Diari del 09 de maig del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
Prepara’t
per a
l’estiu!
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà a www.bsa.ad
Mésserveis,
mésbanca,
mésonline!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24hen
el nostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dimecres, 9 De maig Del 2018 Núm. 3.552 / aNy 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
Els ingressos de duana baixen…
i els salaris dels membres
de Govern pugen.
OPINIÓ
Adeu al Transbord
ORIOL VILELLA
Músic
La prevenció: estat de
la qüestió
hèctOR
pIn AsEnjO
Tècnic en prevenció
de riscos laborals
Els primers refugiats sirians
podrien arribar al setembre
El protocol signat ahir entre el Govern i la Comunitat de Sant Egidi permetrà obrir un corredor humanitari
AvuI és NOTícIA pàgina 3
T. LArA-c.A.v.
cuLTurA pàgina 20
Els problemes de transport i la necessitat
de visat posen traves al turisme xinès
AvuI és NOTícIA pàgina 7
ANDOrrA pàgina 6
SDP demana tornar a
la concertació sobre
la funció pública
ANDOrrA pàgina 8
Un expert recomana
fer una assegurança
per a la dependència
ANDOrrA pàgina 16
El Comú de Sant Julià
tanca el 2017 amb un
superàvit d’1,6 milions
Un nou mural, al carrer Doctor nequi

2 Dimecres, 9 De maig Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Escaldes-Engordany
Farmàcia Carlemany
Av. Carlemany, 83 - Tel. 805 444
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Com es diu olla a presión
en català?
Es diu olla de pressió.
L’olla de pressió es tanca
hermèticament.
ITALIAda Corrado
Pizzeria - Asador Autèntic Italià
al foc de llenya
Prat de la Creu, 29
ad500 Andorra La Vella
Tel. 86 10 88
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
del 3 al 20 de maig
0,99€0,99€
1,29€1,29€
0,89€0,89€
del 3 al 20 de maig
PRIMAVERA 0,990,990,990,990,990,990,990,990,990,99€€€€€€€€€0,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,99€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
€1,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,29€€€€€€€€€€€€€€€€
0,890,890,890,890,890,890,890,890,890,89€€€€€€€€€0,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,89€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
EL TEMPS Lloguer d’espai de
RESTAURANT
amb animació musical en viu
i en directe, dedicada a la segona
i tercera joventut
Bolero, vals, tango, txa-txa-txa, rock,
samba, bosanova, pasdoble, etc.
Festes particulars o grups concertats
(entre 6 a 80 persones).
INFo: 34 12 37
(records de joventut)
MATÍ SERÈ I TARDA DE NUVOLADES
Tornem a repetir la situació d’aquests darrers dies que
poc o molt va donant precipitacions típiques del mes de
maig. Avui el matí serà tranquil i força asserenat amb el
creixement de nuvolades que, a partir de la tarda, han de
donar ruixats a la cara sud. Que tinguin un BonDia.
Avui 17
14
17
7
7
4
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
màx.
màx.
màx.
dijous
divendres
Canillo
5/15
Pas de la Casa
0/9Encamp
5/16
Ordino
5/15
La Massana
5/16
Escaldes - Engordany
7/17
Andorra la Vella
7/17
Sant Julià de Lòria
8/19
La Seu d’Urgell
7/21
Puigcerdà
5/14
L’Ospitalet
5/14

3Dimecres, 9 De maig Del 2018
Avui és notícia
Els primers refugiats sirians po-
drien arribar a Andorra el mes
de setembre, coincidint amb
l’inici del curs escolar. Ho faran
de manera esglaonada, fins a
vint, al llarg dels dos anys, tal
com estableix la recent Llei de
protecció temporal i transitòria
per raons humanitàries, que es
va aprovar per unanimitat al
Consell General el 22 de març
passat i va entrar en vigor el
19 d’abril. Segons va anunciar
el ministre d’Afers Socials, Jus-
tícia i Interior, Xavier Espot,
avui mateix, en la reunió del
consell de ministres, el Govern
establirà el nombre i el perfil
de les persones que s’acolliran
i traslladarà aquest acord a la
Comunitat de Sant Egidi per-
què faci la tasca de preselecció
dels refugiats als campaments
de refugiats del Líban, on ells hi
tenen una missió permanent.
Posteriorment, la Comunitat
de Sant Egidi farà una primera
selecció i llavors la cap d’àrea de
Relacions i Cooperació Jurídi-
ca Internacionals del ministeri
d’Afers Socials, Justícia i Inte-
rior, Patrícia Quillacq, i un altre
representant viatjaran a Beirut
per acabar de fer la selecció.
Aquestes són les principals
novetats que es van donar a
conèixer ahir després de la
signatura formal del protocol
d’entesa per obrir un corredor
humanitari des del Líban fins
al Principat. El protocol el van
signar el ministre Espot, la mi-
nistra d’Afers Exteriors, Maria
Ubach, i el secretari general de
la Comunitat de Sant Egidi, Ce-
sare Giacomo Zucconi. Des del
juliol de 2017 es va començar a
treballar amb la Comunitat de
Sant Egidi l’acord per a l’obertu-
ra del corredor humanitari que
fes possible l’acollida dels refu-
giats sirians d’una manera legal
i segura. “Si volíem que l’acolli-
da fos real i efectiva, ho havíem
de fer així”, va remarcar Espot.
Per la seva banda, Zucconi va
manifestar que “l’acord d’avui
és un nou pont que es crea en-
tre qui fuig de la terrible guerra
de Síria i Europa”.
Pel que fa als perfils dels re-
fugiats, Espot va dir que seran
molt oberts: famílies, persones
soles, dones que hagin patit
violència, gent gran i discapaci-
tats. Això sí, han de tenir algun
document reconegut interna-
cionalment que acrediti la seva
identitat i han de poder expres-
sar-se mínimament en alguna
d’aquestes tres llengües: espa-
nyol, francès o anglès. Un cop
arribin al país, se’ls allotjarà en
algun dels pisos “ja identificats”
propietat del Govern o d’alguna
associació i, en un principi, re-
bran ajuda econòmica per po-
der subsistir amb la intenció
que els que puguin s’integrin en
el mercat laboral.
El ministre també va posar
en relleu la figura del represen-
tant personal que preveu la Llei
de protecció personal i transitò-
ria per raons humanitàries, una
persona degudament formada,
que no cal que treballi a d’Admi-
nistració, i que en tot moment
acompanyarà el refugiat. En
aquest sentit, el secretari ge-
neral de la Comunitat de Sant
Egidi va remarcar que des de “la
comunitat que tenen a Barcelo-
na” es farà un acompanyament
dels refugiats per aconseguir
la seva inserció en la societat
i també es donarà la formació
adient perquè l’acollida es faci
amb totes les garanties. Unes
garanties que la ministra Ubach
va refermar tenint en compte
l’experiència d’aquesta comu-
nitat, amb qui s’ha treballat
conjuntament des del principi
perquè l’acollida sigui “eficaç i
fàcil”.
Els primers refugiats sirians podrien
arribar al país el mes de setembre
El protocol d’entesa entre el Govern i la Comunitat de Sant Egidi per obrir un corredor humanitari es va signar ahir
Cooperació
M. P. A.
andorra la Vella
Moment de la signatura del protocol d’entesa entre el Govern i la Comunitat de Sant Egidi, ahir al matí.
sFGa
Els refugiats, fins a
vint, seran acollits
esglaonadament
al llarg de dos anys
Membres de la
Comunitat de Sant
Egidi i del Govern els
seleccionaran al Líban
L’arquebisbe d’Urgell i copríncep
episcopal d’Andorra, Joan-Enric Vives,
va rebre en audiència ahir al matí
el secretari general de la Comunitat
de Sant’Egidio, Cesare Zucconi; el
Responsable de la Comunitat de Sant
Egidi a Barcelona, Jaume Castro;
i el responsable de comunicació a
Barcelona, Xavier Vidal, just abans de la
signatura del protocol d’entesa, segons
va informar el bisbat d’Urgell.
El copríncep va agrair a la Comunitat
de Sant Egidi la seva experiència i el
compromís en nombroses activitats
d’acollida i d’integració de refugiats, i
va manifestar la seva satisfacció que
el Principat d’Andorra, en col·laboració
amb la Comunitat de Sant Egidi, adopti
modalitats innovadores d’acollida dels
refugiats amb la creació de corredors
humanitaris per acollir de forma segura
i legal.
El copríncep episcopal rep els
representants de la Comunitat de Sant Egidi
El copríncep episcopal i el seu representant a Andorra amb els membres de la Comunitat de Sant Egidi, ahir.
BiSBAt d’URGELL

OPINIÓ4 Dimecres, 9 De maig Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
ElGovernilaComunitatdeSantEgidivan
signar ahir el protocol que farà finalment
possible que puguin arribar al país refugi-
ats procedents dels conflictes regionals de
Síria. La previsió és que el mes de setem-
bre o, com a molt tard, abans que s’acabi
aquestanyjaespuguinacollirpersonesre-
fugiades. El camí fins a l’arribada d’aquest
dia ha estat feixuc i segurament més llarg
del que hauria volgut la ciutadania que, en
general, s’ha mostrat sempre oberta al fet
que el país pugui ajudar persones que es
trobin en una situació difícil a causa de la
guerra que devasta Síria des de fa ja uns
quants anys. Andorra és un país petit que
evidentment només podrà acollir un nom-
bre molt limitat de refugiats, però no pot
defugir la seva responsabilitat i ha de con-
tribuir en la mesura de les seves possibi-
litats a ajudar refugiats d’aquest conflicte
o d’altres. D’aquesta manera, als corredors
humanitaris que ja funcionen actualment
amb França, Bèlgica i Itàlia gràcies a la Co-
munitat de Sant Egidi, se n’hi afegirà un
altre amb Andorra. Ja sabem que l’exe-
cutiu s’ho pensa molt per portar a terme
determinades iniciatives, lentitud fins a
cert punt justificada en aquest cas per la
inacció general dels països europeus, que
no han sabut donar una resposta conjunta
a la problemàtica dels refugiats.
Els refugiats, per fi al setembre
EDITORIAL
El Llibre blanc de la igualtat ha
estat una de les fites d’aquesta
legislatura. Un document ela-
borat de forma transversal en-
tre administracions i societat
civil, tal com recorda sempre
l’executiu, i que s’espera que
es tradueixi (aviat) en millores
en aquest àmbit. L’objectiu no
hauria de ser un altre que la
desaparició de les situacions
de discriminació que viuen
avui encara massa persones a
causa de la seva condició. Cal
recordar que el Llibre blanc fa
referència a les desigualtats
que pateixen les dones, les
persones immigrades, les per-
sones discapacitades, la gent
LGTBI, la gent gran i els in-
fants. Se’ns diu que, en aquest
marc, caldrà elaborar cada
quatre anys un pla integral
per a la igualtat, que haurà de
contemplar mesures per a la
inserció laboral de persones en
situació de vulnerabilitat, per
a la conciliació laboral i un pla
d’inclusió de persones nouvin-
gudes. Fet interessant aquest
darrer, el que fa referència a la
població immigrada, sobretot
tenint en compte que afecta la
gran majoria de ciutadans dels
país. Ens preguntem, però,
com s’assolirà aquesta lluita
contra la discriminació sense
tocar ni punt ni coma de la llei
electoral. Com podem avançar
vers la igualtat entre ciutadans
i ciutadanes si el veí del tercer
segona té dret a elegir cada
quatre anys els representants
polítics mentre que el del pri-
mer primera s’ho mira de
lluny. I més tenint en compte
les dificultats per accedir a la
nacionalitat. És moment de
preguntar-nos, doncs, si en
aquestes polítiques la igualtat
només serà una bonica paraula
recollida al títol. Perquè per as-
solir els objectius fixats el que
cal és anar a l’arrel.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
Igualtat;
una bonica
paraula al títol
eL CaMí PeR aRRIbaR aQuí
ha eSTaT FeIxuC I LLaRG
DONANT LA NOTA
Samantha Bosque
L’artista Samantha Bos-
que farà un nou mural a
Andorra la Vella que esta-
rà situat al carrer Doctor
nequi i interpretarà la fira
de bestiar.
12345
Xavier Fernández
El Comú d’Encamp ha en-
carregat el disseny de divuit
recorreguts per anar a cór-
rer, amb diferents dificultats
i distàncies, fet que serà un
nou atractiu turístic.
12345
Josep M. Vila
El nivell d’endeutament del
Comú lauredià continua
sent elevat, ja que s’arriba a
20 milions d’euros, tot i que
la majoria afirma haver-lo
rebaixat en 3 milions.
1234 5
Xavier Espot
La signatura ahir d’un con-
veni entre el Govern i la
Comunitat de Sant Egidi
permetrà que finalment
sigui possible l’arribada de
refugiats a Andorra.
12345
OPINIONS A LES XARXES
CCI PirineusMed
@ccipirineusmed
Avui hem estat presents a @SIMAndor-
ra #sima18 explicant #ccipirineusmed
i el repte del #turismegastronòmic
#femxarxafemnegoci #interreg
Comú Encamp
@ComuEncamp
T’apuntes a engalanar el teu jardí, balcó
o façana amb flors? Què hi posaràs,
geranis, pensaments, calèndules?
Participa-hi!
MIrEIa SuEro
Periodista
TUITENQUESTA
Creus que es treballa prou des
de les institucions a favor de la
igualtat?
Sí
No
9%
91%

OPINIÓ 5Dimecres, 9 De maig Del 2018
24 d’Abril. Em truca el Toni, un
bon amic meu de fa més de 30
anys. “Vols que anem al Trans-
bord quan sortim de treballar?
Avui és l’últim dia”. “Sí, és clar”,
li responc sense dubtar.
Ja uns dies abans hi havia
anat perquè em confirmessin els
rumors que corrien sobre el tan-
cament i, una vegada corrobo-
rats, vaig sortir de la tenda amb
una espessor estranya, com un
ensopiment. Pot afectar-te tant
el tancament d’un comerç?
Però és que el Transbord, per
a mi, no era només una botiga
de discos. Tots els dissabtes a la
tarda del món, amb el Toni, hi
havíem anat a revisar els expo-
sitors de vinils; de la A a la Z i,
després, de la Z a la A, sobretot
els de l’apartat de discos inter-
nacionals. Miràvem les nove-
tats, després passàvem revista
als altres, sempre fent la nostra
llista de preferències per quan
poguéssim ajuntar els centenars
de pessetes que costaven, en
aquells temps, entre 500 i 800
pessetes, i quan en trobàvem a
faltar un dels de la llista, ai las!
Decepció, ja se m’han avançat.
Però quan la suma de dues o
tres setmanades que els pares
em donaven m’arribava per a
un disc, de vinil, és clar, que el
casset era cutre i el CD era molt
car, corria cap a la botiga i m’hi
estava tota la tarda per decidir
quin disc de la llista mental em
comprava. Tot això sota l’aten-
ta mirada de la Tere del Trans-
bord; ara, amb la perspectiva
del temps, la compadeixo, me la
imagino aguantant dos marrecs
de 13 o 14 anys sense un duro a
la butxaca que revisaven tot l’in-
ventari de vinils sabent que no
ens en vendria ni un, cada tarda
del món. Aleshores, quan havia
triat el disc, mirava el color de
l’etiqueta rodona amb una peti-
ta T que en determinava el preu
i me n’anava a mirar el cartell
que hi havia a la columna amb
la llegenda del preu de cada co-
lor i mirava si m’arribava amb el
que havia estalviat. Aquell dia la
Tere t’oferia mig somriure.
Després de gairebé tres dè-
cades de comprar al Transbord,
amb la Tere hi ha una bona
amistat i el darrer dia del Trans-
bord van aflorar moltes emoci-
ons. La Tere es va fer una foto a
la porta amb nosaltres, els seus
nens, i vam recordar anècdotes
que només sabíem nosaltres
tres, allò dels Ohio Players, els
riures amb aquella portada de la
Celia Cruz, allò altre del directe
dels OBK Live in Albacete, disc
inexistent evidentment. Pari-
des d’adolescents que ens feien
passar la tarda del dissabte rient
sense fer mal a ningú.
Aquell dia, 24 d’abril, vam
poder fer la darrera compra, gai-
rebé simbòlica, i el Toni em va
deixar l’estrany honor de ser el
darrer que va comprar un disc
a la mítica botiga de l’avinguda
Meritxell. Les estones de con-
versa amb el Josep Maria, la Isa
i la Tere queden en el record. Ara
les haurem de fer en algun altre
lloc.
Adeu al Transbord
Hi anàvem cada
dissabte a revisar els
vinils: de la ‘A’ a la
‘Z’, i de la ‘Z’ a la ‘A’
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
hèctor pin asenjo
Tècnic en prevenció de riscos laborals (Unida Qualitat i Prevenció)
Amb motiu del Dia mundial de
la seguretat i salut en el treball,
promogut per l’OIT i que va tenir
lloc el 28 d’abril, ens agradaria fer
una anàlisi del marc legislatiu de
la prevenció de riscos laborals a
Andorra.
Ja fa quasi deu anys que es va
aprovar la Llei de seguretat i sa-
lut en el treball, i cinc des de la
seva total implantació. Aquesta
llei defineix el marc general de la
prevenció de riscos laborals, ja
que estableix drets i obligacions a
les dues parts de la relació laboral
(treballador i empresari) i indica
les actuacions dels altres actors en
el mercat del treball (Govern, or-
ganitzacions sindicals i organitza-
cions empresarials). Un dels seus
objectius principals és disminuir
els accidents laborals i malalti-
es professionals millorant de les
condicions de treball.
Disposar d’una llei no és una
mesura suficient, per si sola, per
aconseguir una disminució dels
danys derivats del treball. Quan
els professionals de la prevenció
parlem de riscos laborals, en rea-
litat estem parlant de condicions
de treball que s’han de regular, ja
sigui mitjançant lleis, reglaments,
convenis col·lectius, normativa
interna d’empresa i procediments
segurs de treball.
Des del 1978, és vigent la part
segonadelReglamentlaboralque,
en molts aspectes, ha quedat des-
fasada. El desembre del 2010 va
entrar en vigor el Reglament de
seguretat i de protecció de la salut
en les obres de construcció; l’octu-
bre del 2012, els reglaments sobre
la utilització d’equips de protecció
individual, sobre la utilització dels
equips de treball i sobre senyalit-
zació de seguretat i salut en el tre-
ball; i l’octubre del 2017, el regla-
ment per protegir els treballadors
contra els riscos relacionats amb
l’exposició a l’amiant. Recapitu-
lem: en nou anys s’han aprovat
cinc reglaments, un “gran desen-
volupament”. Malauradament,
el desenvolupament de la llei ha
estat exigu i, conseqüentment,
la seva aplicació també s’ha vist
afectada en negatiu.
Per exemple, en un lloc de tre-
ball on les temperatures siguin
negatives, aquestes són una con-
dició ambiental que pot afectar la
salut del treballador, ja que aug-
menta un 20% el risc de patir ma-
lalties cardiovasculars, especial-
ment en aquells treballadors amb
factors de risc cardiovascular, per-
sones d’edat avançada i les que ja
han patit o pateixen una malaltia
cardiovascular.
Imaginem que un grup de
treballadors desenvolupen la
seva activitat a l’aire lliure. Com
que l’empresa no pot controlar
la temperatura ambiental, haurà
d’organitzar el temps de treball
de manera que en disminueixi el
temps d’exposició i haurà de pro-
porcionar als treballadors un lloc
onespuguinrefugiar,robad’abric
o equips de protecció individual
contra les baixes temperatures.
A Espanya, el RD 486/1997
sobre disposicions mínimes de se-
guretat i salut als llocs de treball,
estableix que als locals tancats hi
haurà una temperatura entre els
17 i els 27º C per als treballs se-
dentaris, i entre els 14 i els 25º
C per als treballs lleugers. Per als
treballs en cambres frigorífiques,
hi ha el RD 1561/1995 sobre jor-
nades especials de treball, que en
limita el temps d’exposició. Doncs
a Andorra no hi ha cap norma que
indiqui les temperatures accepta-
bles per desenvolupar un treball.
Per tant, la manca de desenvo-
lupament reglamentari de la Llei
de seguretat i salut en el treball
no garanteix la integritat física i la
salut del treballador (reconeguts
com a dret a l’article 45 del Codi
de relacions laborals) i crea una si-
tuació d’indefensió jurídica a l’em-
presari (no hi ha uns criteris clars
sobre les condicions de treball que
ha de tenir l’empresa).
Tenint en compte la campanya
de l’OIT amb relació al Dia mun-
dial de la seguretat i salut en el
treball del proper 28 d’abril, cal
preveure que l’envelliment de la
població activa a causa de l’aug-
ment de l’edat de jubilació, la
tecnificació, informatització dels
processos de treball i l’augment
de la seguretat en les màquines,
ens fa augurar que, en un futur,
els danys predominants en el tre-
ball seran aquells relacionats amb
l’adaptació entre el lloc de treball
i el treballador, les lesions mus-
culars i esquelètiques i els riscos
relacionats amb l’aspecte psico-
social del treball, en comptes de
lesions provocades per accidents.
Serveix tot això per constatar
que queda molta feina per fer i
que, tot i que hem començat, en-
cara hi ha molta feina a desenvo-
lupar i, el més important, encara
queda molta gent per convèncer
del fet que la prevenció no és una
imposició, sinó una inversió en el
bé més preat de les nostres em-
preses: la gent que hi treballa.
La prevenció: estat de la qüestió
La falta de desenvolupament legal impedeix garantir la seguretat i la salut del treballador
orioL ViLeLLa
Músic

Andorra
Socialdemocràcia i Progrés va
reclamar ahir a l’executiu que
retorni al camí de la concerta-
ció, el diàleg i el consens per
tirar endavant la reforma de
la funció pública. Així ho van
manifestar ahir el president
d’SDP, Jaume Bartumeu, i el
conseller del Comú de Sant
Julià de Lòria de la formació,
Josep Roig, que van lamentar
el “tic autoritari” de l’execu-
tiu d’Antoni Martí a l’hora de
voler imposar una reforma en
què no s’ha comptat ni amb els
representants dels treballadors
públics ni amb els diferents
grups parlamentaris.
En aquest sentit, Bartumeu,
que va retreure a l’executiu ta-
ronja “el desmantellament” i
l’estratègia seguida per anar “al
més lluny possible en la desre-
gulació de la funció pública”, va
recordar la forma de treballar,
amb tothom, i la feina que es
va fer en el marc de la Taula de
treball sobre la Llei de la funció
pública el 2010, de la qual en
van sortir 33 acords sobre els
principis que havien de regir la
reforma de la funció pública.
Precisament, aquests 33
punts són els que van tornar a
posar ahir sobre la taula Bartu-
meu i Roig com a “punt de par-
tida” per poder retornar al camí
de la concertació i el diàleg per
tal d’afrontar una reforma de la
funció pública “tan necessària
com urgent”.
I és que tant pel president de
Socialdemocràcia i Progrés com
pel conseller de Comú lauredià,
que van assegurar que “el Go-
vern de DA deixarà la funció pú-
blica pitjor de com se la va tro-
bar el 2011”, els punts acordats
fa més de set anys per l’executiu
socialdemòcrata d’aleshores,
els representants dels sindicats
de l’Administració i també pels
grups parlamentaris presents al
Consell General són a dia d’avui
“encara vigents”.
Així, Roig, que va incidir
en la importància que una llei
d’aquestes característiques “si-
gui fruit del màxim consens”,
va recordar que en aquell mo-
ment es va fer un treball “sen-
se a prioris” i “es va començar
a partir d’un full en blanc”, fet
que va facilitar que es pogues-
sin establir uns principis que
havien de regir la reforma de la
funció pública”.
El conseller lauredià, que va
lamentar que l’executiu demò-
crata no hagués reprès aquest
treball i que, lluny de buscar
aquest pacte, hagués provocat
una fractura entre el Govern i
els representants dels treballa-
dors públics, va criticar també
“el mercadeig per interessos
electorals” que està fent el
grup parlamentari demòcrata
a aquesta qüestió, i hagi ofert
als sindicats algunes conces-
sions que van més enllà de les
propostes acceptades des de
l’executiu.
Per tot plegat, Roig va insis-
tir en la necessitat de retornar
a la base de l’acord del 2010 per
mirar de tirar endavant una
reforma de la Llei de la funció
pública amb l’objectiu d’“adap-
tar-la als nous enfocaments de
gestió, que s’han de caracterit-
zar per l’obertura, l’adaptabili-
tat, la participació, la flexibili-
tat, la diversitat i la capacitat
de resposta”.
Roig va recordar que els
acords assolits fa set anys abor-
daven àmbits com les situacions
administratives, les relacions
d’ocupació, el rol de la comissió
consultiva, els drets sindicals,
el règim d’incompatibilitats, el
sistema retributiu, la carrera
professional, el sistema de mo-
bilitat i el sistema de jubilació.
SDP demana tornar a la concertació
per a la reforma de la funció pública
La formació denuncia la política de “desmantellament” del Govern de DA i reivindica els 33 acords del 2010
Partits
M. S.
andorra la Vella
El conseller del Comú lauredià d’SDP, Josep Roig, i el president de la formació, Jaume Bartumeu, en la compareixença d’ahir.
m. s.
Jaume Bartumeu Josep Roig
el Govern de da
deixarà la funció
pública pitjor que com
la va trobar el 2011
Cal recuperar la
fórmula amb què es
van assolir els 33
acords el 2010
el president de socialdemocràcia i
Progrés, Jaume Bartumeu, i el conseller
del Comú de sant Julià de lòria de la
formació, Josep Roig, van aprofitar
també la compareixença per comentar
diferents aspectes dels informes del
Tribunal de Comptes sobre diferents
institucions i organismes amb relació
al tancament de l’exercici 2016. en
el cas concret del servei andorrà
d’atenció sanitària (saas) on, tot i el
canvi en la direcció, l’òrgan fiscalitzador
ha continuat detectant irregularitats,
Bartumeu va assegurar que, més enllà
de la reiteració de les consideracions i
recomanacions, algunes de reiteratives,
del Tribunal de Comptes, el problema
rau “en el monstre administratiu en
què s’ha convertit el saas”.
en aquest sentit, el president
d’sdP va insistir en el fet que qui ha
de marcar la política sanitària és el
ministeri de salut i no el saas, i va
reclamar novament una reforma del
servei andorrà d’atenció sanitària, que
cada vegada és més inajornable.
d’altra banda, i amb relació al fet
que el Tribunal de Comptes constatés
que el Govern va satisfer més de mig
milió d’euros en primes irregulars als
funcionaris per diferents conceptes,
Bartumeu va assegurar que “és la prova
evident del desgavell que s’ha instal·lat
a l’administració”, on no es premia la
tasca dels treballadors sinó que “es
reparteixen galetes” per recompensar
“el que anomeno estómacs agraïts”.
Finalment, i en aquest cas amb
relació al fet que el Comú de sant
Julià de lòria no va presentar els
comptes a l’òrgan fiscalitzador dins
els terminis previstos a la llei, roig va
remarcar que en tractar-se del primer
exercici complet de l’equip de Govern
de laurèdia en Comú es va considerar
“més important fer la feina ben feta
i tancar bé els comptes” que no pas
presentar-los dins els terminis fixats,
una qüestió que “ja havíem assumit”
que no podria ser. I va tancar d’aquesta
manera qualsevol especulació en
aquest sentit.
el problema del saas és que “s’ha
convertit en un monstre administratiu”

ANDORRA 7Dimecres, 9 De maig Del 2018
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
Daniel García Campos, area manager de
Booking Espanya i Andorra, considera un
factor “innovador” i “de futur” incloure
les puntuacions dels clients en portals
de reserves en la classificació hotelera,
ja que la reputació de l’establiment és
cada cop més important que les estrelles
a l’hora de decidir-se per un allotjament.
Amb tot, va aconsellar que, si es tenen
en compte aquestes opinions, només
s’acceptin els comentaris recollits en
plataformes que els verifiquen (és a dir,
que s’asseguren que l’autor s’ha allotjat
en aquell establiment).
Booking ofereix a Andorra més de 460
allotjaments, dels quals 180 són hotels,
fet que suposa 14.000 habitacions.
La valoració que fan els clients és alta,
de més d’un 8, tot i que si es tenen en
compte només les cases rurals i les
bordes la nota puja a un 9. Encara que
depèn de la ubicació i la temporada, es
poden trobar habitacions a Andorra des
de 40 euros.
García va remarcar que Andorra està
molt ben posicionada en certs segments,
com ara la neu,les compres o la natura,on
és líder. Amb tot, remarca que sempre hi
ha oportunitats, una de les quals seria la
innovació (conèixer qui és el client i com es
pot fer que la seva experiència sigui millor
perquè esdevingui prescriptor del destí).
Això permetria a Andorra seguir creixent
en àmbits “fora dels més obvis”. Per altra
banda, va remarcar que cada vegada
més persones fan les transaccions a
través del telèfon mòbil (dos de cada cinc
clients realitza les reserves per aquesta
via). L’ús de la tecnologia, va dir, permet
conèixer més el client i personalitzar
els resultats de la cerca segons el seu
perfil i les preferències. Així mateix, va
destacar que la tendència del viatger va
cap a una experiència global. Per això,
des de Booking es dona resposta a les
necessitats del client des del moment en
què està pensant on vol viatjar, passant
per la reserva de l’allotjament i les
activitats, i la puntuació del destí i com
es pot millorar.
Un expert aconsella utilitzar comentaris
verificats en la reputació en línia
L’oferta d’Andorra encaixa amb
les preferències del turista xi-
nès, que es desplaça principal-
ment per les compres, l’esquí
i l’spa. Amb tot, l’afluència de
visitants d’aquest país requeri-
rà temps, segons Liming Chen,
directora d’operacions de Ctrip/
Asialink Spain, una plataforma
utilitzada pel 80% dels xinesos
a l’hora de viatjar. Les princi-
pals barreres per al desenvolu-
pament d’aquest mercat són, a
banda de la distància, la poca
informació disponible sobre el
Principat en aquest país, els pro-
blemes de transport i les com-
plicacions per obtenir el visat
(cal fer-lo a Espanya o França),
tenint en compte que no forma
part de l’espai de Schengen i que
no té aeroport internacional.
Amb tot, Chen remarca que
Europa és el tercer destí per
al turisme xinès i que està en
creixement. De fet, avui no-
més un 10% dels ciutadans té
passaport, però la previsió és
que el 2015 s’arribi als 220 mi-
lions de persones amb aquest
document. Per Chen, que va
fer aquestes declaracions en el
marc del Simposi de màrque-
ting d’Andorra (SIMA), cal apro-
fitar els turistes que visiten Bar-
celona i Madrid per atraure’ls
fins a Andorra. En aquest sen-
tit, ja s’ha començat a treballar,
en col·laboració amb el Govern,
per promocionar el destí al mer-
cat xinès. Això s’ha fet donant
informació sobre el Principat
i com accedir-hi a través de les
xarxes socials i també amb la
posada en marxa d’una micro-
site d’Andorra que permet tenir
presència permanent a la plata-
forma de Ctrip. Un cop resoltes
les principals traves que frenen
l’afluència d’aquests visitants
(i potser també incloent altres
formes de pagament com Alipay
o WeChat Pay, tenint en compte
que una de les principals moti-
vacions són les compres), Chen
considera que Andorra no hau-
ria de tenir cap més problema
amb aquest mercat, ja que és un
destí preparat per acollir turis-
tes d’arreu del món. Aquest és el
segon any que l’empresa i el Go-
vern treballen conjuntament.
Per obtenir algun resultat, però,
s’estima un període més llarg de
temps, d’uns tres anys.
La directora d’operacions de
Ctrip/Asialink Spain va desta-
car que el turista xinès gasta
més que l’alemany, l’anglès o el
francès. La despesa mitjana a
nivell mundial a destí es va si-
tuar el 2016 en 3.623 dòlars per
viatge, mentre que l’any passat,
a Espanya, els xinesos van fer
una despesa mitjana de 2.500
euros per viatge. Les estades
solen estar entre els cinc i el set
dies.
Turisme gasTronòmic
Al SIMA també es va parlar de
turisme gastronòmic. Esther
Garcia, responsable d’Innovació
i Competitivitat de la Cambra
Oficial de Comerç, Indústria i
Serveis de Lleida, va exposar el
cas de Pirineus Gourmet. Garcia
va remarcar que, segons diver-
sos estudis, la gastronomia és
un punt clau a l’hora d’elegir un
destí en un 40% dels viatgers.
Al mateix temps, va remarcar
que, a diferència d’anys enre-
re, en què el que es venia era
un producte, ara el que es ven
és una experiència (la història
del producte o un paisatge re-
lacionat amb el producte, per
exemple). És per això que els
productors ofereixen activitats
paral·leles vinculades, com ara
tasts, conferències, concerts o
visites guiades. Garcia va desta-
car com a aspectes positius del
turisme gastronòmic el fet que
ajuda a desestacionalitzar i des-
localitzar.
Les comunicacions i la necessitat de
visat posen traves al turisme xinès
Ja s’han fet accions per donar a conèixer Andorra però no es preveuen resultats immediats
SIMA
Un moment del Simposi de màrqueting d’Andorra, que va tenir lloc ahir.
JONATHAN GIL
m. s. c.
ANDOrrA LA vELLA
L’aposta és aprofitar
la visita a Catalunya
perquè es desplacin
fins al Principat

ANDORRA8 Dimecres, 9 De maig Del 2018
#thewaytogo
Estació Nacional d’Autobusos
Carrer de la Curia AD500 Andorra la VellaCarrer de la Curia AD500 Andorra la Vellawww.facebook.com/andorrabybus
@Novatelandorrabybus
www.andorrabybus.com
Estació Nacional d’Autobusos
Carrer de la Curia AD500 Andorra la Vella
www.andorrabybus.com
+376 803 789
+34 973 984 016
#thewaytogo
€
P
€
ndbuseja
i deixa el
cotxe a casa
TLS BCN
El cap de Govern, Antoni Martí,
va assegurar ahir que el sistema
financer andorrà està fent “les
coses bé, raonablement bé”, i
va emetre un missatge de “mà-
xima tranquil·litat” davant d’in-
formacions difoses. Martí ho va
expressar ahir al matí durant la
celebració de la diada de Sant
Miquel d’Engolasters, on va
argumentar que la normativa
internacional estableix la pro-
fessionalització dels consells
d’administració de les entitats
bancàries i, per tant, “Andorra
entra en un nou paradigma de
creixement, és una transició
obligada però, més enllà dels ti-
tulars, normalitat absoluta”.
El líder de l’executiu ho va
manifestar davant de les notí-
cies aparegudes d’una possible
venda d’accions de Crèdit An-
dorrà, que la mateixa entitat ha
desmentit.
Martí va insistir que “s’està
fent un pas endavant en posi-
tiu” i, davant la possibilitat que
dues o més entitats bancàries
del país es puguin fusionar, el
cap de Govern va insistir que
“hi haurà temps quan es con-
solidi el nou marc i conjuntu-
ra de creixement i, si volen fer
fusions, és el sector privat que
ho regeix”. El cap de l’executiu
va reiterar que emet “un mis-
satge d’optimisme i d’absoluta
tranquil·litat en el sistema fi-
nancer andorrà”.
Martí veu “normalitat
absoluta” al sector bancari
Política
Agències
andorra la vella
obres
La segona edició del procés de
pressupost participatiu im-
pulsat pel ministeri d’Ordena-
ment Territorial, que ha aug-
mentat la dotació a 300.000
euros, ha registrat unes 90
propostes, per sota de les 162
de l’any passat. L’objectiu és
donar l’oportunitat als ciuta-
dans d’escollir el destí d’una
partdelpressupostd’inversió,
i el termini per presentar pro-
jectes acabava ahir. Ara s’obre
un procés per assegurar-se
que les idees siguin compe-
tència d’aquest ministeri i
compleixin els criteris fixats.
Unes 90
propostes al
pressupost
participatiu
Redacció
andorra la vella
Un dels especialistes europeus
en seguretat social més recone-
guts, Danny Pieters, va plan-
tejar ahir la introducció d’una
assegurança per a persones amb
dependència o pèrdua d’autono-
mia. L’expert, que ahir va impar-
tir una conferència sobre el fu-
tur de la CASS (Caixa Andorrana
de Seguretat Social), va destacar
que amb l’envelliment de la po-
blació les pensions de vellesa no
són suficients per cobrir les ne-
cessitats dels assegurats i això fa
que es vegin abocats a recórrer
a l’assistència social, un fet que
està en contradicció amb el prin-
cipi d’emancipació de la persona
gran. Per aquest motiu, defensa
la creació d’una nova branca a la
seguretat social.
Així mateix, Pieters va re-
marcar que, si es volen unes
pensions més elevades, el que
caldrà és augmentar les cotit-
zacions, una decisió que, en
tot cas, ha de prendre Andorra.
L’expert va recordar que el sis-
tema de pensions andorrà és
calcat del francès i va afegir que
“ha deixat de ser l’ovella negra”
d’Europa i avui molts països el
veuen com un exemple.
En tot cas, l’expert veu “nor-
mal” que un país hagi d’adaptar
el règim de pensions en un mo-
ment en què l’esperança de vida
dels ciutadans ha augmentat
considerablement. En aquest
sentit, va declarar que “estruc-
turalment no veig res dolent en
el sistema, ben al contrari”. Això
no vol dir que no s’hagi d’ade-
quar a aquest nou context i que
aquest fet impliqui “prendre de-
cisions, que avui políticament
són difícils, per garantir una
situació sana de les pensions”.
Alguns aspectes semblen indi-
car que Andorra està més ben
preparada que altres països eu-
ropeus per fer front al futur, va
dir. Tot i així, hi ha dificultats
que caldrà afrontar, com ara
“els efectes indesitjables” que
pot tenir l’acord d’associació
amb la Unió Europea, com pot
ser la dificultat per controlar
els treballadors traslladats a
Andorra i la possibilitat de fer
trasllats artificials des d’Andor-
ra. Per afrontar aquests canvis,
caldrà que la CASS prengui part
en aquest procés.
Per altra banda, Pieters va
destacar la necessitat de fer
atenció a l’evolució de la demo-
grafia i analitzar el finançament
exclusiu de la CASS d’acord amb
els salaris. L’especialista, que va
recordar que els revinguts més
importants s’assoleixen pel que
s’hereta i no pas pel que es gua-
nya treballant, va afirmar que la
seguretat social haurà d’exami-
nar sistemes complementaris
de finançament.
A l’últim, Pieters va posar en
relleu la necessitat que la CASS
i el Govern es posin d’acord en
el marc de la política social. En
aquest sentit, va apuntar que
els assegurats a la parapública i
la població del país que elegeix
el parlament són entitats molt
diferents, ja que només un 40%
dels assegurats són andorrans.
Això fa que el Govern i la CASS
hagin de treballar de forma con-
junta i, en el cas que es conclo-
gui que algun dels aspectes és
responsabilitat de la CASS, se li
ha de donar els mitjans per sa-
tisfer-lo.
La xerrada que va oferir
Danny Pieters, que portava per
títol La seguretat social andor-
rana del futur, s’emmarca en els
actes programats per celebrar
el 50è aniversari de la CASS. El
ponent és doctor en dret i pro-
fessor de la seguretat social a la
Universitat Catòlica de Lovaina
i va ocupar la presidència hono-
rària del Senat de Bèlgica.
CaSS
Jean-Michel Rascagneres, president de la CASS, va presentar la conferència de Pieters, ahir.
jonathan gil
M. S. C.
andorra la vella
Un expert planteja introduir una
assegurança per a la dependència
Danny Pieters afirma que si es volen pensions més altes cal augmentar les cotitzacions
Danny Pieters
estructuralment no
veig res dolent en
el sistema, ben al
contrari
Calen decisions, avui
políticament difícils,
per garantir les
pensions

Amb el Préstec Cotxe aconse-
gueixes 20 participacions per al
sorteig de La Cistella dels teus
Somnis i pots guanyar fins a
100.000 €.
Entra a
lacistelladelsteussomnis.ad
i descobreix-ho!
www.morabanc.ad
Això sí que és
una bona jugada
* Consulta condicions al teu gestor personal.
Joan Peñarroya
Entrenador
MoraBanc Andorra
Estrena cotxe
o moto per
175€/mes*
Mora Banc Grup, SA, Registre INAF: EB06/95
Els fets van ocórrer el 23 de de-
sembre del 2012 de matinada.
Tot hauria quedat en una simple
baralla entre dos joves beguts si
no fos perquè un d’ells va quedar
greument ferit i va ser traslladat
a l’Hospital de Sant Pau de Bar-
celona on va estar quatre dies en
coma a l’UCI per una traumatis-
me cranioencefàlic greu. Ahir es
van jutjar dos delictes. Per una
banda, una contravenció penal,
perquè va ser primer la víctima
qui va donar un cop de puny a
l’agressor en sortir d’una disco-
teca a Erts. I un delicte major de
lesions doloses quan, després del
primer incident, l’agressor, que
va veure qui li havia donat el cop
de puny que va provocar-li una
hemorràgia al nas, a la Massana,
va baixar del cotxe en què anava,
juntament amb dues amigues i
un amic, i va començar a pegar
l’altre noi, a qui els cops al cap li
van provocar aquestes lesions
greus. Amb el relat dels diferents
testimonis i dels informes foren-
ses, el fiscal va agreujar el delic-
te major en considerar que es
van “emprar mitjans amb perill
de causar la mort o lesions més
greus a la víctima”. Per tot això,
va reclamar tres anys de presó,
dels quals un de ferm i una res-
ponsabilitat civil que hauria de
determinar la defensa de la vícti-
ma. El jove que va patir les lesi-
ons greus, que en el moment dels
fets tenia 19 anys, va ser consi-
derat pel fiscal com a autor d’una
contravenció penal de lesions do-
loses i, per això, només li va de-
manar un mes d’arrest nocturn
condicional.
Per la seva banda, la defensa
de la víctima, que també va actu-
ar com a actor civil en represen-
tació de la mare del jove, es va
afegir a la petició efectuada pel
fiscalivareclamarmésde32.000
euros en concepte de responsabi-
litat civil per les lesions causades
(el jove va estar uns mesos patint
ansietat, vertigen, marejos i in-
somni, provocats per les lesions).
Per contra, la defensa de
l’agressor, que el 2012 tenia 28
anys, reconeix el delicte major
de lesions doloses, però argu-
menta com a atenuants que el
seu defensat estava en un estat
d’embriaguesa fort, que tenia ira
i obcecació perquè primer va re-
bre el cop de puny de la víctima, i
insisteixenelfetquevaserelcop
de puny de la víctima a l’agressor
a Erts el que va desencadenar els
fatídics fets a la Massana. Van
ser els amics de l’agressor els que
van identificar qui li havia donat
el cop a la rotonda de les Banye-
tes,illavorsellvabaixardelcotxe
per venjar-se’n. Per tot això, con-
sidera que la culpabilitat s’ha de
repartir al 50%, i només reclama
tres mesos de presó condicional,
dels quals la part ferma que sigui
la que ja va complir després de la
detenció el dia dels fets. La res-
ponsabilitat civil tan sols la xifra
en poc més de 3.000 euros.
COMENTARIS AL FACEBOOK
Segons la defensa, la recuperació
de la víctima no va tardar tant
com es vol al·legar perquè, quatre
dies més tard de l’incident, ell va
publicar al Facebook comenta-
ris diversos, entre els quals n’hi
havia alguns amb connotacions
contra la policia (A.C.A.B.), i d’al-
tres que deien que si voleu donar
cops de peu que sigui a un polí-
tic. L’agressor va tornar ahir a
demanar disculpes com ja havia
fet els dies que va ser a la presó a
través de cartes a la víctima i a la
família, tant la del jove ferit com
la seva. Va al·legar que tot el que
va passar aquella matinada li ha
servit per no beure alcohol en ex-
cés i ha refet la vida formant una
família.
La víctima, en canvi, va dir
que el pitjor per a ell és que la
seva família “em veuen com si ja
no fos el mateix, i això m’afecta”,
va dir.
Petició de tres anys de
presó per a qui va agredir
un jove greument el 2012
Fiscalia agreuja el delicte perquè veu intenció de causar mort o lesions greus
Tribunals
A la banqueta hi van seure víctima i agressor com a processats per diferents delictes.
bondia
P. G.
andorra la vella

D E D I M A R T S
A D I V E N D R E S
A M B L A C O M P R A
D ’ U N A E N T R A D A ,
L A S E G Ü E N T A L
5 0 % D E D E S C O M P T E
Promoció vàlida de dimarts a divendres presentant el val descompte.
Promoció vàlida fins el 25 de maig. No acumulable en altres promocions.
50%descompte
Del 28 de maig a l’1 de juliol 360ºeXtrem romandrà tancat per agafar forces.
El Partit Socialdemòcrata (PS)
considera que no és oportú que
es fixi legalment l’obligació dels
centres educatius d’oferir l’ense-
nyament de religió catòlica. Així
ho posen en relleu en les esme-
nes presentades al projecte de
llei d’ordenament del sistema
educatiu andorrà tramitat pel
Govern al Consell General.
Les propostes de modificació
fetes, segons explica el PS en un
comunicat, també persegueixen
reforçar la formació dels do-
cents, reduir els requisits d’ex-
periència prèvia per a aquells
que ja han treballat al sistema
i volen optar a llocs de feina,
refermar el compromís amb
l’ús i la difusió del català com a
llengua oficial d’Andorra i incor-
porar la formació professional
dins l’escola andorrana.
Els parlamentaris socialde-
mòcrates han presentat fins
a 23 esmenes a l’articulat del
text. La número 13 proposa la
supressió de l’article 20 del pro-
jecte de llei, que estipula que,
“durant l’ensenyament obli-
gatori, els centres han d’oferir
l’ensenyament de la religió ca-
tòlica. Aquest ensenyament és
opció voluntària per als alum-
nes”. Des del PS es defensa que
“l’ensenyament proposat no pot
fer d’una obligació imposada als
centres” i que, “en tot cas, s’hau-
ria d’oferir fora de l’horari esco-
lar”. També es posa en relleu
que l’andorrana “és una escola
laica” i, per tant, “no pot prio-
ritzar (de forma obligatòria) cap
tipus de religió ni ideologia”.
Així, es considera que el co-
neixement de religió catòlica
“ha de ser realitzat fora de l’ho-
rari lectiu, però dins dels espais
escolars”. També s’apunta que
“no cal menystenir tampoc la
complicació que suposa aques-
ta disposició en l’organització i
el funcionament dels diferents
centres escolars”.
Vàries esmenes de les presen-
tades, que han estat treballades
i consultades tant amb el Sin-
dicat de l’Ensenyament Públic
(SEP) com amb les associacions
de pares i mares d’alumnes, per-
segueixen també reforçar la for-
mació dels docents que treballin
al sistema. Així, a diversos arti-
cles que hi fan referència, com
ara el 16 o el 27, es proposa in-
cloure que “el pla d’estudi de (...)
ha de contenir una part impor-
tant de matèria d’àmbit didàctic
i pedagògic”.
Un altre canvi que es vol fer
des del PS fa referència al fet
que la llei preveu que les per-
sones que optin a un lloc de
treball a l’escola andorrana, si-
gui com a eventual o sigui via
edicte, hagin d’acreditar haver
cursat una formació didàctica
i pedagògica específica. El text,
però, eximeix d’aquest requisit
a aquelles persones que puguin
demostrar una experiència
laboral mínima de sis cursos
escolars complets al sistema
educatiu. Des de la formació, es
considera que amb només qua-
tre cursos hi hauria “una anti-
guitat prou significativa”.
Una altra esmena presenta-
da des del PS va en la línia de
les ja elevades al projecte de llei
de l’ensenyament superior per
fer que “el compromís” amb el
català “com a llengua oficial del
país” sigui “més intens”. Així,
en l’apartat 5 de l’article 3, que
estableix les finalitats del sis-
tema educatiu andorrà, es fixa
que cal assegurar-ne “l’ús acu-
rat” en “els diversos àmbits de
comunicació, per mitjà del co-
neixement de la seva diversitat
de registres i de nivells d’ús”.
A banda, el PS també vol que
es valori la possibilitat d’inclou-
re dins de l’escola andorrana la
formació professional que, amb
l’actual llei, quedaria fora. Es
considera que “aquest fet po-
dria ser un estímul i una ajuda
per superar els actuals proble-
mes organitzatius, logístics, de
coneixement, de prestigi i d’al-
tres que avui experimenta”. Per
això, també s’han fet diverses
esmenes amb l’objectiu que es
pugui acabar preparant una re-
gulació específica.
El PS aposta perquè la religió no
sigui obligatòria en horari lectiu
La formació presenta 23 esmenes al projecte de llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà
Consell General
Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata, Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López, en una sessió del Consell General.
jonathan Gil
Redacció
andorra la vella
A demanda de diferents
consellers de l’oposició, Sin-
dicatura va acordar en la
reunió d’ahir prorrogar el
termini per a la presentació
d’esmenes fins a quatre pro-
jectes de llei que es troben
actualment a tràmit parla-
mentari, segons recollia el
Butlletí del Consell General.
Concretament, es tracta
del projecte de llei d’im-
puls de la transició ener-
gètica i del canvi climàtic
(Litecc), del projecte de llei
de la producció ecològica i
dels règims de qualitat dels
productes agraris i alimen-
taris, del projecte de llei
reguladora del Fons andor-
rà de garantia de dipòsits
i del Sistema andorrà de
garantia d’inversions i del
projecte de llei de la funció
pública.
En els cas dels dos pri-
mers textos legislatius, el
nou termini per a la presen-
tació d’esmenes finalitzarà
el 23 de maig vinent a les
17.30, mentre que en el cas
dels dos darrers projectes
de llei ho farà el 24 de maig
i el 4 de juny, respectiva-
ment, a la mateixa hora.
D’altra banda, en la reu-
nió, Sindicatura va acordar
també trametre el projecte
de llei d’ordenament del sis-
tema educatiu andorrà, així
com les esmenes a l’articu-
lat que hi han estat presen-
tades, a la comissió legis-
lativa d’Educació, Recerca,
Cultura i Esports perquè en
faci el treball d’anàlisi i l’in-
forme corresponent.
Més temps per
esmenar el text
de transició
energètica
Redacció
andorra la vella

La Unió Hotelera d’Andor-
ra (UHA) constata que el mes
d’abril del 2018 s’ha tancat amb
una ocupació de poc més del
40%, una xifra que suposa una
disminució de l’ocupació respec-
te del mateix mes de l’any pas-
sat d’un 14,78% malgrat que els
preus hagin baixat.
Els preus de les habitacions
d’hotels han experimentat una
davallada d’un 5,7% en relació
amb el preu venut l’abril de l’any
passat. De fet, el 64% dels esta-
bliments hotelers van abaixar
el preu mitjà de venda, enfront
d’un 16% d’hotels que confir-
men que el van augmentar.
Per altra banda, la UHA xi-
fra en un 10% la davallada que
el sector ha experimentat en la
facturació absoluta com a conse-
qüència que hi hagi hagut menys
vendes.
Per altra banda, des del sector,
es fa una comparativa dels mesos
de març i abril en conjunt pel fet
que aquest any la Setmana Santa
hagi caigut entre ambdós. Així,
la UHA constata que l’ocupa-
ció mitjana dels mesos de març
i abril d’enguany ha estat del
55,53%, enfront d’un 53,51%
dels mesos de març i abril del
2017.
Si es mira per parròquies, la
que registra una ocupació més
alta és la capital, Andorra la
Vella, que recull una ocupació del
47,91%. La segueix molt de prop
l’altra parròquia central, Escal-
des-Engordany, que va registrar
el mes passat una ocupació del
47,67%. Continuen les parròqui-
es de la Vall d’Orient (Encamp
i Canillo), amb un 37,53%, i les
segueixen les Valls del Nord
(la Massana i Ordino), amb un
32,90%. La parròquia amb l’ocu-
pació més baixa és la de Sant Ju-
lià de Lòria, amb només un 24%
a l’abril.
Si es mira l’històric dels dar-
rers set anys, el mes d’abril que
menys ocupació va registrar va
ser el del 2016, amb un 28,19%,
un 40% menys que l’any ante-
rior. Per aquesta raó el 2017
l’increment va ser del 67,41%, i
també per la coincidència de la
Setmana Santa durant aquest
mes l’any passat. De fet, l’abril
del 2017, amb un 47,20% d’ocu-
pació, registra el resultat més po-
sitiu d’aquest mes des del 2011.
L’abril registra un 14% menys
d’ocupació tot i la baixada dels preus
Els hotels han disminuït la facturació absoluta un 10% respecte del mateix mes del 2017
Hoteleria
Les parròquies centrals,Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, són les que més ocupació van registrar.
jonatHan gil
Redacció
andorra la vella
el 64% dels
establiments van
abaixar el preu i el16%
el van augmentar

Parla
català
Envia un SMS* al 515 amb la paraula clau
CINECAT i el teu nom i cognom, i et
regalarem una entrada per veure la pel·lícula
Sherlock Gnomes, que es projectarà als
Cinemes Illa Carlemany a partir del dia 11
de maig.
Govern d’Andorra
El Servei de
Política
Lingüística i el
BonDia et conviden a
veure cinema en
català.
El Servei de
Política
Lingüística i el
BonDia et conviden a
veure cinema en
català.
Tenim entrades per als primers missatges
rebuts. Passa a recollir la teva invitació al BonDia
abans que s’acabin!
Tenim entrades per als primers missatges100
El Comú d’Escaldes està prepa-
rant el plec de bases de l’edicte
per licitar el sistema de segu-
retat que s’instal·larà a Vivand.
La cònsol, Trini Marín, va re-
cordar que s’havia tret el pri-
mer sistema, unes jardineres
enormes que es van col·locar
davant l’alerta que va gene-
rar després de l’atemptat a la
Rambla de Barcelona, el 17
d’agost. Aleshores, la policia
va contactar amb el Comú per
advertir-lo que calia muntar
un sistema de prevenció, però
ara “hem presentat un altre
sistema a la policia”, va comen-
tar Marín, “ja que hem trobat
un sistema similar però menys
dur, menys costós i amb la mà-
xima seguretat”.
La cònsol va explicar que
“ens hem vist amb molts pro-
veïdors i hem conegut diversos
sistemes. Farem un concurs
per adjudicar el millor sistema
a l’avinguda Carlemany, com
faran a l’avinguda Meritxell”.
A més, va puntualitzar que
“estem deixant els llocs per
implantar-lo, coordinat amb
la direcció d’obra, per no haver
d’obrir de nou el terra. Aquests
punts ens els va proposar la
policia, però també hem de
preveure l’accés de les ambu-
làncies, dels bombers, etc.” En
definitiva, ha de ser un siste-
ma que s’activi quan ho indiqui
la policia i en grans moments
d’afluència de gent.
Quant als treballs
d’embelliment de la via, “tot
funciona segons el cronogra-
ma”, va garantir la cònsol. La
primera fase es desenvolupa-
rà fins a l’agost, i les obres es
reprendran a mitjans de se-
tembre, després del pas de la
Volta, per acabar-ho tot abans
del pont de la Constitució es-
panyola. Marín entén que les
obres provoquen molèsties,
però va remarcar que s’havia
escollit aquesta època perquè
és la de més baixa afluència de
turistes.
El Comú convocarà un concurs
per al sistema de seguretat a Vivand
La prevenció s’activarà quan hi hagi molta afluència de gent i quan la policia així ho indiqui
Escaldes-Engordany
Agències
andorra la vElla
Educació
El British College of Andor-
ra farà la primera reunió
informativa a la seva seu de
la carretera de la Comella,
número 4, el 16 de maig a les
set de la tarda. Aquesta esco-
la obrirà les seves portes el
proper curs escolar i oferirà
els seus estudis sota el currí-
culum britànic impartit per
professors britànics. També
s’impartiran classes de cata-
là, espanyol i cultura i histò-
ria d’Andorra. Aquest primer
curs tindrà alumnes dels 3
als 11 anys.
Primera sessió
informativa del
British College
a la Comella
Redacció
andorra la vElla
Entitats
L’Associació d’Afectats d’Au-
tisme d’Andorra (Autea) va
celebrar dilluns al vespre
l’assemblea general ordinà-
ria en què es van presentar i
aprovar els comptes del 2017
i les activitats del 2018. Tam-
bé es va procedir a la renova-
ció de la junta directiva que,
a partir d’ara, presideix Inés
Martí. L’acompanyen Laura
Vidal, com a vicepresidenta,
Joaquim Fenoll, com a se-
cretari; i Margot Babià, com
a tresorera. La junta es com-
pleta amb cinc dones i cinc
homes com a vocals.
Autea fa la seva
assemblea i
renova la junta
directiva
Redacció
andorra la vElla
diada de Sant Miquel d’Engolasters
Cada 8 de maig se celebra la diada de Sant
Miquel d’Engolasters, una festa que té lloc a
l’esplanada de davant de l’església romànica.
Un servei d’autobús va facilitar el desplaçament
de la gent que hi va voler participar. l’acte va
consistir en una ballada de sardanes, una
missa a l’aire lliure, durant la qual el pubillatge
d’Escaldes-Engordany va oferir una ofrena floral
a la imatge de sant Miquel, i el repartiment de
moscatell i coca beneïda a tots els assistents.
Tradicionalment, la diada era per als cortalans,
però des de fa temps és una festa per a tothom.
la cònsol major de la parròquia, Trini Marín,
va agrair a la Unió Proturisme d’Escaldes-
Engordany que mantingui les tradicions. a
l’acte, també hi van assistir el cap de Govern,
antoni Martí, excònsol de la parròquia; el
síndic general, vicenç Mateu, i la ministra de
Medi ambient, agricultura i Sostenibilitat, Sílvia
Calvó.
Pel que fa al manteniment de l’església i del
campanar, Marín va recordar que se n’ocupa el
ministeri de Cultura, però va assegurar que es
troba en molt bon estat, i va afegir que a la zona
s’hi cometen poques bretolades. d’altra banda,
la cònsol va avançar que aviat es presentaran
les activitats d’estiu a la zona d’Engolasters,
on també s’inclou el llac, àrea que l’any passat
es va arranjar conjuntament amb el Comú
d’Encamp.
jonaThan Gil

publicitat 13Dimecres, 9 De maig Del 2018
*costdelmissatge:1,50€ +cànon
TREK POWERFLY 5
BICICLETA DE MUNTANYA ELÈCTRICA
PVP: 2.300 €
SPECIALZIED TARMAC COMP.
BICICLETA DE CARRETERA DE CARBONI
PVP: 2.550 €
CANNONDALE F29 CARBON 3
BICICLETA DE MUNTANYA DE CARBONI
PVP: 2.700 €
AMB LA COL·LABORACIÓ DE
HORADECANVIARDEBICI?
Envia un
SMS al 789*
amb la paraula
clau BIKE i
el teu nom
Sorteig dia 11/07/18
una d’aquestes pot ser teva!

1 .
Demaneuper telèfon
el contenidor o el sac
2 .
Ompliu-lo
3 .
Truqueu-nos i el recollim
APARTIR
1,5m3
FINSA
1m3
Sacs i contenidors per a la recollida i el tractament dels residus de la construcció
D E M A N A U N C O N TA R
T E L . 8 0 1 0 2 0
Pioners en el compromís ambiental
L’Institut d’Estudis Andor-
rans (IEA) compta per a aquest
2018 amb un pressupost
d’1.021.070 euros, el 79,2% del
qual (809.365,52 euros) es des-
tinarà a satisfer les despeses de
personal. Així es desprèn de la
resposta que dona el ministre
d’Educació i Ensenyament Su-
perior i a la vegada president de
l’IEA, Èric Jover, a una sèrie de
preguntes del conseller general
del grup liberal Ferran Costa re-
lativa al funcionament de l’IEA,
que recull el darrer Butlletí del
Consell General.
De la partida destinada al
personal, 304.969,43 euros
corresponen al mateix centre;
301.040,62, al Centre d’Estu-
dis de la Neu i de la Muntanya
d’Andorra (Cenma); 163.350,54
euros, al Centre de Recerca Soci-
ològica (CRES); i els 39,704,73
euros restants a les despeses de
personal del Centre d’Estudis
Històrics i Polítics (Cehip).
Així mateix, fins a 29 per-
sones, entre personal fix (17) i
eventual (12), despenen pressu-
postàriament de l’IEA, als quals
caldria afegir entre 15 i 20 per-
sones més (enquestadors) en
funció dels treballs de camp que
s’estiguin portant a terme en
cada moment.
Pel que fa a la pregunta de
Costa amb relació al procedi-
ment que se segueix per portar
a terme les contractacions de
personal, des de la presidència
de l’IEA s’assegura que, en el cas
del personal fix, es fan “mitjan-
çant concurs públic, seguint els
criteris de publicitat, concur-
rència i objectivitat”.
D’aquesta manera, és el co-
mitè directiu de l’IEA qui apro-
va les contractacions que s’han
de portar a terme i es publica
un edicte al BOPA amb les bases
corresponents. Posteriorment,
els candidats que compleixen
amb els requisits establerts se-
gueixen un procés de selecció en
el qual han de superar unes pro-
ves psicotècniques –fetes per
una empresa externa de selecció
de personal–, una prova profes-
sional –encarregada a un expert
del camp del coneixement que
tracti el lloc de treball– i una
entrevista professional que fa el
comitè de selecció de l’IEA.
En canvi, en el cas del per-
sonal de caràcter eventual, no
hi ha cap protocol establert i es
procedeix de manera diferent
en funció de cada cas. Així, en la
resposta s’explica que, en el cas
dels enquestadors, es contracta
en funció de les demandes que
es lliuren i que als possibles
candidats se’ls fa una breu for-
mació i una prova consistent a
fer un parell d’enquestes reals.
En canvi, per a la contractació
d’un tècnic pedagògic eventual
es va fer publicitat a través de
les bases de dades del ministe-
ri d’Educació i Ensenyament
Superior i als candidats se’ls va
fer una prova i una entrevista,
mentre que, en altres casos, les
contractacions s’han fet després
de realitzar períodes de pràc-
tiques o a través de contractes
universitaris.
Redacció
andorra la Vella
El 79,2% del pressupost
de l’IEA es destina a
despeses de personal
L’Institut d’Estudis Andorrans té 29 treballadors, entre fixos i eventuals
Consell General
L’edifici El molí de Sant Julià de Lòria, on hi ha la seu de l’Institut d’Estudis Andorrans.
BondIa
l’organisme contracta
puntualment entre 15
i 20 persones més
per fer enquestes

La Fundació Jacqueline Pradère té el plaer
de convidar-vos avui dimecres,
9 de maig de 2018 a les 20.15 h
Centre de Congressos d'Andorra la Vella (Auditori)
Plaça del Poble, s/n · Andorra la Vella
C O N F E R È N C I A
ENTRADA
LLIURE
La Fundació Jacqueline Pradère té el plaer de convidar-vos a la conferència:
Rendir-se no és una opció
A càrrec de:
Emili Duró
Consultor, assessor i formador, Emili Duró centra la seva tasca
pedagògica en el poder de l’optimisme i la importància de gestionar
les emocions enmig d’un canvi total de paradigma tecnològic.
L’ambaixada espanyola a An-
dorra va oferir ahir al vespre
una nova edició del cicle Diàlegs
europeus a Andorra coincidint
amb la celebració, dijous, del
Dia d’Europa. En aquesta oca-
sió, amb la conferència de Nor-
bert Bilbeny, catedràtic d’ètica
de la Universitat de Barcelona,
que va parlar de la qüestió des
d’una perspectiva més filosòfica
que no econòmica, política o ju-
rídica.
Bilbeny va transmetre un
missatge d’esperança per al fu-
tur d’Europa malgrat les dificul-
tats polítiques que pateix, i la
prova –argumenta– és que hi ha
interès de nous països per in-
gressar a la Unió Europea (UE),
i que els joves estan fent seus
els valors europeus. Així, el fi-
lòsof va manifestar que s’ha de
treballar per oferir un projecte
il·lusionant als països europeus
que encara no formen part de la
UE, i que en poques dècades es
podrà arribar a una confedera-
ció europea.
El filòsof català va dir que
el repte més important que té
Europa és la necessitat d’unir la
gent per defensar els valors co-
muns, tot i reconèixer que “no
els tenim en exclusiva” i que
“no som un continent que ens
creiem els millors”. Així, es va
referir a valors com la civilitat
i el dret, el pensament crític,
l’humanisme, la dignitat huma-
na i la recerca de la veritat, que
formen tots part del patrimoni
europeu.
Pel que fa a les negociacions
d’Andorra per tancar un acord
d’associació, Bilbeny va defen-
sar aquest acostament perquè
“Andorra, per la seva realitat,
és plenament Europa”. Pregun-
tat sobre el manteniment de les
especificitats, va assegurar que
per al Principat és compatible la
transmissió de valors de caràc-
ter europeu i cosmopolita amb
la defensa de la cultura i la his-
tòria pròpies. El repte d’Andor-
ra, va afegir, és continuar gua-
nyant-se el prestigi com a poble
històric, i millorar la imatge de
país obert, pacífic, treballador
i culte. De fet, l’especialitat de
Bilbeny són les qüestions in-
terculturals, l’ètica de la ciuta-
dania, el cosmopolitisme, i el
respecte a les minories.
La conferència, presentada
per l’ambaixador Manuel Mon-
tobbio, també va comptar amb
la intervenció del síndic gene-
ral, Vicenç Mateu, que és doctor
en filosofia i havia estat alumne
de Bilbeny.
Bilbeny creu que Europa arribarà a
una confederació en unes dècades
El filòsof diu que un dels reptes importants és unir la gent en la defensa d’uns valors comuns
Conferència
Agències
andorra la vella
Conferència del catedràtic d’ètica Norbert Bilbeny, ahir a l’ambaixada espanyola.
agènCies
Tradició
El grup de fallaires laure-
dians organitzen diferents
tallers per iniciar a tothom
qui ho desitgi en el procés
de creació de les falles, la
pràctica de rodar-la i la pre-
paració del ball que s’execu-
ta durant la nit de Sant Joan
a la plaça de la Germandat.
Els fallaires ofereixen tallers
per a petits i grans durant el
mes de juny. Les persones
que estiguin interessades
a participar-hi s’han d’ins-
criure abans del 31 de maig
al Centre Cultural Lauredià.
El grup de fallaires lauredi-
ans forma part del col·lectiu
de les Falles de les Valls
d’Andorra, conjuntament
amb cinc parròquies més del
Principat. La que es crema
a Sant Julià és l’anomenada
falla sostenible, feta amb
paper reciclat dins d’una
malla de filferro lligada a
una cadena.
Els fallaires
lauredians faran
uns tallers per
sumar seguidors
Redacció
andorra la vella

REUMATISME
APRIMAMENT
TABAQUISME
COLITIS
ASMA
Centre IME - Av. Príncep Benlloch, 30
AD500 Andorra la Vella
Núm. col·legiat 714 - Tel. 833 838
DR.TO-MATRINHBACH
AcupunturaiMoxibustió
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
en aquest espai
808888
Anuncia’t
Sant Julià de Lòria va aprovar
ahir, en sessió extraordinària
del consell de Comú, la liqui-
dació dels comptes de l’exerci-
ci 2017, que ha tancat amb un
superàvit de 1.644.561 euros,
gairebé quatre vegades més que
l’obtingut en l’exercici 2016,
que es va situar a l’entorn dels
350.000 euros.
No obstant aquestes xifres,
el nivell d’endeutament de la
corporació parroquial continua
sent elevat, amb una xifra total
de 20 milions d’euros que es de-
uen tot i que, com va recordar
el cònsol major, Josep Miquel
Vila, “quan vam entrar al Comú
teníem un deute de 23 milions”
i es fregava el 200% d’endeu-
tament respecte de la mitjana
dels ingressos liquidats dels
últims tres anys”. Precisament,
pel que fa al percentatge d’en-
deutament, Vila no el va saber
concretar, però va afirmar que
estaria per sota de l’assolit el
2016, que era del 170%.
Quant a l’apartat d’ingres-
sos, la corporació va ingressar
gairebé 6 milions d’euros en
concepte de transferències de
capital. Vila també va destacar
l’increment de la recaptació
provinent de l’impost de trans-
missions patrimonials (ITP)
respecte del pressupost inicial.
En el cas de les despeses, cal
destacar que el Comú ha deixat
d’executar gairebé un 32% de
les inversions reals, un fet que
el cònsol va relacionar directa-
ment amb el fre del projecte del
ràfting, entre altres projectes
que no s’han executat. Preci-
sament, i davant les crítiques
rebudes per aquesta iniciativa,
Vila va assegurar que “cal ento-
mar el projecte amb més calma
per minimitzar els errors”.
“Les liquidacions de pressu-
post de les entitats públiques
sempre són amb superàvit
perquè malauradament hi ha
partides que no poden inver-
tir”, va rebaixar l’entusiasme el
conseller de la minoria d’Unió
Laurediana Joan Albert Farré.
En el capítol de despeses, la
minoria va insistir en la desin-
formació relacionada amb la
situació econòmica de Natur-
làndia. I és que, segons la liqui-
dació dels comptes del 2017,
el Comú va injectar 888.000
euros a Camprabassa, l’ens que
gestiona el parc, per tal de pa-
gar el dèficit, el manteniment i
sufragar despeses.
Davant d’aquestes xifres, el
conseller d’Unió Laurediana va
alertar que només entre els me-
sos de març i abril d’enguany la
corporació ja ha fet una transfe-
rència de gairebé 600.000 euros
a la societat que gestiona Na-
turlàndia. “És preocupant per-
què encara queden uns quants
mesos fins a arribar a finals de
l’any”, va assenyalar Farré.
El cònsol major va sortir al
pas d’aquestes crítiques i va
explicar que la situació del parc
“evoluciona en positiu i que
cada any deu menys diners”. Se-
gons va assegurar Vila, abans es
transferien més de dos milions
cada any i ara la xifra sempre se
situa al voltant dels 800.000 eu-
ros. En aquest sentit, el cònsol
lauredià va avançar que aquest
2018 també serà així.
Aquests diners serveixen per
anar eixugant el deute que té
Naturlàndia i, a la vegada, per
cobrir la manca de liquiditat i per
assegurar el manteniment. “El
parc pateix una gran estacionali-
tat i és cert que a l’hivern sempre
hem de traspassar més diners
que a l’estiu, moment quan es
generen beneficis”, va defensar
Vila. Tot i això, el cònsol major va
reconèixer que “hem de procurar
perdre menys i ens agradaria tro-
bar una nova fórmula, però de
moment ens en sortim”.
Pel que fa al tancament de-
finitiu dels comptes de Natur-
làndia del 2017, Vila va adme-
tre que es va amb retard, però
que a finals d’aquest mes o “a
molt estirar” al juny es podran
presentar.
El Comú tanca l’exercici 2017 amb
un superàvit d’1,6 milions d’euros
La corporació ha transferit entre març i abril 600.000 euros a Camprabassa per fer front al dèficit
Sant Julià de Lòria
Un moment de la sessió del consell de Comú de Sant Julià de Lòria d’ahir.
AGÈNCIES
Redacció / Agències
SANt JuLIà dE LòrIA
La crisi a la
majoria, una
qüestió de
“postveritat”
El conseller de Cultura del
Comú de Sant Julià i mili-
tant de Socialdemocràcia i
Progrés (SdP), Josep roig,
va atribuir ahir les infor-
macions que apuntaven a
un trencament de la ma-
joria comunal a l’interès
de determinats mitjans de
comunicació que “cerquen
una postveritat per mirar
d’influir sobre els seus
lectors”, especialment en
un moment preelectoral.
En aquest sentit, però, el
conseller lauredià va asse-
gurar que, malgrat els “in-
tents de manipulació”, els
ciutadans “no són rucs”.
roig, que sí que va ad-
metre, tal com han mani-
festat elles públicament,
un cert descontentament
de les conselleres Merit-
xell teruel i Francesca Bar-
bero per no formar part
de la junta de Govern, va
explicar que havia parlat
amb les conselleres i que
“no sabien res” de les
informacions que apunta-
ven a la seva marxa de la
majoria.
també preguntat per la
qüestió, el cap de Govern,
Antoni Martí, va recordar
que des de demòcrates
per Andorra es van com-
prometre a un projecte,
Laurèdia en Comú, i que
l’important és que “hi hagi
la major harmonia possi-
ble” pel bé de la ciutada-
nia, ja que l’objectiu és
gestionar els assumptes
el millor que se sàpiga.

publicitat 17Dimecres, 9 De maig Del 2018
R E A L C L U B D E G O L F D E L A C E R D A N Y A
UN COTXE PEL HOLE IN ON E!
CATE G O RI ES :
Scratch
Handicap inferior
Handicap superior
PR E M I S ES P E CI A LS:
Aproximacions
Driver Més Llarg
PLACES LIMITADES
Inscripcions abans del 10 de maig al Club
de Golf del Principat www.cgp.ad
Preu: 45 €
PREMI ESPECIAL:
Una nit a l’hotel Camiral de PGA
Catalunya Resort + 1 green fee al PGA
de Catalunya per a 2 persones
II T RNEIG
CISA IMMOBILIÀRIA
12 DE MAIG A LES 9.30 H
R E A L C L U B D E G O L F D E L A C E R D A N Y A
WELCOME PACK PER A TOTS ELS PARTICIPANTS, PREMIS EXCLUSIUS, SORTEIG,
ANIMACIÓ EN VIU AMB DJ SELVAS I MOLTES MÉS SORPRESES

DIUMENGE 13 DE MAIG
A les 12:30H
MORABANC
ANDORRA
DELTECO
GBC
Entrades a la venda a www.bca.ad
i a les oﬁcines del club
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_GBC.pdf 1 26/4/18 10:30
Marta Pons va oferir ahir un
taller “molt pràctic” als usu-
aris de L’espai de la Fundació
Crèdit Andorrà sobre amani-
des. La trentena d’assistents
van veure com es prepara una
amanida completa i saludable.
“La manera més fàcil d’apren-
dre és amb la part pràctica”,
va destacar la dietista, i va afe-
gir que havia fet altres tallers
en què havia parlat de “moltes
coses” i que, per això, opta pel
vessant pràctic. Pons va expli-
car que els aliments crus són
“més vitamínics que els cuits” i
els va mostrar com “jugar amb
els aliments” perquè l’amani-
da sigui nutricionalment com-
pleta. Per això, va defensar
que cal combinar ingredients
i tenir en compte els “colors”,
ja que cadascun és “una vita-
mina i com més colors més
vitamínic” serà el plat. La
dietista va destacar que si és
un plat únic s’hi pot afegir
tonyina, ou o altres aliments
proteics. També s’hi poden
afegir fruits secs, ja que es
troben entre els greixos que
“interessen”.
Marta Pons explica com
fer les millors amanides
L’espai
Un moment de la conferència de Marta Pons.
agències
Agències
andorra La veLLa
El Comú d’Encamp vol que la
parròquia sigui un referent
de l’esport i de la natura i, per
això, va presentar ahir a la tar-
da divuit rutes de muntanya.
La corporació ha encarregat a
l’empresa Espai Trail el disseny
dels recorreguts, que es poden
consultar al web www.thetrail-
zone.com/encamp. El conseller
d’Esports, Xavier B. Fernández,
va subratllar que es tracta d’un
nou producte per atreure visi-
tants que vulguin descobrir el
patrimoni natural i cultural de
la parròquia. A més, cada ruta
es pot fer amb total seguretat,
ja que al web es pot descarregar
el track, amb tot el recorregut
detallat, de manera que no hi ha
pèrdua i la localització és exac-
ta, en cas d’haver de requerir
ajuda.
Les rutes s’han dissenyat per
a tots els perfils, amb circuits de
curta distància (fins a 15 km),
de mitja distància (fins a 26
km) o de llarga distància (més
de 27 km). També hi ha dues
rutes verticals i set de baixa di-
ficultat pensades per a famílies.
La idea és que els amants de
córrer per la muntanya vinguin
a passar uns dies a la parròquia
i, a més d’entrenar, puguin pas-
sar temps amb la família. Per la
seva banda, el director tècnic
d’Espai Trail, Xevi Guinovart,
excorredor professional, va dir
que totes les rutes han estat
consensuades amb el Comú.
Abans de l’inici de la temporada
d’hivern, el Comú i Espai Trail
faran un balanç de la proposta,
amb xifres de visites i descàrre-
gues al web. El Comú ha invertit
més de 10.000 euros en la ini-
ciativa.
Encamp estrena divuit rutes de
muntanya per atreure visitants
El Comú ha invertit més de 10.000 euros en el projecte encarregat a Espai Trail
Turisme
Presentació de les rutes de ‘trail running’ d’Encamp, ahir a la tarda.
agències
Agències
andorra La veLLa

19Dimecres, 9 De maig Del 2018
Pirineus
Les pluges de les darreres ho-
res, sumades al desgel de la neu
habitual en aquesta època de
l’any, han fet augmentar consi-
derablement el cabal dels rius
del Pirineu. En aquest sentit,
Protecció Civil va activar en fase
de prealerta el Pla Inuncat per
la crescuda del Garona, que a les
cinc de la matinada ha arribat a
baixar amb un cabal de més de
98 m3
/s al seu pas per Bossòst
(la Vall d’Aran).
Aquest volum d’aigua repre-
senta més del doble del que es
va registrar dilluns, segons les
dades de la Confederació Hi-
drogràfica de l’Ebre (CHE). A
banda, el Noguera Pallaresa al
seu pas pel nucli d’Escaló, a la
Guingueta d’Àneu (el Pallars
Sobirà), tenia ahir al matí un ca-
bal de més de 82 m3
/s, gairebé
quatre vegades més que 24 ho-
res abans. Tant en aquest muni-
cipi com en el d’Esterri d’Àneu,
la crescuda del riu per sobre de
la seva llera ha afectat algunes
finques properes, sense causar,
però, mals majors. En aquesta
mateixa zona, també s’està de-
sembassant aigua del pantà de
la Torrassa, que té obertes qua-
tre de les seves cinc comportes.
Protecció Civil de la Genera-
litat de Catalunya, que ha acti-
vat la prealerta del Pla especial
d’emergènciesInuncatperl’aug-
ment de 84 m3/
s en el cabal del
Garona, ha recomanat extremar
les precaucions a l’entorn de la
llera dels rius. Per la seva banda,
el síndic d’Aran, Carlos Barrera,
es va afegir a aquesta crida i va
afegir: “En aquests moments
cal estar atents, no hi ha motius
per preocupar-se però dema-
nem a la gent que eviti les acti-
vitats al voltant dels rius”.
Per previsió, els agents de
Medi Ambient d’Aran, acompa-
nyats pel síndic, han controlat
els punts més conflictius del riu
Garona i altres rius de la Vall
d’Aran, com el barranc de Ve-
dreda, a la Val de Toran.
A les comarques de l’Alt Ur-
gell i la Cerdanya, el creixement
dels cabals ha estat menor en
comparació amb la zona del
Pirineu més occidental. Així,
el Segre al seu pas per la Seu
va registrar ahir al matí un ca-
bal de 54 m3
/s, mentre que di-
lluns baixava amb un volum de
37 m3
/s.
Pel que fa a la situació dels
pantans, el de Borén, a l’Alt
Àneu (el Pallars Sobirà), està
deixant passar 53 m3
/s d’aigua
i el de la Torrassa, 55. Aigües
avall del riu Noguera Pallaresa,
Talarn (el Pallars Jussà) està de-
sembassant 140 m3
/s.
D’altra banda, el de Tavas-
can, al municipi de Lladorre (el
Pallars Sobirà), n’està alliberant
20 m3
/s, segons les dades faci-
litades aquest dimarts per En-
desa, que té previst continuar
desembassant aquests pantans
en els propers dies en previ-
sió que es pugui acumular més
aigua procedent del desgel, ja
que, segons han explicat fonts
de la companyia, les precipitaci-
ons de les darreres hores estan
accelerant aquest procés.
Les darreres pluges i el desgel fan
incrementar els cabals dels rius
Protecció Civil va activar en fase de prealerta el Pla Inuncat per la crescuda del Garona
Meteorologia
Agències
la guingueta d’àneu
El riu Noguera Pallaresa al pas per Llavorsí.
agències
teatre
L’actor i cantant català
Bruno Oro escenificarà di-
vendres, 11 de maig, a la
Sala Sant Domènec de la
Seu d’Urgell, la seva co-
mèdia dramàtica futurista
Immortal (22 hores). A Im-
mortal, l’actor es desdobla
en multitud de personatges
que gaudeixen, pateixen o
s’enfronten a la immortali-
tat. Un viatge pels clarobs-
curs d’una vida intermina-
ble. La comèdia i tragèdia
d’una existència infinita.
L’obra planteja a l’espec-
tador què faria si hagués
d’aguantar el seu sogre fins
a la fi dels temps o què fa-
ria si hagués de treballar en
aquella feina que no li agra-
da 200 anys més o què faria
quan els seus propis fills ja
siguin besavis, entre altres
qüestions vitals.
Immortal és el primer
solo teatral de Bruno
Oro acompanyat pels dos
millors creadors teatrals
de ciència-ficció: Marc An-
gelet i Alejo Levis. Les en-
trades ja es poden adquirir
anticipadament a Turis-
me Seu per 12 euros. A
taquilla, tindran un cost de
15 euros.
La comèdia
futurista
‘Immortal’, a la
Seu d’Urgell
Redacció
la seu d’urgell
Els nens i joves de la Seu d’Ur-
gell i comarca podran trobar a
la Guia d’Estiu 2018 un total
de 45 activitats: 21 de lleure i
24 d’esportives, natura, dansa i
aigua. Les propostes s’adrecen a
infants de 3 a 12 anys, així com
a joves a partir dels 12. La guia
recull totes les activitats de lleu-
re i esportives que organitzen
tant els ajuntaments com asso-
ciacions, entitats esportives i
empreses de l’Alt Urgell. Concre-
tament, a la Seu s’hi faran un to-
tal de 31 activitats: 15 activitats
de lleure i 16 d’esportives. Pel
que fa a comarca, hi ha progra-
mades un total de 14 activitats,
6 de lleure i 8 d’esportives. El
conseller comarcal de Joventut,
Ricard Pérez, i la regidora de
Joventut de l’Ajuntament, Síl-
via Iscla, remarquen que “per a
aquest estiu, a la Guia, els nens i
joves hi trobaran un ampli llistat
d’activitats lúdiques. Esperem
que gaudeixin de l’estiu i que
l’oferta d’activitats els animi a
sortir de casa”. Com a novetat
d’enguany, hi destaca el taller
de llengua de signes, adreçat a
infants i adolescents de 8 a 16
anys, que tindrà lloc la darrera
setmana del mes de juny a l’Ofi-
cina Jove de l’Alt Urgell. Aquesta
activitat anirà a càrrec de Fesoca
(Federació de Persones Sordes
de Catalunya), i s’impartirà a
través del joc i de diferents di-
nàmiques perquè puguin apren-
dre la llengua de signes catalana
i alhora divertir-se. De nou, es
preveu que més de 2.000 infants
i joves gaudeixin d’algunes de les
activitats d’estiu que es mostren
en aquesta guia. A més, més de
150 joves treballaran en alguna
de les activitats que s’inclouen a
la guia, la majoria dels quals han
fet el curs de monitor i director
de lleure.
la seu d’urgell
Redacció
la seu d’urgell
La Guia d’Estiu proposa 45
activitats per a nens i joves
La Guia d’Estiu recull totes les activitats de lleure i esportives.
el volum d’aigua
que hi va haver ahir
doblava el que es va
registrar dilluns

Cultura
Segur que aquests últims dies
s’hi han fixat, pujant des de San-
ta Coloma per Doctor Nequi: a la
façana lateral de l’edifici Vilalta
de la capital, just a sobre de les
galeries comercials La Fira, ha
anat brotant el que ja comença
a semblar el que serà a finals de
mes, quan el mural estigui aca-
bat: la bucòlica estampa de la
fira de bestiar que tenia lloc en
aquests paratges, segons n’ha
quedat constància fotogràfica
en una estupenda sèrie de Gui-
llem d’Areny-Plandolit que es
conserva a l’Arxiu Nacional. Sam
Bosque n’ha seleccionat alguns
fragments per armar una perso-
nal interpretació del que devia
ser la fira de bestiar, amb espe-
cial protagonisme per a la figura
femenina que excepcionalment
apareix a la part dreta de la foto-
grafia de Plandolit. I aquesta que
tenen aquí al costat és l’escena
que traslladarà durant les prò-
ximes setmanes a la façana de la
casa Vilalta.
Es tracta de la segona peça
d’aquest prometedor projecte
d’art urbà que el Comú de la ca-
pital va estrenar fa dos cursos
amb Transparència, la rèplica
de la plaça Benlloch amb què la
mateixa Bosque va il·luminar
la façana posterior de la recto-
ria, tocant a la plaça del Poble.
La intenció –deia ahir el cònsol
menor, Marc Pons– és crear un
circuit de façanes i, de fet, per a
aquest 2018 hi ha prevista una
partida de 20.000 euros: els
primers 11.000 seran per a la
fira de bestiar de Doctor Nequi;
la resta, per a una altra façana,
aquesta a Santa Coloma, que
s’està acabant de negociar amb
la propietat però que Pons ja te-
nia ahir coll avall. Tant, que està
lligat fins i tot l’artista que se
n’encarregarà. I serà ben aviat.
Imminent, augurava el cònsol.
Pel que fa a la de Doctor Ne-
qui, Bosque en va explicar ahir
els detalls: es tracta, diu, d’un
mural relativament més sen-
zill que el de la plaça del Poble.
La superfície, prop de 180 m2
,
és la meitat de Transparència, i
en aquesta ocasió serà un pai-
satge en blanc i negre, cosa que
no vol dir en absolut monocrom
–o dicrom– perquè la gamma
de grisos, diu, és pràcticament
infinita. Com a la rectoria, Bos-
que ha dividit la superfície en
una quadrícula –amb caselles de
metre quadrat– i utilitzarà com
és habitual la mateixa pintura
plàstica especial que fan servir
els pintors de paret per als re-
vestiments de façanes. De fet,
el procediment és exactament el
mateix: Bosque també ha aplicat
prèviament una capa de fixa-
dor, i a sobre d’aquesta capa és
on ha dibuixat primer l’escena,
quadre a quadre, i després l’ani-
rà pintant. La previsió és acabar
a finals de maig, i la principal
dificultat amb què s’ha trobat
ha sigut novament la perspec-
tiva: es tracta que l’escena sigui
identificable per als vianants i
per als conductors que pugin
de Santa Coloma. El cas és que
la façana té tres plans de pro-
funditat, adverteix Bosque, que
s’hauran de tenir en compte per-
què en combinar-los composin
una sola perspectiva. Els laterals
que uneixen aquesta tres plans
es deixaran sense pintar perquè
des de baix no s’arriben a veure.
El repte, en fi, no té malgrat
les aparences la complexitat tèc-
nica de Transparència, que li va
exigir dos mesos de feina gairebé
diària: la façana de casa Vilalta
no és tan alta, i la terrassa de La
Fira atenua considerablement la
sensació de vertigen. El resul-
tat, d’aquí a tres setmanes. Si es
compleixen les especificacions
del fabricant, els veïns de Doc-
tor Nequi tindran mural per un
període no inferior a deu anys,
que és el termini mínim que la
pintura plàstica resisteix la in-
tempèrie. Ja ho veurem.
Doctor Nequi també tindrà mural
Sam Bosque interpreta la fira de bestiar dels anys 30 a la façana de l’edifici Vilalta de la capital, a sobre de La Fira
Art urbà
A. Luengo
AndorrA lA VellA
Bosque i el cònsol menor de la capital, Marc Pons, observen el muntatge a partir de fotografies de Guillem d’Areny-Plandolit que l’artista va començar la setmana passada.
t. lArA / comú d’AndorrA lA VellA
trenta façanes ‘muralitzables’ més
Transparència i La fira de bestiar són només el
començament. el comú ha aixecat un catàleg
amb la trentena de façanes muralitzables de la
parròquia, com la paret posterior de l’edifici de
la llacuna, que té a favor que és de titularitat
comunal, i la mitgera que va quedar lliure en
enderrocar-se la casa del Benefici, als jardins de
la casa de la Vall. en aquest cas, com en tots
els casos d’edificis de propietat privada, s’haurà
de negociar amb els titulars de l’immoble. Si es
tracta d’un bloc de pisos, la gestió es pot dilatar
perquè cal l’acord unànime de la comunitat
de propietaris, i tampoc és rar el cas que els
propietaris d’un edifici no s’avinguin a cedir la
façana. com diu Pons,“és el seu dret”. S’hi poden
afegir dificultats tècniques, com ara que el mur
no s’hagi aïllat i requereixi un tractament previ.
en el cas de la casa Vilalta, la recent intervenció
a la façana ha facilitat la gestió del mural. en
qualsevol cas, sembla que l’art urbà ha tingut a la
capital millor acollida que a la massana, on corto
maltés va durar exactament sis mesos, sis, al
camí de les escoles abans que el comú suggerís
d’esborrar-la. I es va esborrar.
La façana posterior de La Llacuna i la mitgera que va deixar
al descobert l’enderroc de la casa del Benefici.
màxImuS

cultura 21Dimecres, 9 De maig Del 2018
ONCA Bàsic
L’ONCA Bàsic estrena una
nova edició del seu cicle anu-
al amb un concert del Trio
Kodály que, sota el lema Clas-
sicisme i rebel·lió, tindrà lloc el
19 de maig a la Farga Rossell
amb motiu del Dia interna-
cional dels museus. Tatevik
Khachatryan, al violí, Joan Fè-
lix, a la viola, i Sylvie Reverdy,
al violoncel, tocaran peces de
Beethoven i Dohnányi.
El Trio Kodály, a
la Farga Rossell
Periodisme
El ministeri de Cultura va
convocar ahir la 23a edició
del premi Pirene de periodis-
me, amb tres categories: ràdio
i televisió, dotat amb 3.000
euros, premsa escrita (3.000)
i medi ambient (1.500). Els
reportatges han de fer refe-
rència a la realitat pirinenca i
han d’haver estat publicats o
difosos entre l’1 de juliol del
2017 i el 30 de juny del 2018.
Nova edició del
premi Pirene
Exposició
Els il·lustradors Xavi Casals
i Jordi Planellas són els dos
representants andorrans a El
trazo iberoamericano, exposi-
ció d’humor gràfic organitza-
da per les ambaixades dels pa-
ïsos iberoamericans acreditats
a Viena i que fins al 6 de juliol
penjarà a l’Instituto Cervan-
tes de la capital austríaca. Ca-
sals hi aporta caricatures d’El
Gran Wyoming i Jean Paul
Belmondo, i Planellas, de Ban
Ki-moon i The Laguards.
Xavi Casals i
Jordi Planellas,
al Cervantes
de Viena
Redacció
ANdOrrA lA vEllA
‘El Gran Wyoming’, de Casals.
Amb l’objectiu de centralitzar
serveis que s’ofereixen des de
fa ja uns anys i de manera con-
junta a les parròquies d’Ordino
i de la Massana, ahir es van pre-
sentar les de l’Escola de Música
de les Valls del Nord i La Capsa
per al curs que ve. La primera
impartirà a partir de setembre
totes les classes a la Massana,
a les mateixes aules que en l’ac-
tualitat, però reformades. Pel
que fa a La Capsa, tot els tallers
es traslladaran a L’Estudi, el
nou centre sociocultural que el
Comú ha habilitat a les Escoles
Velles d’Ordino. Amb aquests
canvis s’optimitzen recursos i
s’estalvien diners, asseguren
les conselleres de Cultura de la
Massana, Jael Pozo, i d’Ordino,
Vanessa Fenés. Aquesta reor-
denació permetrà també am-
pliar les activitats proposades,
millorar el material i també les
instal·lacions. Per exemple, l’Es-
cola de Música crearà l’any que
ve una banda infantil d’instru-
ments de vent, va avançar el di-
rector del centre, Jordi Barceló,
i a La Capsa s’ampliarà l’oferta
de tallers.
Segons Pozo, “guanyarem en
eficiència” i “millorarem la lo-
gística de les famílies, que fins
ara s’havien de traslladar a una
o altra parròquia en funció de
la classe o taller”. En el cas de
l’Escola de Música, el nou curs
arrencarà a les instal·lacions
actuals de la Massana, que es
reformaran per oferir un millor
servei, inclosa una banda de
música infantil que pugui par-
ticipar en les activitats socials i
culturals tant d’Ordino com de
la Massana i que serveixi per
“treure l’escola al carrer”. Serà
una banda sobretot d’instru-
ments de vent i es formarà a
partir d’una nova activitat que
s’impartirà al centre: la roda
d’instruments, que ja s’ofereix
a l’Institut de Música de la ca-
pital i que consisteix a cedir a
l’alumne un instrument durant
tot el curs perquè el conegui i el
pugui practicar també a casa,
a banda de l’instrument que ja
estudiï a l’escola. Podrà escollir
entre flauta, trompeta, clari-
net i saxo. L’objectiu és crear la
banda i fer créixer l’escola: “Vo-
lem ser un centre de referència
d’instruments de vent però, a
la vegada, una escola de proxi-
mitat”, avança Pozo. Per aquest
mateix motiu, les classes co-
mençaran a partir del curs que
ve, just després de Meritxell i
no a l’octubre, com fins ara. Pel
que fa als preus, alguns pujaran
però d’altres baixaran.
De la seva banda, la respon-
sable de La Capsa, Rosa Mujal,
va felicitar-se per unificar en
un sol espai totes les activitats
i tallers perquè incentivarà
la participació dels alumnes i
també repercutirà en la millo-
ra del material. Es mantindran
els tallers que es feien fins ara
però hi haurà novetats, com un
taller de motlle, un de torn i els
dissabtes familiars, on es faran
activitats de plàstica, així com
workshops de tècniques especí-
fiques. La idea és que “hi hagi
moviment tot l’any”, diu Mujal.
Segons Fenés, ja s’ha parlat
amb els pares dels alumnes de
l’Escola de Música i de La Cap-
sa i, de moment, els canvis es
veuen amb bons ulls. A més,
insisteix la consellera, el fet
que fins ara els dos centres es-
tiguessin repartits per les dues
parròquies feia que els alumnes
ja s’haguessin acostumat a la
mobilitat que implicarà que els
veïns de la Massana que vul-
guin matricular-se a La Capsa
hagin de pujar a Ordino, i que
els ordinencs que cursin estudis
de música hagin de baixar a la
Massana.
Música, a la Massana; art, a Ordino
L’Escola de les Valls del Nord i La Capsa centralitzen els serveis, cadascuna a una parròquia
Equipaments
Agències
OrdiNO
La quarta edició de la subhasta
d’art de La Capsa s’ha rebatejat
i es dirà en endavant Subhas-
tart, i canvia a més de format:
en lloc d’un sopar solidari s’ha
organitzat un acte més infor-
mal, amb un aperitiu, que serà
el colofó de la 25a edició d’An-
doflora, el 13 de maig al vespre
(19 hores). Amb aquest canvi
de format es pretén apropar
l’art al gran públic i també ofe-
rir un aparador als artistes del
país.
La trentena d’obres que sor-
tiran a subhasta –fotografia, di-
buix, escultura, ceràmica, pin-
tura i gravats– es poden visitar
des d’avui mateix al restaurant
Món Bohemi de la Massana.
Evoquen els cinc sentits, tema
que serveix de fil conductor de
la fira de la planta i la flor, des
de la vista, amb l’escultura Un
mar de llàgrimes, d’Emma Re-
gada, fins al tacte, amb la foto-
grafia Percepcions, de Reinaldo
Márquez, l’olfacte, amb els nas-
sos de ceràmica d’Anna Farrero,
i la combinació dels cinc sentits
amb la peça en vidre de Murano
de Yadira. També hi participen
artistes com Eve Ariza, Martin
Blano, Zhihong Zheng o Miquel
Mercè, i se subhastaran vint-i-
cinc fotografies dels alumnes
del Club Foto de La Capsa.
Els preus de sortida oscil·len
entre els 30 i els 150 euros. La
meitat dels guanys seran per
a l’artista i l’altra meitat per a
l’entitat solidària Obrim-los,
Obrim-les, que també rebrà la
recaptació de l’entrada a la sub-
hasta. El preu del tiquet és de 10
euros, i inclou l’aperitiu. Amb la
recaptació, Obrim-los, Obrim-
les tirarà endavant un paquet
d’accions per millorar la vida
dels refugiats. Les entrades per
participar a Subhastart ja es po-
den adquirir al Món Bohemi, a
La Capsa i també a l’associació
Obrim-los, Obrim-les.
Arts plàstiques
Redacció
lA mAssANA
Els artistes participants a Subhastart, a l’exposició, al Món Bohemi de la Massana.
COmú dE lA mAssANA
La subhasta benèfica de
La Capsa canvia de format i
tancarà diumenge Andoflora
La Capsa se centralitzarà a L’Estudi, el nou centre cultural a les Escoles Velles d’Ordino.
AgèNCiEs
la reordenació de
les dues escoles es
començarà a aplicar
des del curs que ve

Diari del 09 de maig del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (16)

Similar to Diari del 09 de maig del 2018

Similar to Diari del 09 de maig del 2018 (20)

More from bondiand

More from bondiand (20)

Diari del 09 de maig del 2018