Amb el linxament de bous al carrer els ha de passar el mateix que amb la tortura taurina a les places, amb la què tampoc els funciona el seu intent d’identificar-la amb la identitat espanyola. No la poden posar al nivell de “la Roja” perquè és una antiga salvatjada d’una violència tan injustificable com evident. No enganya la majoria de gent, molta tan “espanyola” que se’n riu de les acusacions d’antiespanyolisme que reben. Al País Valencià també fa molta gràcia que, de sobte i per decret de les elits manipuladores del concepte de valenciania, et vulguen convertir en una mala valenciana per rebutjar la tortura taurina...
Amb el linxament de bous al carrer els ha de passar el mateix que amb la tortura taurina a les places, amb la què tampoc els funciona el seu intent d’identificar-la amb la identitat espanyola. No la poden posar al nivell de “la Roja” perquè és una antiga salvatjada d’una violència tan injustificable com evident. No enganya la majoria de gent, molta tan “espanyola” que se’n riu de les acusacions d’antiespanyolisme que reben. Al País Valencià també fa molta gràcia que, de sobte i per decret de les elits manipuladores del concepte de valenciania, et vulguen convertir en una mala valenciana per rebutjar la tortura taurina...
Abril. Memòria de les víctimes del genocidi franquista.Jesús Frare Garcia
Hem tornat al Cementiri de València. Un any més, acte en memòria i desgreuge de les víctimes llençades a les immenses foses comunes que el feixisme victoriós obrí a l’última de les ciutats resistents. L’infern de la seua creuada fa molt de temps que està cobert per una catifa de silencis i negacions, sota la que han volgut amagar tot el fem franquista amb les maldestres granerades de la Transició. Al cementiri de València, està fet de nínxols, mausoleus i una miqueta d’herba fresca on hem pogut posar els seus noms. Els nostres noms.
Resum de l'explicació a classe de "El conflicte xueta" inclòs dins el temari de l'assignatura "Història i Cultura de les Illes Balears" de l'IES Josep M. Llompart de Palma (Illes Balears).
Abril. Memòria de les víctimes del genocidi franquista.Jesús Frare Garcia
Hem tornat al Cementiri de València. Un any més, acte en memòria i desgreuge de les víctimes llençades a les immenses foses comunes que el feixisme victoriós obrí a l’última de les ciutats resistents. L’infern de la seua creuada fa molt de temps que està cobert per una catifa de silencis i negacions, sota la que han volgut amagar tot el fem franquista amb les maldestres granerades de la Transició. Al cementiri de València, està fet de nínxols, mausoleus i una miqueta d’herba fresca on hem pogut posar els seus noms. Els nostres noms.
Resum de l'explicació a classe de "El conflicte xueta" inclòs dins el temari de l'assignatura "Història i Cultura de les Illes Balears" de l'IES Josep M. Llompart de Palma (Illes Balears).
És la potència del llenguatge, la força d’una paraula unida a la tortura taurina com qui fa una macabra poesia visual. No puc evitar imaginar-me un bou amb el nom de “Terroristas" o “Islamistas”, qui sap si “Moros”. O altres que es digueren “Podemitas” o, per suposat, “Feminazis”. Jo apostaria que ja existeix l’“Animalistas” o l’“Antitaurinos”. Òbviament, amb Catalunya de pel mig, estava clar qui havia de guanyar la cursa. Aquesta gent entén el bou només com el suport amb el que expressen el que són, i així són i així és el seu suposat art: només sang i vísceres...
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
3. El cas Verdaguer
Enfrontament amb
La família Comillas
Amb la jerarquia eclesiàstica
En defensa pròpia, apareix
a “La Publicitat” el 1895 i el
1897
4. L’escriptor modern
L’escriptor Modernista, segons Alexandre
Modernista
Cortada
S’encara amb gosadia, sense
interessos creats, als grans
problemes socials i morals
I en descobreix les solucions
5.
6. Fragments de “En defensa pròpia”
“Explicaré, fil per randa, les tentatives
d'agafar-me, les traicions de persones
estimades, ma passió, en que, com en la
del bon Jesús, no falten acusadors,
sobretot dels qui tiren la pedra i amaguen
la ma; falsos testimonis, sacerdots,
escribes i faritzeus; Pilats que es renten
les mans després de condemnar-me;
amics que fan lo paper de Judas, i parents
que fan lo paper de Calmo.”
7. “Aixecaré algunes caretes hipòcrites,
mostraré los mòbils vils i baixos, l'enveja,
l'odi, l’interès, la mala llengua i el mal cor
d'uns i altres; i, en fi, les passions que
juguen en l'ordit de la negra trama de mon
desterro i persecució.”
8. “Més que a la justícia humana, que pels
pobres no n'hi ha gaire, encomano ma
causa a la justícia, i, més que a la
justícia, a la misericòrdia de Déu, a qui
prego abrigue a mos perseguidors i els
torne en bé lo mal que em fan.”
“Conste que, per necessitat que estiga,
jo no demano res, sinó el dret que tenen
fins los aucells de viure i de cantar des
d’una branca, alabances a Déu.”
9. Ingredients de
“En defensa pròpia”
Escàndol
Recerca de complicitat
Valor simbòlic de la revolta
10. Verdaguer aconsegueix la imatge de poeta
patriòtic perseguit pels poders públics
Sorgit dels cercles de l’aristocràcia, n’és
expulsat
Des de la premsa, actua com un intel.lectual
Aprofita la seva situació: inserit en la societat
literària de finals del s. XIX
Revistes: “L’Atlàntida”, “La Creu del
Montseny”, “Lo Pensament Català”
Li proporcionen recursos econòmics com un
escriptor professional
Aires de marginalitat
11. Però els “intel·lectuals” de l’època
defugen prendre partir pel cas
Verdaguer
se’l considera un afer eclesiàstic
13. El procés de Montjuïc és un
Consell de guerra després de l'esclat
d'una bomba al pas de la processó del
Corpus al carrer dels Canvis Nous a
Barcelona, el 7 de juny de 1896, que
causà 12 morts i uns 35 ferits.
La repressió es dirigeix contra
l'obrerisme anarquista català. Són
detingudes i empresonades al castell de
Montjuïc més de 400 persones
15. Carta dels acusats en el procès de Montjuïc denunciant els
mals tractes rebuts (1897) (Reproduït a “la Justice”, Paris, 16 d’abril 1897)
Guillotinamiento de los testículos con cañas ó cuerdas de guitarra,
aplicación de hierros candentes á la carne, quemaduras del balano
con puntas de cigarro encendidas, introducción de cañitas entre
carne y uña y funcionamiento de un aparato de hierro á manera de
casco que oprimía horriblemente la cabeza y desgajaba los labios:
estos fueron los métodos de indagación que dieron por resultado
la deposición de las declaraciones en que se basa todo el proceso.
A Joseph Thioulouse,que se negó á declarar en castellano por no
conocer bastante al español, le bajaron al cero., mazmorra donde
se llevaban á cabo las “indagaciones”. Allí le desnudaron, le
pusieron una mordaza de palo a manera de freno para que no
gritase y le pegaron latigazos a todo vuelo hasta que “hubo
aprendido el castellano”