2. Principis bàsics
• Aprenentatge = Construcció i reconstrucció
contínua i progressiva que l’aprenent realitza de
forma activa per crear i modificar esquemes de
coneixement.
• Paper mediador de l’activitat constructiva de
l’alumne = L’alumne té el protagonisme en el
procés de construcció de significat dels
continguts escolars.
• Funció social i socialitzadora de l’escola =
L’escola (professorat, companys, materials, etc.)
ha de fer accessible a l’alumnat els continguts
de la cultura fonamentals per al seu
desenvolupament.
3. Teories complementàries
• PIAGET Teoria epistemològica-
genètica.
• VIGOTSKI Teoria sociocultural.
• BRUNER Teoria de la bastida.
• AUSUBEL Teoria de l’aprenentatge
verbal significatiu.
• NORMAN Teoria dels esquemes
cognitius.
5. VIGOTSKI
• El canvi cognitiu és resultat
d’utilitzar els instruments
culturals disponibles al medi
social, els quals
s’internalitzen i transformen
mentalment (doble formació
dels processos psicològics).
• Llenguatge com a eina de
pensament amb un origen
social que permet resoldre
problemes i regular la
conducta.
• ZDP
7. PIAGET vs. VIGOTSKI
• Desenvolupament i aprenentatge:
– P.: l’aprenentatge depèn del nivell de
desenvolupament assolit i l’ensenyament s’ha
de planificar en funció d’aquest.
– V.: l’ensenyament ha d’anar per davant el
desenvolupament, doncs és la participació en
activitats amb altres persones més destres el
que permet apropiar-se dels continguts
culturals i anar progressant en les capacitats.
8. BRUNER
• Base ZDP: “Bastida” que s’ha d’anar
retirant.
• En la interacció didàctica, l’acció de
qui ensenya està inversament
relacionada amb el nivell de
competència de qui aprèn.
• Apr. per descobriment (vs. per
recepció)
10. APRENENTATGE SIGNIFICATIU
• Ausubel diferencia dos tipus d'aprenentatges:
1. El que es refereix a la manera d'adquirir el
coneixement: per recepció o per descobriment.
2. La forma en què el coneixement és incorporat en
l'estructura de coneixements o estructura cognitiva de
qui aprèn: significatiu vs. per repetició o mecànic.
• Un aprenentatge és significatiu quan es pot
relacionar, de manera no arbitrària i substancial
amb allò que l'alumne ja sap i quan l’alumne adopta
una actitud favorable per a la tasca de dotar de
significat propi als continguts que assimila.
• L’aprenentatge mecànic o repetitiu es produeix quan els
continguts són arbitraris, quan l’alumne no té els
coneixements necessaris perquè els continguts resultin
significatius o si adopta l’actitud d’assimilar-los al peu de
la lletra i de manera arbitrària.
11. CONDICIONS PER A
L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU
• 1. El material de l'aprenentatge ha de ser
potencialment significatiu:
– significativitat lògica (coherència i seqüència)
– i psicològica (comprensible per a la
estructura cognitiva de l’aprenent)
• 2. El material ha de tenir un potencial
significatiu per a l'alumne: disposició
subjectiva per a l’aprenentatge
(motivacions i factors afectius).
12. EL TRIANGLE INTERACTIU
* Importància de com presenta i fa
accessibles els materials i de com motiva
el professorat.
13. 4 CONCEPTES BÀSICS
• ORGANITZADORS PREVIS: abans d’explicar un tema
l’hem d’organitzar als alumnes, per exemple, fent una
introducció per situar el tema en el context del temari. 3
propòsits:
– Dirigir l’atenció a allò que es important del material.
– Ressaltar les relacions entre els coneixements que els seran
presentats.
– Recordar a l’alumnat la informació rellevant que ja posseix.
• PONTS COGNITIUS: enllaços entre els coneixements
nous i allò que l’alumnat ja sap.
• IDEES INCLUSORES: permeten ordenar la matèria per
facilitar el seu record. Jerarquització.
• APLICACIONS GENERALITZADORES: posar
exemples.
14. AVANTATGES
• Produeix una retenció més duradora de la
informació.
• Facilita l'adquisició de nous coneixements
relacionats amb els que ja s'havien adquirit, ja
que si l'estructura cognitiva està clara hi ha més
facilitat per a la retenció de nous continguts.
• Si la nova informació està relacionada amb
l'anterior, serà guardada dins la memòria a llarg
termini.
• Aquest tipus d'aprenentatge és actiu, ja que
depèn de l'assimilació de les activitats
d'aprenentatge per part de l'alumne.
15. NORMAN
• Els esquemes existents guien l’aprenentatge
de nous continguts i la seva representació i
adquisició en la memòria.
• L’aprenentatge eficaç depèn d’activar els
esquemes existents que alhora es reestructuren,
canvien o evolucionen a partir de l’aprenentatge.
16. Implicacions educatives
• Partir del nivell de desenvolupament i competència
assolit per l’alumnat i dels seus coneixements
previs.
• Actuar sobre la ZDP i dissenyar activitats
d’aprenentatge cooperatiu i d’interacció social.
• Assegurar la significativitat dels aprenentatge
intentant que siguin potencialment significatius i
motivadors.
• No tot s’aprèn de la mateixa manera: per
descobriment, per imitació, apr. verbal, per
condicionament.
• Relacionar els aprenentatges amb la seva
funcionalitat i promoure el seu ús en diferents
contextos.
17. • No perdre de vista la importància de l’activitat
interna de l’alumne.
• Provocar conflictes cognitius per promoure la
modificació dels esquemes de coneixement de
l’alumne.
• Treballar la importància d’aprendre a aprendre.
• Promoure la importància dels diferents tipus de
continguts: conceptes, habilitats, actituds.
• Oferir models conductuals, verbals i simbòlics.
• Dirigir, tutoritzar i oferir organitzadors previs per
a l’aprenentatge.
18. • L’aprenentatge es pot donar entre iguals i també
és important l’estímul que suposa la diversitat
d’edats.
• L’aprenentatge ha de promoure l’autonomia.
• No sempre s’aprèn conscientment, és a dir,
s’aprenen moltes coses sense tenir la voluntat
explícita d’aprendre-les, ni s’aprèn només allò
que és socialment adequat.
• L’aprenentatge, com a procés de canvi, pot
causar cert malestar, resistència, ansietat o por.
• Fomentar la motivació augmentant els
sentiments de competència i autodeterminació i
afavorint un clima interpersonal favorable.
