August de Prima Porta

21,186 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
7 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
21,186
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4,420
Actions
Shares
0
Downloads
468
Comments
0
Likes
7
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

August de Prima Porta

  1. 1. August de Prima Porta Autor: desconegut Tècnica: fosa (còpia talla) Cronologia: 19 aC (còpia: 14 dC) Material: bronze (marbre) Estil: romà imperial Formes: exempta Dimensions: 2,04 m alt Tipologia: dempeus Localització original: vil·la Ad Gallinas Cromatisme: policroma Albas (propietat de Lívia, de Prima Porta (Roma) Localització actual: Museus Vaticans
  2. 2. Context Històric Octavi August fou el primer emperador de Roma (27 aC al 14 dC), i posà fi a les guerres de conquesta, començant un període de pau, que amb excepció de guerres esporàdiques, durà dos segles (Pax Romana). En art, concretament en escultura, hi hagué importants canvis: en època republicana predominava el realisme extrem, durant l’Imperi la influència grega es deixà sentir al retrats dels emperadors, que eren idealitzats, i resumien totes les virtuts que havia de tenir un ésser excepcional, digne de governar l’Imperi. August va ser representat de diferents maneres: a demés de com a cap militar absolut, com és el cas que en ocupa, també fou representat com a Pontifex Maximus, amb un vel al cap oficiant com a cap religiós o summe sacerdot. O bé amb toga senatorial, com a cap civil absolut: August com a Pretor. L’any 19 August ja en feia 5 que havia mort, i l’havia succeït Tiberi, fill de Lívia, per la qual cosa sembla que hi és representat a la cuirassa. http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm
  3. 3. Estil (Característiques de l’escultura romana) L’escultura romana va rebre una gran influència de la grega , sobre tot de l’hel·lenística. Moltes escultures gregues les coneixem gràcies a les còpies romanes. Té un gran realisme , en contraposició a l’idealisme grec, tot i que en l’època imperial es tendia a idealitzar la figura de l’emperador , com és el cas d’August, però sempre conservant el trets característics del retratat. Sovint l’escultura està subordinada a l’arquitectura , com és el cas dels relleus commemoratius de columnes i arcs triomfals . També escultures exemptes es feien pensant en l’espai o marc arquitectònic on havien de situar-se. Els materials més comuns eren el bronze, la pedra o el marbre. Els retrats varen ser una aportació romana, inspirada en el realisme dels retrats funeraris etruscs. Procuraven ser fidels als models , marcant defectes, arrugues... Dins del retrat destacà la realització de bustos i retrats eqüestres, com el de Marc Aureli. Els relleus solien explicar esdeveniments històrics gloriosos per la Roma imperial, com victòries importants.
  4. 4. Anàlisi formal Descripció Cromatisme original, on August porta el capot roig de general
  5. 5. Composició Mides lleugerament superiors al natural. Braç dret alçat i braç esquerre sosté la túnica i porta una llança Al mig una vertical marca el centre clarament. Típica postura de contrapposto on el braç dret, alçat, es correspont a la cama dreta avançada i en tensió, mentre el braç esquerra està doblegat, com la cama esquerra, més relaxada, ambdós més enrere. Equilibri perfecte. El dofí i l’Eros resolen el problema de la sustentació de l’escultura. Composició oberta
  6. 6. Còpia en marbre de Carrara d’un original de bronze 2 m. apx Dempeus Com un general victoriós Capot roig de general, o túnica Cuirassa molt cenyida Descalç, original calçat Eros/Cupido i dofí de Venus Recorda origen diví d’August Ceptre sosté la túnica Mostrava insígnies de la legió / Gest de comandament CONTRAPPOSTO Pes equilibrat Dona vida i força És la romanització del Dorífor de Policlet
  7. 7. Retrat idealitzat ple de serenitat També comença el realisme en faccions rostre, representat més jove Cabell arrissat Relleu narratiu de les gestes de l’emperador i dels seus deus protectors
  8. 8. Aquesta escultura va donar lloc a un nou prototip, a partir del qual es representaren moltes de les màximes autoritats, tot i que porten sandàlies, fet que fa al·lusió a la grandesa terrenal, la d’August el representa divinitzat, D’August hi ha més de 80 representacions dels diversos moments de la seva vida.
  9. 9. Interpretació August de Prima Porta és un retrat de cos sencer on August està representat com a cap suprem de l’exèrcit . L’original en bronze degué formar part d’un monument commemoratiu de les últimes victòries de l’emperador a la Gàl.lia i a Hispània i de l’inici de la Pax Augustea . August fou divinitzat després de morir (14 dC) i Lívia, la seva dona, fou la seva sacerdotessa. El fet d’anar descalç significa que l'estàtua es feu quan ja August era a l’Olimp, entre els altres déus. L’escultura revela un moment de màxima autoritat , ja que amb el braç enlaire (signe d’autoritat) arenga les tropes, com un orador, o les dirigeix, i es mostra victoriós. Aquesta representació constata que el fet de que el Senat ha perdut el poder que mantenia davant d’un únic governant. El retrat d’August és més proper a l’idealisme grec que al realisme romà , malgrat l'exactitud amb que es descriuen les seves faccions, el seu rostre, d’expressió tranquil·la i distant, ha estat idealitzat . També ho ha estat la postura grega i les proporcions. Es representà descalç, com els antics herois olímpics, i amb un Eros damunt un dofí, que simbolitzen la seva immortalitat com a hereu de la deessa Venus a través d’Enees. Tots aquests símbols revelen la clara inspiració grega del retrat oficial, convertit en instrument de propaganda pels emperadors romans. Es tractava de demostrar al poble que l’emperador, August en aquest cas, era un ser excepcional.
  10. 10. Els parts tornen als romans uns estendards que els havien pres (el rei part l’aguanta). El romà que el rep representa Ròmul o Tiberi , fill de Lívia i successor d’August. Tiberi va amb la lloba capitolina al costat. A una banda i l’altra, unes dones representen els territoris derrotats ( Gàl.lia , dreta i Hispània , esquerra). A la part de dalt Apol.lo, portant un carro cap al sol. A la dreta Aurora porta una urna cap a la lluna i una torxa. A sota la Terra, i Diana, protectors d’August.
  11. 11. Funció Del verisme patètic de la República passen ara a un verisme més retòric i propagandístic La decoració de l’armadura representa la devolució dels estendards que August va aconseguir per mitjans diplomàtics com un oracle li havia indicat, amb la qual cosa l’emperador surt del temps dels mortals i es posa sota la protecció i destí dels déus El fet d’anar descalç també el situa en aquest àmbit de la divinitat Fou feta per glorificar a August i marcar la seva entrada a l’Olimp . Exalta les gestes d’August com a fundador i pacificador de l’Imperi. Instrument per tant de propaganda política, tant de la família d’August com de l’imperi, en tots els racons del qual aparegueren escultures d’aquest estil. També serví a Lívia per promocionar la figura del seu fill, Tiber i, hereu d’August. L’art romà tenia una voluntat històrica que no tenia el grec. Volien deixar constància dels seus èxits, sempre glorificant el seu present i el seu passat. Això es veu clarament en l’Ara Pacis, també d’època d’August, però anterior a l’escultura que ens ocupa.
  12. 12. L’Ara Pacis (13-9 aC)
  13. 15. Altres escultures d’emperadors romans Claudi Marc Aureli
  14. 16. Tiberi Adrià Caracalla
  15. 17. Juli Cèsar Còmode Constantí

×