Restauració i revolucions a l Éuropa del XIX.

1,731 views

Published on

Restauració i revolucions a l Éuropa del XIX.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,731
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
24
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Restauració i revolucions a l Éuropa del XIX.

  1. 1. La Restauració i la nova onada revolucionària (1820-1848) Les revolucions polítiques (1776-1848)
  2. 2. La Restauració i la nova onada revolucionària
  3. 3. La Restauració Què s'entén per Restauració ? En què consistir el Congrés de Viena? Quins van ser el seus objectius? Què és el sistema de congressos? Quines diferències hi havia entre la Santa Aliança i la Quàdruple Aliança? A què es refereix l´expressió “ aliança entre Tron i Altar ”?
  4. 4. La Restauració Després de la derrota de Napoleó, es va iniciar una època de reacció antiliberal que anomenem Restauració . Durant aquest període els monarques de l´Antic Règim van recuperar el poder i van governar seguint els principis de l´absolutisme, com si la Revolució francesa no hagués passat mai. Què va succeir a la batalla de Waterloo? Què vol dir absolutisme ? Napoleó en la batalla de Waterloo Què vol dir liberal ?
  5. 5. La Restauració En el Congrés de Viena es va intentar reconstruir el nou mapa europeu. Després de la derrota de Napoleó, les potències van buscar una nova distribució territorial que garantís una pau duradora i evités revolucions. Els canvis que es van introduir en el mapa europeu tenien com a objectiu reduir el nombre d´estats i frenar l´expansionisme francès. El Congrés de Viena (1815)
  6. 6. La Restauració El Congrés va tenir tres protagonistes: Metternich Ministre d´Àustria Alexandre I Tsar de Rússia Talleyrand Ministre d´exteriors francès
  7. 7. La Restauració El mapa de la Restauració
  8. 8. La Restauració Els canvis principals van ser tres: 1- França va tornar a les fronteres que tenia abans de la Revolució. 2- Es van enfortir dos estats coixí per dificultar una possible expansió francesa. Al nord, el regne d´Holanda va assimilar Bèlgica, i al sud, el regne del Piemont va rebre Savoia i Gènova. 3- Àustria, Prússia i Rússia van guanyar territoris de manera equilibrada per tal que ningú no tingués cap mena d´hegemonia sobre els altres. Què vol dir estat coixí ?
  9. 9. La Restauració El Congrés de Viena va iniciar el sistema de congressos . A partir d´aleshores, amb l´objectiu d´evitar una confrontació militar, les potències van decidir reunir-se per discutir els problemes internacionals i solucionar-los amb la diplomàcia. Però el Congrés de Viena va crear nous problemes, com ara les unions de Bèlgica i Holanda o de Suècia i Noruega, i no va resoldre els nacionalismes ignorats de Polònia, Itàlia o Alemanya, qüestions que centraran les polítiques del segle XIX. Què vol dir diplomàcia ? Què vol dir nacionalisme ?
  10. 10. La Restauració Les potències europees van buscar la manera de consolidar la Restauració mitjançant un sistema d´aliances. Es van crear dos blocs : 1- La Santa Aliança , formada per Prússia, Rússia i Àustria, i més tard per França, tenia un caràcter antiliberal. Els seus membres es comprometien a intervenir on calgués per defensar l´absolutisme. 2- La Quàdruple Aliança , formada per la Gran Bretanya, Àustria, Prússia i Rússia, buscava defensar l´ordre creat en el Congrés de Viena.
  11. 11. La Restauració L´expressió “ aliança entre Tron i Altar ”era el principi que animava els estats que constituïren la Santa Aliança . Amb aquest principi es reconeixia el dret diví dels reis i el suport de l‘Església a la monarquia.
  12. 12. La Restauració Joseph de Maistre Primer . Cap Constitució no és el resultat d’una deliberació. Els drets dels pobles no estan mai escrits [...]. Els drets escrits són només títols declaratoris de drets anteriors, dels quals només es pot dir que existeixen perquè existeixen [...]. Tercer . Els drets del poble parteixen de les concessions dels sobirans, però els drets dels sobirans i l’aristocràcia no tenen data ni autor [...]. Setè . Cap nació no es pot donar la llibertat si no la té [...]. Desè . La llibertat sempre ha estat un do dels reis [...]. Joseph de Maistre , Consideracions sobre França A les seves  Consideracions sobre França  (1796), el polític contrarevolucionari i filòsof legitimista Joseph de Maistre exposava bona part del que seria l’ideari legitimista de la Restauració absolutista del primer terç del segle XIX: Vegeu blog de Vicente Moreno Cullell : http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/06/el-pensament-legitimista-a-l%E2%80%99europa-de-la-restauracio-absolutista/
  13. 13. La Restauració PRINCIPIS DE LA RESTAURACIÓ LEGITIMITAT: Cada potència és responsable de l´ordre internacional. RESPONSABILITAT: No es possible la pau sense un monarca legítim (no constitucional) INTERVENCIÓ: Les potències han d´intervenir per restaurar qualsevol monarquia en perill per una revolució. SISTEMA DE CONGRESSOS: Els congressos seran els àrbitres per a la resolució de problemes.
  14. 14. Espanya: Liberalisme i restauració. La guerra del Francès va tenir profundes conseqüències polítiques. L´absència de la família real va deixar a Espanya un buit que va ser cobert per juntes locals i provincials que van garantir l´ordre i van organitzar la resistència. Més tard es va fundar una Junta Central Suprema , amb l´objectiu de coordinar l´actuació de les diferents juntes. En plena guerra, la Junta General va convocar les Corts, que es van reunir a Cadis perquè era l´única ciutat que els francesos no havien ocupat. La majoria dels diputats eren liberals , malgrat que hi havia una minoria, els servils , que només volien el retorn de Ferran VII i el manteniment de l´Antic Règim.
  15. 15. Espanya: Liberalisme i restauració. Les Corts van elaborar la Constitució de 1812 . La primera constitució de la història d´Espanya. Aquesta constitució reflectia els principis del liberalisme polític : - Reconeixement de la sobirania nacional. - Reconeixia la divisió de poders. - Reconeixia el sufragi universal masculí.
  16. 16. Espanya: Liberalisme i restauració. Les Corts de Cadis van aprovar moltes lleis orientades a la supressió de les bases jurídiques i institucionals de l´Antic Règim: es van suprimir les senyories, es va abolir la Inquisició, es van prohibir els gremis i es va declarar la igualtat dels espanyols davant la llei. Constitució de Cadis de  19 de març de 1812 Art. 3. La soberanía reside esencialmente en la Nación, y por lo mismo pertenece a ésta exclusivamente el derecho de establecer sus leyes fundamentales. Art. 4. La Nación está obligada a conservar y proteger por leyes sabias y justas la libertad civil, la propiedad y los demás derechos legítimos de todos los individuos que la componen. Art. 15. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey. Art. 16. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el Rey. Art. 17. La potestad de aplicar las leyes en las causas civiles y criminales reside en los tribunales establecidos por la ley. Art. 366. En todos los pueblos de la Monarquía se establecerán escuelas de primeras letras, en las que se enseñará a los niños a leer, escribir y contar, y el catecismo de la religión católica, que comprenderá también una breve exposición de las obligaciones civiles. Art. 371. Todos los españoles tienen libertad de escribir, imprimir y publicar sus ideas políticas sin necesidad de licencia, revisión o aprobación alguna anterior a la publicación, bajo las restricciones y responsabilidad que establezcan las leyes. Per què la primera constitució espanyola se la coneix amb el nom de La Pepa ?
  17. 17. Espanya: Liberalisme i restauració. El mes de març de 1814, Ferran VII va tornar a Espanya. Els liberals esperaven que el rei jurés la Constitució de Cadis. Els servils esperaven que abolís la Constitució i restaurés l´Antic Règim El rei va derogar la Constitució i les reformes aprovades durant la guerra. Va restaurar els privilegis del clergat i de la noblesa i els va dispensar de pagar impostos. Era el retorn de l´Antic Règim.
  18. 18. Espanya: Liberalisme i restauració. Ferran VII va governar de manera absoluta durant sis anys (1814-1820), durant els quals va ser aconsellat per una camarilla d´amics. Els liberals van ser perseguits i molts van haver de marxar a l´exili per evitar la presó. . Els liberals, alguns d´ells militars, van intentar restaurar el liberalisme mitjançant els pronunciaments . Els pronunciaments era una forma d'insurrecció militar que tenia com a objecte canviar el govern o el sistema polític. Ferran VII
  19. 19. Les revolucions de 1820 i 1830.
  20. 20. Les revolucions de 1820 i 1830. Les revolucions europees en aquest període es van basar en dues ideologies : - liberalisme : rebutjava l´absolutisme i buscava recuperar els drets i les llibertats que havia reconegut la Revolució Francesa. - nacionalisme : d´havia originat durant l´expansió napoleònica, que havia exacerbat els sentiments de pertinença a una nació. Però la reorganització del Congrés de Viena havia ignorat la identitat històrica, cultural i de costums com ara el polonès, el belga, el noruec, l´italià o l´alemany.
  21. 21. Les revolucions de 1820 i 1830 La llibertat guiant al poble , d´Eugène Delacroix (1830) Un dels temes capitals de la pintura romàntica va ser l’històrico-al·legòric. És el cas, per exemple, de  La Llibertat Guiant el Poble  de Delacroix. Aquest pintor va pintar la tela per a celebrar la Revolució francesa de 1830, un cant a la revolta parisenca que és una mostra dels compromís dels artistes romàntics amb els esdeveniments històrics del seu temps. El quadre representa la llibertat (figura al·legòrica) que, onejant la bandera (un altre element simbòlic que agermana tots els francesos), fa avançar el poble i, al voltant de l’obra, Delacroix va escriure al seu germà: “ He pintat un tema modern, una barricada, i si no he lluitat per la pàtria, almenys pintaré per a ella. Això m’ha posat d’un humor immillorable ”. Vicente Moreno Cullell , El romanticisme , Ciències socials en xarxa http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/22/el-romanticisme/
  22. 22. Les revolucions de 1820 i 1830. A Espanya, el 1820 va triomfar el pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego , que va proclamar la Constitució de 1812. Ferran VII va haver de jurar la Constitució , alliberar els presos polítics i convocar eleccions per reunir a les Corts. Entre el 1820 i el 1823 (període conegut com Trienni Liberal ), els liberals van instaurar les reformes que s´havien aprovat a Cadis i van formar la Milicia nacional per defensar el règim liberal per les armes, si calia. Rafael del Riego
  23. 23. Les revolucions de 1820 i 1830. Durant el govern liberal es van produir diversos intents de cops d´estat per part dels absolutistes amb el suport del rei i alguns països europeus . El 1823 la Santa Aliança va enviar tropes a Espanya, els Cent Mil Fills de Sant Lluís , que van restituir Ferran VII com a rei absolut. Què era la Santa Aliança ?
  24. 24. Les revolucions del 1848 El moviment revolucionari de 1848 es va caracteritzar pel fet que es va estendre a molts països i perquè, a més del liberalisme i el nacionalisme, també va tenir un component de revolució social i obrera .
  25. 25. Les revolucions del 1848 En aquest any les revolucions van afectar a França, a l´Imperi austríac (Itàlia, Bohèmia, Hungria), Polònia, Prússia i Alemanya, però no van tenir èxit en cap cas.
  26. 26. Les revolucions del 1848 Quins van ser els motius de la revolta del mes de febrer de 1848 a França? Què van aconseguir els revolucionaris? Per què es van tornar a rebel·lar el mes de juny? Quines van ser les conseqüències d´aquesta segona revolta?
  27. 27. Les revolucions del 1848 El mes de febrer, el règim cada cop més moderat i corrupte de Lluís Felip es va haver d´enfrontar amb una revolució que va tenir com a resultat la proclamació de la II República . El nou règim no va satisfer les demandes dels obrers, que van tornar a rebel·lar-se en les revolucions del mes de juny, on van ser derrotats. Conseqüències: 1- Elaboració de la Constitució de 1848 , molt moderada. 2- En les eleccions va guanyar Lluís Napoleó Bonaparte , nebot de Napoleó. 3- El seu govern va imposar un sistema cada cop més autoritari. 4- L´any 1851 va posar fia a la República i va proclamar el II Imperi.
  28. 28. Les revolucions del 1848 La Revolució francesa acaba d’entrar, d’aquesta manera, en un període definitiu. França és una República: la República francesa no té cap necessitat de ser reconeguda per a existir, és de dret natural, és de dret nacional [...]. La República francesa vol, però, entrar en la família dels governs com una potència normal, i no com un fenomen pertorbador de l’ordre europeu [...]. La proclamació de la República francesa no és un acte d’agressió contra cap forma de govern del món [...]. La guerra no és, doncs, el principi de la República francesa, tal com va ser fatal i gloriosa necessitat el 1792. El 1792 la llibertat era una novetat, la igualtat era un escàndol, la República era un problema [...]. La democràcia feia tremolar els trons i els fonaments de la societat. Avui, els trons i els pobles estan habituats a la paraula, a les formes, a les agitacions regulars de la llibertat exercida en proporcions diverses a gairebé tots els Estats, fins i tot els monàrquics. Estan habituats a la República, que té la seva forma més complerta entre les nacions més madures. Han reconegut que existeix una llibertat conservadora [...]. El sentit d’aquestes tres paraules (Llibertat, Igualtat, Fraternitat) aplicades a les nostres relacions exteriors és: alliberament de França de les cadenes que pesen sobre la seva constitució i sobre la seva dignitat; recuperació del rang que ha d’ocupar al nivell de les grans potències europees; en fi, declaració d’aliança i amistat amb tots els pobles. Si França té consciència de la missió liberal i civilitzadora que té encomanada, no hi ha cap d’aquelles paraules que signifiqui guerra. Si Europa és prudent i justa, no hi ha cap d’aquelles paraules que no signifiqui pau [...]. Alphonse de Lamartine , Manifest a les nacions d´Europa (1848) Alphonse de Lamartine
  29. 29. Activitats Història 4t ESO Grup Promotor Santillana 2008 Qüestionari: 1- Llegueix el text de Lamartine . 2- A què es refereix quan parla de la guerra de 1792? 3- Quines idees pretén transmetre? 4- Quina data figura al peu del document? En quin context situaries el text? 5- Què signifiquen les dues últimes frases? Definició de revolució burgesa : Una revolució és un canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d’una societat. El món contemporani va forjar-se a través d’una sèrie de revolucions protagonitzades per la burgesia, la classe social emergent. Formada per elements molt heterogenis, aquesta va aprofitar la crisi de l’Antic Règim per plantejar la seva demanda de poder polític. Així, la Revolució burgesa és el procés mitjançant el qual es va anar substituint el vell ordre de l’Antic Règim, basat en el feudalisme i en la monarquia absoluta de dret diví, per un nou ordre polític basat en la sobirania nacional, la divisió de poders, la representació a través d’eleccions periòdiques i el dret a la igualtat, a la llibertat i a la propietat. Tot això havia de ser reconegut i expressat per una constitució i garantit per la llei, la força pública i l’exèrcit. Els primers exemples de revolucions burgeses van ser les revolucions nord-americana i la francesa. D’aquesta manera, les revolucions liberal-burgeses són el conjunt de revolucions promogudes per la burgesia seguint les noves idees de llibertat i igualtat de la Il·lustració. El cicle revolucionari burgès començaria amb la Revolució americana (1776-1783) i la Revolució francesa (1789-1799) i es tancaria el 1848 amb l’anomenada primavera dels pobles. Vicente Moreno Cullell , La revolució burgesa , Ciències socials en xarxa, http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/09/25/la-revolucio-burgesa/

×