1. La transició i la democràcia
(1975-86)
El final de la dictadura (1973-86).
El primer govern de Suárez.
El camí cap a la democràcia.
La Catalunya autònoma (1977-1986).
La difícil consolidació de la
democràcia (1978-1982).

2. Tema 6: La Transició i la Democràcia (1975-86).
A) EL FINAL DE LA DICTADURA
(1973-75).
• El govern d’Arias Navarro “el espíritu del 12 de febrero”.
• La reorganització de l’oposició.
• La fi del desenvolupament econòmic la crisi del petroli.
• La mort del dictador. 20 de novembre de 1975.
B) EL PRIMER GOVERN DE SUÁREZ.
EL CAMÍ CAP A LA DEMOCRÀCIA.
• La Llei de Reforma Política (LRP) eliminació dels òrgans de govern del
franquisme.
• Les primeres eleccions democràtiques. 15 de juny de 1977.
• L’estat de les Autonomies.
• La Constitució de 1978
1. Monarquia parlamentaria.
2. Política de consens. Negociació i
acords.
3. “Estat social i democràtic de dret”.
4. Dret a l’autonomia. Oficialitat del
castellà a més de les llengües pròpies
de les regions autònomes.
5. Exèrcit supeditat al poder civil.
6. Declaració de drets fonamentals i
llibertats.
7. Llibertat de mercat, possibilitat de
planificació econòmica.
C) LA CATALUNYA AUTÒNOMA
(1977-1986).
GENERALITAT PROVISIONAL
(1977-80).
• Retorn de Tarradellas de l’exili.
• Restabliment de la Generalitat:
govern d’unitat.
• Estatut de Sau (1979).
• Primeres eleccions al parlament.
Victòria de J. Pujol.
GENERALITAT ESTATUTÀRIA
(1980-1986).
• Hegemonia de CiU fins 2003.
• El sistema de partits a
Catalunya.
D) LA DIFÍCIL CONSOLIDACIÓ DE
LA DEMOCRÀCIA (1978-1982).
• Context de crisi econòmica internacional.
• Els pactes de la Moncloa (1977).
• El segon govern de la UCD.
• Els obstacles de la democràcia (Involucionisme polític, colpisme militar, el
terrorisme i l’extrema dreta).
• El cop d’estat del 23-F.
E) ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA
(1982-1986...)
• Els governs del PSOE. Felipe González.
• Grans reformes: fiscal, econòmica, sanitat i educació.
• Política exterior: incorporació a l’OTAN i entrada a la CEE (UE).

3. La transició i la democràcia
(1975-86)
A) El final de la dictadura (1973-75)
El govern d’Arias Navarro
(desembre 1973 a juliol de 1976)

4. La transició i la democràcia
(1975-86)
A) El final de la dictadura (1973-75)
La reorganització de l’oposició.

5. La transició i la democràcia
(1975-86)
A) El final de la dictadura (1973-75)
La fi del desenvolupament:
la crisi econòmica

6. La transició i la democràcia
(1975-86)
A) El final de la dictadura (1973-75)
La fi del desenvolupament: la crisi econòmica

7. La transició i la democràcia
(1975-86)
A) El final de la dictadura (1973-75)
La desaparició del dictador

8. La transició i la democràcia
(1975-86)
A) El final de la dictadura (1973-75)
La desaparició del dictador
Comandament de les forces armades.
Direcció del Movimiento Nacional
Potestat de sancionar decrets lleis
Capacitat de convocar referèndums
Capacitat de nomenar i destituir els presidents
del govern.

9. La transició i la democràcia (1975-86)
A) El primer govern de Suárez.
El Camí cap a la democràcia.
Opció immobilista.
Opció reformista
L’opció antifranquista

10. La transició i la democràcia (1975-86)
B) El primer govern de Suárez.
El Camí cap a la democràcia.
Adolfo Suárez (1932)

11. La transició i la democràcia (1975-86)
B) El primer govern de Suárez.
El Camí cap a la democràcia.
La Llei de Reforma Política (LRP)
La peça clau del primer govern de Suárez va ser LA LLEI DE LA REFORMA
POLÍTICA, que pretenia legalitzar els partits polítics (encara que contenia
algunes condicions –presumiblement per al PCE-), reconèixer els drets
fonamentals de les persones i preveia un sistema electoral democràtic.
Finalment la llei fou aprovada per les corts franquistes
(a canvi de no demanar responsabilitats polítiques als
dirigents franquistes). El 15 de desembre de 1976 fou
sotmesa a referèndum i aprovada pel 81% dels
votants.

12. La transició i la democràcia (1975-86)
B) El primer govern de Suárez.
El Camí cap a la democràcia.
La Llei de Reforma Política (LRP)
...els mesos següents....
Llibertat sindical
Amnistia de presos polítics
Legalització dels partits polítics
Dissolució del TOP
Dissolució del Movimiento Nacional
Excepte el PCE i ERC
(legalitzats una mica més tard)
Convocatòria eleccions generals
al 15 de juny de 1977

13. La transició i la democràcia (1975-86)
B) El primer govern de Suárez.
El Camí cap a la democràcia.
Les primeres eleccions democràtiques. 15/6/77

14. La transició i la democràcia (1975-86)
B) El primer govern de Suárez.
El Camí cap a la democràcia.
Les primeres eleccions democràtiques. 15/6/77
UCD (Unió de Centro Democrático)
El seu líder era Adolfo Suárez. Més que un partit era una
plataforma o grup de diferents forces polítiques. Hi havia
des de grups de la dreta reformista del règim franquista
(Martín Villa, per exemple) a demòcrates cristians
(Landelino Lavilla) o a socialdemòcrates (Fernández
Ordóñez). Encara que aquest grup es va crear de forma
tardana (el 3 de maig) tenien avantatge ja que el seu líder
Suárez havia estat clau en el procés democratitzador.
Resultat: 166 diputats (34.44% del sufragi).
Nou govern de Suárez de la UCD.
Partit dissolt l’any 1983.
Segon govern de Suárez de la UCD (1979).

15. La transició i la democràcia (1975-86)
B) El primer govern de Suárez.
El Camí cap a la democràcia.
Les primeres eleccions democràtiques. 15/6/77
PSOE (Partido Socialista Obrero Espanyol)
Es presentava com una alternativa renovadora. Grup polític actiu
durant l’antifranquisme. Les seves figures més destacables eren
Felipe González i Alfonso Guerra (escollits com a líders al Congrés
de Suresnes). Representaven els interessos de l’esquerra política.
Resultats: 118 diputats (29.32% del sufragi).
Primer partit a l’oposició durant el govern de Suárez.
Obtindrà la majoria absoluta a les eleccions de 1982 gràcies al lideratge de F.
González. Governarà Espanya durant el període 1982-1996.

16. La transició i la democràcia (1975-86)
B) El primer govern de Suárez.
El Camí cap a la democràcia.
Les primeres eleccions democràtiques. 15/6/77
PCE (Partit Comunista d’Espanya).
Els seus líders eren els antics dirigents comunistes que havien
tingut un paper important durant la guerra (Carrillo, Dolores
Ibárruri). Volien donar un missatge conciliador. També hi havia
joves polítics que havien lluitat en contra del règim dins el territori
espanyol en plena clandestinitat. Abans de l’arribada de la
democràcia, havien estat el grup més actiu i més influent de
l’antifranquisme espanyol.
Resultats: 20 diputats (9.33% del sufragi).
Partit que defensava les idees comunistes. La gran majoria d’ells alineats a favor de les idees
que defensava la URSS.
Durant els anys 90, el PCE formarà part de l’actual Izquierda Unida.

17. La transició i la democràcia (1975-86)
B) El primer govern de Suárez.
El Camí cap a la democràcia.
Les primeres eleccions democràtiques. 15/6/77
AP(Alianza Popular).
Presidida per Manuel Fraga Iribarne. Formaven part d’aquest
partit, antics procuradors de les Corts franquistes i fins i tot
ministres de Franco. Es presentà com a partit conservador i amb la
intenció de fer canvis graduals, reformant les lleis franquistes però
sense intenció de fer una constitució i una canvi important.
Resultat: 16 diputats (8.21% del sufragi).
Partit que defensava un canvi gradual cap un sistema democràtic, però sense cap mena de
trencament amb el passat.
L’any 1989, Alianza Popular es convertirà en Partido Popular de la mà de José Maria Aznar.
José Maria Aznar fou el primer dirigent del PP en formar govern (1996-2004).
L’any 2011 arribaria el govern del Mariano Rajoy.

18. La transició i la democràcia (1975-86)
B) El primer govern de Suárez.
El Camí cap a la democràcia.
Les primeres eleccions democràtiques. 15/6/77
Catalunya
resultats
Segona força 18.2%
Tercera força 16,8%
Última força 3,5%
Quarta força 16,8%
Sisena força 4,5%
Cinquena força 5,6%
Primera força 28,4%
Coalició anomenada
Socialistes de Catalunya.

19. La transició i la democràcia (1975-86)
B) El primer govern de Suárez.
El Camí cap a la democràcia.
La Constitució de 1978.
Gabriel Cisneros, José Pedro Pérez Llorca i Miguel Herrero de Miñón de la
UCD; Miquel Roca i Junyent de CDC; Manuel Fraga Iribarne d'AP; Gregorio Peces-
Barba del PSOE, i Jordi Solé Tura del PCE-PSUC.
“els set pares de
la Constitució”
La redacció de la Constitució i la seva posterior aprovació fou possible gràcies a la política de consens de la gran majoria de forces polítiques.
L’objectiu era que el text tingués el màxim de suport possible. Per aquest motiu, la constitució presentava certa ambigüitat en temes cabdals.

20. La transició i la democràcia (1975-86)
B) El primer govern de Suárez.
El Camí cap a la democràcia.
La Constitució de 1978.
• Monarquia parlamentaria. La corona té funcions
representatives.
• Espanya es defineix com: “estat social i democràtic de dret”.
• Dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions. Oficialitat del
castellà a més de les llengües pròpies de les regions autònomes.
• Exèrcit supeditat al poder civil.
• Declaració de drets fonamentals i llibertats.
• Llibertat de mercat, possibilitat de planificació econòmica.
• Separació dels tres poders. Poder legislatiu Bicameral. Poder
judicial independent. Sistema executiu clàssic.
• Caràcter No Confessional de l’estat, malgrat alguns matisos.
• La Constitució preveu mecanismes per a la seva reforma, i la
instauració del Tribunal Constitucional.

21. La transició i la democràcia (1975-86)
B) El primer govern de Suárez.
El Camí cap a la democràcia.
La Constitució de 1978.
Referèndum del 6 de desembre de 1978- 87% a favor- 33% d’abstencions.

22. La transició i la democràcia (1975-86)
B) El primer govern de Suárez.
El Camí cap a la democràcia.
L’Estat de les Autonomies
1r. La constitució va regular la possibilitat que totes les regions
es convertissin en Comunitats autònomes.
2n. L'article 151 regulava que les regions històriques (Catalunya,
País Basc i Galícia) tinguessin accés a l’Autonomia.
“...café para todos...”
3r. L’article 143 ampliava les condicions perquè altres regions
també tinguessin accés a un règim autònom.
Actualment Espanya està configurada per 17
CCAA i 2 ciutats autònomes (Ceuta i Melilla).

23. La transició i la democràcia (1975-86)
C) LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1977-1986).
LA CATALUNYA PROVISIONAL (1977-1980)
Aprovació d’un Estatut
d’Autonomia.
“...llibertat, amnistia, estatut d’autonomia...”
Retorn del president de la Generalitat a l’exili (Tarradellas) el 23
d’octubre de 1977.
“Ciutadans de Catalunya: ja sóc aquí!”
Manifestació de l’11 de setembre de 1976 amb més d’1 milió de persones.
L’Assemblea de parlamentaris catalans
(juny de 1977) volia:
Restauració de la Generalitat.
Retorn de Tarradellas.
Formació d’un govern provisional.
Suárez va permetre el retorn del
president i el restabliment
provisional de la Generalitat.
Primer govern de la
Generalitat presidit per
Tarradellas amb gairebé tots
els grups polítics.
Elaboració d’un Estaut.

24. La transició i la democràcia (1975-86)
C) LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1977-1986).
LA CATALUNYA PROVISIONAL (1977-1980)
Estatut de Sau (1979-2006)
Comissió de 20
diputats catalans
Redacció de
l’estatut al
parador de Sau
Aprovació per
l’Assemblea de
parlamentaris
Aprovat pel
Congrés de
Diputats de
Madrid.
Aprovat en Referèndum a l’octubre de 1979 pel poble
de Catalunya (88,1% a favor).

25. La transició i la democràcia (1975-86)
C) LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1977-1986).
LA CATALUNYA PROVISIONAL (1977-1980)
Estatut de Sau (1979-2006)
Algunes característiques de l’Estatut.
Catalunya és una nacionalitat que es constitueix en comunitat autònoma (CCAA).
El català és la llengua pròpia de Catalunya en cooficialitat amb el castellà.
El dret català té preferència sobre qualsevol altre.
La Generalitat és la institució que organitza l’autogovern de Catalunya. A partir d’aquesta es
donen tres institucions:
a.- El Parlament (poder legislatiu elegit per sufragi Universal)
b.- El president (elegit pel parlament)
c.- Consell Executiu (tenia atribucions executives)
L’Estatut contempla com a òrgan judicial màxim dintre de Catalunya el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC).
La Generalitat té competències (possibilitat de fer normes)exclusives .
La Generalitat té competències compartides.

26. La transició i la democràcia (1975-86)
C) LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1977-1986).
LA CATALUNYA PROVISIONAL (1977-1980)
Estatut de Sau (1979-2006)
Algunes característiques de l’Estatut.
L’Autonomia catalana es finançaria a partir de les transferències de l’estat, i/o dels recursos
propis que pogués generar la Generalitat . La clau de la caixa era de l’estat.
La Generalitat tindrà competències compartides (Estat-Generalitat) en treball, justícia, ports i
aeroports, ordenació de transports, medi ambient, institucions penitenciaries, etc...
Generalitat tindrà competències (possibilitat de fer normes) exclusives en matèries de
turisme, cultura, investigació, règim local, ordenació del territori, obres públiques, assistència
social i educació.

27. La transició i la democràcia (1975-86)
C) LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1977-1986).
LA CATALUNYA PROVISIONAL (1977-1980)
Primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1980)
Partit % Escons
CiU 27.7 43
PSC-PSOE 22.3 33
PSUC 18.7 25
CC-UCD 10.5 18
ERC 8.9 14
Partido Socialista
Andaluz
2.6 2
Altres (AP i d’altres). 8.1 -
Total 100 135
Sistema de partits molt diferenciats
amb la resta de l’estat. Amb noves
formacions i una correlació
diferent.
El model bipartidista espanyol no
s’ha consolidat a Catalunya. És un
sistema més pluripartidista.

28. La transició i la democràcia (1975-86)
C) LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1977-1986).
LA CATALUNYA PROVISIONAL (1977-1980)
Primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1980)
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) fou fundat
l’any 1974 a Montserrat de la qual Jordi Pujol n’era el
secretari general. S’havia coalitzat a l’any 1978 amb Unió
Democràtica de Catalunya (UDC) liderada per Miquel Coll i
Alentorn. L’objectiu d’aquesta coalició CiU era aglutinar tot el
vot nacionalista moderat amb un programa de recuperació
de la personalitat històrica de Catalunya i assumir el màxim
de competències admeses per l’estatut.
Guanyador de les eleccions.
CiU.
President de la Generalitat de
Catalunya durant el mandat
1980-2003.

29. La transició i la democràcia (1975-86)
C) LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1977-1986).
LA CATALUNYA PROVISIONAL (1977-1980)
Primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1980)
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Partit
creat a l’any 1978 i federat amb el PSOE espanyol, amb Joan
Reventós com a secretari General. L’objectiu polític del partit
sempre fou defensar les postures ideològiques de l’esquerra
amb un clar accent catalanista. Tenia un ampli suport de les
classes mitjanes catalanes i de sectors obreristes.
PSC-PSOE
El PSC no va arribar a la
presidència de la Generalitat fins
l’any 2003 de la mà de Pasqual
Maragall.
El segon president de la
Generalitat de
Catalunya amb el
tripartit fou el socialista
José Montilla (2006-
2010).

30. La transició i la democràcia (1975-86)
C) LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1977-1986).
LA CATALUNYA PROVISIONAL (1977-1980)
Primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1980)
En aquestes eleccions es van presentar formacions
històriques catalanes que tenien el seu origen en la
República, com per exemple: Esquerra Republicana de
Catalunya liderada per Heribert Barrera (ERC), el Partit
Socialista Unificat de Catalunya liderada per López
Raimundo (PSUC), o l’esmentada UDC (Unió Democràtica de
Catalunya).
Altres formacions històriques
Malgrat algunes
crisis internes
d’ERC, esquerra va
poder articular un
discurs nacionalista
i millorar la seva
incidència electoral.
Cinquena força
electoral.
L’any 1987 la crisi del
PSUC va donar lloc a
l’actual formació
política de Iniciativa
per Catalunya-Verds.
Unió (UDC) havia estat
una formació creada
l’any 1931. Defensaven
les idees demòcrata-
cristianes. Formació
integrada dins de
Convergència. Liderada
per Coll i Alentorn.

31. La transició i la democràcia (1975-86)
C) LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1977-1986).
LA GENERALITAT ESTATUTÀRIA (1980-1986)
• Consolidació definitiva de les institucions pròpies de Catalunya.
• Recuperació de la llengua i la cultura catalana en tots o gairebé
tots els àmbits de la vida pública.
• Millora de les infraestructures i dels serveis públics i/o la
reordenació del territori (41 comarques i creació dels Consells
Comarcals).
• Certa cohesió social de la societat amb la presència d’un important
segment de població immigrant.

32. La transició i la democràcia (1975-86)
C) LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1977-1986).
LA GENERALITAT ESTATUTÀRIA (1980-1986)
La millora de les infraestructures materials i dels serveis pública va
posar sobre la taula el tema del finançament autonòmic. Alguns sectors
polítics consideraven que Catalunya necessitava més recursos
econòmics.
L’aprovació de la LOHPA l’any 1982 (Llei orgànica d’harmonització del
procés autonòmic) va provocar que la transferència de competències es
realitzaria progressivament segons la capacitat de cada comunitat
autònoma fins a arribar a equiparar a les unes i les altres.
Algunes dificultats.

33. La transició i la democràcia (1975-86)
D) LA DIFÍCIL CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (1978-1982).
Context de crisi econòmica internacional
• La Transició va néixer enmig d’una crisi econòmica (que
s’arrossegava des de 1973) molt forta. Recordeu que la
inflació estava molt alta i l’increment de l’atur (taxes
superiors al 20%) era constant.
Pactes de la Moncloa

34. La transició i la democràcia (1975-86)
D) LA DIFÍCIL CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (1978-1982).
Pactes de la Moncloa (1977).
• Es van realitzar a l’octubre de 1977, i amb el mateix esperit
de consens amb què posteriorment s’abordaria la redacció de
la Constitució, les principals forces polítiques del Congrés de
Madrid, les principals forces empresarials i algun sindicat
van acordar una sèrie de mesures necessàries per aturar la
crisis econòmica.
Aquests són alguns dels personatges clau de
la Transició espanyola i autors del Pacte de la
Moncloa. Tierno Galván (PSP), Santiago
Carrillo (PCE), personatge no identificat, Joan
Reventós (PSC), Felipe González (PSOE),
Adolfo Suárez (UCD), Fraga Iribarne (AP),
Leopoldo Calvo Sotelo (UCD) i Roca i Junyent
(CDC).

35. La transició i la democràcia (1975-86)
D) LA DIFÍCIL CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (1978-1982).
El Segon Govern de la UCD i els obstacles de la
democràcia.
• Noves eleccions generals l’1 de març de 1979, que
s’efectuaren segons les regles que marcava la nova
Constitució. Els resultats van ser similars a les de 1977. El
triomf va ser per la UCD (presidida per Suárez), seguida del
PSOE i com a tercera força el PCE.
La UCD va formar govern en minoria parlamentària.
Va continuar la línia continuista que marcaven els
Pacte de la Moncloa.

36. La transició i la democràcia (1975-86)
D) LA DIFÍCIL CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (1978-1982).
El Segon Govern de la UCD i els obstacles de la
democràcia.
La crisi de la UCD
Accions desestabilitzadores del terrorisme d’ETA, dels
GRAPO i de grups d’extrema dreta vinculats a l’antic aparell
del franquisme.

37. La transició i la democràcia (1975-86)
D) LA DIFÍCIL CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (1978-1982).
El Segon Govern de la UCD i els obstacles de la
democràcia.
La crisi de la UCD
El maig de 1980, el PSOE va presentar a les Corts una
Moció de Censura contra la UCD.
En aquell moment l’activitat governamental es va paralitzar.
El govern va agreujar la seva crisi degut a la poca força
parlamentària.

38. La transició i la democràcia (1975-86)
D) LA DIFÍCIL CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (1978-1982).
El Segon Govern de la UCD i els obstacles de la
democràcia.
La crisi de la UCD
Fraccionament absolut de la UCD.
Suárez presenta la dimissió el 29 de gener de 1981.
Leopoldo Calvo Sotelo
(vicepresident segon amb Suárez) serà l’encarregat de substituir-lo.
Leopoldo Calvo Sotelo (1926-2008). Segon president de la
democràcia espanyola. El seu mandat va durar tan sols 9 mesos.
Discurs televisiu de Suárez on anuncia la seva dimissió (29/1/81)
Petició d’ingrés d’Espanya a l’OTAN.

39. La transició i la democràcia (1975-86)
D) LA DIFÍCIL CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (1978-1982).
El cop d’estat del 23-F.
• Ja sabeu que una amenaça al sistema democràtic era
l’estament militar: tenien molts recels de la legalització del
PCE, del procés autonòmic (estatuts d’autonomia) i del
terrorisme d’ETA i d’altres grups de l’extrema esquerra.

40. La transició i la democràcia (1975-86)
E) ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA.
Els governs del PSOE. Felipe González.
Finalment, Calvo Sotelo (president del govern en substitució de Suárez)
decidirà dissoldre el Parlament i convocar eleccions generals. Aquestes es
celebraran a l’octubre de 1982 i donaran el triomf al PSOE. Podem dir
que acabava la transició i es consolidava el
règim democràtic a Espanya.

41. La transició i la democràcia (1975-86)
E) ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA.
Les grans reformes econòmiques, laborals i
polítiques.
Grans Reformes
Política econòmica.
Política laboral.
Política de drets i llibertats.
Política antiterrorista.

42. La transició i la democràcia (1975-86)
E) ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA.
La Política exterior.
Aquells anys es van intensificar les negociacions per entrar a la CEE. Això culminarà
amb la signatura de l’acta d’adhesió el 12 de juny d 1985 i l’entrada l’1 de gener de
1986. Espanya passava a formar part de la UE (12 països membres en aquell
moment).
Comunitat Econòmica Europea CEE.
Actual Unió Europea UE.

43. La transició i la democràcia (1975-86)
E) ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA.
La Política exterior.
Un altre fet important serà l’entrada d’Espanya a la OTAN (1986). Recordeu que Felipe
González estant a l’oposició es va manifestar contrari a entrada a l’OTAN i va manifestar
la seva intenció de fer un referèndum. Doncs, una vegada en el poder i pressionat per la
CEE (la majoria de membres també eren de l’OTAN), el PSOE va rectificar la seva posició i
va fer el referèndum però demanant el vot positiu (l’esquerra política i sindical
demanava el vot negatiu) amb una forta campanya publicitària. El resultat seria d’un
52% dels vots a favor de l’entrada.
L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès NATO: North Atlantic Treaty
Organisation), a vegades coneguda també com a Aliança Atlàntica, és una organització
internacional establerta l’any 1949 amb l'objectiu de col·laborar entre els seus membres en
els camps polític, econòmic i militar. Fou dissenyat per a ser una garantia de seguretat dels
estats de l'Europa Occidental davant la Unió Soviètica i els seus aliats en ple context de la
Guerra Freda.