4. 1. L’ORIGEN DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
2. EL DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE (1914-1918)
3. UN CONFLICTE DIFERENT
4. LES CONSEQÜÈNCIES DELCONFLICTE I L’ORGANITZACIÓ DE LA PAU
5. ELS “FELIÇOS ANYS 20”?
6. LA CRISI DELS ANYS 30
7. UNA ÈPOCA DE CANVI SOCIAL INTENS
8. UNA ÈPOCA DE CANVIS CULTURALS IMPORTANTS
5. La 1ª Guerra Mundial (GM) marca el trencament amb el s.
XIX.
Va tenir una gran extensió territorial: a més de les potències
europees s’hi van veure implicats els dominis colonials i van
intervenir països d’altres continents.
El conflicte va durar 4 anys i va mobilitzar milions de soldats i
la població civil va haver de fer grans sacrificis.
Al final del conflicte, van haver modificacions territorials amb
profundes conseqüències polítiques i econòmiques.
8. 1. L’Origen de la Primera Guerra Mundial.
En l’últim terç del s. XIX i principis del XX, a Europa es van formar dos blocs
militars: La Triple Aliança ( Alemanya, Aústria i Itàlia) i la Triple Entesa
( Regne Unit, França i Rússia).
L’esclat del conflicte bèl·lic es va veure afavorida pels recels històrics, l’escalada
armamentista, les friccions colonials, les crisis dels Balcans i el sistema d’aliances
diplomàtiques.
9.
10. 1. L’Origen de la Primera Guerra Mundial.
La Pau Armada (1890-1914)
Desprès de la seva unificació,
Alemanya es va convertir en una
potència gràcies a la política
internacional del canciller
Bismarck. Va idear un sistema
d’aliances entre Alemanya,
Austria, Rússia i Italia que
pretenia dos objectius:
a) L’Aïllament de França, ja
que la pérdua d’Alsàcia i
Lorena desprès de la guerra de
1870, havia alimentat el desig de
revenja dels alemanys i convertia
a França en un adversari
potencial.
11. 1. L’Origen de la Primera Guerra Mundial.
La Pau Armada (1890-1914)
b ) E l m a n t e n i m e n t d e
l’equilibri als Balcans:
Bismarck sabia que Alemanya i
Rússia tenien interessos
contraposats als Balcans i que
aquestes tensions podrien ser
l’origen d’un conflicte bèl·lic.
12. 1. L’Origen de la Primera Guerra Mundial.
La Pau Armada (1890-1914)
La mort de l’emperador alemany Guillem I va portar al tron Guillem II,
partidari d’una política més agressiva a Europa i de l’expansió imperialista.
En 1890 destitueix a Bismarck.
S’inicia en 1890 un període de relaciones anomenat pau armada 1890-
I914 que es caracteritza per:
a) les potències es van agrupar en dos blocs militars enfrontats:
TRIPLE ALIANÇA: Alemanya, Àustria, Itàlia
TRIPLE ENTESA: França, Regne Unit, Rússia. 1907
b) la por mútua va portar a una cursa d’armaments.
13. 1. L’Origen de la Primera Guerra Mundial.
La Pau Armada (1890-1914)
14.
15. 1. L’Origen de la Primera Guerra Mundial.
Els enfrontaments armats entre les potències
1. Conflictes d’interessos colonials:
Entre les antigues i noves potències. Les noves, volien disposar de colònies per obtenir
matèries primeres i mercats on vendre.
1905 i 1911: Dues crisis al Marroc.
Alemanya no volia que França creés un protectorat al Marroc, però a la Conferència
d’Algecires (1906) es declara el Marroc sota protecció francesa i espanyola.
En 1911, Alemanya acusa a França de no respetar els acords i a canvi d’aconseguir una
part del Congo, reconeix el protectorat francès.
16. 1. L’Origen de la Primera Guerra Mundial.
Els enfrontaments armats entre les potències
2. Crisis dels Balcans.
L’imperi turc s’estava esfondrant i
Àustria i Alemanya pretenien
aprofitar-se de la situació. Rússia
donava suport als països eslaus
( Sèrbia i Bulgària) i intentava
impedir que caiguessin sota el poder
austríac.
Áustria, per la seva banda, intentava
expandir-se cap al mar Adriàtic.
Entre 1908 i 1913 es van produir
3 crisis molt greus a la zona.
18. 1. L’Origen de la Primera Guerra Mundial.
La crisi de l’estiu del 1914
Assassinat de l’arxiduc
Francesc Ferran, l’hereu de
l’Imperi Austrohongarès i la
seva esposa a
Sarajevo
28 juny 1914
Estaven de visita oficial a Sarajevo per demostrar la
sobiranía austríaca a Bòsnia. Tots dos van morir en un
atemptat comés per un terrorista serbi.
Àustria va intentar neutralitzar els nacionalismes que hi havia
dintre del seu Imperi. En 23 de juliol planteja un ultimàtum a
Sèrvia amençant-la de guerra si no permetía que
s’investigués el crim. Sèrbia, que tenia el suport de Rússia, va
rebutjar l’ultimàtum i el 28 de juliol de 1914, Àustria
declara la guerra a Sèrbia.
Rússia es mobilitza contra Àustria i Alemanya, declara la
guerra a Rússia i desprès a França.
Els alemanys van atacar ràpidament a França.
Quan Alemanya va atacar Bèlgica, i van veure l’amenaça de
la flota, Regne Unit va declarar la guerra a Alemanya.
Itàlia en aquest moment no va donar suport ni a Àustria ni a
Alemanya i es va trencar laTriple Aliança.
20. 2. EL DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE
Eren molts els que pensaven que la guerra duraria pocs mesos,
però la tenacitat dels bàndols contendents la va fer durar
quatre anys. La guerra va acabar amb la victòria de la Triple
Entesa.
21. 2. EL DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE
Els països bel·ligerants i les fases del conflicte
La guerra es va convertir en mundial perquè va enfrontar les principals
potències i els seus imperis i perquè es van afegir més països. Alemanya i
Aùstria-Hongria van rebre el suport deTurquia i Bulgària.
La Triple Entesa va rebre el suport d’Itàlia ( havia abandonat laTriple Aliança),
Romania, Grècia i Estats Units.
També van intervenir Xina i Japó, tot i que no va ser una participació molt
activa.
La guerra va durar del 1914 al 1918 i s’hi poden distingir 4 fases:
1. La guerra de moviments ( agost 1914)
2. La guerra de posicions (1914-1917)
3. La crisi del 1917
4. L’ofensiva del 1918 i el final de la guerra.
25. 2. EL DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE
Els països bel·ligerants i les fases del conflicte
1. LA GUERRA DE MOVIMENTS ( AGOST 1914)
El pla alemany pretenia aconseguir una ràpida victòria sobre França per
tot seguit girar-se contra Rússia. L’estat major alemany havia desenvolupat
el pla Schlieffen, que consistia en fer un atac sorpresa a gran escala
sobre França travessant Bèlgica. Però els alemanys van ser aturats en
la batalla del Marne (setembre 1914) a pocs kilòmetres de París.
Rússia, a petició de França, llança una precipitada ofensiva sobre Alemanya.
Els russos van ser derrotats a Tannenberg i als llacs Masurians
( setembre de 1914), però van aconseguir forçar als alemanys a enviar
tropes cap a l’est, cosa que va salvar París.
26. 2. EL DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE
Els països bel·ligerants i les fases del conflicte
2. LA GUERRA DE POSICIONS (1914 -1917)
El fracàs de l’ofensiva alemanya va provocar la consolidació dels fronts, per
la qual cosa l’objectiu era defensar les posicions que s’havien aconseguit.
Llavors es van imposar les tàctiques defensives, amb trinxeres i nius de
metralladores. Per trencar l’estabilitat de les línies, els exèrcits van optar
per tàctiques de desgast i atacs massius posteriors.
27. 2. EL DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE
Els països bel·ligerants i les fases del conflicte
2. LA GUERRA DE POSICIONS (1914 -1917)
Els alemanys van intentar trencar els fronts a la batalla de Verdun ( febrer
1916) i els britànics a la batalla del Somne (juliol 1916) .Totes dues van tenir
resultats militars molts pobres a costa de grans pèrdues humanes.
Davant l’estabilitat dels fronts principals, els aliats van intentar atacar zones
secundàries:
• En el Mediterrani, els britànics van intentar prendre el Bòsfor i els Dardanels per
aïllarTurquia, però van fracassar a Gal·lípoli. (1915)
Les colònies alemanyes de l’Àfrica, van ser conquerides pels britànics -excepte
Tanganika- i les d’Àsia, pel Japó.
A l’Orient Mitjà, els aliats van ocupar les possessions otomanes de Palestina,
Siria, Aràbia, Iraq, amb l’ajuda dels nacionalistes àrabs.
Paral·lelament, va tenir lloc els conflictes navals: La flota britànica va bloquejar
Alemanya que va utilitzar la guerra submarina per alleugerir el bloqueig.
28. 2. EL DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE
Els països bel·ligerants i les fases del conflicte
3. LA CRISI DEL 1917
En 1917 es va produir un canvi en la situació militar per dos motius:
1. La Revolució Russa.
A Rússia es va producir una revolució, que va destronar al tsar i va imposar un
govern comunista. Al desmedre de 1917, els russos van signar L’ARMISTICI
DE BREST-LITOVSK i al març de 1918 el tractat de pau del mateix nom.
Rússia abandonava la guerra i cedia una part del territori a Alemanya.
2. L’entrada dels Estats Units en guerra.
S’havien declarat neutrals, però a la pràctica venien subministrament als aliats.
Els alemanys van intentar evitar-ho amb l’acció de submarins, però desprès de
l’enfonsament de vaixells com el Lusitania -1915- i el Sussex 1916, els Estats
Units van entrar en guerra i van aportar al bloc més d’un milió de soldats i la
seva potent indústria.
29. 2. EL DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE
Els països bel·ligerants i les fases del conflicte
4. L’OFENSIVA DEL 1918 I EL FINAL DE LA GUERRA
La retirada russa va permetre a Alemanya organitzar una gran ofensiva
però l’arribada dels nordamericans la va fer fracassar.
La resposta va ser una contraofensiva aliada ( segona batalla del Marne).
L’esgotament desprès d’anys de guerra, la manca d’homes i la insuficiència
dels subministraments van posar de manifest la feblesa d’Alemanya i dels
seus aliats.
Els imperis centrals no van poder resistir i es van rendir: primer Turquía,
desprès Àustria i finalment Alemanya, on l’emperador Guillem II va
abdicar.
Al novembre de 1918 la guerra s’havia acabat.
31. TÈCNIQUES D’ESTUDI
L’ESQUEMA DE CLAUS
Consisteix a exposar els conceptes
verticalment i agrupar en una “clau" les
idees que estan vinculades. Ha de tenir en
compte:
Apuntar la informació essencial i el que ens
ajudi a recordar (dates, paraules claus…)
Es un treball molt visual, ha d’impactar d’un
sol cop d’ull. Per això hi farem ressaltar els
conceptes que organitzen la informació,
subratllant-los o bé marcant-los amb colors.
HAN DE SERVIR PER REPASSAR LA
UNITAT.
ESCRIU-LOS DE MANERA QUE EN
COMPRENGUIS ELS CONTINGUTS FINS I
TOT UN QUANTS MESOS DESPRÈS.
33. 3. UN CONFLICTE DIFERENT
La primera Guerra Mundial va ser un conflicte internacional amb un
elevadíssim nombre de víctimes. Els països implicats van movilitzar
tots els recursos materials i humans disponibles, fet que va provocar la
intervenció dels estats en l’economía i la incorporació massiva
de les dones en el món laboral.
34. 3. UN CONFLICTE DIFERENT
1. Conseqüències humanes
Va ser una guerra molt cruel. Els soldats van passar mesos malvivint a les
trinxeres, coberts de fang, sotmesos a bombardejos constants i a unes
pèssimes condicions de sanitat, higiene i alimentació. Les seqüeles
d’aquests fets van ser molt importants.
Nombre de víctimes:
8 milions de morts, 9 milions de ferits i
mutilats per a tota la vida.
1.800.000 alemanys
1.700.000 russos
1.400.000 francesos…
La majoria de víctimes eren homes joves. Com a conseqüència
d’això, es va produir una superpoblació femenina en els grups d’edat
corresponents i un significatiu descens de la natalitat.
35. 3. UN CONFLICTE DIFERENT
2. La mobilització de la rereguarda
A mesura que les hostilitats s’allargaven, la guerra econòmica va tenir tanta
importància com la militar. Els estats van intensificar la intervenció en
l’economía per garantir el proveiment de la població i el subministrament
de les tropes.
Es va imposar l’economía de guerra: es va suspendre la llibertat de producció i
comerç i l’estat prenia decisions sobre la producció, no les empresas o els
ciudadans.
Un dels efectes indirectes de la guerra va ser la incorporació massiva de
les dones al món laboral. Com que els homes lluitaven al front, elles van
asumir la feina de les fàbriques i el camp. La seva contribució va ser essencial i
va demostrar la seva capacitat per a totes les tasques.
Un altre aspecte del conflicte va ser la propaganda. Els estats van intentar
mantenir la moral de la població i dels combatents, tot afeblint la de l’enemic.
Per aconseguir-lo van minimitzar o exagerar a conveniència seva la informació
que arribava del conflicte.
40. 3. UN CONFLICTE DIFERENT
3. Armes noves
La guerra de trinxeres va afavorir l’aparició d’armes noves:
morters, llançaflames i gasos tòxics.
Van permetre millorar els resultats de la guerra de posicions,
però l’elevat cost en vides de la infanteria va impulsar els
disseny de blindats, vehicles que podien cobrir les accions de
l’infanteria, travessar les tanques de tela metàl·lica feta amb
filferro espinós, i destruir els nius d’ametralladores.
42. MATERIAL BÈL·LIC
Submarins
Armes químiques
gasos tòxics com els gas mostassa
Aviació
SM U20
submarí alemán embarrat a les costes daneses
Els van fer servir els alemans per intentar
estragular l’economía britànica.
Canó Granades
43. MATERIAL BÈL·LIC
Aviació
Al principi es va fer servir en missions
d’observació. Després s’hi va afegir armament
(ametralladores, bombes) i es va poder
utilitzar per a combats aeris i petits
bombardeigs.
Els alemanys van desenvolupar el zepelí,
però les gran dimensions que tenia el feien
massa vulnerable.
44. A la trinxera, a l’hora de l’atac. S’està preparant. Els homes s’alineen, sempre en silenci,
amb la manta encreuada i la barballera del casc al mentó, recolzats sobre els fusells.
N’observo les cares crispades, pàl·lides, profundes…
No són soldats: són homes. No són aventurers, guerrers, fets per a la carnisseria humana.
Són treballadors i obrers els que es poden reconèixer a l’interior [...]. Estan preparats.
Esperen el senyal de la mort i de la matança; però es veu, contemplant les seves figures
entre les línies verticals de les baionetes, que simplement són homes. Cada un d’ells sap
que tot seguit oferirà el cap, el pit, el ventre, el cos sencer, completament nu, als fusells
apuntats anticipadament, als obusos, a les granades apilades i preparades i, sobretot, a la
metòdica i gairebé infal·lible metralladora […].
Malgrat la propaganda que se’ls inculca, no estan estimulats. Són, per sobre de tot, un
rampell instintiu [...]. Es veu el que hi ha de somni i de por i d’adéu en el seu silenci, en la
seva immobilitat, en la màscara de calma que els oprimeix de manera sobrehumana el
rostre.
Així descrivia el periodista i escriptor comunista francès Henri Barbusse la vida dels soldats a les
trinxeres durant la Gran Guerra en la seva obra Le Feu. Journal d’une escouade (1916, Premi Goncourt
d’aquell mateix any), basant-se en la seva pròpia experiència en el front:
47. 4. LES CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE
La Pau de París va crear un mapa europeu totalment nou, en
què van desaparèixer dos imperis tradicionals: l’austríac i
l’otomà i van aparèixer al seu lloc nous estats.
Quant a Alemanya va ser castigada amb pèrdues territorials i
amb unes condicions econòmiques molt dures
49. LA DESFILADA DELS MUTILATS el 14 de juliol de 1919.
Jean Galtier-Boissière
50. 4. LES CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE
La pau de París i el tractat de Versailles (1919-1920)
Anomenem pau de París el conjunt de tractats firmats pels països
vençuts:
• El tractat de Versailles ( firmat amb Alemanya)
• Tractat de Saint Germain ( firmat amb Aùstria)
• Tractat deTrianon (amb Hongria)
• Tractat de Sèvres (ambTurquia)
• Tractat de Neuilly ( amb Bulgaria)
La base ideològica de la pau de París, van ser els 14 punts de Wilson,
exposats pel president nord-americà.Tenia 3 objectius:
1) Impedir el ressorgiment d’Alemanya
2) Aconseguir l’equilibri de poders entre les potències vencedores,
especialment als Balcans i a les colònies.
4) Mantenir aïllada a Rússia, on s’havia implantat un règim comunista.
56. 4. LES CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE
2. Els canvis territorials
Els imperis alemany, austro-hongarés i otomà que havien estat derrotats
van deixar d’existir.
Pel tractat de Versailles, Alemanya perd totes les colònies, que van passar a
mans de França i Regne Unit.
També perd a Europa, Alsàcia i Lorena, Poznan i Prússia Occidental, que
passan a mans de Polònia i el Sarre, que queda sota l’administració francesa
durant 15 anys.
L’Imperi Austro-hongarès. Es divideix en Aústria, Hongria i Txecoslovàquia i
va perdre territoris en favor de Polònia, Iugoeslàvia i Romania.
L’Imperi Otomà es va convertir en la república de Turquía i va perdre
territoris: va haver de liurar Siria a França, L’Iraq i Palestina al Regne Unit i
diverses illes a Grècia.
57. 4. LES CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE
2. Els canvis territorials
Per mantenir aïllada Rússia, es van reforçar els estats que
l’envoltaven:
Polònia: va rebre territoris russos, austriacs i alemanys i obtenia una
sortida al mar pel corredor de Danzig que passava a ser una ciutat
lliure administrada per la Societat de Nacions.
Romania va rebre Transsilvània de l’Imperi austrohongarès.
Per estabilitzar els Balcans es va crear un nou estat, Iugoeslàvia que
reunía Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Bòsnia, Montenegro i Macedònia.
58. 4. LES CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE
3. Altres conseqüències de la guerra
El tractat de Versailles, declarava Alemanya i els seus aliats com els únics
responsables de la guerra, de les pèrdues i destrosses que havia ocasionat i la
condemnava al pagament d’elevadíssimes reparacions de guerra* ( quantitats que
ha de pagar als vencedors el país considerat responsable d’una guerra).
A més va haver de reduïr els efectius militars i acceptar la desmilitarització de la
regió de Renània, fronterera amb França.
Aquesta posició de duresa va ser impulsada per França i Bélgica, tolerada per Regne
Unit i rebutjada pels Estats Units, que no va signar el tractat perquè no respectava
els 14 punts de Wilson.
Això va ser l’origen de l’aïllament voluntari dels EEUU durant la següent
dècada.
Alemanya no va aceptar apuesta imposició (Diktat) encara que firmés a la força el
tractat.Tot això, va alimentar un esperit de revenja.
63. 4. LES CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE
3. Altres conseqüències de la guerra
Seguint els 14 punts de Wilson, es crea la Societat de Nacions, en
1920, amb seu a Ginebra. L’objectiu era reunir els principals països
del món per que resolguessin els problemes internacionals de
manera pacífica.
No va conseguir resoldre les problemes en els anys 20 i 30, però
n’és important perquè és la primera organització d’aquest tipus i és
l’antecedent de l’ONU.
66. 5. ELS “FELIÇOS ANYS 20”?
Els anys 20 van ser una època de llums i ombres. Al principi es va patir una
forta crisi ecònomica a causa de la lenta recuperació de la guerra. A més van
persistir les tensions entre França i Alemanya pel pagament de les reparacions de
guerra. A partir de 1924, però, l’economia va millorar i es va crear un clima
d’entesa entre les potències.
67. 5. ELS “FELIÇOS ANYS 20”?
Un creixement econòmic desigual
Desprès de la guerra l’hegemonía economica es va desplaçar des
del Regne Unit cap als Estats Units i Nova York es va convertir
en el centre financer mundial.
La readaptació de les economies europees a la pau va ser llarga i
difícil a causa de la destrucció provocada per la guerra, la inflació i
l’augment de l’atur.
La crisi va ser molt forta a Alemanya perquè havia de pagar les
reparacions de guerra, la qual cosa va produir una espectacular
pujada dels preus i una pèrdua de valor de la seva moneda, el marc.
A partir de 1923 es va produir un creixement de la producció, un
descens de l’atur i una millora del nivell de vida als països europeus.
68. 5. ELS “FELIÇOS ANYS 20”?
El triomf de les primeres dictadures
La situació política a Europa era molt diferent de la d’abans de la
guerra. Els imperis autoritaris havien desaparegut i en els nous
països es van implantar règims democràtics.
Però les noves democràcies eren fràgils. En un moment de
crisi economica, es van generar tensions socials i en alguns països
es van generar tensions socials d’obrers i camperols.
Entre les classes mitjanes i altes, es va estendre la por que
hi hagués una revolució comunista, com la de Rússia.
En aquest context en alguns països es van impostar règims
dictatorials.
En 1922 Mussolini, líder del Partit Nacional Feixista, va
arribar al poder, i en 1925 comenta la instauració de la dictadura
feixista.
70. 5. ELS “FELIÇOS ANYS 20”?
El triomf de les primeres dictadures
Benito Mussolini
71. 5. ELS “FELIÇOS ANYS 20”?
La politica internacional: de la tensió a l’esperança
Al començament dels anys 20 la tensió entre França i
Alemanya era visible. La situació va esclatar quan Alemanya que
patia la crisi, no va poder pagar a França les reparacions que li
devia. Aquest país, sense aquests ingressos tampoc podia fer front
al deute que havia contret amb els Estats Units durant la guerra.
Davant això l’exèrcit français va ocupar la regió del Ruhr (1923),
la zona més rica d’Alemanya on hi havia carbó i acer.
França volia explotar i quedar-se els recursos i els beneficis. Però els
treballadors alemanys van respondre amb la resistència passiva i
vagues.
75. 5. ELS “FELIÇOS ANYS 20”?
Per solucionar el problema, els EEUU van posar en marxa el pla Dawes:
Alemanya rebria un prèstec dels EEUU per poder pagar les reparacions als
aliats i aquests, al seu torn, serien capaços de pagar els seus deutes als
Estats Units.
La millora econòmica va generar un ambient de distensió política
i una bona entesa entre França i Alemanya. En 1925 es signa el
tractat de Locarno, per qual Alemanya reconeixia les seves
fronteres i la zona desmilitaritzada quedava sota el control
britànic i italià.
Alemanya va ser admesa en la Societat de Nacions.
Es crea a partir de Locarno, una sensació d’eufòria que es va
transmetre a la vida econòmica i social, per això s’anomena
apuesta poca els feliços anys 20
