El fenomen de la immigració en la darrera dècada ha suposat un canvi demogràfic molt important a Catalunya. En l’àmbit sanitari és important poder superar els problemes que comporten les diferències culturals i idiomàtiques, i tenir coneixement de les malalties més prevalents del seu país d’origen per poder fer una prevenció i/o detecció precoç adequades.

1. FULL TERAPÈUTIC . Grup Infeccioses Bages-Berguedà
Visita d’acollida a l’immigrant
Setembre-2010
El fenomen de la immigració en la darrera dècada ha suposat un canvi demogràfic molt
important a Catalunya.
Els percentatges de població estrangera respecte al total a Catalunya ha passat d’un 2,90%
l’any 2000, a un 14,99% l’any 2008, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya
(www.idescat.cat).
En l’àmbit sanitari és important poder superar els problemes que comporten les diferències
culturals i idiomàtiques, i tenir coneixement de les malalties més prevalents del seu país
d’origen per poder fer una prevenció i/o detecció precoç adequades.
Unitat d’atenció a l’usuari
En aquesta unitat és on s’estableix el primer contacte de l’usuari amb el Sistema de salut en
l’àmbit de l’Atenció Primària.
És molt important informar correctament de la documentació necessària per poder tenir accés al
Sistema sanitari, sobre el funcionament del Centre i altres serveis d’urgències.
A la web www.gencat.cat/salut podem trobar fulls informatius en diferents idiomes.
En aquest primer contacte ja s’hauria de programar visita pel seu metge i infermera.
Visita d’acollida d’infermeria
A la primera visita d’acollida d’infermeria es podria recollir la següent informació:
 País d’origen i ruta migratòria
 Genograma familiar
 Situació laboral
 Exàmens de salut previs i tractaments rebuts.
 Al·lèrgies
1

2. També es podrien realitzar les activitats pròpies del PAPPS (Programa d’activitats de prevenció
i promoció de la salut):
 Pes/Talla/IMC (índex de massa corporal)
 Tensió Arterial
 Hàbits tòxics
 Exercici físic
 Revisions ginecològiques
 Planificació familiar
 Vacunacions
Visita d’acollida amb el metge
Es realitzaria una exploració física general:
 Inspecció general (estat nutricional, pell i mucoses)
 Exploració bàsica
 Analítica: Hemograma, glucosa, creatinina, proves hepàtiques, colesterol, serologia de
Rubèola en dones en edat fèrtil i altres proves complementàries segons país d’origen
(Taula 1)
 PPD i/o Rx tòrax.
Exploracions complementàries específiques
(Taula 1)
Paràsits Sediment VHB VHC VIH Lues Malària T.cruzi
en d’orina
femta
Àfrica del Valorar Si Sí Valorar No No No No
Nord
Àfrica Valorar Sí Sí Sí Sí Valor Valorar No
subsahariana ar
Europa de No No Sí Sí No No No No
l’Est
Àsia Valorar Sí Sí Valorar Valorar No No No
Amèrica Valorar No Sí Valorar No No No si
llatina
Observacions
2

3. (És important informar al laboratori del país d’origen de l’usuari)
Estudi coproparasitològic
Sobretot els que fa menys 1-3 anys que han arribat al nostre país. Calen tres mostres en dies
diferents.
Sediment urinari
Útil per descartar hematúria. És un signe característic de la parasitació per Schistosoma
haematobium i S.intercalatum (Helmints trematodes). El S.haematobium es troba distribuït
principalment al Continent Africà, Orient Mitjà i un focus a l’Índia. Quan es sol·licita sediment
d’orina per estudi de paràsits s’ha de posar a la petició “paràsits en orina” i contactar amb el
laboratori de Microbiologia.
VHB
Cal serologia per detectar portadors crònics, fer estudi de contactes i vacunar-los.
VIH
Recordar que cal consentiment informat del pacient.
Lues
Sol·licitar RPR (Rapid Plasma Reagin)
Malària
Frotis i gota grossa a immigrants originaris de l’Àfrica subsahariana i arribats fa menys de 6
mesos. Valorar derivar a Unitat de Malalties Tropicals .
Malaltia de Chagas
Fer prevenció primària de la malaltia aconsellant mesures antivector als viatgers que visitin
zones endèmiques (especialment altiplà andí i Bolívia), sobretot els immigrants que retornen al
seu país i els seus fills.
La prevenció secundària (cribratge) estaria indicada en persones procedents d’àrees endèmiques
que:
1. Presentin antecedents personals de primoinfecció al seu país i/o en familiars convivents,
o
2. Presentin antecedents epidemiològics de picades de triatòmid.
Als Centres d’atenció primària de la xarxa pública amb Programa sanitari d'atenció a la salut
sexual i reproductiva (ASSIR) es pot fer cribatge a les dones procedents d’àrees endèmiques.
Adaptació del calendari vacunal a l’immigrant adult
DATA DOSI VACUNES
3

4. MES 0 1a Td
Antigripal Les mateixes
Antipneumocòccica indicacions que
per autòctons
Meningococ C
Hepatitis B (fer serologies prèvies)
Polio inactivada (indicada en pacients no vacunats
procedents de països endèmics de virus de la polio
salvatge: India, Pakistan, Afganistan, Nigèria.
OMS 2007)
TV
MES 1 2a Td
Hepatitis B
Polio inactivada
TV
MES 6 3a Td
Hepatitis B
Polio inactivada
Indicacions del PPD
Sobretot en pacients ≤ 35 anys, originaris de països d’alta prevalença, i que portin menys de 5
anys de migració.
Suggereix infecció per TBC quan:
 > 5 mm: infectats per VIH, immunodeficients, contacte recent amb bacilífer, Rx tòrax
amb cicatrius fibroses
 > 10 mm: tots els immigrants amb menys de 5 anys d’estança al país d’acollida
 > 15 mm: residència superior a 5 anys i sense situacions de risc
Rx tòrax
Davant de tot PPD +
En > 35 anys, buscant TBP actual o lesions fibròtiques residuals de TBP antiga.
Simptomatologia respiratòria
Davant de Tos crònica >15 dies: Descartar Tuberculosi pulmonar
4

5. (Protocol d’actuació per al control i la prevenció de la TBP en els immigrants i en els casos
importats. Generalitat de Catalunya. Departament de salut. DGSP Actualitzat al febrer-2005)
Simptomatologia cardiovascular
 HTA
Pot existir nefropatia de base per paràsits (paludisme, loa-loa, esquistosomiasi, etc)
En raça negra: Ús preferent de tiazídics, antagonistes del calç i/o α-bloqueadors.
 Insuficiència cardíaca, Arítmies, AVC
Pensar en Malaltia de Chagas
Simptomatologia neurològica
 Crisis comicials generalitzades parcials:
Oncocercosi, neurocistercosi, intoxicació per antipalúdics, paludisme cerebral,
meningitis (eosinofílica per estrongiloidisi) i abscessos cerebrals
 Dèficit motor o sensitiu:
Lues secundària meningoencefalítica, Tripanosomiasi africana
 Mononeuropaties i polineuropaties:
Deficiències vitamíniques (B1, B6, B12)
Simptomatologia urinària
 Hematúria:
És el principal símptoma d’Esquistosomiasi urinària per S.haematobium.
Simptomatologia digestiva
El principal patogen responsable de la diarrea del viatger és E. coli enterotoxigènica.
Síndrome diarreica Síndrome disenteriforme
5

6. Budell prim/colon Colon
Deposicions abundants i aquoses Deposicions freqüents i
escasses. Presència de sang i
Escassa febre i lleu dolor abdominal moc
Viatgers: E coli enterotoxigènica Febre elevada, MEG,
tenesme rectal
- Aguda: bactèries (Salmonel·la, Campylobacter), Virus
Entamoeba histolítica.
- Crònica: paràsits unicel·lulars (Giàrdia, Criptosporidium)
Shigel·la spp.
Helmints
Salut mental
 Trastorn d’ansietat i depressió, en moltes ocasions amb somatitzacions, pel dol de tot
el que es deixa enrere.
 Sdme d’Ulises: degut a l’estrès crònic i multifactorial secundari a totes les pèrdues,
amb impossibilitat d’adaptació a la nova realitat.
Anèmia
 Microcítica amb Ferritina baixa: Pensar en dèficit nutricional o malabsortiu,
embaràs, lactància, pèrdues ginecològiques o digestives, paràsits hematòfags
(Ancylostoma duodenale, Necator americanus,…)
 Microcítica amb Ferritina normal: Fer estudi d’hemoglobinopaties.
 Macrocítica: Pensar en dèficit de folats en dones amb múltiples embarassos o en
malabsorció intestinal. També dèficit de vitamina B12.
Eosinofília
Eosinòfils >500: Fer cribratge de parasitosis.
Paràsits pluricel·lulars. Els unicel·lulars -com els protozous- no provoquen eosinofília,
amb l’excepció de Dientamoeba fragilis i el Coccidis Isospora belli.
Els helmints són els que produeixen les eosinofílies més elevades i entre aquests
destaquen: Strongyloides, Toxocara, Trichinella, Onchocerca, Loa loa, i Wuchereria
bancrofti quan produeix l’eosinofília pulmonar.
L’eosinofília en una parasitosi sol ser irregular; apareix només quan els paràsits es
troben en fase d’activitat tissular.
Bibliografia
6

7.  Protocol d’actuació per al control de malalties parasitàries en immigrants. Departament
de salut. DGSP juliol 2001. http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/parasit.pdf
 Guia clínica de Salut Internacional i Immigració. Lluís Valero, Lluís Solsona, Saad
Garroum, Carme Roca Comissió de Cooperació i Salut Internacional (COCOOPSI)-
CAMFiC.
http://www.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/GrupsTreball/Docs/Cocoopsi/cocoopsi_guia
_clinica_oficial%20(Immigrants)%20def%20(24-7-06.pdf
 Examen de salud inicial al immigrante adulto. Carme Roca Saumell, Anna Aguilar,
Clara Carrasco. Revista AMF,Vol 4 Núm 7 juliol-agost 2008. www.AMF-
semFYC.com
 Guia clínica per la infecció/Malaltia de Chagas. CAMFiC. Sílvia Roure i Díez, Ma
Lluisa Pedro-Botet, Lluís Valero, Miquel Sabrià, Nieves Sopena, Carme Roca.
http://www.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/GrupsTreball/Docs/Cocoopsi/CORR_CHAG
ASweb_23abril_07.pdf
 Professionals de la salut. Salut i immigració. Material de suport, immigració. Protocols i
guies. www.gencat.cat/salut
AUTOR: Ma Dolors Saavedra (Institut Català de la Salut)
Atenció primària: Josep Vidal, Ceci Vila, Carol Rovira, Xavier Forga, Concha Antolín, Glòria
Trujillo, Marta Chandre
Hospitals: Montse Morta, Josep Ma Marcos, Rafael Pérez, Miquel Esquius, Dolors Estivill,
Marta Isern, Antònia Flor
Oficines de farmàcia: Rosa Arroyo
7