SlideShare a Scribd company logo
1 of 29
LES ARTS PLÀSTIQUES
L’ARQUITECTURA
Antonio Núñez 2016
ÍNDEX
1.- DEFINICIÓ. ELS SISTEMES CONSTRUCTIUS
2.- ELEMENTS MATERIALS I TÈCNICS:
2.1- ELEMENTS MATERIALS : CONSTRUCTIUS I ORNAMENTALS
2.2- ELEMENTS SOSTENIDORS: EL MUR, LA COLUMNA, PILAR…
2.3- ELEMENTS SOSTINGUTS: LLINDA, ARC I COBERTA.
4.- TIPOLOGIES ARQUITECTÒNIQUES: CIVIL I RELIGIOSA
Allianz Arena Munic (2002-05)
3.- LA REPRESENTACIÓ: PLANTA, ALÇAT I SECCIÓ
1.- L’ARQUITECTURA
L’arquitectura és l’art de construir espais per mitjà d’un sistema constructiu.
Anomenem sistema constructiu a la manera com es barregen els elements sostenidors i sostinguts
formant l’estructura o esquelet bàsic d’un edifici.
ARQUITRAVAT VOLTAT
NOUS MATERIALS
(ESTRUCTURA INTERNA)
Al llarg de la Història podem diferenciar tres:
- Predomini de la línia recta
(vertical i horitzontal).
- Espais interiors molt
compartimentats
- Pren com a base l’Arc
- Predomini de la línia corba.
- Espais interiors amplis i
alliberats de suports.
- Es dona a partir del s. XIX.
- Consisteix en la creació d’una
estructura interna que sosté
l’edifici, sobre la qual
s’apliquen els nous materials
ELEMENTS
MATERIALS I TÈCNICS
2.- ELEMENTS MATERIALS I TÈCNICS
A l’hora d’analitzar una obra arquitectònica des de el punt de vista formal cal tenir
en compte:
- ELS MATERIALS:
- ELS ELEMENTS SOSTENIDORS
(SUPORTS)
- ELS ELEMENTS SOSTINGUTS
(COBERTA)
CONSTRUCTIUS
ORNAMENTALS
L’ARC
COLUMNES
PILARS i PILASTRES
LA LLINDA, DINTEL O ARQUITRAU
EL MUR (REGULAR / IRREGULAR / APARELL)
COBERTES
ARQUITRAVADA O PLANA
DE VOLTA O CORBADA
ALTRES : MÈNSULA, PETXINA, ...
ELS MATERIALS
Els materials amb els que es construeix un edifici condicionen tant la seva factura
(realització de l’edifici), com la manera com el percebem (sensació que ens dona).
A) Funció constructiva:
B) Funció ornamental:
A) Funció constructiva: Conformen estructuralment l’edifici. Els més utilitzats al
llarg de la història han estat: el fang cuit, la fusta i la pedra, fins que a partir del segle
XIX, es va començar a fer servir el ferro, l’acer i el formigó armat, i més endavant ,
altres metalls i materials sintètics.
B) Funció ornamental: No formen part de l’estructura de l’edifici, sols
l'embelleixen. S’han utilitzat entre d’altres: l’estuc, el guixos, els mosaics, la
ceràmica, els aplacats de pedra o fusta. ( falsa arquitectura )...
Els materials poden tenir dues funcions:
ELEMENTS SOSTENIDORS
( SUPORTS )
ELEMENTS SOSTENIDORS CONTINUS : EL MUR
És un suport de caire continu que tanca l’edifici pels costats i el compartimenta
interiorment. Pot ser de càrrega o de separació
Segons el tipus d’aparell - manera com apareixen col·locats o aparellats els
elements o materials utilitzats per la seva construcció - podem diferenciar:
MUR IRREGULAR: quan els elements que el formen presenten un aspecte i
disposició desiguals (mida, forma o disposició).
Mur de
Maçoneria Mur ciclopi
MUR REGULAR: Quan els carreus o maons que formen el mur presenten un
aspecte homogeni
Podem diferenciar:
Isòdom : Si els carreus són de
dimensions iguals i estan disposats
en filades
Pseudoisòdom : Si els carreus tots
i estar disposats en fileres,
presenten diferents amplades.
En els murs regulars, segons la manera com es disposen els carreus o
maons l’aparell pot ser:
- Aparell a soga: Els carreus
apareixen a l'exterior vistos
pel seu costat ample.
- Aparell a tió: Els carreus
apareixen a l'exterior vistos pel
seu costat estret.
- Aparell a soga i tió: Els
carreus apareixen a l'exterior
vistos alternativament pel seu
costat ample i estret.
Sí les peces estan
col·locades obliquament
respecte al sòl:
- Opus reticulatum
- Opus spicatum
LA COLUMNA
Element sostenidor vertical de
secció circular. Consta de tres
elements: La base o, el fust i el
capitell
ELEMENTS SOSTENIDORS DISCONTINUS:
EL PILAR
Element sostenidor vertical de
secció rectangular, cruciforme
o poligonal. Més robust i
massís que la columna.
LA PILASTRA
És un pilar adossat a la
paret. Pot tenir funció
constructiva o ornamental
MÈNSULA
Element sortint sostenidor de
petits elements volats com
balcons o cornises
ALTRES ELEMENTS DE SUPORT
PETXINA
Cada una de les superfícies triangulars que
permet transformar el quadrat de la planta en
un cercle per poder coronar-lo amb una cúpula
ELEMENTS SOSTINGUTS
( COBERTES )
- L’ ARQUITRAU: Element horitzontal
que transmet les carregues de la
coberta de forma vertical.
- L’ARC : Element corbat que desvia
lateralment les càrregues de la
coberta.
En arquitectura els elements sostinguts són essencialment dos:
Les parts principals d’un arc són: Les dovelles, la línia d’impostes, la clau, la
llum, l’intradós i l’extradós.
La projecció de l’arquitrau o de l’arc dona lloc a la coberta, ( Element que tanca la
construcció per la part superior)
LES COBERTES
La coberta és el conjunt d’elements que tanca una construcció per la part superior
Poden ser:
COBERTES PLANES O
ARQUITRAVADES
COBERTES CORBADES
O DE VOLTA
COBERTES PLANES O ARQUITRAVADES
Sorgeixen de la prolongació de la llinda o arquitrau o bé, se sustenten sobre ells,
exercint càrregues verticals sobre els elements sostenidors.
Fins l’aparició del nous materials a partir del segle XIX, aquest tipus de cobertes
no permetien crear espais interiors amplis i lliures de suports..
En l’arquitectura clàssica els elements que componen la coberta plana o arquitravada
son:
COBERTA ARQUITRAVADA CLÀSSICA
- L’ENTAULAMENT: format per
l’arquitrau, el fris i la cornisa
- EL FRONTÓ: Espai triangular situat a
la façana.
Moltes vegades el frontó i el fris és complementen amb relleus de figures a adaptades a
l’espai disponible.
L’origen del frontó va ser la cintra, un entramat de fusta que permetia cobrir l’edifici amb una
teulada de dos vessats
COBERTES CORBADES O DE VOLTA
Es generen a partir de la projecció imaginaria de l’arc i descarreguen el seu pes
sobre els murs o pilastres..
- LA VOLTA: Resulta de la
projecció imaginària d’un arc
que segueix un moviment de
translació, generalment recte
- LA CÚPULA: Resulta de la
projecció imaginària d’un arc que
segueix un moviment de rotació
sobre ell mateix
Aquests tipus de coberta permet cobrir grans espais lliures de suports i donen
dinamisme al conjunt.
Segons el tipus d’arc que és projecte ( mig punt, apuntat, peraltat..) és dona una gran
diversitat de voltes. Al llarg de la història les més utilitzades han estat:
TIPUS DE VOLTES:
VOLTA DE CANÓ VOLTA DE CREUERIAVOLTA D’ARESTA
NOUS MATERIALS, NOVES COBERTES
La utilització en arquitectura de nous materials constructius a partir del segle XIX
ha permet crear nous tipus de cobertes que permeten cobrir i crear nous espais.
FORMES DE REPRESENTACIÓ
( PLANTA , ALÇAT I SECCIÓ)
LA REPRESENTACIÓ DE L’EDIFICI
Per l’estudi i l’anàlisi d’un edifici el podem representar de tres formes:
- LA PLANTA : Representació de l’edifici en
secció horitzontal. Ens mostra la distribució i
disposició de l’espai arquitectònic
- LA SECCIÓ dibuix d'un tall transversal de
l'alçat d'un edifici
- L'ALÇAT : Representació vertical de
l’edifici. Ens mostra els elements sostenidors
i els elements sostinguts.
LA PLANTA
El dibuix de la planta ens permet visualitzar la disposició i distribució de l'espai
arquitectònic, i també, la forma com ha estat concebut.
La planta també ens mostra la posició i distribució dels elements de suport : murs,
pilars columnes...
Longitudinal: L’espai
s’articula entorn d'un Eix
longitudinal
Centralitzada: L’espai
s’articula en torn un punt
central on s'encreuen dos
eixos
Quina concepció de l’espai
presenten aquestes plantes:
longitudinal o centralitzat ?
L’ALÇAT I LA SECCIÓ
L’Alçat és la representació plana de les façanes d'un edifici, ens permet visualitzar
els elements arquitectònics i decoratius, la seva disposició i proporcions.
L’Alçat és complementa amb la secció o tall transversal de l’alçat de l’edifici.
SECCIÓ I ALÇAT D’UN THOLOS GRECSECCIÓ I ALÇAT I PLANTA VILLA CAPRA (PALLADIO 1566)
TIPOLOGIES
ARQUITECTÒNIQUES
( ARQUITECTURA CIVIL I RELIGIOSA )
TIPOLOGIES ARQUITECTÒNIQUES
Segons la funció que tenen , les produccions arquitectòniques les podem classificar
en dos grans grups:
ARQUITECTURA CIVIL
- Arquitectura domèstica
- Arquitectura Lúdica
- Arquitectura Institucional
- Arquitectura Commemorativa
- Arquitectura Comercial
- Arquitectura D’infra-
estructures.
A ) L’ARQUITECTURA CIVIL
ARQUITECTURA RELIGIOSA
B) L’ARQUITECTURA RELIGIOSA
Està destinada principalment al culte i té la seva manifestació més genuïna en la
construcció de temples o santuaris
Tot i que en menor grau, també es manifesta en
la construcció de tombes i mausoleus.

More Related Content

What's hot (20)

CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
ART GREC: ESCULTURA
ART GREC:  ESCULTURAART GREC:  ESCULTURA
ART GREC: ESCULTURA
 
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
 
Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
Nike àptera
Nike àpteraNike àptera
Nike àptera
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
Colosseo
ColosseoColosseo
Colosseo
 
Laocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fillsLaocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fills
 
El Partenó d’Atenes
El Partenó d’AtenesEl Partenó d’Atenes
El Partenó d’Atenes
 
PICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICAPICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICA
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
 
Ara pacis
Ara pacisAra pacis
Ara pacis
 
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obresL'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
 
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infantFitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
 

Viewers also liked

MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)Antonio Núñez
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAAntonio Núñez
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICAntonio Núñez
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSAntonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)Antonio Núñez
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)Antonio Núñez
 
Presentación arquitectura
Presentación arquitectura Presentación arquitectura
Presentación arquitectura Emanems
 
Examen de historia del arte
Examen de historia del arteExamen de historia del arte
Examen de historia del arteInés Kaplún
 
Cuestionario historia del arte 2 (verano)
Cuestionario historia del arte 2 (verano)Cuestionario historia del arte 2 (verano)
Cuestionario historia del arte 2 (verano)Ignacio Vargas Sarabia
 
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.Jaime P
 
El Funcionalisme ArquitectòNic
El Funcionalisme ArquitectòNicEl Funcionalisme ArquitectòNic
El Funcionalisme ArquitectòNicmiquelgregori
 

Viewers also liked (18)

QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?
 
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
 
Aqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreresAqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreres
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 
Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)
 
Presentación arquitectura
Presentación arquitectura Presentación arquitectura
Presentación arquitectura
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
Examen de historia del arte
Examen de historia del arteExamen de historia del arte
Examen de historia del arte
 
Cuestionario historia del arte 2 (verano)
Cuestionario historia del arte 2 (verano)Cuestionario historia del arte 2 (verano)
Cuestionario historia del arte 2 (verano)
 
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
 
La prehistoria P
La prehistoria PLa prehistoria P
La prehistoria P
 
El Funcionalisme ArquitectòNic
El Funcionalisme ArquitectòNicEl Funcionalisme ArquitectòNic
El Funcionalisme ArquitectòNic
 
Esposos de cerveteri
Esposos de cerveteriEsposos de cerveteri
Esposos de cerveteri
 

Similar to LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA

011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitectura011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitecturaJulia Valera
 
Anàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura
Anàlisi de l'obra d'Art: ArquitecturaAnàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura
Anàlisi de l'obra d'Art: ArquitecturaGlòria Garcia
 
6. introducció a l'arquitectura
6. introducció a l'arquitectura6. introducció a l'arquitectura
6. introducció a l'arquitecturajesus gutierrez
 
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitecturajgutier4
 
1 el llenguatge artístic. l'arquitectura
1 el llenguatge artístic. l'arquitectura1 el llenguatge artístic. l'arquitectura
1 el llenguatge artístic. l'arquitecturalamasena
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2Assumpció Granero
 
Renaixement arquitectura
Renaixement arquitecturaRenaixement arquitectura
Renaixement arquitecturaJulia Valera
 
02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitecturaJulia Valera
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3Assumpció Granero
 
Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitecturaJulia Valera
 
Obres comentades bauhaus
Obres comentades bauhausObres comentades bauhaus
Obres comentades bauhaussandroalfaro
 
Diccionari visual art romànic
Diccionari visual art romànicDiccionari visual art romànic
Diccionari visual art romànicAmparo Soriano
 
5.2. material arquitectura, anàlisi formal
5.2. material arquitectura, anàlisi formal5.2. material arquitectura, anàlisi formal
5.2. material arquitectura, anàlisi formalngr1
 
Art gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaArt gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaJulia Valera
 
Barrocoarquitectura
BarrocoarquitecturaBarrocoarquitectura
BarrocoarquitecturaLibertango
 
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’ArquitecturaCarpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitecturadavid10
 
Anàlisi arquitectura
Anàlisi arquitecturaAnàlisi arquitectura
Anàlisi arquitecturampere459
 

Similar to LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA (20)

011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitectura011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitectura
 
Anàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura
Anàlisi de l'obra d'Art: ArquitecturaAnàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura
Anàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura
 
6. introducció a l'arquitectura
6. introducció a l'arquitectura6. introducció a l'arquitectura
6. introducció a l'arquitectura
 
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
 
1 el llenguatge artístic. l'arquitectura
1 el llenguatge artístic. l'arquitectura1 el llenguatge artístic. l'arquitectura
1 el llenguatge artístic. l'arquitectura
 
Comentar Obres D’Art. Power Ponint
Comentar Obres D’Art. Power PonintComentar Obres D’Art. Power Ponint
Comentar Obres D’Art. Power Ponint
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2
 
Renaixement arquitectura
Renaixement arquitecturaRenaixement arquitectura
Renaixement arquitectura
 
02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
 
Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitectura
 
Obres comentades bauhaus
Obres comentades bauhausObres comentades bauhaus
Obres comentades bauhaus
 
Diccionari visual art romànic
Diccionari visual art romànicDiccionari visual art romànic
Diccionari visual art romànic
 
5.2. material arquitectura, anàlisi formal
5.2. material arquitectura, anàlisi formal5.2. material arquitectura, anàlisi formal
5.2. material arquitectura, anàlisi formal
 
Arquitectura Renaixement
Arquitectura RenaixementArquitectura Renaixement
Arquitectura Renaixement
 
Gotic arquitectura
Gotic arquitecturaGotic arquitectura
Gotic arquitectura
 
Art gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaArt gòtic arquitectura
Art gòtic arquitectura
 
Barrocoarquitectura
BarrocoarquitecturaBarrocoarquitectura
Barrocoarquitectura
 
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’ArquitecturaCarpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
 
Anàlisi arquitectura
Anàlisi arquitecturaAnàlisi arquitectura
Anàlisi arquitectura
 

More from Antonio Núñez

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)Antonio Núñez
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMAntonio Núñez
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)Antonio Núñez
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIAAntonio Núñez
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)Antonio Núñez
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)Antonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020Antonio Núñez
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIAntonio Núñez
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONAntonio Núñez
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróAntonio Núñez
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previsAntonio Núñez
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATXAntonio Núñez
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)Antonio Núñez
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)Antonio Núñez
 

More from Antonio Núñez (20)

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previs
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
 
L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 

Recently uploaded

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 

Recently uploaded (8)

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 

LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA

  • 2. ÍNDEX 1.- DEFINICIÓ. ELS SISTEMES CONSTRUCTIUS 2.- ELEMENTS MATERIALS I TÈCNICS: 2.1- ELEMENTS MATERIALS : CONSTRUCTIUS I ORNAMENTALS 2.2- ELEMENTS SOSTENIDORS: EL MUR, LA COLUMNA, PILAR… 2.3- ELEMENTS SOSTINGUTS: LLINDA, ARC I COBERTA. 4.- TIPOLOGIES ARQUITECTÒNIQUES: CIVIL I RELIGIOSA Allianz Arena Munic (2002-05) 3.- LA REPRESENTACIÓ: PLANTA, ALÇAT I SECCIÓ
  • 3. 1.- L’ARQUITECTURA L’arquitectura és l’art de construir espais per mitjà d’un sistema constructiu. Anomenem sistema constructiu a la manera com es barregen els elements sostenidors i sostinguts formant l’estructura o esquelet bàsic d’un edifici. ARQUITRAVAT VOLTAT NOUS MATERIALS (ESTRUCTURA INTERNA) Al llarg de la Història podem diferenciar tres: - Predomini de la línia recta (vertical i horitzontal). - Espais interiors molt compartimentats - Pren com a base l’Arc - Predomini de la línia corba. - Espais interiors amplis i alliberats de suports. - Es dona a partir del s. XIX. - Consisteix en la creació d’una estructura interna que sosté l’edifici, sobre la qual s’apliquen els nous materials
  • 5. 2.- ELEMENTS MATERIALS I TÈCNICS A l’hora d’analitzar una obra arquitectònica des de el punt de vista formal cal tenir en compte: - ELS MATERIALS: - ELS ELEMENTS SOSTENIDORS (SUPORTS) - ELS ELEMENTS SOSTINGUTS (COBERTA) CONSTRUCTIUS ORNAMENTALS L’ARC COLUMNES PILARS i PILASTRES LA LLINDA, DINTEL O ARQUITRAU EL MUR (REGULAR / IRREGULAR / APARELL) COBERTES ARQUITRAVADA O PLANA DE VOLTA O CORBADA ALTRES : MÈNSULA, PETXINA, ...
  • 7. Els materials amb els que es construeix un edifici condicionen tant la seva factura (realització de l’edifici), com la manera com el percebem (sensació que ens dona). A) Funció constructiva: B) Funció ornamental: A) Funció constructiva: Conformen estructuralment l’edifici. Els més utilitzats al llarg de la història han estat: el fang cuit, la fusta i la pedra, fins que a partir del segle XIX, es va començar a fer servir el ferro, l’acer i el formigó armat, i més endavant , altres metalls i materials sintètics. B) Funció ornamental: No formen part de l’estructura de l’edifici, sols l'embelleixen. S’han utilitzat entre d’altres: l’estuc, el guixos, els mosaics, la ceràmica, els aplacats de pedra o fusta. ( falsa arquitectura )... Els materials poden tenir dues funcions:
  • 9. ELEMENTS SOSTENIDORS CONTINUS : EL MUR És un suport de caire continu que tanca l’edifici pels costats i el compartimenta interiorment. Pot ser de càrrega o de separació Segons el tipus d’aparell - manera com apareixen col·locats o aparellats els elements o materials utilitzats per la seva construcció - podem diferenciar: MUR IRREGULAR: quan els elements que el formen presenten un aspecte i disposició desiguals (mida, forma o disposició). Mur de Maçoneria Mur ciclopi
  • 10. MUR REGULAR: Quan els carreus o maons que formen el mur presenten un aspecte homogeni Podem diferenciar: Isòdom : Si els carreus són de dimensions iguals i estan disposats en filades Pseudoisòdom : Si els carreus tots i estar disposats en fileres, presenten diferents amplades.
  • 11. En els murs regulars, segons la manera com es disposen els carreus o maons l’aparell pot ser: - Aparell a soga: Els carreus apareixen a l'exterior vistos pel seu costat ample. - Aparell a tió: Els carreus apareixen a l'exterior vistos pel seu costat estret. - Aparell a soga i tió: Els carreus apareixen a l'exterior vistos alternativament pel seu costat ample i estret. Sí les peces estan col·locades obliquament respecte al sòl: - Opus reticulatum - Opus spicatum
  • 12. LA COLUMNA Element sostenidor vertical de secció circular. Consta de tres elements: La base o, el fust i el capitell ELEMENTS SOSTENIDORS DISCONTINUS: EL PILAR Element sostenidor vertical de secció rectangular, cruciforme o poligonal. Més robust i massís que la columna. LA PILASTRA És un pilar adossat a la paret. Pot tenir funció constructiva o ornamental
  • 13. MÈNSULA Element sortint sostenidor de petits elements volats com balcons o cornises ALTRES ELEMENTS DE SUPORT PETXINA Cada una de les superfícies triangulars que permet transformar el quadrat de la planta en un cercle per poder coronar-lo amb una cúpula
  • 15. - L’ ARQUITRAU: Element horitzontal que transmet les carregues de la coberta de forma vertical. - L’ARC : Element corbat que desvia lateralment les càrregues de la coberta. En arquitectura els elements sostinguts són essencialment dos: Les parts principals d’un arc són: Les dovelles, la línia d’impostes, la clau, la llum, l’intradós i l’extradós. La projecció de l’arquitrau o de l’arc dona lloc a la coberta, ( Element que tanca la construcció per la part superior)
  • 16. LES COBERTES La coberta és el conjunt d’elements que tanca una construcció per la part superior Poden ser: COBERTES PLANES O ARQUITRAVADES COBERTES CORBADES O DE VOLTA
  • 17. COBERTES PLANES O ARQUITRAVADES Sorgeixen de la prolongació de la llinda o arquitrau o bé, se sustenten sobre ells, exercint càrregues verticals sobre els elements sostenidors. Fins l’aparició del nous materials a partir del segle XIX, aquest tipus de cobertes no permetien crear espais interiors amplis i lliures de suports..
  • 18. En l’arquitectura clàssica els elements que componen la coberta plana o arquitravada son: COBERTA ARQUITRAVADA CLÀSSICA - L’ENTAULAMENT: format per l’arquitrau, el fris i la cornisa - EL FRONTÓ: Espai triangular situat a la façana. Moltes vegades el frontó i el fris és complementen amb relleus de figures a adaptades a l’espai disponible. L’origen del frontó va ser la cintra, un entramat de fusta que permetia cobrir l’edifici amb una teulada de dos vessats
  • 19. COBERTES CORBADES O DE VOLTA Es generen a partir de la projecció imaginaria de l’arc i descarreguen el seu pes sobre els murs o pilastres.. - LA VOLTA: Resulta de la projecció imaginària d’un arc que segueix un moviment de translació, generalment recte - LA CÚPULA: Resulta de la projecció imaginària d’un arc que segueix un moviment de rotació sobre ell mateix Aquests tipus de coberta permet cobrir grans espais lliures de suports i donen dinamisme al conjunt.
  • 20.
  • 21. Segons el tipus d’arc que és projecte ( mig punt, apuntat, peraltat..) és dona una gran diversitat de voltes. Al llarg de la història les més utilitzades han estat: TIPUS DE VOLTES: VOLTA DE CANÓ VOLTA DE CREUERIAVOLTA D’ARESTA
  • 22. NOUS MATERIALS, NOVES COBERTES La utilització en arquitectura de nous materials constructius a partir del segle XIX ha permet crear nous tipus de cobertes que permeten cobrir i crear nous espais.
  • 23. FORMES DE REPRESENTACIÓ ( PLANTA , ALÇAT I SECCIÓ)
  • 24. LA REPRESENTACIÓ DE L’EDIFICI Per l’estudi i l’anàlisi d’un edifici el podem representar de tres formes: - LA PLANTA : Representació de l’edifici en secció horitzontal. Ens mostra la distribució i disposició de l’espai arquitectònic - LA SECCIÓ dibuix d'un tall transversal de l'alçat d'un edifici - L'ALÇAT : Representació vertical de l’edifici. Ens mostra els elements sostenidors i els elements sostinguts.
  • 25. LA PLANTA El dibuix de la planta ens permet visualitzar la disposició i distribució de l'espai arquitectònic, i també, la forma com ha estat concebut. La planta també ens mostra la posició i distribució dels elements de suport : murs, pilars columnes... Longitudinal: L’espai s’articula entorn d'un Eix longitudinal Centralitzada: L’espai s’articula en torn un punt central on s'encreuen dos eixos Quina concepció de l’espai presenten aquestes plantes: longitudinal o centralitzat ?
  • 26. L’ALÇAT I LA SECCIÓ L’Alçat és la representació plana de les façanes d'un edifici, ens permet visualitzar els elements arquitectònics i decoratius, la seva disposició i proporcions. L’Alçat és complementa amb la secció o tall transversal de l’alçat de l’edifici. SECCIÓ I ALÇAT D’UN THOLOS GRECSECCIÓ I ALÇAT I PLANTA VILLA CAPRA (PALLADIO 1566)
  • 28. TIPOLOGIES ARQUITECTÒNIQUES Segons la funció que tenen , les produccions arquitectòniques les podem classificar en dos grans grups: ARQUITECTURA CIVIL - Arquitectura domèstica - Arquitectura Lúdica - Arquitectura Institucional - Arquitectura Commemorativa - Arquitectura Comercial - Arquitectura D’infra- estructures. A ) L’ARQUITECTURA CIVIL ARQUITECTURA RELIGIOSA
  • 29. B) L’ARQUITECTURA RELIGIOSA Està destinada principalment al culte i té la seva manifestació més genuïna en la construcció de temples o santuaris Tot i que en menor grau, també es manifesta en la construcció de tombes i mausoleus.

Editor's Notes

  1. {}