2. L’adquisició de les competències bàsiques
L’alumnat esdevé competent quan és capaç de transferir uns
determinats continguts adquirits en una o vàries matèries a la
resolució d’un problema plantejat en qualsevol altra situació
Les fases d’una acció competent són:
Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
3. Ensenyar i avaluar competències = problemes autèntics
1. Realistes en
relació a l’àmbit
avaluat
Avaluar les CB per a cuidar les plantes. Situació real
d’un jardí, eines reals, fang, insectes, etc, i exigir l’ús
correcte i segur de les eines, ordre en les accions,
ús de productes d’abonament, antiparàsits, etc.
2. Rellevant per a
l’alumnat
Les CB avaluades han de ser útils per a les activitats
extraescolars. Millorarà el sentit de l’activitat,
augmentarà la motivació perquè li servirà i la podrà
possar a la pràctica.
3. Promoure la
socialització de
l’alumnat
Si l’avaluació consisteix en simular una entrevista de
treball, es realitzarà un currículum vitae ajustat a la
demanda de treball adequant-se la manera de vestir,
utilitzant termes tècnics propis de l’ambit laboral
Ref: Monereo, 2009
4. Situacions d’aprenentatge adients perquè l’alumnat esdevingui competent
Cap estudi demostra que els resultats de l’alumnat
millorin a partir de retornar-lis els treballs amb
anotacions i puntuacions. Neus Sanmartí, 2008
Parteixen de situacions significatives i funcionals adreçades a generar interès
mitjançant la resolució de problemes
Presenten models d’actuació que mostren com s’apliquen els coneixements en
situacions pràctiques
Proposen nivells sistemàtics i graduals d’exercitació i aplicació dels sabers en situacions
tan reals com sigui possible i en contextos diferents i progressivament més complexos
Potencien progressivament la pràctica autònoma, la pràctica compartida i
l’aprenentatge cooperatiu entre iguals
Fomenten la reflexió sobre la pràctica i sobre el propi procés d’aprenentatge
6. Rubrica d’avaluació Dossier de notes i apunts
Insuficient Correcta Òptima
Organització Estructura
Professorat
Agrupament
continguts
Estructura
personalitzada
Ampliació Lectures
recomanades
Altres
assignatures
Iniciativa
personal
Reflexió Descripció Dubtes i
preguntes
Argumentació:
recerca, casos
Qualitat Literals i
exhaustius
Sintètics i
selectius
Personals i
selectius
Font: C. Monereo
7. Autentificar les proves
Investigació del professor C. Monereo: consisteix en introduir en una
prova o activitat d’avaluació habitual, canvis amb la finalitat de convertir-la
en més autèntica. (P. Ex. A partir dels criteris PISA)
1. Canvis en la situació problema. Casos de la vida real. Casos
rellevants a partir del quals es poden fer preguntes relacionades amb el que
s’ha fet a classe.
2. Canvis en el tipus i la complexitat de les preguntes.
Preguntes que inclouen diferents maneres de representar la informació:
gràfics, símbols, mapes, ... Diferents nivells de complexitat cognitiva
(Taxonomia de Bloom)
3. Canvis en els tipus d’ajuts i informació addicional.Utilitzar
recursos, internet, un company, successos inesperats, fer una pregunta al
professor,...
4. Canvis en la valoració de les proves. Es fan públics els criteris
de l’avaluació
Ref. C. Monereo
9. Criteris d’avaluació
QUÈ AVALUAR?
COM AVALUAR?
QUAN AVALUAR?
1.Avaluació dels
aprenentatges
(qualificadora)
2.Avaluació per a
l’aprenentatge
(formadora)
Resultats finals
Progrés i procés alumnat
Autoavaluació
coavaluació
Inicial
Formativa
Final Procés d’aprenentatge
Algunes activitats d’ensenyament-aprenentatge
Diagnostica el grau de
competència i prendre
consciència dels punts de partida
Identificar on estan les dificultats
Comprendre les seves causes
Identificar els aprenentatges
realizats i valorar la qualitat del
procés d’ensenyament dissenyat
10. AVALUACIÓ INICIAL
QUÈ ÉS IMPORTANT AVALUAR:
Què en saben?
Quines intuïcions tenen?
Què pensen que aprendran i com? (objectius)
Quines emocions els desperta?
Quina motivació?
Quin coneixement tenen?
No hi ha respostes bones o dolentes: totes són un bon punt
de partida per aprendre
Cal “despenalitzar” l’error!!
Coneixements previs
Ref: G. Al.lès, 2009
11. Què aprendrem?
(després d’una presentació del professor del nou tema de química d’estudi, 2n ESO)
• A dibuixar àtoms
• A fer fórmules
• A explicar perquè passen coses
• A saber teories
• A pensar
• A explicar perquè l’aigua i altres substàncies canvien
• A explicar perquè l’aigua i altres substàncies són com són
(després de presentar els oficis a
l’aula d’acollida ESO. Què en
saben?
MAPA MENTAL
Ref: Al.lès 2009
12. L’avaluació en l’etapa inicial
PREGUNTES:
Hi ha professorat que pensa que ja sap quins és el punt de
partida de l’alumnat i que l’avaluació inicial comporta perdre
temps que es pot dedicar a fer d’altres activitats. Hi esteu
d’acord? Per què?
D’altres pensen que sí que és important, però que n’hi ha prou
amb una conversa amb tot el grup-classe. Hi esteu d’acord?
Per què?
Ref: G.Al.lès 2009
13. En petits grups, cooperativament, l’ alumnat acorda què han de pensar i/o fer
per resoldre un conjunt de tasques (a partir del què han anat aprenent).
Aquest acord cal avaluar-lo/regular-lo perquè no hi hagi errors
AVALUACIÓ FORMATIVA
14. Si reconeixen els criteris d’avaluació,
si els saben aplicar a l’avaluació de les
seves produccions ( i de les dels companys…)
Què és important avaluar abans de l’examen final?
AVALUACIÓ FINAL
Reflexionem sobre l’avaluació al final del
procés d’aprenentatge
Ref: Al.lès (2009): L’avaluació amb competències bàsiques
15. Avaluació del què han aprés i com ho han
après (de grup i individual)
2n CEIP Coves d’en Cimany
Ref: Neus Sanmartí
16. Allò que l’alumnat aprèn i
com ho aprèn depèn de
com es planteja
l’avaluació i, molt
especialment, dels valors
que es promouen a
través d’ella.
Orientacions per a l’avaluació
Una reflexió final
17. Orientacions per a l’avaluació
Avaluar per aprendre (avaluació com a part integral del procés
d’ensenyament-aprenentatge):
• Contínua i global, plantejada a partir de situacions “noves” on calgui transferir
coneixements
• Constatarà els avenços de l'alumnat i en detectarà les dificultats (l’error com
a ocasió d’aprenentatge)
• Tindrà un caràcter formatiu, regulador i orientador del procés educatiu
Sr. Àngel Domingo
Servei d’Ordenació Curricular
Lleida, febrer 2009
18. Avaluació per continguts Avaluació per competències
Utilitza números Utilitza nivells competencials
Compara persones Individual
Descobreix què no saben Estableix el seu nivell
No hi ha participació Hi ha participació
S’avalua en un moment donat S’avalua tot un procés
Persona avaluadora passiva Persona avaluadora activa
Utilitza exercicis Observa evidències
Avalua parts o resultat del programa Avalua el procés i la globalitat
Restringida al programa estudiat Inclou coneixements adquirits per
experiència i de fora del centre
TAULA COMPARATIVA ENTRE ELS DOS MODELS D’AVALUACIÓ
Grup tècnic de pràctica reflexiva. Departament d’Educació
19. AVALUACIÓ COMPETENT
L’alumnat ha de elaborar una resposta o un producte que
demostri el seu coneixement i les seves habilitats. Avaluar allò
que poden fer. No allò que saben
20. MÈTODES D’AVALUACIÓ AUTENTICA
Observació del professor/a
Elaboració de projectes
Experiments
Demostracions
Productes escrits
Recerques
Debats
Revisió i discusió de
documents
Observació directa de
l’aplicació dels coneixements
Valoració del treball fet
Autoavaluació
Rúbrica d’avaluació
Examen oral
Valoració del dossier
Portfoli, PBL, anàlisi de casos, simulacions, projectes, ...
21. OBSERVACIONS
Es poden realitzar en moltes
situacions on l’alumnat:
- Treballa en petit grup
- Durant el procès de solució d’un
problema.
- En un debat
- En un anàlisi de casos.
- En simulacions, …
Consisteix en un procès de descripció del
comportament de l’alumnat. Amb uns criteris
prèviament determinats.
24. Dissenyar
una gràfica
d’avaluació
entre els
docents i
l’alumnat
RÚBRICA D’AVALUACIÓ DE L’EXPOSICIÓ ORAL
(pot ser aplicada a cada alumne individualment o al conjunt de les exposicions de tot el grup)
Aspectes que s
´avaluen
CORRECTE BÉ EXCEL·LENT
Preparació
Ha de fer algunes
rectificacions, de
tant en tant sembla
dubtar
Exposició fluida,
molt pocs errors
Es nota un bon domini
del tema , no comet
errors, no dubta
Interès
Li costa d´aconseguir
o de mantenir l
´interès del públic
Interessa força
en principi però es
fa una mica
monòtona
Atrau l´atenció del
públic i manté l
´interès durant tota l
´exposició
La veu
Costa d´entendre
alguns fragments
Veu clara, bona
vocalització
Veu clara, bona
vocalització, entonació
adequada, matisada,
sedueix
Temps
Excessivament llarg o
insuficient per
desenvolupar
correctament el
tema
Temps ajustat al
previst, però amb
un final precipitat
o allargassat per
manca de control
del temps
Temps ajustat al
previst, amb un final
que reprèn les idees
principals i arrodoneix
l´exposició.
Suport
Suport visual
adequat (murals,
cartells)
Suports visuals
adequat
interessants
(murals, cartells)
L´exposició s
´acompanya dels
suports visuals
especialment atractius
i de molta qualitat
( murals i cartells)
25. Rúbrica de l’aplaudiment
CRITERIS POC JUST BÉ EXCEL·LENT
VOLUMEN Molt baix. Es pot
escoltar altres sorolls
Baix en la major
part de la sala
Alt com per a no
poder parlar
Tant alt que no ens
permet pensar.
TEMPS Lent. Les mans
gairebé no es
tanquen, queden
fregant suaument.
Relaxat. Les mans
piquen lentament.
Ràpid. Les mans
piquen ràpidament
Molt ràpid i àgil. Les
mans piquen molt
ràpidament.
DINÀMICA Comença amb una
pausa i s’escolta un
picar de mans i
després desapareix.
Sense intensitat ni
canvis en la
dinàmica des del
principi fins al final.
Augmentant a poc a
poc, fins arribar a
un límit i després
decreix.
S’inicia de sobte,
intensament fins a
eixordar per uns
segons i després
decreix lentament
Adaptació: Heidi Goodrich Andrade. Una matriz para el aplauso. (2007)
26. DIARIS DE CLASSE
El diari de classe es centra en tècniques d’observació i registre dels
esdeveniments per part de l’estudiant. Els permet sintetitzar els seus
pensaments i els seus fets.
Els sensibilitza sobre les seves pròpies maneres d’aprendre. (metacognició)
27. AVALUACIÓ PORTFOLI
com a sistema d’ensenyament i aprenentatge
Consisteix en una selecció d’evidències/mostres (activitats
acadèmiques) que permeten a l’alumne demostrar allò que
està aprenent, i alhora possibiliten al professor un seguiment
del progrés d’aquest aprenentatge.
Barberà, 2005
“Col·lecció de materials
seleccionats amb la
intenció d’explicar el
rendiment o l’aprenentatge
realitzat, reflexionar
sobre aquest i avaluar-ho”
30. SIMULACIONS
Simular situacions de la vida real.
Exemple: Educació Infantil: treballar els racons on es simulen moltes coses
de la vida real, anar a comprar,
Teatralitzacions sobre qualsevol contingut.
Preparar una entrevista per a una visita al centre d’un autor d’un llibre llegit.
Tècniques del procès incident: ex. Presentació del centre a unes persones
angleses. L’alumne es creu que es real.
31. AUTOAVALUACIONS
Els alumnes s’avaluen les seves pròpies produccions.
Ref: WQBullying
Correcte Bé Excel·lent
Coneixement del
tema
Ara coneixem una
mica més que abans
el tema del
maltractament entre
alumnes (bullying).
Ara coneixem força millor que
abans aquest tema del
maltractament entre alumnes
(bullying). Sabrem identificar
fàcilment les conductes quan es
produeixin.
Ara coneixem força millor que abans aquest tema del
maltractament entre alumnes (bullying). Sabrem
identificar fàcilment les conductes quan es produeixin
i tindrem eines per afrontar-lo i prevenir-lo. Sabrem a
qui demanar ajuda, si cal.
Recerca
d’informació
Ens ha costat una
mica però hem trobat
la informació
demanada.
Hem trobat la informació
demanada, però ens ha costat
una mica descobrir el més
rellevant dintre del text.
Hem trobat fàcilment la informació demanada i hem
sigut hàbils en descobrir ràpidament el més rellevant
o allò que ens interessava més dintre del text.
Cooperació Hem participat
aportant algunes
idees i suggeriments.
Hem participat aportant idees i
hem fet observacions i
suggeriments oportunes.
Hem participat activament aportant idees, fent
observacions i suggeriments molt interessants i
rellevants per al tema.
Responsabilitat
Individual
Hem fet la nostra part
de treball individual,
l'hem explicat als
companys.
Hem fet la nostra part de treball
individual, l'hem explicat als
companys i hem acceptat els
suggeriments i les crítiques que
ens han fet.
Hem fet la nostra part de treball individual, l'hem
explicat als companys i hem defensat els nostres
punts de vista. Hem acceptat les crítiques i els seus
suggeriments. Hem adequat el treball individual
incorporant les bones aportacions dels companys i
destriant les innecessàries o errònies.
Dinàmica
d’interacció
Hem aconseguit
agrupar-nos en cada
moment segons es
demanava.
Ens hem agrupat segons les
necessitats de cada moment i
hem acceptat els canvis de
situacions.
Ens hem agrupat segons es demanava en les
diferents activitats i hem sabut adequar la nostra
actuació a cada nova situació i als companys del
grup.
Resolució de
conflictes
En els punts de
desacord hem
escoltat les opinions
dels companys.
En els punts de desacord hem
escoltat les opinions i hem
aportat les nostres opinions
argumentades.
En els moments de desacord, hem argumentat les
nostres opinions, hem escoltat i valorat les dels altres
i hem arribat a un consens satisfactori per tots.
32. MÈTODE DE CASOS
Es fa un relat d’una situació de la realitat en un context similar al del
nostre alumnat on hauran de prendre decisions.
És una manera de projectar-se. S’ha d’aprendre una decisió sobre
diferents casos. Ex: en una situació determinada es presenten quatre
alternatives. Quina escolliries? Per què? Argumenta.
1. Portar mocador.
2. Portar “gelaba” i mocador
3. No portar mocador.
4. No portar “gelaba”
33. CONSEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES
El centre del Currículum és l’alumnat i el desenvolupament de
les seves capacitats. No els continguts.
Capacitat de resoldre problemes per a la vida real.
Aprenentatge d’experiències, actiu, significatiu i interdisciplinar.
Treball en equip del professorat.
Reorganització del temps i espai escolar.
Organització flexible.
Educació integral i inclusiva.
Dimensió afectiva/emotiva.
34. Exemples de proves d’història contemporànea
Llegiu el següent text i contesteu a les preguntes:
“Jo feia catorze hores i mitja de treball afectiu quan tenia 7 anys. En aquesta
fàbrica hi havia al voltant de 50 nens, més o menys, de la meva edat;
frequentment no es trobaven massa bé de salut. Sempre hi havia mitja
dotzena de malalts, normalment a causa del treball excessiu. La principal
ocupació d’un dels encarregats era colpejar als nens per forçar-los a
treballar en excés”
1. Feu un resum de les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric (3 punts)
2. Expliqueu les principals formes organitzatives del moviment obrer que es van desenvolupar a la
segona meitat del segle XIX (3,5 punts)
3. Expliqueu els trets generals de la Segona Revolució Industrial i la seva influència en l’expansió
colonial europea (3,5 punts)
Font: Monereo, 2009
35. AL·LÈS, G (2009): L’avaluació amb competències bàsiques
MONEREO (Coordi) Pisa como escusa. Edit. Graó
SANMARTÍ, N. (2007). Evaluar para aprender. Barcelona. Ed. Graó
OCDE-PISA (2006). Marc Conceptual per a l’avaluació PISA 2006. Consell
Superior d’Avaluació http://www.gencat.net/educacio/csda/documents/pisa2006.htm.
Bibliografia
