SlideShare a Scribd company logo
L’art neoclàssic  Història de l’Art IES Serra de Marina
Context històric general Des de la meitat del segle XVIII comencen a produir-se grans canvis socials: la burgesia intentarà influir en el govern absolut perquè es facin reformes socials i econòmiques: les noves activitats industrials i comercials les demanen, per millor desenvolupar-se. El Despotisme il·lustrat va voler conjugar la realitat de la Monarquia Absoluta amb la Il·lustració: reformar la societat sense tocar el sistema polític, millorant diferents aspectes de la realitat social; però, des de 1780, l’Absolutisme es nega al canvi i pretén mantenir-se, desesperadament, sense fer res; això farà que, a França, s’iniciï un moviment que demanant reformes acabarà en revolució. Aquesta sensibilitat té un art, que és el Neoclassicisme.   L’art neoclàssic
Característiques generals A la segona meitat del segle XVIII hi ha la recerca d’un art alternatiu als excessos del barroc i rococó, un art en el que la forma i la funció es corresponguin racionalment. Per Winckelmann, aquest requisit es troba en l’art clàssic, que per a ell és equivalent a “racional”. Aquest art vol servir a la societat que surt a la segona meitat de segle. És l’art dels il·lustrats, el qual l’identifiquen a una societat lliure de dogmes. A l’antiga Grècia i a la Roma republicana hi troben els valors morals i cívics que aspiren a implantar a la seva societat. L’estil neoclàssic s’acaba convertint en un art al servei de les idees revolucionàries, i més tard en vehicle de propaganda al servei de l’imperi napoleònic. L’obra de l’artista neoclàssic s’ha d’adaptar a les necessitats socials. Un conjunt de circumstàncies perme- teren el redescobriment de l’antigui- tat clàssica: troballes d’Herculà  (1719) I Pompeia (1748). Les  Acadèmies fundades al segle XVIII subratllaren el valor del classicisme com art reglamentat, criticant el  Barroc i volent recuperar el “bon gust”.
Imatges de  Pompeia
 
 
Imatges de  Herculano
 
Winckelmann publicà al 1764 la seva  Història de l’Art Antic , en un moment al que es buscava la inspiració en l’Art Clàssic. Considerà que cada època feia el seu Art seguint una mateixa evolució. L’Art Grec el considerà molt millor que el Romà. Creia  que el pintor i l’escultor havien d’imitar la realitat però tambè tenir present les millors obres de la História, perquè li servissin de model, establint una llista, que encara avui usem, i que són les clàssiques. Sempre  s’havia escrit sobre l’Art però, amb el Neoclàssic, apareix el professional de la Història de l’Art que, ja al XIX  començarà a ensenyar-se a les Universitats. Johann Joachim Winckelman (1717/1768)
L’art neoclàssic La imitació de l’antiguitat clàssica, com a exemple  artístic redescobert pels arqueòlegs, va donar als revolucionaris un llenguatge diferent del tot al utilitzat per la monarquia absoluta (barroc) i l’aristocràcia  (rococó).  Per Napoleó aquest art dels cèsars servia perfectament als seus interessos polítics. El centre del nou moviment, per tant, va ser França, però es va donar a molts altres països. C olumna de la Vendôme Panteó de París
Arc de l’Étoile  de Chalgrin (París). Commemora les victòries de Napoleó Porta de Brandemburg  (Berlín)
Capitolio ,  Washington  Museu  del Prado
L’escultura neoclàssica Winckelman exercí gran influència en els escultors de la segona meitat del XVIII. - Dóna tot el protagonisme a la línia pura, de contorns ben delimitats. Conjunts serens i sobris en composició, fugint de les sinuositats barroques. El material més utilitzat és el marbre blanc. Als relleus, les figures se situen en un primer pla, renunciant-se als fons de  caràcter pictòric. Els temes més representats són les al·legories, els retrats, els mitològics i  els funeraris. Les escultures es conceben amb independència total del marc arquitectònic, fins i tot les destinades a monuments públics. - La base és la imitació de models de l’antiguitat.
Bust d’Alexandre I.  Jason Escultures de Thorwaldsen
Venus i  Les tres Gràcies
Júpiter i Gamínedes Lord Byron
La pintura neoclàssica Fonamentada en els nous valors morals proposats per la Il·lustració, l’artista ha de subordinar les seves obres a l’educació de la societat (Diderot) L’art ha de representar accions i escenes que moguin a l’espectador a la virtut, l’heroisme i que li despertin la moral cívica. El model en el que creuen trobar aquestes virtuts és l’antiguitat clàssica: els grans temes de les tragèdies gregues, les virtuts cíviques i morals de la Roma republicana són font d’inspiració dels pintors neoclàssics (David). Dona prioritat a la línia, al contorn nítid, que dona claredat a la representació. El color està al servei de la línia, i es prefereixen els colors primaris, que capten millor la llum freda i tallant per donar més precisió als volums. - El pintor Anton Rafael Mengs va teoritzar el 1762 en la seva obra “ Reflexions sobre la bellesa i el gust en la pintura”.  Per Mengs l’art supera la naturalesa, ja que pot representar en una sola obra la idea de bellesa, que s’aconsegueix amb la claredat compositiva i cromàtica.
Gros: Madame Pasteur Gros: Napoleó el 1796
Ingres: El bany Ingres: Mademoiselle Rivière

More Related Content

What's hot

EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
Antonio Núñez
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
Antonio Núñez
 
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Julia Valera
 
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticisme
Julia Valera
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
Antonio Núñez
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornans
Julia Valera
 
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbeFitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Julia Valera
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
Antonio Núñez
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
Antonio Núñez
 
Fitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicariaFitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicaria
Julia Valera
 
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
Antonio Núñez
 

What's hot (20)

Arquitectura del segle XIX
Arquitectura del segle XIXArquitectura del segle XIX
Arquitectura del segle XIX
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
Goya.el 3 maig
Goya.el 3 maigGoya.el 3 maig
Goya.el 3 maig
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
David. Jurament Horacis
David. Jurament HoracisDavid. Jurament Horacis
David. Jurament Horacis
 
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
 
Eros I Psique. Canova
Eros I Psique. CanovaEros I Psique. Canova
Eros I Psique. Canova
 
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticisme
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornans
 
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbeFitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbe
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
 
Monet: Sol naixent. Impressió.
Monet: Sol naixent. Impressió.Monet: Sol naixent. Impressió.
Monet: Sol naixent. Impressió.
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 
Fitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicariaFitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicaria
 
Cézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartesCézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartes
 
Arquitectura S. XX
Arquitectura S. XXArquitectura S. XX
Arquitectura S. XX
 
Chillida.Elogi de l'aigua
Chillida.Elogi de l'aiguaChillida.Elogi de l'aigua
Chillida.Elogi de l'aigua
 
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
 

Similar to Art neoclàssic

Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsicUnitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
tomasggm
 
NEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resumNEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resum
joanet83
 
ART NEOCLÀSSIC.pdf
ART NEOCLÀSSIC.pdfART NEOCLÀSSIC.pdf
ART NEOCLÀSSIC.pdf
Kristyan Luna Martinez
 
Neoclassicisme, Romanticisme i Goya
Neoclassicisme, Romanticisme i GoyaNeoclassicisme, Romanticisme i Goya
Neoclassicisme, Romanticisme i Goya
ramonagusba
 
02 Neoclassicisme·Romanticisme·Realisme
02 Neoclassicisme·Romanticisme·Realisme02 Neoclassicisme·Romanticisme·Realisme
02 Neoclassicisme·Romanticisme·Realisme
Ramon Pujola
 
La pintura de paisatge segle XIX
La pintura de paisatge segle XIXLa pintura de paisatge segle XIX
La pintura de paisatge segle XIX
virtuals
 
Hª de l'art època contemporània i
Hª de l'art època contemporània iHª de l'art època contemporània i
Hª de l'art època contemporània i
jmargar3
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
Antonio Núñez
 
La pintura romàntica: Delacroix
La pintura romàntica: DelacroixLa pintura romàntica: Delacroix
La pintura romàntica: Delacroix
historialavilaroja
 
IMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnesIMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnes
joanet83
 
Art2 neoclassicisme. arquitectura
Art2 neoclassicisme. arquitecturaArt2 neoclassicisme. arquitectura
Art2 neoclassicisme. arquitectura
ramonbo
 
El neoclassicisme
El neoclassicismeEl neoclassicisme
El neoclassicisme
JacksonGaga
 
Unitat 7. l'art del segle xix
Unitat 7. l'art del segle xixUnitat 7. l'art del segle xix
Unitat 7. l'art del segle xix
Julia Valera
 

Similar to Art neoclàssic (20)

Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
Art neoclàssic
Art neoclàssicArt neoclàssic
Art neoclàssic
 
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsicUnitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
 
NEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resumNEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resum
 
ART NEOCLÀSSIC.pdf
ART NEOCLÀSSIC.pdfART NEOCLÀSSIC.pdf
ART NEOCLÀSSIC.pdf
 
Tema 13: Neoclassicisme (1)
Tema 13: Neoclassicisme (1)Tema 13: Neoclassicisme (1)
Tema 13: Neoclassicisme (1)
 
Neoclassicisme, Romanticisme i Goya
Neoclassicisme, Romanticisme i GoyaNeoclassicisme, Romanticisme i Goya
Neoclassicisme, Romanticisme i Goya
 
Art xviii
Art xviiiArt xviii
Art xviii
 
02 Neoclassicisme·Romanticisme·Realisme
02 Neoclassicisme·Romanticisme·Realisme02 Neoclassicisme·Romanticisme·Realisme
02 Neoclassicisme·Romanticisme·Realisme
 
La pintura de paisatge segle XIX
La pintura de paisatge segle XIXLa pintura de paisatge segle XIX
La pintura de paisatge segle XIX
 
Hª de l'art època contemporània i
Hª de l'art època contemporània iHª de l'art època contemporània i
Hª de l'art època contemporània i
 
Renaixement. Introducció
Renaixement. IntroduccióRenaixement. Introducció
Renaixement. Introducció
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
 
La pintura romàntica: Delacroix
La pintura romàntica: DelacroixLa pintura romàntica: Delacroix
La pintura romàntica: Delacroix
 
IMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnesIMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnes
 
Art2 neoclassicisme. arquitectura
Art2 neoclassicisme. arquitecturaArt2 neoclassicisme. arquitectura
Art2 neoclassicisme. arquitectura
 
Impressionisme i Puntillisme
Impressionisme i PuntillismeImpressionisme i Puntillisme
Impressionisme i Puntillisme
 
NEOCLASSICISME
NEOCLASSICISMENEOCLASSICISME
NEOCLASSICISME
 
El neoclassicisme
El neoclassicismeEl neoclassicisme
El neoclassicisme
 
Unitat 7. l'art del segle xix
Unitat 7. l'art del segle xixUnitat 7. l'art del segle xix
Unitat 7. l'art del segle xix
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
Carme Aranda- Mònica Navarro
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 

Art neoclàssic

  • 1. L’art neoclàssic Història de l’Art IES Serra de Marina
  • 2. Context històric general Des de la meitat del segle XVIII comencen a produir-se grans canvis socials: la burgesia intentarà influir en el govern absolut perquè es facin reformes socials i econòmiques: les noves activitats industrials i comercials les demanen, per millor desenvolupar-se. El Despotisme il·lustrat va voler conjugar la realitat de la Monarquia Absoluta amb la Il·lustració: reformar la societat sense tocar el sistema polític, millorant diferents aspectes de la realitat social; però, des de 1780, l’Absolutisme es nega al canvi i pretén mantenir-se, desesperadament, sense fer res; això farà que, a França, s’iniciï un moviment que demanant reformes acabarà en revolució. Aquesta sensibilitat té un art, que és el Neoclassicisme. L’art neoclàssic
  • 3. Característiques generals A la segona meitat del segle XVIII hi ha la recerca d’un art alternatiu als excessos del barroc i rococó, un art en el que la forma i la funció es corresponguin racionalment. Per Winckelmann, aquest requisit es troba en l’art clàssic, que per a ell és equivalent a “racional”. Aquest art vol servir a la societat que surt a la segona meitat de segle. És l’art dels il·lustrats, el qual l’identifiquen a una societat lliure de dogmes. A l’antiga Grècia i a la Roma republicana hi troben els valors morals i cívics que aspiren a implantar a la seva societat. L’estil neoclàssic s’acaba convertint en un art al servei de les idees revolucionàries, i més tard en vehicle de propaganda al servei de l’imperi napoleònic. L’obra de l’artista neoclàssic s’ha d’adaptar a les necessitats socials. Un conjunt de circumstàncies perme- teren el redescobriment de l’antigui- tat clàssica: troballes d’Herculà (1719) I Pompeia (1748). Les Acadèmies fundades al segle XVIII subratllaren el valor del classicisme com art reglamentat, criticant el Barroc i volent recuperar el “bon gust”.
  • 4. Imatges de Pompeia
  • 5.  
  • 6.  
  • 7. Imatges de Herculano
  • 8.  
  • 9. Winckelmann publicà al 1764 la seva Història de l’Art Antic , en un moment al que es buscava la inspiració en l’Art Clàssic. Considerà que cada època feia el seu Art seguint una mateixa evolució. L’Art Grec el considerà molt millor que el Romà. Creia que el pintor i l’escultor havien d’imitar la realitat però tambè tenir present les millors obres de la História, perquè li servissin de model, establint una llista, que encara avui usem, i que són les clàssiques. Sempre s’havia escrit sobre l’Art però, amb el Neoclàssic, apareix el professional de la Història de l’Art que, ja al XIX començarà a ensenyar-se a les Universitats. Johann Joachim Winckelman (1717/1768)
  • 10. L’art neoclàssic La imitació de l’antiguitat clàssica, com a exemple artístic redescobert pels arqueòlegs, va donar als revolucionaris un llenguatge diferent del tot al utilitzat per la monarquia absoluta (barroc) i l’aristocràcia (rococó). Per Napoleó aquest art dels cèsars servia perfectament als seus interessos polítics. El centre del nou moviment, per tant, va ser França, però es va donar a molts altres països. C olumna de la Vendôme Panteó de París
  • 11. Arc de l’Étoile de Chalgrin (París). Commemora les victòries de Napoleó Porta de Brandemburg (Berlín)
  • 12. Capitolio , Washington Museu del Prado
  • 13. L’escultura neoclàssica Winckelman exercí gran influència en els escultors de la segona meitat del XVIII. - Dóna tot el protagonisme a la línia pura, de contorns ben delimitats. Conjunts serens i sobris en composició, fugint de les sinuositats barroques. El material més utilitzat és el marbre blanc. Als relleus, les figures se situen en un primer pla, renunciant-se als fons de caràcter pictòric. Els temes més representats són les al·legories, els retrats, els mitològics i els funeraris. Les escultures es conceben amb independència total del marc arquitectònic, fins i tot les destinades a monuments públics. - La base és la imitació de models de l’antiguitat.
  • 14. Bust d’Alexandre I. Jason Escultures de Thorwaldsen
  • 15. Venus i Les tres Gràcies
  • 16. Júpiter i Gamínedes Lord Byron
  • 17. La pintura neoclàssica Fonamentada en els nous valors morals proposats per la Il·lustració, l’artista ha de subordinar les seves obres a l’educació de la societat (Diderot) L’art ha de representar accions i escenes que moguin a l’espectador a la virtut, l’heroisme i que li despertin la moral cívica. El model en el que creuen trobar aquestes virtuts és l’antiguitat clàssica: els grans temes de les tragèdies gregues, les virtuts cíviques i morals de la Roma republicana són font d’inspiració dels pintors neoclàssics (David). Dona prioritat a la línia, al contorn nítid, que dona claredat a la representació. El color està al servei de la línia, i es prefereixen els colors primaris, que capten millor la llum freda i tallant per donar més precisió als volums. - El pintor Anton Rafael Mengs va teoritzar el 1762 en la seva obra “ Reflexions sobre la bellesa i el gust en la pintura”. Per Mengs l’art supera la naturalesa, ja que pot representar en una sola obra la idea de bellesa, que s’aconsegueix amb la claredat compositiva i cromàtica.
  • 18. Gros: Madame Pasteur Gros: Napoleó el 1796
  • 19. Ingres: El bany Ingres: Mademoiselle Rivière