#revolució anglesa. #parlamentarisme anglès

1. Carles I d’Anglaterra, rei
decapitat pel Parlament anglès.
el parlamentarisme
anglès
La
revolució
anglesa
MR. JOSE PRADO
3R ESO
EUROPEAN INTERNATIONAL
SCHOOL OF BARCELONA

2. personatges importants
Jaume I
Carles I
Oliver Cromwell

3. On som? 1603
• Any 1603, la reina Isabel I (la
defensora de la anglesa anti Felip II ha
mort sense fills).
• A Espanya regna Felip III i tenim un
moment de pau general a Europa.
• El conflicte catòlic-protestant està en
un moment de plena pugna a
Anglaterra.
• El nou rei es Jaume I, fill de la reina
d'Escòcia María Estuardo, és a dir,
tenim una nova dinastia, una nova
família.
• A França regne Lluís XIII i pare de
Lluís XIV.

4. On som? 1603

5. TIPUS DE MONARQUIA

6. TIPUS DE MONARQUIA

7. Parlament anglès Segles XVII i XVIII

9. Definició i problema principal
La revolució anglesa, no es tracta d'un
sol aixecament sinó que es tracta de
diversos aixecaments en els inicis de
segle XVII en el territori anglès.
Anglaterra va accedir al segle XVII amb
una nova dinastia, els Estuard,
procedent d'Escòcia i amb un nou
plantejament del paper del monarca.
Així Jaume I d'Anglaterra va voler
implementar un poder absolut.
Per part real se sostenia que la
sobirania residia només en el rei,
mentre que per als seus adversaris el
poder de dictar lleis pertanyia a el "rei
DINS DEL Parlament". Jaume I Estuard

10. 1603. JAUME I,
PRIMER rei QUE UNEIX
SOTA LA SEVA PERSONA
ESCÒCIA I ANGLATERRA,
PERÒ NO
POLÍTICAMENT
Per això segons la teoria
parlamentària, tant la facultat de
legislar com la d'imposar
impostos, de legitimar o de jutjar
sense apel·lació, no podien
pertànyer més que al Parlament.
Edward Cooke va afirmar que la
competència de Parlament en
matèria legislativa, és a dir
d’aprovar les lleis havia de
considerar-se absoluta.
Què penses tu?
problema principal

11. Societat anglesa moderna
Entre finalitats del segle XVI i
començaments del segle XVII el
capitalisme o mercantilisme es va
desenvolupar a Anglaterra més
ràpidament que en altres llocs
d'Europa.
El motiu, el comerç marítim i el ús de
l’hulla com material industrial.
Allò provocarà la creació d’una
indústria tèxtil i de construcció de
vaixells.
Això va a permetre que es
desenvolupin noves classes socials:
Gentry: Propietaris de terres
pertanyents a la noblesa mitjana i baixa
burgesia comercial i professional.
Yeomanry: Petits propietaris i
terratinents rurals, productors de
productes agrícoles i ovelles.

12. Des de aleshores es celebra la Nit de
les Fogueres (Bonfire night), com
record de que s’havia salvat al rei de
una mort segura.
Avui és conegut després de la
pel·lícula V de Vendetta com símbol
de repulsa al absolutisme, o
qualsevol poder.
Guy Fawkes
En general els catòlics estaven més contents amb la arribada al poder de
Jaume I però ràpidament van veure que no era el que ells havien
imaginat i van intentar assassinar el rei col·locant pólvora sota el
Parlament en una visita del monarca al mateix.
La Conspiració de la Pólvora.
Tot i que van ser 13 persones implicades al complot, el més conegut es
Guy Fawkes, un catòlic molt emprenyat amb el rei per la seva política
que afavoria als Protestants davant dels Catòlics.
el regnat de jaume I

13. La fi del regnat de Jaume I
• Les queixes van pujar de to, de
manera que els Gentry volien
la fi dels monopolis del rei,
degut a que ells tenen poder
adquisitiu i així podrien entrar
a nous negocis.
• Un altre demanda serà la
recerca de terres i colònies a
Amèrica, però Espanya té el
control de aquest continent i
les negociacions no van arribar
a bon port.
• També volien uns aranzels que
donessin protecció al producte
anglès, que es veu amenaçat
per productes d’Europa. Jaume I va morir el 1625

14. La fi del regnat de Jaume I
• Un malestar religiós degut a
l’intent del rei de fer a la Església
anglicana l’eina del absolutisme.
• Per últim, Jaume I no va fer
servir el Parlament, sinó que
cridarà al seu Consell Privat,
amb membres nombrats per ell.
La idea és deixar fora a la
burgesia i els poders locals.
• Totes aquestes circumstàncies
van provocar una divisió a la
societat anglesa que es farà més
evident en temps del següent rei,
Carles I.
El Parlament anglès del
segle XVII

15. El rei, Carles I, va néixer el 1600 a Fife, segon
fill de Jaume I d'Escòcia, de la dinastia Stuart, i
va esdevenir hereu en morir el seu germà gran
el 1612.
Es va casar amb Enriqueta Maria de França el
1625, el mateix any en què va pujar al tron com
a sobirà d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda. Va tenir
nou fills.
Va començar a regnar en 1625, però va
cometre tres errors:
1-El primer és casar-se amb Enriqueta Maria
de França, princesa catòlica amb contra de la
voluntat del Parlament.
2-El segon serà mantenir a Buckingham com
privat del rei i a William Laud com a cap de
l'església.
3-El tercer és demanar impostos massa elevats
al poble anglès, per a sufragar la guerra.
Regnat de carles i
Carles I

16. La situació financera és tan greu
que el rei decideix convocar al
Parlament per demanar més
diners el 1629, serà l’última vegada
en 11 anys.
El Parlament parla de traïdors a la
llibertat i el rei va suspendre el
Parlament començant a governar
com rei absolut, durant onze anys.
Seran coneguts com els onze anys
de tirania.
El conflicte polític
Exemple de la tirania o
Govern Personal: El 1634
comença a cobrar uns
impostos, anomenats
“ship money” o Impost del
Vaixell a tota l’illa en temps de
pau, quan aquest només podia
ser exigit en temps de guerra i
a les poblacions costaneres.

17. motius per una guerra
-Lluita entre el rei que vol ser absolut
en contra del Parlament que vol
seguir la línia pactista.
-Hi ha dos aspectes més, els Puritans
que alteren la vida religiosa i els
Levellers que alteren la vida social
buscant més acció pro democràtica.
-1628. Les arques estan buides, i el rei
segons la tradició necessita
l’aprovació del Parlament, per crear
un impost. I ho fa, cita al Parlament.
-Davant la sorpresa de Carles, els
comuns demanen unes exigències
molt altes.Carles I rei d’Escòcia i
Anglaterra

18. motius per una guerra
-Volen que el rei promulgui una nova
Carta Magna, és un contracte entre el
rei i el poble.
-Control sobre les finances de l’Estat i
sobre l’exèrcit.
-Els Comuns volien que el Parlament
es reunís cada un cert període, en lloc
de fer-ho quan volia el rei.
-Però Carles diu que no està d’acord i
tanca el Parlament.
-Hi ha un intent d'imposar el culte
anglicà a Escòcia, que era presbiteriana.
Allò va provocar una rebel·lió de tot el
poble escocès per la llibertat religiosa.
.
Carles I rei
d’Escòcia i
Anglaterra

19. Motius per una guerra
-Amb la signa del Covenant (Pacte
solemne pel qual Escòcia lluitarà per la
llibertat religiosa), l’exèrcit d’Escòcia va
arribar a Newcastle i York, i el rei haurà de
convocar al Parlament davant la invasió.
- Però el Parlament està decidit a acabar
amb l'absolutisme, i van arrestar a
Stratford, executat el 1641.
-Al mateix temps, Irlanda, que es catòlica
comença a assassinar a Protestants a l'Ulster
com rebuig a la política de colons anglesos.
-A més prop de 20.000 puritans, es van
exiliar a Amèrica com mesura de rebuig al
rei.

20. La Guerra
Procés de la Guerra Civil
3 etapes marquen la Guerra Civil:
A-1641-1645 Tropes realistes
derrotades pel Parlament.
B-1645-1647 El rei refugiat a Escòcia és
lliurat al Parlament.
C-1649-1651 Fugida d’el rei. Nova
captura i aleshores és decapitat.
Tot i així l’exèrcit realista continua
lluitant fins la derrota final i la
proclamació de la República anglesa.
El poder queda sota el mantell del
Lord Protector, Oliver Cromwell.

21. Carles I d'Anglaterra estava absolutament convençut del seu dret diví a
governar, i no el preocupava gens el que els altres poguessin pensar: no
estava disposat a fer cap concessió. Tot i això, li mancava
autoconfiança, i passava sovint de la vacil·lació als brots de ràbia
petulant.
VS
Oliver Cromwell era un ferm partidari del puritanisme, amb una fe
religiosa que el feia creure's defensor de la voluntat divina. Figura
controvertida, alguns el consideren un dictador regicida i altres, un
heroi de la llibertat, mentre que a Irlanda se'l recorda com a un
autèntic genocida.
Carles Vs Oliver Cromwell

22. A-Guerra Civil 1641-1645
• El conflicte que s'inicia enfronta a
dos Anglaterres.
• D'una banda la noblesa, catòlics i
protestants que segueixen al rei,
anomenats com els Cavallers.
• D'un altre costat, els Caps Rodons
format per la burgesia i poble pla.
• Cromwell, nascut en 1599 en el si
d'una família acomodada de
províncies, es va fer conegut per
liderar un regiment de cavalleria
temut pel seu fanatisme i la seva
combativitat. Els homes de ferro. Victòria dels parlamentaris en
Naseby 1645
• Al principi la guerra és equilibrada, els Cavallers tenen més experiència
però el Caps Rodons tenen el diners de les ciutats i millors ports.
• Els Caps Rodons van vèncer les tropes reials en Marston Moor, i
sembla que la pau és a prop, ja que els líders del Parlament estarien a
favor d’un apropament al rei per acabar la guerra, però els radicals ho
van impedir.

23. A-Guerra Civil 1641-1645
Aquest gest d’alguns caps
rodons cap al rei farà que
els més exaltats comencin
una política de guerra a
ultrança i Cromwell serà
nomenat lloctinent del nou
líder Fairfax.
En poc temps va demostrar
que és capaç de guanyar
moltes batalles amb
crueltat i es triat com el
líder militar que
necessitava el Parlament.

24. B-New Model Army i la caiguda del rei
• Cromwell farà una
reforma de l'exèrcit,
semblat al seu cos
d’homes de ferro.
• 22.000 soldats
independents (els oficials
seran triats pel valor) que
van veure la guerra com
guerra Santa contra el rei
tirà.
• Cromwell va obtenir una
victòria fonamental en
Naseby, i el rei ha de
fugir cap a Escòcia, on
tenia suport per ser de la
dinastia Estuard, però
serà capturat.
El new model army vestits de vermell
per amagar les ferides i la sang.
• Com que el rei es nega a signar la llibertat religiosa dels
Covenants, es lliurat al Parlament per 40.000 lliures
esterlines.

25. B-New Model Army i la caiguda del rei
El rei va aconseguir
escapar de nou cap a
l’illa de Wight i
comença un altre
guerra civil el 1648.
Cromwell va
conquerir Edimburg i
Londres, farà una
depuració del
Parlament per
aconseguir el poder
total
El nou Parlament que és fidel a Cromwell comença un judici
contra el rei, que serà acusat de traïció. El rei mai no va a
reconèixer el poder terrenal per a jutjar-li.

26. • 4 de gener de 1649 la Cambra dels Comuns liquida el
poder reial i ho anuncia al Parlament “el poder suprem del
país”.
• El rei serà executat davant del Palau reial.
• La reialesa i el lords i la seva cambra serà eliminada, i es
proclama la República (Commonwealth) el 1649.
• Cromwell i Fairfax tenen el control total del país, però amb
una oposició d’altres parlamentaris i reialistes que és
perillosa.
• La direcció del país queda sota el Consell d’Estat, i el
Parlament.
C- El rei és executat
La pau es busca a través de la guerra,
lema de la Commonwealth.

27. Però com va ser executat?
• Carles I, rei
d'Anglaterra,
d'Escòcia i
d'Irlanda, és
decapitat
públicament
davant
la Banqueting
House del
Palau reial
de Whitehall,
prop de
Westminster el
30 de gener de
1649 a l'edat de
49 anys.

28. OLIVER CROMWELL.
CREADOR D’UNA REPÚBLICA
D'ANGLATERRA.
(1653-1660)
1-Un cop mort el rei Carles, el 1649
Escòcia va anomenar rei a Carles II, el fill
de Carles I que era a Holanda. Tornarà a
Anglaterra el 1650 per encapçalar la
rebel·lió escocesa. Tot i que Carles II va
arribar a Londres no té suport i Cromwell
va sotmetre a Escòcia, deixant a Carles en
l’exili francès.
Escòcia ara és part de la República
Anglesa.
2-En 1653, després d'assabentar-se que el
Parlament pretenia romandre en sessió
malgrat un acord de dissolució, i tot i
fracassar al elaborar una constitució
viable, Cromwell se li va esgotar la
paciència.
La dictadura de Cromwell,

29. OLIVER CROMWELL.
CREADOR D’UNA REPÚBLICA
D'ANGLATERRA.
(1653-1660)
• El 20 d'abril va personar-se a
una sessió del Parlament i va
expulsar dos oradors.
• Després es va aixecar-ne i va
parlar als membres del
Parlament, així:
• “Vostès s'han assegut durant
massa temps sense utilitat
alguna en temps recents... jo dic
que han d'anar-se; i que ens
alliberem de vostès.
• En nom de Déu, vagin-se!”
La dictadura de Cromwell,

30. La dictadura de Cromwell,
Després va dir "vostès no són
un Parlament" i va cridar a un
grup de soldats, comandats pel
General Thomas Harrison, i els
va ordenar que desallotgessin la
Cambra.
Comença així la seva dictadura,
on s’anomenarà Lord Protector
d’Anglaterra, Irlanda i Escòcia.
És cap de l’exèrcit i del Estat
però no té poder absolut.
En política exterior es va
apoderar de Jamaica, i el
Parlament fidel a la seva
persona li concedirà el títol de
rei que rebutja, deixant com
hereu el seu fill.
Oliver Cromwell, Lord
Protector d'Anglaterra

31. • Durant i després de la guerra
civil Cromwell va governar amb
poders dictatorials fins a la seva
mort. La crítica més dura d’avui
diu que fou un dictador regicida.
• Mor el 3 de setembre de 1658
deixant el poder absolut al seu fill
Richard Cromwell.
• Aquest últim es veurà
immediatament desbordat pels
esdeveniments que es donen a tot
arreu del país.
La fi de Cromwell 1658
Richard
Cromwell, fill del
Lord Protector

32. • Va a abdicar el 1659 degut al
impopular ferri govern purità.
• El Protectorat d'Anglaterra va ser
abolit i es va establir la
Mancomunitat d'Anglaterra
(Commonwealth anglesa).
• Durant el període d'inestabilitat
civil i militar que va seguir,
George Monck, governador
d'Escòcia, preocupat per
l'anarquia imperant en la nació,
va determinar restaurar la
monarquia.
La fi de Cromwell 1658
George Monck, duc
d'Aberdeen

33. La restauració monàrquica
1660 la nova assemblea,
anomenada Parlament de la
Convenció, va tenir notícies de la
Declaració de Breda (1660), en la
qual Carles acordava, entre altres
coses:
1-Perdonar a molts dels enemics
del seu pare.
2-Llibertat religiosa
3-Pagament del sou a l’exèrcit
Però un cop al poder, es va
executar a 10 regicides i el cos de
Cromwell es va treure de la terra
per a penjar-lo
Carles II, rei de la
restauració

34. • A diferència del seu pare,
Carles II va ser hàbil en la
seva relació amb el
Parlament.
• Va ser durant el seu regnat
quan es van desenvolupar els
partits Whig (liberal)
i Tory (conservador).
• Es va fer cèlebre pels seus
nombrosos fills il·legítims,
dels quals va reconèixer a
catorze.
• Conegut com «l'Alegre
Monarca», Carles II va
afavorir les arts i va ser
menys restrictiu que els seus
predecessors.
Carles II
Carles II

35. Jaume II CATÒLIC I
ABSOLUT.
Jaume II
• Quan puja al tron Jaume II
com germà de Carles II el
1685, aquest successor de
l'amable i refinat Carles, es
mostra menys disposat a cedir
terreny.
• No amaga el seu desig
d'imposar la religió catòlica a
tots i cadascun dels seus
súbdits, prenent com a model
el seu cosí el rei Lluís XIV, que
persegueix els protestants i
acaba de revocar l'Edicte
de Nantes, que donava
llibertat religiosa a França.
• Serà l’últim rei catòlic
d’Anglaterra.

36. GUILLEM D’ORANGE
REI PRO-PARLAMENTARIS D’ANGLATERRA DE LA NOVA DINASTIA
Una segona Revolució
comportaria la destitució i l’exili
del rei Jaume II, el 1688.
Un any després de la Revolució,
el nou rei, Guillem II, va haver de
firmar una Declaració de Drets
(Bill of Rights) que supeditava el
poder del rei al Parlament i
introduïa la divisió de poders en
el sistema polític anglès.
1ª Clàusula: Que el pretès poder
de l’autoritat reial de suspendre
les lleis o executar-les sense el
consentiment del Parlament és
il·legal.

37. 1r. Que el pretès poder de l’autoritat reial de suspendre les lleis o executar-les
sense el consentiment del Parlament és il·legal.
2n. Que el pretès poder de l’autoritat reial de concedir les lleis i d’executar-les,
poder que ha estat usurpat i exercit en el passat, és il·legal.
4t. Que qualsevol petició de diners per part de la Corona o perquè aquesta en faci
ús, sota pretext de prerrogativa, sense el consentiment del Parlament, per un
temps més llarg o d’una manera que no sigui consentida pel Parlament és il·legal.
5è. Que és un dret dels individus presentar peticions al rei i que tot
empresonament causat per aquestes peticions és il·legal.
6è. Que les eleccions dels membres del Parlament han de ser lliures.
9è. Que ni la llibertat de paraula, ni la dels debats o processos en el si del
Parlament no pot ser coartada o discutida en cap Cort ni en cap altre lloc […].
10è. Que per remeiar qualsevol problema, i corregir, enfortir i mantenir les lleis
cal reunir freqüentment el Parlament.
Bill of Rights, 1689.
BILL OF RIGHTS

38. PALAU DE WESTMINSTER