Els orígens de Catalunya i l'expansió territorial

1. TEMA 4
CATALUNYA A L’EDAT MITJANA:
ORÍGENS I EXPANSIÓ TERRITORIAL

2. LA CONQUESTA MUSULMANA
DE LA PENÍNSULA (711-718)

3. LA MARCA HISPÀNICA (801)

4. Degut a la necessitat de
protegir la seva frontera
davant l’impuls dels
musulmans, els reis francs
creen una franja defensiva al
sud dels pirineus
Aquest territori es coneixerà
com a Marca Hispànica i
quedarà establerta el 812
poc després de la conquesta
de Barcelona (801)
La marca va ser dividida en
comptats, defensats i
governats per un comte.
Els comtes eren escollits, i
destituïts, pels monarques
francs a qui juraven fidelitat i
vassallatge
El futur territori català va quedar
dividit en 9 comtats: Pallars,
Ribagorça, Urgell, Cerdanya,
Barcelona, Girona, Osona,
Empúries, Rosselló

5. La dominació dels àrabs dels
territoris del nord de Catalunya
va ser breu i no es van arribar a
islamitzar, reben el nom de
Catalunya Vella*.
La zona sud i oest restà més de
tres-cents anys sota domini
musulmà i es coneix com
Catalunya Nova
*Comprèn els territoris que van des dels
Pirineus, al Llobregat i el seu afluent el
Cardener, fins al Segre mitjà i la Conca de
Tremp

6. Els orígens de la dinastia catalana
●
Del 812 fins l’any 878 els nobles
francs van dominar els comtats
catalans
●
Guifré el Pelós (878-897) fou
l’últim comte nomenat pels reis
francs
●
Va obtenir de la monarquia els
comtats de Barcelona, Girona,
Cerdanya, Conflent i Urgell
●
A la seva mort (897), els seus fills
heretaran els comtats sense esser
designats per la monarquia franca.
Aquest serà el primer pas cap a la
independència dels comtats
●
Amb la seva mort comença la
dinastia del Casal del Barcelona

7. Borrell II (927-992), net de Guifré el Pelós,
havia heretat tots els territoris del seu avi.
Era considerat el primer dels comtes
catalans.
Va intentar mantenir bones relacions tant
amb l’imperi carolingi com amb el califat
L’any 985 Almansor va saquejar i destruir
Barcelona (ràtzia).
Per defensar el territori va demanar ajut al
rei Franc, Hug Capet. Aquest li va denegar
l’ajuda i Borrell II va decidir trencar el pacte
de vassallatge que els unia a l’Imperi Franc
L’any 988 els comtats catalans
s’independitzen de facto de l’Imperi
carolingi. La independència formal no va ser
reconeguda oficialment pels francs fins al
1258 amb el tractat de Corbeil
Des d’aquell moment els comtes catalans
actuen com a sobirans del seu territori
L’any 985 la ràtzia d’Al-Mansur va
devastar i incendiar Barcelona i molts
dels seus habitants van morir o van ser
deportats a Còrdova com esclaus.

9. La Feudalització de la societat catalana
Al segle X els comtes van repoblar els seus territoris concedint
petites parcel·les de terra als pagesos que van esdevenir
propietaris lliures (alous)
La revolta feudal (S.XI) els nobles, vassalls dels comtes, volen
conquerir noves terres i augmentar les seves rendes
La política de Ramón Berenguer I de pau amb les Taifes a canvi
de tributs, paries, no agradava als nobles.

10. La revolta feudal va tenir dues conseqüències:
1) Afebliment de poder dels comtes, perquè els nobles actuaven cada cop
amb més independència i convertien el càrrec en hereditari.
2) La feudalització del territori i la generalització de la servitud. Els
nobles van apropiar-se de bona part de la terra i els pagesos van haver
d’encomanar-se als nobles i esdevenir serfs
Ramon Berenguer I (1035-1076) , comte de
Barcelona, va pactar amb els nobles, els quals
es van reconèixer vassalls seus a canvi
d’acceptar l’establiment del feudalisme i el
sotmetiment de la pagesia a les seves terres.
Al mateix temps va consolidar la seva autoritat
sobre els altres comtes.
Va quedar establerta així l'hegemonia de la
casa comtal de Barcelona.

11. ●
Remença personal: els pagesos sotmesos a la servitud de la gleva no podien
abandonar el mas que treballaven sense haver-se redimit per part del seu senyor
feudal. La redempció afectava no solament el pagès, sinó també la muller i, sobretot,
els fills i filles.
●
Intestia: és un dret senyorial que penalitzava els pagesos que morien sense fer
testament. La penalització consistia en la confiscació d'una part dels seus béns, en la
majoria dels casos, en una tercera part.
●
Eixorquia: dret pel qual el senyor rep una tercera part de l'herència del pagès que no
té descendència.
●
Cugucia: si la muller del pagès era trobada culpable d'adulteri, el senyor rebia la meitat
dels béns si la dona tenia el consentiment del seu marit, o la totalitat dels béns, si la
dona no el tenia.
●
Àrsia: indemnització que el pagès ha de pagar al senyor en cas d'incendi fortuït de les
seves pertinences.

12. Històricament el dret comú a la Catalunya Vella es
va bastir en base als Usatges de Barcelona

13. L’expansió territorial (segles XI-XIII)
Amb la caiguda del califat de Còrdova el 1031 i l’establiment
dels regnes de taifes els comtes catalans van exigir als
musulmans el pagament de tributs (paries).
En diverses expedicions militars van conquerir ciutats
estratègiques com Tàrrega (1056), Agramunt (1078), Balaguer
(1105) i Tarragona (1117).
Ramon Berenguer IV va conquerir les taifes de Lleida i de
Tortosa. Posteriorment va continuar l'avanç cap al sud i, el 1153,
va capitular Siurana, la darrera ciutat sota control islàmic al
territori català.

15. El domini
d’Occitània
Els diners de les paries i
l’impuls econòmic del
segle XI permeten
l’expansió catalana al nord
dels pirineus.
Ramon Berenguer I va
comprar els comtats de
Rasès i Carcassona l’any
(1069)
Els comtes catalans van
adquirir drets sobre altres
comtats occitans (Albi,
Nimes...)
Ramon Berenguer III es
casarà amb Dolça de
Provença (1112) i obtindrà
el control sobre gran part
d’Occitània.

16. La formació de la Corona d’Aragó
●
Els comtats d’Aragó s’independitzen
del regne Franc i s’uneixen per crear
el regne d’Aragó (1035)
●
L’any 1137, Ramon Berenguer IV,
comte de Barcelona, i Peronella, filla
de Ramir II d’Aragó, van convenir
matrimoni.
●
Berenguer IV va ser reconegut com
a príncep d’Aragó i va fer-se càrrec
del govern del regne.
●
El matrimoni es va celebrar l’any
1150 quan Peronella tenia 14 anys i
Berenguer 37!
●
El fill del matrimoni, Alfons el Cast
(1162-1196), fou el primer a ostentar
el títol de rei d’Aragó i compte de
Barcelona i governar ambdós
territoris de manera unificada.

17. LA DINASTIA CATALANOARAGONESA (1162-1410)
●
Amb Alfons el Cast (1162-1196) comença la dinastia catalanoaragonesa
●
Els monarques ostentaran el títol de comte de Barcelona i rei d’Aragó.
●
Els reis seran del llinatge del Casal de Barcelona (descendents de Guifré
el Pelós)
●
El Casal de Barcelona dominarà la corona catalanoaragonesa fins la mort
de Martí l’Humà (1410)
●
La Corona d’Aragó s’organitzarà com una confederació de territoris, és a
dir, cada territori manté les seves lleis, les seves institucions i la seva
llengua
●
Els territoris històrics de la Corona d’Aragó seran els comtats catalans i els
regnes d’Aragó, València i Mallorca

18. Nom del comte regnat Relació dinàstica
Guifré I -el Pelós- 878-897 Inaugura la dinastia.
Borrell I 897-911 Fill de l'anterior.
Sunyer I 911-947 Germà de l'anterior.
Borrell II 947-988 fill de l'anterior.
Ermessenda de Carcassona 992-1021 Esposa de l'anterior.
Berenguer Ramon I 1021-1035 Fill de l'anterior.
Ermessenda de Carcassona 1035-1039 Mare de l'anterior.
Ramon Berenguer I 1039-1076 Nét de l'anterior.
Almodis de la Marca 1052-1071 Esposa de l'anterior.
Ramon Berenguer II 1076-1082 Fill de l'anterior.
Berenguer Ramon II 1076-1097 Germà de l'anterior.
Ramon Berenguer III 1097-1131 Nebot de l'anterior.
Ramon Berenguer IV 1131-1162 Fill de l'anterior.
Alfons I -el Cast- 1162-1196 Corona d’Aragó
Pere I -el Catòlic- 1196-1213 fill de l'anterior
Jaume I -el Conqueridor- 1218-1276 fill de l'anterior
Pere II -el Gran- 1276-1285 Fill de l'anterior.
Alfons II -el Franc- 1285-1291 Fill de l'anterior.
Jaume II -el Just- 1291-1327 germà de l'anterior
Alfons III -el Benigne- 1327-1336 Fill de l'anterior.
Pere III -el Cerimoniós- 1336-1387 Fill de l'anterior.
Joan I -el Benigne- 1387-1396 Fill de l'anterior.
Martí I -l’Humà- 1396-1410 Fi de la dinastia
Peronella i Ramon Berenguer IV
Llinatge del Casal
de Barcelona
(878-1410)

19. Les primeres conquestes de la Corona
d’Aragó i la pèrdua d’Occitània
La conquesta de nous
territoris
●
Ramon Berenguer IV
completa la conquesta del
territori català amb la
conquesta de les taifes de
Tortosa (1148) i Lleida
(1149) i l’enclavament de
Siurana (1153).
●
Alfons I el Cast
aconsegueix conquerir les
terres d’Aragó i funda la
ciutat de Terol (1171)

20. Els repartiments i el repoblament de terres
Procedència dels pobladors de Lleida
Catalunya nova
●
Els territoris estaven densament
poblats i existien grans ciutats com
Tortosa i Lleida
●
El repartiment de terres es va fer
entre aquells que havien participat
de la conquesta: els nobles, les
ordres militars i els ordres religiosos
●
El repoblament es va fer amb
pagesos procedents de Catalunya
vella. Eren pagesos lliures
●
A les ciutats es van atorgar cartes
de poblament per atreure nous
pobladors. Les cartes asseguraven
que els habitants serien lliures de
servituds senyorials

21. La pèrdua d’Occitània
●
El catarisme, va arrelar amb força a
Occitània. El papa Innocenci III va
convocar una croada contra els
Càtars.
●
El rei de França recelava del poder
dels comtes catalans i volia
recuperar el control d’Occitània
aprofitant el conflicte càtar.
●
Pere I el Catòlic va posicionar-se al
costat dels nobles occitans, els seus
vassalls, i va lluitar contra els croats.
●
Al 1213 va ser derrotat a la batalla
de Muret i la Corona d’Aragó va
perdre els comtats occitans
●
Jaume I signa el Tractat de Corbeil
(1258) renuncia als drets sobre
Occitània i Lluís IX sobre els
comtats catalans
https://youtu.be/75g5CcBFUuI

22. L’expansió de la corona catalanoaragonesa al llarg del segle XIII
va orientar-se cap al sud de la Península i la Mediterrània
Per què?
1. La possibilitat d’expansió cap la nord dels Pirineus va quedar
tancada amb la Batalla de Muret (1213)
2. La decadència i la feblesa dels regnes de taifes (Las Navas de
Tolosa, 1212)
3. Els interessos de la burgesia catalana que volia ampliar el
comerç cap a la Mediterrània i els interessos de la noblesa
aragonesa que volia adquirir noves terres
L’expansió del segle XIII

24. La conquesta de les Balears (1229-1287)
●
Fou una demanda dels comerciants i nobles catalans perquè era un
regne musulmà ric, un bon centre de comunicacions i una base pirata
des d’on s’atacaven els vaixells i les costes catalanes
●
Jaume I el Conqueridor va conquerir Mallorca (1229) i Eivissa (1235).
El seu nét, Alfons el Benigne, conquerirà Menorca (1287)
●
Les illes van ser organitzades com un regne autònom al si de la
Corona d’Aragó, amb institucions similars a les catalanes.
https://youtu.be/awxmhSilij4?t=36

25. La conquesta del regne València (1238-1245)
●
La conquesta va ser una
iniciativa dels nobles
aragonesos i dels ordres
religioses militars (volien
més terres)
●
Jaume I aconsegueix la
capitulació de la ciutat de
València (1238) i avança
fins al port de Biar (1245)
●
Al segle XIV, Jaume II, va
ocupar les terres d’Alacant,
Elx i Oriola (que esdevindrà
la frontera definitiva de la
Corona d’Aragó
●
València es va constituir com
a un regne federat a la
Corona d’Aragó, regit pels
seus propis furs i Corts.

26. Els repartiments i el repoblament de terres
Mallorca
●
El repartiment es va fer entre els organitzadors de la
ocupació (nobles, ordres militars i grans mercaders)
●
Es va repoblar amb catalans de les ciutats marítimes,
sobretot empordanesos
●
La població musulmana va morir durant la conquesta.
Els que va sobreviure van marxar a l’exili o van ser
reduïts a l’esclavitud
València
●
La major part dels musulmans va quedar-se al nou
regne i es van convertir en vassalls dels nous senyors
●
El repoblament es va fer amb emigrants catalans que
van ocupar la costa i amb aragonesos que van ocupar
l’interior

27. L’expansió per la Mediterrània
●
Al llarg del segle XIII l’expansió
per la Península se l’havien
repartida entre el regne de
Castella i la Corona d’Aragó
mitjançant diversos tractats
●
Jaume I va conquerir Múrcia,
repoblada per catalans però
lliurada al seu gendre, Alfons X,
en compliment dels acords.
●
Els successors de Jaume I van
començar aleshores una
expansió militar i comercial per
la Mediterrània
Jaume I el Conqueridor (1208-1276)
https://youtu.be/px877j7e99Y

28. ●
Catalunya va esdevenir una
potència marítima a la
Mediterrània amb una gran
flota i un exèrcit de soldats
mercenaris (Almogàvers)
●
Pere II el gran, va conquerir
Sicília (1282-1283)
●
Jaume II, va conquerir
Sardenya (1323-1329)
●
Els Almogàvers, comandats
per Roger de Flor, va ocupar
els ducats d’Atenes i
Neopàtria (1311)
●
Al segle XV, Alfons el
Magnànim, va dirigir la
conquesta del regne de
Nàpols (1435-1442)
L’expansió per la Mediterrània
https://youtu.be/1mqIn13dkaw

29. https://youtu.be/W9XTBEMN_Yk

30. L’expansió catalanoaragonesa i les rutes comercials a la Mediterrània segles XIII-XV

31. MATERIALS AUDIOVISUALS
https://youtu.be/v5lDYDPg2IA (història de cat 10 min)
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/ermessenda/ermessenda-capitol-1/video/3408250/ (Ermesenda1)
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/ermessenda/ermessenda-capitol-2/video/3408310/ (Ermesenda 2)
https://youtu.be/Q9sX47Fzjjc (Comtes – Guifré el Pilós)
https://youtu.be/jgjyp3axjdY (Comtes – Borell II)
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Jaume-I-memoria-dun-rei/video/3082191/ (Jaume I, memòria
d’un Rei)
https://youtu.be/b8AfxI1vtO4 (Jaume I rei dels valencians)
https://youtu.be/kbXHwKO93fw (Jaume I)
https://youtu.be/M38E0IaQGOw (Pere II el Gran 30 minuts)
https://youtu.be/awxmhSilij4 (La conquesta de Mallorca)
https://youtu.be/yQD3ipWS-e4?t=214 (GES resum història medieval)
https://youtu.be/RgFNXAYLZCU (la conquesta catalana de Mallorca)