Neoclassicisme

EL NEOCLASSICISME
JÚLIA LÓPEZ VALERA
INSTITUT BANÚS

Júlia López Valera
CRONOLOGIA I CONCEPTE
 Els límits cronològics del Neoclassicisme no són clars. Els primers indicis es remunten
a mitjans del segle XVIII , i perviu fins ben entrat el segle XIX (trobem clares
diferències segons els països).
 Conviu cronològicament amb el Romanticisme. En el NEOCLASSICISME predomina la
RAÓ i en el ROMANTICISME els SENTIMENTS.
 Els dos estils, més que tendències clarament oposades, són dues cares de la mateixa
moneda, cerquen donar resposta a les necessitats i inquietuds estètiques de la nova
classe social dominant, la burgesia.
 El Neoclàssic ho farà inspirant-se en el MÓN GRECOROMÀ i el Romanticisme en
L’EDAT MITJANA cristiana i en l’EXOTISME ORIENTAL.

 Entre 1750 i el darrer terç del segle XIX, a Europa es donen una sèrie de
TRANSFORMACIONS RADICALS, que posaran les bases de la societat contemporània.
 La REVOLUCIÓ FRANCESA obrí un període complex, ple de canvis i convulsions. La
burgesia, classe emergent, lluita per participar del poder polític front a l’ABSOLUTISME i
a una noblesa en decadència.
 És el temps de les reivindicacions nacionalistes, bé en el seu vessant unificador
(Alemanya i Itàlia), o bé d’independència (Grècia, Bèlgica, els Balcans de l’Imperi Otomà).
 La REVOLUCIÓ INDUSTRIAL que s’estén des d’Anglaterra, farà augmentar la població i
generarà nombrosos problemes. Les ciutats creixen ràpidament, i es desenvolupen els
mitjans de transport i de comunicacions.
 Els països europeus industrialitzats es llancen a la conquesta del món (grans IMPERIS
COLONIALS).
 Els nuclis bàsics d’aquest nou estil varen ser les ciutats de ROMA i PARÍS. La primera fou
el focus principal de recerca dels principis del Neoclassicisme. París els adopta, sobretot,
durant el procés revolucionari i l’imperi de Napoleó.
 El NEOCLASSICISME es desenvolupà paral·lelament a la Il·lustració, i va coexistir amb la
fi del Rococó.
CONTEXT HISTÒRIC

CARACTERÍSTIQUES ART NEOCLÀSSIC
 A la segona meitat del s.XVIII es cerca un art alternatiu als excessos del BARROC I
ROCOCÓ, es vol un art en què la forma i la funció es corresponguin racionalment.
 Per WINCKELMANN, aquest requisit es troba en l’art clàssic que, per a ell, és
equivalent a “racional”.
 El NEOCLASSICISME pretén servir a la societat de la segona meitat de segle. És l’art
dels il·lustrats, art que s’identifica amb una societat lliure de dogmes. A l’antiga Grècia i
a la Roma republicana hi troben els valors morals i cívics que aspiren a implantar a la
seva societat.
 L’estil neoclàssic s’acaba convertint en un art al servei de les idees revolucionàries i,
més tard, en vehicle de propaganda al servei de l’imperi napoleònic, perquè l’obra de
l'artista neoclàssic s’ha d’adaptar a les necessitats socials.

ASPECTES QUE VAN AFAVORIR EL SORGIMENT DEL
NEOCLASSICISME (I)
Es van donar una sèrie de circumstàncies que van afavorir aquest sorgiment:
1. Troballes d’Herculano (1719) i Pompeia (1748), les ciutats sepultades pel Vesubi.

NEOCLASSICISME (II)
2. Una àmplia oferta bibliogràfica sobre arqueologia. Resulta fonamental la publicació
de dos llibres: Història de l’art de l’Antiguitat (1764) de WINCKELMANN i Laocoont o
sobre els límits de la pintura i la poesia de LESSING. En els dos es defensa la superioritat
de l’art clàssic (especialment el grec), el qual havia conaeguit la perfecció i, a partir
d’aquest, segons aquests autors, s’inicia la decadència que culminarà en el Barroc. Com
a conseqüència, la funció de l’artista serà la de recuperar els valors perduts del
classicisme.

NEOCLASSICISME (III)
3. Le Acadèmies d’Art, fundades al segle XVIII, subratllaren el valor del clàssic com art
reglamentat, criticant el Barroc i volen recuperar el “bon gust”.
4. Transcendència de la raó dins el fenomen de la Il·lustració, present sobretot, en
arquitectura. Una actitud erudita es reflexa als edificis públics: construcció de museus
d’art i de ciències naturals, biblioteques, teatres, observatoris astronòmics, etc... Un nou
criteri urbanístic respon a les necessitats dels canvis socials.
5. Esdeveniments com la Independència dels EUA (1776) o la Revolució Francesa (1789)
incrementaren el poder de la burgesia.

6. Winckelmann publicà al 1764 la seva
Història de l’Art Antic, en un moment en
què es cercava la inspiració en l’Art Clàssic.
Considerà que cada època feia el seu Art
seguint una mateixa evolució. L’Art Grec el
considerà molt millor que el Romà. Creia
que el pintor i l’escultor havien d’imitar la
realitat però, també, tenir present les
millors obres de la Història, perquè li
servissin de model, establint una llista, que
encara avui usem, i que són les clàssiques.
Sempre s’havia escrit sobre l’Art però, amb
el Neoclàssic, apareix el professional de la
Història de l’Art que, ja al XIX es comença a
ensenyar a les Universitats
NEOCLASSICISME (IV)

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA (I)
1.Rebutja qualsevol tipus d’ornamentació.
2. Cerca línies simples, basades en els
models clàssics.
3. Les columnes substituïren els pilars, i els
murs es deixaren llisos i amb estucs.
4. Predominen els edificis de caràcter
públic sobre els religiosos, com mercats,
biblioteques, museus...
5. Una obra emblemàtica del
Neoclassicisme va ser La Madeleine, de
Pierre Vignon, primer temple de la Glòria i
després església.
6. També construïren grans columnes i arcs
de triomf commemoratius.

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA (II)
7. En el camp polític, la imitació
de l’antiguitat clàssica, com a
exemple artístic redescobert pels
arqueòlegs, va donar als
revolucionaris un llenguatge
diferent al que utilitzava la
Monarquia Absoluta (Barroc) i
l’aristocràcia (Rococó).
8. Per a Napoleó, aquest art dels
cèsars, servia perfectament als
seus interessos polítics. El centre
del nou moviment, per tant, va
ser França, però es va donar a
molts altres països.

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA (III)
9. No és una simple imitació del món clàssic, sinó revisió i/o adaptació d’aquest
model al món del segle XIX.
Va voler ser un art modern i compromès amb la problemàtica del seu temps.
LANGHANS
PORTA DE
BRANDEMBURG
10. L’Academicisme, o la necessitat d’ajustar-se a les normes establertes per les
acadèmies, va ser una altra característica de l’estil Neoclàssic.

És un temple corinti, de planta basilical, amb absis semicircular, tres cúpules que no es
visualitzen des de l’exterior, i presenta un gran frontó amb un relleu religiós. Pòrtic octàstil i
perípter. D’influència romana té l’ escalinata en l’entrada i en la part posterior i en els
laterals s’eleva sobre un pòdium.
PIERRE VIGNON
LA MADELEINE

JACQUES-GERMAIN SOUFFLOT
EL PANTEÓ DELS HOMES IL·LUSTRES
(1757-1790), París
Té planta de creu llatina i una
immensa cúpula que s’aixeca sobre
un gran tambor, el pòrtic és
perípter i hexàstil, amb volta de
mitja taronja i ordre corinti.
Inicialment estava previst que fos
una església dedicada a la patrona
de la ciutat, santa Genoveva, però
durant la Revolució francesa va
servir de temple per a albergar els
cossos dels homes il·lustres de la
pàtria (en el frontispici està gravat
"aux grands hommes la patrie
reconnaissance": el reconeixement
als grans homes de la pàtria).

Quan després de la caiguda de Napoleó es restaura l’Antic Règim, recupera el seu ús com
a església, que continuarà amb l’època del segon imperi. Amb la tercera república
francesa retorna el seu ús laic amb motiu del funeral de Víctor Hugo. Com antecedent
constructiu té el Panteó romà de Marc Agripa (27 aC) i d’Adrià (118-125 dC).
JACQUES-GERMAIN SOUFFLOT
EL PANTEÓ DELS HOMES IL·LUSTRES
(1757-1790), París

GOUDEIN i LEPERE
COLUMNA DE LA VENDÔME (1806).
PARÍS
Està dedicada a un canceller, s’erigeix sobre un
basament, està adornada amb relleus de
coure, i coronada en la part superior per una
estàtua de Napoleó.
Columna feta a imitació de la columna de
Trajà.
Aixecada per Napoleó per commemorar la
batalla d’Austerlitz (ciutat a 5 km de Brno,
república Txeca) contra la Lliga dels Tres
Emperadors (alemany, austrohongarès i rus),
considerada un dels majors èxits de Napoleó.

És el més gran del món construït amb
els mètodes tradicionals, aconseguint
els 50 metres d’altura i 40 metres
d’ample. Té un únic van decorat a amb
dos costats per relleus, del que destaca
el de la seva dreta: el relleu de la
Marsellesa. Està rematat per un atri. A
sota d’aquest arc va passa la comitiva
fúnebre de Napoleó per dur-lo a la
tomba en els Invàlids. A dalt s’observen
medallons amb els noms de les
batalles. Napoleó el va manar construir
per a commemorar els triomfs
francesos. A sota l’arc es troba la tomba
del soldat desconegut, i està fet a
imitació de l’arc de Tit. Sintetitza
l’arquitectura i l’escultura amb els
relleus afegits de FRANÇOIS RUDE
(1833-1836).
J. F. T. CHALGRIN I J. A. RAYMOND:
L’ARC DE L’ESTRELLA (L’ÉTOILE, París,
començat 1806, commemora les
victòries de Napoleó)

J. F. T. CHALGRIN I J. A. RAYMOND: L’ARC DE L’ESTRELLA
(L’ÉTOILE, París, començat 1806, commemora les victòries de Napoleó)

Fou construïda en 1791.
Té una columnata
d’ordre dòric. En la part
superior apareix una
victòria que condueix
una quadriga. Fou
tancada en 1961 quan
dividiren la ciutat en dos
amb el mur de Berlín i
reoberta, després en
1989, quan el mur
s’enderroca. En 1991 fou
restaurada.
LANGHANS
PORTA DE
BRANDEMBURG

Júlia López ValeraCAPITOLI, WASHINGTON

JUAN DE VILLANUEVA
EL MUSEU DEL PRADO (1785-
1819)
La façana presenta tres pisos: el primer té arcs entre pilastres, el segon una columna
jònica esvelta però petita, i l’àtic amb petites finestres. El seu pòrtic és hexàstil d’ordre
toscà i l’àtic està decorat amb relleus.

SMIRKE
EL MUSEU BRITÀNIC

SABATINI
LA PORTA D’ALCALÀ
Consta de cinc vans, tres són arcs i els altres dos amb llinda. Està decorat
amb pilastres i semicolumnes d’ordre corinti, però si exceptuem aquesta
decoració i les escultures en la part superior, l’ornamentació és molt
sòbria. Petit frontó.

ESCULTURA

1. Winckelmann exercí gran influència en els
escultors de la 2ª 1/2 del s. XVIII.
2. Donen tot el protagonisme a la línia pura, de
contorns ben delimitats.
3. Conjunts serens i clars, sobris en composició,
fugint de les sinuositats barroques.
4.Predomina: equilibri, proporcionalitat, harmonia,
puresa dels contorns i simplicitat.
5. El material més utilitzat és el marbre blanc.
6. Als relleus, les figures se situen en un primer pla,
i es renuncia als fons de caràcter pictòric.
CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA (I)

9. Cerquen la bellesa ideal i realitzen nus (allunyats de l’erotisme),
retrats individualitzats, eqüestres, al·legories, relleus per a
monuments commemoratius o edificis públics (avenç en
urbanisme de vies i carrers), i sepulcres.
10. A més, de la monarquia, de l’alta noblesa i de l’església, la
burgesia serà un nou client d’aquest art, preferint temes més
prosaics.
11. Els dos principals escultors són: BERTEL THORVALDSEN (danès,
que es caracteritza pel purisme, rebutja qualsevol model que no
sigui clàssic, i la majoria dels seus temes són mitològics, gran
perfecció tècnica, precisió exquisida, però una mica freda) i l’italià
ANTONIO CANOVAS.
CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA (II)
7. Les escultures es conceben amb independència total del marc
arquitectònic, fins i tot, les destinades a monuments públics.
8. TEMES preferits a imitació de models de l’antiguitat, en ocasions
es fan còpies d’obres grecoromanes.

BERTEL THORVALDSEN
LES TRES
GRÀCIES
VENUS
Danès, que es
caracteritza pel
purisme, rebutja
qualsevol model
que no sigui
clàssic, i la
majoria dels seus
temes són
mitològics, gran
perfecció
tècnica, precisió
exquisida, però
una mica freda.

BERTEL THORVALDSEN
GANÍMEDES DÓNA DE BEURE A
L’ÀGUILA DE JÚPITER
BUST D’ALEXANDRE I

Aquest escultor realitza
retrats de Napoleó i dels
seus familiars, representats
com a déus del panteó i
vestits amb indumentàries
adequades a l’escenografia
que vol representar i, entre
el retrats, aquesta escultura
de la germana de Napoleó,
que no és clarament un
retrat perquè apareix
idealitzada i representada
com a Venus vencedora.
ANTONIO CANOVA
ESCULTURA DE PAULINA BONAPARTE COM A VENUS
Galeria Borghese, Roma (1805)

ANTONIO CANOVA
EROS I PSIQUE

NAPOLEÓ COM A MART
PACIFICADOR
APOL·LO
ANTONIO CANOVA

ANTONIO CANOVA
MAUSOLEU DE LA DUQUESA MARIA CRISTINA
DE SAJONIA-TESCHEN, D’ÀUSTRIA

1. Es fonamenta en els nous valors morals proposats
per la Il·lustració, l’artista ha de subordinar les seves
obres a l’educació de la societat (Diderot).
2. L’art ha de representar accions i escenes que
moguin a l’espectador a la virtut, l’heroisme i que li
despertin la moral cívica.
3. El model en el que creuen trobar aquestes virtuts
és l’antiguitat clàssica: els grans temes de les
tragèdies gregues, les virtuts cíviques i morals, de la
Roma republicana, són font d’inspiració dels pintors
neoclàssics (David).
•4. El retorn a l’antiguitat clàssica en matèria
pictòrica tenia un inconvenient: l’escassetat d’obres
antigues conegudes. El pintors va haver d’inspirar-se
en l’escultura i, com a conseqüència d’això, van
donar molta més importància al dibuix que al color.
Els pintors neoclàssics, grans dibuixants, van deixar
d’interessar-se per la llum.
CARACTERÍSTIQUES PINTURA (I)

CARACTERÍSTIQUES PINTURA (II)
5. Els TEMES que representen amb més freqüència són els clàssics, la mitologia i la
història, encara que també hi apareixen els temes medievals.
6. Prioritzen la línia, el contorn nítid, que dóna claredat a la representació. El color
està al servei de la línia, i es prefereixen els colors primaris, que capten millor la llum
freda i tallant, per donar més precisió als volums.
• És producte de la Revolució Francesa
• És una tornada al classicisme grecoromà
• Constitueix un rebuig a les fantasies del Barroc i del Rococó
• Cerca allò racional, senzill i equilibrat
• Per això, moltes vegades és fred i persegueix amb excés la perfecció acadèmica
• Integració harmònica d’imatges
• Austeritat de colors

Jacques Louis David
(França, 1748-1825)
 Va participar activament en la Revolució Francesa.
 Va ser amic de Robespierre (França, 1758-1794), i
va arribar a ser pintor oficial de la Revolució.
 Va ser amic de Robespierre (França, 1758-1794), i
va arribar a ser pintor oficial de la Revolució.
 Més tard, va ser el pintor oficial de Napoleó
(França, 1769-1821).
 Artísticament, va destacar pel seu dibuix delicat i
pel cromatisme càlid i variat.
 Més tard, va ser el pintor oficial de Napoleó
(França, 1769-1821).
 És elveritable promotor de la pintura neoclàssica a
França.
 Es va formar a partir de l’art grecoromà i els antics
mestres de la pintura italiana, des de Rafael a
Caravaggio.

Jacques Louis David
(França, 1748-1825)
La temàtica de la seva obra està inspirada en el
món antic; encara que David li atorga un significat
contemporani amb un missatge moral adreçat a la
societat del moment.
 Triava esdeveniments de l’Antiguitat que
glorificaven les virtuts del patriotisme, el valor i el
sacrifici, associant-los a comentaris polítics sobre
la França de la seva època, des de la Revolució
Francesa fins a l’Imperi napoleònic (per ell la
pintura era, abans de tot, una lliçó de filosofia).
ELS LICTORS RETORNEN A BRUTUS
ELS COSSOS DELS SEUS FILLS, 1789

EL JURAMENT DELS
HORACIS (1784)
Oli sobre tela (330 x 425
cm). Museu del Louvre.
París, França
JACQUES-LOUIS DAVID
És el quadre neoclàssic per excel·lència. El fons és un pòrtic dòric. Els germans apareixen
com un bloc, amb vestimentes senzilles, perquè res desvií l’atenció del tema principal.
Aquest quadre té certa profunditat gràcies a l’enrajolat. N’hi ha un gran contrast entre les
línies rectes dels homes i les corbes de les dones i els nins.

JACQUES-LOUIS DAVID
DAVID va posar els pinzells al servei dels ideals revolucionaris com es pot veure en aquest
quadre. És el jurament de mantenir-se units que realitzaren els representants del "tercer
estat" i el clergat, celebrat en una reunió multitudinària en el “jeu du pomme”. La majoria
dels personatges són retrats.
EL JURAMENT DEL JOC DE LA PILOTA

Charlotte Corday després
d’assassinar a Marat (1860)
Paul-Jacques Aimé BaudryLA MORT DE MARAT (1793)
JACQUES-LOUIS DAVID

JACQUES-LOUIS DAVID
MARAT EN LA BANYERA /LA MORT DE MARAT (1793)

JACQUES-LOUIS DAVID
MADAME RECAMIER (1811)
Oli sobre tela (175 x 244 cm)
Museu del Louvre, París (França)

JACQUES-LOUIS DAVID
RETRAT D’ANTOINE-LAURENT
LAVOISIER I LA SEVA DONA (1788)
NAPOLEÓ EN EL SEU BUREAUX DE
TREBALL (1812)

JACQUES-LOUIS DAVID
LA CORONACIÓ DE L’EMPERADOR NAPOLEÓ I DE L’EMPERADRIU (1805-1808)

JACQUES-LOUIS DAVID
EL RAPTE DE LES SABINES

JACQUES-LOUIS DAVID
NAPOLEÓ CREUANT ELS ALPS MART DESARMAT PER VENUS I LES GRÀCIES

Deixeble de David, té un tractament més
emotiu i colorista dels temes revolucionaris, i
s’allunya dels cànons clàssics fins arribar al
Romanticisme.
ANTOINE-JEAN GROS
MADAME PASTEUR
NAPOLEÓ EL 1796

ANTOINE-JEAN GROS
NAPOLEÓ AMB ELS EMPESTATS DE JAFFA (1804).
Oli sobre llenç (523 x 715 cm). Museu del Louvre. París.

Jean Auguste Dominique Ingres
(França, 1780-1867)
 Va ser alumne, deixeble i hereu de la
trajectòria de David.
 Viatja a Itàlia i es va entusiasmar amb
Rafael, però va haver de retornar a França
amb la finalitat de defensar el
neoclassicisme enfront al romanticisme i, en
no aconseguir-ho, va tornar a Itàlia.
 Continuador del classicisme en el segle
XIX.
 A més de pintor, va ser un gran violinista.
 Va tenir una formació acadèmica bastant
rigorosa.
 Pintor de gran fama a França, va exposar i
va ser jurat al Saló Oficial i va pintar el sostre
del Louvre.
 Un dibuixant excel·lent, i va destacar com a
retratista.

JEAN AUGUSTE
DOMINIQUE INGRES• És un pintor fidel a línia i al dibuix, tècnica que
domina a la perfecció. La base del seu art és el
dibuix, com un producte de la línia pura.
• La seva obsessió principal és la dona i el nu femení,
per a la qual compondrà escenes clàssiques,
orientals i pures invencions.
• Va pintar temes de la literatura, de l’Antiguitat,
escenes de banys i d’harem. En el nu busca la
bellesa ideal i la grandesa de les formes, malgrat
que es pren certes llibertats respecte del cànon de
l’Antiguitat.
• Els cossos de les figures estan embolcallats en un
suau esfumat.
• Va perfeccionar l’estil retratista desenvolupat per
David i es va centrar en les formes i les textures de
tot el que apareix en el quadre. La claredat i la
immediatesa en l’obra d’Ingres estan creades per la
línia immaculada, l’aparent absència de pinzellada i
els subtils matisos de color i llum. És el pintor de la
línia i del dibuix.

JEAN AUGUSTE
DOMINIQUE INGRES
MADEMOISELLE RIVIÈRE EL BANY

JEAN AUGUSTE
DOMINIQUE INGRES
EL BANY TURC

JEAN AUGUSTE DOMINIQUE INGRES
ODALISCA

LA GRAN ODALISCA (ESCLAVA TURCA, 1814)
Oli sobre tela (93 x 163 cm)
Museu del Louvre, París (França)

RETRAT DE LOUIS FRANÇOIS BERTIN NAPOLEÓ ENTRONITZAT, 1806

RETRAT DE MADAME DUVAUÇAY
TETIS IMPLORA JÚPITER (1811)
JEAN AUGUSTE
DOMINIQUE INGRES

EL SOMNI D’OSSIAN (1813)
Oli sobre llenç (348 x 275 cm)
Museu Ingres, Montauban,
França
JEAN AUGUSTE
DOMINIQUE INGRES

Neoclassicisme

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (6)

Similar to Neoclassicisme

Similar to Neoclassicisme (20)

More from Julia Valera

More from Julia Valera (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Neoclassicisme