Reptes en l'atenció del pacient gran hipertens pluripatològicMarta Puig-Soler
Reptes en l'atenció del pacient gran hipertens pluripatològic. I Reunió de Coordinació Hospital Clínic - Atenció Primària en HTA i Risc Cardiovascular. 12/11/2014. Presentació realitzada per Dra. Marta Puig-Soler (CAPSBE, CAP Casanova) i Dr. Miquel Camafort Babkowski (Unitat d'HTA, H. Clínic)
Reptes en l'atenció del pacient gran hipertens pluripatològicMarta Puig-Soler
Reptes en l'atenció del pacient gran hipertens pluripatològic. I Reunió de Coordinació Hospital Clínic - Atenció Primària en HTA i Risc Cardiovascular. 12/11/2014. Presentació realitzada per Dra. Marta Puig-Soler (CAPSBE, CAP Casanova) i Dr. Miquel Camafort Babkowski (Unitat d'HTA, H. Clínic)
Sesión sobre el manejo del síncope en Urgencias, enmarcada en el curso de introducción hospitalarias a R1.
Ponente: Ana Pardo.
Mayo 2012.
Programa del curso: http://www.docencia-husc.com/attachments/CIntro.pdf
Sesión sobre el manejo del síncope en Urgencias, enmarcada en el curso de introducción hospitalarias a R1.
Ponente: Ana Pardo.
Mayo 2012.
Programa del curso: http://www.docencia-husc.com/attachments/CIntro.pdf
Se explica de forma concisa la fisiopatologia del papiledema y se discute su diagnostico diferencial y tratamiento, haciendo hincapié en la hipertensión intracranial idiopática como primera causa de papiledema.
Introducción a la práctica basada en la evidenciaTusitala51
Este documento presenta una introducción al proceso de práctica basada en la evidencia (EBP), incluyendo sus definiciones, pasos y elementos clave. Explica cómo construir una buena pregunta clínica utilizando el formato PICO, y describe los diferentes tipos de estudios clínicos, desde informes de casos hasta ensayos controlados aleatorios. El objetivo es proporcionar una introducción básica a los principios de EBP.
Este documento presenta una guía clínica para el tratamiento de la depresión en atención primaria en España. Explica que la depresión es un problema de salud pública común que afecta a casi el 10% de la población. Describe un modelo por pasos para el reconocimiento, evaluación, manejo inicial y tratamiento de la depresión leve, moderada, grave y compleja en atención primaria. La guía fue desarrollada por profesionales de salud mental y atención primaria siguiendo las mejores práctic
Dieta para pacientes con hiperuricemia (ácido úrico elevado) o gotaTusitala51
Este documento proporciona recomendaciones dietéticas para prevenir la gota. Se recomienda beber más de 2 litros de agua por día, evitar el alcohol y el ayuno prolongado, y limitar los alimentos ricos en purinas como carnes grasas, mariscos y frutos secos fritos. Además, clasifica los alimentos en tres categorías (permitidos, a limitar y desaconsejados) según su contenido de purinas y la frecuencia recomendada de consumo.
El documento discute la evidencia sobre la prevención de enfermedades cardiovasculares mediante el control de factores de riesgo como la presión arterial, los lípidos y la diabetes. Señala que aunque existen recomendaciones, los objetivos óptimos no siempre están claramente respaldados por los ensayos clínicos y que las guías difieren en sus criterios para el tratamiento farmacológico en prevención primaria.
El documento proporciona una actualización de las guías para el diagnóstico y tratamiento de la hipertensión arterial. Resume los nuevos criterios de clasificación de la hipertensión, la evaluación del riesgo cardiovascular, las estrategias de tratamiento recomendadas incluyendo el uso de monoterapia versus terapia combinada, y consideraciones especiales para poblaciones como ancianos y diabéticos.
Este documento discute la necesidad de una prescripción más prudente de medicamentos en España durante la crisis económica. Actualmente, España gasta mucho en medicamentos y es el segundo o tercer consumidor mundial per cápita. Se sugiere que una selección más inteligente de medicamentos genéricos y equivalentes terapéuticos en lugar de marcas nuevas podría ahorrar cientos de millones de euros sin comprometer la calidad de la atención. Prescribir de manera razonada requiere enfocarse en los problemas clínicos y seleccionar los medic
El documento proporciona recomendaciones sobre el manejo y prevención secundaria del infarto de miocardio. Describe la estratificación del riesgo post-infarto según factores como la fracción de eyección ventricular y la presencia de isquemia o arritmias. Recomienda el uso de antiagregantes, bloqueantes beta, IECAs y estatinas, así como abandonar el tabaquismo, controlar la hipertensión y dislipidemias, y realizar rehabilitación cardíaca que incluya ejercicio físico.
El documento discute la definición, prevalencia, pronóstico, características de los pacientes, factores genéticos, pseudoresistencia y causas de la hipertensión resistente. Revisa las recomendaciones para el tratamiento, incluyendo maximizar la adherencia, cambios en el estilo de vida, tratamiento de causas secundarias y terapia farmacológica con diuréticos y combinaciones de medicamentos.
Este documento presenta varios casos de pacientes hipertensos. Describe las lecturas de presión arterial de los pacientes en la consulta, así como los resultados de la monitorización ambulatoria de la presión arterial a través de un monitor de presión arterial de 24 horas. Finalmente, analiza las conclusiones que se pueden extraer de cada caso sobre el control y tratamiento de la hipertensión de los pacientes.
The document summarizes research on the relationship between blood pressure (BP), sleep, and health outcomes. It finds:
1) BP normally dips during sleep as the sympathetic nervous system activity decreases, but some "nondippers" do not experience this dip, putting them at higher risk.
2) Lower sleep BP more strongly predicts health outcomes than daytime BP. Extremely low or high sleep BP can also increase risks.
3) How BP is controlled during sleep, including factors like sodium balance and kidney function, impacts health outcomes more than total 24-hour BP.
4) The effects of BP-lowering drugs depend on whether they target the sympathetic nervous system, active mainly when
2. C. nefrític 1994 CRISIS HIPERTENSIVES Elisenda SM 29 anys Consulta per cefalea parietal i otàlgia D, sense vòmits ni aura fa 24 hores. No ha millorat amb paracetamol-codeína. No refereix febre. Està nerviosa. PA:198/110 FC 100bpm ACR: N, Abd: N, FO: N, Otoscòpia: N Dolor palpació ATM D M E 12/6/03 Tabaquisme (c) Migranya 1998 1999 hcap NÚM. HISTÒRIA CLÌNICA NOM Problema INACTIU DATA Problema ACTIU DATA LLISTAT DE CONDICIONANTS I PROBLEMES Esdeveniment psicosocial M E A P Data
3.
4.
5.
6. Exploració física II Mesura correcta de la pressió arterial en condicions basals amb el braçal adequat i diverses lectures.
7.
8. Segon pas: el passeig pel fons d’ull Quadrant temporal superior Quadrant temporal inferior Quadrant nasal inferior Quadrant nasal superior
9.
10.
11. CRISIS HIPERTENSIVES Elisenda SM 29 anys . Tira d’orina: normal ECG: ..... Núm. Història clínica Nom E Esdeveniments psicosocials M E A P Data Fulla de consultes hcap
12. Criteri de S okolow -Lyon = 3 7 mm Com interpretarieu l’ECG de la pacient? 17 20
26. Prenia anticonceptius orals des de 1998 . A Urgència hipertensiva P Se li administra captopril 25 mgrs oral CRISIS HIPERTENSIVES Elisenda SM 29 anys PA: 185/121 Núm. Història clínica Nom Esdeveniments psicosocials M E A P Data Fulla de consultes hcap
27. ..... A Urgència hipertensiva .... 30’ després CRISIS HIPERTENSIVES PA: 162/102 Elisenda SM 29 anys Núm. Història clínica Nom Esdeveniments psicosocials M E A P Data Fulla de consultes hcap
34. CRISIS HIPERTENSIVES A urgències es va disminuir la TA i es va indicar tractament amb beta blocadors es van retirar els anticonceptius es va desc secundarisme i valorar AOD: Ecocardio: HVE concèntrica Renina, aldosterona, catecolamines: N H tiroidees: N, Ionograma N CT 220; TAG: 403; HDL 34 AngioRNM renal: normal Elisenda SM 29 anys Núm. Història clínica Nom Esdeveniments psicosocials M E A P Data Fulla de consultes hcap
35.
36.
37.
38.
39.
40. CRISIS HIPERTENSIVES Se li va aconsellar un altre mètode anticonceptiu. Als 3 mesos estava en tractament amb bisoprolol 5 mg/dia Elisenda SM 29 anys PA: PA: 130/83 Núm. Història clínica Nom Esdeveniments psicosocials M E A P Data Fulla de consultes hcap
47. · Cal valorar les xifres de PA en el context clínic que les acompanya. · La via d'elecció és la via oral excepte en les emergències. · Bona anamnesi i detecció del incompliment. Conclusions I
48. · Molta prudència en el tractament de la fase aguda del ictus abans de tenir les probes d’imatge. · NO guiar-se exclusivament pel valor absolut de la PA per valorar la urgència. · Es desaconsella l’ús de qualsevol fàrmac d'acció ultrapida especialment la nifedipina. Conclusions II
La respostes correctes són la A, B i C. S’hauria de realitzar sempre una exploració física complerta. Les exploracions complementàries es farien en funció de la simptomatología acompanyant, antecentes patològics i d’afectació d’òrgans diana. Les exploracions complementàries més a l’abast en un centre d’AP serien: Tira d’orina per valorar la presència de proteinúria i/o hematúria, electrocardiograma per valorar la presència d’HVE o de cardiopatía isquèmica o trastorns del ritme i fons d’ull per valorar afectació orgànica. El TAC cranial o toràcic, la RX de tòrax i una analítica de sang quedaria restringit a quan el pacient arribés a urgències.
Antes de comenzar el paseo, hay que hacer unas recomendaciones previas: El FO es bilateral y tridimensional. Es fundamental el uso de la orientación nasal-temporal ,superior-inferior, superficial –profundo. Trazando una línea vertical y otra horizontal perpendicular a ésta que pasen por el centro de la papila conseguimos dividir a la retina en 4 cuadrantes.
En la imagen del FO se observa: edema de papila, con hemorragias de distintas formas ( lineales y en sábana) de predominio en ambos cuadrantes inferiores. También existe un espasmo arterial muy intenso. Con estos datos se realiza el diagnóstico de retinopatía hipertensiva grado IV de Keith-Wagener.
La resposta correcta és la B. Ens trobem devant una urgència hipertensiva, en una pacient amb simptomatologìa inespecífica i amb valors de PA superiors a 190/110. No existeix afectació orgànica severa que comprometi la vida de la pacient. Per tant permet la correcció de les xifres tensionals amb un plaç de 24 a 36 hores amb tractament via oral i sense precisar habitualment d’atenció hospitalària. L’emergència suposa que el pacient a part de l’elevació tensional presenta una afectació orgànica severa: ICC, IAM, Aneurisme, AVC, eclampsia angor, encefalopatía que pot produir la seva mort i per tant cal actuar reduint la PA de forma inmediata amb drogues via parenteral en l’àmbit hospitalari habitualment. L’encefalopatía hipertensiva es caracteritza prxifres de PA molt elevades (que provoquen disregulació del fluxe cerebral i la producció d’edema cerebral), cefalea (com la pacient), però amb estupor o somnolència, convulsions, focalitats neurològiques i amb alteracions severes del FU. El dx es fa per descartació i cal practicar un TAC. La HTA crónica severa asintómatica recoge a aquellos pacientes hipertensos CONOCIDOS de largo tiempo de evolución con cifras en estadios III actual o IV previo y sin afectación grave de órganos diana.
Sd. Hiperadrenérgico: sd. De abstinéncia alcohólica, sobredosis de anfetas, abuso de pastillas adelgazantes, sd. De tiramina e IMAOs, efecto rebote a la supresión de clonidina, ingesta de cocaina o drogas de diseño, crisis de pánico.La HTA suele ser de corta duración y se normaliza posteriormente, la elevación de la PA se debe a liberación de catecolaminas y su acción en receptores alfa y beta. Por ello en estas situaciones los méjores fármacos són los beta o los alfa bloqueadores. O con los dos efectos, si estamos ante una crisis de pánico las benzos. HTA arterial maligna: PAD superior a 140, fondo de ojo grado 3 o 4, déficits neurológicos: cefalea, confusión somnolencia, déficit visual, consvulsiones, coma, déficits focales. Cardiomegalia, ICC, oliguria, azotemia, nauseas y vómitos.
Aquest estudi es va realitzar per averiguar quins factors de risc en quant a l’atenció mèdica rebuda hi havia per presentar una hipertensió severa no controlada. Es un estudi de casos controls on s’interrrogava a 93 pacients descontrolats que anaven a Ucies i 114 pacients hipertensos com controls. Visitats a 2 hospitlas de NYC durant 2 anys. Tots eren negres o hispans. Es va fer una regresió múltiple ajustant per edat, sexe, raça, educació, tabaquisme, problemes d’alcohol o drogues d’abús. Es va trobar una hipertensió severa no controlada en pacients sense metge de familia, entre els que no tenien un compliment correcte del tractament i la manca d’assegurançà mèdica muy frecuente en EEUU pero que a nosotros empieza a afectarnos con el tema de la inmigración ilegal. Tot això hauria de reduir les estades a ucies per crisis hipertensives.
Posar algo de fàrmacs
Estudi de 449 pacients amb PAD >120 mmHg o més atesos a un servei d’urgències d’Italia durant 12 mesos on s’avaluava la prevalença de crisis hipertensives y les característiques de l’afectació orgànica durant les primeres 24 hores d’evolució. Faintness mareos. Fijaos como los síntomas cefalea, epistaxis, agitación, vértigo, són más frecuentes en las urgencias que en las emergencias.
En el embarazo hidralazina o labetalol. CI los IECA i ARA II, diuréticos. Cuidado con nifedipino y sulfato MG. Puede utilizarse metildopa.
Parece que las mujeres menores de 45 años afectas de migraña, tienen más riesgo de presentar AVC isquémicos y parece ser que los anticonceptivos podrian tener sinergismo en la aparición de esta patología.