3. Les disputes francoalemanyes (1871-1907)
En 1871, per la Pau de Versalles, França va haver de cedir a Alemanya els territoris d'Alsàcia i Lorena. Des
de llavors un sentiment reivindicatiu i revengista, atiat per problemes derivats de l'expansió imperialista,
enfosquir les relacions franco-alemanyes.
El seu canceller d’Alemanya, Otto Von Bismarck, va intentar mantenir una política d'equilibri entre les
potències, que incloïa l'aïllament de França.
A partir de 1890, després del retir de Bismarck, el kaiser (emperador) Guillermo II va prendre personalment
les regnes de la política exterior alemanya, modificant la del vell canceller.
A més d’aïllar França, també es va pretendre rivalitzar amb l'Imperi Britànic, recolzant-se en la construcció
d'una potent marina de guerra. Aquesta estratègia política es coneix com "Weltpolitick" ("Política mundial").
4. Les crisis marroquines
La primera crisi marroquina (1904-1906)
Va esclatar per la pretensió francesa de crear un protectorat al Marroc al que es van oposar Alemanya i
Espanya, que també tenien interessos a la zona.
Alemanya es va erigir en garant de la independència dels governs locals enfront de les pretensions
imperialistes franceses, originant fortes desavinences.
El 1906 es va celebrar la Conferència d'Algesires. Hi van participar nombroses potències i es va
aconseguir alleujar transitòriament el risc de conflicte. Es va admetre la formal independència del Marroc.
La segona crisi marroquina (1911)
Es va originar després de l'acusació efectuada per Alemanya que França havia transgredit a l'Acta
d'Algesires.
França, recolzada per Gran Bretanya, es va doblegar finalment a les pretensions germanes, cedint part
del Congo a canvi de gaudir de total llibertat d'acció al Marroc.
5. PAU ARMADA
La Pau Armada (1890-1914) va ser un període de la història política d'Europa
que s'estén des de la fi de la Guerra Franco-Prusiana fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial i que
es caracteritza pel fort desenvolupament de la indústria bèl·lica de les potències i per la creixent tensió
en les relacions internacionals.
Les contínues tensions entre Estats a causa de conflictes tant nacionalistes com imperialistes van
donar lloc al fet que cada Estat destinés gran quantitat del capital estatal a la inversió de la indústria
d'armament i l'enfortiment de l'exèrcit, tot aquesta excessiva despesa militar desembocaria a la llarga
en fallides nacionals.
6. CAUSES DE LA 1 GUERRA MUNDIAL
Entre Anglaterra i Rússia - intents russos d'ampliar la seva expansió cap al Mediterrani
- rivalitats colonials entre Àsia Central i Oriental
Entre França i Alemanya - la qüestió d'Alsàcia i Lorena - rivalitat colonial a l'Àfrica
Entre Anglaterra i Alemanya - rivalitat comercial i colonial - la carrera armamentista al mar
Entre Àustria-Hongria i Sèrbia - la qüestió de Bòsnia-Hercegovina - nacionalisme serbi
Entre Àustria-Hongria i Rússia – competència per el domini en els Balcans
Entre Alemanya i Rússia – suport alemany a Àustria-Hongria -suport alemany a l'Imperi Turc
7. La crisi dels Balcans
L'annexió austro-hongaresa de Bòsnia i Hercegovina (1908)
Bòsnia i Hercegovina eren territoris amb majoria musulmana que havien estat sota domini turc fins 1877. A
partir de llavors van passar a dependre administrativament de Àustria-Hongria que els va annexionar al seu
imperi, provocant la frustració de Sèrbia. A la capital bosniana, Sarajevo, es va produir el 28 de juny de
1914 l'assassinat de l'hereu al tron austríac Francesc Ferran i la seva esposa a mans d'un estudiant bosnià
pertanyent a la "Mà Negra", organització secreta nacionalista prosèrbia.
La primera guerra balcànica (1912)
Aquesta contesa va enfrontar Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro (secundats per Rússia) amb Turquia i
Àustria. Derrotada Turquia va haver de retirar-se de la zona i cedir a Bulgària una sortida al mar Egeu. A
partir de llavors l'objectiu de Sèrbia va ser aconseguir el rang de gran potència de la zona (Gran Sèrbia).
Austro-Hongria per la seva part va entorpir en la mesura del possible els plans de Sèrbia de constituir-se
com estat important de la regió.
8.
9. La segona guerra balcànica
Els que van ser aliats en la primera guerra balcànica es van embrancar en una lluita entre si:
Bulgària atacar a Sèrbia, Grècia i Montenegro amb l'objectiu d'annexionar els territoris abandonats
per Turquia.
A partir de llavors l'objectiu de Sèrbia va ser aconseguir el rang de gran potència de la zona (Gran
Sèrbia), aspiració que va quedar enfosquida pels tractats de Londres i Bucarest (1913), que van
reconèixer a Albània com a nou estat.
Austro-Hongria per la seva part va entorpir en la mesura del possible els plans de Sèrbia de
constituir-se com estat important de la regió.
10. En 1914, les potències acumulaven armaments i es preparaven
per a la guerra com "forma de mantenir la pau.". Els estats
europeus s'armaven i signaven acords i aliances entre si per no
quedar aïllats en el cas d'iniciar-se una guerra, que sempre
semblava imminent.
Finalment, les grans potències europees es van dividir en dues
aliances militars enfrontades entre si: la Triple Aliança, formada per
Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà, Bulgària i Itàlia, que es
va mantenir neutral fins intervenir més tard, com a membre del
bàndol contrari; la Triple Entesa, constituïda per França, Gran
Bretanya i Rússia encara que durant el conflicte es van incorporar
Bèlgica (atacada per Alemanya); Japó aspirant a arrebassar a
Alemanya les seves colònies del Pacífic; Itàlia; Romania, Portugal;
Estats Units; Grècia; i també la Xina i diversos estats
llatinoamericans.
11.
12. Armaments
Les principals armes que varen utilitzar varen ser:
les baionetes, els llançaflames, les magranes, les metralladores, les pistoles i els rifles.
El desenvolupament dels gasos verinosos va tenir un gran impuls durant els anys 1914-
1918. El desenvolupament d'armes de llarg abast es va afanyar. Alguns invents van ser
més encertats que altres: el tanc, desenvolupat pels Britànics, va arribar per quedar-se:
però el llançaflames, a part de la seva aterridor aspecte inicial, va tenir una vida molt
curta.
14. LA CRISI DEL JULIOL DE 1914
En un escenari de creixent tensió
internacional el 28 de juny de 1914 es
va produir un gravíssim incident que va
posar a Europa a la vora de la guerra.
Mentre visitaven Sarajevo, capital de Bòsnia
(llavors província austríaca), van ser
assassinats l'Arxiduc Francesc Ferran
(hereu al tron d'Àustria-Hongria) i la seva
esposa Sofia. L'assassí, Gavrilo Prinzip, un estudiant
bosnià d'ascendència sèrbia, formava part del grup
"Jove Sèrbia" després del qual s'amagava l'organització secreta
nacionalista la "Mà Negra". Advocava per la independència de
Bòsnia i Hercegovina respecte a Austro-Hongria i la seva
integració a Sèrbia.
Assassinat de Sarajevo
Detenció de G. Prinzip
15. Àustria va acusar el govern serbi de conspirar en l'assassinat i el 23 de juliol va
enviar a aquest ultimàtum que havia de ser respost favorablement en el termini de 48 hores
sota pena de declaració de guerra.
El ultimatum exigia a Sèrbia, entre altres coses, l'eliminació de la Mà Negra, la
interrupció de qualsevol campanya de desprestigi contra l'Imperi, la participació de policies
austro-hongaresos a Sèrbia per investigar el magnicidi i la relegació dels culpables a la
justícia imperial per ser jutjats i castigats. Amb aquesta acció Àustria-Hongria tractava de
comptar amb un pretext per eliminar el nacionalisme serbi i anul·lar a aquest país com a
potència de la zona.
El 25 de juliol Sèrbia va respondre a l'ultimàtum negant-se a acceptar al·legant que
violava la seva sobirania i proposant l'arbitratge del Tribunal Internacional de l'Haia (creat
el 1899). A més, en previsió d'una guerra, va mobilitzar parcialment a les seves tropes,
mentre que Àustria-Hongria feia el mateix amb les seves. Totes dues van trencar les seves
relacions diplomàtiques.
El 28 de juliol, Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia.
16. Fases De La I Guerra Mundial
GUERRA
DELS
MOVIMENT
S
GUERRA
DE
POSICION
S
MOMENT
CLAU
DESENLLA
Ç
17. GUERRA DELS MOVIMENTS
Alemanya va optar per la guerra llampec
a l'oest per anul·lar França i concentrar
després al front oriental, penetrant a
Rússia. Però aquesta estratègia va fallar
per la ràpida incorporació d'Anglaterra a
la guerra i per la resistència francesa al
Marne, molt a prop de París.
En els inicis del conflicte, tots
pensaven que seria una guerra curta.
Els soldats desitjaven lluitar, mai van
imaginar que el conflicte bèl·lic s'allargaria
per anys i produiria gran quantitat de pèrdues
humanes.
18. FRONT
OCCIDENTAL
Pla Shlieffen: atac a
França a través
de la neutral Bèlgica.
L'exèrcit francès,
al comandament
de Joffre, aconsegueix
frenar l'atac
alemany a la batalla
del Marne.
FRONT ORIENTAL
Després d'un inicial
avanç rus, els alemanys
s'imposen, encara que no
de forma definitiva, a la
batalla de Tannenberg.
Les Tropes austro-
hongareses fracassen en
el seu atac a Sèrbia.
ALTRES FONTS
Japó entra en guerra a
l'agost i s'annexiona
Tsingao. Es desvincula
en la pràctica del
conflicte.
L'imperi turc otomà entra
en guerra al costat dels
Imperis Centrals al
novembre.
19. GUERRA DE TRINXERES
A partir de setembre de 1914 els fronts es van
estabilitzar i la guerra va adoptar una tàctica
defensiva mitjançant trinxeres. Es van succeir
batalles sagnants, com les de Verdún i Somme
en 1916, però cap bàndol va aconseguir avançar
A causa de la gran quantitat de
tecnològica utilitzada en la Primera
Guerra Mundial, produint gran
quantitat de morts les potències van
haver atrinxerar durant diversos anys.
Imatge d'una trinxera durant la batalla de Somme
1916.
20. A les Trinxeres es va començar a utilitzar el
llançaflames, les granades, bombes químiques
que contaminaven la regió i corroïen la peu.
Restos d’un soldat alemany en una
trinchera.
Les Trinxeres eren excavacions estretes de
tres o quatre metres de profunditat, amb
murs de terra i pis de fusta, per a la defensa
s'usaven sacs de sorra i filats i una constant
vigilància per part dels soldats, van arribar
abastar 800km de longitud.
Soldats nord-americans
es col·loquen antigàs.
21. MOMENT CLAU DE LA GUERRA
Dos seran els esdeveniments claus que decidiran el signe
de la guerra, la revolució soviètica a Rússia i l’entrada
dels Estats Units en el conflicte
L'any 1917 va ser un any crucial.
la revolució va suposar la retirada
de Rússia del conflicte. No obstant
això, el factor més decisiu va ser
l'entrada dels Estats Units en la
guerra a favor de les potències
aliades, que va proporcionar
importants recursos materials i humans.
Portada de new york times, enfonsament de Lusitania, per
aquest motivoEstados Units decideix entrar a la Guerra
22. DESENLLAÇ
En abandonar Rússia la guerra, Alemanya concentra
les seves forces en el front occidental, però l'arribada
dels nord-americans va desequilibrar la balança
favor de l'entesa.
Els alemanys van signar amb Rússia el Tractat
de Brest-Litovsk (1918), el que els va permetre traslladar
les seves tropes a l'oest. Com a resposta, els
aliats van organitzar una ofensiva en tots
els fronts, en la qual es van utilitzar carros de
combat i aviació. Els imperis centrals no van
poder resistir i es van rendir: primer Turquia,
després Àustria i finalment Alemanya,
després de l'abdicació del kàiser Guillem II. L'11 de novembre de 1918
es va signar l'armistici a Rethondes. La guerra havia acabat.
Imatge de l'horror ocorregut en la Guerra
24. TRACTATS DE PAU (1919)
El tractat de Versalles va ser un tractat de pau signat al final de la Primera Guerra
Mundial que oficialment va posar fi a l'estat de guerra entre Alemanya i els Països
Aliats, el Tractat de Versalles va entrar en vigor el 10 gener 1920.
Entre moltes altres disposicions, cal destacar la que estipulava que Alemanya i els seus
aliats havien de:
Acceptar tota la
responsabilitat
moral i
material
d'haver causat
la guerra
Desarmar-se
Realitzar
importants
concessions
territorials
als vencedors
Pagar
exorbitants
indemnitzacio
ns
econòmiques
als Estats
victoriosos
26. Apart de l´important Tractat de la Pau, també n´hi va haver
5 més que cal anomenar, van ser:
Tractat de
Trianon
El Tractat de
Saint Germain-
en-Laye
Tractat de
Sevrès
Tractat de
Neully
27. Les fronteres europees després de Versalles
Hi va haver 4 fronteres:
1. Límit europeu de l´imperi rus
2. Límit de l´imperi Austrohogarès
3. Límit de l´imperi Alemany
4. Límits dels estats restants (1919)
(1914)
28. Les víctimes de la guerra i les pèrdues
materials
Aquesta guerra civil va causar la mort de aproximadament quasi 10 milions
de persones i una valoració de les pèrdues materials que va passar els 186
milions de dòlars.
Paísos
amb
més
baixes:
És molt important saber que el nº
de morts a la primera guerra
mundial inclu persones de
qualsevos estatus social, tant
militars com ciutadans pobres que
van ser enganats per participar-hi.
29. La societat de nacions
● La Societat de Nacions (SDN) va ser un organisme internacional creat pel
Tractat de Versalles, el 28 de juny de 1919. Es proposava establir les
bases per a la pau i la reorganització de les relacions internacionals un
cop finalitzada la Primera Guerra mundial.
● Va ser la primera organització d'aquest tipus de la història i l'antecedent de
l'ONU.
● Constava originalment de 42 països, 26 dels quals no eren europeus.
30. Poema de final de la guerra
Había habido años de pasión - abrasador, el frío
Y mucha desesperación y la ira agitando alta
Con blanquecino cuidado observando, de dolores distribuidor
Entre los jóvenes, entre los débiles y de edad
Y el Espíritu pensativo de la Piedad susurró: "¿Por qué?”
Los hombres no se habían detenido para responder. Enemigos angustiados
Perforadas las gentes y adelgazadas en una ceguera bruta como,
Filosofías que los sabios mucho habían enseñado,
Y la abnegación, era como un pensamiento desconocido
Y "¡El infierno!" y "¡La cáscara!" ladraron en la bondad amorosa.
La calma cayó. Desde el cielo destiló la clemencia;
Había paz en la tierra, y silencio en el cielo;
Algunos pudieron, otros no, deshacerse de la miseria:
El Espíritu Siniestro se burló: "Tuvo que ser!"
Y otra vez el Espíritu de la Piedad susurró: “¿Por qué?” Thomas Hardy.
