Atenció a la complexitat del malalt crònic“Malalt crònic complex: una aproximació” Dr. Joan EscarrabillPla Director de les Malalties de l’AparellRespiratori (PDMAR)Institut d’Estudis de la Salut
Agenda2www.slideshare.net/jescarra
Agenda31Complexitat2Cronicitat3Digitalització
La complexitatpot ser…4
Algunselementsrelacionatsamb la complexitatDistància a l’hospital. Autonomia del pacient.Risc vital dels problemes aguts.Hospitalitzacions freqüents.Complexitat del tractament mèdic.Condicions de l’habitatge.Capacitat del cuidador.5
6n = 792 patientsMonaldiArchChestDis2007; 67:142-147
7n = 792 patientsMonaldiArchChestDis2007; 67:142-147
8n = 792 patientsMonaldiArchChestDis2007; 67:142-14718%
9Collsd’ampollaLlarguesestades a UrgènciesAltes el cap de setmana“Vacances”Canvis a l’equipCanvi de cuidador
Complexitat…méscomplexitat…. les organitzacionstenen cada copméselements i més diversos, i que es relacionan per interaccions cada copméssubtils.
11Fragmentació i aïllament
12Una certa simbiosi...
13BMJ 2011;342 :740-42
142011RealVirtual
152011HoritzontalVertical
CollaborativePublic ManagementAcords entre diversesorganitzacions per resoldreproblemes que capd’ellespot abordar efectivamentd’una manera individual“Pracademics”=  Pratitioners& Academics
Elmenets que poden afavorir l’atenció integradaTreball en equipIncentius que afavoreixen la prestació adequada de l’atenció (i evitin el sobre-tractament)Responsabilitats definides sobre una població.“Complicitat” entre clínic i gestors18Ham C, Dixon J & Chantler C.  BMJ 2011;342 :740-42
Barreres que dificulten l’atenció integradaSeparació “clàssica” entre AP i especialistesCoexistència de diferents organitzacions (proveïdors)Divisió entre el camp sanitari i el social.19Ham C, Dixon J & Chantler C.  BMJ 2011;342 :740-42
202011
21No es pot parlar d’integració sense canviar la manera de treballar
22September 2011
Agenda231Complexitat2Cronicitat3Digitalització
24Lancet 2011; 378: 449–55
25Malalties cròniques i pobresaLancet 2011; 377: 1438–47
Components crucials26Lancet 2011; 377: 1438–47
Per on podem començar?
123Necessitatscomplexes54
Orientació a resultatsEns ha interessatmés el procés que elsresultats1En parlar de resultats es poden cometre dos errorsCreure que elsresultatsdelsestudispilotsón extrapolables automàticament12Aspirar a aproximar-se a la mitjana
Aspiracions30Excel·lènciaEl millor ???La mitjanagoodenough
Tipus de resultats
N EnglJ Med. 2009;361:109-12La satisfacció del pacientésmoltimportantperò NO pot ser el resultatmésimportantd’unprojecte
Centrat en les necessitats del pacient21Informació per poder triarIncorporació estructurada de l’opinió del pacient2Gestiórespectuosa del temps del pacient3Accions per a promourel’autocura i per aprendre del pacient4
Centrat en les necessitats del pacientPoder saber qui són els millors GP i hospitals (triar).
Ha de tenir capacitat de prendre les decisions que afecten el seu estat de salut.
Els hospitals han de tenir mecanismes per respondre als errors i ho han de dir als pacients.
Promoure l’atenció personalitzada.
Escoltar la veu col·lectiva dels pacients: HealthWatchEngland
Beneficis per a tota la població.J Am Acad Nurse Pract. 2008;20:163-9.BMC HealthServ Res. 2010;10:206
Fem molt per a molt pocs?
Sostenibilitat3
Quinssónelements que van a favor de la sostenibilitat («solvència»)?37
Model de finançament
Model assistencialModel de finançament
N Engl J Med. 2011;364:e1Affiliations of healthcareprovidersthat are held jointly accountable forachievingimprovements in the quality of care and reductions in spending
Modelassistencial «dual»4DimensióPerspectivaResposta
La vida real...43Gran fragilitat (¿1%?)ComorbilitatMPOCICCVDiabetisCàncerTrastorns cognitius(Alzheimer...)
Atencióalspacientsambmalaltiescròniques…44ActivitatspreventivesGestió de poblacionsDiagnòsticprecoçIdentificació / EstratificacióGestió de la malaltiaOferir el millortractamentProblemessocialsHealthcoachingSituacionsagudesgreusTransicionsHealthliteracyCuidadorsGestió de la complexitatCo-managementAdaptat (moltlliurement) de Bodenheimer TJ Gen Intern Med 2010;25:1375–8
2010www.kingsfund.org.uk
Problemes
XarxesHem de treballar en xarxesdistribuïdes5TerritoriPoblacióLa importància del nodecanvia en funció de les necessitats del pacient
Agenda501Complexitat2Cronicitat3Digitalització
The Doctor (1891), Sir Luke Fildes
Per què hem de buscar alternatives a la visita cada a cara?Distància.Discapacitat (logística pelsdesplaçaments)Temps (del pacient i del cuidador)VisitesmúltiplesSovint s’han de resoldreproblemesmolt simplesProblemestècnics
Alternatives a la consulta cara a caraNo cal unatecnologiasofisticadaMinitel 1981-2012
Alternatives a la consulta cara a caraL’objectiu final ésincrementar els contactes i reduir les visitesIngréshospitalariConsultaHospital de día
Medicina a distància
Home telenursingArchFamMed 2000;9:40-45
Home telenursing
BMJ. 2007;334:942Seguiment: 3-16 mesosPacients: 57-75 anysFracciód’ejecció< 40% 58
Breathe | December 2006 | Volume 3 | No 2
Eur J Cardiovasc Nurs. 2011 Mar 12. [Epub ahead of print]
Eur J Cardiovasc Nurs. 2011 Mar 12. [Epub ahead of print]
Resultats32%65%Eur J Cardiovasc Nurs. 2011 Mar 12.
Rev Esp Cardiol. 2011Nombre d’ingressosDies a l’hospital
La telemonitorització no és un problematecnològic.La telemonitorització ha de formar part de l’atencióintegrada.1Cal trobar el pla de cures mésadient a les necessitats del pacient.2
IEEE TRANSACTIONS ON INFORMATION TECHNOLOGY IN BIOMEDICINE, VOL. 10, NO. 3, JULY 2006
Eur Respir J 2006; 28: 123–130Probabilitat de cap reingrés a l’hospitalAtencióintegrada
Eur Respir J 2009; 33: 411–41863%Utilitzadorspotencials de la telemedicinaCriterisd’exclussióAnalfabetisme i/o manca de telèfon a casa;Ingressat en un centre de cures a llargtermini;Manca de cuidador; Refús.

Lleida 06 10 11 vs 2