.. Ens agrade o no, l’humor també fa mal. És un arma amb retrocés; el més comú és que, per a disparar el riure, es burlen d’aquesta persona o d’eixa pràctica o d’aquell col·lectiu, i prendre-s’ho malament també forma part de la seua llibertat. Els gags de la Rita Barberà de Xavi Castillo, que en la meua opinió tenen tota la legitimitat del món, és molt normal que no feren gràcia a la mateixa Rita, el seu entorn pròxim i a determinada gent del seu entorn polític. No tenen dret a voler prohibir la crítica i la burla, com li hauria agrada a l’Ana Botella després del relaxing cup of café con leche in Plaza Mayor, però en tenen de dret a rebutjar-la. Per a atacar eixa crítica, la gent de l’humor tira d’un protocol molt repetit i que tufa a corporativista, com diu la Li Kaczinski respecte a l’embolic del Dani Rovira i la marquesina, en el també ha intervingut la Patricia Sonosa amb el seu “un acudit MAI li ha fet mal a CAP PERSONA”...

1. de1 5
Els límits de la crítica a l’humor.
Jesús Frare.
En el 90% dels millors claus de la meva vida,
hi ha tres frases que he escoltat de la xica
una darrere l'altra. La primera: 'Però què
cony fas?!!“, seguida de:" Collons, ets un
porc!!” i seguida de:" Bé, vinga, dóna-li”.
Miguel Iríbar, monòleg de l'espectacle El
último grito de Las Noches de Comedy
Central, A Gijón (juny de 2015).
El problema comença quan al text original de
Dani Rovira n’hi ha de tints masclistes i se li
crida l’atenció. Li Kaczinski, a Locas del
Coño.
No fa molt, he presenciat un debat sobre la
llibertat d’expressió organitzat per Guanyem1
Benetússer i amb la participació de2
persones que han patit amenaces i
assetjament a les xarxes, denúncies, judicis,
censura, persecució política… Entre les
persones participants estava la nostra
companya Datxu Peris, que explicà el seu
cas de persecució per la publicació d’un
post a facebook amb reflexions per la mort del torero Víctor Barrio . La següent estació serà el3
proper 24 d’octubre, amb una vista oral al jutjat de Sepúlveda (Segòvia), el poble on una de les
denunciants (dona del finat) és regidora pel PP.
Curiosament, tot començà amb un d’aquests atacs a la llibertat d’expressió des de les
clavegueres del poder, quan aquest actua ocult i covard. Com a resultat de les tensions
polítiques entre Guanyem Benetússer i l’equip de govern (PSOE-Compromís), la taxa per a fer ús
del Centre Cultural El Molí ressuscità d’entre els morts a 100€/hora . Existia sobre el paper, però4
no es cobrava a ningú fins a les hores prèvies a la celebració de l’acte que es feu finalment a l’aire
lliure, a la placeta del davant del centre.
A banda del moderador (Toni Mejías, de Los Chikos del Maíz ), la resta de participants eren5
còmics: Patrícia Sornosa , Dario Adanti (de la revista Mongolia ) i Xavi Castillo (de PotDePlom6 7
Teatre ). Centraren bona part de les seues intervencions en denunciar els atacs que reben les8
persones humoristes per fer senzillament això, humor, perquè suposava un intent de limitar-les,
espantar-les i imposar-les l’autocensura. Ens explicaren que això que anomenen “els límits de
l’humor” és molt perillós, perquè totes les persones molestes o indignades amb una forma
concreta d’humor tendrien un límit a posar o una prohibició que defensar i, aleshores, tot plegat
Dimecres, 24/05/2017. https://www.facebook.com/events/447181942301826/?fref=ts1
http://guanyembenetusser.org2
Jesús Frare, En suport de la Datxu Peris. La Veu del País Valencià, 16/03/2017, https://www.diarilaveu.com/veu/3
45452/en-suport-de-la-datxu-peris. Animalisme CAT, 17/03/2017, http://animalismecat.blogspot.com.es/2017/03/en-
suport-de-la-datxu-peris.html
Ajuntament de Benetússer. Ordenança fiscal reguladora de la taxa per utilització privativa o aprofitament del Molí,4
h t t p : / / w w w . b e n e t u s s e r . e s / s i t e s / d e f a u l t / fi l e s / fi l e s / o r d e n a n z a s /
tasa_por_utilizacion_privativa_o_aprovechamiento_especial_de_el_moli._vigente.pdf
https://ca.wikipedia.org/wiki/Los_Chikos_del_Ma%C3%ADz5
https://www.youtube.com/watch?v=bvYtxYjxKNQ6
http://www.revistamongolia.com7
http://www.potdeplom.com8

2. de2 5
quedaria reduït al no-res. Ens parlarem molt de límits, d’atacs i prohibicions, però molts
exemples eren en realitat de rebuig o crítiques a determinades formes d’humor.
En el seu relat de l’humor, aquest sempre és positiu. Demaní la paraula i ho qüestioní amb
l’exemple del bullyng: les persones que l’han patit, siguen de la generació que siguen, saben que
l’únic element en comú entre totes elles és el riure. Elles són l’objecte amb el que una sèrie de
gent fa gràcies pel que siga i per tot: pel seu aspecte, perquè són grosses, perquè són “lletges”,
perquè tenen les orelles de pàmpol, el nas de ganxo o les dents grans, perquè són marietes o
matxorres… I molta més es riu, fins i tot gent grossa, “lletja” o amb les orelles pàmpol i el nas de
ganxo, però amb el privilegi del respecte per part dels i les “humoristes”. Lalo Kubala , en una9
intervenció des del públic, posà l’exemple del nazi que agredí una persona a Bilbao, mentre es
feia el graciós i s’envoltava de les riallades dels seus amics .
10
Ens agrade o no, l’humor també fa mal . És un arma amb retrocés; el més comú és que, per a11
disparar el riure, es burlen d’aquesta persona o d’eixa pràctica o d’aquell col·lectiu, i prendre-s’ho
malament també forma part de la seua llibertat. Els gags de la Rita Barberà de Xavi Castillo, que
en la meua opinió tenen tota la legitimitat del món, és molt normal que no feren gràcia a la
mateixa Rita, el seu entorn pròxim
i a determinada gent del seu
entorn polític. No tenen dret a
voler prohibir la crítica i la burla,
com li hauria agrada a l’Ana
Botella després del relaxing cup12
of café con leche in Plaza Mayor,
però en tenen de dret a rebutjar-
la.
Per a atacar eixa crítica, la gent
de l’humor tira d’un protocol molt
repetit i que tufa a corporativista,
com diu la Li Kaczinski respecte13
a l’embolic del Dani Rovira i la
marquesina , en el també ha14
intervingut la Patricia Sonosa amb
el seu “un acudit MAI li ha fet mal
a CAP PERSONA”. Sense
rancunia, prendré com a exemple
una aportació a l’humor de Toni
Moog respecte al veganisme, una
merda com tantes altres per a
llançar al poal de les xorrades
carnates:
Pas 1. Senzillament, soltar-la. Jo
me’ls imagine pensant en la seua
genial aportació com a crítics intel·ligents que són. Segurament, no veuen la vora del precipici
que els va a convertir en candidats al premi Vòmit Autoprovocat, com li hauria de passar al geni
https://ca.wikipedia.org/wiki/Lalo_Kubala9
HuffPost, agències, 03/05/2017, La madre del seguidor del Betis detenido tras agredir a un hombre: "Es un niño muy10
bueno”, http://www.huffingtonpost.es/2017/05/03/la-madre-del-seguidor-del-betis-detenido-tras-agredir-a-un-
hombr_a_22067132/
https://www.youtube.com/watch?v=xT026pEG1AI11
eldiario.es, redacció, 14/09/2013, Ana Botella pide que el gobierno prohíba el humor involuntario, http://12
www.eldiario.es/sinsentidocomun/Ana-Botella-gobierno-prohiba-involuntario_6_175392463.html
14/05/2017, Queridos señores cómicos de esta España mía, esta España nuestra, http://www.locarconio.com/13
2017/05/queridos-comicos-espana/
Text finalment editat, amb el famós “no em puc tallar el penis”. https://www.instagram.com/p/BT9a4FCjTlS/?hl=es14

3. de3 5
de l’Iríbar amb el gag de “l’encastament” . O a l’altre geni de Albert Boira, molt amic del Moog,15
amb la seua genuflexió sobreactuada a un plató madrileny, desqualificant un programa d’ajuda de
la Generalitat de Catalunya, de l’època de Carod-Rovira al govern, per a l’ensenyament del
quitxua al Perú .
16
Pas 2. Negar la clavada de pota, sovint, mostrant que els genis de l’humor fan HUMOR, amb
majúscules, i que es poden burlar de qualsevol cosa. La gent que els critica, no té capacitat
d’entendre un acudit. La intenció sempre és molt evident, mai cola.
“Gag” complet: … Anem a parlar una miqueta de sexe. Hi ha un corrent que em té un poc preocupat... Fotre, la15
revolució sexual que hi va haver en els 60, el moviment hippy, la moguda madrilenya dels 80… Es mor Franco, la gent
viu bé, hi ha un clima de llibertat, la gent fa el que li surt dels collons, bé!
I, ara, hi ha un corrent, com d'un feminisme radical, que em té ratllat últimament. Jo n se si ho heu llegit, jo si: aquesta
espècie de feministes radicals que, de sobte, veuen com que la penetració està malament. O siga, que de cop i volta és
una perpetuació del domini del mascle sobre la femella, masculí sobre femení, l'home sobre la dona. Follar és fastigós,
vaja, per a aquesta gent.
I us dic una cosa, xiques: abans de apuntar-vos a aquest carro, compte. O siga, jo no crec que una xica haja de fer mai
res que no vulga però, compte, perquè com aconseguiu que, un dia, un clau es convertisca en 'hola, que tal senyoreta?
Mire, li vaig a intentar acaronar durant uns minuts, durant una estona bastant prolongada, prou perquè estiga
suficientment lubricada per a introduir-li en un moment donat el meu penis -perdó, he dit penis? Sempre sense ser
massa primitiu’… Aneu a dir 'però esclata’m ja, puto inútil!!! Per favor, mata’m!!! ‘ (Riure del públic, i la càmera enfoca a
dones, és clar).
L’encastament [‘empotramiento’ en castellà], amigues!! S'està perdent. L’encastament està bé, desestressa, relaxa.
Reivindique l'encastament, cony! És guai, com una hora de body pam, com donar-te dues plantofades amb un col·lega.
És divertit, està guai, és la base de l'amor.
En el 90% dels millors claus de la meua vida, hi ha tres frases que he escoltat de la xica una darrere l'altra. La primera:
'Però què cony fas?!!“, seguida de:" Collons, ets un porc !!” i seguida de:" Bé, vinga, dóna-li“ (Esclat de rialles entre el
públic).
El Mercadillo, Javier Saborido, 19/08/2011, Carta abierta a Albert Boira, https://rodionpolia.wordpress.com/16
2011/08/19/carta-abierta-a-albert-boira/

4. de4 5
Pas 3. Defensar a mort la gran genialitat, amb “arguments” que emboliquen més la troca.
Pas 4. Arropar-se amb els suports espontanis de fans i companys de professió (ací, vaig a les
genialitats d’Ignatius en defensa de Dani Rovira). Mentre, les crítiques continuen.
Pas 5. Fer-se la víctima i reflexionar sobre els límits de l’humor. Com una profecia que
s’autocompleix, arriben els insults i les amenaces que tant estaven esperant per a soltar unes
llagrimetes, fent veure que tot han estat amenaces i insults i que són el seu pa de cada dia.
L’amenaça de prohibicions i denúncies es fa servir per a simular descaradament penalti quan
apareix un rebuig que no agrada i que s’ha de poder manifestar lliurement, de la mateixa manera
que l’humor s’ha de poder seguir fent malgrat que no agrade. Eixa crida a la reflexió sobre els
límits de l’humor és altra postveritat massa repetida, i que es sembla molt a un desig de fer callar
la crítica.

5. de5 5