Presentació del tema de la Transició espanyola de 2n de Barxillerat.

1. La transició
espanyola
1975-1982

2. És el procés i l’època de transició política
entre el final de la dictadura franquista i el
restabliment de les institucions
democràtiques a l’estat espanyol.
Aquest període de temps es pot emmarcar
entre l’any 1975 (mort de Franco) i el 1982
(arribada del PSOE al poder).
DEFINICIÓ

3. La democràcia va comportar un canvi de les
institucions polítiques (Constitució del 1978) i
una descentralització de l’Estat que va fer
possible la recuperació de l’autonomia
catalana (Estatut de Sau).
El canvi polític va anar acompanyat d’una
modernització socioeconòmica i de
mentalitats, en bona part afavorida per la
integració d’Espanya a la Unió Europea (1986).
SÍNTESI

4. ÍNDEX
DE LA
TRANSICIÓ A LA
DEMOCRÀCIA
(1975-1978)
De la mort de Franco a
les eleccions de 1977
LA CONSTITUCIÓ
DEL 1978 I L’ESTAT DE
LES AUTONOMIES
L’organització
descentralitzada i les
institucions a partir de 1978
LA RECUPERACIÓ
DE L’AUTONOMIA
El restabliment de la
Generalitat i l’Estatut de
Sau
L’ETAPA DEL
CONSENS POLÍTIC
(1978-1982)
Dels Pactes de la Moncloa
a la victòria del PSOE
01 02
03 04

5. Eleccions
generals al
Congrés i Senat
Adolfo Suárez,
president del
govern
CRONOLOGIA
PRIMERA ETAPA DE LA TRANSICIÓ A ESPAÑA
Mort de Franco.
Juan Carlos I,
cap de l’Estat
Llei de Reforma
política
11/1975
6/1976
12/1976
6/1977
Referèndum de
la Constitució
espanyola
12/1978

6. Eleccions
generals al
Congrés i Senat
Dimissió
d’Adolfo Suárez
CRONOLOGIA
SEGONA ETAPA DE LA TRANSICIÓ A ESPAÑA
Eleccions
generals al
Congrés i Senat
Cop d’estat
03/1979
01/1981
23-F (1981)
10/1982
Felipe González,
president de
govern
12/1982

7. Eleccions al
Parlament de
Catalunya
Tarradellas
retorna de l’exili:
“Ja sóc aquí!”
CRONOLOGIA
LA TRANSICIÓ A CATALUNYA
Manifestació:
“Llibertat, Amnistia,
Estatut d’Autonomia”
Estatut
d’Autonomia
11-set-1977
10/1977
12/1979
03/1980
Jordi Pujol,
President de la
Generalitat
04/1980

8. DE L’IMMOBILISME
AL REFORMISME

9. Els reformistes volien crear un
sistema democràtic a partir de la
reforma progressiva de les lleis i
institucions franquistes. Per ex.,
Adolfo Suárez o Manuel Fraga.
REFORMISTES
Els immobilistes només
acceptaven la continuïtat del
règim i exigien més repressió
policial. Volien instaurar una
monarquia no democràtica. Se’ls
anomenà també els del búnker.
Pe ex., Arias Navarro i sectors molt
amplis de l’exèrcit.
IMMOBILISTES
L’oposició antifranquista volia una
ruptura amb la dictadura i la
instauració d’un nou sistema
democràtic.
RUPTURISTES

10. Els del búnker tenien el suport de l’exèrcit i d’una nova formació
política d’extrema dreta, Fuerza Nueva dirigia per Blas Piñar. Molts
dels seus membres van estar implicats en atemptats mortals

11. El 23 de novembre de 1975, Joan Carles
de Borbó és proclamat rei d’Espanya a
les Corts franquistes. Com a nou cap
d’Estat va disposar que Carlos Arias
Navarro continués al capdavant del
govern. S’imposà la línia continuista dels
sectors immobilistes del règim.
JOAN CARLES I
CAP D’ESTAT
(1975)
1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982

12. Es crea la Coordinación
Democrática, de la fusió de
Junta Democrática i la
Plataforma de Convergencia
Democrática. Popularment es
coneixerà com la Platajunta.
L’OPOSICIÓ
DEFINEIX UN
PROGRAMA COMÚ
1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982

13. OBJECTIUS
DESMANTELLAMENT
DEL MOVIMIENTO
NACIONAL I DELS
SINDICATS VERTICALS
LEGALITZACIÓ DELS
PARTITS POLÍTICS I
SINDICALS
AMNISTIA PER ALS
PRESOS POLÍTICS
CONVOCATÒRIA
D’ELECCIONS LLIURES I
PLURALS
INCORPORACIÓ DE LES REIVINDICACIONS
D’AUTONOMIA DE LES NACIONS
HISTÒRIQUES

14. A Catalunya, a més de l’Assemblea es
crea el Consell de Forces Polítiques
antifranquistes, les quals aconseguiran
que l’antifranquisme espanyol inclogui
les demandes del retorn de l’autonomia
a les nacions històriques.
L’OPOSICIÓ A
CATALUNYA
1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982

15. A Catalunya, el País Basc i a Madrid
es produeixen manifestacions i
vagues importants en diversos
sectors (1975-1976).
EL CONFLICTE
LABORAL SEGUEIX
POLITITZANT-SE
1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982

16. CONFLICTES
LABORALS A ESPANYA
Vagues
iniciades
Treballadors
afectats
1973 743 303.132
1974 1730 426.037
1975 2.807 504.300
1976 3.662 2.558.800
1977 1.194 2.955.600
1978 1.128 3.863.800
1979 2.680 5.713.200
Font: Anuari el País, 1983

17. Al març de 1976, la repressió d’una
assemblea obrera a Vitòria va acabar
amb la vida de 5 persones. Els fet no van
ser investigant ni jutjats. El responsable de
les forces de l’ordre era Manuel Fraga.
Lluis Llach compondria en homenatge el
disc Campanades a morts.

18. Les manifestacions de Barcelona de l’1 i el 8
de febrer del 1976 van convocar milers de
persones al carrer i van ser durament
reprimides per la polícia

19. LA REFORMA
POLÍTICA D’ADOLFO
SUÁREZ

20. Davant la situació de tensió creixent,
Joan Carles i els seus col·laboradors
(juny 1976) forcen la dimissió d’Arias
Navarro i imposen un nou president
reformista, Adolfo Suárez.
ADOLFO
SUÁREZ CAP
DEL GOVERN
1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982

21. ADOLFO
SUAREZ
Llicenciat en dret, va ser procurador en Corts i va
exercir diversos càrrecs en l’administració franquista,
entre els quals destaca el de secretari general del
Movimiento. Amb la crisi del franquisme, es va
alinear clarament amb els sectors reformistes i, un
cop nomenat president del govern l’any 1976, va
liderar el procés de transició a la democràcia. En les
eleccions del 1977 va ser elegit primer president de la
democràcia espanyola.
Les divisions internes, a seu partit, la UCD, el van dur a
abandonar la presidència del govern i també del
partit l’any 1982. AL cap de poc temps va crear el
Centro Democrático y Social (CDS) i va ser elegit una
altra vegada diputat per Madrid. L’any 1991 el seu
partit va desapareixer.

22. El nou govern impulsa la Ley
de Reforma Política després
d’haver establert contactes
amb les forces democràtiques.
Alguns autors parlen d’”una
voladura controlada del
régimen” o del passar “de la
ley a la ley”.
Link a la llei
LA LEY DE
REFORMA
POLÍTICA (1976)
1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982

23. LA REFORMA
Entre altres es reconeix el
concepte de la sobirania
popular, un Parlament
bicameral escollit per sufragi
universal i l’inici d’una reforma
constitucional.
La Monarquia
La sobirania nacional
Les possibles
responsabilitats del règim
franquista en anteriors
actes.
LES CORTS APROBEN LA LLEI
NO ES QÜESTIONA

24. La llei va ser sotmesa a referèndum el 15 de
desembre de 1976 i aprovada pel 81% del votants.
L’oposició d’esquerres, encara a la clandestinitat,
va demanar l’abstenció per considerar-la
insuficient, i aquesta es va situar en el 30%.

25. DECRETS
Es permet la llibertat sindical
Amnistia per a delictes polítics
Legalització de partits
Es disolt el TOP
Es liquida el Movimiento, la seva premsa i
el Sindicat Vertical
A excepció d’ERC

26. La legalització del partit comunista
(abril del 1977) va provocar una crisi de
govern i l’enfrontament amb
comandaments militars.

27. Què en penseu de la negociació per
aprovar la llei de Reforma Política
a les Corts.

28. El Govern negociarà amb
l’oposició la celebració d’unes
eleccions democràtiques pel 15
de juny de 1977 (diputats i
senadors)
ELECCIONS
DEMOCRÀTIQUES
1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982

29. Sobretot partits que havien
destacat per la seva lluita
antifranquista (PSUC-PCE,
PSC-PSOE). Comença a
destacar un jove Felipe
González.
ESQUERRES
Una nova organització de
dretes, Alianza Popular,
liderada per Fraga Iribarne i
altres ministres franquistes.
DRETES
Des del govern es constitueix
Unión de Centro Democrático
(UCD-Centristes de
Catalunya) sota la direcció
d’Adolfo Suárez.
CENTRE

30. ELS PARTITS (I)
UCD
Adolfo Suárez va crear la
Unión de Centro Democrático,
que aplegava els sectors més
moderats del franquisme, i
grups liberals i del centre.
AP
Manuel Fraga va crear Alianza
Popular, que agrupava la dreta
espanyola i els sectors
provinents de l’antic Movimiento
Nacional
PSOE
Felipe González i Alfonso
Guerra encapçalaven l’opció
socialista i socialdemòcrata
del Partit Socialista Obrer
Espanyol
PCE
Amb Santiago Carrillo i
Dolores Ibárruri van
encapçalar el Partit Comunista
Espanyol.

31. ELS PARTITS (II)
PNB
El sempre hegemònic Partit
Nacionalista Basc, de
tendència conservadora, era
liderat per Carlos Garaikoetxea
i Xabier Arzalluz.
CDC
Convergència Democràtica de
Catalunya, partit nacionalista
conservador liderat per Jordi Pujol i
Miquel Roca.
Des de 1979 va en coalició amb UDC (CiU).
ERC
Partit d’esquerres, republicà i
nacionalista. Al capdavant
d’Esquerra Republicana de
Catalunya hi hagué llavors
Heribert Barrera.
PSUC
Partit Socialista Unificat de
Catalunya, liderat per Josep Benet
i Antoni Gutiérrez, existia ja abans
del franquisme, com ERC o el PNB.

32. ELS PARTITS (III)
PSUC Partit Socialista de Cat.
PSUC (1936)
ERC (1931) ERC Esquerra Republicana de Cat.
MSC (1945)
Moviment Socialista de Cat.
FOC (1964)
Front Obrer de Catalunya
CC(1954)
Cristians Catalans / Crist Cat.
FNC Front Nacional de Catalunya
RS Reagrupament de Cat.
CSC Convergència Socialista de Cat.
FNC (1940)
RSC Reagrupament Socialista de Cat.
CDC Convergència Democràtica de Cat
UDC(1931). UDC Unió Democràtica de Cat.
CiU
Convergència i Unió
PSC-PSOE
Partit Socialista de Catalunya, Federació PSOE Catalunya
En Comú Podem
(Iniciativa per Catalunya Verds, Izquierda Unida, Esquerra Unida i
Alternativa…)
ERC
Esquerra Republicana de Cat.
CUP
Candidatura d’Unitat Popular (PSAN, MDT, Catalunya Lliure..)
Junts per Catalunya
Evolució no directa

33. MONTEJURRA
Maig 76
ALGUNS FETS
ATOCHA
Gener 77
ETA, GRAPO
1975-85
Un grup d’extrema dreta
(Triple A), maten a 5
advocats laboralistes de
CCOO.
2 morts en un
enfrontament entre
Carlistes a Montejurra.
Entre aquests any van
provocar la mort de
més de 500 persones.

34. LES ELECCIONS
DEMOCRÀTIQUES
DEL 1977

35. ELS CARTELLS
ELECTORALS

36. ELS CARTELLS
ELECTORALS

37. Les eleccions generals del 15 de
juny del 1977 van definir un
parlament clarament bipartidista,
entre el centre i les esquerres.
A Catalunya les esquerres es van
imposar en nombre total de vots.
ELS RESULTATS
DE LES
ELECCIONS
1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982

38. ESPANYA
Eleccions Generals, 1977
UCD
PSOE (o PSC-PSOE)
PACTE DEMOCRÀTIC DE CATALUNYA
PARTIT NACIONALISTA BASC

39. ESPANYA
Eleccions Generals, 1977
Participació de 78,83
UCD
165
(34,44%)
PSOE
118
(29,32%)
PCE
20
(9,33%)
AP
16
(8,21%)

40. A CATALUNYA
Eleccions Generals, 1977
PSC-PSOE 15
(28,55%)
PDC 11
(16,88%)
UCD 9
(16,90%)
PSUC 8
(18,31%)
UC-DCC 2
(5,67%)
EC-FED 1
(4,72%)
AP-CC 1
(3,55%)
ALTRES 0
(5,42%)

41. Adolfo Suárez, malgrat no
tenir la majoria absoluta,
formarà Govern. L’objectiu
principal serà serà elaborar
una nova Constitució i tirar
endavant lleis importants amb
el consens polític dels partits.
PRIMER GOVERN
DEMOCRÀTIC
PRECONSTITUCIONAL
1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982

42. La Constitució
espanyola i l’estat de
les Autonomies
Pàgines 378-379
02

43. LA CONSTITUCIÓ
ESPANYOLA, 1978

44. CONGRÉS
31/10/78
ETAPES CONSTITUCIÓ
PONÈNCIA
1/8/77
REFERÈNDUM
6/12/78
Elaboració d’una ponència
formada per 7 diputats
amb representació al
Congrés. Els pares de la
Constitució.
Aprovació del text
presentat de la ponència
en el Congrés i Senat.
El text sotmès a
referèndum, on el sí va
obtenir el 87% dels vots.

45. SOCIALS.CAT
Veure tota la presentació a