l’experiència dels racons, la mestra decidirà si una part de la conversa es realitza amb els llums apagats i una llanterna o no.
  21. 21. 20 3.3.4. Pintem la por En aquesta activitat es realitzarà la producció d’un mural amb llum negra. Es traslladaran al gimnàs on se’ls explicarà la dinàmica de la sessió. Partiran de l’esbós que varen fer segons el color amb el qual identificaven la por, per tal de transmetre aquesta emoció en una gran paret blanca. Mentre el gimnàs tingui les llums apagades i només hi entrin petites escletxes de llum, els infants podran expressar amb pintures fluorescents –dels colors proposats amb anterioritat–la seva interpretació de la por. Els infants disposaran d’unes idees prèvies com són el color escollit i la primera aproximació del que volien transmetre. No obstant, tindran total llibertat de creació, podent utilitzar els colors que ells desitgin per transmetre l’emoció i si ho desitgen modificar la seva idea prèvia. A més a més, també podran compartir experiències amb els companys/es i la mestra mostrant-los el seu propi procés de creació. Com que es pretén tenir en compte els diferents ritmes, els infants que ho necessitin podran acabar la seva producció en la franja horària de la tarda. 3.3.5. Enfrontem la por! Un dia després d’haver pintat el que els transmet la por, també tindran l’oportunitat d’enfrontar-la mitjançant l’expressió artística. Es tornaran a situar al gimnàs davant la paret blanca, que aquesta vegada estarà pintada amb llum fluorescent. Aquest cop, però, hi haurà llum, per la qual cosa la producció del dia anterior no es veurà bé. Els infants es posaran a pintar a sobre d’ella amb temperes dels mateixos colors, però no fluorescents. En aquesta ocasió, els nens i nenes no comptaran amb cap esbós previ, sinó que pintaran directament allò que els és útils per enfrontar la por, ja sigui un sentiment contrari, un element que els transmet seguretat, un record feliç... Amb aquestes dues activitats (3.3.4 i 3.3.5) no es pretén que vencin la por, sinó que puguin posar-li nom i sàpiguen que pot ser expressada com la resta de sentiments i emocions. A més a més, podran veure que per ells un color pot representar diversitat d’emocions i la seva expressivitat i interpretació dependrà de cada persona.
  22. 22. 21 3.3.6. Exposició dels colors La última activitat de la seqüència didàctica servirà com a cloenda: una exposició on participaran tots els infants de l’escola amb la col·laboració de les famílies que ho desitgin. Prèviament, s’haurà demanat a les que vulguin participar de quines hores disposen per així organitzar millor la jornada i les mestres de suport que es necessitarà. Així se’ls podrà explicar el funcionament de l’activitat i que puguin acompanyar a algun grup a fer la visita, encara que es podran afegir altres famílies tot i no haver avisat amb antelació. Es faran uns tríptics explicatius on constaran les diferents obres, autors i espais de l’exposició per facilitar la informació de tota la comunitat educativa. També es donarà la opció a les famílies que no han pogut assistir a l’esdeveniment de tornar un altre dia o passar per les diferents estances a l’acabar la jornada escolar, aprofitant que tenen el suport del tríptic. Els nens i nenes de l’escola s’organitzaran en les agrupacions que trobem al quadre de continuació. Tres infants per classe aniran sortint en grups de 12 o 15 cada mitja hora al llarg de la jornada: a les 9:15, 9:45, 10:15, 10:45, 11:15, 11:45, 15:15 i 15:45h. Grup 1: 3 infants de P3-A, P5-A, 2n-A, 4t-A i 6è-A. Comencen pel gimnàs. Grup 3: 3 infants de P3-B, P5-B, 2n-B, 4t-B i 6è-B. Comencen per l’aula de psicomotricitat. Grup 2: 3 infants de P4-A, 1r-A, 3r-A i 5è-A. Comencen per la pista. Grup 4: 3 infants de P4-B, 1r-B, 3r-B i 5è-B. Comencen per l’aula de música. Una mestra i/o familiar passarà per totes les classes a buscar els nens i nenes del seu grup, començant pels més grans. Una vegada reunits, aniran al punt d’inici establert per iniciar el recorregut per les diferents obres dels infants, fent un esment especial al tema dels colors i com van canviant segons la tècnica que ha utilitzat cada aula. En el cas concret de P4, els tres components del grup s’encarregaran d’explicar a la resta l’emoció que han volgut transmetre, el que han representat en el seu fragment de paret concret, els colors que han utilitzat, la diferent comprensió de l’obra segons la presència de llum o de foscor... Una vegada finalitzada la roda, tornaran a la classe i es reuniran amb els companys i companyes per deixar lloc al següent grup, encara que la creació conjunta realitzada
  23. 23. 22 quedarà de forma permanent a la paret del gimnàs per tal que tothom qui vulgui veure-la ho pugui fer (siguin famílies, infants, mestres, PAS...). 3.4. Atenció a la diversitat Un dels aspectes que hem volgut tenir en compte a l’hora de dissenyar les activitats de la intervenció han estat les agrupacions de l’alumnat, intentant barrejar nens i nenes dels dos grups habituals a l’aula en activitats com l’experimentació i l’exposició, fet que dificultava la relació entre ambdós grups la creació de vincles entre el grup d’iguals. Un altre punt destacable d’atenció a la diversitat recau en el paper de l’educador/a en la mediació de les converses. L’adult intentarà facilitar la participació a tots els infants, especialment als que els costa més realitzar aportacions i opinar (com l’Eliza). Per aquest motiu, buscarà estratègies diverses, com per exemple, fer rodes d’opinió o valoració sobre un aspecte o activitat concret. En el cas dels moments de treball en petit grup, vetllarà pel diàleg i consens de les diferents decisions, de manera que no sigui sempre el mateix nen o nena qui pren la iniciativa i dirigeixi a la resta de companys/es. També es farà especial èmfasi amb tot el tema de les habilitats socials, intentant buscar un aprenentatge més cooperatiu i que els infants es valorin més entre ells, per evitar els conflictes que sorgeixen sovint al llarg del dia. Un darrer aspecte que es tindrà en compte en molts moments de la seqüència d’aprenentatge serà la llibertat d’actuació. És cert que es vetlla pel compliment de les normes marcades per l’adult, però volem aconseguir que això no impedeixi als nens i nenes utilitzar diferents tècniques i estils segons els seus gustos i interessos. Amb la creació del mural buscarem que fugin de les típiques fitxes, que els obliguen a estar assentats durant llargs períodes de temps, per passar a donar-los autonomia per bellugar- se per tota la superfície segons desitgin, basant-se amb una temàtica i petit “esbós” però podent-lo adaptar al seu gust. En el cas de l’Eliza i l’Ian, es procurarà donar-los una atenció més individualitzada, a ella amb una observació i intervenció més acurada en els moments de conversa i treball en equip i, a ell, amb un acompanyament més proper de cara a les activitats que requereixin un treball més conscient i atent.
  24. 24. 23 3.5. Avaluació L’avaluació de les diferents activitats es farà mitjançant l’observació directa durant les activitats seguint els criteris d’avaluació programats. Per una banda, en el cas de les converses, es prendrà nota de les aportacions dels infants i del diàleg sorgit. Per altra banda, tot el procés creatiu aportarà evidències més notòries, esdevenint palpables els diversos coneixements obtinguts per part dels infants. Paral·lelament, es realitzaran fotografies i vídeos de les diferents activitats per poder comptar amb un petit registre del procés de la unitat. Mitjançant les darreres mostres, es podran fer partícips a les famílies del procés d’aprenentatge que protagonitzaran els més petits i ens permetrà continuar treballant les habilitats i destreses adquirides arrel de la nostra intervenció un cop finalitzi.
  25. 25. 24 4. Conclusions Al començar l’assignatura, la Berta –la professora– ens va explicar que aquest trimestre vivenciaríem el nostre propi procés creatiu, mitjançant el qual aprendríem a expressar- nos d'una altre manera i entendríem com s'han de fer bones propostes didàctiques d'art per als infants. Aquest és un objectiu ambiciós, per una banda, perquè tot i haver fet diverses unitats didàctiques al llarg del Grau d’EI, considerem que hem fet poca didàctica que ens permeti fer una programació realment bona. Per altra banda, perquè les Arts són, per totes nosaltres, un món bastant desconegut, ja que l’educació artística que hem rebut ha sigut reproductiva i sense ànima. Aquest treball, doncs, ha suposat una demostració que l’assignatura ha valgut la pena, permetent-nos reflexionar, a nivell micro, sobre el nostre propi procés artístic viscut per tal de proporcionar el mateix als infants i, a nivell macro, reflexionar sobre l’educació artística a l’escola. Conseqüentment, ens hem donat compte de la importància del procés creatiu en totes les edats, dotant de rellevància l’etapa infantil, on sovint es mal interpreta la didàctica de l’art com a sinònim de dibuix lliure o bé com a sinònim de reproducció d’obres plàstiques d’artistes reconeguts. L’educació artística vertadera cerca l’expressió d’una intenció, d’una emoció o de quelcom personal dins d’un marc de llibertat que qualsevol ésser humà necessita i hauria de tenir. Ara bé, també creiem convenient deixar palès que en un primer moment, per tal de dur a terme la programació, ens vàrem centrar únicament en trobar quelcom innovador –fos aquest quelcom una tècnica o un material–. Aquesta no és pas una recerca incorrecte. De fet, és positiu buscar la innovació, la sorpresa i conèixer el desconegut, sempre i quan l’essencial estigui present, és a dir, el procés artístic i l’art com a expressió personal com a eix vertebrador. Aquests dos aspectes, intrínsecs entre sí, ens mancaven en un inici i, gràcies al guiatge de la Berta, vàrem donar-nos compte de la nostra mancança. En una tutoria, ens digué el següent: aquesta unitat didàctica la podríeu haver fet fa mesos? Aquesta frase se’ns va incrustar a la ment. La resposta era clara: un sí rotund. Així doncs, aquest treball també ens ha servit per remarcar les dificultats per trencar amb els costums preestablerts. En relació, el treball també ens ha permès reflexionar sobre el nostre propi procés artístic al llarg de l’assignatura per tal de proporcionar el mateix als infants. D’aquesta
  26. 26. 25 manera, totes les membres del grup conjuntament hem fet l’exercici de rememorar les sessions i els passos que hem anat fent al llarg d’aquests mesos i, així, hem pogut establir una correlació amb la nostra Unitat Didàctica.
  27. 27. 26 5. Referències bibliogràfiques  Beyond, Beo. (2011). Living Dolls. Recuperat el 15 de juny de 2014 a http://www.beobeyond.com/sp/shows_luz_negra_videos.htm  Bosch, E. et alter (2010). Fer plàstica. un procés de diàleg i situacions. Barcelona: Temes d’infància.  Departament d'educació (2008). 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil. Diari oficial de la Generalitat de Catalunya. Recuperat el 24 de novembre de 2012, a http://www.gencat.cat/diari/5216/08247053.htm  Marín Viadel, R. (2003). Didáctica de la educación artística para Primaria. Madrid: Pearson Educación.  Muñoz, Mª. (2010). El arte contemporaneo en la educación infantil. Inovación y experiencias educativas, 2, 1-10. Recuperat el 9 de juny de 2014, a http://www.csi- csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_27/M_JOSE_MUNOZ_2. pdf .  Pérez, Glòria, et alt. (2009). Expressió i comunicació. Barcelona: Altamar  Vallvé, L. (2010). "Tiene que llover al revés: reflexiones de un maestro de plástica". Barcelona: Rosa Sensat

×