3. DEFINICIÓ I ETIOPATOGÈNIA
Malaltia metabòlica òssia > freq
Malaltia de tot l’esquelet
Massa òssia baixa ↓ resistència
quantitat
Alteració microarquitectura os ↑ fragilitat, RISC DE
FRACTURA
qualitat
Fx fragilitat: per traumatisme baixa energia
National Institute of Health 2001.
5. DEFINICIÓ I ETIOPATOGÈNIA
Fallo producció esquelet durant el creixement
(òptima massa i força
Excés resorció òssia massa òssia disminuïda
Inadequada formació com a resposta a la
resorció augmentada durant el remodelat
Falta d’E’s (menopausa)
Lent remodelat (senectut)
OP 2ª (corticoides, H’s, nutrició, estructurals,
metabòliques, etc)
8. FACTORS DE RISC
DE FRACTURA OSTEOPORÒTICA
• FR alt (RR ≥2)
>65a
IMC <20
AP fractura
Ant matern fractura de fèmur
Corticoides (≥7.5mg/dia x 3m)
Caigudes (> 2/any)
• FR moderat (RR 1-2)
Menopausa precoç
Amenorrea 1ª i 2ª
Hipogonadisme homes
Malalties i fàrmacs que ↓ DMO
Factors relacionats amb CAIGUDES:
psicofàrmacs, Pariknson, AVC...
• FR caigudes (RR ≥2)
>80a
Caigudes darrer any
Deteriorament cognitiu/ funcional/sensorial
Fàrmacs
Obstacles domicili
Por a caure
Incontinència urinària
Altres
9. EPIDEMIOLOGIA
Prevalença osteoporosi densitomètrica
Dones
>50a: 26%
>70a: 24% cadera, 40% columna
Homes
>50a: 4.4% cadera, 4.8% columna
Fractura vertebral per fragilitat: 21.4% dones >64a
11. DIAGNÒSTIC
Anamnesi
FR osteoporosi
FR fractures fragilitat
QUANTIFICACIÓ RISC DE FRACTURA
Dones >65a, homes >75a
FR majors (corticoides orals, menopausa precoç no tractada, malaltia
osteopenitzant, fractura per fragilitat prèvia)
Exploració física
Proves complementàries
12. DIAGNÒSTIC. Anamnesi
Malaltia actual
Mal d’esquena, pèrdua d’alçada, deformitat...
Antecedents personals
Tabac, alcohol
Alimentació
Exposició solar, exercici
Edat, sexe
Fractures prèvies
Menopausa precoç
Malalties
Fàrmacs
• Atenció sanitària per caiguda el
darrer any?
• ≥2 caigudes/ darrer any?
• Trastorn de la marxa?
FR osteoporosi?
FR fractura per fragilitat?
13. DIAGNÒSTIC. Exploració física
Pes, talla
Deformitats esquelètiques
Equilibri, força muscular
Vista, oïda, deteriorament cognitiu
TA, auscultació cardíaca
Distància paret-occipuci >0cm S 60%, E 87% fx
vertebral
Distància costella-pelvis <2cm S 87%, E 46% fx
vertebral
14. DIAGNÒSTIC.
Proves complementàries
Laboratori
Hemograma, VSG, calci, fòsfor, albúmina, creatinina,
fosfatasa alcalina, transaminases, Hs tiroidees
SO, calci en orina 24h (guia semfyc 2014)
VIT D NOMÉS SI:
Fractures de repetició
Pèrdua de massa òssia després del tractament
Sospita alteració absorció
Si sospita osteoporosi 2ª, ampliar
15. Radiografia simple:
D’elecció - dx fx vertebrals a AP
↓ 20% alçada vèrtebra
Criteris Genant
15-19%: límit
20-25%:lleu
25-40%: moderada
>40%: greu
*** Rx: 1 vèrtebra - disminució lleu / ≥1 - disminució límit
pot ser una variant de la normalitat i no una FO
DIAGNÒSTIC.
Proves complementàries
16. DMO:
DXA (absorciometria de rajos X de doble energia).
Mètode > emprat, millor predictor de risc de fx.
Dx
T-score
Normal: T > -1
Osteopènia: T -1 – -2.49
Osteoporosi: T < -2.5
Osteoporosi greu o complicada: T < -2.5 + fx
osteoporòtica
Z-score nins, premenopàusiques, homes <50a.
Monitorització tx
DIAGNÒSTIC.
Proves complementàries
17. DIAGNÒSTIC.
Proves complementàries
INDICACIONS DMO
International Society for Clinical Densitometry 2013, SEMFYC 2014
• Dones ≥65a, homes ≥ 70a
• Dones <65a / Homes <70a + FR: baix pes, fractura
prèvia, fàrmacs/malalties
• Fractura per fragilitat òssia
• Malalties o fàrmacs associats a baixa massa òssia
/pèrdua de massa òssia (p. ex tx de deprivació d’Hs
sexuals per càncer de mama o de pròstata)
• Monitorització tractament (pre-tx, post-tx)
• Seguiment osteopènia
• Cada 2-3 anys si T-score
proper a osteoporosi
• Cada1-2 anys si tx
18. DIAGNÒSTIC.
Valoració del risc de fractura
FRAX (OMS)
Risc de fractura 40-90a
Detectar grups d’alt risc. NO DIAGNÒSTIC D’OSTEOPOROSI!
Probabilitat de fractura als 10 anys: baix <10%, moderta 10-20%,
alt >20%
FRACTURA MAJOR OSTEOPORÒTICA (vertebral, avantbraç, cadera, húmer)
FRACTURA DE CADERA
A Espanya, falta de consens en quant a utilitat clínica i dubtes en
l’aplicació en la població espanyola
19. TRACTAMENT NO
FARMACOLÒGIC
Calci:
Pic de massa òssia òptim
Disminuir pèrdua de massa òssia
Dieta (lactis)
Post-menopàusiques: 600-1200 UI/dia
Cafè ↓ absorció intestinal de calci, ↑ excreció urinària !!!
Suplement si osteoporosi + tx farmacològic (controvèrsia)
Vitamina D
Dieta
Exposició solar
800-1000 UI/dia.
Suplements si risc dèficit... (malalts crònics,
institucionalitzats) o si osteoporosi + tx farmacològic
800 ui/d
20. TRACTAMENT NO
FARMACOLÒGIC
Exercici físic
Millora pic de massa òssia
Disminueix pèrdua massa òssia
Millora funció muscular, equilibri, dolor
Hàbits tòxics
Prevenció de caigudes
30. TRACTAMENT FARMACOLÒGIC
SEIOMM:
Risc de fractura vertebral elevat teriparatida x
24m, dp bifosfonat/denosumab
Joves amb risc moderat de fx vertebral i escàs
de fx de cadera SERM
Altres situacions de risc bifosfonats,
denosumab
31. TRACTAMENT FARMACOLÒGIC
DURANT QUANT DE TEMPS?
Es recomana continuïtat del tx sense
excedir anys de durada dels AC/ estudis
post-comercialització
33. TRACTAMENT FARMACOLÒGIC
Fractures atípiques
Associació elevada amb BF
Cuasalitat no establerta
Efecte de classe BF, casos descrits amb
denosumab
Vacances terapèutiques?
Escassa evidència
34. RECORDAR
FR fx osteoporòtica
DMO a qui estigui indicat
DMO no és l’únic FR per indicar tx
Selecció tractament en funció de cx del
pacient i del fàrmac
35. BIBLIOGRAFIA
Guía clínia osteoporosis Semfyc 2014
Guía de práctica clínica en la osteoporosis postmenopáusica,
glucocorticoidea y del varón. SEIOMM 2014
Actualización - Osteoporosis. Medicine 2016
Actualización – Tratamiento de la osteoporosis. Medicine 2014
Actualización- Osteoporosis: definición, tendencia epidemiológica y
avances en fisiopatología y clínica. Medicine 2014
Osteoporosis. AMF 2015