1. El Romanticisme Caspar David Friedrich : Mar de gel i Parella contemplant la lluna

2. El Romanticisme Sorgeix a Europa després de la caiguda de Napoleó . La reacció contra la Restauració comporta l’aparició d’aquest corrent cultural, lligat als moviments liberals i nacionalistes. Basat fonamentalment en la llibertat . L'origen és la pèrdua de fe en la raó, és una nova sensibilitat que es manifesta pràcticament en tots els àmbits , i que dóna prioritat al sentiment, el jo interior, i per tant, l’individu . S’exalten la sensibilitat, la imaginació, les passions. Es pinta segons les idees i sentiments individuals. Són corrents paral·leles la llibertat en l’art , la llibertat individual que exalta el liberalisme i la llibertat dels pobles que defensa el nacionalisme. La petita i mitjana burgesia serà la protagonista de tots aquests canvis. L’Edat Mitjana es recupera com a tema, així com les llegendes i mites del nord d’Europa. També atrauen molt els temes exòtics i orientals .

3. La filosofia de Kant n’és un antecedent : sentiment com a vehicle del coneixement i l’interior humà com a centre de tot plantejament filosòfic. També Rousseau ( Nova Eloisa) , que exalta l’amor a la naturalesa i les passions. Fichte diu que no hi ha res fora els jo individual, ja que tot el que existeix forma part de la consciència. Proposen la tornada a una religiositat íntima i condemnen les institucions eclesiàstiques. Poesia i música són els mitjans d'expressió idonis del romanticisme. El romanticisme coincideix amb l'oposició de la burgesia a les restauracions de l’absolutisme i el retorn a l’Antic Règim implantat pel Congrés de Viena , així com amb els moviments a favor de les independències nacionals . Com hem dit, coincideix i està relacionat, per tant, amb el liberalisme i el nacionalisme de la primera meitat del XIX.

4. Pels romàntics l’ésser humà afirma la seva individualitat en front del món i la natura , i s’hi projecta, amb un fort impuls d’identificació amb l’infinit. L’home solitari davant el destí, la visió interior que contempla els misteris de la naturalesa... Friedrich : Viatger en un mar de boira i “ Abadia en el robledal”

5. La pintura és l’art visual preferit dels romàntics, perquè hi troben el vehicle més adequat per manifestar els seus sentiments personals i la seva projecció en la visió de la naturalesa. La importància que concedien a la representació de la naturalesa provocà un gran desenvolupament del tema del paisatge , on el pintor projecta el seu interior . El paisatge romàntic és l’exteriorització del jo de l’artista amb la intenció de comunicar una emoció o sentiment a l’espectador. Friedrich: Monjo a la vora del mar

6. Es prefereix donar prioritat al color i als seus valors de sensibilitat i emoció que a la línia i al dibuix amb els seus valors racionals. S’utilitzen moltes altres tècniques pictòriques, com l'aquarel·la, el gravat, l’aiguafort i la litografia. Temes de revolucions polítiques, o desastres, esdeveniments del moment. També temes del passat, sobretot els ambientats en l’Edat Mitjana , època molt valorada pels romàntics en general. Els temes exòtics, fantàstics, religiosos… són també molt freqüents. Composicions dinàmiques, plenes de moviment, de gran format, amb figures en posicions convulses i llums vibrants , que junt amb el color fan desaparèixer les formes escultòriques pròpies del neoclàssic. John Constable La catedral de Salisbury

7. Géricault: El rai de la Medusa

8. Géricault: La boja i Soldats ferits tornant de Rússia (1814)

9. John Constable (1776-1837): La catedral de Salisbury (1825)

10. John Constable: Stonehenge (1835)

11. William Turner( 1775-1851): Vaixells alemanys ... (1801)

12. William Turner: Paisatge amb riu i una badia al fons (1835)

13. William Turner: Rain, Steam and Speed The Great Western Railway before 1844

14. William Turner: Llum i color (teoria de Goethe)