SlideShare a Scribd company logo
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mĂšdic
Si t ’ho
proposes,
POTS
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Dijous, 1 De febrer Del 2018 NĂșm. 3.488 / ANy 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estĂštica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
BĂČtox · Àcid hialurĂČnic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
OPINIÓ
El falĂ fel atĂČmic
alan ward
Professor
El transport proletari
joan carles
arpĂ­n
GeĂČgraf
SERVEI DE
PERRUQUERIA
CANINA
OBRIM TOTS
ELS DIES DE
L’ANY
Ens trobarĂ s a
846 366
Andorra la Vella
Els millors productes per
a la vostra mascota
PERRUQUERIA
3a planta
els funcionaris faran vaga
Els sindicats acorden en una assemblea general
aquesta mesura contra la reforma de la FunciĂł PĂșblica
L’aturada dels treballadors de l’administració es
preveu indefinida, perĂČ encara no s’ha decidit la data
avuI Ă©s NOtĂ­cIa pĂ gina 3
EsPOrts pĂ gina 18
Irineu Esteve acaba
quart als Mundials
de Goms, a SuĂŻssa
aNdOrra pĂ gina 7
El Govern analitza la
proposta per fixar un
preu mĂ­nim al tabac
aNdOrra pĂ gina 6
L’ajut als productes
ecolĂČgics creixerĂ 
amb la nova llei
jONathaN gIl
2 Dijous, 1 De febrer Del 2018
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent MĂšdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
UrgĂšncies (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
AmbulĂ ncia (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interùs
Andorra la Vella
FarmĂ cia Galeno 2
Av. Meritxell, 91 - Tel. 828 717
Pas de la Casa
FarmĂ cia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
QuĂš significa zum-zum?
Significa ‘remor sorda i
contínua’.
Em molesta el zum-zum del
borinot.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
TelĂšfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Vols tastar l’autĂšntica pizza italiana perĂČ no
pots anar fins a ItĂ lia?
Cap problema, vine a
 Italia.
Amb els seus pizzers 100% italians,
el seu forn de llenya i els seus
productes importats directament d’Itàlia,
t’ofereix l’oportunitat de degustar-la.
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuĂŻta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
Menjar ecolĂČgic, sense gluten i sense lactosaMenjar ecolĂČgic, sense gluten i sense lactosa
De l’1 al 18 de febrerDe l’1 al 18 de febrer
Menjar ecolĂČgic, sense gluten i sense lactosa
INFONEU Aquesta previsiĂł i cotes poden
variar en funciĂł de les
condicions meteorolĂČgiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
TelĂšfon estaciĂł
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
TelĂšfon estaciĂł
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
TelĂšfon estaciĂł
75/155
2/5
Pols
Oberts
14/15
27/28
739 600
60-80
7 km
3/4
Pols
Oberts
741 444
90/110
2/5
Pols
Oberts
30/30
44/44
878 000
70/130
2-3/5
Pols
Oberts
69/70
126/127
872 900
EL TEMPS
NEU I FRED AMB VENT AL VESPRE
Avui esperem l’arribada d’un front, amb el cel cobert
al nord del paĂ­s des del matĂ­ i nĂșvols i clarianes al sud.
Al migdia hi haurĂ  algunes febles nevades, que aug-
mentaran. Durant la tarda, la neu també es farà veure
cap al sud de forma intermitent, mentre que al nord
es reforçarà amb una cota de neu inicial de 1.400
metres. Aquesta cota de neu baixarĂ  cap als 1.000 i
1.100 metres a primera hora de la tarda i rĂ pidament,
cap als 600 a 800 metres. AixĂČ significa que tambĂ© a
l’Urgellet pot nevar al llarg del dia. No cal dir que a
l’Arieja la nevada serà intensa. El vent passarà de ser
fluix a girar al nord amb tendÚncia a reforçar-se. A la
nit el vent serĂ  fort. Que tinguin un BonDia.
Avui
5 10
-1
-2 -3
mĂ­n.
mĂ­n. mĂ­n.
max.
max. max.
divendres dissAbte
-8/-2
-5/2
-3/4
-1/6
-1/7
-2/7
-3/4
-4/3
-5/2
-6/4
-1/8
7
3Dijous, 1 De febrer Del 2018
Avui Ă©s notĂ­cia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
‱ Incineracions
(concessiĂł oïŹcial)
‱ Trasllats internacionals
‱ Repatriaments
‱ Venda i col·locaciĂł de lĂ pides
‱ Servei de floristeria
nacional i internacional
‱ Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany ‱ Tel.: +376 ‱ 86 66 32 ‱ 80 71 80 ‱ Fax: + 376 86 68 32 ‱ 80 71 72
Finalment hi haurĂ  vaga ge-
neral indefinida de la funciĂł
pĂșblica. AixĂ­ es va acordar ahir
amb la unanimitat dels més de
400 funcionaris i treballadors
pĂșblics que van participar en
l’assemblea que va tenir lloc a
la sala d’actes del ComĂș d’Es-
caldes-Engordany, la qual va
quedar petita.
De fet, els sindicats convo-
cants van rebre el ple suport en
totes les accions que van plan-
tejar per fer evident el seu desa-
cord amb la reforma de la funciĂł
pĂșblica que vol tirar endavant
l’executiu i tambĂ© amb la forma
com s’ha fet. Així, i al marge de
la vaga, els treballadors pĂșblics
van donar llum verda també a la
proposta de demandar l’execu-
tiu i a la d’impulsar tres inicia-
tives legislatives populars (ILP)
per demanar un avançament
electoral, modificar la Llei elec-
toral i tirar endavant una llei de
responsabilitat polĂ­tica.
Pel que fa a la vaga general
indefinida de la funciĂł pĂșblica,
el secretari general de la UniĂł
Sindical d’Andorra (USdA), Ga-
briel Ubach, va explicar al fi-
nal de l’assemblea que en uns
quinze dies s’hauria de definir i
concretar, tot i que no va poder
avançar una data concreta.
Ubach, que va assegurar que
tot i ser una assemblea de tre-
balladors pĂșblics el que es vol
â€œĂ©s obrir el camĂ­ perquĂš, d’una
vegada per totes, totes i tots
els treballadors d’aquest país
comencem a ser considerats
persones”, va precisar que cada
organitzaciĂł sindical es reunirĂ 
ara amb els seus afiliats i parla-
rà també amb els que no ho són
per veure “com es pot fer de la
millor manera i en el termini
mĂ©s curt”.
En aquest sentit, el dirigent
de l’USdA, que es va mostrar
satisfet per l’assistùncia (un
30% dels treballadors de l’ad-
ministració), ja que “vistes les
pressions que hi ha hagut els
Ășltims temps no esperĂ vem que
vinguĂ©s tanta gent”, va recordar
que policia, bombers i agents
penitenciaris no poden fer
vaga, tot i que va deixar clar que
“aixĂČ no vol dir que no puguin
fer altres coses”.
Quant als serveis mĂ­nims,
Ubach, que va advertir que “no
hi tenim cap obligaciĂł perquĂš la
ConstituciĂł ens reconeix el dret
de vaga i no està regulat”, va
admetre que “no podem deixar
el país sense serveis” i va avan-
çar que es buscaran “els millors
serveis mĂ­nims, de manera que
puguem exercir el nostre dret a
vaga i servir la ciutadania”. El
dirigent sindical, perĂČ, va ad-
vertir l’executiu que no es nego-
ciaran aquests serveis mĂ­nims.
“Els decidirem nosaltres. Actu-
arem de la mateixa manera que
el Govern ha actuat amb nosal-
tres perquĂš no es mereixen una
altra cosa”, va dir.
Pel que fa a les ILP, Ubach va
fixar un termini de tres mesos
per treballar-les i després un
mes o mes i mig més per recollir
les signatures amb la voluntat
que es puguin portar al Consell
General abans de l’estiu.
Finalment, Ubach va explicar
que des dels sindicats es consi-
dera que l’executiu “ha trepit-
jat els drets sindicals” perquù
no se’ls ha tingut en compte i,
quan s’ha volgut negociar a la
comissiĂł consultiva de la funciĂł
pĂșblica, “la ministra va desau-
toritzar aquest ĂČrgan per poder
negociar”. Per aixĂČ, es presenta-
rà “una demanda contra el Go-
vern perquù no se’ns ha tingut
en compte en la negociaciĂł i
se’ns ha vulnerat el dret sidical
per no admetre negociació”.
A més, va precisar Ubach,
des de l’USdA es farà arribar un
informe a la ConfederaciĂł Euro-
pea de Sindicats (CES) amb una
“queixa contra el Govern d’An-
dorra per vulneraciĂł de drets
sindicals”, i es demanarà a la
CES que “pugui intercedir da-
vant la ComissiĂł Europea.
Govern ho veu precipitat
Precisament, hores abans de
l’assemblea de funcionaris i tre-
balladors de l’administració, el
ministre d’Educació i Ensenya-
ment Superior, Eric Jover, es
va mostrar preocupat davant
la possibilitat que els membres
del cos docent se sumessin a
una possible vaga general en
protesta per la nova llei de la
FunciĂł PĂșblica. I Ă©s que Jover,
que va assegurar que una “vaga
general no seria positiva ni per
als treballadors ni per a la soci-
etat en general”, considera que
en el cas dels treballadors edu-
catius seria “molt prematura”,
ja que va recordar que la llei a
quĂš s’han de regir Ă©s la del cos
especial d’educació, de la qual
tot just ara hi ha un esborrany
que s’ha de treballar.
També el ministre portaveu,
Jordi Cinca, va qualificar la vaga
de “precipitada” tot i mostrar el
“respecte” per la decisió que po-
guessin prendre els funcionaris
que tenen “el dret a vaga com
una eina mĂ©s” per defensar els
seus interessos.
Tot i aixĂČ, per Cinca, una me-
sura d’aquestes característiques
“no respon a la realitat del pro-
jecte de llei que vol tirar enda-
vant el Govern”, ja que “si s’ana-
litza el text en la seva totalitat
hi ha un avenç per als treballa-
dors pĂșblics”. En aquest sentit,
el ministre considera que calia
“donar el temps suficient” per
veure com s’acaba desenvolu-
pant la llei, i va avançar que la
titular de FunciĂł PĂșblica i Re-
forma de l’Administració, Eva
Descarrega, ja ha fet arribar als
sindicats una carta per mirar
d’establir un calendari de reuni-
ons per abordar els reglaments
que han de desplegar la llei.
De fet, aquesta proposta va
ser explicada pels dirigents sin-
dicals als assistents a l’assem-
blea, i es va deixar clar que no
es negociarĂ  el desplegament
reglamentari d’una llei que “no
es vol” i que es demana que “es
retiri”, així com la proposta que
els va fer arribar un grup parla-
mentari, “els liberals del sector
Pintat”, va precisar Ubach, per
veure si estarien disposats a
asseure’s en una taula amb tots
els grups parlamentaris i mirar
de consensuar la llei.
“Volem començar a treballar
la llei des de zero i, si el Govern
hi estĂ  disposat, demĂ  mateix
ens asseiem a fer-ho”, va as-
segurar Ubach, que va lamen-
tar, perĂČ, que “per ara no hem
vist cap voluntat de l’executiu
d’anar per aquest camí”.
Suport unĂ nime, sĂ­ a totes les accions
L’assemblea de funcionaris dona el vistiplau a la vaga i a la demanda contra el Govern per vulnerar el dret sindical
FunciĂł pĂșblica
M.S.
escaldes-engordany
MĂ©s de 400 funcionaris i treballadors pĂșblics van omplir la sala d’actes del ComĂș d’Escaldes-Engordany.
jonathan gil
el funcionariat
promourĂ  una ilP
per demanar un
avançament electoral
OPINIÓ4 Dijous, 1 De febrer Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallùs
dIReCToR JuliĂ  RodrĂ­guez | CaP de RedaCCIÓ andrĂ©s Luengo | RedaCCIÓ Marc SegalĂ©s, Mireia Suero, VĂ­ctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adĂ­n | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ LĂ­dia Jo, Reinaldo MĂĄrquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yåñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del MolĂ­, 5. andorra la Vella.TelĂšfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrĂČnica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
PerquĂš les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telĂšfon i parrĂČquia de residĂšncia.
AvĂ­s SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de ProtecciĂł de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a quĂš acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual Ă©s la gestiĂł dels
missatges SMS. El responsable del fitxer Ă©s la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accĂ©s, rectificaciĂł, cancel·laciĂł i oposiciĂł. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacciĂł del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicaciĂł i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secciĂł. L’USUARI es compromet a fer un Ășs adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb carĂ cter enunciatiu perĂČ no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incĂłrrer en activitats il·lĂ­cites, il·legals o contrĂ ries a la bona fe i a l’ordre pĂșblic; (ii) difondre continguts o propaganda de carĂ cter racista, xenĂČfob, pornogrĂ fic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenĂČfobs, racistes, pornogrĂ fics, que atemptin contra la joventut o la infĂ ncia, l’ordre o la seguretat pĂșblica o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarĂ  cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lĂ­cits o contraris al contingut del present AvĂ­s Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informaciĂł, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves prĂČpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecciĂł de dades personals ni cap altra disposiciĂł legal. La informaciĂł, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarĂ  el dret a usar-les de la forma que consideri mĂ©s adequada. La relaciĂł entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicciĂł del Principat d’Andorra.
dipĂČsit Legal aNd. 114-2004
El xoc de trens que es veia venir per fi
s’acabarà materialitzant. Els sindicats de
l’administració van decidir ahir en assem-
blea per majoria anar a la vaga en protesta
per la reforma de la FunciĂł PĂșblica. Tot i
que encara no s’ha decidit la data, es trac-
taria d’una vaga indefinida. A mĂ©s, els sin-
dicats anuncien accions contra el Govern
per considerar conculcat el seu dret a la
negociaciĂł i impulsaran tres ILP perquĂš hi
hagi un avançament electoral, es reclamin
responsabilitats polĂ­tiques i es canviĂŻ la
llei electoral. La convocatĂČria de vaga posa
de manifest la incapacitat del Govern no
ja per negociar amb els sindicats, sinĂł ni
tan sols establir un sistema de diĂ leg amb
el qual segurament s’hauria pogut aconse-
guir un apropament entre les parts. Han
tingut molt de temps per presentar aques-
ta reforma i treballar-la amb els empleats
pĂșblics, perĂČ no ho han volgut fer. L’exe-
cutiu ja va decidir tirar pel dret quan va
modificar les condicions de jubilaciĂł dels
funcionaris, i ara ha optat pel mateix camĂ­.
Si, tal com ahir mateix remarcava de nou
el Govern, hi ha tantes raons per pensar
que Ă©s una bona llei, no s’entĂ©n que no hi
hagi pogut haver un mĂ­nim apropament
amb els sindicats. El resultat de tot plegat
Ă©s que s’aboca el paĂ­s a una situaciĂł inĂšdita
de conseqĂŒĂšncies molt greus.
Els sindicats convoquen una vaga
EDITORIAL
Quan vas a un judici i veus
vĂ­ctimes que han de declarar
per abusos sexuals o maltrac-
taments al cap de quatre anys i
mig, set o, fins i tot, vuit anys
dels fets denunciats Ă©s evident
que alguna cosa no funciona.
Primer, perquĂš per moltes de-
claracions prĂšvies per escrit que
hi hagi el fet denunciable perd
la frescor delictiva. La justĂ­cia
Ă©s lenta, aixĂČ ja ho sabem i ens
hi resignem. PerĂČ aixĂČ fa que hi
hagi sentĂšncies que atempten
contra la realitat. La setmana
passada hi va haver el cas d’un
home a qui el tribunal va con-
demnar per abĂșs sexual a una
dona amb una discapacitat
mental. Els fets van passar fa
set anys i tres mesos i ara, a més
dels dos anys de presĂł que hau-
rĂ  de complir, se li prohibeix,
ara!, després de més de set anys
sense que s’hagi pres cap mesu-
ra preventiva contra ell, que en-
tri en contacte amb la vĂ­ctima.
A part, també es va condemnar
per maltractaments un home,
per uns fets del juny del 2013,
a no entrar en contacte amb la
seva exdona en els propers sis
anys. Durant tot aquest temps,
i segons la mateixa vĂ­ctima, sĂ­
que s’havien trobat en alguna
ocasiĂł. I l’excĂČnsol menor de
la capital Josep Vila, que va
ser condemnat per dos delic-
tes d’exhibicionisme davant de
menors, per fets del 2010 i el
2013? Ara se li prohibeix con-
cĂłrrer durant quatre anys en
llocsonpuguihaver-himenorsi
entrar en contacte amb les qua-
tre vĂ­ctimes (que ara ja sĂłn ma-
jors d’edat) en els propers cinc
anys. SentĂšncies que no curen
les ferides mal cicatritzades de
les vĂ­ctimes, en molts casos, ni
tampoc ajuden a la inserciĂł dels
condemnats. A més, evidencien
que durant anys han deixat en
llibertat els que consideren ara
delinqĂŒents.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
SentĂšncies
caduques a
vĂ­ctimes i reus
S’aboCa eL PaíS a uNa
SITuaCIÓ INùdITa
DONANT LA NOTA
Francesc Camp
El ministre de Turisme va
ser clar quan va dir que
s’han de reforçar els proce-
diments de control del To-
botronc perquĂš hi ha massa
accidents i massa sovint.
12345
Irineu Esteve
L’esquiador de fons de la
Federació Andorrana d’Es-
quĂ­ (FAE) va acabar quart
als 15 quilĂČmetres clĂ ssics
dels Mundials sub-23 cele-
brats a Goms (SuĂŻssa).
12345
Jordi Cinca
Els autĂČnoms cotitzaran
453,68 euros mensuals
aquest any, a l’espera que el
Govern aprovi la reforma
perquù ho facin d’acord amb
els seus ingressos.
12345
Carles Casadevall
El 9Ăš SalĂł del Videojoc, que
tindrĂ  lloc del 16 al 18 de
febrer en diversos espais,
combinarà l’entreteniment
amb la formaciĂł i tindrĂ 
una zona d’e-esports.
12345
OPINIONS A LES XARXES
ComĂș Encamp
@ComuEncamp
Lliurament de les medalles als agents
de circulaciĂł de la parrĂČquia d’En-
camp amb 15, 20 i 25 anys de servei.
Bombers d’Andorra
@BombersAndorra
Reciclatge del mĂČdul sanitari en munta-
nya, medi hivernal dels bombers infer-
mers amb Dr. @inigosoteras
TUITENQUESTA
Creus que calen més controls en
alguns indrets per evitar actes de
vandalisme?
A: SĂ­
B: No
PEPA gAllEgo
Periodista
A: 100% B: 0%
OPINIÓ 5Dijous, 1 De febrer Del 2018
Quan vols escriure un article
d’opinió, sempre intentes fer-ho
sobre allĂČ que, per interĂšs per-
sonal, sensibilitat o formaciĂł,
creus que tens certs coneixe-
ments o experiĂšncies i penses
que pots aportar alguna cosa a
la societat, fomentant debat o
denunciant mancances diver-
ses. Tot i que ja sabem que costa
arribar al nivell de coneixement
universal i flexibilitat argumen-
tal dels tertulians de televisiĂł,
s’intenta.
Doncs bĂ©, a l’hora de com-
plir aquesta missiĂł, sempre es
poden mantenir diverses estra-
tÚgies; la més comuna és seguir
l’actualitat diària repassant els
mitjans de comunicaciĂł tradici-
onals, ja sigui premsa, televisiĂł
o ràdio. A aquests mitjans, se’ls
han d’afegir les xarxes socials
més populars, en quÚ la gent pot
opinar amb llibertat, tot i que
massa vegades s’hi escampi el
virus de la frivolitat. S’ha d’afe-
gir tambĂ© a tot aixĂČ una mica de
curiositat i observar el dia a dia,
l’esdevenir de la quotidianitat
del nostre comportament humĂ ,
allĂČ que fem i diem, que pot ser
molt suggestiu.
És en aquest context que,
en certes ocasions, sents coses
que et deixen una mica descol-
locat, perĂČ a la vegada tambĂ©
poden donar molt de joc per
omplir papers en blanc. En un
d’aquests casos fa referùncia el
títol d’aquest escrit.
Durant la sortida de camp
d’un congrĂ©s celebrat no fa gai-
re temps a Andorra, que nor-
malment es fa en autobĂșs, un
dels assistents va deixar anar
tota una perla: va dir que feia
molt de temps que no agafava el
transport proletari, per a poste-
riori seguir parlant, no cal dir!,
de cotxes, de cotxes potents,
d’aquells que et poden portar
molt amunt i molt lluny.
No deixa de ser, sent sincers,
un fet anecdĂČtic, fins i tot graci-
Ăłs, o potser en aquest paĂ­s pot
tenir més transcendÚncia del
que sembla? I Ă©s que tenint el
transport pĂșblic que tenim a An-
dorra, mĂ©s d’un es podria sentir
ofĂšs per tal paroxisme ideolĂČgic.
I quĂš Ă©s el que passa amb el
transport pĂșblic a Andorra, en-
tenent el transport pĂșblic com
el transport col·lectiu de passat-
gers? BĂ sicament, que no res-
pon a les demandes dels usuaris,
a les necessitats –segons l’inspi-
rador de l’article– del proletariat
d’aquest racó de món.
Fa massa temps que tenim
aquesta assignatura pendent, i
no Ă©s una situaciĂł desconegu-
da, ni recent ni irrellevant. PerĂČ
sembla que per a alguns no tin-
gui cap mena de transcendĂšncia.
Si no, difĂ­cilment s’entĂ©n tanta
passivitat per part dels que po-
den prendre decisions.
El 2016 semblava un punt
d’inflexió, ja que es va aprovar la
licitaciĂł de la concessiĂł de lĂ­nies
de transport nacional de viat-
gers que havien d’operar al país
a partir del setembre del 2017;
aquella reforma que havia de te-
nir en compte l’usuari i proveir
un servei més competitiu i que
fos una alternativa real al trans-
port privat. Doncs ja sabem
com va acabar, com el rosari de
l’aurora entre les companyies de
transport i Govern, i els usuaris,
proletaris o no, a veure-les venir
i seguir patint-ne les conseqĂŒĂšn-
cies.
Andorra, millor dit els seus
habitants, es mereixen un trans-
port pĂșblic de qualitat, eficaç,
cĂČmode, accessible i de preu as-
sequible, tal com hauria de ser
un servei pĂșblic. Ha de respon-
dre a les necessitats de desplaça-
ment i condicions horĂ ries dels
treballadors, encara que potser
també es pugui debatre sobre
aquests horaris; segur que els
proletaris hi tindrĂ­em molt a dir,
perĂČ aquest Ă©s un altre tema.
Fins i tot, si fos necessari es po-
dria plantejar un model diferent
del de concessiĂł a empreses pri-
vades. Hi ha deures per al 2018.
Un model tipus BRT (Bus
Rapid Transit), una forma de
transport que generalment
dona prioritat al transport pĂș-
blic seria desitjable. En tot cas,
no es pot pensar en un model de
mobilitat sostenible sense solu-
cionar aquest gran dĂšficit, que
no arreglarĂ  ni la bicicleta ni el
cotxe elĂšctric.
AixĂ­ que esperem que la de-
mostració de prejudicis d’alguns
es quedi en anĂšcdota i realment
s’hi vulgui trobar una solució.
Si no fos aixĂ­, parada! Jo baixo
aquĂ­.
El transport proletari
Sense un model efectiu de transport pĂșblic no hi haurĂ  mobilitat sostenible
Ens mereixem un
transport pĂșblic
de qualitat, eficaç,
cĂČmode i assequible
Fa uns dies, la cadena de televisiĂł
francoalemanya Arte va emetre
la pel·lícula Atomic Falafel (Israel,
2015). Dirigida per Dror Shaul,
aquesta comĂšdia bastant esbo-
jarrada tracta d’una venedora de
falĂ fel –aquell menjar rĂ pid comĂș
a molts països de l’Orient Mitjà
que consisteix en croquetes fe-
tes de pasta de cigrons, acompa-
nyades d’enciam i diverses salses
i que se sol servir dins d’un pa
de pita en establiments al car-
rer– que, junt amb la seva filla
–la típica adolescent rebel– i un
inspector d’una agĂšncia atĂČmica,
acaba parant els peus a una doble
conspiració dels militars d’Israel i
de l’Iran per bombardejar-se amb
armes atĂČmiques.
El realitzador no s’ha estalvi-
at cap dels recursos cĂČmics que
hom es pot imaginar. El falĂ fel
Ă©s atĂČmic perquĂš estĂ  establert
en una petita ciutat que conté un
reactor atĂČmic, perquĂš s’acom-
panya d’una salsa picant d’una
força atĂČmica, perquĂš els dos
protagonistes tenen una relaciĂł
amorosa... BĂ©, parem aquĂ­. És
clar, els generals juguen amb mo-
dels amb plàstic d’avions i míssils
dins d’un bac de sorra; el dolent
de la pel·lĂ­cula Ă©s borni i s’ho mira
tot a travĂ©s d’un telescopi; l’agent
secret té unes claus al cos que li
fan rebre la rĂ dio dins el seu cap;
l’informĂ ticĂ©spetitilleig;ielrabĂ­
que haurĂ  de circumcidar de nou
l’inspector atĂČmic tĂ© un posat
força alegre mentre ensenya els
seus escalpels a la futura vĂ­ctima.
L’humor Ă©s exagerat –penseu
enOchoapellidosbascos–i elscon-
texts geogrĂ fic i cultural ens po-
den resultar llunyans. PerĂČ, a la
vegada, es toquen temes propers.
La nena de la protagonista pateix
DTAH i dislĂšxia, amb les corres-
ponents dificultats a nivell esco-
lar. Té, a més, els problemes força
tĂ­pics de relaciĂł amb els altres jo-
vesdelasevaedat(15anys).Amb
la seva millor amiga, es comuni-
quen emprant les xarxes socials.
Entren aixĂ­ en un mĂłn virtual en
quù els adults tenen vetada l’en-
trada. La seva mare Ă©s soltera,
tot i que no ho voldria ser: busca
l’amor desprĂ©s de la desapariciĂł
del seu marit. Els diners escasse-
gen, entre altres motius per una
falta de l’administració. Tenen
la sensaciĂł de viure en un mĂłn
en quĂš els agents dels estats no
busquen el millor per als seus ciu-
tadans, sinĂł tot el contrari. SĂłn
elements que ens poden recordar
situacions complicades que hem
viscut, o que han viscut persones
reals del nostre entorn.
Amb tot, el tret principal de la
histĂČria Ă©s la humanitat. Apareix
per damunt de tot, acompanya-
da d’una bona dosi d’esperança,
sobretot en el sentit comĂș de la
generació més jove. També pot
resultar esperançador el fet que
la pel·lícula hagi pogut sortir
sense patir cap mena de censura,
malgrat deixar els estaments ofi-
cials bastant en ridĂ­cul. Admetre
punts de vista divergents i pre-
sentar-los amb humor Ă©s, per mi,
la manifestació d’una veritable
democrĂ cia moderna. PerĂČ, tot-
hom n’és capaç?
El falĂ fel atĂČmic
Presentar amb
humor punts de vista
divergents: aixĂČ Ă©s la
democrĂ cia moderna
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
alan ward
Professor
joan carles arpĂ­n
GeĂČgraf
6 Dijous, 1 De febrer Del 2018
Andorra
El consell de ministres va apro-
var ahir el projecte de llei de
producciĂł ecolĂČgica i dels rĂš-
gims de qualitat dels productes
agraris i alimentaris, que ha
d’afavorir la diversificació del
sector agrĂ­cola. El text reconeix
les qualificacions de la UniĂł Eu-
ropea (UE), un fet que permetrĂ 
la prevenciĂł de fraus i l’accĂ©s
als segells comunitaris. A més,
preveu ajuts a la producciĂł eco-
lĂČgica i a la subjecta a rĂšgims de
qualitat per compensar el dife-
rencial de cost que hi ha amb els
productes convencionals.
La ministra de Medi Ambi-
ent, Agricultura i Sostenibilitat,
SĂ­lvia CalvĂł, va explicar que avui
ja es destinen 360.000 euros
per als segells de qualitat. Amb
la llei s’aniran implantant noves
subvencions a mesura que es
tinguin els segells de qualitat.
L’import variarà en funció del
tipus de producte que es tracti.
CalvĂł va recordar que a ho-
res d’ara la producciĂł ecolĂČgica
no estĂ  regulada i aixĂČ fa que
els productors ho hagin de fer
a l’estranger, fet que suposa un
increment de costos. També va
indicar que el rĂšgim de quali-
tat existent és només aplicable
a productes agraris (la carn i
el vi, actualment). Amb el text
aprovat ahir, es podran oferir
certificacions de qualitat també
a tots els productes alimentaris.
A banda, es reconeixen els rĂš-
gims de qualitat de la UE (DOP,
IGP i ETG) i s’obre la possibili-
tat d’utilitzar el reconeixement
de producte de muntanya. Tot
plegat ha de prevenir possibles
fraus i també facilitarà la reci-
procitat amb la UE. AixĂ­ mateix,
es podrà certificar amb l’ecofu-
lla, una imatge que els consumi-
dors de la UniĂł reconeixen.
Amb relaciĂł a la producciĂł
ecolĂČgica, el projecte de llei re-
cull la normativa de la UE, i per
als productes de qualitat con-
trolada es dona cobertura legal
als que han estat creats o ela-
borats a Andorra, aixĂ­ com una
marca col·lectiva, com pot ser
Productes agrĂ­coles i artesans
d’Andorra.
La llei crea una autoritat de
control, que serĂ  transversal,
formada pels departaments
d’Agricultura, Comerç, Segure-
tat alimentària i entorn i l’OM-
PA, i evita així la creació d’un
nou organisme. Per assegurar
que es compleixen tots els re-
quisits recollits al text, també
s’estableixen controls, que po-
dran anar a cĂ rrec de la mateixa
estructura de l’administració
o bé es podran externalitzar a
travĂ©s d’una entitat especialit-
zada. A més, es preveu un rÚgim
de sancions en cas d’incompli-
ment.
CreaCiĂł de miCroempreses
La ministra de Medi Ambient,
Agricultura i Sostenibilitat va
remarcar que la llei neix arran
de la constataciĂł que Andorra,
per les dimensions i la situaciĂł
geogrĂ fica del paĂ­s, no pot apos-
tar per volums elevats ni preus
baixos i, per aixĂČ, cal optar per
la qualitat dels productes agrĂ­-
coles. El text ha de permetre
donar valor afegit a les produc-
cions locals i oferir competiti-
vitat en el mercat nacional i de
la UE. A mĂ©s ha d’ajudar a crear
noves opcions de diversificaciĂł
econĂČmica mĂ©s enllĂ  de l’àmbit
agrari, com ara la transforma-
ciĂł de productes alimentaris i la
creació de microempreses d’alt
valor afegit, que avui es comp-
tabilitzen en una vintena.
Els ajuts als productes ecolĂČgics i
de qualitat creixeran amb la nova llei
El Govern remarca que el text ha de permetre augmentar les possibilitats de diversificaciĂł del sector agrĂ­cola
Agricultura
m.s.C.
AndorrA lA VellA
La ministra SĂ­lvia CalvĂł va presentar ahir el text.
jonAthAn gil
es reconeixen
les qualificacions
atorgades per la UniĂł
europea
CalvĂł diu que
permetrĂ  prevenir
fraus i situacions de
competĂšncia deslleial
els productors no
hauran de recĂłrrer a
fora per certificar els
productes ecolĂČgics
Les tarifes del transport
interurbà de passatgers s’apuja-
ran un 1,77% de mitjana, men-
tre que les de taxi ho faran un
1,80% el 2018. Es tracta d’un
increment inferior al que dema-
nava el sector i també se situa
per sota de l’evolució de l’IPC
dels darrers quatre anys. Cal re-
cordar que les tarifes no s’havi-
en modificat des del 2014.
En concret, els preus de
l’autobĂșs de lĂ­nia regular pas-
saran d’1,80 a 1,85 euros per
als bitllets senzills d’una zona,
mentre que els de dues zones
s’apujaran dels 3,30 als 3,35 eu-
ros. En el cas dels de tres zones,
el bitllet passarĂ  de 4,60 a 4,70
euros, i el de quatre zones s’en-
carirĂ  de 6,10 a 6,20 euros.
Quant als abonaments, la
T10 passarĂ  de 13,50 a 13,75
euros; la T20, de 25,50 a 25,90
euros; i la T30, de 36,50 a 37,10
euros. Finalment, la T40 s’apu-
jarĂ  dels 46 euros actuals als
46,80. L’abonament setmanal
d’una zona creix dels 23,30 als
23,70 euros; el mensual d’una
zona, dels 74 als 75,20 euros;
i el de dues zones, de 104,50 a
106,10 euros. El ministre por-
taveu, Jordi Cinca, va destacar
que tots aquests augments se
situen per sota del 2%, al ma-
teix temps que va remarcar que
la pujada del bitllet senzill Ă©s
lleugerament superior a la dels
abonaments per afavorir la
utilitzaciĂł del transport pĂșblic.
Les companyies de transport
havien sol·licitat un increment
del 5%.
Quant a les tarifes de taxi, la
baixada de bandera passarĂ  dels
2,55 als 2,60 euros. La tarifa 1
per l’import per quilĂČmetre re-
corregut els dies laborables i en
horari diĂŒrn passa d’1,12 a 1,14
euros. Amb relaciĂł a la tarifa 2,
aplicable als nocturns i festius,
en horari nocturn, passa d’1,33
a 1,35 euros. TambĂ© creix l’hora
d’espera, de 18,80 a 19,15 eu-
ros.
Les tarifes de taxi també han
estat congelades en els darrers
quatre anys. El 2016, perĂČ, es
va afegir la tarifa de suplement
per transportar més de quatre
clients.
transport
redacciĂł
AndorrA lA VellA
Les tarifes de bus s’apugen un
1,7% i les de taxi, un 1,8%
ANDORRA 7Dijous, 1 De febrer Del 2018
La plataforma Aldosa VeĂŻns es
va reunir ahir amb els consellers
del grup mixt Carles Naudi i
Joan Carles Camp. L’objectiu era
conùixer la proposta d’aquests
parlamentaris al pressupost per
al 2018 sobre l’Estació Transfor-
madora i Repartidora d’energia
(ETR) que el Govern projecta a
la Gonarda. En la trobada, els
consellers generals van infor-
mar que han presentat una es-
mena als comptes de l’executiu
que “potencia el projecte amb
200.000 euros mĂ©s”. Aquest
import ha de permetre soterrar
l’ETR, plantar mĂ©s arbres a la
zona i disminuir l’impacte visu-
al, mediambiental i sobre la sa-
lut dels habitants del bosc de la
Gonarda de l’Aldosa.
Tal com van exposar els con-
sellers massanencs als veĂŻns de
la zona, la decisiĂł de prendre
aquesta iniciativa s’ha motivat
davant la negativa constant del
Govern a estudiar altres ter-
renys alternatius als elegits per
construir-hi l’ETR i tenint en
compte, també, que els infor-
mes sĂłn favorables, segons diu
el Govern. Des de la plataforma
veĂŻnal es va remarcar que els re-
presentants polĂ­tics consideren
que aquesta Ă©s l’Ășnica via per
ajudar les demandes del col-
lectiu, ja que Ă©s l’Ășnica que tĂ©
opcions de prosperar, tenint en
compte que plantejar una ubica-
ciĂł alternativa com ha fet el Par-
tit SocialdemĂČcrata segurament
serĂ  rebutjada.
Des de la plataforma Aldo-
sa Veïns es va avançar que, tot
i que encara han de valorar
aquesta proposta, qualsevol
aportaciĂł que es faci per millo-
rar el projecte serĂ  ben rebuda
per part del col·lectiu. “No Ă©s la
millor opciĂł, perĂČ Ă©s la menys
dolenta”, van apuntar. El con-
tingut de la reuniĂł amb Naudi i
Camp serĂ  analitzat en una pro-
pera trobada dels habitants de
la urbanitzaciĂł.
Amb tot, l’entitat es mantĂ©
en el convenciment que l’empla-
çament de la instal·lació en un
altre terreny Ă©s la millor opciĂł.
Per aquest motiu, properament
celebraran una visita amb dife-
rents representants polĂ­tics al
bosc de les Paulelles, on el col-
lectiu considera que es podria
ubicar l’ETR.
La Gonarda
RedacciĂł
andorra La veLLa
Naudi i Camp exposen als veĂŻns
la proposta de soterrar l’ETR
JustĂ­cia
El Govern es va congratular
ahir de la decisiĂł del Tribunal
de Corts de mantenir com
a part en el judici de Banca
Privada d’Andorra (BPA) el
Govern, que hi participa com
a acusaciĂł particular. El mi-
nistre portaveu, Jordi Cinca,
va remarcar en la roda de
premsa posterior al consell
de ministres que l’executiu
ha entùs que l’afer BPA ha
afectat l’interùs general i que
per aixĂČ s’havia de personar.
El ministre va recordar que
aquest fet va ser qĂŒestionat
per alguns encausats, perĂČ el
Tribunal de Corts finalment
ha dictaminat que el Govern
tĂ© “tot el sentit de ser-hi”.
Aquestes qĂŒestions prĂšvies
que posaven en dubte la le-
gitimitat del Govern i els ac-
tors civils a la causa judicial
les van presentar les defen-
ses dels processats, i ara po-
den presentar un recurs de
nul·litat a Corts en el termini
de 15 dies. Si el tribunal de-
sestima aquest recurs, a par-
tir d’aquesta decisiĂł tambĂ©
tenen 15 dies per presentar
un nou recurs, perĂČ aquesta
vegada haurĂ  de ser al Tri-
bunal Constitucional. Unes
accions que ara estudien des
dels despatxos els advocats
de les defenses i que, segons
van informar alguns dels lle-
trats, no van descartar.
El Govern
celebra
mantenir-se al
judici de BPA
RedacciĂł
andorra La veLLa
Tot i que França sempre ha po-
sat a sobre de la taula la deman-
da de reduir el diferencial del
preu del tabac, mai ha plantejat
al Principat aquesta exigĂšncia
a canvi d’acceptar un perío-
de transitori de 30 anys per a
aquest sector. Ho va dir ahir el
ministre portaveu, Jordi Cinca,
que va assegurar que en cap do-
cument relatiu a l’acord d’asso-
ciació hi ha cap mena d’incidùn-
cia sobre la fiscalitat del tabac.
Cinca va afegir que el que ha
ofert el Govern Ă©s que hi hagi
un esment explĂ­cit del compro-
mĂ­s de seguir lluitant contra el
tràfic il·lícit, i va defensar que el
preu del tabac ha de ser compe-
titiu, sense ser agressiu amb els
països veïns, ja que el comerç
viu d’aquest diferencial.
El ministre portaveu també
va informar que els fabricants
de tabac ja fa temps que han
plantejat fixar uns preus mĂ­-
nims de venda al pĂșblic, una
mesura que consideren que Ă©s
la millor forma de lluitar contra
el contraban. Aquesta propos-
ta estĂ  sent ara analitzada pel
Govern, va dir Cinca, que va
exposar que caldrĂ  veure si aca-
ba prosperant o no. El ministre
va indicar que en el cas de ser
adoptada hauria de ser viable
per tots els sectors implicats, Ă©s
a dir, els colliters, els fabricants
i també el comerç. Cinca va cele-
brar que el sector industrial faci
una proposta en aquest sentit,
al mateix temps que va declarar
que Ă©s una bona notĂ­cia que to-
tes les parts implicades pensin
que cal lluitar contra el contra-
ban.
Cinca també es va referir a la
reuniĂł que dimarts i ahir hi va
haver a Brussel·les, en quÚ hi va
haver la darrera ronda de con-
verses per tancar el capĂ­tol de la
lliure circulaciĂł de mercaderies
en el marc de les negociacions
de l’acord d’associació amb la
UE. En aquesta trobada també
hi van prendre part MĂČnaco i
San Marino, i per aixĂČ la qĂŒestiĂł
del tabac no es va tractar, tenint
en compte que Ă©s un tema que
afecta especĂ­ficament Andorra.
Cinca va explicar que ja s’han
començat a fer les primeres pre-
sentacions de la lliure circulaciĂł
de capitals, un indici que aquest
capĂ­tol estĂ  arribant a la fi. De
fet, l’objectiu Ă©s que al març tot
el que afecta la lliure circulaciĂł
de mercaderies ja estigui tancat.
El ministre es va mostrar confi-
at que en aquest àmbit s’arriba-
rĂ  a una soluciĂł favorable per a
Andorra i que s’aconseguirà un
perĂ­ode transitori per al tabac
de 30 anys, “molt per damunt
del que altres preveien”. Un al-
tre aspecte que cal tancar serĂ 
la fusió de l’acord duaner amb
l’acord d’associació.
Cinca reitera que l’acord no tĂ© cap
incidĂšncia en la fiscalitat del tabac
Anuncia que el Govern estĂ  analitzant la proposta dels fabricants de fixar uns preus mĂ­nims
negociaciĂł amb la Ue
El ministre portaveu, Jordi Cinca, en la compareixença posterior al consell de ministres.
Jonathan GiL
M.S.C.
andorra La veLLa
Cinca espera que es
pugui aconseguir el
perĂ­ode transitori de
30 anys
Una de les accions de la Plataforma Aldosa VeĂŻns.
Jonathan GiL
ANDORRA8 Dijous, 1 De febrer Del 2018
El consell de ministres va
aprovar ahir el decret del re-
glament del Premi nacional
que per a aquest curs 2017-
2018 presenta diverses nove-
tats, segons va informar el mi-
nistre portaveu, Jordi Cinca.
El principal canvi del pre-
mi Ă©s que evoluciona cap a
una figura mĂ©s autĂČnoma i
menys subjecta al sistema
d’ajuts a l’estudi. La voluntat
Ă©s que esdevingui un estĂ­mul
per accedir i progressar en
l’ensenyament superior, perĂČ
també una recompensa que
reconegui i premiï l’esforç dels
alumnes que finalitzen el bat-
xillerat amb les millors notes.
Per aquest motiu, el premi a
l’excel·lĂšncia s’atorga pel mĂšrit
acadĂšmic dels alumnes, sense
tenir en compte factors soci-
oeconĂČmics, i Ă©s compatible
amb qualsevol altre ajut naci-
onal i internacional que pugui
percebre la persona guardo-
nada. AixĂ­ mateix, els diners
seran de lliure disposiciĂł per a
tots els alumnes premiats.
Aquest curs s’assigna una
dotaciĂł de 3.000 euros per a
cadascun dels alumnes guar-
donats. A més, als estudiants
premiats se’ls pagaran les des-
peses de matrĂ­cula per cursar
estudis de formaciĂł professio-
nal superior o de primer cicle
universitari, a Andorra o a
l’estranger.
El Premi nacional a l’estudi,
deslligat del sistema d’ajuts
Ensenyament
RedacciĂł
andorra la vElla
La Batllia ha desestimat final-
ment la denĂșncia que l’Associa-
ció Protectora d’Animals, Plan-
tes i Medi Ambient (Apapma)
va presentar perquù s’inves-
tigués la presumpta comissió
dels delictes de prevaricaciĂł,
malbaratament de cabals pĂș-
blics, corrupciĂł, falsedat docu-
mental i d’abusos en l’exercici
de la funciĂł pĂșblica arran del
sobrecost que es va produir en
les obres de construcciĂł del
forn incinerador de la Comella.
En l’aute, el tribunal considera
que els delictes que es demana-
va que s’investiguessin ja han
prescrit.
AixĂ­ ho va indicar ahir el
president d’Apapma, Carles
Iriarte, que va confirmar que
es presentarĂ  un recurs al Tri-
bunal de Corts contra el pro-
nunciament de la Batllia, en el
qual s’incidirà en la vulneració
del dret d’accĂ©s a la jurisdicciĂł.
La demanda d’Apapma,
dirigida contra persones o
persones desconegudes, es
va presentar sobre la base de
les conclusions de l’auditoria
portada a terme per KPMG el
2010 a petició de l’aleshores
executiu socialdemĂČcrata de
Jaume Bartumeu, una audi-
toria que l’entitat no va poder
obtenir fins més de dos anys
desprĂ©s d’haver-la reclamada
per primera vegada.
Precisament, aquest perĂ­-
ode de temps ha estat “clau”,
segons va apuntar Iriarte, que
es va mostrar convençut que si
haguĂ©s pogut accedir a l’audi-
toria amb anterioritat potser
els delictes que se sol·licitava
investigar no haurien prescrit.
En aquest sentit, el president
d’Apapma va recordar la sen-
tùncia que reconeixia a l’enti-
tat ecologista el dret a accedir
a la informaciĂł i va assegurar
“no entendre” per quù des del
Govern es va tardar més de
dos anys en qĂŒestions judici-
als i burocrĂ tiques per lliurar
una informació que “s’hauria
d’haver donat des de l’inici”.
Desestimada la demanda contra
el forn d’Apapma, que recorrerà
Batllia
M.S.
andorra la vElla
El Partit SocialdemĂČcrata crea-
rĂ  un grup de treball intern per
poder abordar la problemĂ tica
dels adolescents i joves en si-
tuacions de risc, especialment
aquells que pateixen addiccions
a les drogues o a l’alcohol. La in-
tenciĂł Ă©s poder avaluar quines
mesures i actuacions es poden
prendre per abordar aquesta
delicada qĂŒestiĂł i incloure-les
en les propostes programĂ ti-
ques de la formaciĂł.
Aquest, segons va informar
la formaciĂł, va ser un dels com-
promisos adoptats durant la
primera de les reunions polĂ­ti-
ques que se celebraran regular-
ment a les diferents parrĂČquies,
i que es van iniciar dimarts al
vespre a Andorra la Vella.
La trobada va comptar amb
la participació d’una seixantena
de persones. Hi van intervenir,
per part del PS, el president de
la formaciĂł i conseller general,
Pere López, la també parlamen-
tĂ ria Rosa Gili, i les conselleres
de PS+Independents al ComĂș
d’Andorra la Vella, Dolors Car-
mona i LĂ­dia Samarra. Diver-
sos assistents van posar sobre
la taula la problemĂ tica dels
joves afectats per addicions a
substĂ ncies estupefaents, so-
bretot pel fet que els recursos
que es dediquen a Andorra per
atendre aquestes situacions
sĂłn clarament insuficients. Per
exemple, es va remarcar que no
hi ha cap centre especialitzat al
país per atendre els casos més
greus i, per tant, aixĂČ obliga a
derivar-los a instal·lacions de
l’estranger, fet que pot suposar
un trasbals per a les famĂ­lies.
LĂłpez va explicar que fa
temps que des del Consell Ge-
neral s’està seguint amb molta
atenciĂł aquesta situaciĂł, amb
preguntes i demandes d’infor-
maciĂł sobre la qĂŒestiĂł formu-
lades pels parlamentaris social-
demĂČcrates. TambĂ© va recordar
que, durant la negociaciĂł per
la reforma de les competĂšncies
comunals, es va defensar que
aquesta matĂšria havia de ser
responsabilitat del Govern.
La reuniĂł polĂ­tica, perĂČ, va
abordar més temes. Així, les
conselleres comunals van expli-
car la posiciĂł de la formaciĂł pel
que fa a la reforma de l’avingu-
da Meritxell i van dir que l’ele-
vada inversió prevista “tindrà
repercussions a altres zones de
la parrĂČquia” que tambĂ© ne-
cessiten actuacions urgents.
Justament, es va demanar pĂș-
blicament que la gent els faci
arribar denĂșncies de zones o
llocs degradats. Per fer-ho es
podran fer servir els perfils a les
xarxes socials de la formaciĂł o
un nĂșmero de WattsApp que es
posarĂ  en marxa en breu. Tam-
bé es va anunciar la realització
de visites a diferents punts de la
parrĂČquia cada dilluns a la tarda
per poder comprovar en perso-
na quina Ă©s la situaciĂł.
Sobre les fortes inversions
previstes, LĂłpez va voler aler-
tar que “les obres les paguem
els ciutadans”, i va recordar que
aixĂČ es tradueix en el fet que
“ens costen mĂ©s cars alguns ser-
veis, com els aparcaments o els
Serradells, i es posen en qĂŒestiĂł
molts d’altres de pĂșblics”. So-
bre aquest punt, Carmona va
denunciar que “el model de la
majoria de DA Ă©s que si un ser-
vei no dona benefici, es tanca el
xiringuito, i si ja el fan privats es
tanquen perquù no se’ls vol fer
la competùncia”.
Els assistents també van
expressar la preocupaciĂł pel
projecte faraĂČnic que suposa
l’edifici The Cloud, així com
pels efectes que poden tenir les
lleis que estĂ  impulsant DA en
matĂšria laboral, tant pel que fa
al sector pĂșblic com al privat.
LĂłpez va criticar que, amb to-
tes dues legislacions, “el Govern
no ha tingut en compte els sin-
dicats” i que â€œĂ©s un model ela-
borat només per a una part de
l’empresariat”.
El PS crearĂ  un grup per abordar el
problema de joves amb addiccions
Una seixantena de persones assisteixen a la reuniĂł parroquial celebrada a Andorra la Vella
Partits
RedacciĂł
andorra la vElla
Els dirigents del Partit SocialdemĂČcrata instants abans d’iniciar la reuniĂł.
Partit socialdEmĂČcrata
PolĂ­tica
DemĂČcrates per Andorra
considera que la fĂłrmula de
cooperaciĂł plantejada des de
la Taula transversal per a l’oci
nocturn del Pas de la Casa Ă©s
l’“eina clau” per trobar soluci-
ons, de forma consensuada, a
la problemĂ tica dels aldarulls
nocturns i valora de “forma
positiva” la implicació de to-
tes les parts, aixĂ­ com la capa-
citat d’haver aconseguit crear
un espai de concertaciĂł per
posar en comĂș la visiĂł que
cada agent té del problema
i consensuar les accions que
cal emprendre.
AixĂ­ ho va assegurar ahir
DA en un comunicat en quĂš
defensa l’abordatge d’aques-
ta qĂŒestiĂł com “el model ex-
trapolable a altres reptes de
país” que poden ser realitza-
bles amb un treball coordinat
entre Govern i comuns i la in-
tervenciĂł dels agents privats
concernits. AixĂ­, pels demĂČ-
crates, la reuniĂł de dimarts
passat al Pas â€œĂ©s la prova” que
la fĂłrmula de la correspon-
sabilitat â€œĂ©s la mĂ©s eficient
i justa”. En aquest sentit, la
formaciĂł es mostra conven-
çuda que la tasca iniciada ja
la primavera passada acabarĂ 
comportant una millora de la
situaciĂł al Pas.
DA defensa
la tasca
transversal per
a l’oci al Pas
RedacciĂł
andorra la vElla
ANDORRA 9Dijous, 1 De febrer Del 2018
* Consulta condicions al teu gestor o al web de la promociĂł.
Torna La Cistella dels teus Somnis
AMB MÉS OPORTUNITATS I MÉS PREMIS!
Encistella des del mig del camp
i guanya el premi de la teva vida.
VOLS GUANYAR
100.000€?*
Descobreix totes les novetats a
lacistelladelsteussomnis.ad
Des del Govern s’ha creat una
taula especĂ­fica que treballa la
modificaciĂł del Codi de circu-
laciĂł, una assignatura pendent
que s’arrossega des de fa molt
de temps. L’executiu Ă©s consci-
ent que s’ha de canviar, perĂČ no
marca cap data lĂ­mit per fer-ho.
Des del departament de segure-
tat viĂ ria de la policia conside-
ren que â€œĂ©s important l’actualit-
zació” del Codi de circulació, que
data de l’any 1999 (amb nomĂ©s
una actualitzaciĂł puntual el
2014), i destaquen que sobretot
s’ha de canviar l’import de les
sancions.
De fet, si es mira el Codi de
circulaciĂł, el rĂšgim sancionador
marca el preu de les multes en
les antigues pessetes. No només
s’ha de canviar la moneda a eu-
ros, sinĂł que des del cos policial
consideren que els imports sĂłn
massa baixos i, per tant, poc dis-
suasoris.
multes irrisĂČries
Exemples n’hi ha molts. En
destaquen alguns de rellevants:
la multa per no portar el cintu-
rĂł posat Ă©s de 18 euros (unes
3.000 pessetes, segons el ma-
teix Codi); per circular fins a
40 km/h per sobre del lĂ­mit de
velocitat establert a la via, de 60
euros; per conduir d’una mane-
ra temerĂ ria que pugui posar en
perill persones, 300 euros; i per
parlar pel mĂČbil mentre s’estĂ 
conduint, 18 euros. Es tracta de
quantitats molt inferiors a les
de sancions dels codis de circu-
laciĂł de les regions veĂŻnes. A Es-
panya, per exemple, parlar pel
mĂČbil conduint pot costar mĂ©s
de 100 euros de multa.
A més, el Codi de circulació
ha d’afegir altres aplicatius tec-
nolĂČgics i altres operacions que
el 1999 no existien i ara sĂ­. AixĂ­
doncs, per fer que sigui un rĂšgim
sancionador amb unes termino-
logies i un cost de multes més
actuals, es considera rellevant
aquesta modificaciĂł del Codi
de circulaciĂł, segons la policia.
Cal recordar que l’actual Codi de
circulaciĂł nomĂ©s s’ha modificat
un cop des del 1999 –va ser el
2014 i nomĂ©s es va afegir l’obli-
gatorietat a circular amb equi-
paments especials en situacions
de neu, amb les sancions cor-
responents, que ja tenen preus
més actualitzats, com 180 eu-
ros per als vehicles que no circu-
len amb equipaments amb neu
a la calçada. També van canviar
un altre article sobre la vigĂšncia
de llicĂšncies de conduir i certs
permisos de ciclomotors, aixĂ­
com la norma dels vehicles que
es poden matricular i inscriure
al registre.
La policia considera prioritari
actualitzar l’import de les multes
El Govern treballa en la modificaciĂł del Codi de circulaciĂł perĂČ sense termini
Seguretat viĂ ria
Els imports de les sancions de circulaciĂł sĂłn molt inferiors als de les regions veĂŻnes.
jonathan gil
P.G.
andorra la vella
euros per conducciĂł
temerĂ ria que pugui
posar en perill
persones o coses
300
euros per parlar pel
mĂČbil mentre es
condueix, o per no
dur el cinturĂł posat
18
euros per conduir
fins a 40km/h per
sobre del lĂ­mit de
velocitat de la via
60
ElscomunsdelaMassanaiEscal-
des-Engordany reclamen 58.138
euros en sancions de circulaciĂł.
D’aquesta quantitat, 13.881 eu-
ros corresponen a la corporaciĂł
massanenca i 44.257, a l’escal-
denca, segons publica aquest
dimecres el ButlletĂ­ Oficial del
Principat d’Andorra (BOPA). En el
cas de la Massana, s’ha publicat
l’edicte davant la impossibilitat
de procedir a la notificaciĂł per-
sonal. D’acord amb el Reglament
de procediment per a les sanci-
ons d’estacionament i circulació
imposades pel ComĂș, es disposa
d’un termini de deu dies hàbils, a
comptar de la data de publicaciĂł
de l’edicte, per presentar davant
el ComĂș les al·legacions que s’es-
timin pertinents. Transcorregut
aquest termini, els expedients
seran tramesos a la Junta de Go-
vern del ComĂș per a la seva re-
soluciĂł. A Escaldes-Engordany,
disposen d’un termini de quinze
dies per consultar l’expedient
sancionador al departament de
CirculaciĂł, AtenciĂł Ciutadana.
Transcorregut el termini sense
que la persona interessada hagi
presentat al·legacions sobre el o
els constatats d’infracció que li
han estat notificats, es conside-
rarà resolt l’expedient. Esgotat
el termini d’un mes, sense que
l’interessat hagi procedit al pa-
gament de l’import de la sanció
o del total de les sancions confir-
mades i sense que hagi formulat
recurs, es procedirĂ  al cobrament
del seu import per via d’execució
forçosa.
La Massana i Escaldes
reclamen 58.138 € de multes
redacciĂł
andorra la vella
ANDORRA10 Dijous, 1 De febrer Del 2018
AVÍS
Per tal de donar compliment al que disposa l’article 13 del Reglament electoral de la Cambra de Comerç,
IndĂșstria i Serveis d’Andorra, la Junta Electoral ordena la publicaciĂł de les llistes definitives d’electors
corresponent als col·legis electorals segĂŒents:
‱	 amb	un	representant,	els	col·legis	electorals	nĂșm.	1,	4,	5,	7,	9,	11,	14,	16,	17,	20	i	21.
‱	 amb	dos	representants,	el	col·legi	electoral	nĂșm.	3.
Llistes	que	romandran	exposades	a	la	seu	de	la	Cambra	a	partir	del	dia	25	de	gener	del	2018.
Així	mateix,	d’acord	amb	l’article	9	del	Reglament,	els	electors	interessats	a	presentar-se	com	a	candidats	
podran	fer-ho	dins	els	13	dies	hĂ bils	segĂŒents	a	partir	del	dia	25	de	gener	del	2018.
La presentació de candidatures es fa per escrit, formalitzant un imprÚs que facilita el Registre de Comerç
i	IndĂșstria	del	Ministeri	d’Economia,	Competitivitat	i	InnovaciĂł	(camĂ­	de	la	Grau,	edif.	Prat	del	Rull,	
4t.-4a.,	d’Andorra	la	Vella),	i	personalment	pel	signatari	de	la	candidatura,	el	qual	certifica,	per	decla-
raciĂł	jurada	o	per	promesa,	que	totes	les	firmes	sĂłn	verĂ­diques,	sota	la	seva	responsabilitat.	Les	firmes	
il·legibles	han	de	reproduir-se,	a	sota	de	cada	una,	amb	caràcters	de	lletra	llegibles.	Cap	candidatura	no	
és	vàlida	si	no	és	avalada	per	dos	electors	del	mateix	col·legi	electoral.
Per	a	qualsevol	aclariment	o	informaciĂł	complementĂ ria	truqueu	a	:
GOVERN	D’ANDORRA	–	Departament	de	Comerç	:	87.57.00
CAMBRA	DE	COMERÇ,	INDÚSTRIA	I	SERVEIS	:	80.92.92
Una seixantena d’investigadors
de la Universitat de Saragossa,
el Servei MeteorolĂČgic de Cata-
lunya, MĂ©tĂ©oFrance, l’AgĂšncia
Estatal de Meteorologia d’Es-
panya, el Centre d’Études Spa-
tiales de la Biosphùre, l’Institut
Pirenaic d’Ecologia i el Centre
d’Estudis de la Neu i de la Mun-
tanya d’Andorra van participar
ahir en el primer workshop del
projecte Climpy, que estudia les
bases de dades climĂ tiques del
Pirineu.
L’objectiu d’aquest estudi
Ă©s donar continuĂŻtat al que va
fer l’Observatori Pirinenc del
Canvi Climàtic (OPCC) a través
de dades climĂ tiques mensu-
als entre el 1950 i el 2010. Els
resultats d’aquest estudi van
determinar que des del 1950
les temperatures al Pirineu han
augmentat una mitjana de 0,2
graus per dĂšcada, i les precipi-
tacions s’han reduït entre 2 i
2,8 mm cada any. A través del
projecte Climpy s’estudiaran
les bases de dades a nivell di-
ari i s’ampliarà el període fins
al 2015. A més, també es crea-
rĂ  una malla de dades entre el
1981 i el 2015. D’aquesta ma-
nera, es podran extreure uns
resultats més afinats i es po-
dran estudiar millor les dades
extremes, per analitzar més a
fons, per exemple, els perĂ­odes
de sequera o episodis com els
aiguats del 1982.
Marc Prohom, del Servei Me-
teorolĂČgic de Catalunya, va ex-
plicar que actualment les dades
estan seguint els diferents pro-
cessos de control de qualitat,
perĂČ que els primers resultats
confirmen la tendùncia a l’alça
de les temperatures, que pot ser
fins i tot més accentuada per-
quĂš entre el 2010 i el 2015 van
ser anys cĂ lids. Pel que fa a pre-
cipitacions, l’estudi de l’OPCC
no va pronosticar una tendĂšn-
cia clara i el nou projecte apun-
ta que van a la baixa, sobretot
al vessant sud del Pirineu, tot i
que Prohom ha destacat que en
alguns punts del vessant nord
les tendĂšncies sĂłn positives.
AixĂ­, tal com va assenyalar
el cap d’àrea de Medi Físic del
Cenma, Marc Pons, a diferĂšn-
cia de les temperatures, que â€œĂ©s
clar que aniran a mĂ©s”, amb les
precipitacions “no Ă©s clar cap on
va la tendĂšncia, sembla que en
general va cap a una disminu-
ciĂł, perĂČ segons les zones pot
variar molt”. Per tant, el nou
projecte “ens permetrà afinar
més i tenir més certituds en les
projeccions”. Precisament, el
fet que Andorra estigui en zona
de transiciĂł pirinenca, entre
el vessant sud i el nord, fa que
sigui un dels punts on és més
difĂ­cil determinar com evoluci-
onaran les precipitacions.
Les bases de dades climĂ ti-
ques del projecte Climpy també
tenen com a novetat l’anàlisi de
la variable de la neu, tal com ha
destacat des del Cenma Lau-
ra Trapero. Les conclusions,
que estaran enllestides a finals
d’any, tambĂ© s’aplicaran a al-
tres projectes relacionats amb
boscos, flora i aigua, per deter-
minar els possibles impactes
que tindrĂ  el canvi climĂ tic en
aquests Ă mbits.
La jornada va ser inaugurada
pel ministre d’Educació i Ense-
nyament Superior, Eric Jover,
que va destacar la importĂ ncia
del treball conjunt entre tots els
territoris del Pirineu, ja que “el
canvi climàtic no entén de fron-
teres administratives”. Jover,
que prové precisament del món
de la recerca en aquest Ă mbit,
va recordar que durant aques-
ta legislatura els pressupostos
associats a la recerca s’han gai-
rebé duplicat i, a més, creu que
els recursos que es destinen a
projectes sobre canvi climĂ tic
s’han d’incrementar, tenint en
compte l’efecte que tĂ© en zones
de muntanya i, especialment,
en paĂŻsos on el turisme de neu
té un pes important.
El projecte Climpy estĂ  fi-
nançat amb fons europeus a
través del programa Poctefa, i
el ministre va recordar que les
entitats andorranes, tot i po-
der-hi participar, no es poden
beneficiar de fons europeus, de
manera que el Govern va crear
uns ajuts complementaris per
a les entitats andorranes que
prenen part en projectes amb
finançament de la UE.
Canvi climĂ tic
Un moment de la jornada de treball sobre canvi climàtic, que va inaugurar el titular d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover.
agĂšnCies
AgĂšncies
andorra la vella
Un estudi apunta a una disminuciĂł
de les precipitacions al Pirineu
Una seixantena d’investigadors es reuneixen en el primer ‘workshop’ del projecte Climpy
Josep Àngel MortĂ©s rep la
visita del raonador del ciutadĂ 
desprĂ©s de les visites al ComĂș d’andorra la vella i encamp,
el raonador del ciutadĂ , Marc vila, va visitar ahir el ComĂș
d’ordino, on va ser rebut pel cĂČnsol major, Josep Àngel MortĂ©s,
amb qui va mantenir una reuniĂł per intercanviar impressions,
segons va informar el ComĂș d’ordino en un comunicat. vila es
va incorporar al cĂ rrec el 4 de desembre passat en substituciĂł
de l’encampadà Josep rodríguez.
CoMĂș d’ordino
institucions
ANDORRA 11Dijous, 1 De febrer Del 2018
Els treballadors per compte
propi paguen a la CASS una co-
titzaciĂł que es fixa a partir del
salari global mensual mitjĂ  co-
titzat pel conjunt de persones
assalariades a la CASS durant el
2017. Tal com va publicar ahir
el ButlletĂ­ Oficial del Principat
d’Andorra (BOPA), aquest salari
mitjĂ  va ser de 2.062,16 euros
mensuals (2.041,35 euros l’any
anterior). A partir d’aquí, un
10% d’aquest import Ă©s el que
els autĂČnoms hauran de pagar a
la branca general de la CASS, i
un 12% a la branca jubilaciĂł, fet
que suposa 206,22 euros en el
primer cas, i 247,46 en el segon,
tal com informa un segon edic-
te publicat aquest dimecres al
BOPA. Sumat fa 453,68 euros,
fet que suposa un increment de
4,58 euros més que la cotització
del 2017.
AixĂ­ mateix, al mateix edicte
s’informa del valor del punt de
jubilació per a l’any 2018 en el
cas d’aquests treballadors au-
tĂČnoms. S’ha fixat el preu de
venda del punt en els 2,23634
euros, i el de compra en els
21,46886 euros.
Cal tenir en compte, amb tot,
que els autĂČnoms poden accedir
a cotitzacions reduĂŻdes per no
haver de pagar els 453,68 euros
mensuals. En concret, poden
cotitzar un 75% de la quota to-
tal els autĂČnoms que es trobin
dins dels primers dos anys de
l’inici de la seva activitat, o amb
un resultat de l’exercici anterior
inferior a 24.000 euros, amb
una xifra de negoci inferior a
300.000 euros o a 150.000 eu-
ros en el cas dels serveis profes-
sionals i empresarials. En el cas
dels autĂČnoms que faci menys
d’un any que han iniciat la seva
activitat o amb un resultat de
l’exercici anterior inferior a
12.000 euros, es poden acollir a
una reducciĂł del 50%.
Els autĂČnoms pagaran 453,68
euros mensuals aquest 2018
L’increment respecte de la cotitzaciĂł de l’any passat Ă©s de 4,58 euros
Seguretat social
La seu de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).
JONATHAN GIL
RedacciĂł
ANdOrrA LA veLLA
Durant el 2017 l’àrea d’atenció al
pĂșblic de la CASS ha reduĂŻt de 10
a7minutseltempsd’esperamitjà
per taula ràpida, i de 16 a gairebé
12 minuts per trĂ mits generals.
A mĂ©s, la CASS informa que l’es-
pera mitjana per demandes del
100%passadels5,8minutsa4,9,
iperpensionsde8a7minuts.En
total durant el 2017 s’han realit-
zat 128.528 atencions, i 59.480
trucades telefĂČniques. Pel que fa
als pins per accedir a la part pri-
vada dels assegurats s’han incre-
mentat un 18% i han arribat a
23.085. La figura de l’administra-
tiva social ha gestionat 237 casos
des de juny.
L’atenció al
pĂșblic de la
CASS redueix el
temps d’espera
RedacciĂł
ANdOrrA LA veLLA
ANDORRA12 Dijous, 1 De febrer Del 2018
El cĂČnsol major de Sant JuliĂ  de
LĂČria, Josep Miquel Vila, va des-
tacar que l’informe de Naturlàn-
dia sobre l’accident que va patir
la dona de 54 anys aquest diu-
menge passat demostra que els
protocols estaven “funcionant”
en el moment en quĂš es va pro-
duir l’accident i que la dona no
duia el cinturĂł cordat, tot i que
es desconeix per quin motiu. Vila
va remarcar que lamenta els fets
ocorreguts i que a la corba ante-
rior d’on es va produir l’accident
la dona ja no duia el cinturĂł cor-
dat. A més, sembla que va caure
per la part interior de la corba i
no per l’exterior, fet que hauria
estat el normal per la velocitat.
Vila va detallar també que
les persones de les 50 vagonetes
anteriors i de les 50 posteriors
sĂ­ que duien el cinturĂł, ja que li
consta que “es força” que la gent
el porti. El conseller de l’oposició
Joan Albert Farré va destacar
que havien plantejat la pregunta
en la sessiĂł de consell de comĂș ja
que “cada vegada que algĂș es fa
mal” els “preocupa”, i que havien
fet la pregunta per verificar que
es fa un “veritable control i no hi
ha dubtes en l’aplicació” dels pro-
tocols de seguretat.
D’altra banda, el ComĂș va
aprovar ahir, amb el vot en con-
tra de l’oposició, el pressupost
per al 2018. Es preveuen uns
ingressos de 12.744.110 euros
i unes despeses de 12.742.608
euros; Ă©s a dir, un superĂ vit de
1.502 euros. Les inversions re-
als estan xifrades en 1.161.900
euros, fet que suposa una da-
vallada del 17,6% respecte del
pressupost del 2017, quan va ser
d’1.410.549 euros.
El conseller de Finances i Ad-
ministraciĂł, Joan GĂłmez, va
destacar que es tracta d’un pres-
supost en quù s’ha fet “un esforç
de contenció” i s’ha volgut ser
“prudent”. Vila, de la seva ban-
da, va reconĂšixer que els hau-
ria agradat que hagués estat un
pressupost mĂ©s “expansiu” i que
hagués suposat una millora dels
serveis per als ciutadans, perĂČ
també va recordar que no po-
dien fer “gaires inversions fins
que la parrĂČquia surti de la lĂ­nia
de risc”, i va recordar que quan
Camprabassa pugui pagar “els
seus propis deutes” la situació es
podrĂ  reconduir.
La partida més important en
el marc de les inversions sĂłn els
574.0000 euros que es destinen
a la millora de vies pĂșbliques,
camins, carreteres secundĂ ries i
altres espais. Vila va destacar que
en aquestes partides es troba re-
collit el projecte de rĂ fting, ja que
espreveuacabarlanetejadelriui
a la part lateral poder fer la conti-
nuaciĂł del passeig del riu fins a la
Riberola. També va destacar que
es “reactivaran urbanitzacions”.
A més, es destinaran 230.000
euros a millores de construcciĂł
d’edificis, tal com consta a la me-
mĂČria del pressupost, i uns altres
100.000 a la rehabilitaciĂł de ca-
nonades d’aigua. Pel que fa a les
societats, NaturlĂ ndia rebrĂ  un
milió d’euros, i Sasectur i l’escola
bressol, 696.667.
Quant a les despeses, cal des-
tacar que la de personal serĂ 
de 4.664.751 euros, amb una
davallada de l’1,5% respecte
de l’any anterior. Precisament
en aquest apartat, Farré va
preguntar a la majoria sobre
l’augment de l’IPC als sous dels
treballadors i el cĂČnsol va res-
pondre que es farà “quan sigui
oportĂș”. D’aquesta manera, va
remarcar que el fet que no esti-
gui recollit al pressupost no vol
dir que no es faci aquesta puja-
da. L’oposició va votar en con-
tra del pressupost, ja que, tal
com va dir Farré, no van poder
participar en la seva elaboraciĂł
i, a més, van criticar el fet que
la inversiĂł davalli. AixĂ­, va con-
cloure que “el poble ho acusarà”,
ja que la manca d’inversió pot
acabar “provocant un retard en
el creixement”. A mĂ©s, va posar
en relleu que no coneixen “els
principals projectes d’inversió”;
va afegir que, per exemple, “no
saben res” de Camprabassa, i
que no estan clares les partides
que es destinaran al rĂ fting.
Vila afirma que els protocols es van
complir en l’accident del Tobotronc
Sant Julià aprova un pressupost equilibrat, amb una davallada de les inversions d’un 17,6%
Consell de comĂș
Un moment de la sessiĂł de consell de comĂș feta ahir a la tarda a Sant JuliĂ  de LĂČria.
agĂšnCies
AgĂšncies
andorra la vella
Punt de Trobada
La Batllia ha sentenciat que
els actuals arrendataris del
centre comercial Punt de
Trobada, societat de la famĂ­-
lia Cachafeiro, han de deixar
l’edifici. La batlle ha donat
aixĂ­ la raĂł a la societat Cosp,
de la famĂ­lia Mallol, que va
presentar una denĂșncia en
finalitzar el contracte de
lloguer el 2015. Segons va
informar la RĂ dio i TelevisiĂł
d’Andorra, la defensa dels
Cachafeiro ha anunciat re-
curs al Tribunal Superior en
considerar que es produeix
un frau a la competĂšncia i es
vulnera la propietat comer-
cial de la famĂ­lia Cachafeiro,
que ha portat el negoci du-
rant 27 anys. Segons Jorda-
na, els seus defensats tenen
per contracte dret d’arren-
dament preferent sobre la
propietat un cop acabat el
perĂ­ode.
Els Cachafeiro
recorreran la
sentĂšncia de
la Batllia
RedacciĂł
andorra la vella
agents immobiliaris
El Govern ha aprovat la con-
vocatĂČria d’una nova prova
d’aptitud per exercir la pro-
fessió d’agent i gestor im-
mobiliari. El període d’ins-
cripciĂł estarĂ  obert del 22
de febrer al 22 de març, i la
prova d’examen tindrà lloc el
29 de juny a les 10 del matĂ­ a
la seu de la Universitat d’An-
dorra. Els candidats es po-
dran presentar a un mĂ xim
de tres convocatĂČries.
Convocada una
prova d’aptitud
Parla
catalĂ 
Envia un SMS* al 515 amb la paraula clau
CINECAT i et regalarem, una entrada per
veure la pel·lícula Cavernícola, que es
projectarĂ  als Cinemes Illa Carlemany a
partir del dia 2 de febrer.
Govern d’Andorra
El Servei de
PolĂ­tica
LingĂŒĂ­stica i el
BonDia et conviden a
veure cinema en
catalĂ .
El Servei de
PolĂ­tica
LingĂŒĂ­stica i el
BonDia et conviden a
veure cinema en
catalĂ .
Tenim entrades per als primers missatges
rebuts. Passa a recollir la teva invitaciĂł al BonDia
abans que s’acabin!
Tenim entrades per als primers missatges100
ANDORRA 13Dijous, 1 De febrer Del 2018
Andorra Telecom va presentar
ahir el novĂš SalĂł del Videojoc,
que es farĂ  del 16 al 18 de febrer
al Prat del Roure d’Escaldes-En-
gordany. L’edició d’enguany no
nomĂ©s oferirĂ  als visitants l’op-
ciĂł de provar les darreres nove-
tats del mercat, sinĂł que apro-
fundirĂ  en la vessant formativa
amb una sùrie d’activitats paral-
leles per iniciar els estudiants
en les possibilitats laborals
que ofereix un sector de gran
creixement. El Saló s’amplia a
noves localitzacions, com sĂłn
la Universitat d’Andorra, el cen-
tre comercial i els cinemes Illa
Carlemany o el Museu World
Champions, amb la missiĂł de
posicionar-lo com un aparador
del sector, ampliar-ne el pĂșblic
i donar-lo a conĂšixer entre els
visitants.
Sota el tĂ­tol genĂšric de Fes de
la teva passiĂł la teva professiĂł, la
Universitat d’Andorra (UdA) i
Andorra Telecom han organit-
zat un seguit de cinc activitats
adreçades a pĂșblics diferenciats.
La primera tindrĂ  lloc a la ma-
teixa Universitat d’Andorra el
dia 15 de febrer i serĂ  impartida
per professors de l’U-Tad Cen-
tro Universitario de TecnologĂ­a
i Arte Digital, que introduiran
els estudiants de FormaciĂł Pro-
fessional i universitaris al mĂłn
del disseny, la programaciĂł i les
possibilitats professionals que
ofereixen els videojocs. També
des de la perspectiva més pro-
fessional hi haurĂ  una taula ro-
dona d’experts en desenvolupa-
ment de videojocs als cinemes
Illa Carlemany, titulada Video-
jocs i animaciĂł: el mĂłn indie vs el
mĂłn professional, amb la parti-
cipació de l’U-TAD, el professor
d’institut Quim SabatĂ©, que ha
desenvolupat jocs amb els seus
alumnes, i el desenvolupador
Jaime Domínguez, de l’empresa
KaleidoGames.
Dues activitats més, adreça-
des a infants, versen sobre pro-
gramaciĂł jĂșnior de videojocs i
robĂČtica en famĂ­lia, i tindran
lloc divendres a la tarda i dis-
sabte al matĂ­ al Prat del Roure
i l’Illa Carlemany. Finalment,
tambĂ© l’Illa Carlemany acull
el taller organitzat pel Museu
Carmen Thyssen Have an Art
Day sobre el quadre pixelat, que
permet els infants percebre el
píxel des del punt de vista d’un
pintor.
La col·laboraciĂł amb l’ambai-
xada francesa servirĂ  per mos-
trar alguns dels interessants
videojocs creats en aquest paĂ­s.
Masseka Game Studio, una em-
presa independent amb seu a
Tolosa, presentarĂ  el joc per a
plataformes mĂČbils Kissoro, ba-
sat en un joc africà mil·lenari,
variant de l’awale, i de gran in-
terĂšs pedagĂČgic. Zero Games
Studios, una empresa situada
a la regió de París, avançarà en
primĂ­cia al SalĂł el seu nou joc
Total World War, que sortirĂ 
al mercat per a PC, Nintendo
Switch i en versiĂł dispositiu
mĂČbil.
Des de la vessant merament
lĂșdica, el SalĂł disposarĂ  de 13
zones i 93 posicions de joc. En-
tre les novetats hi ha l’aposta
clara pels e-sports i la potenci-
aciĂł de la realitat virtual i els
simuladors de motor. El SalĂł
compta amb dues modalitats de
tornejos: en lĂ­nia i presencials.
Els tornejos en lĂ­nia es dispu-
ten en les setmanes prĂšvies. Els
presencials se celebraran du-
rant les jornades del SalĂł.
El SalĂł del Videojoc mostrarĂ  les
sortides professionals del sector
Els visitants tindran la possibilitat de provar les darreres novetats del mercat
Tecnologies
El Saló se celebrarà del 16 al 18 de febrer en diversos emplaçaments.
andorra Telecom
RedacciĂł
andorra la vella
Els alumnes de l’Escola Andor-
rana de segona ensenyança
d’Ordino i els de primera en-
senyança de l’Escola Andorra-
na de Sant JuliĂ  de LĂČria han
guanyat la 12a ediciĂł del Con-
curs d’iniciatives ambientals,
que organitza el ministeri de
Medi Ambient del Govern, jun-
tament amb el ComĂș d’Escal-
des-Engordany. Es tracta d’un
concurs en quĂš es premien
projectes d’escoles, d’empreses
i de ciutadans, perĂČ les dues
darreres categories han quedat
desertes, ha explicat l’assesso-
ra del ministeri, NatĂ lia Rovi-
ra. En el cas de la categoria de
centres escolars, de cinc candi-
datures, la guanyadora ha estat
la d’un conjunt d’actuacions re-
lacionades amb el reciclatge i la
recollida de brossa a la natura
que han dut a terme els alum-
nes d’Ordino. El segon premi
ha estat per als joves lauredi-
ans, que han desenvolupat un
hort a l’escola i han criat galli-
nes. El concurs premia “projec-
tes innovadors” que pretenen
fomentar la sostenibilitat a les
escoles i a la vida quotidiana en
general, i que s’estiguin duent
a terme. És especialment a les
escoles on surten projectes in-
teressants, ja que es treballen
intensament dins del currĂ­cu-
lum escolar, va exposar Rovira.
Les dotacions als premiats sĂłn
de 1.500 euros, que en el cas de
les escoles s’acaben reinvertint
en els projectes o en noves ini-
ciatives mediambientals.
L’alumna d’Ordino Zoe Pe-
layo va explicar que durant el
darrer any han fet diverses ac-
tivitats sostenibles, com una
fotodenĂșncia pels voltants de
l’escola per mostrar i recollir
la brossa que s’hi acumula,
un concert amb instruments
reciclats, jornades per fomen-
tar la separaciĂł de residus i
un mercat de segona mĂ . Per
la seva banda, l’alumna lau-
rediana Laura Manubens va
explicar que al seu hort han
plantat diversos aliments, com
tomĂ quets i enciam i han criat
gallines.
Premiades les iniciatives
ambientals de les escoles
d’Ordino i de Sant Julià
medi ambient
Tots els premiats del Concurs d’iniciatives ambientals.
agĂšncies
AgĂšncies
andorra la vella
el salĂł comptarĂ 
amb dues modalitats
de tornejos, en lĂ­nia i
presencials
publicitat14 Dijous, 1 De febrer Del 2018
15Dijous, 1 De febrer Del 2018
Pirineus
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | TelĂšfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
El sector turístic de les comar·
ques del Pirineu i les Terres de
Lleida ha tancat l’any 2017 amb
1.188.712 visitants, un nombre
que suposa el millor any de la his·
tĂČria. Les pernoctacions del 2017
han estat 2.911.302, xifra que se
situa en termes molt similars a
la de l’any 2006 (un 1% menys)
i considerada com la millor fins
ara, segons l’enquesta provisio·
nal d’ocupació turística de l’INE
amb les dades de viatgers i per·
noctacions en hotels, cĂ mpings,
apartaments turĂ­stics i turisme
rural en el conjunt de la demar·
cació de Lleida. D’altra banda,
les xifres del 2017 representen
globalment un creixement d’un
6,52% en el nombre de viatgers
i del 6,74%, en les pernoctacions
amb relació a l’any 2016, que ja
va representar la millor dada dels
darrers vuit anys. El director del
Patronat de Turisme, Juli Alegre,
va destacar que “s’han complert
les expectatives” i va posar de
manifest que el conjunt de les co·
marques del Pirineu i les Terres
de Lleida estan experimentant
des de l’any 2014 un creixement
quant al nombre de viatgers i
de pernoctacions fins a arribar
aquest darrer any 2017 a assolir
elmillorregistredetotselstemps
pel que fa a visitants i a igualar
prĂ cticament el millor rĂšcord de
la histĂČria en la xifra de pernoc·
tacions de l’any 2006. El 2014 va
ser l’any de la consolidació de la
recuperaciĂł del turisme lleidatĂ 
dels efectes de la crisi econĂČmica.
Amb aquestes dades, Alegre s’ha
mostrat satisfet i confiat de po·
der continuar treballant aquest
2018 en la mateixa direcciĂł per
millorar els resultats de creixe·
ment turĂ­stic a la demarcaciĂł de
Lleida. El nombre total de viat·
gers allotjats en establiments de
turisme reglat durant l’any 2017
ha estat d’1.188.712, i aquests
viatgers van fer 2.911.302 per·
noctacions, dades que represen·
ten un 6,5% més de visitants i un
6,7% més de pernoctacions que
l’any anterior.
El nombre de viatgers creix un
6,5% i les pernoctacions, un 6,7%
Turisme a Lleida
RedacciĂł
La seu d’urgeLL
El Servei Municipal d’Esports de
l’Ajuntament de la Seu d’Urgell
va presentar ahir una nova eina
per poder fer reserves per inter·
net de les diverses instal·lacions
esportives municipals de la ciu·
tat. Amb aquesta plataforma,
que estĂ  desenvolupada per l’em·
presa ReservaPlay, els usuaris
disposaran a partir del prĂČxim
dilluns, 5 de febrer, d’una nova
eina per poder fer una reserva
per jugar a pàdel, tennis, o re·
servar el camp de futbol, els pa·
vellons poliesportius o les sales
multiusos. AixĂ­ ho van explicar
el regidor d’Esports de l’Ajunta·
ment de la Seu, Isidor Alberich,
juntament amb els tĂšcnics del
Servei d’Esports, David VallvĂ© i
Sergi Teba, mentre feien una de·
mostració pràctica de com funci·
ona aquesta nova eina en lĂ­nia.
Alberich va assenyalar que
amb aquesta aplicació “volem
oferir un servei més bo als usu·
aris de les nostres instal·lacions
esportives i fer un pas endavant
perquÚ les gestions per reser·
var siguin cĂČmodes i les instal·
lacions esportives municipals,
més accessibles per a tots els
ciutadans de la Seu d’Urgell”.
Aquesta plataforma per reser·
var les diverses instal·lacions
esportives municipals de la Seu
funciona tant a través del web
http://esports.laseu.cat, com a
travĂ©s de l’aplicaciĂł per a mĂČbils.
Els interessats a gaudir d’aquest
nou servei hauran de regis·
trar·se i rebran un nom d’usuari
i contrasenya que els permetrĂ 
gestionar les seves reserves de
forma individualitzada. L’apli·
caciĂł i el registre sĂłn gratuĂŻts.
Els usuaris que actualment dis·
posen d’un abonament anual
a les instal·lacions esportives
municipals ja estan registrats al
sistema i rebran properament el
seu nom d’usuari i contrasenya.
Aquest sistema telemàtic perme·
trà també fer el pagament de les
reserves a travĂ©s d’un moneder
virtual. Els usuaris que disposin
d’abonaments anuals tant de pà·
del com de tennis seguiran gau·
dint de la gratuĂŻtat en l’Ășs de les
pistes, ja que el sistema detecta
qui Ă©s un usuari abonat i qui no.
L’usuari podrà triar dia i hora
segons la disponibilitat de les
instal·lacions.
Un altre avantatge que ofereix
aquest nou sistema de reserva Ă©s
que permet programar partides
obertes de pĂ del i de tennis. Amb
aquest recurs, qualsevol usua·
ri pot crear partides i demanar
companys de joc adequats al ni·
vell de joc del jugador que ha ge·
nerat la partida. Una altra de les
capacitats d’aquesta nova eina Ă©s
la gestió de les inscripcions a di·
verses activitats que s’organitzin
des del Servei d’Esports.
Nou sistema per reservar en lĂ­nia les
instal·lacions esportives municipals
Els interessats a utilitzar aquest nou servei hauran de registrar-se i rebran un nom d’usuari i contrasenya
La seu d’urgell
RedacciĂł
La seu d’urgeLL
La presentaciĂł del nou servei es va fer ahir en una roda de premsa.
agĂšncies
16 Dijous, 1 De febrer Del 2018
Cultura
La primera foguerada va ser a
l’octubre amb l’il·lusionista ara-
gonĂšs Javi el Mago i el format
que en endavant serà l’habitual:
mitja dotzena de funcions re-
partides entre quatre locals de
la capital –La Puça, La Fada, el
Harlem i Cal Sinquede– i con-
centrades en un intensĂ­ssim cap
de setmana. Amb dos objectius
prioritaris: promoure un gĂšnere
tradicionalment i incompren-
siblement negligit a la nostra
rutinĂ ria, previsible cartellera,
amb espectacles destinats tant
al pĂșblic familiar com a l’adult; i
oferir una oportunitat als joves
mags, tant locals com forans,
que suen tinta per pujar a un es-
cenari.
L’ocurrùncia la va tenir Marc
Ferrer, el més professional dels
nostres mags –els dimecres
de desembre en va deixar uns
quantsdepedraalHardRock–,la
va apadrinar l’Associació de Co-
merciants del Centre HistĂČric, i
la van batejar amb el molt sonor
nom de Microgires mĂ giques. Va
arrencar a l’octubre, com ja s’ha
dit, i la intenciĂł era repetir cada
sis o vuit setmanes. No ha pogut
ser fins ara perquĂš, com Ă©s sabut,
a La Fada li va anar d’un pùl de
tancar la paradeta, i perquù –diu
el mateix Ferrer– “no Ă©s precisa-
ment fĂ cil coordinar les dates de
quatre locals i dos artistes”. PerĂČ
demĂ  arrenca per fi la segona
ediciĂł de les Microgires. Aquesta
vegada, amb Ferrer de nou com
a amfitriĂł, divendres al Harlem
(a les deu de la nit) i diumenge a
La Fada (a les cinc de la tarda); i
el mentalista catalĂ  Mago Trece
com a convidat, divendres a La
Puça (a les deu i a les onze de la
nit) i dissabte a Cal Sinquede (a
les deu i a les onze de la nit).
Mentalista, sí. Els més vete-
rans hauran començat potser a
salivar amb el record d’Uri Geller
i la seva cullereta, aquella estam-
pa icĂČnica de la televisiĂł dels 70.
Mago Trece no ho intentarĂ  en
aquesta ocasiĂł, ja els ho adver-
tim, perĂČ en canvi endevinarĂ 
–promet Ferrer– el pin d’una
targeta, truc sensacional que
li augura una vellesa més que
plĂ cida. El seu Ă©s un espectacle
destinat ĂČbviament al pĂșblic
adult i en format Ă­ntim. Tant,
que a La Puça tindrà lloc al cap
de casa, que només té aforament
per a una quinzena de persones.
A canvi, n’han programat dues
sessions a cada local.
Ferrer, de la seva banda, des-
granarà un repertori que l’ha
portat fins aquĂ­, un espectacle de
mĂ gia quasi povera que parteix
d’objectes tan humils com una
corda, un mocador, una moneda
i –el seu preferit– una modes-
tĂ­ssima bossa de plĂ stic. Dit aixĂ­
potser no sembla gaire sensaci-
onal, perĂČ quan un xaval de 24
anys fa desaparĂšixer un mocador
a un pam dels teus nassos –i no
a la televisiĂł, que sempre deixa
l’ombra del dubte– la cosa passa
ja a una altra dimensiĂł. La mĂ gi-
ca. I si l’han vist al Hard Rock, en
donaran fe.
Insisteix Ferrer –que va debu-
tar professionalment als 17 anys
i precisament a La Fada– que les
Microgires pretenen normalitzar
un gĂšnere que en aquest racĂł de
món nostre només té un apara-
doret: el festival de Canillo. Me-
ritori, Ă©s clar, perĂČ fugaç i insu-
ficient. Com Ă©s que no ha tingut
mai –o quasi mai– una oportu-
nitat a la Temporada conjunta?
“AixĂČ els ho hauries de pregun-
tar als programadors. Segons la
meva experiĂšncia, la mĂ gia ben
feta agrada. I agrada molt”, diu,
“perquù trenca els esquemes de
l’espectador, el deixa perplex”.
De moment, i per pal·liar
aquesta miopia, arriba la sego-
na microgira, que vol crear aficiĂł
des de la base i per aixĂČ ha pro-
gramat dues funcions eminent-
ment familiars. D’aquí a l’abril hi
haurĂ  una tercera microgira, i la
intenciĂł Ă©s que s’hi vagin alter-
nant mags de casa i forans, i re-
passar les diverses modalitats i
estils del gĂšnere: des de la mĂ gia
de prop fins a la d’escena i, augu-
ra Ferrer, possiblement l’erĂČtica,
que també pot tenir cabuda al
cartell.
Un consell final: assisteixin a
l’espectacle amb l’ànim net, sen-
se obsessionar-se a descobrir-ne
la trampeta. PerquĂš es tracta de
passar-s’ho bĂ©, no d’enganxar
el truc. I no cal que s’enganyin:
el mag en sap més que vostÚs.
Afortunadament.
Qui no té màgia és perquÚ no vol
Marc Ferrer i Mago Trece ressusciten les ‘Microgires màgiques’: 6 funcions per al cap de setmana
Arts escĂšniques
A. Luengo
AndorrA lA vellA
Ferrer, l’octubre passat a La Puça, en la primera edició de les ‘Microgires màgiques’; hi torna demà, al Harlem, i diumenge, a La Fada.
A. riberAyguA
Patrimoni
El Govern va aprovar ahir
l’edicte que defineix l’entorn
de protecciĂł de l’esglĂ©sia de
Sant Serni de Llorts, que que-
darĂ  ara en exposiciĂł pĂșbli-
ca perquù s’hi presentin les
possibles al·legacions abans
que s’aprovi definitivament.
Es tracta del segon entorn
engegat pel ministeri de Cul-
tura en cinc anys, després del
dels santuaris nou i vell de
Meritxell, aprovat al juliol.
Per trobar l’anterior cal re-
muntar-nos al juliol del 2013,
quan es va aprovar el de Casa
Rull i Sant Joan de Sispony.
L’estiu del 2014 es va promul-
gar la modificaciĂł de la llei del
Patrimoni cultural impulsada
pels comuns, que va paralit-
zar els setze entorns alesho-
res en marxa i que, entre al-
tres modificacions, reduĂŻa de
100 a 20 metres el perĂ­metre
cautelar, i deixava en mans
de les corporacions locals la
decisiĂł sobre la incorporaciĂł
(o no) als plans urbanĂ­stics
dels criteris arquitectĂČnics i
paisatgĂ­stics que el ministeri
proposa mĂ©s enllĂ  d’aquests
primers vint metres. Aquest
va ser l’aspecte mĂ©s criticat de
la nova llei perquĂš, segons els
experts consultats aleshores
pel BonDia, deixava als co-
muns l’Ășltima paraula sobre
la protecciĂł dels monuments,
una competùncia que l’article
34 da ConstituciĂł reserva ex-
pressament al Govern. Dels
sis entorns que la ministra
Gelabert es va proposar te-
nir aprovats abans del fi de
la legislatura en queden ara
quatre: els de Sant Serni de
Nagol, Sant RomĂ  de les Bons
i la Torre dels Moros, la Casa
d’Areny-Plandolit i l’esglĂ©sia
de Sant Corneli.
L’entorn de
Sant Serni de
Llorts, el segon
des del 2013
RedacciĂł
ordino
L’esglĂ©sia de Sant Serni de Llorts.
mAriA rosA ferrer
Com funciona la taquilla inversa
A ferrer la dùria màgica li van inculcar –a quatre mans– el seu
germĂ  gran i vicente Canuto, autor de Cartomagia fundamental, el
seu primer manual. va saltar per primera vegada a un escenari al
teatre del col·legi Janer,als 14 anys,i als 17 va debutar a la fada.
A casa ho van acceptar perquĂš la cosa venia de lluny... i perquĂš
va compaginar els primers bolos amb la carrera de fĂ­sica. Admira
dani daortiz, el mag martĂ­n i sobretot el gran Tamariz, perĂČ no
pretĂ©n emular-los sinĂł “agafar-ne els detalls que m’agraden i anar
construint el meu personatge”. els trucs els adapta del repertori
que troba en la literatura mĂ gica, i pot trigar a dominar-los entre
un mes –el nĂșmero dels mocadors que veurem demà– i cinc anys
–com el joc de les monedes. Pel que fa a la Microgira, l’entrada a
les quatre funcions Ă©s gratuĂŻta, i es repetirĂ  el sistema de taquilla
inversa que ja va funcionar a l’octubre. AtenciĂł, perĂČ: no es tracta
de donar la voluntat, com qui passa el barret perquĂš hi llencem
unes monedes i pagar-se així el sopar. no: “som professionals: si
l’espectacle t’ha agradat, pensa en el que hauries pagat al teatre,
i decideix quin valor tĂ© el que acabes de veure”.
cultura 17Dijous, 1 De febrer Del 2018
La 24a Temporada de mĂșsica
i dansa arrenca aquest vespre
al Centre de Congressos de la
capital (a les vuit). Ho fa amb
l’espectacle The next generation
of dance, a cĂ rrec de la compa-
nyia Ailey II, que fa parada al
paĂ­s en el marc de la seva gira
europea. Fundada pel coreĂČgraf
i activista afroamericĂ  Alvin Ai-
ley, Ailey II Ă©s la germana petita
de la gran Alvin Ailey Repertory
Ensemble. Els dotze ballarins
que l’integren interpretaran Re-
velations, coreografia creada pel
mateix Ailey el 1960, inspirat
en l’epopeia dels esclaus, i que
s’ha acabat convertint en el se-
gell de la companyia. L’actuació
d’aquest dijous es completarà
amb dues peces més, Circular i
Breaking Point.
Alvin Ailey va fundar la com-
panyia el 1958 amb la voluntat
de donar a l’herùncia afroameri-
cana i a la seva tradiciĂł veu en
l’àmbit de la dansa. Un dels seus
llegats importants va ser la crea-
ció de l’escola, el 1969. Uns anys
després, el 1974, va decidir es-
collir els dotze millors ballarins
per aixecar Ailey II, amb la mis-
siĂł de girar per tot el mĂłn. De
fet, i segons el seu director, Troy
Powell, es tracta d’una “plata-
forma per créixer tÚcnicament i
professionalment”.
Pel que fa a l’espectacle
d’aquest vespre, la vetllada ar-
rencarà, com ja s’ha dit, amb
Circular, coreografia clĂ ssica,
perĂČ interpretada amb un llen-
guatge “abstracte i contempo-
rani”, i que reflexiona sobre la
circularitat de les relacions hu-
manes, tant les familiars com
les sentimentals o simplement
amistoses. La seguirĂ  Breaking
point, de recent creaciĂł, i el tan-
carĂ  Revelations, que es divideix
en tres parts: la primera parla
dels inicis de l’esclavitud; la se-
gona gira al voltant de la funciĂł
purificadora i alliberadora de
l’espiritualitat, i de l’alleujament
que una certa experiĂšncia religi-
osa va aportar a la vida extrema
dels esclaus; i la tercera evoca
l’expansió dels cultes evangùlics
entre la poblaciĂł afroamericana.
Segons el director d’Ailey II,
Troy Powell, Revelations va ser
inicialment concebuda perquĂš
fos interpretada exclusivament
per ballarins negres, perĂČ final-
ment Ailey va obrir la porta a
ballarins d’altres orígens ùtnics
per arribar a tots els pĂșblics i
que totes les comunitats s’hi po-
guessin sentir identificades.
La Temporada de mĂșsica i
dansa, que patrocina MoraBanc,
continuarĂ  en fi el 13 de febrer,
amb la pianista francesa Khatia
Buniatishvili, considerada la
Beyoncé del piano, amb un repe-
rotri consagrat al Romanticisme
i temes de Brahms, Txaikovski i
Liszt. La seguiran la FilharmĂČ-
nica de Berlín (4 de març) i el
tenor mexicĂ  Javier Camarena
(24 d’abril).
DISSABTE 3 DE FEBRER
A les 19:00H
MORABANC
ANDORRA
REAL
MADRID
Entrades a la venda a www.bca.ad
i a les oïŹcines del club
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_RM.pdf 1 29/12/17 11:03
L’epopeia afroamericana, en dansa
La companyia Ailey II, fundada pel cĂšlebre coreĂČgraf nord-americĂ , balla ‘Revelations’ a la capital
Temporada
AgĂšncies
andorra la vella
Troy Powell i els ballarins Antuan Byers i Tara Bellardini, ahir al Centre de Congressos.
jonaThan gil
Sant juliĂ 
La FederaciĂł Andorrana de
Fotografia (FAF) i el ComĂș de
Sant JuliĂ  estrenaran el 6 de
febrer una col·laboració que
es traduirĂ  en les tres expo-
sicions que durant el 2018
se succeiran al vestĂ­bul del
Centre Cultural: la primera,
es podrĂ  visitar fins al 2 de
març, du per títol Paisatges de
Xile, i inclou una quarantena
de fotografies de vint autors
d’aquest país llatinoamericà.
A l’abril serà el torn dels au-
tors locals, en una col·lectiva
que no tindrĂ  altre fil conduc-
tor que l’origen andorrà dels
fotĂČgrafs. I el programa d’ex-
posicions –que d’altra banda
suposa la reactivaciĂł de la
FAF, en hibernaciĂł els Ășltims
temps– es completarà al no-
vembre amb Foto Sport, amb
les fotografies procedents
d’una de les activitats progra-
mades a la prĂČxima Fira d’es-
ports i turisme de muntanya.
La FederaciĂł
de Fotografia
reneix al Centre
Cultural
AgĂšncies
SanT juliĂ  de lĂČria
18 Dijous, 1 De febrer Del 2018
Esports
Nova proesa. Només té 21 anys
i estĂ  entre els quatre millors
del mĂłn de la categoria sub-23
d’esquí de fons. Per segon any
consecutiu es queda a tocar de
la medalla de bronze. Sembla
evident, perĂČ no ho Ă©s en ab-
solut, i menys en un paĂ­s on
no s’està acostumat a aquestes
gestes esportives. L’esquiador
de fons de la FederaciĂł Andor-
rana d’Esquí Irineu Esteve es
va quedar a només 17 segons
de la medalla de bronze a la
prova dels 15 quilĂČmetres clĂ s-
sics dels Campionats del MĂłn
sub-23, que s’estan disputant
a Goms (SuĂŻssa). El curs passat
també va ser quart a la matei-
xa prova a Park City (els Estats
Units). “Crec que ha estat la
seva millor cursa de l’any. Ha
fet una carrera de menys a més
en una pista molt i molt dura.
Ha corregut bĂ©. A l’Ășltima volta
hi ha hagut corredors que han
pagat una mica l’esforç, perĂČ ell
ha aguantat el ritme i per aixĂČ
ha acabat en quarta posició”,
va assegurar el seu entrenador,
Joan Erola.
El primer classificat va ser el
noruec Mattis Stenshagen, amb
un crono de 36 min 28,3 s; el se-
gon va ser el rus Denis Spitsov
–a Park City va ser tercer–, a 4,8
s del primer; i el tercer, un altre
rus, Ivan Yakimushkin, a 35,2
s. Esteve va fer una marca final
de 37 min 20,7 s, mentre que a
Park City, la temporada passa-
da, va fer 33 min 45,8 s. “Les
prestacions han estat molt bo-
nes i ara a veure com va la pur-
suit de demĂ . Penso que hem
agafat novament un bon mo-
ment de forma, com l’any pas-
sat per als Mundials, i ara toca
esperar. A nivell centreeuropeu
ha estat el primer corredor sub-
23. Ha fet una carrera molt bĂšs-
tia”, va concloure Erola.
Esteve, que un cop acabin
els Campionats del MĂłn sub-
23 anirĂ  a Pyeongchang per
competir als seus primers Jocs
Olímpics d’hivern, va estar en
boca de tots a la recepciĂł que
va fer ahir Govern a la delega-
ció olímpica en quÚ només fal-
taven ell mateix i LluĂ­s MarĂ­n.
“És un noi que tĂ© 21 anys i estĂ 
competint en la categoria sub-
23. Li queden dos anys encara
de marge en aquesta categoria.
S’ha quedat a nomĂ©s 17 segons
de la medalla i Ă©s un molt bon
resultat. És una bona esperança
per al futur de l’esport del país”,
va indicar la ministra d’Esports,
Olga Gelabert.
Per la seva banda, el presi-
dent del ComitĂš OlĂ­mpic An-
dorrà, Jaume Martí, també va
lloar la gesta esportiva d’Este-
ve: “És probablement dels mi-
llors resultats que hem tingut
mai a l’esport del país. Un quart
al Campionat del MĂłn, sigui a la
categoria que sigui, Ă©s un molt
bon resultat. El futur ens dirĂ 
on anem a parar amb ell”. De
cara a la cita olĂ­mpica, MartĂ­ no
vol posar-li cap tipus de pressiĂł:
“És molt jove. TĂ© 21 anys i com-
petirĂ  amb sĂšniors. El nivell
puja cada dia mĂ©s”.
Qui estava més content
d’aquest resultat era el director
tĂšcnic de la FAE, Carles Visa:
“La veritat Ă©s que estem molt
contents. Hi tenĂ­em moltes ex-
pectatives posades perquĂš els
resultats eren bons, perĂČ un re-
sultat com el que ha aconseguit
Esteve Ă©s fantĂ stic, increĂŻble i
estratosfĂšric. Hem de tenir en
compte que som un paĂ­s petit
amb una estructura molt peti-
ta, i poder-nos situar quarts en
uns Campionats del MĂłn Ă©s un
resultat molt i molt bo”.
Aquest resultat significa
una bona injecció de confiança
de cara als Jocs d’hivern: “Ens
donarà confiança i ens apujarà
la moral. Sabem que els deures
en el futur sĂłn el Top-30 de la
Copa del MĂłn, i en aixĂČ estem.
En Copa d’Europa hem de ser
forts i ho som. La batalla Ă©s el
Top-30 de la mĂ xima cita. Hem
de cremar etapes i anar a poc
a poc. Estem fent bé les coses.
Una quarta posiciĂł impressiona
i ha consolidat el resultat de la
temporada passada. TĂ© molt de
talent”.
Esteve continua deixant a
tothom amb la boca oberta i es
confirma com un dels millors
esportistes del paĂ­s en molt de
temps. Ara només falta mante-
nir-se.
A 17 segons de la medalla de bronze
L’esquiador de fons de la FAE Irineu Esteve va acabar quart als 15 quilĂČmetres clĂ ssics dels Mundials sub-23
EsquĂ­ de fons / Olimpisme
VĂ­ctor Duaso
andOrra la VElla
Irineu Esteve, en plena competiciĂł dels 15 quilĂČmetres clĂ ssics als Campionats del MĂłn sub-23 a Goms (SuĂŻssa).
faE
El cap de Govern, antoni MartĂ­,
encoratja la delegaciĂł olĂ­mpica
Els esquiadors d’alpĂ­ Mireia Mimi GutiĂ©rrez, Joan VerdĂș i Marc
Oliveras, i també els seus tÚcnics, van rebre ahir els ànims del
cap de Govern, antoni Martí, i de la ministra d’Esports, Olga
Gelabert. la delegació olímpica la completen l’esquiador de
fons Irineu Esteve i el surfista Lluís Marín. “En aquesta visita per
donar-vos el mĂ xim de suport em falta el president albert Coma,
que sempre hi Ă©s quan fem un acte d’aquestes caracterĂ­stiques
[era fora del país]. És una persona que ho ha donat tot i un gran
andorrà”, va dir MartĂ­. Gelabert tambĂ© va animar els esportistes.
“Participar en uns Jocs ja Ă©s tot un honor”.
JOnathan Gil
Joan Erola
Olga Gelabert
Jaume MartĂ­
Carles Visa
a nivell centreeuropeu
ha estat el primer
corredor sub-23. ha
fet una prova bĂšstia
És una bona
esperança per al
futur de l’esport del
paĂ­s
És probablement
dels millors resultats
que hem tingut mai
a nivell esportiu
El resultat assolit
Ă©s fantĂ stic,
increĂŻble i
estratosfĂšric
esports 19Dijous, 1 De febrer Del 2018
Moussa Diagne pot dir que
ha viscut els partits contra el
Reial Madrid com a derbi ma-
drileny, amb la samarreta del
Montakit Fuenlabrada, i com
a El clàssic, amb l’FC Barcelo-
na Lassa. El pivot senegalĂšs,
cedit pel conjunt blaugrana al
BC MoraBanc, vol que contra el
Reial Madrid, dissabte a les set
de la tarda, l’equip mantingui
la ratxa victoriosa dels Ășltims
dos partits, “Tothom sap que el
Madrid Ă©s el millor equip de la
Lliga ACB, perĂČ nosaltres pen-
sem que podem guanyar-los tal
com vam fer contra l’FC Bar-
celona i el Fuenlabrada. Estem
en una bona ratxa i volem que
segueixi”, va assegurar Diagne,
que també va reflexionar so-
bre la millora que s’ha vist en
aquests dos Ășltims partits: “La
clau ha estat treballar i l’ambi-
ciĂł. Aquests dos Ășltims partits
tothom es pensava que es per-
drien, perĂČ amb energia al final
s’aconsegueixen les coses que
es volen”.
El center del BC MoraBanc
també va parlar del futur. En-
cara queda gairebé una volta
sencera per acabar el curs i estĂ 
cedit per l’equip blaugrana: “Es-
tic content aquĂ­. Andorra Ă©s un
país que m’encanta i hi estic
molt i molt a gust. AixĂČ sĂ­, soc
jugador del Barça i manen ells”.
Tot i la baixa del pivot francĂšs
Kevin Seraphin no hi ha tornat,
tal com va fer la temporada
passada quan militava al Mon-
takit Fuenlabrada: “Vull acabar
la temporada aquĂ­ i no penso en
anar a Barcelona, ara mateix.
Estic content i no vull canviar”.
Sobre el nou fitxatge, Colton
Iverson, ho tĂ© clar: “És un bon
pivot amb molta experiùncia”.
Empat i victĂČria als penals. La
selecció d’Andorra sub-16 feme-
nina va sumar el primer punt
del Torneig Desenvolupament
UEFA, que es disputa a Malta, i
ho va fer desprĂ©s d’empatar a 0
contra Liechtenstein i superar
per 3 a 4 als penals el seu rival.
El combinat dirigit per Luis
Miguel Abrahan, que havia per-
dut per 2 a 0 contra Malta en el
primer partit, va demostrar una
millora que pot continuar demĂ 
contra Gibraltar. “Estem molt
contents per la victĂČria amb un
bon partit, tant defensivament
com ofensivament. Ha estat una
victĂČria molt important per al
grup, ja que sĂłn jugadores molt
joves i Ă©s la primera alegria de
moltes que hi haurà”, va dir
Abrahan.
La sub-16 empata, perĂČ guanya
als penals contra Liechtenstein
Futbol femenĂ­
La sub-16 femenina va celebrar sobre el terreny de joc de Malta la victĂČria als penals.
FaF
Diagne espera que segueixi
la ratxa contra el Madrid
BĂ squet
RedacciĂł
andorra la vella
Moussa Diagne, a Fuenlabrada.
acB photo / e. coBos
Liechtenstein
sub-16
Andorra
sub-16
0 (3) 0 (4)
Bona collita andorrana a la
tercera jornada del Trofeu Bor-
rufa. Un total de 6 metalls i
11 podis va ser el bagatge dels
joves esquiadors del paĂ­s. La
protagonista més destacada va
ser ClĂ udia GarcĂ­a, amb dos ors
a la categoria U14. El primer
en supergegant, després de fer
un temps d’1 min 03,22 s. El
podi el va completar l’espanyo-
la Georgina TarragĂł, a 0,26 s
de l’andorrana, i la tercera va
ser la companya de GarcĂ­a, NĂ -
dia Bernat, a 0,64 s. En aquesta
prova també van competir Aina
MartĂ­, que va ser 14a, i Fran-
cesca Raffaeli, 15a. El segon or
de GarcĂ­a va arribar a la prova
combinada, amb un crono d’1
min 45,24 s, seguida també per
TarragĂł, a 0,88 s, i la britĂ nica
Isla Wars, a 1,68 s. Bernat va
finalitzar en cinquena posiciĂł,
a 2,37 s. També van competir
MartĂ­, novena, i Raffaeli, 14a.
Els metalls andorrans van
tenir continuĂŻtat amb el bron-
ze de Ty Acosta al supergegant
U16, desprĂ©s d’acabar a 0,27
s del primer, el xilĂš Nicolas Pi-
rozzi. El podi el va completar
l’holandùs Daniel Vonk, segon.
En aquesta prova també van
competir per part andorrana
Robert Ferrari, 7Ăš; Roger Bar-
tumeu, 12Ăš; Albert Cinca, 16Ăš;
Marc Pujol, 31Ăš; Iu EscabrĂłs,
37Ăš, i Albert Calvo, 41Ăš.
A la combinada U16 feme-
nina, Carla Mijares va assolir
la medalla de bronze, a 2,12 s
de la primera, l’hongaresa Zita
TĂłth. Segona va ser la portu-
guesa Vanina Guerillot. Per la
seva banda, Jessica NĂșñez va
ser cinquena; Iria Medina, 9a; i
JĂșlia BellsolĂ , 15a. No va acabar
l’eslàlom Daniela Chato.
L’altre bronze va ser per a
Marc FernĂĄndez a la combina-
da U14, a 4,09 s del primer, el
francĂšs Norick Polchi. El britĂ -
nic Jack Upton va ser segon. En
aquesta prova, Arnau Areny va
ser sisĂš; Pere Cornella, 12Ăš; i Al-
bert Calvo va ser desqualificat a
l’eslàlom.
Al supergegant U14 mas-
culĂ­, el millor andorrĂ  va ser
Areny, en quarta posiciĂł, a 2,42
s del primer, Polchi. En aques-
ta prova, FernĂĄndez va ser sisĂš;
Cornella, 20Ăš; i Alvar Calvo,
25Ăš. En el supergegant U16 fe-
menĂ­, la millor andorrana va
ser NĂșñez, en quarta posiciĂł,
a 1,19 s de la primera, la isra-
eliana Noa Szollos. Medina va
ser cinquena; Mijares, sisena;
BellsolĂ , 17a; i Chato, 37a. En
la combinada U16 masculina,
en quĂš es va imposar el fill de
Valeria Mazza, Tiziano Gravier,
el millor andorrĂ  va ser Acosta,
en sisĂš lloc.
ClĂ udia GarcĂ­a destaca amb dos ors
L’esquiadora U14 es va imposar al supergegant i la combinada en la tercera jornada del Borrufa
esquĂ­ alpĂ­
ClĂ udia GarcĂ­a va pujar dues vegades a l’esglaĂł mĂ©s alt del podi al Trofeu Borrufa.
Fae
RedacciĂł
andorra la vella
salvadores
acaba 15Ăš
a les Gets-
Morzine
el jove esquiador de la
FederaciĂł andorrana
d’esquí (Fae) Xavi
Salvadores va finalitzar en
quinzena posició a l’eslàlom
FIs de les Gets-Morzine.
l’esquiador va fer un
temps d’1 min 35,67 s, a
4,01 s del primer classificat,
el francĂšs alexandre coltier.
a part, MatĂ­as vargas va
acabar en 21Ăš lloc amb
1 min 37, 24 s, a 5,58 s del
primer, i pol suĂĄrez va ser
48Ăš amb 1 min 41,98 s,
a 10,32 s del lĂ­der. no van
acabar la segona mĂ nega
lucas lópez i Àlex rius,
mentre que a la primera va
quedar fora Àxel esteve.
Diari del 01 de febrer del 2018
Diari del 01 de febrer del 2018
Diari del 01 de febrer del 2018
Diari del 01 de febrer del 2018
Diari del 01 de febrer del 2018
Diari del 01 de febrer del 2018
Diari del 01 de febrer del 2018
Diari del 01 de febrer del 2018
Diari del 01 de febrer del 2018
Diari del 01 de febrer del 2018
Diari del 01 de febrer del 2018
Diari del 01 de febrer del 2018
Diari del 01 de febrer del 2018
Diari del 01 de febrer del 2018
Diari del 01 de febrer del 2018
Diari del 01 de febrer del 2018
Diari del 01 de febrer del 2018
Diari del 01 de febrer del 2018
Diari del 01 de febrer del 2018
Diari del 01 de febrer del 2018
Diari del 01 de febrer del 2018

More Related Content

What's hot

Diari del 20 de febrer del 2018
Diari del 20 de febrer del 2018Diari del 20 de febrer del 2018
Diari del 20 de febrer del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 23 de febrer del 2018
Diari del 23 de febrer del 2018Diari del 23 de febrer del 2018
Diari del 23 de febrer del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 11 de gener del 2018
Diari del 11 de gener del 2018Diari del 11 de gener del 2018
Diari del 11 de gener del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 20 de maig de 2014
Diari del 20 de maig de 2014Diari del 20 de maig de 2014
Diari del 20 de maig de 2014
diarimes
 
Diari del 28 de gener de 2014
Diari del 28 de gener de 2014Diari del 28 de gener de 2014
Diari del 28 de gener de 2014
Virginia Yañez Aldecoa
 
Diari del 29 de gener de 2014
Diari del 29 de gener de 2014Diari del 29 de gener de 2014
Diari del 29 de gener de 2014
diarimes
 
Diari del 30 d'octubre de 2014
Diari del 30 d'octubre de 2014Diari del 30 d'octubre de 2014
Diari del 30 d'octubre de 2014
diarimes
 
Diari del 19 de setembre de 2014
Diari del 19 de setembre de 2014Diari del 19 de setembre de 2014
Diari del 19 de setembre de 2014
diarimes
 
Diari del 28 de gener de 2014
Diari del 28 de gener de 2014Diari del 28 de gener de 2014
Diari del 28 de gener de 2014
diarimes
 
Diari del 03 d'octubre del 2017
Diari del 03 d'octubre del 2017Diari del 03 d'octubre del 2017
Diari del 03 d'octubre del 2017
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 10 de març de 2015
Diari del 10 de març de 2015Diari del 10 de març de 2015
Diari del 10 de març de 2015
diarimes
 
Diari del 10 d'octubre de 2014
Diari del 10 d'octubre de 2014Diari del 10 d'octubre de 2014
Diari del 10 d'octubre de 2014
diarimes
 
Diari del 9 d'octubre de 2013
Diari del 9 d'octubre de 2013Diari del 9 d'octubre de 2013
Diari del 9 d'octubre de 2013
diarimes
 
Diari del 11 d'octubre del 2017
Diari del 11 d'octubre del 2017Diari del 11 d'octubre del 2017
Diari del 11 d'octubre del 2017
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 9 de febrer de 2015
Diari del 9 de febrer de 2015Diari del 9 de febrer de 2015
Diari del 9 de febrer de 2015
diarimes
 
Diari del 8 de novembre de 2013
Diari del 8 de novembre de 2013Diari del 8 de novembre de 2013
Diari del 8 de novembre de 2013
Virginia Yañez Aldecoa
 
Diari del 3 d'octubre del 2014
Diari del 3 d'octubre del 2014Diari del 3 d'octubre del 2014
Diari del 3 d'octubre del 2014
diarimes
 
Diari del 30 de gener de 2014
Diari del 30 de gener de 2014Diari del 30 de gener de 2014
Diari del 30 de gener de 2014
Virginia Yañez Aldecoa
 
Diari MĂ©s 3 de Novembre 2015
Diari MĂ©s 3 de Novembre 2015Diari MĂ©s 3 de Novembre 2015
Diari MĂ©s 3 de Novembre 2015
diarimes
 

What's hot (20)

Diari del 20 de febrer del 2018
Diari del 20 de febrer del 2018Diari del 20 de febrer del 2018
Diari del 20 de febrer del 2018
 
Diari del 23 de febrer del 2018
Diari del 23 de febrer del 2018Diari del 23 de febrer del 2018
Diari del 23 de febrer del 2018
 
Diari del 11 de gener del 2018
Diari del 11 de gener del 2018Diari del 11 de gener del 2018
Diari del 11 de gener del 2018
 
Diari del 20 de maig de 2014
Diari del 20 de maig de 2014Diari del 20 de maig de 2014
Diari del 20 de maig de 2014
 
Diari del 28 de gener de 2014
Diari del 28 de gener de 2014Diari del 28 de gener de 2014
Diari del 28 de gener de 2014
 
Diari del 29 de gener de 2014
Diari del 29 de gener de 2014Diari del 29 de gener de 2014
Diari del 29 de gener de 2014
 
Diari del 30 d'octubre de 2014
Diari del 30 d'octubre de 2014Diari del 30 d'octubre de 2014
Diari del 30 d'octubre de 2014
 
Diari del 19 de setembre de 2014
Diari del 19 de setembre de 2014Diari del 19 de setembre de 2014
Diari del 19 de setembre de 2014
 
Diari del 28 de gener de 2014
Diari del 28 de gener de 2014Diari del 28 de gener de 2014
Diari del 28 de gener de 2014
 
Diari del 03 d'octubre del 2017
Diari del 03 d'octubre del 2017Diari del 03 d'octubre del 2017
Diari del 03 d'octubre del 2017
 
Diari del 10 de març de 2015
Diari del 10 de març de 2015Diari del 10 de març de 2015
Diari del 10 de març de 2015
 
Diari del 10 d'octubre de 2014
Diari del 10 d'octubre de 2014Diari del 10 d'octubre de 2014
Diari del 10 d'octubre de 2014
 
Diari del 9 d'octubre de 2013
Diari del 9 d'octubre de 2013Diari del 9 d'octubre de 2013
Diari del 9 d'octubre de 2013
 
Diari del 11 d'octubre del 2017
Diari del 11 d'octubre del 2017Diari del 11 d'octubre del 2017
Diari del 11 d'octubre del 2017
 
Diari del 9 de febrer de 2015
Diari del 9 de febrer de 2015Diari del 9 de febrer de 2015
Diari del 9 de febrer de 2015
 
Serveis minimas-vaga-general
Serveis minimas-vaga-generalServeis minimas-vaga-general
Serveis minimas-vaga-general
 
Diari del 8 de novembre de 2013
Diari del 8 de novembre de 2013Diari del 8 de novembre de 2013
Diari del 8 de novembre de 2013
 
Diari del 3 d'octubre del 2014
Diari del 3 d'octubre del 2014Diari del 3 d'octubre del 2014
Diari del 3 d'octubre del 2014
 
Diari del 30 de gener de 2014
Diari del 30 de gener de 2014Diari del 30 de gener de 2014
Diari del 30 de gener de 2014
 
Diari MĂ©s 3 de Novembre 2015
Diari MĂ©s 3 de Novembre 2015Diari MĂ©s 3 de Novembre 2015
Diari MĂ©s 3 de Novembre 2015
 

Similar to Diari del 01 de febrer del 2018

Diari del 13 de setembre del 2017
Diari del 13 de setembre del 2017Diari del 13 de setembre del 2017
Diari del 13 de setembre del 2017
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 17 d'abril del 2018
Diari del 17 d'abril del 2018Diari del 17 d'abril del 2018
Diari del 17 d'abril del 2018
bondiand
 
Diari del 5 de gener del 2017
Diari del 5 de gener del 2017Diari del 5 de gener del 2017
Diari del 5 de gener del 2017
La Veu del Poble, S.A.
 
Bondia.cat 12/11/2013
Bondia.cat 12/11/2013Bondia.cat 12/11/2013
Bondia.cat 12/11/2013
Bondia Lleida Sl
 
Diari del 21 de març del 2018
Diari del 21 de març del 2018Diari del 21 de març del 2018
Diari del 21 de març del 2018
bondiand
 
Diari del 23 de novembre del 2017
Diari del 23 de novembre del 2017Diari del 23 de novembre del 2017
Diari del 23 de novembre del 2017
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 18 de març de 2014
Diari del 18 de març de 2014Diari del 18 de març de 2014
Diari del 18 de març de 2014
Virginia Yañez Aldecoa
 
Diari del 8 de maig de 2015
Diari del 8 de maig de 2015Diari del 8 de maig de 2015
Diari del 8 de maig de 2015
diarimes
 
Diari del 2 de maig de 2013
Diari del 2 de maig de 2013Diari del 2 de maig de 2013
Diari del 2 de maig de 2013
diarimes
 
Diari del 21 de setembre del 2017
Diari del 21 de setembre del 2017Diari del 21 de setembre del 2017
Diari del 21 de setembre del 2017
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 12 d'anril del 2018
Diari del 12 d'anril del 2018Diari del 12 d'anril del 2018
Diari del 12 d'anril del 2018
bondiand
 
Diari del 15 de setembre del 2017
Diari del 15 de setembre del 2017Diari del 15 de setembre del 2017
Diari del 15 de setembre del 2017
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 8 de novembre del 2017
Diari del 8 de novembre del 2017Diari del 8 de novembre del 2017
Diari del 8 de novembre del 2017
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 18 de juliol de 2013
Diari del 18 de juliol de 2013Diari del 18 de juliol de 2013
Diari del 18 de juliol de 2013
diarimes
 
Diari del 2 de gener de 2015
Diari del 2 de gener de 2015Diari del 2 de gener de 2015
Diari del 2 de gener de 2015
diarimes
 
Diari del 12 d'octubre del 2017
Diari del 12 d'octubre del 2017Diari del 12 d'octubre del 2017
Diari del 12 d'octubre del 2017
La Veu del Poble, S.A.
 

Similar to Diari del 01 de febrer del 2018 (16)

Diari del 13 de setembre del 2017
Diari del 13 de setembre del 2017Diari del 13 de setembre del 2017
Diari del 13 de setembre del 2017
 
Diari del 17 d'abril del 2018
Diari del 17 d'abril del 2018Diari del 17 d'abril del 2018
Diari del 17 d'abril del 2018
 
Diari del 5 de gener del 2017
Diari del 5 de gener del 2017Diari del 5 de gener del 2017
Diari del 5 de gener del 2017
 
Bondia.cat 12/11/2013
Bondia.cat 12/11/2013Bondia.cat 12/11/2013
Bondia.cat 12/11/2013
 
Diari del 21 de març del 2018
Diari del 21 de març del 2018Diari del 21 de març del 2018
Diari del 21 de març del 2018
 
Diari del 23 de novembre del 2017
Diari del 23 de novembre del 2017Diari del 23 de novembre del 2017
Diari del 23 de novembre del 2017
 
Diari del 18 de març de 2014
Diari del 18 de març de 2014Diari del 18 de març de 2014
Diari del 18 de març de 2014
 
Diari del 8 de maig de 2015
Diari del 8 de maig de 2015Diari del 8 de maig de 2015
Diari del 8 de maig de 2015
 
Diari del 2 de maig de 2013
Diari del 2 de maig de 2013Diari del 2 de maig de 2013
Diari del 2 de maig de 2013
 
Diari del 21 de setembre del 2017
Diari del 21 de setembre del 2017Diari del 21 de setembre del 2017
Diari del 21 de setembre del 2017
 
Diari del 12 d'anril del 2018
Diari del 12 d'anril del 2018Diari del 12 d'anril del 2018
Diari del 12 d'anril del 2018
 
Diari del 15 de setembre del 2017
Diari del 15 de setembre del 2017Diari del 15 de setembre del 2017
Diari del 15 de setembre del 2017
 
Diari del 8 de novembre del 2017
Diari del 8 de novembre del 2017Diari del 8 de novembre del 2017
Diari del 8 de novembre del 2017
 
Diari del 18 de juliol de 2013
Diari del 18 de juliol de 2013Diari del 18 de juliol de 2013
Diari del 18 de juliol de 2013
 
Diari del 2 de gener de 2015
Diari del 2 de gener de 2015Diari del 2 de gener de 2015
Diari del 2 de gener de 2015
 
Diari del 12 d'octubre del 2017
Diari del 12 d'octubre del 2017Diari del 12 d'octubre del 2017
Diari del 12 d'octubre del 2017
 

More from La Veu del Poble, S.A.

Diari del 15 de març del 2018
Diari del 15 de març del 2018Diari del 15 de març del 2018
Diari del 15 de març del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Especial Constitucio 2018
Especial Constitucio 2018Especial Constitucio 2018
Especial Constitucio 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 12 de març del 2018
Diari del 12 de març del 2018Diari del 12 de març del 2018
Diari del 12 de març del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 09 de març del 2018
Diari del 09 de març del 2018Diari del 09 de març del 2018
Diari del 09 de març del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 08 de març del 2018
Diari del 08 de març del 2018Diari del 08 de març del 2018
Diari del 08 de març del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 07 de març del 2018
Diari del 07 de març del 2018Diari del 07 de març del 2018
Diari del 07 de març del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 06 de febrer del 2018
Diari del 06 de febrer del 2018Diari del 06 de febrer del 2018
Diari del 06 de febrer del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 05 de març del 2018
Diari del 05 de març del 2018Diari del 05 de març del 2018
Diari del 05 de març del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Especial Celebracions 2018
Especial Celebracions 2018Especial Celebracions 2018
Especial Celebracions 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 28 de febrer del 2018
Diari del 28 de febrer del 2018Diari del 28 de febrer del 2018
Diari del 28 de febrer del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 27 de febrer del 2018
Diari del 27 de febrer del 2018Diari del 27 de febrer del 2018
Diari del 27 de febrer del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 26 de febrer del 2018
Diari del 26 de febrer del 2018Diari del 26 de febrer del 2018
Diari del 26 de febrer del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 22 de febrer del 2018
Diari del 22 de febrer del 2018Diari del 22 de febrer del 2018
Diari del 22 de febrer del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 21 de febrer del 2018
Diari del 21 de febrer del 2018Diari del 21 de febrer del 2018
Diari del 21 de febrer del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 19 de febrer del 2018
Diari del 19 de febrer del 2018Diari del 19 de febrer del 2018
Diari del 19 de febrer del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 16 de febrer del 2018
Diari del 16 de febrer del 2018Diari del 16 de febrer del 2018
Diari del 16 de febrer del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 15 de febrer del 2018
Diari del 15 de febrer del 2018Diari del 15 de febrer del 2018
Diari del 15 de febrer del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 13 de febrer del 2018
Diari del 13 de febrer del 2018Diari del 13 de febrer del 2018
Diari del 13 de febrer del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 06 de febrer del 2018
Diari del 06 de febrer del 2018Diari del 06 de febrer del 2018
Diari del 06 de febrer del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 5 de febrer del 2018
Diari del 5 de febrer del 2018Diari del 5 de febrer del 2018
Diari del 5 de febrer del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 15 de març del 2018
Diari del 15 de març del 2018Diari del 15 de març del 2018
Diari del 15 de març del 2018
 
Especial Constitucio 2018
Especial Constitucio 2018Especial Constitucio 2018
Especial Constitucio 2018
 
Diari del 12 de març del 2018
Diari del 12 de març del 2018Diari del 12 de març del 2018
Diari del 12 de març del 2018
 
Diari del 09 de març del 2018
Diari del 09 de març del 2018Diari del 09 de març del 2018
Diari del 09 de març del 2018
 
Diari del 08 de març del 2018
Diari del 08 de març del 2018Diari del 08 de març del 2018
Diari del 08 de març del 2018
 
Diari del 07 de març del 2018
Diari del 07 de març del 2018Diari del 07 de març del 2018
Diari del 07 de març del 2018
 
Diari del 06 de febrer del 2018
Diari del 06 de febrer del 2018Diari del 06 de febrer del 2018
Diari del 06 de febrer del 2018
 
Diari del 05 de març del 2018
Diari del 05 de març del 2018Diari del 05 de març del 2018
Diari del 05 de març del 2018
 
Especial Celebracions 2018
Especial Celebracions 2018Especial Celebracions 2018
Especial Celebracions 2018
 
Diari del 28 de febrer del 2018
Diari del 28 de febrer del 2018Diari del 28 de febrer del 2018
Diari del 28 de febrer del 2018
 
Diari del 27 de febrer del 2018
Diari del 27 de febrer del 2018Diari del 27 de febrer del 2018
Diari del 27 de febrer del 2018
 
Diari del 26 de febrer del 2018
Diari del 26 de febrer del 2018Diari del 26 de febrer del 2018
Diari del 26 de febrer del 2018
 
Diari del 22 de febrer del 2018
Diari del 22 de febrer del 2018Diari del 22 de febrer del 2018
Diari del 22 de febrer del 2018
 
Diari del 21 de febrer del 2018
Diari del 21 de febrer del 2018Diari del 21 de febrer del 2018
Diari del 21 de febrer del 2018
 
Diari del 19 de febrer del 2018
Diari del 19 de febrer del 2018Diari del 19 de febrer del 2018
Diari del 19 de febrer del 2018
 
Diari del 16 de febrer del 2018
Diari del 16 de febrer del 2018Diari del 16 de febrer del 2018
Diari del 16 de febrer del 2018
 
Diari del 15 de febrer del 2018
Diari del 15 de febrer del 2018Diari del 15 de febrer del 2018
Diari del 15 de febrer del 2018
 
Diari del 13 de febrer del 2018
Diari del 13 de febrer del 2018Diari del 13 de febrer del 2018
Diari del 13 de febrer del 2018
 
Diari del 06 de febrer del 2018
Diari del 06 de febrer del 2018Diari del 06 de febrer del 2018
Diari del 06 de febrer del 2018
 
Diari del 5 de febrer del 2018
Diari del 5 de febrer del 2018Diari del 5 de febrer del 2018
Diari del 5 de febrer del 2018
 

Diari del 01 de febrer del 2018

  • 1. APRIMA’T SENSE PASSAR GANA Sota control mĂšdic Si t ’ho proposes, POTS T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040 C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA) www.bondia.ad/tel.808888/fax828888 Dijous, 1 De febrer Del 2018 NĂșm. 3.488 / ANy 14 MÈDIC AND BEAUTY antiaging medicina estĂštica obesitat LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella PRIMERA VISITA GRATUÏTA (presentant aquest anunci) InformaciĂł i peticiĂł d‘hores Tel: 00 376 800040 FACIAL BĂČtox · Àcid hialurĂČnic · Fils tensors Rejoveniment · Antiarrugues CORPORAL CarboxiterĂ pia · IntralipoterĂ pia LĂ ser rejoveniment · Estries OBESITAT Tractament dietes normo-proteiques OPINIÓ El falĂ fel atĂČmic alan ward Professor El transport proletari joan carles arpĂ­n GeĂČgraf SERVEI DE PERRUQUERIA CANINA OBRIM TOTS ELS DIES DE L’ANY Ens trobarĂ s a 846 366 Andorra la Vella Els millors productes per a la vostra mascota PERRUQUERIA 3a planta els funcionaris faran vaga Els sindicats acorden en una assemblea general aquesta mesura contra la reforma de la FunciĂł PĂșblica L’aturada dels treballadors de l’administraciĂł es preveu indefinida, perĂČ encara no s’ha decidit la data avuI Ă©s NOtĂ­cIa pĂ gina 3 EsPOrts pĂ gina 18 Irineu Esteve acaba quart als Mundials de Goms, a SuĂŻssa aNdOrra pĂ gina 7 El Govern analitza la proposta per fixar un preu mĂ­nim al tabac aNdOrra pĂ gina 6 L’ajut als productes ecolĂČgics creixerĂ  amb la nova llei jONathaN gIl
  • 2. 2 Dijous, 1 De febrer Del 2018 FARMÀCIES DE GUÀRDIA CATALÀ EXPRÉS TELÈFONS URGÈNCIES Servei Urgent MĂšdic (SUM) 116 Hospital de Meritxell 871 000 UrgĂšncies (la Seu) 973 35 29 42 Hospital (la Seu) 973 35 00 50 Transport Sanitari Programat 871 116 Creu Roja 808 225 Policia 110 Policia Municipal (la Seu) 092 Mossos d’Esquadra 088 Bombers 118 Bombers (la Seu) 085 AmbulĂ ncia (la Seu) 973 35 33 35 FEDA (avaries) 145 Andorra Telecom: (Avaries/Aten. al client) 115 Andorra Telecom (Inf. nacional) 111 Andorra Telecom (Inf. internacional) 119 D’interĂšs Andorra la Vella FarmĂ cia Galeno 2 Av. Meritxell, 91 - Tel. 828 717 Pas de la Casa FarmĂ cia de les Pistes Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555 QuĂš significa zum-zum? Significa ‘remor sorda i contĂ­nua’. Em molesta el zum-zum del borinot. Pizzeria - asador ITALIAda Corrado TelĂšfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118 Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella Principat d’Andorra Vols tastar l’autĂšntica pizza italiana perĂČ no pots anar fins a ItĂ lia? Cap problema, vine a
 Italia. Amb els seus pizzers 100% italians, el seu forn de llenya i els seus productes importats directament d’ItĂ lia, t’ofereix l’oportunitat de degustar-la. Per cadascuna de les pizzes que t’emportis a casa tens una beguda gratuĂŻta inclosa. alsa.es Gaudeix del nou servei Supra! Andorra - Barcelona 33,25€ anada i tornada Menjar ecolĂČgic, sense gluten i sense lactosaMenjar ecolĂČgic, sense gluten i sense lactosa De l’1 al 18 de febrerDe l’1 al 18 de febrer Menjar ecolĂČgic, sense gluten i sense lactosa INFONEU Aquesta previsiĂł i cotes poden variar en funciĂł de les condicions meteorolĂČgiques. Cotes cm Risc d’allaus Qualitat de la neu Accessos Instal·lacions obertes Pistes obertes TelĂšfon estaciĂł Cotes cm Risc d’allaus Qualitat de la neu Accessos Instal·lacions obertes Pistes obertes TelĂšfon estaciĂł Cotes cm Circuit de fons Pistes obertes Qualitat de la neu Accessos TelĂšfon estaciĂł 75/155 2/5 Pols Oberts 14/15 27/28 739 600 60-80 7 km 3/4 Pols Oberts 741 444 90/110 2/5 Pols Oberts 30/30 44/44 878 000 70/130 2-3/5 Pols Oberts 69/70 126/127 872 900 EL TEMPS NEU I FRED AMB VENT AL VESPRE Avui esperem l’arribada d’un front, amb el cel cobert al nord del paĂ­s des del matĂ­ i nĂșvols i clarianes al sud. Al migdia hi haurĂ  algunes febles nevades, que aug- mentaran. Durant la tarda, la neu tambĂ© es farĂ  veure cap al sud de forma intermitent, mentre que al nord es reforçarĂ  amb una cota de neu inicial de 1.400 metres. Aquesta cota de neu baixarĂ  cap als 1.000 i 1.100 metres a primera hora de la tarda i rĂ pidament, cap als 600 a 800 metres. AixĂČ significa que tambĂ© a l’Urgellet pot nevar al llarg del dia. No cal dir que a l’Arieja la nevada serĂ  intensa. El vent passarĂ  de ser fluix a girar al nord amb tendĂšncia a reforçar-se. A la nit el vent serĂ  fort. Que tinguin un BonDia. Avui 5 10 -1 -2 -3 mĂ­n. mĂ­n. mĂ­n. max. max. max. divendres dissAbte -8/-2 -5/2 -3/4 -1/6 -1/7 -2/7 -3/4 -4/3 -5/2 -6/4 -1/8 7
  • 3. 3Dijous, 1 De febrer Del 2018 Avui Ă©s notĂ­cia Treballem per fer mĂ©s fĂ cils els moments mĂ©s difĂ­cils ... ‱ Incineracions (concessiĂł oïŹcial) ‱ Trasllats internacionals ‱ Repatriaments ‱ Venda i col·locaciĂł de lĂ pides ‱ Servei de floristeria nacional i internacional ‱ GestiĂł integral de trĂ mits per defunciĂł C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany ‱ Tel.: +376 ‱ 86 66 32 ‱ 80 71 80 ‱ Fax: + 376 86 68 32 ‱ 80 71 72 Finalment hi haurĂ  vaga ge- neral indefinida de la funciĂł pĂșblica. AixĂ­ es va acordar ahir amb la unanimitat dels mĂ©s de 400 funcionaris i treballadors pĂșblics que van participar en l’assemblea que va tenir lloc a la sala d’actes del ComĂș d’Es- caldes-Engordany, la qual va quedar petita. De fet, els sindicats convo- cants van rebre el ple suport en totes les accions que van plan- tejar per fer evident el seu desa- cord amb la reforma de la funciĂł pĂșblica que vol tirar endavant l’executiu i tambĂ© amb la forma com s’ha fet. AixĂ­, i al marge de la vaga, els treballadors pĂșblics van donar llum verda tambĂ© a la proposta de demandar l’execu- tiu i a la d’impulsar tres inicia- tives legislatives populars (ILP) per demanar un avançament electoral, modificar la Llei elec- toral i tirar endavant una llei de responsabilitat polĂ­tica. Pel que fa a la vaga general indefinida de la funciĂł pĂșblica, el secretari general de la UniĂł Sindical d’Andorra (USdA), Ga- briel Ubach, va explicar al fi- nal de l’assemblea que en uns quinze dies s’hauria de definir i concretar, tot i que no va poder avançar una data concreta. Ubach, que va assegurar que tot i ser una assemblea de tre- balladors pĂșblics el que es vol â€œĂ©s obrir el camĂ­ perquĂš, d’una vegada per totes, totes i tots els treballadors d’aquest paĂ­s comencem a ser considerats persones”, va precisar que cada organitzaciĂł sindical es reunirĂ  ara amb els seus afiliats i parla- rĂ  tambĂ© amb els que no ho sĂłn per veure “com es pot fer de la millor manera i en el termini mĂ©s curt”. En aquest sentit, el dirigent de l’USdA, que es va mostrar satisfet per l’assistĂšncia (un 30% dels treballadors de l’ad- ministraciĂł), ja que “vistes les pressions que hi ha hagut els Ășltims temps no esperĂ vem que vinguĂ©s tanta gent”, va recordar que policia, bombers i agents penitenciaris no poden fer vaga, tot i que va deixar clar que “aixĂČ no vol dir que no puguin fer altres coses”. Quant als serveis mĂ­nims, Ubach, que va advertir que “no hi tenim cap obligaciĂł perquĂš la ConstituciĂł ens reconeix el dret de vaga i no estĂ  regulat”, va admetre que “no podem deixar el paĂ­s sense serveis” i va avan- çar que es buscaran “els millors serveis mĂ­nims, de manera que puguem exercir el nostre dret a vaga i servir la ciutadania”. El dirigent sindical, perĂČ, va ad- vertir l’executiu que no es nego- ciaran aquests serveis mĂ­nims. “Els decidirem nosaltres. Actu- arem de la mateixa manera que el Govern ha actuat amb nosal- tres perquĂš no es mereixen una altra cosa”, va dir. Pel que fa a les ILP, Ubach va fixar un termini de tres mesos per treballar-les i desprĂ©s un mes o mes i mig mĂ©s per recollir les signatures amb la voluntat que es puguin portar al Consell General abans de l’estiu. Finalment, Ubach va explicar que des dels sindicats es consi- dera que l’executiu “ha trepit- jat els drets sindicals” perquĂš no se’ls ha tingut en compte i, quan s’ha volgut negociar a la comissiĂł consultiva de la funciĂł pĂșblica, “la ministra va desau- toritzar aquest ĂČrgan per poder negociar”. Per aixĂČ, es presenta- rĂ  “una demanda contra el Go- vern perquĂš no se’ns ha tingut en compte en la negociaciĂł i se’ns ha vulnerat el dret sidical per no admetre negociació”. A mĂ©s, va precisar Ubach, des de l’USdA es farĂ  arribar un informe a la ConfederaciĂł Euro- pea de Sindicats (CES) amb una “queixa contra el Govern d’An- dorra per vulneraciĂł de drets sindicals”, i es demanarĂ  a la CES que “pugui intercedir da- vant la ComissiĂł Europea. Govern ho veu precipitat Precisament, hores abans de l’assemblea de funcionaris i tre- balladors de l’administraciĂł, el ministre d’EducaciĂł i Ensenya- ment Superior, Eric Jover, es va mostrar preocupat davant la possibilitat que els membres del cos docent se sumessin a una possible vaga general en protesta per la nova llei de la FunciĂł PĂșblica. I Ă©s que Jover, que va assegurar que una “vaga general no seria positiva ni per als treballadors ni per a la soci- etat en general”, considera que en el cas dels treballadors edu- catius seria “molt prematura”, ja que va recordar que la llei a quĂš s’han de regir Ă©s la del cos especial d’educaciĂł, de la qual tot just ara hi ha un esborrany que s’ha de treballar. TambĂ© el ministre portaveu, Jordi Cinca, va qualificar la vaga de “precipitada” tot i mostrar el “respecte” per la decisiĂł que po- guessin prendre els funcionaris que tenen “el dret a vaga com una eina mĂ©s” per defensar els seus interessos. Tot i aixĂČ, per Cinca, una me- sura d’aquestes caracterĂ­stiques “no respon a la realitat del pro- jecte de llei que vol tirar enda- vant el Govern”, ja que “si s’ana- litza el text en la seva totalitat hi ha un avenç per als treballa- dors pĂșblics”. En aquest sentit, el ministre considera que calia “donar el temps suficient” per veure com s’acaba desenvolu- pant la llei, i va avançar que la titular de FunciĂł PĂșblica i Re- forma de l’AdministraciĂł, Eva Descarrega, ja ha fet arribar als sindicats una carta per mirar d’establir un calendari de reuni- ons per abordar els reglaments que han de desplegar la llei. De fet, aquesta proposta va ser explicada pels dirigents sin- dicals als assistents a l’assem- blea, i es va deixar clar que no es negociarĂ  el desplegament reglamentari d’una llei que “no es vol” i que es demana que “es retiri”, aixĂ­ com la proposta que els va fer arribar un grup parla- mentari, “els liberals del sector Pintat”, va precisar Ubach, per veure si estarien disposats a asseure’s en una taula amb tots els grups parlamentaris i mirar de consensuar la llei. “Volem començar a treballar la llei des de zero i, si el Govern hi estĂ  disposat, demĂ  mateix ens asseiem a fer-ho”, va as- segurar Ubach, que va lamen- tar, perĂČ, que “per ara no hem vist cap voluntat de l’executiu d’anar per aquest camí”. Suport unĂ nime, sĂ­ a totes les accions L’assemblea de funcionaris dona el vistiplau a la vaga i a la demanda contra el Govern per vulnerar el dret sindical FunciĂł pĂșblica M.S. escaldes-engordany MĂ©s de 400 funcionaris i treballadors pĂșblics van omplir la sala d’actes del ComĂș d’Escaldes-Engordany. jonathan gil el funcionariat promourĂ  una ilP per demanar un avançament electoral
  • 4. OPINIÓ4 Dijous, 1 De febrer Del 2018 La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard VallĂšs dIReCToR JuliĂ  RodrĂ­guez | CaP de RedaCCIÓ andrĂ©s Luengo | RedaCCIÓ Marc SegalĂ©s, Mireia Suero, VĂ­ctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adĂ­n | CoRReCCIÓ bruna Generoso MaQueTaCIÓ LĂ­dia Jo, Reinaldo MĂĄrquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yåñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribuciĂł | IMPReSSIÓ Imprintsa. Carrer baixada del MolĂ­, 5. andorra la Vella.TelĂšfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrĂČnica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad DIRECTORI El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secciĂł d’opiniĂł. L’opiniĂł del BonDia es reflecteix en el seu editorial. PerquĂš les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telĂšfon i parrĂČquia de residĂšncia. AvĂ­s SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de ProtecciĂł de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a quĂš acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual Ă©s la gestiĂł dels missatges SMS. El responsable del fitxer Ă©s la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accĂ©s, rectificaciĂł, cancel·laciĂł i oposiciĂł. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacciĂł del BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicaciĂł i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secciĂł. L’USUARI es compromet a fer un Ășs adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb carĂ cter enunciatiu perĂČ no limitatiu, a no emprar-los per a (i) incĂłrrer en activitats il·lĂ­cites, il·legals o contrĂ ries a la bona fe i a l’ordre pĂșblic; (ii) difondre continguts o propaganda de carĂ cter racista, xenĂČfob, pornogrĂ fic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenĂČfobs, racistes, pornogrĂ fics, que atemptin contra la joventut o la infĂ ncia, l’ordre o la seguretat pĂșblica o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarĂ  cap missatge amb dades personals o que puguin identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lĂ­cits o contraris al contingut del present AvĂ­s Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informaciĂł, el material, els continguts o les observacions que no siguin les seves prĂČpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecciĂł de dades personals ni cap altra disposiciĂł legal. La informaciĂł, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarĂ  el dret a usar-les de la forma que consideri mĂ©s adequada. La relaciĂł entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicciĂł del Principat d’Andorra. dipĂČsit Legal aNd. 114-2004 El xoc de trens que es veia venir per fi s’acabarĂ  materialitzant. Els sindicats de l’administraciĂł van decidir ahir en assem- blea per majoria anar a la vaga en protesta per la reforma de la FunciĂł PĂșblica. Tot i que encara no s’ha decidit la data, es trac- taria d’una vaga indefinida. A mĂ©s, els sin- dicats anuncien accions contra el Govern per considerar conculcat el seu dret a la negociaciĂł i impulsaran tres ILP perquĂš hi hagi un avançament electoral, es reclamin responsabilitats polĂ­tiques i es canviĂŻ la llei electoral. La convocatĂČria de vaga posa de manifest la incapacitat del Govern no ja per negociar amb els sindicats, sinĂł ni tan sols establir un sistema de diĂ leg amb el qual segurament s’hauria pogut aconse- guir un apropament entre les parts. Han tingut molt de temps per presentar aques- ta reforma i treballar-la amb els empleats pĂșblics, perĂČ no ho han volgut fer. L’exe- cutiu ja va decidir tirar pel dret quan va modificar les condicions de jubilaciĂł dels funcionaris, i ara ha optat pel mateix camĂ­. Si, tal com ahir mateix remarcava de nou el Govern, hi ha tantes raons per pensar que Ă©s una bona llei, no s’entĂ©n que no hi hagi pogut haver un mĂ­nim apropament amb els sindicats. El resultat de tot plegat Ă©s que s’aboca el paĂ­s a una situaciĂł inĂšdita de conseqĂŒĂšncies molt greus. Els sindicats convoquen una vaga EDITORIAL Quan vas a un judici i veus vĂ­ctimes que han de declarar per abusos sexuals o maltrac- taments al cap de quatre anys i mig, set o, fins i tot, vuit anys dels fets denunciats Ă©s evident que alguna cosa no funciona. Primer, perquĂš per moltes de- claracions prĂšvies per escrit que hi hagi el fet denunciable perd la frescor delictiva. La justĂ­cia Ă©s lenta, aixĂČ ja ho sabem i ens hi resignem. PerĂČ aixĂČ fa que hi hagi sentĂšncies que atempten contra la realitat. La setmana passada hi va haver el cas d’un home a qui el tribunal va con- demnar per abĂșs sexual a una dona amb una discapacitat mental. Els fets van passar fa set anys i tres mesos i ara, a mĂ©s dels dos anys de presĂł que hau- rĂ  de complir, se li prohibeix, ara!, desprĂ©s de mĂ©s de set anys sense que s’hagi pres cap mesu- ra preventiva contra ell, que en- tri en contacte amb la vĂ­ctima. A part, tambĂ© es va condemnar per maltractaments un home, per uns fets del juny del 2013, a no entrar en contacte amb la seva exdona en els propers sis anys. Durant tot aquest temps, i segons la mateixa vĂ­ctima, sĂ­ que s’havien trobat en alguna ocasiĂł. I l’excĂČnsol menor de la capital Josep Vila, que va ser condemnat per dos delic- tes d’exhibicionisme davant de menors, per fets del 2010 i el 2013? Ara se li prohibeix con- cĂłrrer durant quatre anys en llocsonpuguihaver-himenorsi entrar en contacte amb les qua- tre vĂ­ctimes (que ara ja sĂłn ma- jors d’edat) en els propers cinc anys. SentĂšncies que no curen les ferides mal cicatritzades de les vĂ­ctimes, en molts casos, ni tampoc ajuden a la inserciĂł dels condemnats. A mĂ©s, evidencien que durant anys han deixat en llibertat els que consideren ara delinqĂŒents. BAIXADA DEL MOLÍ, 5 SentĂšncies caduques a vĂ­ctimes i reus S’aboCa eL PaĂ­S a uNa SITuaCIÓ INĂšdITa DONANT LA NOTA Francesc Camp El ministre de Turisme va ser clar quan va dir que s’han de reforçar els proce- diments de control del To- botronc perquĂš hi ha massa accidents i massa sovint. 12345 Irineu Esteve L’esquiador de fons de la FederaciĂł Andorrana d’Es- quĂ­ (FAE) va acabar quart als 15 quilĂČmetres clĂ ssics dels Mundials sub-23 cele- brats a Goms (SuĂŻssa). 12345 Jordi Cinca Els autĂČnoms cotitzaran 453,68 euros mensuals aquest any, a l’espera que el Govern aprovi la reforma perquĂš ho facin d’acord amb els seus ingressos. 12345 Carles Casadevall El 9Ăš SalĂł del Videojoc, que tindrĂ  lloc del 16 al 18 de febrer en diversos espais, combinarĂ  l’entreteniment amb la formaciĂł i tindrĂ  una zona d’e-esports. 12345 OPINIONS A LES XARXES ComĂș Encamp @ComuEncamp Lliurament de les medalles als agents de circulaciĂł de la parrĂČquia d’En- camp amb 15, 20 i 25 anys de servei. Bombers d’Andorra @BombersAndorra Reciclatge del mĂČdul sanitari en munta- nya, medi hivernal dels bombers infer- mers amb Dr. @inigosoteras TUITENQUESTA Creus que calen mĂ©s controls en alguns indrets per evitar actes de vandalisme? A: SĂ­ B: No PEPA gAllEgo Periodista A: 100% B: 0%
  • 5. OPINIÓ 5Dijous, 1 De febrer Del 2018 Quan vols escriure un article d’opiniĂł, sempre intentes fer-ho sobre allĂČ que, per interĂšs per- sonal, sensibilitat o formaciĂł, creus que tens certs coneixe- ments o experiĂšncies i penses que pots aportar alguna cosa a la societat, fomentant debat o denunciant mancances diver- ses. Tot i que ja sabem que costa arribar al nivell de coneixement universal i flexibilitat argumen- tal dels tertulians de televisiĂł, s’intenta. Doncs bĂ©, a l’hora de com- plir aquesta missiĂł, sempre es poden mantenir diverses estra- tĂšgies; la mĂ©s comuna Ă©s seguir l’actualitat diĂ ria repassant els mitjans de comunicaciĂł tradici- onals, ja sigui premsa, televisiĂł o rĂ dio. A aquests mitjans, se’ls han d’afegir les xarxes socials mĂ©s populars, en quĂš la gent pot opinar amb llibertat, tot i que massa vegades s’hi escampi el virus de la frivolitat. S’ha d’afe- gir tambĂ© a tot aixĂČ una mica de curiositat i observar el dia a dia, l’esdevenir de la quotidianitat del nostre comportament humĂ , allĂČ que fem i diem, que pot ser molt suggestiu. És en aquest context que, en certes ocasions, sents coses que et deixen una mica descol- locat, perĂČ a la vegada tambĂ© poden donar molt de joc per omplir papers en blanc. En un d’aquests casos fa referĂšncia el tĂ­tol d’aquest escrit. Durant la sortida de camp d’un congrĂ©s celebrat no fa gai- re temps a Andorra, que nor- malment es fa en autobĂșs, un dels assistents va deixar anar tota una perla: va dir que feia molt de temps que no agafava el transport proletari, per a poste- riori seguir parlant, no cal dir!, de cotxes, de cotxes potents, d’aquells que et poden portar molt amunt i molt lluny. No deixa de ser, sent sincers, un fet anecdĂČtic, fins i tot graci- Ăłs, o potser en aquest paĂ­s pot tenir mĂ©s transcendĂšncia del que sembla? I Ă©s que tenint el transport pĂșblic que tenim a An- dorra, mĂ©s d’un es podria sentir ofĂšs per tal paroxisme ideolĂČgic. I quĂš Ă©s el que passa amb el transport pĂșblic a Andorra, en- tenent el transport pĂșblic com el transport col·lectiu de passat- gers? BĂ sicament, que no res- pon a les demandes dels usuaris, a les necessitats –segons l’inspi- rador de l’article– del proletariat d’aquest racĂł de mĂłn. Fa massa temps que tenim aquesta assignatura pendent, i no Ă©s una situaciĂł desconegu- da, ni recent ni irrellevant. PerĂČ sembla que per a alguns no tin- gui cap mena de transcendĂšncia. Si no, difĂ­cilment s’entĂ©n tanta passivitat per part dels que po- den prendre decisions. El 2016 semblava un punt d’inflexiĂł, ja que es va aprovar la licitaciĂł de la concessiĂł de lĂ­nies de transport nacional de viat- gers que havien d’operar al paĂ­s a partir del setembre del 2017; aquella reforma que havia de te- nir en compte l’usuari i proveir un servei mĂ©s competitiu i que fos una alternativa real al trans- port privat. Doncs ja sabem com va acabar, com el rosari de l’aurora entre les companyies de transport i Govern, i els usuaris, proletaris o no, a veure-les venir i seguir patint-ne les conseqĂŒĂšn- cies. Andorra, millor dit els seus habitants, es mereixen un trans- port pĂșblic de qualitat, eficaç, cĂČmode, accessible i de preu as- sequible, tal com hauria de ser un servei pĂșblic. Ha de respon- dre a les necessitats de desplaça- ment i condicions horĂ ries dels treballadors, encara que potser tambĂ© es pugui debatre sobre aquests horaris; segur que els proletaris hi tindrĂ­em molt a dir, perĂČ aquest Ă©s un altre tema. Fins i tot, si fos necessari es po- dria plantejar un model diferent del de concessiĂł a empreses pri- vades. Hi ha deures per al 2018. Un model tipus BRT (Bus Rapid Transit), una forma de transport que generalment dona prioritat al transport pĂș- blic seria desitjable. En tot cas, no es pot pensar en un model de mobilitat sostenible sense solu- cionar aquest gran dĂšficit, que no arreglarĂ  ni la bicicleta ni el cotxe elĂšctric. AixĂ­ que esperem que la de- mostraciĂł de prejudicis d’alguns es quedi en anĂšcdota i realment s’hi vulgui trobar una soluciĂł. Si no fos aixĂ­, parada! Jo baixo aquĂ­. El transport proletari Sense un model efectiu de transport pĂșblic no hi haurĂ  mobilitat sostenible Ens mereixem un transport pĂșblic de qualitat, eficaç, cĂČmode i assequible Fa uns dies, la cadena de televisiĂł francoalemanya Arte va emetre la pel·lĂ­cula Atomic Falafel (Israel, 2015). Dirigida per Dror Shaul, aquesta comĂšdia bastant esbo- jarrada tracta d’una venedora de falĂ fel –aquell menjar rĂ pid comĂș a molts paĂŻsos de l’Orient MitjĂ  que consisteix en croquetes fe- tes de pasta de cigrons, acompa- nyades d’enciam i diverses salses i que se sol servir dins d’un pa de pita en establiments al car- rer– que, junt amb la seva filla –la tĂ­pica adolescent rebel– i un inspector d’una agĂšncia atĂČmica, acaba parant els peus a una doble conspiraciĂł dels militars d’Israel i de l’Iran per bombardejar-se amb armes atĂČmiques. El realitzador no s’ha estalvi- at cap dels recursos cĂČmics que hom es pot imaginar. El falĂ fel Ă©s atĂČmic perquĂš estĂ  establert en una petita ciutat que contĂ© un reactor atĂČmic, perquĂš s’acom- panya d’una salsa picant d’una força atĂČmica, perquĂš els dos protagonistes tenen una relaciĂł amorosa... BĂ©, parem aquĂ­. És clar, els generals juguen amb mo- dels amb plĂ stic d’avions i mĂ­ssils dins d’un bac de sorra; el dolent de la pel·lĂ­cula Ă©s borni i s’ho mira tot a travĂ©s d’un telescopi; l’agent secret tĂ© unes claus al cos que li fan rebre la rĂ dio dins el seu cap; l’informĂ ticĂ©spetitilleig;ielrabĂ­ que haurĂ  de circumcidar de nou l’inspector atĂČmic tĂ© un posat força alegre mentre ensenya els seus escalpels a la futura vĂ­ctima. L’humor Ă©s exagerat –penseu enOchoapellidosbascos–i elscon- texts geogrĂ fic i cultural ens po- den resultar llunyans. PerĂČ, a la vegada, es toquen temes propers. La nena de la protagonista pateix DTAH i dislĂšxia, amb les corres- ponents dificultats a nivell esco- lar. TĂ©, a mĂ©s, els problemes força tĂ­pics de relaciĂł amb els altres jo- vesdelasevaedat(15anys).Amb la seva millor amiga, es comuni- quen emprant les xarxes socials. Entren aixĂ­ en un mĂłn virtual en quĂš els adults tenen vetada l’en- trada. La seva mare Ă©s soltera, tot i que no ho voldria ser: busca l’amor desprĂ©s de la desapariciĂł del seu marit. Els diners escasse- gen, entre altres motius per una falta de l’administraciĂł. Tenen la sensaciĂł de viure en un mĂłn en quĂš els agents dels estats no busquen el millor per als seus ciu- tadans, sinĂł tot el contrari. SĂłn elements que ens poden recordar situacions complicades que hem viscut, o que han viscut persones reals del nostre entorn. Amb tot, el tret principal de la histĂČria Ă©s la humanitat. Apareix per damunt de tot, acompanya- da d’una bona dosi d’esperança, sobretot en el sentit comĂș de la generaciĂł mĂ©s jove. TambĂ© pot resultar esperançador el fet que la pel·lĂ­cula hagi pogut sortir sense patir cap mena de censura, malgrat deixar els estaments ofi- cials bastant en ridĂ­cul. Admetre punts de vista divergents i pre- sentar-los amb humor Ă©s, per mi, la manifestaciĂł d’una veritable democrĂ cia moderna. PerĂČ, tot- hom n’és capaç? El falĂ fel atĂČmic Presentar amb humor punts de vista divergents: aixĂČ Ă©s la democrĂ cia moderna EL GONGPLAÇA DEL POBLE alan ward Professor joan carles arpĂ­n GeĂČgraf
  • 6. 6 Dijous, 1 De febrer Del 2018 Andorra El consell de ministres va apro- var ahir el projecte de llei de producciĂł ecolĂČgica i dels rĂš- gims de qualitat dels productes agraris i alimentaris, que ha d’afavorir la diversificaciĂł del sector agrĂ­cola. El text reconeix les qualificacions de la UniĂł Eu- ropea (UE), un fet que permetrĂ  la prevenciĂł de fraus i l’accĂ©s als segells comunitaris. A mĂ©s, preveu ajuts a la producciĂł eco- lĂČgica i a la subjecta a rĂšgims de qualitat per compensar el dife- rencial de cost que hi ha amb els productes convencionals. La ministra de Medi Ambi- ent, Agricultura i Sostenibilitat, SĂ­lvia CalvĂł, va explicar que avui ja es destinen 360.000 euros per als segells de qualitat. Amb la llei s’aniran implantant noves subvencions a mesura que es tinguin els segells de qualitat. L’import variarĂ  en funciĂł del tipus de producte que es tracti. CalvĂł va recordar que a ho- res d’ara la producciĂł ecolĂČgica no estĂ  regulada i aixĂČ fa que els productors ho hagin de fer a l’estranger, fet que suposa un increment de costos. TambĂ© va indicar que el rĂšgim de quali- tat existent Ă©s nomĂ©s aplicable a productes agraris (la carn i el vi, actualment). Amb el text aprovat ahir, es podran oferir certificacions de qualitat tambĂ© a tots els productes alimentaris. A banda, es reconeixen els rĂš- gims de qualitat de la UE (DOP, IGP i ETG) i s’obre la possibili- tat d’utilitzar el reconeixement de producte de muntanya. Tot plegat ha de prevenir possibles fraus i tambĂ© facilitarĂ  la reci- procitat amb la UE. AixĂ­ mateix, es podrĂ  certificar amb l’ecofu- lla, una imatge que els consumi- dors de la UniĂł reconeixen. Amb relaciĂł a la producciĂł ecolĂČgica, el projecte de llei re- cull la normativa de la UE, i per als productes de qualitat con- trolada es dona cobertura legal als que han estat creats o ela- borats a Andorra, aixĂ­ com una marca col·lectiva, com pot ser Productes agrĂ­coles i artesans d’Andorra. La llei crea una autoritat de control, que serĂ  transversal, formada pels departaments d’Agricultura, Comerç, Segure- tat alimentĂ ria i entorn i l’OM- PA, i evita aixĂ­ la creaciĂł d’un nou organisme. Per assegurar que es compleixen tots els re- quisits recollits al text, tambĂ© s’estableixen controls, que po- dran anar a cĂ rrec de la mateixa estructura de l’administraciĂł o bĂ© es podran externalitzar a travĂ©s d’una entitat especialit- zada. A mĂ©s, es preveu un rĂšgim de sancions en cas d’incompli- ment. CreaCiĂł de miCroempreses La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat va remarcar que la llei neix arran de la constataciĂł que Andorra, per les dimensions i la situaciĂł geogrĂ fica del paĂ­s, no pot apos- tar per volums elevats ni preus baixos i, per aixĂČ, cal optar per la qualitat dels productes agrĂ­- coles. El text ha de permetre donar valor afegit a les produc- cions locals i oferir competiti- vitat en el mercat nacional i de la UE. A mĂ©s ha d’ajudar a crear noves opcions de diversificaciĂł econĂČmica mĂ©s enllĂ  de l’àmbit agrari, com ara la transforma- ciĂł de productes alimentaris i la creaciĂł de microempreses d’alt valor afegit, que avui es comp- tabilitzen en una vintena. Els ajuts als productes ecolĂČgics i de qualitat creixeran amb la nova llei El Govern remarca que el text ha de permetre augmentar les possibilitats de diversificaciĂł del sector agrĂ­cola Agricultura m.s.C. AndorrA lA VellA La ministra SĂ­lvia CalvĂł va presentar ahir el text. jonAthAn gil es reconeixen les qualificacions atorgades per la UniĂł europea CalvĂł diu que permetrĂ  prevenir fraus i situacions de competĂšncia deslleial els productors no hauran de recĂłrrer a fora per certificar els productes ecolĂČgics Les tarifes del transport interurbĂ  de passatgers s’apuja- ran un 1,77% de mitjana, men- tre que les de taxi ho faran un 1,80% el 2018. Es tracta d’un increment inferior al que dema- nava el sector i tambĂ© se situa per sota de l’evoluciĂł de l’IPC dels darrers quatre anys. Cal re- cordar que les tarifes no s’havi- en modificat des del 2014. En concret, els preus de l’autobĂșs de lĂ­nia regular pas- saran d’1,80 a 1,85 euros per als bitllets senzills d’una zona, mentre que els de dues zones s’apujaran dels 3,30 als 3,35 eu- ros. En el cas dels de tres zones, el bitllet passarĂ  de 4,60 a 4,70 euros, i el de quatre zones s’en- carirĂ  de 6,10 a 6,20 euros. Quant als abonaments, la T10 passarĂ  de 13,50 a 13,75 euros; la T20, de 25,50 a 25,90 euros; i la T30, de 36,50 a 37,10 euros. Finalment, la T40 s’apu- jarĂ  dels 46 euros actuals als 46,80. L’abonament setmanal d’una zona creix dels 23,30 als 23,70 euros; el mensual d’una zona, dels 74 als 75,20 euros; i el de dues zones, de 104,50 a 106,10 euros. El ministre por- taveu, Jordi Cinca, va destacar que tots aquests augments se situen per sota del 2%, al ma- teix temps que va remarcar que la pujada del bitllet senzill Ă©s lleugerament superior a la dels abonaments per afavorir la utilitzaciĂł del transport pĂșblic. Les companyies de transport havien sol·licitat un increment del 5%. Quant a les tarifes de taxi, la baixada de bandera passarĂ  dels 2,55 als 2,60 euros. La tarifa 1 per l’import per quilĂČmetre re- corregut els dies laborables i en horari diĂŒrn passa d’1,12 a 1,14 euros. Amb relaciĂł a la tarifa 2, aplicable als nocturns i festius, en horari nocturn, passa d’1,33 a 1,35 euros. TambĂ© creix l’hora d’espera, de 18,80 a 19,15 eu- ros. Les tarifes de taxi tambĂ© han estat congelades en els darrers quatre anys. El 2016, perĂČ, es va afegir la tarifa de suplement per transportar mĂ©s de quatre clients. transport redacciĂł AndorrA lA VellA Les tarifes de bus s’apugen un 1,7% i les de taxi, un 1,8%
  • 7. ANDORRA 7Dijous, 1 De febrer Del 2018 La plataforma Aldosa VeĂŻns es va reunir ahir amb els consellers del grup mixt Carles Naudi i Joan Carles Camp. L’objectiu era conĂšixer la proposta d’aquests parlamentaris al pressupost per al 2018 sobre l’EstaciĂł Transfor- madora i Repartidora d’energia (ETR) que el Govern projecta a la Gonarda. En la trobada, els consellers generals van infor- mar que han presentat una es- mena als comptes de l’executiu que “potencia el projecte amb 200.000 euros mĂ©s”. Aquest import ha de permetre soterrar l’ETR, plantar mĂ©s arbres a la zona i disminuir l’impacte visu- al, mediambiental i sobre la sa- lut dels habitants del bosc de la Gonarda de l’Aldosa. Tal com van exposar els con- sellers massanencs als veĂŻns de la zona, la decisiĂł de prendre aquesta iniciativa s’ha motivat davant la negativa constant del Govern a estudiar altres ter- renys alternatius als elegits per construir-hi l’ETR i tenint en compte, tambĂ©, que els infor- mes sĂłn favorables, segons diu el Govern. Des de la plataforma veĂŻnal es va remarcar que els re- presentants polĂ­tics consideren que aquesta Ă©s l’Ășnica via per ajudar les demandes del col- lectiu, ja que Ă©s l’Ășnica que tĂ© opcions de prosperar, tenint en compte que plantejar una ubica- ciĂł alternativa com ha fet el Par- tit SocialdemĂČcrata segurament serĂ  rebutjada. Des de la plataforma Aldo- sa VeĂŻns es va avançar que, tot i que encara han de valorar aquesta proposta, qualsevol aportaciĂł que es faci per millo- rar el projecte serĂ  ben rebuda per part del col·lectiu. “No Ă©s la millor opciĂł, perĂČ Ă©s la menys dolenta”, van apuntar. El con- tingut de la reuniĂł amb Naudi i Camp serĂ  analitzat en una pro- pera trobada dels habitants de la urbanitzaciĂł. Amb tot, l’entitat es mantĂ© en el convenciment que l’empla- çament de la instal·laciĂł en un altre terreny Ă©s la millor opciĂł. Per aquest motiu, properament celebraran una visita amb dife- rents representants polĂ­tics al bosc de les Paulelles, on el col- lectiu considera que es podria ubicar l’ETR. La Gonarda RedacciĂł andorra La veLLa Naudi i Camp exposen als veĂŻns la proposta de soterrar l’ETR JustĂ­cia El Govern es va congratular ahir de la decisiĂł del Tribunal de Corts de mantenir com a part en el judici de Banca Privada d’Andorra (BPA) el Govern, que hi participa com a acusaciĂł particular. El mi- nistre portaveu, Jordi Cinca, va remarcar en la roda de premsa posterior al consell de ministres que l’executiu ha entĂšs que l’afer BPA ha afectat l’interĂšs general i que per aixĂČ s’havia de personar. El ministre va recordar que aquest fet va ser qĂŒestionat per alguns encausats, perĂČ el Tribunal de Corts finalment ha dictaminat que el Govern tĂ© “tot el sentit de ser-hi”. Aquestes qĂŒestions prĂšvies que posaven en dubte la le- gitimitat del Govern i els ac- tors civils a la causa judicial les van presentar les defen- ses dels processats, i ara po- den presentar un recurs de nul·litat a Corts en el termini de 15 dies. Si el tribunal de- sestima aquest recurs, a par- tir d’aquesta decisiĂł tambĂ© tenen 15 dies per presentar un nou recurs, perĂČ aquesta vegada haurĂ  de ser al Tri- bunal Constitucional. Unes accions que ara estudien des dels despatxos els advocats de les defenses i que, segons van informar alguns dels lle- trats, no van descartar. El Govern celebra mantenir-se al judici de BPA RedacciĂł andorra La veLLa Tot i que França sempre ha po- sat a sobre de la taula la deman- da de reduir el diferencial del preu del tabac, mai ha plantejat al Principat aquesta exigĂšncia a canvi d’acceptar un perĂ­o- de transitori de 30 anys per a aquest sector. Ho va dir ahir el ministre portaveu, Jordi Cinca, que va assegurar que en cap do- cument relatiu a l’acord d’asso- ciaciĂł hi ha cap mena d’incidĂšn- cia sobre la fiscalitat del tabac. Cinca va afegir que el que ha ofert el Govern Ă©s que hi hagi un esment explĂ­cit del compro- mĂ­s de seguir lluitant contra el trĂ fic il·lĂ­cit, i va defensar que el preu del tabac ha de ser compe- titiu, sense ser agressiu amb els paĂŻsos veĂŻns, ja que el comerç viu d’aquest diferencial. El ministre portaveu tambĂ© va informar que els fabricants de tabac ja fa temps que han plantejat fixar uns preus mĂ­- nims de venda al pĂșblic, una mesura que consideren que Ă©s la millor forma de lluitar contra el contraban. Aquesta propos- ta estĂ  sent ara analitzada pel Govern, va dir Cinca, que va exposar que caldrĂ  veure si aca- ba prosperant o no. El ministre va indicar que en el cas de ser adoptada hauria de ser viable per tots els sectors implicats, Ă©s a dir, els colliters, els fabricants i tambĂ© el comerç. Cinca va cele- brar que el sector industrial faci una proposta en aquest sentit, al mateix temps que va declarar que Ă©s una bona notĂ­cia que to- tes les parts implicades pensin que cal lluitar contra el contra- ban. Cinca tambĂ© es va referir a la reuniĂł que dimarts i ahir hi va haver a Brussel·les, en quĂš hi va haver la darrera ronda de con- verses per tancar el capĂ­tol de la lliure circulaciĂł de mercaderies en el marc de les negociacions de l’acord d’associaciĂł amb la UE. En aquesta trobada tambĂ© hi van prendre part MĂČnaco i San Marino, i per aixĂČ la qĂŒestiĂł del tabac no es va tractar, tenint en compte que Ă©s un tema que afecta especĂ­ficament Andorra. Cinca va explicar que ja s’han començat a fer les primeres pre- sentacions de la lliure circulaciĂł de capitals, un indici que aquest capĂ­tol estĂ  arribant a la fi. De fet, l’objectiu Ă©s que al març tot el que afecta la lliure circulaciĂł de mercaderies ja estigui tancat. El ministre es va mostrar confi- at que en aquest Ă mbit s’arriba- rĂ  a una soluciĂł favorable per a Andorra i que s’aconseguirĂ  un perĂ­ode transitori per al tabac de 30 anys, “molt per damunt del que altres preveien”. Un al- tre aspecte que cal tancar serĂ  la fusiĂł de l’acord duaner amb l’acord d’associaciĂł. Cinca reitera que l’acord no tĂ© cap incidĂšncia en la fiscalitat del tabac Anuncia que el Govern estĂ  analitzant la proposta dels fabricants de fixar uns preus mĂ­nims negociaciĂł amb la Ue El ministre portaveu, Jordi Cinca, en la compareixença posterior al consell de ministres. Jonathan GiL M.S.C. andorra La veLLa Cinca espera que es pugui aconseguir el perĂ­ode transitori de 30 anys Una de les accions de la Plataforma Aldosa VeĂŻns. Jonathan GiL
  • 8. ANDORRA8 Dijous, 1 De febrer Del 2018 El consell de ministres va aprovar ahir el decret del re- glament del Premi nacional que per a aquest curs 2017- 2018 presenta diverses nove- tats, segons va informar el mi- nistre portaveu, Jordi Cinca. El principal canvi del pre- mi Ă©s que evoluciona cap a una figura mĂ©s autĂČnoma i menys subjecta al sistema d’ajuts a l’estudi. La voluntat Ă©s que esdevingui un estĂ­mul per accedir i progressar en l’ensenyament superior, perĂČ tambĂ© una recompensa que reconegui i premiĂŻ l’esforç dels alumnes que finalitzen el bat- xillerat amb les millors notes. Per aquest motiu, el premi a l’excel·lĂšncia s’atorga pel mĂšrit acadĂšmic dels alumnes, sense tenir en compte factors soci- oeconĂČmics, i Ă©s compatible amb qualsevol altre ajut naci- onal i internacional que pugui percebre la persona guardo- nada. AixĂ­ mateix, els diners seran de lliure disposiciĂł per a tots els alumnes premiats. Aquest curs s’assigna una dotaciĂł de 3.000 euros per a cadascun dels alumnes guar- donats. A mĂ©s, als estudiants premiats se’ls pagaran les des- peses de matrĂ­cula per cursar estudis de formaciĂł professio- nal superior o de primer cicle universitari, a Andorra o a l’estranger. El Premi nacional a l’estudi, deslligat del sistema d’ajuts Ensenyament RedacciĂł andorra la vElla La Batllia ha desestimat final- ment la denĂșncia que l’Associa- ciĂł Protectora d’Animals, Plan- tes i Medi Ambient (Apapma) va presentar perquĂš s’inves- tiguĂ©s la presumpta comissiĂł dels delictes de prevaricaciĂł, malbaratament de cabals pĂș- blics, corrupciĂł, falsedat docu- mental i d’abusos en l’exercici de la funciĂł pĂșblica arran del sobrecost que es va produir en les obres de construcciĂł del forn incinerador de la Comella. En l’aute, el tribunal considera que els delictes que es demana- va que s’investiguessin ja han prescrit. AixĂ­ ho va indicar ahir el president d’Apapma, Carles Iriarte, que va confirmar que es presentarĂ  un recurs al Tri- bunal de Corts contra el pro- nunciament de la Batllia, en el qual s’incidirĂ  en la vulneraciĂł del dret d’accĂ©s a la jurisdicciĂł. La demanda d’Apapma, dirigida contra persones o persones desconegudes, es va presentar sobre la base de les conclusions de l’auditoria portada a terme per KPMG el 2010 a peticiĂł de l’aleshores executiu socialdemĂČcrata de Jaume Bartumeu, una audi- toria que l’entitat no va poder obtenir fins mĂ©s de dos anys desprĂ©s d’haver-la reclamada per primera vegada. Precisament, aquest perĂ­- ode de temps ha estat “clau”, segons va apuntar Iriarte, que es va mostrar convençut que si haguĂ©s pogut accedir a l’audi- toria amb anterioritat potser els delictes que se sol·licitava investigar no haurien prescrit. En aquest sentit, el president d’Apapma va recordar la sen- tĂšncia que reconeixia a l’enti- tat ecologista el dret a accedir a la informaciĂł i va assegurar “no entendre” per quĂš des del Govern es va tardar mĂ©s de dos anys en qĂŒestions judici- als i burocrĂ tiques per lliurar una informaciĂł que “s’hauria d’haver donat des de l’inici”. Desestimada la demanda contra el forn d’Apapma, que recorrerĂ  Batllia M.S. andorra la vElla El Partit SocialdemĂČcrata crea- rĂ  un grup de treball intern per poder abordar la problemĂ tica dels adolescents i joves en si- tuacions de risc, especialment aquells que pateixen addiccions a les drogues o a l’alcohol. La in- tenciĂł Ă©s poder avaluar quines mesures i actuacions es poden prendre per abordar aquesta delicada qĂŒestiĂł i incloure-les en les propostes programĂ ti- ques de la formaciĂł. Aquest, segons va informar la formaciĂł, va ser un dels com- promisos adoptats durant la primera de les reunions polĂ­ti- ques que se celebraran regular- ment a les diferents parrĂČquies, i que es van iniciar dimarts al vespre a Andorra la Vella. La trobada va comptar amb la participaciĂł d’una seixantena de persones. Hi van intervenir, per part del PS, el president de la formaciĂł i conseller general, Pere LĂłpez, la tambĂ© parlamen- tĂ ria Rosa Gili, i les conselleres de PS+Independents al ComĂș d’Andorra la Vella, Dolors Car- mona i LĂ­dia Samarra. Diver- sos assistents van posar sobre la taula la problemĂ tica dels joves afectats per addicions a substĂ ncies estupefaents, so- bretot pel fet que els recursos que es dediquen a Andorra per atendre aquestes situacions sĂłn clarament insuficients. Per exemple, es va remarcar que no hi ha cap centre especialitzat al paĂ­s per atendre els casos mĂ©s greus i, per tant, aixĂČ obliga a derivar-los a instal·lacions de l’estranger, fet que pot suposar un trasbals per a les famĂ­lies. LĂłpez va explicar que fa temps que des del Consell Ge- neral s’estĂ  seguint amb molta atenciĂł aquesta situaciĂł, amb preguntes i demandes d’infor- maciĂł sobre la qĂŒestiĂł formu- lades pels parlamentaris social- demĂČcrates. TambĂ© va recordar que, durant la negociaciĂł per la reforma de les competĂšncies comunals, es va defensar que aquesta matĂšria havia de ser responsabilitat del Govern. La reuniĂł polĂ­tica, perĂČ, va abordar mĂ©s temes. AixĂ­, les conselleres comunals van expli- car la posiciĂł de la formaciĂł pel que fa a la reforma de l’avingu- da Meritxell i van dir que l’ele- vada inversiĂł prevista “tindrĂ  repercussions a altres zones de la parrĂČquia” que tambĂ© ne- cessiten actuacions urgents. Justament, es va demanar pĂș- blicament que la gent els faci arribar denĂșncies de zones o llocs degradats. Per fer-ho es podran fer servir els perfils a les xarxes socials de la formaciĂł o un nĂșmero de WattsApp que es posarĂ  en marxa en breu. Tam- bĂ© es va anunciar la realitzaciĂł de visites a diferents punts de la parrĂČquia cada dilluns a la tarda per poder comprovar en perso- na quina Ă©s la situaciĂł. Sobre les fortes inversions previstes, LĂłpez va voler aler- tar que “les obres les paguem els ciutadans”, i va recordar que aixĂČ es tradueix en el fet que “ens costen mĂ©s cars alguns ser- veis, com els aparcaments o els Serradells, i es posen en qĂŒestiĂł molts d’altres de pĂșblics”. So- bre aquest punt, Carmona va denunciar que “el model de la majoria de DA Ă©s que si un ser- vei no dona benefici, es tanca el xiringuito, i si ja el fan privats es tanquen perquĂš no se’ls vol fer la competĂšncia”. Els assistents tambĂ© van expressar la preocupaciĂł pel projecte faraĂČnic que suposa l’edifici The Cloud, aixĂ­ com pels efectes que poden tenir les lleis que estĂ  impulsant DA en matĂšria laboral, tant pel que fa al sector pĂșblic com al privat. LĂłpez va criticar que, amb to- tes dues legislacions, “el Govern no ha tingut en compte els sin- dicats” i que â€œĂ©s un model ela- borat nomĂ©s per a una part de l’empresariat”. El PS crearĂ  un grup per abordar el problema de joves amb addiccions Una seixantena de persones assisteixen a la reuniĂł parroquial celebrada a Andorra la Vella Partits RedacciĂł andorra la vElla Els dirigents del Partit SocialdemĂČcrata instants abans d’iniciar la reuniĂł. Partit socialdEmĂČcrata PolĂ­tica DemĂČcrates per Andorra considera que la fĂłrmula de cooperaciĂł plantejada des de la Taula transversal per a l’oci nocturn del Pas de la Casa Ă©s l’“eina clau” per trobar soluci- ons, de forma consensuada, a la problemĂ tica dels aldarulls nocturns i valora de “forma positiva” la implicaciĂł de to- tes les parts, aixĂ­ com la capa- citat d’haver aconseguit crear un espai de concertaciĂł per posar en comĂș la visiĂł que cada agent tĂ© del problema i consensuar les accions que cal emprendre. AixĂ­ ho va assegurar ahir DA en un comunicat en quĂš defensa l’abordatge d’aques- ta qĂŒestiĂł com “el model ex- trapolable a altres reptes de paĂ­s” que poden ser realitza- bles amb un treball coordinat entre Govern i comuns i la in- tervenciĂł dels agents privats concernits. AixĂ­, pels demĂČ- crates, la reuniĂł de dimarts passat al Pas â€œĂ©s la prova” que la fĂłrmula de la correspon- sabilitat â€œĂ©s la mĂ©s eficient i justa”. En aquest sentit, la formaciĂł es mostra conven- çuda que la tasca iniciada ja la primavera passada acabarĂ  comportant una millora de la situaciĂł al Pas. DA defensa la tasca transversal per a l’oci al Pas RedacciĂł andorra la vElla
  • 9. ANDORRA 9Dijous, 1 De febrer Del 2018 * Consulta condicions al teu gestor o al web de la promociĂł. Torna La Cistella dels teus Somnis AMB MÉS OPORTUNITATS I MÉS PREMIS! Encistella des del mig del camp i guanya el premi de la teva vida. VOLS GUANYAR 100.000€?* Descobreix totes les novetats a lacistelladelsteussomnis.ad Des del Govern s’ha creat una taula especĂ­fica que treballa la modificaciĂł del Codi de circu- laciĂł, una assignatura pendent que s’arrossega des de fa molt de temps. L’executiu Ă©s consci- ent que s’ha de canviar, perĂČ no marca cap data lĂ­mit per fer-ho. Des del departament de segure- tat viĂ ria de la policia conside- ren que â€œĂ©s important l’actualit- zació” del Codi de circulaciĂł, que data de l’any 1999 (amb nomĂ©s una actualitzaciĂł puntual el 2014), i destaquen que sobretot s’ha de canviar l’import de les sancions. De fet, si es mira el Codi de circulaciĂł, el rĂšgim sancionador marca el preu de les multes en les antigues pessetes. No nomĂ©s s’ha de canviar la moneda a eu- ros, sinĂł que des del cos policial consideren que els imports sĂłn massa baixos i, per tant, poc dis- suasoris. multes irrisĂČries Exemples n’hi ha molts. En destaquen alguns de rellevants: la multa per no portar el cintu- rĂł posat Ă©s de 18 euros (unes 3.000 pessetes, segons el ma- teix Codi); per circular fins a 40 km/h per sobre del lĂ­mit de velocitat establert a la via, de 60 euros; per conduir d’una mane- ra temerĂ ria que pugui posar en perill persones, 300 euros; i per parlar pel mĂČbil mentre s’estĂ  conduint, 18 euros. Es tracta de quantitats molt inferiors a les de sancions dels codis de circu- laciĂł de les regions veĂŻnes. A Es- panya, per exemple, parlar pel mĂČbil conduint pot costar mĂ©s de 100 euros de multa. A mĂ©s, el Codi de circulaciĂł ha d’afegir altres aplicatius tec- nolĂČgics i altres operacions que el 1999 no existien i ara sĂ­. AixĂ­ doncs, per fer que sigui un rĂšgim sancionador amb unes termino- logies i un cost de multes mĂ©s actuals, es considera rellevant aquesta modificaciĂł del Codi de circulaciĂł, segons la policia. Cal recordar que l’actual Codi de circulaciĂł nomĂ©s s’ha modificat un cop des del 1999 –va ser el 2014 i nomĂ©s es va afegir l’obli- gatorietat a circular amb equi- paments especials en situacions de neu, amb les sancions cor- responents, que ja tenen preus mĂ©s actualitzats, com 180 eu- ros per als vehicles que no circu- len amb equipaments amb neu a la calçada. TambĂ© van canviar un altre article sobre la vigĂšncia de llicĂšncies de conduir i certs permisos de ciclomotors, aixĂ­ com la norma dels vehicles que es poden matricular i inscriure al registre. La policia considera prioritari actualitzar l’import de les multes El Govern treballa en la modificaciĂł del Codi de circulaciĂł perĂČ sense termini Seguretat viĂ ria Els imports de les sancions de circulaciĂł sĂłn molt inferiors als de les regions veĂŻnes. jonathan gil P.G. andorra la vella euros per conducciĂł temerĂ ria que pugui posar en perill persones o coses 300 euros per parlar pel mĂČbil mentre es condueix, o per no dur el cinturĂł posat 18 euros per conduir fins a 40km/h per sobre del lĂ­mit de velocitat de la via 60 ElscomunsdelaMassanaiEscal- des-Engordany reclamen 58.138 euros en sancions de circulaciĂł. D’aquesta quantitat, 13.881 eu- ros corresponen a la corporaciĂł massanenca i 44.257, a l’escal- denca, segons publica aquest dimecres el ButlletĂ­ Oficial del Principat d’Andorra (BOPA). En el cas de la Massana, s’ha publicat l’edicte davant la impossibilitat de procedir a la notificaciĂł per- sonal. D’acord amb el Reglament de procediment per a les sanci- ons d’estacionament i circulaciĂł imposades pel ComĂș, es disposa d’un termini de deu dies hĂ bils, a comptar de la data de publicaciĂł de l’edicte, per presentar davant el ComĂș les al·legacions que s’es- timin pertinents. Transcorregut aquest termini, els expedients seran tramesos a la Junta de Go- vern del ComĂș per a la seva re- soluciĂł. A Escaldes-Engordany, disposen d’un termini de quinze dies per consultar l’expedient sancionador al departament de CirculaciĂł, AtenciĂł Ciutadana. Transcorregut el termini sense que la persona interessada hagi presentat al·legacions sobre el o els constatats d’infracciĂł que li han estat notificats, es conside- rarĂ  resolt l’expedient. Esgotat el termini d’un mes, sense que l’interessat hagi procedit al pa- gament de l’import de la sanciĂł o del total de les sancions confir- mades i sense que hagi formulat recurs, es procedirĂ  al cobrament del seu import per via d’execuciĂł forçosa. La Massana i Escaldes reclamen 58.138 € de multes redacciĂł andorra la vella
  • 10. ANDORRA10 Dijous, 1 De febrer Del 2018 AVÍS Per tal de donar compliment al que disposa l’article 13 del Reglament electoral de la Cambra de Comerç, IndĂșstria i Serveis d’Andorra, la Junta Electoral ordena la publicaciĂł de les llistes definitives d’electors corresponent als col·legis electorals segĂŒents: ‱ amb un representant, els col·legis electorals nĂșm. 1, 4, 5, 7, 9, 11, 14, 16, 17, 20 i 21. ‱ amb dos representants, el col·legi electoral nĂșm. 3. Llistes que romandran exposades a la seu de la Cambra a partir del dia 25 de gener del 2018. AixĂ­ mateix, d’acord amb l’article 9 del Reglament, els electors interessats a presentar-se com a candidats podran fer-ho dins els 13 dies hĂ bils segĂŒents a partir del dia 25 de gener del 2018. La presentaciĂł de candidatures es fa per escrit, formalitzant un imprĂšs que facilita el Registre de Comerç i IndĂșstria del Ministeri d’Economia, Competitivitat i InnovaciĂł (camĂ­ de la Grau, edif. Prat del Rull, 4t.-4a., d’Andorra la Vella), i personalment pel signatari de la candidatura, el qual certifica, per decla- raciĂł jurada o per promesa, que totes les firmes sĂłn verĂ­diques, sota la seva responsabilitat. Les firmes il·legibles han de reproduir-se, a sota de cada una, amb carĂ cters de lletra llegibles. Cap candidatura no Ă©s vĂ lida si no Ă©s avalada per dos electors del mateix col·legi electoral. Per a qualsevol aclariment o informaciĂł complementĂ ria truqueu a : GOVERN D’ANDORRA – Departament de Comerç : 87.57.00 CAMBRA DE COMERÇ, INDÚSTRIA I SERVEIS : 80.92.92 Una seixantena d’investigadors de la Universitat de Saragossa, el Servei MeteorolĂČgic de Cata- lunya, MĂ©tĂ©oFrance, l’AgĂšncia Estatal de Meteorologia d’Es- panya, el Centre d’Études Spa- tiales de la BiosphĂšre, l’Institut Pirenaic d’Ecologia i el Centre d’Estudis de la Neu i de la Mun- tanya d’Andorra van participar ahir en el primer workshop del projecte Climpy, que estudia les bases de dades climĂ tiques del Pirineu. L’objectiu d’aquest estudi Ă©s donar continuĂŻtat al que va fer l’Observatori Pirinenc del Canvi ClimĂ tic (OPCC) a travĂ©s de dades climĂ tiques mensu- als entre el 1950 i el 2010. Els resultats d’aquest estudi van determinar que des del 1950 les temperatures al Pirineu han augmentat una mitjana de 0,2 graus per dĂšcada, i les precipi- tacions s’han reduĂŻt entre 2 i 2,8 mm cada any. A travĂ©s del projecte Climpy s’estudiaran les bases de dades a nivell di- ari i s’ampliarĂ  el perĂ­ode fins al 2015. A mĂ©s, tambĂ© es crea- rĂ  una malla de dades entre el 1981 i el 2015. D’aquesta ma- nera, es podran extreure uns resultats mĂ©s afinats i es po- dran estudiar millor les dades extremes, per analitzar mĂ©s a fons, per exemple, els perĂ­odes de sequera o episodis com els aiguats del 1982. Marc Prohom, del Servei Me- teorolĂČgic de Catalunya, va ex- plicar que actualment les dades estan seguint els diferents pro- cessos de control de qualitat, perĂČ que els primers resultats confirmen la tendĂšncia a l’alça de les temperatures, que pot ser fins i tot mĂ©s accentuada per- quĂš entre el 2010 i el 2015 van ser anys cĂ lids. Pel que fa a pre- cipitacions, l’estudi de l’OPCC no va pronosticar una tendĂšn- cia clara i el nou projecte apun- ta que van a la baixa, sobretot al vessant sud del Pirineu, tot i que Prohom ha destacat que en alguns punts del vessant nord les tendĂšncies sĂłn positives. AixĂ­, tal com va assenyalar el cap d’àrea de Medi FĂ­sic del Cenma, Marc Pons, a diferĂšn- cia de les temperatures, que â€œĂ©s clar que aniran a mĂ©s”, amb les precipitacions “no Ă©s clar cap on va la tendĂšncia, sembla que en general va cap a una disminu- ciĂł, perĂČ segons les zones pot variar molt”. Per tant, el nou projecte “ens permetrĂ  afinar mĂ©s i tenir mĂ©s certituds en les projeccions”. Precisament, el fet que Andorra estigui en zona de transiciĂł pirinenca, entre el vessant sud i el nord, fa que sigui un dels punts on Ă©s mĂ©s difĂ­cil determinar com evoluci- onaran les precipitacions. Les bases de dades climĂ ti- ques del projecte Climpy tambĂ© tenen com a novetat l’anĂ lisi de la variable de la neu, tal com ha destacat des del Cenma Lau- ra Trapero. Les conclusions, que estaran enllestides a finals d’any, tambĂ© s’aplicaran a al- tres projectes relacionats amb boscos, flora i aigua, per deter- minar els possibles impactes que tindrĂ  el canvi climĂ tic en aquests Ă mbits. La jornada va ser inaugurada pel ministre d’EducaciĂł i Ense- nyament Superior, Eric Jover, que va destacar la importĂ ncia del treball conjunt entre tots els territoris del Pirineu, ja que “el canvi climĂ tic no entĂ©n de fron- teres administratives”. Jover, que provĂ© precisament del mĂłn de la recerca en aquest Ă mbit, va recordar que durant aques- ta legislatura els pressupostos associats a la recerca s’han gai- rebĂ© duplicat i, a mĂ©s, creu que els recursos que es destinen a projectes sobre canvi climĂ tic s’han d’incrementar, tenint en compte l’efecte que tĂ© en zones de muntanya i, especialment, en paĂŻsos on el turisme de neu tĂ© un pes important. El projecte Climpy estĂ  fi- nançat amb fons europeus a travĂ©s del programa Poctefa, i el ministre va recordar que les entitats andorranes, tot i po- der-hi participar, no es poden beneficiar de fons europeus, de manera que el Govern va crear uns ajuts complementaris per a les entitats andorranes que prenen part en projectes amb finançament de la UE. Canvi climĂ tic Un moment de la jornada de treball sobre canvi climĂ tic, que va inaugurar el titular d’EducaciĂł i Ensenyament Superior, Eric Jover. agĂšnCies AgĂšncies andorra la vella Un estudi apunta a una disminuciĂł de les precipitacions al Pirineu Una seixantena d’investigadors es reuneixen en el primer ‘workshop’ del projecte Climpy Josep Àngel MortĂ©s rep la visita del raonador del ciutadĂ  desprĂ©s de les visites al ComĂș d’andorra la vella i encamp, el raonador del ciutadĂ , Marc vila, va visitar ahir el ComĂș d’ordino, on va ser rebut pel cĂČnsol major, Josep Àngel MortĂ©s, amb qui va mantenir una reuniĂł per intercanviar impressions, segons va informar el ComĂș d’ordino en un comunicat. vila es va incorporar al cĂ rrec el 4 de desembre passat en substituciĂł de l’encampadĂ  Josep rodrĂ­guez. CoMĂș d’ordino institucions
  • 11. ANDORRA 11Dijous, 1 De febrer Del 2018 Els treballadors per compte propi paguen a la CASS una co- titzaciĂł que es fixa a partir del salari global mensual mitjĂ  co- titzat pel conjunt de persones assalariades a la CASS durant el 2017. Tal com va publicar ahir el ButlletĂ­ Oficial del Principat d’Andorra (BOPA), aquest salari mitjĂ  va ser de 2.062,16 euros mensuals (2.041,35 euros l’any anterior). A partir d’aquĂ­, un 10% d’aquest import Ă©s el que els autĂČnoms hauran de pagar a la branca general de la CASS, i un 12% a la branca jubilaciĂł, fet que suposa 206,22 euros en el primer cas, i 247,46 en el segon, tal com informa un segon edic- te publicat aquest dimecres al BOPA. Sumat fa 453,68 euros, fet que suposa un increment de 4,58 euros mĂ©s que la cotitzaciĂł del 2017. AixĂ­ mateix, al mateix edicte s’informa del valor del punt de jubilaciĂł per a l’any 2018 en el cas d’aquests treballadors au- tĂČnoms. S’ha fixat el preu de venda del punt en els 2,23634 euros, i el de compra en els 21,46886 euros. Cal tenir en compte, amb tot, que els autĂČnoms poden accedir a cotitzacions reduĂŻdes per no haver de pagar els 453,68 euros mensuals. En concret, poden cotitzar un 75% de la quota to- tal els autĂČnoms que es trobin dins dels primers dos anys de l’inici de la seva activitat, o amb un resultat de l’exercici anterior inferior a 24.000 euros, amb una xifra de negoci inferior a 300.000 euros o a 150.000 eu- ros en el cas dels serveis profes- sionals i empresarials. En el cas dels autĂČnoms que faci menys d’un any que han iniciat la seva activitat o amb un resultat de l’exercici anterior inferior a 12.000 euros, es poden acollir a una reducciĂł del 50%. Els autĂČnoms pagaran 453,68 euros mensuals aquest 2018 L’increment respecte de la cotitzaciĂł de l’any passat Ă©s de 4,58 euros Seguretat social La seu de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). JONATHAN GIL RedacciĂł ANdOrrA LA veLLA Durant el 2017 l’àrea d’atenciĂł al pĂșblic de la CASS ha reduĂŻt de 10 a7minutseltempsd’esperamitjĂ  per taula rĂ pida, i de 16 a gairebĂ© 12 minuts per trĂ mits generals. A mĂ©s, la CASS informa que l’es- pera mitjana per demandes del 100%passadels5,8minutsa4,9, iperpensionsde8a7minuts.En total durant el 2017 s’han realit- zat 128.528 atencions, i 59.480 trucades telefĂČniques. Pel que fa als pins per accedir a la part pri- vada dels assegurats s’han incre- mentat un 18% i han arribat a 23.085. La figura de l’administra- tiva social ha gestionat 237 casos des de juny. L’atenciĂł al pĂșblic de la CASS redueix el temps d’espera RedacciĂł ANdOrrA LA veLLA
  • 12. ANDORRA12 Dijous, 1 De febrer Del 2018 El cĂČnsol major de Sant JuliĂ  de LĂČria, Josep Miquel Vila, va des- tacar que l’informe de NaturlĂ n- dia sobre l’accident que va patir la dona de 54 anys aquest diu- menge passat demostra que els protocols estaven “funcionant” en el moment en quĂš es va pro- duir l’accident i que la dona no duia el cinturĂł cordat, tot i que es desconeix per quin motiu. Vila va remarcar que lamenta els fets ocorreguts i que a la corba ante- rior d’on es va produir l’accident la dona ja no duia el cinturĂł cor- dat. A mĂ©s, sembla que va caure per la part interior de la corba i no per l’exterior, fet que hauria estat el normal per la velocitat. Vila va detallar tambĂ© que les persones de les 50 vagonetes anteriors i de les 50 posteriors sĂ­ que duien el cinturĂł, ja que li consta que “es força” que la gent el porti. El conseller de l’oposiciĂł Joan Albert FarrĂ© va destacar que havien plantejat la pregunta en la sessiĂł de consell de comĂș ja que “cada vegada que algĂș es fa mal” els “preocupa”, i que havien fet la pregunta per verificar que es fa un “veritable control i no hi ha dubtes en l’aplicació” dels pro- tocols de seguretat. D’altra banda, el ComĂș va aprovar ahir, amb el vot en con- tra de l’oposiciĂł, el pressupost per al 2018. Es preveuen uns ingressos de 12.744.110 euros i unes despeses de 12.742.608 euros; Ă©s a dir, un superĂ vit de 1.502 euros. Les inversions re- als estan xifrades en 1.161.900 euros, fet que suposa una da- vallada del 17,6% respecte del pressupost del 2017, quan va ser d’1.410.549 euros. El conseller de Finances i Ad- ministraciĂł, Joan GĂłmez, va destacar que es tracta d’un pres- supost en quĂš s’ha fet “un esforç de contenció” i s’ha volgut ser “prudent”. Vila, de la seva ban- da, va reconĂšixer que els hau- ria agradat que haguĂ©s estat un pressupost mĂ©s “expansiu” i que haguĂ©s suposat una millora dels serveis per als ciutadans, perĂČ tambĂ© va recordar que no po- dien fer “gaires inversions fins que la parrĂČquia surti de la lĂ­nia de risc”, i va recordar que quan Camprabassa pugui pagar “els seus propis deutes” la situaciĂł es podrĂ  reconduir. La partida mĂ©s important en el marc de les inversions sĂłn els 574.0000 euros que es destinen a la millora de vies pĂșbliques, camins, carreteres secundĂ ries i altres espais. Vila va destacar que en aquestes partides es troba re- collit el projecte de rĂ fting, ja que espreveuacabarlanetejadelriui a la part lateral poder fer la conti- nuaciĂł del passeig del riu fins a la Riberola. TambĂ© va destacar que es “reactivaran urbanitzacions”. A mĂ©s, es destinaran 230.000 euros a millores de construcciĂł d’edificis, tal com consta a la me- mĂČria del pressupost, i uns altres 100.000 a la rehabilitaciĂł de ca- nonades d’aigua. Pel que fa a les societats, NaturlĂ ndia rebrĂ  un miliĂł d’euros, i Sasectur i l’escola bressol, 696.667. Quant a les despeses, cal des- tacar que la de personal serĂ  de 4.664.751 euros, amb una davallada de l’1,5% respecte de l’any anterior. Precisament en aquest apartat, FarrĂ© va preguntar a la majoria sobre l’augment de l’IPC als sous dels treballadors i el cĂČnsol va res- pondre que es farĂ  “quan sigui oportĂș”. D’aquesta manera, va remarcar que el fet que no esti- gui recollit al pressupost no vol dir que no es faci aquesta puja- da. L’oposiciĂł va votar en con- tra del pressupost, ja que, tal com va dir FarrĂ©, no van poder participar en la seva elaboraciĂł i, a mĂ©s, van criticar el fet que la inversiĂł davalli. AixĂ­, va con- cloure que “el poble ho acusarà”, ja que la manca d’inversiĂł pot acabar “provocant un retard en el creixement”. A mĂ©s, va posar en relleu que no coneixen “els principals projectes d’inversió”; va afegir que, per exemple, “no saben res” de Camprabassa, i que no estan clares les partides que es destinaran al rĂ fting. Vila afirma que els protocols es van complir en l’accident del Tobotronc Sant JuliĂ  aprova un pressupost equilibrat, amb una davallada de les inversions d’un 17,6% Consell de comĂș Un moment de la sessiĂł de consell de comĂș feta ahir a la tarda a Sant JuliĂ  de LĂČria. agĂšnCies AgĂšncies andorra la vella Punt de Trobada La Batllia ha sentenciat que els actuals arrendataris del centre comercial Punt de Trobada, societat de la famĂ­- lia Cachafeiro, han de deixar l’edifici. La batlle ha donat aixĂ­ la raĂł a la societat Cosp, de la famĂ­lia Mallol, que va presentar una denĂșncia en finalitzar el contracte de lloguer el 2015. Segons va informar la RĂ dio i TelevisiĂł d’Andorra, la defensa dels Cachafeiro ha anunciat re- curs al Tribunal Superior en considerar que es produeix un frau a la competĂšncia i es vulnera la propietat comer- cial de la famĂ­lia Cachafeiro, que ha portat el negoci du- rant 27 anys. Segons Jorda- na, els seus defensats tenen per contracte dret d’arren- dament preferent sobre la propietat un cop acabat el perĂ­ode. Els Cachafeiro recorreran la sentĂšncia de la Batllia RedacciĂł andorra la vella agents immobiliaris El Govern ha aprovat la con- vocatĂČria d’una nova prova d’aptitud per exercir la pro- fessiĂł d’agent i gestor im- mobiliari. El perĂ­ode d’ins- cripciĂł estarĂ  obert del 22 de febrer al 22 de març, i la prova d’examen tindrĂ  lloc el 29 de juny a les 10 del matĂ­ a la seu de la Universitat d’An- dorra. Els candidats es po- dran presentar a un mĂ xim de tres convocatĂČries. Convocada una prova d’aptitud Parla catalĂ  Envia un SMS* al 515 amb la paraula clau CINECAT i et regalarem, una entrada per veure la pel·lĂ­cula CavernĂ­cola, que es projectarĂ  als Cinemes Illa Carlemany a partir del dia 2 de febrer. Govern d’Andorra El Servei de PolĂ­tica LingĂŒĂ­stica i el BonDia et conviden a veure cinema en catalĂ . El Servei de PolĂ­tica LingĂŒĂ­stica i el BonDia et conviden a veure cinema en catalĂ . Tenim entrades per als primers missatges rebuts. Passa a recollir la teva invitaciĂł al BonDia abans que s’acabin! Tenim entrades per als primers missatges100
  • 13. ANDORRA 13Dijous, 1 De febrer Del 2018 Andorra Telecom va presentar ahir el novĂš SalĂł del Videojoc, que es farĂ  del 16 al 18 de febrer al Prat del Roure d’Escaldes-En- gordany. L’ediciĂł d’enguany no nomĂ©s oferirĂ  als visitants l’op- ciĂł de provar les darreres nove- tats del mercat, sinĂł que apro- fundirĂ  en la vessant formativa amb una sĂšrie d’activitats paral- leles per iniciar els estudiants en les possibilitats laborals que ofereix un sector de gran creixement. El SalĂł s’amplia a noves localitzacions, com sĂłn la Universitat d’Andorra, el cen- tre comercial i els cinemes Illa Carlemany o el Museu World Champions, amb la missiĂł de posicionar-lo com un aparador del sector, ampliar-ne el pĂșblic i donar-lo a conĂšixer entre els visitants. Sota el tĂ­tol genĂšric de Fes de la teva passiĂł la teva professiĂł, la Universitat d’Andorra (UdA) i Andorra Telecom han organit- zat un seguit de cinc activitats adreçades a pĂșblics diferenciats. La primera tindrĂ  lloc a la ma- teixa Universitat d’Andorra el dia 15 de febrer i serĂ  impartida per professors de l’U-Tad Cen- tro Universitario de TecnologĂ­a i Arte Digital, que introduiran els estudiants de FormaciĂł Pro- fessional i universitaris al mĂłn del disseny, la programaciĂł i les possibilitats professionals que ofereixen els videojocs. TambĂ© des de la perspectiva mĂ©s pro- fessional hi haurĂ  una taula ro- dona d’experts en desenvolupa- ment de videojocs als cinemes Illa Carlemany, titulada Video- jocs i animaciĂł: el mĂłn indie vs el mĂłn professional, amb la parti- cipaciĂł de l’U-TAD, el professor d’institut Quim SabatĂ©, que ha desenvolupat jocs amb els seus alumnes, i el desenvolupador Jaime DomĂ­nguez, de l’empresa KaleidoGames. Dues activitats mĂ©s, adreça- des a infants, versen sobre pro- gramaciĂł jĂșnior de videojocs i robĂČtica en famĂ­lia, i tindran lloc divendres a la tarda i dis- sabte al matĂ­ al Prat del Roure i l’Illa Carlemany. Finalment, tambĂ© l’Illa Carlemany acull el taller organitzat pel Museu Carmen Thyssen Have an Art Day sobre el quadre pixelat, que permet els infants percebre el pĂ­xel des del punt de vista d’un pintor. La col·laboraciĂł amb l’ambai- xada francesa servirĂ  per mos- trar alguns dels interessants videojocs creats en aquest paĂ­s. Masseka Game Studio, una em- presa independent amb seu a Tolosa, presentarĂ  el joc per a plataformes mĂČbils Kissoro, ba- sat en un joc africĂ  mil·lenari, variant de l’awale, i de gran in- terĂšs pedagĂČgic. Zero Games Studios, una empresa situada a la regiĂł de ParĂ­s, avançarĂ  en primĂ­cia al SalĂł el seu nou joc Total World War, que sortirĂ  al mercat per a PC, Nintendo Switch i en versiĂł dispositiu mĂČbil. Des de la vessant merament lĂșdica, el SalĂł disposarĂ  de 13 zones i 93 posicions de joc. En- tre les novetats hi ha l’aposta clara pels e-sports i la potenci- aciĂł de la realitat virtual i els simuladors de motor. El SalĂł compta amb dues modalitats de tornejos: en lĂ­nia i presencials. Els tornejos en lĂ­nia es dispu- ten en les setmanes prĂšvies. Els presencials se celebraran du- rant les jornades del SalĂł. El SalĂł del Videojoc mostrarĂ  les sortides professionals del sector Els visitants tindran la possibilitat de provar les darreres novetats del mercat Tecnologies El SalĂł se celebrarĂ  del 16 al 18 de febrer en diversos emplaçaments. andorra Telecom RedacciĂł andorra la vella Els alumnes de l’Escola Andor- rana de segona ensenyança d’Ordino i els de primera en- senyança de l’Escola Andorra- na de Sant JuliĂ  de LĂČria han guanyat la 12a ediciĂł del Con- curs d’iniciatives ambientals, que organitza el ministeri de Medi Ambient del Govern, jun- tament amb el ComĂș d’Escal- des-Engordany. Es tracta d’un concurs en quĂš es premien projectes d’escoles, d’empreses i de ciutadans, perĂČ les dues darreres categories han quedat desertes, ha explicat l’assesso- ra del ministeri, NatĂ lia Rovi- ra. En el cas de la categoria de centres escolars, de cinc candi- datures, la guanyadora ha estat la d’un conjunt d’actuacions re- lacionades amb el reciclatge i la recollida de brossa a la natura que han dut a terme els alum- nes d’Ordino. El segon premi ha estat per als joves lauredi- ans, que han desenvolupat un hort a l’escola i han criat galli- nes. El concurs premia “projec- tes innovadors” que pretenen fomentar la sostenibilitat a les escoles i a la vida quotidiana en general, i que s’estiguin duent a terme. És especialment a les escoles on surten projectes in- teressants, ja que es treballen intensament dins del currĂ­cu- lum escolar, va exposar Rovira. Les dotacions als premiats sĂłn de 1.500 euros, que en el cas de les escoles s’acaben reinvertint en els projectes o en noves ini- ciatives mediambientals. L’alumna d’Ordino Zoe Pe- layo va explicar que durant el darrer any han fet diverses ac- tivitats sostenibles, com una fotodenĂșncia pels voltants de l’escola per mostrar i recollir la brossa que s’hi acumula, un concert amb instruments reciclats, jornades per fomen- tar la separaciĂł de residus i un mercat de segona mĂ . Per la seva banda, l’alumna lau- rediana Laura Manubens va explicar que al seu hort han plantat diversos aliments, com tomĂ quets i enciam i han criat gallines. Premiades les iniciatives ambientals de les escoles d’Ordino i de Sant JuliĂ  medi ambient Tots els premiats del Concurs d’iniciatives ambientals. agĂšncies AgĂšncies andorra la vella el salĂł comptarĂ  amb dues modalitats de tornejos, en lĂ­nia i presencials
  • 14. publicitat14 Dijous, 1 De febrer Del 2018
  • 15. 15Dijous, 1 De febrer Del 2018 Pirineus Guiadeserveis Busca la teva oportunitat www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas | carismaambagentas@gmail.com | TelĂšfon: 644 082 CARISMA & AGENTAS BOTIGUES BENÈFIQUES A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES SORTIDES DIÀRIES 07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00 07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15 06.15 08.15 09.30 09.45 10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45 21.30 21.45 22.15 23.45 AEROPORT BCN T1 PLANTA 0 AEROPORT BCN T2 ENTRE TERMINAL B I C BARCELONA ESTACIÓ DE SANTS BARCELONA ANDORRA SORTIDES DIÀRIES 08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15 ANDORRA LA VELLA ESTACIÓ AUTOBUSOS 08.2506.25 03.30 03.40 11.25 13.25 15.25 16.30 16.40 18.25 20.25 22.25 SANT JULIÀ PLAÇA LAURÈDIA BARCELONAANDORRA RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es El sector turĂ­stic de les comar· ques del Pirineu i les Terres de Lleida ha tancat l’any 2017 amb 1.188.712 visitants, un nombre que suposa el millor any de la his· tĂČria. Les pernoctacions del 2017 han estat 2.911.302, xifra que se situa en termes molt similars a la de l’any 2006 (un 1% menys) i considerada com la millor fins ara, segons l’enquesta provisio· nal d’ocupaciĂł turĂ­stica de l’INE amb les dades de viatgers i per· noctacions en hotels, cĂ mpings, apartaments turĂ­stics i turisme rural en el conjunt de la demar· caciĂł de Lleida. D’altra banda, les xifres del 2017 representen globalment un creixement d’un 6,52% en el nombre de viatgers i del 6,74%, en les pernoctacions amb relaciĂł a l’any 2016, que ja va representar la millor dada dels darrers vuit anys. El director del Patronat de Turisme, Juli Alegre, va destacar que “s’han complert les expectatives” i va posar de manifest que el conjunt de les co· marques del Pirineu i les Terres de Lleida estan experimentant des de l’any 2014 un creixement quant al nombre de viatgers i de pernoctacions fins a arribar aquest darrer any 2017 a assolir elmillorregistredetotselstemps pel que fa a visitants i a igualar prĂ cticament el millor rĂšcord de la histĂČria en la xifra de pernoc· tacions de l’any 2006. El 2014 va ser l’any de la consolidaciĂł de la recuperaciĂł del turisme lleidatĂ  dels efectes de la crisi econĂČmica. Amb aquestes dades, Alegre s’ha mostrat satisfet i confiat de po· der continuar treballant aquest 2018 en la mateixa direcciĂł per millorar els resultats de creixe· ment turĂ­stic a la demarcaciĂł de Lleida. El nombre total de viat· gers allotjats en establiments de turisme reglat durant l’any 2017 ha estat d’1.188.712, i aquests viatgers van fer 2.911.302 per· noctacions, dades que represen· ten un 6,5% mĂ©s de visitants i un 6,7% mĂ©s de pernoctacions que l’any anterior. El nombre de viatgers creix un 6,5% i les pernoctacions, un 6,7% Turisme a Lleida RedacciĂł La seu d’urgeLL El Servei Municipal d’Esports de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell va presentar ahir una nova eina per poder fer reserves per inter· net de les diverses instal·lacions esportives municipals de la ciu· tat. Amb aquesta plataforma, que estĂ  desenvolupada per l’em· presa ReservaPlay, els usuaris disposaran a partir del prĂČxim dilluns, 5 de febrer, d’una nova eina per poder fer una reserva per jugar a pĂ del, tennis, o re· servar el camp de futbol, els pa· vellons poliesportius o les sales multiusos. AixĂ­ ho van explicar el regidor d’Esports de l’Ajunta· ment de la Seu, Isidor Alberich, juntament amb els tĂšcnics del Servei d’Esports, David VallvĂ© i Sergi Teba, mentre feien una de· mostraciĂł prĂ ctica de com funci· ona aquesta nova eina en lĂ­nia. Alberich va assenyalar que amb aquesta aplicaciĂł “volem oferir un servei mĂ©s bo als usu· aris de les nostres instal·lacions esportives i fer un pas endavant perquĂš les gestions per reser· var siguin cĂČmodes i les instal· lacions esportives municipals, mĂ©s accessibles per a tots els ciutadans de la Seu d’Urgell”. Aquesta plataforma per reser· var les diverses instal·lacions esportives municipals de la Seu funciona tant a travĂ©s del web http://esports.laseu.cat, com a travĂ©s de l’aplicaciĂł per a mĂČbils. Els interessats a gaudir d’aquest nou servei hauran de regis· trar·se i rebran un nom d’usuari i contrasenya que els permetrĂ  gestionar les seves reserves de forma individualitzada. L’apli· caciĂł i el registre sĂłn gratuĂŻts. Els usuaris que actualment dis· posen d’un abonament anual a les instal·lacions esportives municipals ja estan registrats al sistema i rebran properament el seu nom d’usuari i contrasenya. Aquest sistema telemĂ tic perme· trĂ  tambĂ© fer el pagament de les reserves a travĂ©s d’un moneder virtual. Els usuaris que disposin d’abonaments anuals tant de pà· del com de tennis seguiran gau· dint de la gratuĂŻtat en l’Ășs de les pistes, ja que el sistema detecta qui Ă©s un usuari abonat i qui no. L’usuari podrĂ  triar dia i hora segons la disponibilitat de les instal·lacions. Un altre avantatge que ofereix aquest nou sistema de reserva Ă©s que permet programar partides obertes de pĂ del i de tennis. Amb aquest recurs, qualsevol usua· ri pot crear partides i demanar companys de joc adequats al ni· vell de joc del jugador que ha ge· nerat la partida. Una altra de les capacitats d’aquesta nova eina Ă©s la gestiĂł de les inscripcions a di· verses activitats que s’organitzin des del Servei d’Esports. Nou sistema per reservar en lĂ­nia les instal·lacions esportives municipals Els interessats a utilitzar aquest nou servei hauran de registrar-se i rebran un nom d’usuari i contrasenya La seu d’urgell RedacciĂł La seu d’urgeLL La presentaciĂł del nou servei es va fer ahir en una roda de premsa. agĂšncies
  • 16. 16 Dijous, 1 De febrer Del 2018 Cultura La primera foguerada va ser a l’octubre amb l’il·lusionista ara- gonĂšs Javi el Mago i el format que en endavant serĂ  l’habitual: mitja dotzena de funcions re- partides entre quatre locals de la capital –La Puça, La Fada, el Harlem i Cal Sinquede– i con- centrades en un intensĂ­ssim cap de setmana. Amb dos objectius prioritaris: promoure un gĂšnere tradicionalment i incompren- siblement negligit a la nostra rutinĂ ria, previsible cartellera, amb espectacles destinats tant al pĂșblic familiar com a l’adult; i oferir una oportunitat als joves mags, tant locals com forans, que suen tinta per pujar a un es- cenari. L’ocurrĂšncia la va tenir Marc Ferrer, el mĂ©s professional dels nostres mags –els dimecres de desembre en va deixar uns quantsdepedraalHardRock–,la va apadrinar l’AssociaciĂł de Co- merciants del Centre HistĂČric, i la van batejar amb el molt sonor nom de Microgires mĂ giques. Va arrencar a l’octubre, com ja s’ha dit, i la intenciĂł era repetir cada sis o vuit setmanes. No ha pogut ser fins ara perquĂš, com Ă©s sabut, a La Fada li va anar d’un pĂšl de tancar la paradeta, i perquĂš –diu el mateix Ferrer– “no Ă©s precisa- ment fĂ cil coordinar les dates de quatre locals i dos artistes”. PerĂČ demĂ  arrenca per fi la segona ediciĂł de les Microgires. Aquesta vegada, amb Ferrer de nou com a amfitriĂł, divendres al Harlem (a les deu de la nit) i diumenge a La Fada (a les cinc de la tarda); i el mentalista catalĂ  Mago Trece com a convidat, divendres a La Puça (a les deu i a les onze de la nit) i dissabte a Cal Sinquede (a les deu i a les onze de la nit). Mentalista, sĂ­. Els mĂ©s vete- rans hauran començat potser a salivar amb el record d’Uri Geller i la seva cullereta, aquella estam- pa icĂČnica de la televisiĂł dels 70. Mago Trece no ho intentarĂ  en aquesta ocasiĂł, ja els ho adver- tim, perĂČ en canvi endevinarĂ  –promet Ferrer– el pin d’una targeta, truc sensacional que li augura una vellesa mĂ©s que plĂ cida. El seu Ă©s un espectacle destinat ĂČbviament al pĂșblic adult i en format Ă­ntim. Tant, que a La Puça tindrĂ  lloc al cap de casa, que nomĂ©s tĂ© aforament per a una quinzena de persones. A canvi, n’han programat dues sessions a cada local. Ferrer, de la seva banda, des- granarĂ  un repertori que l’ha portat fins aquĂ­, un espectacle de mĂ gia quasi povera que parteix d’objectes tan humils com una corda, un mocador, una moneda i –el seu preferit– una modes- tĂ­ssima bossa de plĂ stic. Dit aixĂ­ potser no sembla gaire sensaci- onal, perĂČ quan un xaval de 24 anys fa desaparĂšixer un mocador a un pam dels teus nassos –i no a la televisiĂł, que sempre deixa l’ombra del dubte– la cosa passa ja a una altra dimensiĂł. La mĂ gi- ca. I si l’han vist al Hard Rock, en donaran fe. Insisteix Ferrer –que va debu- tar professionalment als 17 anys i precisament a La Fada– que les Microgires pretenen normalitzar un gĂšnere que en aquest racĂł de mĂłn nostre nomĂ©s tĂ© un apara- doret: el festival de Canillo. Me- ritori, Ă©s clar, perĂČ fugaç i insu- ficient. Com Ă©s que no ha tingut mai –o quasi mai– una oportu- nitat a la Temporada conjunta? “AixĂČ els ho hauries de pregun- tar als programadors. Segons la meva experiĂšncia, la mĂ gia ben feta agrada. I agrada molt”, diu, “perquĂš trenca els esquemes de l’espectador, el deixa perplex”. De moment, i per pal·liar aquesta miopia, arriba la sego- na microgira, que vol crear aficiĂł des de la base i per aixĂČ ha pro- gramat dues funcions eminent- ment familiars. D’aquĂ­ a l’abril hi haurĂ  una tercera microgira, i la intenciĂł Ă©s que s’hi vagin alter- nant mags de casa i forans, i re- passar les diverses modalitats i estils del gĂšnere: des de la mĂ gia de prop fins a la d’escena i, augu- ra Ferrer, possiblement l’erĂČtica, que tambĂ© pot tenir cabuda al cartell. Un consell final: assisteixin a l’espectacle amb l’ànim net, sen- se obsessionar-se a descobrir-ne la trampeta. PerquĂš es tracta de passar-s’ho bĂ©, no d’enganxar el truc. I no cal que s’enganyin: el mag en sap mĂ©s que vostĂšs. Afortunadament. Qui no tĂ© mĂ gia Ă©s perquĂš no vol Marc Ferrer i Mago Trece ressusciten les ‘Microgires mĂ giques’: 6 funcions per al cap de setmana Arts escĂšniques A. Luengo AndorrA lA vellA Ferrer, l’octubre passat a La Puça, en la primera ediciĂł de les ‘Microgires mĂ giques’; hi torna demĂ , al Harlem, i diumenge, a La Fada. A. riberAyguA Patrimoni El Govern va aprovar ahir l’edicte que defineix l’entorn de protecciĂł de l’esglĂ©sia de Sant Serni de Llorts, que que- darĂ  ara en exposiciĂł pĂșbli- ca perquĂš s’hi presentin les possibles al·legacions abans que s’aprovi definitivament. Es tracta del segon entorn engegat pel ministeri de Cul- tura en cinc anys, desprĂ©s del dels santuaris nou i vell de Meritxell, aprovat al juliol. Per trobar l’anterior cal re- muntar-nos al juliol del 2013, quan es va aprovar el de Casa Rull i Sant Joan de Sispony. L’estiu del 2014 es va promul- gar la modificaciĂł de la llei del Patrimoni cultural impulsada pels comuns, que va paralit- zar els setze entorns alesho- res en marxa i que, entre al- tres modificacions, reduĂŻa de 100 a 20 metres el perĂ­metre cautelar, i deixava en mans de les corporacions locals la decisiĂł sobre la incorporaciĂł (o no) als plans urbanĂ­stics dels criteris arquitectĂČnics i paisatgĂ­stics que el ministeri proposa mĂ©s enllĂ  d’aquests primers vint metres. Aquest va ser l’aspecte mĂ©s criticat de la nova llei perquĂš, segons els experts consultats aleshores pel BonDia, deixava als co- muns l’Ășltima paraula sobre la protecciĂł dels monuments, una competĂšncia que l’article 34 da ConstituciĂł reserva ex- pressament al Govern. Dels sis entorns que la ministra Gelabert es va proposar te- nir aprovats abans del fi de la legislatura en queden ara quatre: els de Sant Serni de Nagol, Sant RomĂ  de les Bons i la Torre dels Moros, la Casa d’Areny-Plandolit i l’esglĂ©sia de Sant Corneli. L’entorn de Sant Serni de Llorts, el segon des del 2013 RedacciĂł ordino L’esglĂ©sia de Sant Serni de Llorts. mAriA rosA ferrer Com funciona la taquilla inversa A ferrer la dĂšria mĂ gica li van inculcar –a quatre mans– el seu germĂ  gran i vicente Canuto, autor de Cartomagia fundamental, el seu primer manual. va saltar per primera vegada a un escenari al teatre del col·legi Janer,als 14 anys,i als 17 va debutar a la fada. A casa ho van acceptar perquĂš la cosa venia de lluny... i perquĂš va compaginar els primers bolos amb la carrera de fĂ­sica. Admira dani daortiz, el mag martĂ­n i sobretot el gran Tamariz, perĂČ no pretĂ©n emular-los sinĂł “agafar-ne els detalls que m’agraden i anar construint el meu personatge”. els trucs els adapta del repertori que troba en la literatura mĂ gica, i pot trigar a dominar-los entre un mes –el nĂșmero dels mocadors que veurem demà– i cinc anys –com el joc de les monedes. Pel que fa a la Microgira, l’entrada a les quatre funcions Ă©s gratuĂŻta, i es repetirĂ  el sistema de taquilla inversa que ja va funcionar a l’octubre. AtenciĂł, perĂČ: no es tracta de donar la voluntat, com qui passa el barret perquĂš hi llencem unes monedes i pagar-se aixĂ­ el sopar. no: “som professionals: si l’espectacle t’ha agradat, pensa en el que hauries pagat al teatre, i decideix quin valor tĂ© el que acabes de veure”.
  • 17. cultura 17Dijous, 1 De febrer Del 2018 La 24a Temporada de mĂșsica i dansa arrenca aquest vespre al Centre de Congressos de la capital (a les vuit). Ho fa amb l’espectacle The next generation of dance, a cĂ rrec de la compa- nyia Ailey II, que fa parada al paĂ­s en el marc de la seva gira europea. Fundada pel coreĂČgraf i activista afroamericĂ  Alvin Ai- ley, Ailey II Ă©s la germana petita de la gran Alvin Ailey Repertory Ensemble. Els dotze ballarins que l’integren interpretaran Re- velations, coreografia creada pel mateix Ailey el 1960, inspirat en l’epopeia dels esclaus, i que s’ha acabat convertint en el se- gell de la companyia. L’actuaciĂł d’aquest dijous es completarĂ  amb dues peces mĂ©s, Circular i Breaking Point. Alvin Ailey va fundar la com- panyia el 1958 amb la voluntat de donar a l’herĂšncia afroameri- cana i a la seva tradiciĂł veu en l’àmbit de la dansa. Un dels seus llegats importants va ser la crea- ciĂł de l’escola, el 1969. Uns anys desprĂ©s, el 1974, va decidir es- collir els dotze millors ballarins per aixecar Ailey II, amb la mis- siĂł de girar per tot el mĂłn. De fet, i segons el seu director, Troy Powell, es tracta d’una “plata- forma per crĂ©ixer tĂšcnicament i professionalment”. Pel que fa a l’espectacle d’aquest vespre, la vetllada ar- rencarĂ , com ja s’ha dit, amb Circular, coreografia clĂ ssica, perĂČ interpretada amb un llen- guatge “abstracte i contempo- rani”, i que reflexiona sobre la circularitat de les relacions hu- manes, tant les familiars com les sentimentals o simplement amistoses. La seguirĂ  Breaking point, de recent creaciĂł, i el tan- carĂ  Revelations, que es divideix en tres parts: la primera parla dels inicis de l’esclavitud; la se- gona gira al voltant de la funciĂł purificadora i alliberadora de l’espiritualitat, i de l’alleujament que una certa experiĂšncia religi- osa va aportar a la vida extrema dels esclaus; i la tercera evoca l’expansiĂł dels cultes evangĂšlics entre la poblaciĂł afroamericana. Segons el director d’Ailey II, Troy Powell, Revelations va ser inicialment concebuda perquĂš fos interpretada exclusivament per ballarins negres, perĂČ final- ment Ailey va obrir la porta a ballarins d’altres orĂ­gens Ăštnics per arribar a tots els pĂșblics i que totes les comunitats s’hi po- guessin sentir identificades. La Temporada de mĂșsica i dansa, que patrocina MoraBanc, continuarĂ  en fi el 13 de febrer, amb la pianista francesa Khatia Buniatishvili, considerada la BeyoncĂ© del piano, amb un repe- rotri consagrat al Romanticisme i temes de Brahms, Txaikovski i Liszt. La seguiran la FilharmĂČ- nica de BerlĂ­n (4 de març) i el tenor mexicĂ  Javier Camarena (24 d’abril). DISSABTE 3 DE FEBRER A les 19:00H MORABANC ANDORRA REAL MADRID Entrades a la venda a www.bca.ad i a les oïŹcines del club C M Y CM MY CY CMY K anuncio_bondia_255x167_RM.pdf 1 29/12/17 11:03 L’epopeia afroamericana, en dansa La companyia Ailey II, fundada pel cĂšlebre coreĂČgraf nord-americĂ , balla ‘Revelations’ a la capital Temporada AgĂšncies andorra la vella Troy Powell i els ballarins Antuan Byers i Tara Bellardini, ahir al Centre de Congressos. jonaThan gil Sant juliĂ  La FederaciĂł Andorrana de Fotografia (FAF) i el ComĂș de Sant JuliĂ  estrenaran el 6 de febrer una col·laboraciĂł que es traduirĂ  en les tres expo- sicions que durant el 2018 se succeiran al vestĂ­bul del Centre Cultural: la primera, es podrĂ  visitar fins al 2 de març, du per tĂ­tol Paisatges de Xile, i inclou una quarantena de fotografies de vint autors d’aquest paĂ­s llatinoamericĂ . A l’abril serĂ  el torn dels au- tors locals, en una col·lectiva que no tindrĂ  altre fil conduc- tor que l’origen andorrĂ  dels fotĂČgrafs. I el programa d’ex- posicions –que d’altra banda suposa la reactivaciĂł de la FAF, en hibernaciĂł els Ășltims temps– es completarĂ  al no- vembre amb Foto Sport, amb les fotografies procedents d’una de les activitats progra- mades a la prĂČxima Fira d’es- ports i turisme de muntanya. La FederaciĂł de Fotografia reneix al Centre Cultural AgĂšncies SanT juliĂ  de lĂČria
  • 18. 18 Dijous, 1 De febrer Del 2018 Esports Nova proesa. NomĂ©s tĂ© 21 anys i estĂ  entre els quatre millors del mĂłn de la categoria sub-23 d’esquĂ­ de fons. Per segon any consecutiu es queda a tocar de la medalla de bronze. Sembla evident, perĂČ no ho Ă©s en ab- solut, i menys en un paĂ­s on no s’estĂ  acostumat a aquestes gestes esportives. L’esquiador de fons de la FederaciĂł Andor- rana d’EsquĂ­ Irineu Esteve es va quedar a nomĂ©s 17 segons de la medalla de bronze a la prova dels 15 quilĂČmetres clĂ s- sics dels Campionats del MĂłn sub-23, que s’estan disputant a Goms (SuĂŻssa). El curs passat tambĂ© va ser quart a la matei- xa prova a Park City (els Estats Units). “Crec que ha estat la seva millor cursa de l’any. Ha fet una carrera de menys a mĂ©s en una pista molt i molt dura. Ha corregut bĂ©. A l’Ășltima volta hi ha hagut corredors que han pagat una mica l’esforç, perĂČ ell ha aguantat el ritme i per aixĂČ ha acabat en quarta posició”, va assegurar el seu entrenador, Joan Erola. El primer classificat va ser el noruec Mattis Stenshagen, amb un crono de 36 min 28,3 s; el se- gon va ser el rus Denis Spitsov –a Park City va ser tercer–, a 4,8 s del primer; i el tercer, un altre rus, Ivan Yakimushkin, a 35,2 s. Esteve va fer una marca final de 37 min 20,7 s, mentre que a Park City, la temporada passa- da, va fer 33 min 45,8 s. “Les prestacions han estat molt bo- nes i ara a veure com va la pur- suit de demĂ . Penso que hem agafat novament un bon mo- ment de forma, com l’any pas- sat per als Mundials, i ara toca esperar. A nivell centreeuropeu ha estat el primer corredor sub- 23. Ha fet una carrera molt bĂšs- tia”, va concloure Erola. Esteve, que un cop acabin els Campionats del MĂłn sub- 23 anirĂ  a Pyeongchang per competir als seus primers Jocs OlĂ­mpics d’hivern, va estar en boca de tots a la recepciĂł que va fer ahir Govern a la delega- ciĂł olĂ­mpica en quĂš nomĂ©s fal- taven ell mateix i LluĂ­s MarĂ­n. “És un noi que tĂ© 21 anys i estĂ  competint en la categoria sub- 23. Li queden dos anys encara de marge en aquesta categoria. S’ha quedat a nomĂ©s 17 segons de la medalla i Ă©s un molt bon resultat. És una bona esperança per al futur de l’esport del paĂ­s”, va indicar la ministra d’Esports, Olga Gelabert. Per la seva banda, el presi- dent del ComitĂš OlĂ­mpic An- dorrĂ , Jaume MartĂ­, tambĂ© va lloar la gesta esportiva d’Este- ve: “És probablement dels mi- llors resultats que hem tingut mai a l’esport del paĂ­s. Un quart al Campionat del MĂłn, sigui a la categoria que sigui, Ă©s un molt bon resultat. El futur ens dirĂ  on anem a parar amb ell”. De cara a la cita olĂ­mpica, MartĂ­ no vol posar-li cap tipus de pressiĂł: “És molt jove. TĂ© 21 anys i com- petirĂ  amb sĂšniors. El nivell puja cada dia mĂ©s”. Qui estava mĂ©s content d’aquest resultat era el director tĂšcnic de la FAE, Carles Visa: “La veritat Ă©s que estem molt contents. Hi tenĂ­em moltes ex- pectatives posades perquĂš els resultats eren bons, perĂČ un re- sultat com el que ha aconseguit Esteve Ă©s fantĂ stic, increĂŻble i estratosfĂšric. Hem de tenir en compte que som un paĂ­s petit amb una estructura molt peti- ta, i poder-nos situar quarts en uns Campionats del MĂłn Ă©s un resultat molt i molt bo”. Aquest resultat significa una bona injecciĂł de confiança de cara als Jocs d’hivern: “Ens donarĂ  confiança i ens apujarĂ  la moral. Sabem que els deures en el futur sĂłn el Top-30 de la Copa del MĂłn, i en aixĂČ estem. En Copa d’Europa hem de ser forts i ho som. La batalla Ă©s el Top-30 de la mĂ xima cita. Hem de cremar etapes i anar a poc a poc. Estem fent bĂ© les coses. Una quarta posiciĂł impressiona i ha consolidat el resultat de la temporada passada. TĂ© molt de talent”. Esteve continua deixant a tothom amb la boca oberta i es confirma com un dels millors esportistes del paĂ­s en molt de temps. Ara nomĂ©s falta mante- nir-se. A 17 segons de la medalla de bronze L’esquiador de fons de la FAE Irineu Esteve va acabar quart als 15 quilĂČmetres clĂ ssics dels Mundials sub-23 EsquĂ­ de fons / Olimpisme VĂ­ctor Duaso andOrra la VElla Irineu Esteve, en plena competiciĂł dels 15 quilĂČmetres clĂ ssics als Campionats del MĂłn sub-23 a Goms (SuĂŻssa). faE El cap de Govern, antoni MartĂ­, encoratja la delegaciĂł olĂ­mpica Els esquiadors d’alpĂ­ Mireia Mimi GutiĂ©rrez, Joan VerdĂș i Marc Oliveras, i tambĂ© els seus tĂšcnics, van rebre ahir els Ă nims del cap de Govern, antoni MartĂ­, i de la ministra d’Esports, Olga Gelabert. la delegaciĂł olĂ­mpica la completen l’esquiador de fons Irineu Esteve i el surfista LluĂ­s MarĂ­n. “En aquesta visita per donar-vos el mĂ xim de suport em falta el president albert Coma, que sempre hi Ă©s quan fem un acte d’aquestes caracterĂ­stiques [era fora del paĂ­s]. És una persona que ho ha donat tot i un gran andorrà”, va dir MartĂ­. Gelabert tambĂ© va animar els esportistes. “Participar en uns Jocs ja Ă©s tot un honor”. JOnathan Gil Joan Erola Olga Gelabert Jaume MartĂ­ Carles Visa a nivell centreeuropeu ha estat el primer corredor sub-23. ha fet una prova bĂšstia És una bona esperança per al futur de l’esport del paĂ­s És probablement dels millors resultats que hem tingut mai a nivell esportiu El resultat assolit Ă©s fantĂ stic, increĂŻble i estratosfĂšric
  • 19. esports 19Dijous, 1 De febrer Del 2018 Moussa Diagne pot dir que ha viscut els partits contra el Reial Madrid com a derbi ma- drileny, amb la samarreta del Montakit Fuenlabrada, i com a El clĂ ssic, amb l’FC Barcelo- na Lassa. El pivot senegalĂšs, cedit pel conjunt blaugrana al BC MoraBanc, vol que contra el Reial Madrid, dissabte a les set de la tarda, l’equip mantingui la ratxa victoriosa dels Ășltims dos partits, “Tothom sap que el Madrid Ă©s el millor equip de la Lliga ACB, perĂČ nosaltres pen- sem que podem guanyar-los tal com vam fer contra l’FC Bar- celona i el Fuenlabrada. Estem en una bona ratxa i volem que segueixi”, va assegurar Diagne, que tambĂ© va reflexionar so- bre la millora que s’ha vist en aquests dos Ășltims partits: “La clau ha estat treballar i l’ambi- ciĂł. Aquests dos Ășltims partits tothom es pensava que es per- drien, perĂČ amb energia al final s’aconsegueixen les coses que es volen”. El center del BC MoraBanc tambĂ© va parlar del futur. En- cara queda gairebĂ© una volta sencera per acabar el curs i estĂ  cedit per l’equip blaugrana: “Es- tic content aquĂ­. Andorra Ă©s un paĂ­s que m’encanta i hi estic molt i molt a gust. AixĂČ sĂ­, soc jugador del Barça i manen ells”. Tot i la baixa del pivot francĂšs Kevin Seraphin no hi ha tornat, tal com va fer la temporada passada quan militava al Mon- takit Fuenlabrada: “Vull acabar la temporada aquĂ­ i no penso en anar a Barcelona, ara mateix. Estic content i no vull canviar”. Sobre el nou fitxatge, Colton Iverson, ho tĂ© clar: “És un bon pivot amb molta experiĂšncia”. Empat i victĂČria als penals. La selecciĂł d’Andorra sub-16 feme- nina va sumar el primer punt del Torneig Desenvolupament UEFA, que es disputa a Malta, i ho va fer desprĂ©s d’empatar a 0 contra Liechtenstein i superar per 3 a 4 als penals el seu rival. El combinat dirigit per Luis Miguel Abrahan, que havia per- dut per 2 a 0 contra Malta en el primer partit, va demostrar una millora que pot continuar demĂ  contra Gibraltar. “Estem molt contents per la victĂČria amb un bon partit, tant defensivament com ofensivament. Ha estat una victĂČria molt important per al grup, ja que sĂłn jugadores molt joves i Ă©s la primera alegria de moltes que hi haurà”, va dir Abrahan. La sub-16 empata, perĂČ guanya als penals contra Liechtenstein Futbol femenĂ­ La sub-16 femenina va celebrar sobre el terreny de joc de Malta la victĂČria als penals. FaF Diagne espera que segueixi la ratxa contra el Madrid BĂ squet RedacciĂł andorra la vella Moussa Diagne, a Fuenlabrada. acB photo / e. coBos Liechtenstein sub-16 Andorra sub-16 0 (3) 0 (4) Bona collita andorrana a la tercera jornada del Trofeu Bor- rufa. Un total de 6 metalls i 11 podis va ser el bagatge dels joves esquiadors del paĂ­s. La protagonista mĂ©s destacada va ser ClĂ udia GarcĂ­a, amb dos ors a la categoria U14. El primer en supergegant, desprĂ©s de fer un temps d’1 min 03,22 s. El podi el va completar l’espanyo- la Georgina TarragĂł, a 0,26 s de l’andorrana, i la tercera va ser la companya de GarcĂ­a, NĂ - dia Bernat, a 0,64 s. En aquesta prova tambĂ© van competir Aina MartĂ­, que va ser 14a, i Fran- cesca Raffaeli, 15a. El segon or de GarcĂ­a va arribar a la prova combinada, amb un crono d’1 min 45,24 s, seguida tambĂ© per TarragĂł, a 0,88 s, i la britĂ nica Isla Wars, a 1,68 s. Bernat va finalitzar en cinquena posiciĂł, a 2,37 s. TambĂ© van competir MartĂ­, novena, i Raffaeli, 14a. Els metalls andorrans van tenir continuĂŻtat amb el bron- ze de Ty Acosta al supergegant U16, desprĂ©s d’acabar a 0,27 s del primer, el xilĂš Nicolas Pi- rozzi. El podi el va completar l’holandĂšs Daniel Vonk, segon. En aquesta prova tambĂ© van competir per part andorrana Robert Ferrari, 7Ăš; Roger Bar- tumeu, 12Ăš; Albert Cinca, 16Ăš; Marc Pujol, 31Ăš; Iu EscabrĂłs, 37Ăš, i Albert Calvo, 41Ăš. A la combinada U16 feme- nina, Carla Mijares va assolir la medalla de bronze, a 2,12 s de la primera, l’hongaresa Zita TĂłth. Segona va ser la portu- guesa Vanina Guerillot. Per la seva banda, Jessica NĂșñez va ser cinquena; Iria Medina, 9a; i JĂșlia BellsolĂ , 15a. No va acabar l’eslĂ lom Daniela Chato. L’altre bronze va ser per a Marc FernĂĄndez a la combina- da U14, a 4,09 s del primer, el francĂšs Norick Polchi. El britĂ - nic Jack Upton va ser segon. En aquesta prova, Arnau Areny va ser sisĂš; Pere Cornella, 12Ăš; i Al- bert Calvo va ser desqualificat a l’eslĂ lom. Al supergegant U14 mas- culĂ­, el millor andorrĂ  va ser Areny, en quarta posiciĂł, a 2,42 s del primer, Polchi. En aques- ta prova, FernĂĄndez va ser sisĂš; Cornella, 20Ăš; i Alvar Calvo, 25Ăš. En el supergegant U16 fe- menĂ­, la millor andorrana va ser NĂșñez, en quarta posiciĂł, a 1,19 s de la primera, la isra- eliana Noa Szollos. Medina va ser cinquena; Mijares, sisena; BellsolĂ , 17a; i Chato, 37a. En la combinada U16 masculina, en quĂš es va imposar el fill de Valeria Mazza, Tiziano Gravier, el millor andorrĂ  va ser Acosta, en sisĂš lloc. ClĂ udia GarcĂ­a destaca amb dos ors L’esquiadora U14 es va imposar al supergegant i la combinada en la tercera jornada del Borrufa esquĂ­ alpĂ­ ClĂ udia GarcĂ­a va pujar dues vegades a l’esglaĂł mĂ©s alt del podi al Trofeu Borrufa. Fae RedacciĂł andorra la vella salvadores acaba 15Ăš a les Gets- Morzine el jove esquiador de la FederaciĂł andorrana d’esquĂ­ (Fae) Xavi Salvadores va finalitzar en quinzena posiciĂł a l’eslĂ lom FIs de les Gets-Morzine. l’esquiador va fer un temps d’1 min 35,67 s, a 4,01 s del primer classificat, el francĂšs alexandre coltier. a part, MatĂ­as vargas va acabar en 21Ăš lloc amb 1 min 37, 24 s, a 5,58 s del primer, i pol suĂĄrez va ser 48Ăš amb 1 min 41,98 s, a 10,32 s del lĂ­der. no van acabar la segona mĂ nega lucas lĂłpez i Àlex rius, mentre que a la primera va quedar fora Àxel esteve.