1. TEMA 16 LA TRANSICIÓ
1.- ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ (1975-1982)
El panorama polític español de la decada dels 70 presentava tres alternatives: els rupturistes, els
reformistes i els immobilistes.
Es proclama Joan Carles I com a rei el 22 de novembre de 1975 el cual estableix un continuisme del
govern d'Arias Navarro amb una democratització progressiva del sistema.
el prgrama de govern d'Arias Navarro mostrava un reformisme insuficient, reproducció de "l'esperit del
12 de febrer" amb lleis extremadament restrictives per al dret de reunió i associació cosa que propicià
la decepció dels democrates.
Per a pressionar la democràcia es va crear la "coordinación democrática" que expressava la seua
voluntad de possar fi al règim. les forces de l'oposició van promoure mobilitzacions populars per
demanar llibertats democràtiques i amnistia.
A Catalunya i el País Basc es van promoure vages generals i a Madrid molts sectors van estar en vaga
durant semanes.
La tensa situació entre els immobilistes i els reformistes va propiciar que els reformistes, davant de la
incapacitat del govern d'A.N, s'esforçaren per desplaçar el govern dels immovilistes amb el vist i plau
de la monarquia. Pretenien l'evolució de les lleis i les insitucions franquistes.
El rei Joan Carles va forçar la dimisio d'A.N el president de les corts va maniobrar per imposar com a
succesor a Adolfo Suárez que va iniciar contactes amb les forces democràtiques i va promulgar l'indult
per als presos politics. A més va proposar la Llei de reforma política, que reconeixia els drets
fonamentals del poble i conferia la sobirania popular.
Aquesta llei va ser sotmesa a referendum i va ser aprovada pel 81% del votants.
Els mesos següents van prermetre la llibertat sindical i la legalització de tots els partits politics, excepte
el PCE, que finalement va ser legalitzat per consolidar la legimitat democratica de les eleccions.
Les eleccions populars es van celebrar el 15 de juny de 1977. El triomf va ser per a l'UCD, mentre que
el PSOE va quedar en 2n lloc.
Per redactar les corts es va elegir una ponència formada per diputats de tots els partits que tenien
àmplia representació a les corts. Amb la redacció de la constitució es va iniciar una política de consens
amb la negociació i acord entre les forces polítiques.
De caràcter progressista, va ser sotmesa a referendum popular el 6 de decembre de 1978. Defineix
Espanya com un estat social i democràtic, amb monarquia parlamentària, un caracter no confessional
de l'estat i una amplia declaració de drets fonamentals i llibertats civils. També es recullen els principis
rectors de la política econòmica i social a més dels drets de les autonomies.

2. 2.- CRISI ECONÒMICA, CONSENS SOCIAL I ACTITUDS VIOLENTES.
La transició va coincidir amb l'inici d'una crisi econòmica internacional a causa de la pujada del preu del
petroli, que va generar un procés inflacionista que va asolir taxes del 20% anual conseqüencia de la
recesió, entre 1973 i 1974 el dèficit de la balança comercial es va duplicar.
La depreciació de la peseta va pal·liar el deficit durant els primers anys. La crisi energètica va derivar
en una crisi industrial que va tenir 2 causes:
-l'augment dels costos i dels preus de venda com a conseqüència de l'alt consum energètic
-el gran pes de l'industria espanyola dels béns de consum
Com a resultat, l'atur va augmentar i la renda anual per habitant va pujar menys de l'1%
Els principals partits van signar el pacte de la moncloa (1977) que contenien un conjunt s'acords per a
la reforma i sanejament de l'economia i un programa d'actuació juridico-política.
En el terreny polític, el govern es va comprometre a una regulació de vida publica, en el terreny
econòmic, els objectius fonamentals van ser la reducció de l'inflació.
Els signants es van comprometre a donar suport a una reforma fisical i a un nou marc de relacions
laborals, axi com un seguit de mesures per agilitar la contractació temporal.
També es va procedir a una reforma trinutaria. L'any 1977 va entrar en vigor l'impost sobre el patrimoni
i el 78 l'IRPF. Seguidament es va iniciar la reforma de la seguretat social i un increment del seu
finançament.
Les principals amenaces provenien de l'involucionisme, el colpisme militar i del terrorisme.
Les forces de l'extrema dreta nostalgiques del franquisme es van mobilitzar per impedir la democracia
espanyola. "Guerrilleros del cristo rey" o "Batallón vasco español" - intent de colp d'estat "operación
galaxia". El terrorisme d'extrema esquerra va estar vinculat a l'aparició d'organitzacions com el GRAPO
o FRAP. La principal activitat terrorista provenia d'ETA.
3.- LA CONSOLIDACIÓ DEMOCRACTICA (1978-82).
Una vegada aprobada la Constitució, es van dissoldre les Corts i es van convocar eleccions legislatives
per al març del 1979. El triomf va ser novament per a la Unión de Centro Democrático. El nou govern
va continuar l'activitat reformista en la línia dissenyada pels Pactes de la Moncloa, que va comportar la
promulgació de l'Estatut dels Treballadors. Als problemes interns del partit governant es va afegir el
seu fracàs relatiu en les primeres eleccions municipals democràtiques, a partir de les quals es van
constituir els ajuntaments d'esquerra. Una situació similar es va produir en les eleccions autonòmiques.
L'oposició guanyava força i es beneficiava del malestar social i polític així com de la crisi interna de la
UCD. el maig del 1980, el poder executiu es va haver de sotmetre a una moció de censura presentada
pel PSOE. Davant del fraccionament de UCD, Adolfo Suárez va presentar la dimissió com a president
del govern i del partit el 29 de gener del 1981.

3. L'amenaça principal al sistema democrátic provenia fonamentalment de la pervivència en l'estament
militar de sectors hostils al procés autonòmic, el terrorisme i l'anunciada reforma de l'exèrcit com uns
signes greus d'alarma que justificaven la seua intervenció. El 23 de febrer del 1981, mentre al Congrés
de Diputats s'estava fent la votació d'investidura de Calvo sotelo com a successor de Suárez a la
presidència del govern, un grup de guàrdies civils comandat pel tinent coronel Antonio Tejero va
irrompre a l'hemicicle, va interrompre la votació per la força i va retenir tots els diputats. Paral·lelament,
el capità general Milan del bosh es va revoltar a València i va traure els tancs al carrer per imposar un
colp d'Estat militar que canviara el rumb de la política espanyola. Els objectius dels colpistes eren
confusos i segurament no coincidents, però tots compartien una clara intenció de paralitzar el procés
democràtic i d'atorgar a l'exèrcit un paper rellevant en el govern de constituir-se posteriorment. La
compareixença del rei en televisió, la matixa nit del 23 de febrer, per a desqualificar els insurrectes i
donar suport al règim constitucional va ser decisiva per a avortar el colp.
Dos dies després del colp, Leopoldo Calvo Sotelo va ser investit nou cap de govern. El govern va
firmar amb les organitzacions empresarials i sindicals l'Acord Nacional d'Ocupació. Així mateix, la Llei
del divorci, a la qual s'oposaven els grups democristians de la UCD, va ser aprovada l'abril del 1981.
Una de les decisions más transcendentals del govern va ser la petició d'ingrés d'Espanya a l'OTAN. El
28 d'agost següent, el president Calvo Sotelo va decidir dissoldre el Parlament i convocar noves
eleccions. Les eleccions generals de l'octubre del 1982, que van donar la victòria al Partido Socialista
Obrero Español,van marcar el final del procés de transició i van iniciar una etapa constitucional de
consolidació definitiva del règim democràtic a Espanya.