El dimecres, 27 de setembre, es celebrà la segona i última becerrada cadafalera de la setmana de bous d’Algemesí del 2012. Eixe dia, des de l’ajuntament de la ciutat s’intentà evitar que un equip dels informatius de La Sexta acudira a informar sobre la tortura que pateixen els animals, vedells i vedelles que ronden l’any i que pràcticament no poden resistir una topada amb un humà adult sense caure a terra...
Abril. Memòria de les víctimes del genocidi franquista.Jesús Frare Garcia
Hem tornat al Cementiri de València. Un any més, acte en memòria i desgreuge de les víctimes llençades a les immenses foses comunes que el feixisme victoriós obrí a l’última de les ciutats resistents. L’infern de la seua creuada fa molt de temps que està cobert per una catifa de silencis i negacions, sota la que han volgut amagar tot el fem franquista amb les maldestres granerades de la Transició. Al cementiri de València, està fet de nínxols, mausoleus i una miqueta d’herba fresca on hem pogut posar els seus noms. Els nostres noms.
... És una llei per a imposar ideologia nacionalcatòlica, la minorització lingüística i la consagració identitària dels linxaments públics d’animals. És, a més, una llei d’exclusió i represàlia, per la via de l’accés a subvencions, per a totes i tots aquells que no fidels als seus principis. Els òrgans repressors actuarien d’ofici i a instàncies d’un observatori amb funcions delatores què, a la seua vegada, pot actuar a causa de delacions prèvies. Al si d’aquest òrgan estarien representades la Federació de Columbicultura i la Federació de Penyes Taurines de Bous al Carrer de la Comunitat Valenciana.
A més, es declaren els bous al carrer Bé d’Interès Cultural Immaterial (BICI) per sobre de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, contra la que el PP topà el 2012. És la llei contra la qual el PP topà estrepitosament el 2012. Acabat d’acomplir el termini que la llei estableix per a poder tornar a la càrrega, declaren el BICI mitjançant aquesta llei de senyes que passa per sobre de tots els mecanismes garantistes de la Llei de Patrimoni, aquells contra els que s’havien estavellat. Han redactat una llei per a botar-se la llei vigent que, després, modifiquen mitjançant la disposició addicional primera. Així, és la llei la que s’ajusta al bot que li han pegat. El PP s’ho tallà i s’ho cosí, i ens deixà clar per enèsima vegada que es botaria les lleis cada vegada que els convinguera i que utilitzaria la seua majoria absoluta a les Corts Valencianes per a “legitimar” els seus colps de maça a la legitimitat. Com a una part més del seu “llegat”, ens deixa aquest arbitrari mecanisme de perxa saltalleis que, a més, les converteix en matalàs de protecció...
El dimecres, 27 de setembre, es celebrà la segona i última becerrada cadafalera de la setmana de bous d’Algemesí del 2012. Eixe dia, des de l’ajuntament de la ciutat s’intentà evitar que un equip dels informatius de La Sexta acudira a informar sobre la tortura que pateixen els animals, vedells i vedelles que ronden l’any i que pràcticament no poden resistir una topada amb un humà adult sense caure a terra...
Abril. Memòria de les víctimes del genocidi franquista.Jesús Frare Garcia
Hem tornat al Cementiri de València. Un any més, acte en memòria i desgreuge de les víctimes llençades a les immenses foses comunes que el feixisme victoriós obrí a l’última de les ciutats resistents. L’infern de la seua creuada fa molt de temps que està cobert per una catifa de silencis i negacions, sota la que han volgut amagar tot el fem franquista amb les maldestres granerades de la Transició. Al cementiri de València, està fet de nínxols, mausoleus i una miqueta d’herba fresca on hem pogut posar els seus noms. Els nostres noms.
... És una llei per a imposar ideologia nacionalcatòlica, la minorització lingüística i la consagració identitària dels linxaments públics d’animals. És, a més, una llei d’exclusió i represàlia, per la via de l’accés a subvencions, per a totes i tots aquells que no fidels als seus principis. Els òrgans repressors actuarien d’ofici i a instàncies d’un observatori amb funcions delatores què, a la seua vegada, pot actuar a causa de delacions prèvies. Al si d’aquest òrgan estarien representades la Federació de Columbicultura i la Federació de Penyes Taurines de Bous al Carrer de la Comunitat Valenciana.
A més, es declaren els bous al carrer Bé d’Interès Cultural Immaterial (BICI) per sobre de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, contra la que el PP topà el 2012. És la llei contra la qual el PP topà estrepitosament el 2012. Acabat d’acomplir el termini que la llei estableix per a poder tornar a la càrrega, declaren el BICI mitjançant aquesta llei de senyes que passa per sobre de tots els mecanismes garantistes de la Llei de Patrimoni, aquells contra els que s’havien estavellat. Han redactat una llei per a botar-se la llei vigent que, després, modifiquen mitjançant la disposició addicional primera. Així, és la llei la que s’ajusta al bot que li han pegat. El PP s’ho tallà i s’ho cosí, i ens deixà clar per enèsima vegada que es botaria les lleis cada vegada que els convinguera i que utilitzaria la seua majoria absoluta a les Corts Valencianes per a “legitimar” els seus colps de maça a la legitimitat. Com a una part més del seu “llegat”, ens deixa aquest arbitrari mecanisme de perxa saltalleis que, a més, les converteix en matalàs de protecció...
De Castellano a Santamaría. Altra vegada, un BIC al barret. Jesús Frare Garcia
El procediment de declaració de la tortura i el linxament de bous com a Bé d'Interés Cultural, impulsat a instàncies del conseller Serafín Castellano el 2012, estava desacreditat i l’expedient fou arxivat. Es quedà amb tres pams de nassos davant el decepcionat món taurí que, malgrat tot, no ha deixat de ser la clac del PP en cap moment (sembla que això tampoc pot ser d’altra manera).
Ens advertien aleshores que tenien molt present els terminis de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, que estableix un període mínim de 3 anys per a poder reobrir un expedient arxivat (art.27.7). Aquest termini es compleix a mitjans del 2015, mai abans de maig, quan ja s’hauran aturat les trituradores de paper de totes les conselleries i el poble valencià haurà fet fora el PP.
I Santamaria repeteix, com si el seu projecte al capdavant de Governació siga repetir les mateixes pífies. Com s’ho pensa fer per a complir amb la mateixa picada d’ullet al món taurí que ja s’havia carregat Castellano? El nyap de la Llei de Senyes no ho pot arreglar tot, no pot passar per damunt d’una llei vigent (el PP no ha fet servir el seu rodet a les Corts per a reformar la Llei del Patrimoni Cultural Valencià). Si ens estan parlant d’un frau de llei, no tindrà massa camí perquè ací està el moviment animalista per a impugnar-lo.
No saben el que és una ILP, perquè en el seu cap només cap el favor a l’estil del Romanones. Veuen les institucions com un cortijo dels amics, i per això la seua una ILP no té trellat, perquè l’entenen com un pretext que entrarà al Congrés per la porta gran, amb vi d’honor inclòs. Si la fem nosaltres, que les fem ben fetes, els parlaments s’equivoquen en no menysprear-les i els tribunals constitucionals han de fer els que s’espera d’ells...
Amb el linxament de bous al carrer els ha de passar el mateix que amb la tortura taurina a les places, amb la què tampoc els funciona el seu intent d’identificar-la amb la identitat espanyola. No la poden posar al nivell de “la Roja” perquè és una antiga salvatjada d’una violència tan injustificable com evident. No enganya la majoria de gent, molta tan “espanyola” que se’n riu de les acusacions d’antiespanyolisme que reben. Al País Valencià també fa molta gràcia que, de sobte i per decret de les elits manipuladores del concepte de valenciania, et vulguen convertir en una mala valenciana per rebutjar la tortura taurina...
A colp d’eleccions ens hem arribat a creure que tothom té una postura clara davant de qualsevol qüestió, però no és així. Decidir és un procés per a cadascú i encaixa mal en la instantània d’unes eleccions, perquè està la gent que no vol participar en confrontacions obertes que no ha demanat, la gent poruga davant els reptes que es plantegen, insegura davant les fermes seguretats i acomplexada davant els llargs i coherents currículums, la basta experiència i les plenes conviccions del camí que s’ha de seguir. Està la gent desinformada, perquè la informació real no interessa als que trauen profit de la situació i està soterrada per la manipulació. Està la gent enganyada per simplificacions interessades que ixen al mig de la complexitat.
Provocació. El salt a la prohibició de manifestacions.Jesús Frare Garcia
Front els centenars de casos d’agressions físiques, sexuals i LGTBIfòbiques, els assetjaments masclistes i contra la identitat de gènere, afectiva i sexual, les persecucions i amenaces de tot tipus patides per persones activistes antitaurines, una suposada agressió a una persona taurina amb una pedra(5) es converteix en pretext per a vulnerar els nostres drets. Ens criminalitzen a totes i tots, ens assetgen i atempten contra la nostra llibertat. Ens posen sota l’espasa de Dàmocles de la seua llei mordassa o de la seua llei de senyes mentre protegeixen les places de tortura per a que servisquen de refugi a autèntics agressors que actuen impunement i es jacten del que fan. Allà dins s’han de trobar ben a gust mentre gaudeixen del que es fa als animals perquè si, a tocar de corruptes que pacten els seus tripijocs a les barreres preferents.
Així dissenyen la seua estratègia de victòria, on sempre ha de quedar molt clar que al si dels partits n’hi ha de “debat intern” malgrat que el resultat sempre siga el mateix. Fins i tot el PSPV vol discretament que es sàpiga que tenen veus animalistes que poden representar les persones animalistes que un fatídic dia de cada quatre anys hauran de votar. Però són Compromís, Podem i Esquerra Unida els partits més interessats en esdevindre la veu electoral de l’animalisme. Sobre tot electoral, per separat o en conjunt, i a través d’aquest joc de rol dels representants de tothom i les majories convenients...
És la potència del llenguatge, la força d’una paraula unida a la tortura taurina com qui fa una macabra poesia visual. No puc evitar imaginar-me un bou amb el nom de “Terroristas" o “Islamistas”, qui sap si “Moros”. O altres que es digueren “Podemitas” o, per suposat, “Feminazis”. Jo apostaria que ja existeix l’“Animalistas” o l’“Antitaurinos”. Òbviament, amb Catalunya de pel mig, estava clar qui havia de guanyar la cursa. Aquesta gent entén el bou només com el suport amb el que expressen el que són, i així són i així és el seu suposat art: només sang i vísceres...
Per una banda, està la justificació, apologia i, fins i tot, la incitació a la violència. Per altra, està l’exigència a la representació de la ciutadania, alguna de la qual recita les seues lliçons tan bé com hem pogut comprovar, que vulneren els drets fonamentals de les persones que es manifesten contra la massacre i tortura d’animals per diversió i contra la subvenció milionària d’aquestes pràctiques amb els impostos de tothom...
Publicació de la CGT País Valencià, suplement de Rojo y Negro. En aquest número, especial municipalisme i llibertaris; llibertat d'expressió; sindicalisme en lluita; reflexions sobre el 2015; entrevistes a Maruja Moyano i José Guerrero... i molt més. www.cgtpv.org
El País Valencià té més de 250 municipis on no linxen bous. Aquesta pràctica és com un tumor desenvolupat al nord i que, com més al sud, més difícil té fer metàstasi, més improbable és que isca de les capitals de comarca o dels municipis més poblats, amb més pressupost on clavar la pica taurina. Supose que, per a tapar aquesta evidència, les memòries deixaren d’incorporar el llistat de pobles on fan linxaments.
Mentre des de la Conselleria, amb els seus figurons al capdavant, continuaven suant la cansalada per a aconseguir nous municipis que s’incorporaren al seu macabre llistat...
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
De Castellano a Santamaría. Altra vegada, un BIC al barret. Jesús Frare Garcia
El procediment de declaració de la tortura i el linxament de bous com a Bé d'Interés Cultural, impulsat a instàncies del conseller Serafín Castellano el 2012, estava desacreditat i l’expedient fou arxivat. Es quedà amb tres pams de nassos davant el decepcionat món taurí que, malgrat tot, no ha deixat de ser la clac del PP en cap moment (sembla que això tampoc pot ser d’altra manera).
Ens advertien aleshores que tenien molt present els terminis de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, que estableix un període mínim de 3 anys per a poder reobrir un expedient arxivat (art.27.7). Aquest termini es compleix a mitjans del 2015, mai abans de maig, quan ja s’hauran aturat les trituradores de paper de totes les conselleries i el poble valencià haurà fet fora el PP.
I Santamaria repeteix, com si el seu projecte al capdavant de Governació siga repetir les mateixes pífies. Com s’ho pensa fer per a complir amb la mateixa picada d’ullet al món taurí que ja s’havia carregat Castellano? El nyap de la Llei de Senyes no ho pot arreglar tot, no pot passar per damunt d’una llei vigent (el PP no ha fet servir el seu rodet a les Corts per a reformar la Llei del Patrimoni Cultural Valencià). Si ens estan parlant d’un frau de llei, no tindrà massa camí perquè ací està el moviment animalista per a impugnar-lo.
No saben el que és una ILP, perquè en el seu cap només cap el favor a l’estil del Romanones. Veuen les institucions com un cortijo dels amics, i per això la seua una ILP no té trellat, perquè l’entenen com un pretext que entrarà al Congrés per la porta gran, amb vi d’honor inclòs. Si la fem nosaltres, que les fem ben fetes, els parlaments s’equivoquen en no menysprear-les i els tribunals constitucionals han de fer els que s’espera d’ells...
Amb el linxament de bous al carrer els ha de passar el mateix que amb la tortura taurina a les places, amb la què tampoc els funciona el seu intent d’identificar-la amb la identitat espanyola. No la poden posar al nivell de “la Roja” perquè és una antiga salvatjada d’una violència tan injustificable com evident. No enganya la majoria de gent, molta tan “espanyola” que se’n riu de les acusacions d’antiespanyolisme que reben. Al País Valencià també fa molta gràcia que, de sobte i per decret de les elits manipuladores del concepte de valenciania, et vulguen convertir en una mala valenciana per rebutjar la tortura taurina...
A colp d’eleccions ens hem arribat a creure que tothom té una postura clara davant de qualsevol qüestió, però no és així. Decidir és un procés per a cadascú i encaixa mal en la instantània d’unes eleccions, perquè està la gent que no vol participar en confrontacions obertes que no ha demanat, la gent poruga davant els reptes que es plantegen, insegura davant les fermes seguretats i acomplexada davant els llargs i coherents currículums, la basta experiència i les plenes conviccions del camí que s’ha de seguir. Està la gent desinformada, perquè la informació real no interessa als que trauen profit de la situació i està soterrada per la manipulació. Està la gent enganyada per simplificacions interessades que ixen al mig de la complexitat.
Provocació. El salt a la prohibició de manifestacions.Jesús Frare Garcia
Front els centenars de casos d’agressions físiques, sexuals i LGTBIfòbiques, els assetjaments masclistes i contra la identitat de gènere, afectiva i sexual, les persecucions i amenaces de tot tipus patides per persones activistes antitaurines, una suposada agressió a una persona taurina amb una pedra(5) es converteix en pretext per a vulnerar els nostres drets. Ens criminalitzen a totes i tots, ens assetgen i atempten contra la nostra llibertat. Ens posen sota l’espasa de Dàmocles de la seua llei mordassa o de la seua llei de senyes mentre protegeixen les places de tortura per a que servisquen de refugi a autèntics agressors que actuen impunement i es jacten del que fan. Allà dins s’han de trobar ben a gust mentre gaudeixen del que es fa als animals perquè si, a tocar de corruptes que pacten els seus tripijocs a les barreres preferents.
Així dissenyen la seua estratègia de victòria, on sempre ha de quedar molt clar que al si dels partits n’hi ha de “debat intern” malgrat que el resultat sempre siga el mateix. Fins i tot el PSPV vol discretament que es sàpiga que tenen veus animalistes que poden representar les persones animalistes que un fatídic dia de cada quatre anys hauran de votar. Però són Compromís, Podem i Esquerra Unida els partits més interessats en esdevindre la veu electoral de l’animalisme. Sobre tot electoral, per separat o en conjunt, i a través d’aquest joc de rol dels representants de tothom i les majories convenients...
És la potència del llenguatge, la força d’una paraula unida a la tortura taurina com qui fa una macabra poesia visual. No puc evitar imaginar-me un bou amb el nom de “Terroristas" o “Islamistas”, qui sap si “Moros”. O altres que es digueren “Podemitas” o, per suposat, “Feminazis”. Jo apostaria que ja existeix l’“Animalistas” o l’“Antitaurinos”. Òbviament, amb Catalunya de pel mig, estava clar qui havia de guanyar la cursa. Aquesta gent entén el bou només com el suport amb el que expressen el que són, i així són i així és el seu suposat art: només sang i vísceres...
Per una banda, està la justificació, apologia i, fins i tot, la incitació a la violència. Per altra, està l’exigència a la representació de la ciutadania, alguna de la qual recita les seues lliçons tan bé com hem pogut comprovar, que vulneren els drets fonamentals de les persones que es manifesten contra la massacre i tortura d’animals per diversió i contra la subvenció milionària d’aquestes pràctiques amb els impostos de tothom...
Publicació de la CGT País Valencià, suplement de Rojo y Negro. En aquest número, especial municipalisme i llibertaris; llibertat d'expressió; sindicalisme en lluita; reflexions sobre el 2015; entrevistes a Maruja Moyano i José Guerrero... i molt més. www.cgtpv.org
El País Valencià té més de 250 municipis on no linxen bous. Aquesta pràctica és com un tumor desenvolupat al nord i que, com més al sud, més difícil té fer metàstasi, més improbable és que isca de les capitals de comarca o dels municipis més poblats, amb més pressupost on clavar la pica taurina. Supose que, per a tapar aquesta evidència, les memòries deixaren d’incorporar el llistat de pobles on fan linxaments.
Mentre des de la Conselleria, amb els seus figurons al capdavant, continuaven suant la cansalada per a aconseguir nous municipis que s’incorporaren al seu macabre llistat...
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
"I, per suposat, apareixen els animals com a referents: 'el primer dia és terrible, el segon també, el tercer una mica menys i als huit dies fas això igual que si matares conills o gallines'. Quan ens diuen que no és respectuós comparar les realitats, els patiments i les tragèdies d’humans i no humans, hem de recordar que els botxins sempre acaben fent aquestes comparacions des del menyspreu. Maks el carnisser també amenaçava dient que podia trencar el coll d’una persona amb la mateixa facilitat que trencava el d’un conill o el d’una gallina”.
L’obesitat mata i la carn no? La indústria d’explotació animal entre cotons. Jesús Frare Garcia
Podem dir que l’obesitat mata i que provoca càncer, tot deixant ben clar que tota la culpa recau en eixa gent poc saludable i perdedora que l’única cosa que hauria de fer es perdre pes. Per a això està el rebuig social a la gent grassa, gràcies gordofòbia!! Al contrari, no podem dir que la carn mata o que provoca càncer, perquè la indústria que paga la publicitat i que fins i tot sosté càtedres de nutrició no pot ser la culpable. Qui ho faça, encara que siga l’OMS, s’haurà d’enfrontar a la nòmina de gent amb bata blanca que dirà que l’afirmació és exagerada o simplista, perquè en eixe cas res estarà demostrat i si que s’haurà d’atendre a la multiplicitat de factors i causes. La indústria càrnia no es toca...
“Estalvi d’animals”. Fantasmes en la boira benestarista.Jesús Frare Garcia
Des de la nostra perspectiva, els controls són animals als que no fan res i que maten juntament amb els que els han fet de tot, per a comparar els uns amb els altres. Si, per exemple, estan comprovant els efectes d’un substància (un medicament, un aliment o nutrient, un producte químic…) tenen un o diversos grups d’animals als que inoculen eixa substància amb injeccions, a través de l’aigua o el menjar, a través dels ulls o de la pell… I tenen altre o altres grups que resten esperant a que acaben. Després, maten tots els individus d’uns grups i altres i els disseccionen per a traure mostres i fer comparacions.
El que proposa l’article és que n’hi ha de casos on el nombre de víctimes control es pot reduir, encara que són molt pocs: només en el cas de “controls utilitzats en el mateix laboratori, pels mateixos investigadors, amb els mateixos animals i utilitzant protocols experimentals idèntics o molt semblants, un tipus de situació que pensem [pensen els dos autors] que és molt habitual en molts centres d’investigació”...
... M’agradaria molt que una persona que es dedica a la política professionalment no em diga que està lleig fer política amb els animals, fent servir una visió desprestigiada de la política que, en tot cas, només pot personificar ella. M’agradaria molt, molt i molt que, després de dir coses com aquestes no es deixen portar per l’eufòria i ho acaben de rematar amb allò de “i abans de parlar, caldria que estigueres ben informat”...
Reclam de legalització. Del parany científic al cistell malla. Jesús Frare Garcia
L’exemple del “parany científic” ens permet entendre millor la situació actual. Sempre han necessitat aconseguir una excepció de la prohibició general amb l’objectiu de treure de la il·legalitat la part de fora del parany, la que es veu de lluny, la que el fa evident als ulls de les persones agents rurals, de les ecologistes i de qualsevol altra. Experts en l’esquer, necessiten d’un per a enganyar la llei i continuar fent com sempre d’amagat, a l’interior.
Festes sense sang, inclusives, respectuoses i lliures de violència. Jesús Frare Garcia
Per regla general, allà on tenim animals explotats, maltractats, linxats o matats, també tenim mascles humans gallejant. Els animals són eines de representació del patriarcat, del poder perquè si sobre els més febles, de l’abús de qui està per damunt sobre qui ha de restar sempre sotmés. Per això, l’únic encaix que històricament han tingut les dones en aquestes festes és subordinat, relegades a assistir els homes com a organitzadores, encarregades de vendre la loteria, netejadores o cuineres o com a públic de la festa. No m’imagine com es poden feminitzar aquestes “festes”. No m’imagine com es pot feminitzar la celebració de Sant Pere Nolasc al Puig i la seua batalla de rates, ni res de tot això.
Bous, cavalls, coloms. Realitat valenciana i respostes necessàries.Jesús Frare Garcia
“No sóc Quixot per a aquests molins”. Aquesta frase és de l’alcalde socialista de Puçol i en el seu cas es refereix als bous al carrer. Resumeix perfectament la dimissió política davant realitats tan crues com els linxaments de bous al carrer que generen tant de patiment i fins i tot morts humanes, com la que es produí a Puçol després que l’alcalde diguera això. És a dir, que totes aquestes formes de maltractament animal, com que tenen una afició que es presenta falsament com a majoritària, que es molt sorollosa i que sol estar acostumada a recórrer a l’amenaça, no van a ser afrontats per propostes polítiques que volen calma i estabilitat per a desenvolupar altres polítiques. Parlem de danys col·laterals i de política del mal menor.
Un km. i 7.000€. Persecució de l’activisme animalista. Jesús Frare Garcia
En tot cas, com que són massa treballs per a taurins, els feren una mesura ad hoc per a que pogueren dedicar tot el seu temps a veure, fumar i riure mentre massacren animals davant dels seus ulls. Parle de la famosa (al menys, per a les persones que la patim) “instrucció d’obligat compliment” de la Direcció General de la Policia. Segons les notícies, s’instaurà en abril de 2015 i fou en resposta a la petició d’organitzacions taurines, com una espècie de vestit a mida exprés en forma de normes repressives. I s’enfaden quan li diem tauromàfia a la tauromàfia...
Circs amb animals (salvatges). PNLs, medalletes i confetis.Jesús Frare Garcia
Quan la informació assenyalava on era realment el problema i la truita es començava a girar, fins i tot des del twitter de la vicepresidenta Oltra es llançaren a respondre frenèticament totes les piulades que assenyalaven cap al retard de les sol·lucions necessàries, ensenyant la medalleta de la llei d’acompanyament. Sempre i en qualsevol cas, i de nou amb la vista posada als mitjans, els únics enemics dels animals al País Valencià són al PP. Falta el proper pas, que consisteix en dir que tothom que no estiga amb això, juga a favor del PP. En resum, que hi haurà camps de concentració i pràctiques d’ensinistrament amb terribles tortures a terres valencianes, aquest any i probablement el següent, per excés de calma i nul·la priorització de mesures necessàries i repetidament anunciades. Que omplim el sarró amb més medalletes i confetis no merescuts. I que necessitem més fets i menys paraules, també pels altres animals.
L’estrany contrast invers dels lleons entre els matolls és igualment aclaridor. Maleïts lleons mascles que només dormen i mengen, fent evident la fortalesa i el lideratge de les femelles! L’única cosa que han de fer és acte de presència quant tota la faena ja està feta amb les seues melenes al vent, per a ser els primers a l’hora de menjar i demostrar la superioritat masculina. I no tenen altra idea genial que posar-se a follar entre els matolls! No, aquesta carn de safari, aquests enemics de l’agricultura, la ramaderia i el progrés humà, aquesta màquina de generar diners del turisme no pot deixar clar que totes les relacions són naturals quan són lliures, i que l’LGTBfòbia és cosa d’idiotes. I encara menys mirant a càmera amb eixa cara de complaença.
#DecidimVLC. Centre de recuperació de gats del carrer al capdavant de les vo...Jesús Frare Garcia
És cert que, segons les bases de #DecidimVLC, el procés ja té massa limitacions com per, a més, haver de competir amb les aspiracions d’ampliar per aquesta via les dotacions pressupostàries de les regidories, des de les millor dotades fins a les ornamentals (com és el cas de la regidoria de benestar animal). Ja està el límit de la minsa dotació per a pressupostos participatius: 7 milions d’euros que no representen ni un 1% dels vora 800 de pressupost municipal. Ja està el límit de les competències municipals que, òbviament, són les úniques que caben als pressuposts participatius de l’Ajuntament. I està la limitació a les inversions amb una vida útil de més d’un any, que deixa fora les activitats o programes culturals, educatius, festius, etc.; els serveis com els de neteja o els socials (així com la major dotació pels que ja existeixen) o les subvencions a organitzacions privades o a iniciatives ciutadanes que cobreixen necessitats, fins i tot obligacions, que les administracions deixen de banda.
Fa temps que les organitzacions taurines persegueixen la lliure opinió. Per a justificar-se davant del seu públic, s’han acostumat a instrumentalitzar la justícia amb denúncies contra càrrecs públics i institucions que prenen mesures en contra dels interessos taurins i també contra persones que s’expressen a les xarxes, gràcies als seus censors especialitzats en monitorejar-les. S’aprofiten, sobre tot, de fets tristos com la malaltia del xiquet Adrián o la mort de Víctor Barrio. La Fundación del Toro de Lídia, que té com a carta de presentació el nombre de denúncies que gestiona, vol rendibilitzar aquesta tragèdia aprofitant la troballa de la Datxu, regidora a Catarroja que immediatament han identificat com “de Podemos”.
La paradoxa. Reforma del reglament valencià de linxaments al carrer. Jesús Frare Garcia
En paraules del senyor Sedeño, aquest és el benestar que cap en en nou reglament: “Parlem d’animals de producció que, clar que si, tenen el seu estrès, perquè estan sotmesos a eixa producció. La vaca lletera té l’estrès d’haver de donar 30 litres per vaca i dia. Si no, no és rendible i, desgraciadament, en animals de renda parlem de costos i producció. Per a l’engreix, hem de tindre determinats quilos a determinada edat de sacrifici. Tot això, per suposat, tenint cura de l’animal i respectant totes les legislacions de benestar animal”.
A l’altra banda del cordó es percep la sensació d’impunitat dels que defensen allò seu, perquè els han provocat, perquè estem al seu poble, perquè és el seu país, perquè és la seua llei… Ho he vist mil i una vegades a les manifestacions animalistes, i sobre tot a les antitaurines: insulten sense por, amenacen unflant el pit, avisen que trencaran càmeres si algú els grava. Fins i tot, es desplacen cercant punts de contacte on consumar les seues agressions premeditades, assumides per l’autoritat com a conseqüències naturals de la pertorbació de la norma. Fins i tot han estat agressions sexuals, vells fastigosos grapejant xiquetes tot el que han pogut, però no passa mai res. Molt poques vegades són recriminats, i encara menys són identificats o detinguts. Ells no són el problema, el problema és la protesta.
Coloms de raça, ornamentals i de fantasia. El ball de l’Angry Bird.Jesús Frare Garcia
Ara, com passa amb les races de gossos i els seus pedigrís, son majoritàriament capricis, hobbies i negocis. Existeixen campionats i exhibicions, on els criadors i aficionats (com sempre, és difícil trobar dones fent tot això) mostren els seus candidats i parlen de les seues tècniques de cria a la recerca del “colom perfecte”, dins dels estàndards de raça. Així, multipliquen els encreuaments d’individus amb “tipus fiables” i, arribat el cas, recorren a la consanguinitat per a mantindre i reforçar determinades característiques i “tipus”, tot aprofitant el que consideren com a individus forts.
XII Manifestació Antitaurina d’Algemesí: textos (al final, en castellano).Jesús Frare Garcia
En resum, que a Algemesí la tortura costa un mínim de 85.000€ eixits de les arques municipals, i a això li diuen no costar res. I, ara, s’ha de sumar el tema de l’IVA. Els mateixos taurins d’Algemesí que sempre responen amb la bateria de dades manipulades sobre l’impacte econòmic de la tortura taurina, han enarborat la bandera dels 60 milions d’IVA cada any… I ho han fet ací, on, pel que apunten tots els indicis, no es cobra l’IVA de les entrades.
La suposada garantia anticremades del disseny dels ferros ha esdevingut pràcticament l’únic argument en defensa de l’embolat. Això és el que diu el ramader i veterinari Daniel Machancoses al seu famós vídeo “l’art d’embolar”: “veiem perfectament que de la punta de la banya a la bola de foc, el bou no es crema”. Si deixem de banda que és l’allargament dels ferros el que facilita que el bou es creme al llom mentre es recargola per a espolsar-se el foc de les banyes, ens trobem amb la dura realitat que, si poses dos bous embolats junts, aquestes “mesures de seguretat” són inútils, i la seua defensa és ridícula.
“Els fets sempre són millor que les paraules”. Resposta a Sergio García Torr...Jesús Frare Garcia
No negaré cap dels esforços fets ni les millores assolides. El problema està en que no hauríem de treballar només amb les medalletes que aquesta opció es pot posar. Aquest fet recorda molt el treball propagandístic dels animalistes de Podem a les xarxes socials, anunciant a bombo i plateret cadascun d’aquests passos endavant i utilitzant-los de nou per a tapar cada mostra d’immobilisme, cada frustració o cada desil·lusió en matèria de protecció i drets animals generades per aquests “governs del canvi”, entesos com aquells que han trencat el bipartidisme postfranquista amb el vot indignat del 15M. La cosa és tan asimètrica que fer la foto sempre pel perfil bo és negar la realitat.
“Els fets sempre són millor que les paraules”. Resposta a Sergio García Torr...
No són com nosaltres.
1. No són com nosaltres.
De les 3 regidories electes per Plataforma per
Catalunya a Salt1, dues (per ara) ja han
trencat amb el partit-fòbia (el que es
presenta exclusivament al Principat). Jo
pensava que res em sorprendria més que
veure Anglada parlar castellàfins que vaig
conèixer el carlí de Roquetes2. Ara, resulta
que Carles Bonet, principal representant
d’aquesta gent a Salt, està emparellat amb un
dominicà3, i que Dolores Martínez es vol
casar amb un camerunès4.És encara més
increïble veure Bonet qüestionant l’actitud de
Martínez abans de la seua pròpia dimissió5.
Anglada i la seua gent exigeixen proves
documentals de la situació legal de la gent
(en concret, del company de Dolores
Martínez). És una vulneració d’un dret
bàsic6 i,si la llei de partits no fora altra cosa que un instrument per a manipular les eleccions a
EuskalHerria7, hauria de servir per a protegir la ciutadania d’aquests atacs. No sembla, però, que
les lleis estiguen fetes per a feixistes que insulten, amenacen, agredeixen i maten a cara descoberta.
Josep Anglada i Plataforma per Catalunya. Xenofòbia
i intolerància amb aires frikis i molts vots.
Quedà clar amb l’assassinat de Guillem Agulló8. El seu assassí, PedroCuevas, fou condemnat a 14
anys, per homicidi, al judici de Castelló de 1995. Només complí 4 anys i, al 2007, es presentà a les
eleccions municipals de Xiva pel partit feixista Alianza Nacional9. Abans, havia estat detingut per
la seua implicació en la trama del Frente Anti Sistema, desarticulat arran de l’Operació Pànzer10.
De no ser per la Plataforma d’Acció contra la Impunitat, la documentació judicial hauria restat
morta a un calaix fins a la prescripció dels delictes, i aquesta banda hauria tornat a restar impune.
Municipals 2011 (22 de maig).
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/municipals2011/municipi/20155/salt
2 Antena Caro Roquetes, 23.05.2011. Ramón Martí Moragrega, cap de llista de PxC (vídeo).
http://www.antenacaro.cat/share/share_videos.php?id_audio=1139
3 ACN - Agència Catalana de Notícies, 14.08.2011. Carles Bonet: “Sentia que no podia expressar les meues idees sobre
immigració. Jo no sóc tan radical com Anglada”.
http://www.acn.cat/acn/629408/General/text/PxC-Plataforma-per-Catalunya-Salt-Carles-Bonet-immigracio.html
Cronica.cat, 14.08.2011. Carles Bonet: “Alguns membres de PxC semblen nazis dels anys 40”.
http://www.cronica.cat/noticia/Carles_Bonet_Alguns_membres_de_PxC_semblen_nazis_dels_anys_40
4 3cat24.cat, 14.08.2011. La regidora de Salt reconeix que es va equivocar ingressant al partit.
http://www.3cat24.cat/noticia/1331426/politica/La-regidora-de-PxC-a-Salt-reconeix-que-es-va-equivocar-ingressantal-partit
3cat24.cat, 12.08.20111. Plataforma per Catalunya fa plegar una regidora de Salt amb parella d’origen subsaharià.
http://www.3cat24.cat/noticia/1329206/politica/Plataforma-per-Catalunya-fa-plegar-una-regidora-de-Salt-ambparella-dorigen-subsaharia
5 TV3, Telenotícies 12.08.2011. Pressionada per tenir una parella subsahariana.
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3654770
6 Article 18 de la Constitució espanyola.
http://www.parlament.cat/activitat/constitucio.pdf
7 LO 6/2002, de 27 de juny, de partits polítics. L’article 9 diu que un partit ha de ser declarat il·legal quan vulnera els
principis democràtics, però, immediatament després, deixa clar que només l’esquerra abertxale pot ser antidemocràtica.
http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2002/07/16/pdfs/A01947-01954.pdf
8 El Temps, 04.04.2003, p. 76-78. Recordar Guillem Agulló.
http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/noticies/agullo.pdf
9 Vilaweb, 15.05.2007. Crítiques per la presència de l’assassí de Guillem Agulló a les eleccions.
http://www.vilaweb.cat/noticia/2401580/20070517/noticia.html
10 Antifeixistes del País Valencià, 2008. “Operació Pànzer”: armes de l’exèrcit espanyol en mans de l’extrema dreta.
Inclou l’article del mateix títol a la revista El Temps, 20.05.2008, p. 19-29.
http://www.antifeixistes.org/ampli_noticia.php?id=1277
1
2. També quedà clar amb l’absolució dels feixistes de la llibreria Kalki i del Cercle d’Estudis
Indoeuropeus (CEI)11. La seua apologia del genocidi
i de l’odi racial12comportà petites condemnes de 3
anys, però el Tribunal Suprem les anul·là perquè la
Constitució no prohibeix les ideologies i perquè les
idees no han de ser perseguides com a tals, malgrat
que siguen antidemocràtiques i estiguen tipificades
com a delicte al Codi Penal13.
Operació Pànzer. L'agent de la Guàrdia Civil
mostra un llançador de projectils.
JoséLuísRoberto a la FNAC.
de NovesGlòries a Espanya.
del perill17.
Presentació
També quedà clar amb l’agressió al Terra14 de
Benimaclet. Com a reacció al fracàs absolut de la
seua manifestació al barri i al rebuig majoritari del
veïnat, roders d’España 2000 entraren i
amenaçaren la gent del centre social. Al capdavant
estava el seu líder, JoséLuísRoberto, que fou
protegit pels efectius d’anti-avalots i policia local
mentre exercia les seues reclamacions. Segurament,
unes quantes de les persones uniformades que
intervingueren havien preparat les oposicions a les
acadèmies de Roberto15. Ricardo Peralta, el delegat
del govern responsable de les càrregues al Cabanyal,
afirmà que tot plegat era una mostra de riquesa
democràtica16.
I també quedà clar a l’atac a la llibertat d’expressió
durant la presentació de Noves glòries a Espanya, el
llibre del sociòleg Vicent Flor. Un grup de feixistes,
de nou amb Roberto al capdavant, boicotejaren l’acte
amb la companyia del GAV, que tenia Manuel Latorre
i JuanGarcíaSentandreu com a estrelles. La gent que
hi acudí aguantà amenaces i llançaments de llibres,
bombes de fum i cadires mentre esperaven la policia,
que tarda una estona en arribar malgrat estar avisada
Només són uns pocs exemples dels molts que existeixen. Especialment al País Valencià, el territori
on es produeixen més atacs racistes, xenòfobs, antisemites i homòfobs segons l’informe RAXEN.
Només durant el 2010 i el que portem de 2011, es contabilitzen 17 accions violentes conegudes de
caire feixista a aquesta terra18.
Tots aquests abusos compten amb la cobertura d’organitzacions polítiques que no dubten en
incitar a l’odi i la violència, i els seus arguments fan responsables a totes les persones vinculades a
Elperiodico.cat, 03.06.2011. El Suprem absol els responsables de la llibreria Kalki, condemnats per difondre idees
neonazis.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/suprem-absol-els-responsables-llibreria-kalki-barcelona-condemnatsper-difondre-idees-neonazis-1030376
12 SOS Racisme Catalunya, 09.11.2004. Amical de Mauthausen i SOS Racisme exerciran l'acusació popular en el procés
judicial obert contra la llibreria Kalki pels delictes d'incitació al genocidi, al racisme i a la discriminació.
http://www.sosracisme.org/accions/comunicat.php?doc=41&cat=7
13 Article 510.1 i, sobre tot, 607.2.
http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/act.php?id=BOE-A-1995-25444&tn=1&p=20110129#a510
14 www.elterra.org
15 Gemma Pascual i Escrivà, els blogs de Vilaweb, 23.11.2010. España 2000 al Centre Social Terra: ¡Tu! !!Como me
aguantes la mirada 2 segundos más, te mato!!, te clavo un cuchillo en el corazon, y ¡te mato!
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/183401
16 L’Informatiu.com, 25.11.2010, Peralta qualifica la visita de la ultradreta a Benimaclet com a "part de la riquesa
democràtica".
http://www.linformatiu.com/nc/portada/detalle/articulo/peralta-qualifica-la-visita-de-la-ultradreta-a-benimaclet-coma-part-de-la-riquesa-democratica/
17 El Punt Avui, 06.07.2011, Demanen la intervenció de Botella pels últims atacs feixistes i blavers.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/431842-demanen-la-intervencio-de-botella-pelsultims-atacs-feixistes-i-blavers.html
18 http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_d'actes_violents_de_caire_feixista_al_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0
11
3. un col·lectiu de les suposades culpes que corresponen a aquest. Gent del món àrab i/o musulmà,
persones immigrants (excepte les del nord i amb el color de pell adequat), joves amb una
determinada estètica, activistes d’esquerra, independentistes… Totes són culpables. Però, pel que
respecta a les seues organitzacions i la seua gent, la cosa ha d’anar diferent19.
Després que l’assassí feixista Anders BehringBreivik matara a sang freda 77 persones, la gent
“valenta” de l’extrema dreta europea no tardà en proclamar la seua admiració per aquest xiquet de
casa bona. En veure el que els venia al damunt, alguns individus no dubtaren en amagar la màamb
la que havien llançat les seues pedres. Les organitzacions i partits xenòfobs i feixistes es
defensaren afirmant que la seua ideologia i els seus objectius són una cosa, i el que fa alguna gent
que els proclama i els defensa són altra20. És a dir, que una persona marroquina que va pel carrer
és responsable de la transformació d’Europa en Euràbia, i ha de ser culpabilitzada; que una
persona immigrant no és altra cosa que un excedent d’immigració que furta el treball i consumeix
ajudes socials, i ha de ser expulsada; que una persona d’esquerres és responsable d’aquestes
situacions…
Però qui defensa aquesta generalització des d’organitzacions vinculades a
intimidacions, agressions i fets delictius, és innocent.
Pasqua de 2011, processó del Crist de la Bona Mort. Legionari amb una esvàstica tatuada al braç.
Les seues organitzacions poden convocar una “manifestació” d’unes desenes de persones front les
oficines del SERVEF21 a Burjassot, intimidant les que eren a les cues amb els seus crits xenòfobs
fins que intervingué la Policia Local. Ni rastre de la Policia Nacional. Pocs dies després es convocà
una concentració a la vila, en suport de la participació democràtica a EuskalHerria a través de les
candidatures de Bildu. Fou notificada a l’ajuntament, es desenvolupà a la plaça EmilioCastelar,
tancada al transit, i hi acudiren unes desenes de persones. La resposta fou un desplegament de
policia desproporcionat que envoltà manifestants i persones que passejaven, i va fer que es sentiren
amenaçades. Identificaren participants i vianants i, finalment, multaren dues persones22. Aquesta
19 Público.es,
30.07.2011. La matanza de Oslo descoloca a la extrema derecha europea.
http://www.publico.es/internacional/389404/la-matanza-de-oslo-descoloca-a-la-extrema-derecha-europea
20 España 2000, 25.07.2011. Comunicado de la Junta Nacional de España 2000 sobre los atentados de Noruega.
http://www.esp2000.org/comunicados/1714-comunicado-de-la-junta-nacional-de-espana-2000-sobre-los-atentadosde-noruega-y-el-posterior-intento-periodistico-de-vincular-a-partidos-patriotas-con-el-criminal-anders-breivik.html
21 Servei valencià d’ocupació i formació.
http://www.ocupacio.gva.es:7017/portal/web/home;jsessionid=64983a9b93661612050e8d119a9d460d5b09fcc0f87abb
8063f2dae782641efa
22 Lliure Directe de Ràdio Klara, 20.07.2011. Denuncien dos veïns de Burjassot per participar a una concentració.
Gonçal Bravo, Santi Gassó, Antoni Infante 20/07/11. http://enredant-radioklara.blogspot.com/2011/07/denunciendos-veins-de-burjassot-per.html
4. desproporció fou qüestionada a l’acte convocat a l’Octubre23 en suport als dos activistes per Jordi
Sebastià, alcalde de Burjassot després dels incidents, que demanà l’anulació de les multes.
Fa temps, quan em dirigia cap a la manifestació del 25 d’abril de València i passava pel Centre
Cultural Bancaixa, eixí un grup nombrós de feixistes del carrer del Mar. Intentaven escapolir-se
dels policies que vigilaven al Parterre i tallaven el seu pas cap a Sant Agustí, i venien cap a mi.
Caminava a soles i, a diferència d’altres anys, no portava cap quatribarrada. Si l’haguera portada,
estic segur que hauria estat objecte d’una agressió. A vegades tinc aquesta sensació: mire de reüll
quan porte determinades samarretes, per si de cas. A les manis, pense que la irrupció d’aquesta
gentola és una possibilitat seriosa. Crec que són capaços de qualsevol cosa i que es senten
impunes.
S’amaguen darrere del seu color de pell i de la seua aparença, com la nostra, i l’actitud de les
autoritats cap a aquesta gent és de tolerància, perquè eixa semblança a nosaltres (juntament amb
l’empremta mai esborrada de 40 anys de dictadura feixista) els facilita perilloses proximitats
identitàries a l’administració, la policia i la judicatura. Ja seria hora que això canviara: si hi ha una
gent que alimenta la por i que contamina la convivència d’aquesta forma, l’actuació hauria de ser
contundent. Se’ls hauria de deixar clar que no volem ser axí. Que no som com nosaltres.
Noruega posà cara a les víctimes d'Utoia com a homenatge.
23
http://www.octubre.cat/