El Programa Pacient Expert Catalunya® (PPE-CAT®) està dirigit a persones que conviuen amb problemes crònics de salut. La finalitat és la promoció de canvis d’hàbits que millorin la qualitat de vida i la convivència amb la malaltia. En el PPE-CAT®, qui pren el protagonisme és el pacient expert (PE) que transmet coneixements a altres persones que pateixen el mateix problema de salut. El professional sanitari desenvolupa el paper de formador, observador i assessor.
Presentació a càrrec de Joan MV Pons. AQUAS, en el marc de la jornada Decisions clínicas compartidas. Las lecciones de Victor Montori, celebrada al Paranimf de Facultat de Medicina de la UB el 19 de maig de 2017.
Eines d’ajuda a la presa de decisions compartides.CedimCat
Eines d’ajuda a la presa de decisions compartides. X Jornada de reflexió de gestors sanitaris sobre la despesa farmacèutica i el seu impacte en la sostenibilitat del sistema
VIII Jornada de debat sobre eficàcia i seguretat en la utilització de medicaments
El Programa Pacient Expert Catalunya® (PPE-CAT®) està dirigit a persones que conviuen amb problemes crònics de salut. La finalitat és la promoció de canvis d’hàbits que millorin la qualitat de vida i la convivència amb la malaltia. En el PPE-CAT®, qui pren el protagonisme és el pacient expert (PE) que transmet coneixements a altres persones que pateixen el mateix problema de salut. El professional sanitari desenvolupa el paper de formador, observador i assessor.
Presentació a càrrec de Joan MV Pons. AQUAS, en el marc de la jornada Decisions clínicas compartidas. Las lecciones de Victor Montori, celebrada al Paranimf de Facultat de Medicina de la UB el 19 de maig de 2017.
Eines d’ajuda a la presa de decisions compartides.CedimCat
Eines d’ajuda a la presa de decisions compartides. X Jornada de reflexió de gestors sanitaris sobre la despesa farmacèutica i el seu impacte en la sostenibilitat del sistema
VIII Jornada de debat sobre eficàcia i seguretat en la utilització de medicaments
Translation of medical research into Health Decision MakingCarme Carrion
How can we translate the best evidence available and guidelines recommendations into the clinical practice. Presentation of a tool that helps in the implementation process
Gestió, qualitat i deshumanització - Jordi VarelaJordi Varela
V Jornada Comitè assistencial: "Una medicina sense sostre? Què ens ha passat? Deshumanització i Medicina: disseccionant les causes" Parc Sanitari Sant Joan de Déu - 24 de maig de 2017
El moviment Right Care al món: conceptes i tendènciesJordi Varela
Presentació al workshop "El moviment Right Care a Catalunya: debat d'estratègies". Organitzat per la Secció de gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària el dia 20 de juny de 2014 a CASAP de Castelldefels
3. 3
ELS FONAMENTS CONCEPTUALS DEL VALUE-BASED HEALTHCARE
El valor porterià és la
percepció que les
persones tenen de
l’efectivitat en relació al
cost del procés
5. Sabine Kleinert
Richard Horton
The Lancet Editors
“Right care": és l'atenció sanitària que aporta més
beneficis que efectes no desitjats, que té en compte les
circumstàncies de cada pacient, els seus valors i la seva
manera de veure les coses, i que, a més a més, se sustenta
en la millor evidència disponible i en els estudis de cost-
efectivitat.
5
8 de juliol de 2017
6. 6
"Medical Overuse" (actuació mèdica
exagerada) és la provisió de serveis clínics
quan els riscos de causar efectes indesitjables
excedeixen els dels seus beneficis, quan les
millores que es poden aportar són
inapreciables o quan es creu que els pacients
rebutjarien l'actuació si estiguessin ben
informats. El concepte "Medical Overuse"
inclou tant el sobrediagnòstic com el
sobretractament.
El sobrediagnòstic és el fenomen que passa quan les persones són diagnosticades de
malalties que mai els causarien símptomes ni els escurçarien la vida. El sobretractament
pot esdevenir com a conseqüència del sobrediagnòstic, però també per actuacions
terapèutiques fútils, amb escassa evidència de causar beneficis, amb indicacions forçades
o per accions clarament excessives per a les expectatives d'un pacient en concret".
7. 7
COM SUPERAR LES BARRERES?
1. Menys pràctiques de baix valor (deixar de fer)
2. Més pràctiques de gran valor (fer)
3. Més decisions compartides (canvis d’actitud)
4. Més experiència dels pacients (canvis en el servei)
5. Més seguretat del pacient (més continuïtat)
6. Més integració de serveis (canvis organitzatius)
14. 14
COM SUPERAR LES BARRERES?
1. Menys pràctiques de baix valor (deixar de fer)
2. Més pràctiques de gran valor (fer)
3. Més decisions compartides (canvis d’actitud)
4. Més experiència dels pacients (canvis en el servei)
5. Més seguretat del pacient (més continuïtat)
6. Més integració de serveis (canvis organitzatius)
20. 20
COM SUPERAR LES BARRERES?
1. Menys pràctiques de baix valor (deixar de fer)
2. Més pràctiques de gran valor (fer)
3. Més decisions compartides (canvis d’actitud)
4. Més experiència dels pacients (canvis en el servei)
5. Més seguretat del pacient (més continuïtat)
6. Més integració de serveis (canvis organitzatius)
21. “La medicina exageradament tecnificada està generant un munt
d'errors diagnòstics, precisament perquè molts pacients relaten
històries inconcretes (o fins i tot estranyes), senzillament no se
saben explicar, tenen problemes de memòria o no tenen el cap
prou clar com per decidir si han de contestar sí o no al formulari
de torn. També pot ocórrer que el malalt estigui espantat o que
amagui detalls perquè pensa que si els desvetlla poden contrariar
el metge”.
21
23. 23
TEMPS TRANSCORREGUT ENTRE
QUE ELS PACIENTS COMENCEN A
PARLAR I EL METGE ELS
INTERROMP
12
segons
30
segons
(30 segons) Rabinowitz I, Luzzatti R, Tamir A, Reis S. Length of patient’s
monologue, rate of completion, and relation to other components of
the clinical encounter: observational intervention study in primary care.
BMJ 2004; 328: 501–2.
(12 segons) Rhoades DR, McFarland KF, Finch WH, Johnson AO.
Speaking and interruptions during primary care office visits. Fam Med.
Julio-agosto 2001; 33 (7): 528-32.
26. 26
ADHERÈNCIA A LAS
RECOMANACIONS I
TRACTAMENTS
50%
Plan de adherencia al tratamiento. Uso responsable
del medicamento. Farmaindustria 2016.
27. Segons Víctor Montori, la decisió compartida és una expressió humana
de l’atenció solidària i curosa del paciente, en la qual ambdós
protagonistes haurien d’arribar junts a una resolució que ha de tenir
sentit intelectual, emocional i pràctic. La decisió compartida és una
manera d’ajustar la pràctica clínica a la manera de ser de cada
persona.
Aprendre a escoltar, comprendre i compartir
27
29. 29
COM SUPERAR LES BARRERES?
1. Menys pràctiques de baix valor (deixar de fer)
2. Més pràctiques de gran valor (fer)
3. Més decisions compartides (canvis d’actitud)
4. Més experiència dels pacients (canvis en el servei)
5. Més seguretat del pacient (més continuïtat)
6. Més integració de serveis (canvis organitzatius)
30. 30
Algunes experiències (que conec) de l’Hospital Clínic
• Canvis estructurals a la UCI hepàtica a partir de grups focals de pacients
• Reordenació del procés quirúrgic amb informació online als familiars
• Re-disseny de la conversa sobre el dolor
• Validació dels principis de Picker
34. 34
COM SUPERAR LES BARRERES?
1. Menys pràctiques de baix valor (deixar de fer)
2. Més pràctiques de gran valor (fer)
3. Més decisions compartides (canvis d’actitud)
4. Més experiència dels pacients (canvis en el servei)
5. Més seguretat del pacient (més continuïtat)
6. Més integració de serveis (canvis organitzatius)
36. 2/3 o més dels pacients que reingressen ho
fan per causes diferents a l’ingrés inicial.
El Dr. Harlan Krumholz atribueix la
síndrome de post-hospitalització a factors
d’estrés durant l’ingrés: alteracions del son i
dels ritmes circadians, dèficits alimentaris,
dolor, manca d’activitat física, medicació
que altera l’estat cognitiu o notícies
adverses.
Síndrome de post-hospitalització
36
37. 37
La via americana: les funcions dels metges hospitalists
El 1996 Robert Watcher i Lee Goldman van descriure per primera vegada el terme hospitalist com un metge especialitzat en la
pràctica de la medicina hospitalària. Aquest assumpte es va viure, ja llavors, com a imprescindible per a l'organització de les
plantes d'hospitalització als EUA, a causa sobretot a la pluriocupació dels especialistes que feia que la gestió dels pacients
ingressats sovint fora desordenada. Gairebé vint anys més tard, la Society of Hospital Medicine informa que ja hi ha més de
30.000 metges hospitalists treballant en 3.300 hospitals.
Les 4 funcions del metge hospitalist segons Chris Addis,
Director of Internal Medicine Hospitalists a Lancaster
General Hospital:
1. Assumeixen la coordinació dels especialistes en
posició de lideratge i de repartir joc (quarterback)
2. Saben comunicar al pacient les informacions
clíniques de manera senzilla
3. Garanteixen la continuïtat assistencial
4. Són el referent per als metges de família tant
durant l'ingrés com en el transfer
39. 39
COM SUPERAR LES BARRERES?
1. Menys pràctiques de baix valor (deixar de fer)
2. Més pràctiques de gran valor (fer)
3. Més decisions compartides (canvis d’actitud)
4. Més experiència dels pacients (canvis en el servei)
5. Més seguretat del pacient (més continuïtat)
6. Més integració de serveis (canvis organitzatius)
40. 2.
Elecció
d’outcomes
+percepció
COM TRANSFORMAR UNA TRAJECTÒRIA CLÍNICA EN UNA CADENA DE VALOR (CARE DELIVERY VALUE CHAIN)
Adaptació de CDVC publicada a “Redefining Health Care” (Porter M & Teisberg EO 2006)
Junio 2018
1.
Definició del
target de
pacients
+accessibilitat
40
3. Implicar els pacientes
+entrevista motivacional +decisions clíniques compartides +adherència
4. Promoure el treball en equip multidisciplinar
+coordinació +col·laboració +integració de serveis
5. Prestar atenció a tots els aspectes pràctics
+lean healthcare +design thinking +(ehealth / mhealth / wearables / …)
Guia de Pràctica Clínica – Trajectòria Clínica (consensuada i actualitzada)
42. 42
PER UN SALT DE LA INSTITUCIÓ CAP AL VALOR
1. Menys pràctiques de baix valor (deixar de fer)
2. Més pràctiques de gran valor (fer)
3. Més decisions compartides (canvis d’actitud)
4. Més experiència dels pacients (canvis en el servei)
5. Més seguretat del pacient (més continuïtat)
6. Més integració de serveis (canvis organitzatius)