Quin fàrmac podem donar per una lumbàlgia? quin és millor per una cefalea? i si té insuficiència cardíaca que li don? per tal de resoldre aquestes i altres qüestions tenim la següent presentació.
Canvis electrocardiogràfics en pacients pediàtrics amb miocarditis. 2021Pediatriadeponent
Aproximació al diagnòstic i tractament de les miocarditis a l'edat pediàtrica. Valoració electrocardiogràfica de la miocarditis. Altres proves diagnòstiques.
Quin fàrmac podem donar per una lumbàlgia? quin és millor per una cefalea? i si té insuficiència cardíaca que li don? per tal de resoldre aquestes i altres qüestions tenim la següent presentació.
Canvis electrocardiogràfics en pacients pediàtrics amb miocarditis. 2021Pediatriadeponent
Aproximació al diagnòstic i tractament de les miocarditis a l'edat pediàtrica. Valoració electrocardiogràfica de la miocarditis. Altres proves diagnòstiques.
Full terapèutic protocol acollida. Grup Infeccioses Bages-BerguedàSAP Bages-Berguedà
El fenomen de la immigració en la darrera dècada ha suposat un canvi demogràfic molt important a Catalunya.
En l’àmbit sanitari és important poder superar els problemes que comporten les diferències culturals i idiomàtiques, i tenir coneixement de les malalties més prevalents del seu país d’origen per poder fer una prevenció i/o detecció precoç adequades.
Este documento describe la gonalgia o dolor de rodilla, incluyendo sus causas más comunes como traumatismos, lesiones de ligamentos, meniscos o artrosis. Explica los mecanismos de acción, signos y síntomas clínicos, y opciones de tratamiento quirúrgico o conservador para cada condición.
Este documento presenta un estudio observacional sobre la deprescripción de inhibidores de la bomba de protones (IBPs) en pacientes de atención primaria. El estudio evaluará la proporción de pacientes candidatos a deprescripción de IBPs, la aparición de efectos secundarios relacionados con los IBPs, y la reaparición de síntomas tras retirar los IBPs. El estudio utilizará cuestionarios y seguimiento a los 3 meses con los pacientes que acepten participar de dos cupos de médicos de familia.
Este documento presenta la metodología de un estudio observacional que evalúa la deprescripción de inhibidores de la bomba de protones (IBPs) en pacientes de atención primaria. El estudio analizará la proporción de pacientes candidatos a deprescripción de IBPs, la aparición y desaparición de efectos secundarios, y la reaparición de síntomas tras la retirada del fármaco. El estudio utilizará cuestionarios y seguimiento a los 3 meses con una muestra de 360 pacientes que toman I
Este documento describe el caso de un niño de dos años que acudió a urgencias por haber ingerido una moneda mientras jugaba. El niño fue asintomático y no presentaba dificultad respiratoria. Se propone realizar una radiografía para localizar la moneda y decidir entre un seguimiento ambulatorio o una extracción endoscópica de la moneda. También se discuten aspectos generales sobre la ingesta y aspiración de cuerpos extraños en pediatría.
El documento analiza la prevalencia de deficiencia de vitamina D en estudiantes de medicina en Gran Canaria. Los resultados mostraron que solo el 38,8% de los estudiantes tenían niveles adecuados de vitamina D, mientras que el 32,6% tenía deficiencia y el 28,6% insuficiencia a pesar de contar con los recursos para prevenirla. Esto sugiere una alta prevalencia de hipovitaminosis D incluso en poblaciones jóvenes y sanas.
Este documento describe el manejo de pacientes esplenectomizados en atención primaria. Explica que estos pacientes tienen un mayor riesgo de infecciones como sepsis fulminante y neumonía, por lo que deben recibir vacunas antigripal y antineumocócica. Además, ante fiebre deben ser tratados rápidamente con antibióticos amplio espectro. La profilaxis antibiótica también se recomienda en algunos casos de alto riesgo.
Este documento resume las pruebas habituales realizadas durante el embarazo de bajo riesgo, incluyendo análisis de sangre y orina en el primer trimestre para detectar enfermedades infecciosas, la prueba de O'Sullivan en el segundo trimestre para detectar diabetes gestacional, y ecografías en los tres trimestres para monitorear el desarrollo fetal. También describe el seguimiento en el puerperio, incluyendo cuidados en el hospital y consejos al dar de alta.
El documento resume los principales cambios fisiológicos y patologías asociadas al embarazo, clasificando los fármacos en categorías de riesgo y proporcionando recomendaciones de tratamiento. Se describen condiciones como anemia, leucocitosis, hipotensión, alteraciones cutáneas, astenia, náuseas, preeclampsia, diabetes gestacional, hipotiroidismo, problemas odontológicos, algias, edemas, hemorroides, estreñimiento, dispepsia, prurito, hipertensión arterial
3. Cas clínic
Home de 25 anys
No AP ni AF interés
No hàbits tòxics
No viatges recents
Parella estable
2 moixos
4. Cas clínic
14-08. Febre alta i MEG de 2dies
d’evolució. No clínica respiratòria,
digestiva, urinària,…
Expl. física: sense alteracions
Pla: paracetamol i control evolutiu
5. Cas clínic
16-08. Consulta per persistència de febre
alta (39ºc).
Expl. física normal
Tira orina negativa
Strepto-test negatiu
Pla: paracetamol, cito en 3 dies per a
control
6. Cas clínic
17-08. Va a URG HSLL per persistència de febre
Rx tòrax sense alteracions
Analítica: plaq. 136000, PCR 90
VEB negatiu
Pendent resultats HC i serologies VIH i CMV
Citen a CCEE de MI
8. Cas clínic
28-08. Consulta MI.
Afebril des de fa 5 dies. Assimptomàtic.
Laboratori tot normal excepte PCR 157
Donen d’alta amb diagnòstic de Sd.
febril sense focus de 10-15d d’evolució
9. Cas clínic
04-09. Torna a presentar febre >38º
+ artràlgies
Ingressa a MI per a estudi FOD
(>3setmanes)
10. Cas clínic
TAC tòraco-abdominal: melsa
discretament globulosa, sense altres
alteracions significatives
Ecocardiograma normal
Alta dia 10-09 per estar afebril i
proves sense alteracions
11. Cas clínic
20-09. Nou ingrés per febre.
Gastroscòpia: gastritis lleu
Autoinmunitat: normal
Marcadors tumorals: negatius
Sol.liciten PET TAC i estudi genètic
mutació FMF
12. Cas clínic
PET TAC: moderada repercusió
metabòlica a alguns ganglis
subcentimètrics mesentèrics associat
a hipermetabolisme difús a moll
d’os i més lleu a nivell esplènic
(probablement compatible amb
malaltia autoimflamatòria)
13. Cas clínic
OD: Sd autoimflamatori
indiferenciat, a descartar FMF en
primer lloc
S’inicia tractament amb colchicina
1mg 1-0-0
Pendent mutació FMF
15. La febre és un motiu freqüent de
consulta
Prev. àmbit hospitalari del 3%
La causa més freq és una infecció,
generalment viral
>50% s’autolimiten en <2setmanes
20% no s’arriba a trobar una causa
18. Febre d’origen desconegut
Tª >38’3ºc en vàries ocasions
durada >3 setmanes
absència de diagnòstic malgrat un
estudi adequat al menys en 3
consultes a AP o 3 dies
d’hospitalització
30. Anamnesi
ANTECEDENTS PERSONALS:
- lloc de residència
- professió
- aficions
- viatges recents
- consum de fàrmacs i productes herboristeria
- hàbits tòxics
- factors de risc per malalties trasmissió sexual
- contacte amb animals, picades, mossegades,…
31. Anamnesi
ANTECEDENTS PERSONALS:
- lloc de residència
- professió
- aficions
- viatges recents
- consum de fàrmacs i productes herboristeria
- hàbits tòxics
- factors de risc per malalties trasmissió sexual
- contacte amb animals, picades, mossegades,…
- Sanitaris: TBC, viriasis,
punxada accidental
- Veterinaris: Brucella
- Treballadors clavegueram:
leptospira
- Ramaders, enterradors,
excavadors,…: zoonosis
34. Exploració física
Estat general
Pell i mucoses
Orafaringe. S. paranasals
Zones ganglionars
Tiroides
Auscultació cardiaca i respiratòria
Abdomen
Expl. neurològica
Artèries temporals (>50 anys)
Tacte rectal
Control de pes
35. Punts claus
Signes i símptomes
Temps d’evolució
Edat del pacient
Estat inmunitari
36. Factors de risc
Hiperpirèxia
Malestar general
Alteració del nivell de conciència
Insuf. renal, cardiaca, hepàtica o respiratòria
Portadors de catèters o reservoris
Alta hospitalària recent
Edats extremes de la vida
Inmunodeprimits
37. Maneig
1ª visita:
- anamnesi i exploració física
- valorar factors de risc i signes d’alarma
2ª visita (als 7-10 dies):
- reinterrogar i explorar sempre
- iniciar proves complementàries
3ª visita (als 7-10 dies):
- continuar estudi/derivar
38. Proves complementàries 1
Hemograma
Bioq renal i hepàtica
Reactants de fase aguda
TSH
Sediment i urocultiu
ANA i FR
Mantoux
Serologies VIH, VEB i CMV
RX tòrax
Eco abdominal
43. Quan derivar
Febre de >3setmanes d’evolució si no
s’ha arribat a un diagnòstic
Deteriorament estat general
Risc de complicacions per malaltia de
base
Estudis que no es poden sol.licitar des
d’Atenció Primària