1. Tema 11: “LA TRANSICIÓ”
Història
2on de Batxillerat
2. Apartat 1:
“La preparació de la democràcia”
• A Catalunya s’havien format organitzacions d’oposició
al règim durant els últims anys del franquisme.
• L’any 1969 es crea la Coordinadora de Forces
Polítiques que aglutinava diversos partits polítics, com
el PSUC, ERC o Unió Democràtica de Catalunya.
• També van néixer nous partits: Convergència
Democràtica de Catalunya (CDC), catalanistes
conservadors, Convergència Socialista o
Reagrupament Socialista (tots dos, partits socialistes
catalans).
3. Apartat 1:
“La preparació de la democràcia”
• En 1971 es va formar l’Assemblea de
Catalunya, que incorporava, a més de partits
polítics, organitzacions sindicals
clandestines, associacions de veïns, col·legis
professionals, etc.
• Els objectius de l’Assemblea de Catalunya eren
aconseguir llibertats polítiques, amnistia pels
presos polítics, recuperar l’Estatut d’Autonomia
de 1932 i convocar manifestacions per reclamar
la fi de la dictadura.
4. Apartat 1:
“La preparació de la democràcia”
• A Espanya van aparèixer plataformes semblants. La
Junta Democràtica va ser creada en juliol de 1974.
• Participaven CC.OO. i diversos grups comunistes i
d’esquerres. La Junta Democràtica pretenia crear un
govern provisional que implantés la democràcia i
convoqués eleccions.
• No va aconseguir els seus objectius degut a que la
dreta democràtica i el PSOE no van participar-hi.
• El PSOE, juntament amb la UGT, el PNB i altres
organitzacions d’esquerres, van crear la Plataforma de
Convergència Democràtica que tenia uns objectius
similars als de la Junta Democràtica.
5. Apartat 2:
“La transició cap a la democràcia”
• Amb la mort de Franco el 20 de novembre de
1975 comença un procés de transició política per
convertir Espanya en un estat democràtic i
integrat a Europa.
• Les bases de la transició estaven marcades anys
enrere pels sectors reformistes del propi règim
franquista.
• El 22 de novembre de 1975 Joan Carles de Borbó
va ser proclamat rei d’Espanya, com Franco havia
previst. El rei va mantenir el govern d’Arias
Navarro.
7. Apartat 2:
“La transició cap a la democràcia”
• El govern era immobilista i l’oposició política
començava a impacientar-se. Les mobilitzacions
populars van ser reprimides amb duresa per part de la
policia.
• Es van succeir les vagues obreres (al mateix temps
laborals i polítiques) i manifestacions populars on es
demanava: llibertat, amnistia, estatuts d’autonomia i
ajuntaments democràtics.
• El 30 de juny de 1976 Arias Navarro va dimitir i el va
substituir un jove reformista del règim, Adolfo Suárez.
El nou president del govern iniciaria la transició cap a
la democràcia, amb el vist i plau del rei.
8. Apartat 1:
“La transició cap a la democràcia”
La vaga de la Motor Ibérica de
Barcelona (actual Nissan) va
durar 100 dies de l’any 1976.
9. Apartat 2:
“La transició cap a la democràcia”
Suárez jurant el
càrrec de
president del
govern davant el
rei i la figura
de Jesucrist.
10. Apartat 2:
“La transició cap a la democràcia”
- Suárez va amnistiar alguns presos polítics,
- es va posar en contacte amb els grups de l’oposició,
- va elaborar la Llei de Reforma Política (LIRP) on es
proclamava la democràcia i la sobirania popular a Espanya,
- a més d’iniciar un procés per canviar les Corts franquistes
per un Parlament bicameral format pel Congrés dels
Diputats i el Senat, basats en el sufragi universal.
- Va posar data a les primeres eleccions democràtiques a
Corts constituents (15 de juny de 1977),
- va legalitzar els partits polítics (excepte els comunistes)
- i va desmantellar les institucions franquistes.
11. Apartat 2:
“La transició cap a la democràcia”
• Suárez no ho va tenir gens fàcil: el “búnquer”, és a dir, els
franquistes més intransigents es van oposar als canvis.
• Si una majoria de procuradors en Corts va votar a favor de
la LIRP va ser per la garantia que van rebre del rei i del
president de que els nous governs democràtics no
exigirien cap responsabilitat legal als implicats a la
dictadura.
• Per tant, es pot afirmar que la Transició va ser un pacte on
Espanya es va convertir en una democràcia, a canvi de
passar pàgina i no acusar als franquistes de les seves
accions durant la dictadura o la guerra civil.
12. Apartat 2:
“La transició cap a la democràcia”
• La LIRP va ser consultada al poble espanyol en
referèndum el 15 de desembre del 1976.
• Les forces d’esquerra van demanar l’abstenció
(que va ser d’un 23%) degut al seu rebuig de
veure com els franquistes dirigien el procés de
transició.
• El poble va votar “sí” a la llei (94 %) i les forces
d’esquerra van canviar d’estratègia, començant a
acceptar la “transició institucional” i abandonant
el model de “transició rupturista”.
13. Apartat 3:
“Les traves a la Transició”
• El camí cap a les primeres eleccions
democràtiques tampoc va ser fàcil:
1) Els grups terroristes d’esquerra i de dreta van
intensificar les seves accions. L’exemple més clar
va ser l’assassinat de cinc advocats laboralistes
vinculats al PCE al carrer Atocha de Madrid
(gener de 1977) per part d’un grup d’ultradreta.
2) Les manifestacions i la repressió policial
augmentaven.
14. Apartat 3:
“Les traves a la Transició”
Multitudinari enterrament dels advocats comunistes morts a l’atemptat
Del carrer Atocha de Madrid (1977) per part de l’ultradreta.
16. Apartat 3:
“Les traves a la Transició”
EVOLUCIÓ DE LA CONFLICTIVITAT LABORAL (1970-1979)
Anys Nombre de vagues iniciades Nombre de treballadors afectats
1970
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979
1.547
542
853
743
1.730*
2.807
3.662
1.194
1.128
2.680
440.114
196.665
236.421
303.132
426.037
504.300
2.558.800**
2.955.600
3.863.800
5.713.200
*El nombre de vagues es dispara amb la Crisi del Petroli
** El nombre de treballadors en vaga es dispara per les convocatòries de
“vaga general”.
17. Apartat 3:
“Les traves a la Transició”
• Es coneix com “terrorisme tardofranquista” al
conjunt d’accions violentes protagonitzades per
grups feixistes durant el període de Transició i fins
a principis dels anys 80.
• Els grups més actius van ser:
- Batallón Vasco Español (BVE): fins a 24 morts.
Les seves víctimes preferides eren membres o
simpatitzants d’ETA. Alguns dels seus integrants
eren policies o guàrdia civils.
- Guerrilleros de Cristo Rey: d’ideologia carlina.
19. Apartat 4:
“Les primeres eleccions”
• Aquesta és la relació de grups polítics estatals
que van participar a les eleccions a Corts
constituents del 15 de juny de 1977:
- Unión de Centro Democrático (UCD): el partit de
Suárez. Estava format per reformistes del règim
(liberals i democristians). CENTRE-DRETA
- Alianza Popular (AP): liderat per una coalició de
franquistes que acceptaven la democràcia: antics
falangistes (Fraga) i tecnòcrates de l’Opus (López
Rodó). DRETA
21. Apartat 4:
“Les primeres eleccions”
- PSOE: liderat per Felipe González i Alfonso
Guerra. Al Congrés de Suresnes (1974), el
partit a l’exili va escollir González com a
líder, qui va optar per la ideologia
socialdemòcrata (descartant el marxisme).
CENTRE-ESQUERRA
- PCE: liderat per Dolores Ibárruri i Santiago
Carrillo, va ser legalitzat per Suárez en la
Setmana Santa del mateix any 1977.
(Ideologia comunista). ESQUERRA
22. Apartat 4:
“Les primeres eleccions”
Dolóres Ibárruri, “La Pasionària”
amb Santiago Carrillo (PCE)
Felipe González amb Alfonso Guerra
(PSOE) cantant sense gaire convenciment
“La Internacional”
23. Apartat 4:
“Les primeres eleccions”
• Relació de grups polítics catalans:
- Partit Socialista de Catalunya (PSC): liderat per Joan
Reventós. Federat amb el PSOE, socialdemòcrates
federalistes. CENTRE-ESQUERRA CATALANISTA
- PSUC: liderat per Gregori López Raimundo. Partit
comunista català. ESQUERRA CATALANISTA
- Pacte Democràtic: coalició formada per partits
catalanistes conservadors, com Convergència
Democràtica de Catalunya o Unió Democràtica de
Catalunya. Líder: Jordi Pujol. CENTRE-DRETA
NACIONALISTA.
25. Apartat 4:
“Les primeres eleccions”
• A les eleccions va guanyar la UCD de Suárez, amb un
gran resultat del PSOE.
• Els partits més radicals, PCE i AP, van patir greus
derrotes.
• Resultat de les eleccions a Espanya:
- UCD: 34% dels vots, 165 escons (d’un total de 350).
- PSOE-PSC: 29%, 118 escons.
- PCE-PSUC: 9%, 20 escons.
- AP: 8%, 16 escons.
- Altres: 31 diputats.
26. Apartat 4:
“Les primeres eleccions”
• A Catalunya van guanyar clarament les forces
d’esquerra, amb pocs vots catalanistes.
• Resultat de les eleccions a Catalunya:
- PSC-PSOE: 28%
- PSUC: 18%
- UCD: 17%
- PDC: 17%
27. Apartat 5:
“L’etapa constituent”
• Les noves Corts sorgides de les eleccions van
aprovar la Constitució que van elaborar 7
“pares” (3 d’UCD, 1 del PSOE, 1 del PCE-
PSUC, 1 d’AP i un del PDC).
• La Constitució va ser finalment ratificada en
referèndum el 6 de desembre de 1978.
• Les primeres eleccions generals quedaven
fixades per març de 1979.
28. Apartat 5:
“L’etapa constituent”
• Era un text curt (169 articles) i flexible. Es
caracteritzava per:
- Espanya és un Estat democràtic i social de dret.
- També és una monarquia parlamentària.
- Es reconeixen els drets i llibertats individuals i
col·lectius.
- Reconeixia Espanya com un conjunt de nacionalitats i
regions que podien formar Comunitats Autònomes.
- Derogació de totes les lleis i institucions franquistes
encara vigents.
29. Apartat 5:
“L’etapa constituent”
• A Catalunya es va pressionar per la creació d’un govern
autònom mitjançant manifestacions multitudinàries
com:
- la de l’11 de setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat
o
- la “manifestació del milió de persones” al Passeig de
Gràcia de Barcelona (1977).
• Suárez va permetre el restabliment d’una Generalitat
de Catalunya provisional el 23 d’octubre de 1977 amb
Josep Tarradellas com a President.
• Mesos després (1978) es va crear el Consell General
Basc i una Xunta provisional a Galícia.
30. Apartat 5:
“L’etapa constituent”
Imatge de la manifestació de l’11
de setembre de 1976 a Sant Boi
“Ciutadans de Catalunya, ja sóc
aquí!”, va dir Tarradellas
31. Apartat 6:
“Els governs d’UCD”
• Un dels fets que va marcar l’etapa de la Transició va ser la greu crisi
econòmica que patia el país. La crisi era internacional i es va
originar l’any 1973 (“Crisi del petroli”). L’augment del preu dels
carburants va provocar una greu inflació general (la més alta
d’Europa).
• A Espanya es va fer ben poc per sortir de la crisi, degut a que els
governants estaven més preocupats per la situació política:
- No va existir la reconversió industrial a Espanya. Es van
nacionalitzar indústries que van fer augmentar la despesa pública i
que no eren gens competitives.
- La crisi es va centrar en el sector industrial i, per tant, va tenir
molta repercussió a Catalunya: expedients de regulació de treball,
suspensions de pagaments i empreses fallides. L’atur va pujar del
8,1% (1973) al 19% (1982). La immigració a Catalunya es va aturar i
la població es va estabilitzar.
32. Apartat 6:
“Els governs d’UCD”
• La crisi econòmica va començar a ser una preocupació
principal pel govern de Suárez, que va convocar a les
forces de l’oposició, sindicats i patronal per signar els
Pactes de la Moncloa (octubre de 1977).
• Els principals acords van ser:
- Espanya passaria a tenir una fiscalitat similar a la resta
d’Europa: creació d’impostos sobre el patrimoni i la
renda (IRPF). Aquesta reforma permetia la consolidació
de l’estat del benestar.
- Devaluació de la pesseta.
- Major control de la despesa pública.
33. Apartat 6:
“Els governs d’UCD”
• A les eleccions generals de març de 1979 va tornar a guanyar
UCD, això sí, de manera més ajustada.
• La primera decisió de Suárez va ser aprovar l’Estatut dels
Treballadors (1980). Calia regular les relacions laborals durant la
nova etapa constitucional: llibertat sindical, dret de vaga, major
flexibilitat de sous, horaris, contractacions i acomiadaments, etc.
• Però la crisi econòmica desgastava el govern d’UCD, partit que va
perdre les eleccions municipals de 1979 (guanyades pel PSOE
que, a més, va aconseguir l’alcaldia de totes les grans capitals).
• UCD també va perdre les eleccions autonòmiques de 1980 a
Catalunya i País Basc.
34. Apartat 6:
“Els governs d’UCD”
• Aquestes derrotes electorals, juntament amb la
crisi econòmica, les manifestacions obreres, els
continus atemptats terroristes i la violència
policial van fer que el líder de l’oposició, Felipe
González (PSOE) presentés una moció de censura
(1980) contra el President Suárez.
• Adolfo Suárez va dimitir en gener de 1981.
35. Apartat 6:
“Els governs d’UCD”
• El 23 de febrer de 1981, quan era nomenat com a nou
President del govern Leopoldo Calvo Sotelo (també
d’UCD), es va produir un intent de cop d’estat militar
dirigit pel tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio
Tejero.
• El general Milans del Bosch, des de València, va ser
l’encarregat de treure els tancs als carrers.
• Durant unes hores d’incertesa, el rei Joan Carles I va fer
una declaració pública rebutjant el cop i manifestant-se a
favor de la democràcia, provocant el fracàs colpista.
• Calvo Sotelo dirigiria el govern provisional fins a les
eleccions generals anticipades d’octubre de 1982.
36. Apartat 6:
“Els governs d’UCD”
Leopoldo Calvo Sotelo
¡Todo el mundo al suelo!
Imatge kitsch del 23-F
37. Apartat 7: “La Catalunya autònoma”
• A Catalunya es va crear un govern provisional de
concentració (octubre del 77) presidit per Josep
Tarradellas. Estava format per tots els partits
importants, a excepció d’Alianza Popular.
• L’encarregat d’elaborar el nou Estatut va ser una
Assemblea de Parlamentaris que es va crear en
juny de 1977 i estava formada per diputats i
senadors catalans.
• Aquesta Assemblea va designar a 20 diputats per
redactar l’Estatut a la localitat de Sau.
38. Apartat 7: “La Catalunya autònoma”
• L’Assemblea de Parlamentaris va aprovar l’Estatut en
desembre del 1978 i va ser ratificat en referèndum en
octubre de 1979 (després del vist i plau de les Corts
espanyoles).
• Es va crear la Generalitat de Catalunya en desembre de 1979.
• Les competències de la Generalitat que garantia l’Estatut
eren, entre d’altres:
- Educació
- Sanitat
- Justícia
- Obres públiques
- Política lingüística i cultural
- Creació d’una policia (els Mossos d’Esquadra)
39. Apartat 7: “La Catalunya autònoma”
• El 20 de març de 1980 es van celebrar les
primeres eleccions autonòmiques catalanes.
• Va guanyar la coalició nacionalista
conservadora CiU (Convergència i Unió) amb
un 28% dels vots. L’esquerra va quedar
dividida entre el PSC (22%) i el PSUC (19%).
UCD va fracassar amb un 10% dels sufragis.
• Jordi Pujol va crear un govern en minoria amb
el recolzament d’ERC (9%).
40. Apartat 7: “La Catalunya autònoma”
• Pujol va voler pactar amb Suárez per aconseguir
una gran autonomia per Catalunya, però la Llei
Orgànica del Procés Autonòmic (LOHPA) de 1982
va retallar les aspiracions de més autogovern.
• Aquest fet va provocar una radicalització del
discurs nacionalista de CiU.
• Pujol va aconseguir una clara majoria absoluta a
les eleccions autonòmiques de 1984.
• Es va anar conformant “l’Espanya de les
autonomies”, amb 17 comunitats autònomes que
van aprovar els seus estatuts entre 1979 i 1983.
41. Apartat 8: “L’hegemonia socialista”
• A les eleccions generals d’octubre de 1982
Felipe González (PSOE) aconseguiria la
majoria absoluta (202 diputats) i va iniciar
una llarga presidència del govern que posaria
fi a la Transició espanyola.
• Amb l’escissió del centre entre UCD i el nou
partit de Suárez, CDS, el gran beneficiat va ser
l’AP de Fraga amb 106 diputats.
• L’altre fracàs va ser del PCE de Carrillo.
42. Apartat 8: “L’hegemonia socialista”
• Les fites més importants dels governs de
González van ser:
- Entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica
Europea (CEE) l’any 1986.
- Ampliació de la Seguretat Social i consolidació de
l’estat del benestar (pensions de
jubilació, prestació d’atur...)
- Pujada d’impostos, especialment dels directes.
- Altres: disminució d’efectius militars, nova llei
educativa, despenalització de l’avortament, etc.
43. Apartat 8: “L’hegemonia socialista”
Felipe González i el Ministre d’Afers Exteriors, Fernando Morán, signen
l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (1986)
44. Apartat 8: “L’hegemonia socialista”
• Els problemes més importants dels governs de
González van ser:
- Atemptats terroristes d’ETA
- Altes taxes d’atur. Amb la Reforma Laboral es
van introduir nous contractes de treball més
precaris que van promoure la Vaga general de
1988.
45. Apartat 8: “L’hegemonia socialista”
L’atemptat etarra a l’Hipercor de la Meridiana de Barcelona (1987) va
causar 21 morts i 45 ferits. La policia i els propietaris no van considerar
necessari desallotjar el local després de l’avís de bomba.
