COMENTARI DE L'OBRA DE JACQUES-LOUIS DAVID

5. COMPOSICIÓ Equilibri de balança

6. COMPOSICIÓ Els personatges situats en un mateix pla evoquen la disposició d’un relleu clàssic Racional, La galeria porticada enquadra l’escena en tres parts iguals

7. La composició piramidal de la base dels grups dels personatges dóna estabilitat a l’escena COMPOSICIÓ

8. Escenari sobri i poc profund (una portalada amb tres arcs de mig punt sobre dues massisses columnes d’ordre toscà) Anatomia meticulosament estudiada Dibuix ferm, segur,i precís. Predomini del dibuix sobre el color, contorns ben delimitats Modelat escultòric Ambientació en l’antiga Roma LÍNIA I COLOR

9. Gamma cromàtica reduida, però càlida Destaca el color roig: color de la sang que es vessarà en la lluita COLOR COLOR BLANC ALS EXTREMS equilibri de color: vermell, gris, ocre (Les dues tonalitats blanquinoses situades a l’extrem del llenç )

10. LLUM La llum freda i tallant, ajuda a precisar els volums dels personatges i dona solemnitat a l’ambient Ombres allargassades Focus lumínic Situat fora del quadre, a l’extrem superior esquerra Contrast entre les zones il.luminades (les figures), i la zona en penombra (el fons)

11. PERSPECTIVA Les línies del terra marquen la profunditat i el punt de fuga central Centre compositiu

12. Diferents plans de profunditat: a dins les arcades i fora La profunditat també ve donada per la superposició de figures PERSPECTIVA

13. SIGNIFICAT Es tracta d’un assumpte dramàtic i moral: la virtut cívica i l’heroïsme dels Horacis, que presten jurament davant el seu pare de matar els Curiacis per tal d’obtenir així la supremacía romana sobre els alban (T. Livi, llibre I cap. 26) Conflicte entre el deure i el sentiment. Lluitar fins a la mort. L’enfrontament entre els germans Curiacis i els Horacis es situa al regnat de Tullo Hostilio (672-640). El motiu és l’expansió militar de Roma que xoca amb Alba Longa. Les ciutat substituïren la lluita dels dos pobles pel combat entre els seus representants: Els germans Horacis (Roma) Els germans Curiacis (Alba Longa) Camila, retreu al seu germà haver matat al seu nuvi, un curiaci. El germà la mata per lamentar la mort d’un enemic i el pare defensa l’actuació del seu fill.

14. Arrogant , marcial, heroica i solemne dels personatges masculins (tema heroic) Recolliment i desolació de les dones i els nens (tema patètic) DIFERÈNCIA D’ACTITUD

15. Les dones, assegudes, en actitud de dolor. Sabina, esposa d’un dels Horacis i germana dels Curiacis. Camil.la, germana dels Horacis i promesa d’un Curiaci El pintor va afegir una dona vídua amb un infant, segurament un recurs per afegir dramatisme a l’escena, ja que no apareixia en els relats clàssics.

16. La figura del pare, prenent jurament als fills, és en l’eix del quadre, i sosté les espases enlairades sobre les quals els fills fan el jurament amb el braç alçat.

17. David: La mort de Marat (1793)

18. David: La mort de Marat (1793) (detall)

19. David: El rapte de les Sabines. 1799

20. David: Napoleó creuant els Alps (1801)

21. David: Coronació de Napoleó , (1806)

22. David: Coronació de Napoleó (1806)