More Related Content
Similar to Diari del 01 de febrer del 2018
Similar to Diari del 01 de febrer del 2018 (16)
More from La Veu del Poble, S.A.
More from La Veu del Poble, S.A. (20)
Diari del 01 de febrer del 2018
- 1. APRIMAâT
SENSE PASSAR GANA
Sota control mĂšdic
Si t âho
proposes,
POTS
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Dijous, 1 De febrer Del 2018 NĂșm. 3.488 / ANy 14
MĂDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estĂštica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTĂTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUĂTA
(presentant aquest anunci)
InformaciĂł i peticiĂł dâhores Tel: 00 376 800040
FACIAL
BĂČtox · Ăcid hialurĂČnic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiterà pia · Intralipoterà pia
Là ser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
OPINIĂ
El falĂ fel atĂČmic
alan ward
Professor
El transport proletari
joan carles
arpĂn
GeĂČgraf
SERVEI DE
PERRUQUERIA
CANINA
OBRIM TOTS
ELS DIES DE
LâANY
Ens trobarĂ s a
846 366
Andorra la Vella
Els millors productes per
a la vostra mascota
PERRUQUERIA
3a planta
els funcionaris faran vaga
Els sindicats acorden en una assemblea general
aquesta mesura contra la reforma de la FunciĂł PĂșblica
Lâaturada dels treballadors de lâadministraciĂł es
preveu indefinida, perĂČ encara no sâha decidit la data
avuI Ă©s NOtĂcIa pĂ gina 3
EsPOrts pĂ gina 18
Irineu Esteve acaba
quart als Mundials
de Goms, a SuĂŻssa
aNdOrra pĂ gina 7
El Govern analitza la
proposta per fixar un
preu mĂnim al tabac
aNdOrra pĂ gina 6
Lâajut als productes
ecolĂČgics creixerĂ
amb la nova llei
jONathaN gIl
- 2. 2 Dijous, 1 De febrer Del 2018
FARMĂCIES DE
GUĂRDIA
CATALĂ EXPRĂS
TELĂFONS
URGĂNCIES
Servei Urgent MĂšdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
UrgĂšncies (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos dâEsquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
AmbulĂ ncia (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
DâinterĂšs
Andorra la Vella
FarmĂ cia Galeno 2
Av. Meritxell, 91 - Tel. 828 717
Pas de la Casa
FarmĂ cia de les Pistes
Av. dâEncamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
QuĂš significa zum-zum?
Significa âremor sorda i
contĂnuaâ.
Em molesta el zum-zum del
borinot.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
TelĂšfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat dâAndorra
Vols tastar lâautĂšntica pizza italiana perĂČ no
pots anar fins a ItĂ lia?
Cap problema, vine a⊠Italia.
Amb els seus pizzers 100% italians,
el seu forn de llenya i els seus
productes importats directament dâItĂ lia,
tâofereix lâoportunitat de degustar-la.
Per cadascuna de les pizzes
que tâemportis a casa tens
una beguda gratuĂŻta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25âŹ
anada i
tornada
Menjar ecolĂČgic, sense gluten i sense lactosaMenjar ecolĂČgic, sense gluten i sense lactosa
De lâ1 al 18 de febrerDe lâ1 al 18 de febrer
Menjar ecolĂČgic, sense gluten i sense lactosa
INFONEU Aquesta previsiĂł i cotes poden
variar en funciĂł de les
condicions meteorolĂČgiques.
Cotes cm
Risc dâallaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
TelĂšfon estaciĂł
Cotes cm
Risc dâallaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
TelĂšfon estaciĂł
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
TelĂšfon estaciĂł
75/155
2/5
Pols
Oberts
14/15
27/28
739 600
60-80
7 km
3/4
Pols
Oberts
741 444
90/110
2/5
Pols
Oberts
30/30
44/44
878 000
70/130
2-3/5
Pols
Oberts
69/70
126/127
872 900
EL TEMPS
NEU I FRED AMB VENT AL VESPRE
Avui esperem lâarribada dâun front, amb el cel cobert
al nord del paĂs des del matĂ i nĂșvols i clarianes al sud.
Al migdia hi haurĂ algunes febles nevades, que aug-
mentaran. Durant la tarda, la neu també es farà veure
cap al sud de forma intermitent, mentre que al nord
es reforçarà amb una cota de neu inicial de 1.400
metres. Aquesta cota de neu baixarĂ cap als 1.000 i
1.100 metres a primera hora de la tarda i rĂ pidament,
cap als 600 a 800 metres. AixĂČ significa que tambĂ© a
lâUrgellet pot nevar al llarg del dia. No cal dir que a
lâArieja la nevada serĂ intensa. El vent passarĂ de ser
fluix a girar al nord amb tendÚncia a reforçar-se. A la
nit el vent serĂ fort. Que tinguin un BonDia.
Avui
5 10
-1
-2 -3
mĂn.
mĂn. mĂn.
max.
max. max.
divendres dissAbte
-8/-2
-5/2
-3/4
-1/6
-1/7
-2/7
-3/4
-4/3
-5/2
-6/4
-1/8
7
- 3. 3Dijous, 1 De febrer Del 2018
Avui Ă©s notĂcia
Treballem per fer mĂ©s fĂ cils els moments mĂ©s difĂcils ...
âą Incineracions
(concessiĂł oïŹcial)
âą Trasllats internacionals
âą Repatriaments
⹠Venda i col·locació de là pides
âą Servei de floristeria
nacional i internacional
âą GestiĂł integral de trĂ mits per defunciĂł
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany âą Tel.: +376 âą 86 66 32 âą 80 71 80 âą Fax: + 376 86 68 32 âą 80 71 72
Finalment hi haurĂ vaga ge-
neral indefinida de la funciĂł
pĂșblica. AixĂ es va acordar ahir
amb la unanimitat dels més de
400 funcionaris i treballadors
pĂșblics que van participar en
lâassemblea que va tenir lloc a
la sala dâactes del ComĂș dâEs-
caldes-Engordany, la qual va
quedar petita.
De fet, els sindicats convo-
cants van rebre el ple suport en
totes les accions que van plan-
tejar per fer evident el seu desa-
cord amb la reforma de la funciĂł
pĂșblica que vol tirar endavant
lâexecutiu i tambĂ© amb la forma
com sâha fet. AixĂ, i al marge de
la vaga, els treballadors pĂșblics
van donar llum verda també a la
proposta de demandar lâexecu-
tiu i a la dâimpulsar tres inicia-
tives legislatives populars (ILP)
per demanar un avançament
electoral, modificar la Llei elec-
toral i tirar endavant una llei de
responsabilitat polĂtica.
Pel que fa a la vaga general
indefinida de la funciĂł pĂșblica,
el secretari general de la UniĂł
Sindical dâAndorra (USdA), Ga-
briel Ubach, va explicar al fi-
nal de lâassemblea que en uns
quinze dies sâhauria de definir i
concretar, tot i que no va poder
avançar una data concreta.
Ubach, que va assegurar que
tot i ser una assemblea de tre-
balladors pĂșblics el que es vol
âĂ©s obrir el camĂ perquĂš, dâuna
vegada per totes, totes i tots
els treballadors dâaquest paĂs
comencem a ser considerats
personesâ, va precisar que cada
organitzaciĂł sindical es reunirĂ
ara amb els seus afiliats i parla-
rà també amb els que no ho són
per veure âcom es pot fer de la
millor manera i en el termini
mĂ©s curtâ.
En aquest sentit, el dirigent
de lâUSdA, que es va mostrar
satisfet per lâassistĂšncia (un
30% dels treballadors de lâad-
ministraciĂł), ja que âvistes les
pressions que hi ha hagut els
Ășltims temps no esperĂ vem que
vinguĂ©s tanta gentâ, va recordar
que policia, bombers i agents
penitenciaris no poden fer
vaga, tot i que va deixar clar que
âaixĂČ no vol dir que no puguin
fer altres cosesâ.
Quant als serveis mĂnims,
Ubach, que va advertir que âno
hi tenim cap obligaciĂł perquĂš la
ConstituciĂł ens reconeix el dret
de vaga i no estĂ regulatâ, va
admetre que âno podem deixar
el paĂs sense serveisâ i va avan-
çar que es buscaran âels millors
serveis mĂnims, de manera que
puguem exercir el nostre dret a
vaga i servir la ciutadaniaâ. El
dirigent sindical, perĂČ, va ad-
vertir lâexecutiu que no es nego-
ciaran aquests serveis mĂnims.
âEls decidirem nosaltres. Actu-
arem de la mateixa manera que
el Govern ha actuat amb nosal-
tres perquĂš no es mereixen una
altra cosaâ, va dir.
Pel que fa a les ILP, Ubach va
fixar un termini de tres mesos
per treballar-les i després un
mes o mes i mig més per recollir
les signatures amb la voluntat
que es puguin portar al Consell
General abans de lâestiu.
Finalment, Ubach va explicar
que des dels sindicats es consi-
dera que lâexecutiu âha trepit-
jat els drets sindicalsâ perquĂš
no seâls ha tingut en compte i,
quan sâha volgut negociar a la
comissiĂł consultiva de la funciĂł
pĂșblica, âla ministra va desau-
toritzar aquest ĂČrgan per poder
negociarâ. Per aixĂČ, es presenta-
rĂ âuna demanda contra el Go-
vern perquĂš no seâns ha tingut
en compte en la negociaciĂł i
seâns ha vulnerat el dret sidical
per no admetre negociaciĂłâ.
A més, va precisar Ubach,
des de lâUSdA es farĂ arribar un
informe a la ConfederaciĂł Euro-
pea de Sindicats (CES) amb una
âqueixa contra el Govern dâAn-
dorra per vulneraciĂł de drets
sindicalsâ, i es demanarĂ a la
CES que âpugui intercedir da-
vant la ComissiĂł Europea.
Govern ho veu precipitat
Precisament, hores abans de
lâassemblea de funcionaris i tre-
balladors de lâadministraciĂł, el
ministre dâEducaciĂł i Ensenya-
ment Superior, Eric Jover, es
va mostrar preocupat davant
la possibilitat que els membres
del cos docent se sumessin a
una possible vaga general en
protesta per la nova llei de la
FunciĂł PĂșblica. I Ă©s que Jover,
que va assegurar que una âvaga
general no seria positiva ni per
als treballadors ni per a la soci-
etat en generalâ, considera que
en el cas dels treballadors edu-
catius seria âmolt prematuraâ,
ja que va recordar que la llei a
quĂš sâhan de regir Ă©s la del cos
especial dâeducaciĂł, de la qual
tot just ara hi ha un esborrany
que sâha de treballar.
També el ministre portaveu,
Jordi Cinca, va qualificar la vaga
de âprecipitadaâ tot i mostrar el
ârespecteâ per la decisiĂł que po-
guessin prendre els funcionaris
que tenen âel dret a vaga com
una eina mĂ©sâ per defensar els
seus interessos.
Tot i aixĂČ, per Cinca, una me-
sura dâaquestes caracterĂstiques
âno respon a la realitat del pro-
jecte de llei que vol tirar enda-
vant el Governâ, ja que âsi sâana-
litza el text en la seva totalitat
hi ha un avenç per als treballa-
dors pĂșblicsâ. En aquest sentit,
el ministre considera que calia
âdonar el temps suficientâ per
veure com sâacaba desenvolu-
pant la llei, i va avançar que la
titular de FunciĂł PĂșblica i Re-
forma de lâAdministraciĂł, Eva
Descarrega, ja ha fet arribar als
sindicats una carta per mirar
dâestablir un calendari de reuni-
ons per abordar els reglaments
que han de desplegar la llei.
De fet, aquesta proposta va
ser explicada pels dirigents sin-
dicals als assistents a lâassem-
blea, i es va deixar clar que no
es negociarĂ el desplegament
reglamentari dâuna llei que âno
es volâ i que es demana que âes
retiriâ, aixĂ com la proposta que
els va fer arribar un grup parla-
mentari, âels liberals del sector
Pintatâ, va precisar Ubach, per
veure si estarien disposats a
asseureâs en una taula amb tots
els grups parlamentaris i mirar
de consensuar la llei.
âVolem començar a treballar
la llei des de zero i, si el Govern
hi estĂ disposat, demĂ mateix
ens asseiem a fer-hoâ, va as-
segurar Ubach, que va lamen-
tar, perĂČ, que âper ara no hem
vist cap voluntat de lâexecutiu
dâanar per aquest camĂâ.
Suport unĂ nime, sĂ a totes les accions
Lâassemblea de funcionaris dona el vistiplau a la vaga i a la demanda contra el Govern per vulnerar el dret sindical
FunciĂł pĂșblica
M.S.
escaldes-engordany
MĂ©s de 400 funcionaris i treballadors pĂșblics van omplir la sala dâactes del ComĂș dâEscaldes-Engordany.
jonathan gil
el funcionariat
promourĂ una ilP
per demanar un
avançament electoral
- 4. OPINIĂ4 Dijous, 1 De febrer Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi dâareny-Plandolit | GeReNT Ricard VallĂšs
dIReCToR JuliĂ RodrĂguez | CaP de RedaCCIĂ andrĂ©s Luengo | RedaCCIĂ Marc SegalĂ©s, Mireia Suero, VĂctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adĂn | CoRReCCIĂ bruna Generoso
MaQueTaCIĂ LĂdia Jo, Reinaldo MĂĄrquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIĂ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yåñez
dISTRIbuCIĂ Premsa distribuciĂł | IMPReSSIĂ Imprintsa.
Carrer baixada del MolĂ, 5. andorra la Vella.TelĂšfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrĂČnica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secciĂł dâopiniĂł. LâopiniĂł del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
PerquĂš les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telĂšfon i parrĂČquia de residĂšncia.
AvĂs SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de ProtecciĂł de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part dâun fitxer automatitzat, a quĂš acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual Ă©s la gestiĂł dels
missatges SMS. El responsable del fitxer Ă©s la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets dâaccĂ©s, rectificaciĂł, cancel·laciĂł i oposiciĂł. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, dâacord amb el contingut rebut a la redacciĂł del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicaciĂł i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secciĂł. LâUSUARI es compromet a fer un Ășs adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb carĂ cter enunciatiu perĂČ no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incĂłrrer en activitats il·lĂcites, il·legals o contrĂ ries a la bona fe i a lâordre pĂșblic; (ii) difondre continguts o propaganda de carĂ cter racista, xenĂČfob, pornogrĂ fic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenĂČfobs, racistes, pornogrĂ fics, que atemptin contra la joventut o la infĂ ncia, lâordre o la seguretat pĂșblica o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarĂ cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. Lâusuari sâobliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lĂcits o contraris al contingut del present AvĂs Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. Lâusuari garanteix que la informaciĂł, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves prĂČpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecciĂł de dades personals ni cap altra disposiciĂł legal. La informaciĂł, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que lâusuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarĂ el dret a usar-les de la forma que consideri mĂ©s adequada. La relaciĂł entre LA VEU DEL PoBLE i lâUSUARI se sotmet a la jurisdicciĂł del Principat dâAndorra.
dipĂČsit Legal aNd. 114-2004
El xoc de trens que es veia venir per fi
sâacabarĂ materialitzant. Els sindicats de
lâadministraciĂł van decidir ahir en assem-
blea per majoria anar a la vaga en protesta
per la reforma de la FunciĂł PĂșblica. Tot i
que encara no sâha decidit la data, es trac-
taria dâuna vaga indefinida. A mĂ©s, els sin-
dicats anuncien accions contra el Govern
per considerar conculcat el seu dret a la
negociaciĂł i impulsaran tres ILP perquĂš hi
hagi un avançament electoral, es reclamin
responsabilitats polĂtiques i es canviĂŻ la
llei electoral. La convocatĂČria de vaga posa
de manifest la incapacitat del Govern no
ja per negociar amb els sindicats, sinĂł ni
tan sols establir un sistema de diĂ leg amb
el qual segurament sâhauria pogut aconse-
guir un apropament entre les parts. Han
tingut molt de temps per presentar aques-
ta reforma i treballar-la amb els empleats
pĂșblics, perĂČ no ho han volgut fer. Lâexe-
cutiu ja va decidir tirar pel dret quan va
modificar les condicions de jubilaciĂł dels
funcionaris, i ara ha optat pel mateix camĂ.
Si, tal com ahir mateix remarcava de nou
el Govern, hi ha tantes raons per pensar
que Ă©s una bona llei, no sâentĂ©n que no hi
hagi pogut haver un mĂnim apropament
amb els sindicats. El resultat de tot plegat
Ă©s que sâaboca el paĂs a una situaciĂł inĂšdita
de conseqĂŒĂšncies molt greus.
Els sindicats convoquen una vaga
EDITORIAL
Quan vas a un judici i veus
vĂctimes que han de declarar
per abusos sexuals o maltrac-
taments al cap de quatre anys i
mig, set o, fins i tot, vuit anys
dels fets denunciats Ă©s evident
que alguna cosa no funciona.
Primer, perquĂš per moltes de-
claracions prĂšvies per escrit que
hi hagi el fet denunciable perd
la frescor delictiva. La justĂcia
Ă©s lenta, aixĂČ ja ho sabem i ens
hi resignem. PerĂČ aixĂČ fa que hi
hagi sentĂšncies que atempten
contra la realitat. La setmana
passada hi va haver el cas dâun
home a qui el tribunal va con-
demnar per abĂșs sexual a una
dona amb una discapacitat
mental. Els fets van passar fa
set anys i tres mesos i ara, a més
dels dos anys de presĂł que hau-
rĂ de complir, se li prohibeix,
ara!, després de més de set anys
sense que sâhagi pres cap mesu-
ra preventiva contra ell, que en-
tri en contacte amb la vĂctima.
A part, també es va condemnar
per maltractaments un home,
per uns fets del juny del 2013,
a no entrar en contacte amb la
seva exdona en els propers sis
anys. Durant tot aquest temps,
i segons la mateixa vĂctima, sĂ
que sâhavien trobat en alguna
ocasiĂł. I lâexcĂČnsol menor de
la capital Josep Vila, que va
ser condemnat per dos delic-
tes dâexhibicionisme davant de
menors, per fets del 2010 i el
2013? Ara se li prohibeix con-
cĂłrrer durant quatre anys en
llocsonpuguihaver-himenorsi
entrar en contacte amb les qua-
tre vĂctimes (que ara ja sĂłn ma-
jors dâedat) en els propers cinc
anys. SentĂšncies que no curen
les ferides mal cicatritzades de
les vĂctimes, en molts casos, ni
tampoc ajuden a la inserciĂł dels
condemnats. A més, evidencien
que durant anys han deixat en
llibertat els que consideren ara
delinqĂŒents.
BAIXADA
DEL
MOLĂ, 5
SentĂšncies
caduques a
vĂctimes i reus
SâaboCa eL PaĂS a uNa
SITuaCIĂ INĂšdITa
DONANT LA NOTA
Francesc Camp
El ministre de Turisme va
ser clar quan va dir que
sâhan de reforçar els proce-
diments de control del To-
botronc perquĂš hi ha massa
accidents i massa sovint.
12345
Irineu Esteve
Lâesquiador de fons de la
FederaciĂł Andorrana dâEs-
quĂ (FAE) va acabar quart
als 15 quilĂČmetres clĂ ssics
dels Mundials sub-23 cele-
brats a Goms (SuĂŻssa).
12345
Jordi Cinca
Els autĂČnoms cotitzaran
453,68 euros mensuals
aquest any, a lâespera que el
Govern aprovi la reforma
perquĂš ho facin dâacord amb
els seus ingressos.
12345
Carles Casadevall
El 9Ăš SalĂł del Videojoc, que
tindrĂ lloc del 16 al 18 de
febrer en diversos espais,
combinarĂ lâentreteniment
amb la formaciĂł i tindrĂ
una zona dâe-esports.
12345
OPINIONS A LES XARXES
ComĂș Encamp
@ComuEncamp
Lliurament de les medalles als agents
de circulaciĂł de la parrĂČquia dâEn-
camp amb 15, 20 i 25 anys de servei.
Bombers dâAndorra
@BombersAndorra
Reciclatge del mĂČdul sanitari en munta-
nya, medi hivernal dels bombers infer-
mers amb Dr. @inigosoteras
TUITENQUESTA
Creus que calen més controls en
alguns indrets per evitar actes de
vandalisme?
A: SĂ
B: No
PEPA gAllEgo
Periodista
A: 100% B: 0%
- 5. OPINIĂ 5Dijous, 1 De febrer Del 2018
Quan vols escriure un article
dâopiniĂł, sempre intentes fer-ho
sobre allĂČ que, per interĂšs per-
sonal, sensibilitat o formaciĂł,
creus que tens certs coneixe-
ments o experiĂšncies i penses
que pots aportar alguna cosa a
la societat, fomentant debat o
denunciant mancances diver-
ses. Tot i que ja sabem que costa
arribar al nivell de coneixement
universal i flexibilitat argumen-
tal dels tertulians de televisiĂł,
sâintenta.
Doncs bĂ©, a lâhora de com-
plir aquesta missiĂł, sempre es
poden mantenir diverses estra-
tÚgies; la més comuna és seguir
lâactualitat diĂ ria repassant els
mitjans de comunicaciĂł tradici-
onals, ja sigui premsa, televisiĂł
o rĂ dio. A aquests mitjans, seâls
han dâafegir les xarxes socials
més populars, en quÚ la gent pot
opinar amb llibertat, tot i que
massa vegades sâhi escampi el
virus de la frivolitat. Sâha dâafe-
gir tambĂ© a tot aixĂČ una mica de
curiositat i observar el dia a dia,
lâesdevenir de la quotidianitat
del nostre comportament humĂ ,
allĂČ que fem i diem, que pot ser
molt suggestiu.
Ăs en aquest context que,
en certes ocasions, sents coses
que et deixen una mica descol-
locat, perĂČ a la vegada tambĂ©
poden donar molt de joc per
omplir papers en blanc. En un
dâaquests casos fa referĂšncia el
tĂtol dâaquest escrit.
Durant la sortida de camp
dâun congrĂ©s celebrat no fa gai-
re temps a Andorra, que nor-
malment es fa en autobĂșs, un
dels assistents va deixar anar
tota una perla: va dir que feia
molt de temps que no agafava el
transport proletari, per a poste-
riori seguir parlant, no cal dir!,
de cotxes, de cotxes potents,
dâaquells que et poden portar
molt amunt i molt lluny.
No deixa de ser, sent sincers,
un fet anecdĂČtic, fins i tot graci-
Ăłs, o potser en aquest paĂs pot
tenir més transcendÚncia del
que sembla? I Ă©s que tenint el
transport pĂșblic que tenim a An-
dorra, mĂ©s dâun es podria sentir
ofĂšs per tal paroxisme ideolĂČgic.
I quĂš Ă©s el que passa amb el
transport pĂșblic a Andorra, en-
tenent el transport pĂșblic com
el transport col·lectiu de passat-
gers? BĂ sicament, que no res-
pon a les demandes dels usuaris,
a les necessitats âsegons lâinspi-
rador de lâarticleâ del proletariat
dâaquest racĂł de mĂłn.
Fa massa temps que tenim
aquesta assignatura pendent, i
no Ă©s una situaciĂł desconegu-
da, ni recent ni irrellevant. PerĂČ
sembla que per a alguns no tin-
gui cap mena de transcendĂšncia.
Si no, difĂcilment sâentĂ©n tanta
passivitat per part dels que po-
den prendre decisions.
El 2016 semblava un punt
dâinflexiĂł, ja que es va aprovar la
licitaciĂł de la concessiĂł de lĂnies
de transport nacional de viat-
gers que havien dâoperar al paĂs
a partir del setembre del 2017;
aquella reforma que havia de te-
nir en compte lâusuari i proveir
un servei més competitiu i que
fos una alternativa real al trans-
port privat. Doncs ja sabem
com va acabar, com el rosari de
lâaurora entre les companyies de
transport i Govern, i els usuaris,
proletaris o no, a veure-les venir
i seguir patint-ne les conseqĂŒĂšn-
cies.
Andorra, millor dit els seus
habitants, es mereixen un trans-
port pĂșblic de qualitat, eficaç,
cĂČmode, accessible i de preu as-
sequible, tal com hauria de ser
un servei pĂșblic. Ha de respon-
dre a les necessitats de desplaça-
ment i condicions horĂ ries dels
treballadors, encara que potser
també es pugui debatre sobre
aquests horaris; segur que els
proletaris hi tindrĂem molt a dir,
perĂČ aquest Ă©s un altre tema.
Fins i tot, si fos necessari es po-
dria plantejar un model diferent
del de concessiĂł a empreses pri-
vades. Hi ha deures per al 2018.
Un model tipus BRT (Bus
Rapid Transit), una forma de
transport que generalment
dona prioritat al transport pĂș-
blic seria desitjable. En tot cas,
no es pot pensar en un model de
mobilitat sostenible sense solu-
cionar aquest gran dĂšficit, que
no arreglarĂ ni la bicicleta ni el
cotxe elĂšctric.
AixĂ que esperem que la de-
mostraciĂł de prejudicis dâalguns
es quedi en anĂšcdota i realment
sâhi vulgui trobar una soluciĂł.
Si no fos aixĂ, parada! Jo baixo
aquĂ.
El transport proletari
Sense un model efectiu de transport pĂșblic no hi haurĂ mobilitat sostenible
Ens mereixem un
transport pĂșblic
de qualitat, eficaç,
cĂČmode i assequible
Fa uns dies, la cadena de televisiĂł
francoalemanya Arte va emetre
la pel·lĂcula Atomic Falafel (Israel,
2015). Dirigida per Dror Shaul,
aquesta comĂšdia bastant esbo-
jarrada tracta dâuna venedora de
falĂ fel âaquell menjar rĂ pid comĂș
a molts paĂŻsos de lâOrient MitjĂ
que consisteix en croquetes fe-
tes de pasta de cigrons, acompa-
nyades dâenciam i diverses salses
i que se sol servir dins dâun pa
de pita en establiments al car-
rerâ que, junt amb la seva filla
âla tĂpica adolescent rebelâ i un
inspector dâuna agĂšncia atĂČmica,
acaba parant els peus a una doble
conspiraciĂł dels militars dâIsrael i
de lâIran per bombardejar-se amb
armes atĂČmiques.
El realitzador no sâha estalvi-
at cap dels recursos cĂČmics que
hom es pot imaginar. El falĂ fel
Ă©s atĂČmic perquĂš estĂ establert
en una petita ciutat que conté un
reactor atĂČmic, perquĂš sâacom-
panya dâuna salsa picant dâuna
força atĂČmica, perquĂš els dos
protagonistes tenen una relaciĂł
amorosa... BĂ©, parem aquĂ. Ăs
clar, els generals juguen amb mo-
dels amb plĂ stic dâavions i mĂssils
dins dâun bac de sorra; el dolent
de la pel·lĂcula Ă©s borni i sâho mira
tot a travĂ©s dâun telescopi; lâagent
secret té unes claus al cos que li
fan rebre la rĂ dio dins el seu cap;
lâinformĂ ticĂ©spetitilleig;ielrabĂ
que haurĂ de circumcidar de nou
lâinspector atĂČmic tĂ© un posat
força alegre mentre ensenya els
seus escalpels a la futura vĂctima.
Lâhumor Ă©s exagerat âpenseu
enOchoapellidosbascosâi elscon-
texts geogrĂ fic i cultural ens po-
den resultar llunyans. PerĂČ, a la
vegada, es toquen temes propers.
La nena de la protagonista pateix
DTAH i dislĂšxia, amb les corres-
ponents dificultats a nivell esco-
lar. Té, a més, els problemes força
tĂpics de relaciĂł amb els altres jo-
vesdelasevaedat(15anys).Amb
la seva millor amiga, es comuni-
quen emprant les xarxes socials.
Entren aixĂ en un mĂłn virtual en
quĂš els adults tenen vetada lâen-
trada. La seva mare Ă©s soltera,
tot i que no ho voldria ser: busca
lâamor desprĂ©s de la desapariciĂł
del seu marit. Els diners escasse-
gen, entre altres motius per una
falta de lâadministraciĂł. Tenen
la sensaciĂł de viure en un mĂłn
en quĂš els agents dels estats no
busquen el millor per als seus ciu-
tadans, sinĂł tot el contrari. SĂłn
elements que ens poden recordar
situacions complicades que hem
viscut, o que han viscut persones
reals del nostre entorn.
Amb tot, el tret principal de la
histĂČria Ă©s la humanitat. Apareix
per damunt de tot, acompanya-
da dâuna bona dosi dâesperança,
sobretot en el sentit comĂș de la
generació més jove. També pot
resultar esperançador el fet que
la pel·lĂcula hagi pogut sortir
sense patir cap mena de censura,
malgrat deixar els estaments ofi-
cials bastant en ridĂcul. Admetre
punts de vista divergents i pre-
sentar-los amb humor Ă©s, per mi,
la manifestaciĂł dâuna veritable
democrĂ cia moderna. PerĂČ, tot-
hom nâĂ©s capaç?
El falĂ fel atĂČmic
Presentar amb
humor punts de vista
divergents: aixĂČ Ă©s la
democrĂ cia moderna
EL GONGPLAĂA DEL POBLE
alan ward
Professor
joan carles arpĂn
GeĂČgraf
- 6. 6 Dijous, 1 De febrer Del 2018
Andorra
El consell de ministres va apro-
var ahir el projecte de llei de
producciĂł ecolĂČgica i dels rĂš-
gims de qualitat dels productes
agraris i alimentaris, que ha
dâafavorir la diversificaciĂł del
sector agrĂcola. El text reconeix
les qualificacions de la UniĂł Eu-
ropea (UE), un fet que permetrĂ
la prevenciĂł de fraus i lâaccĂ©s
als segells comunitaris. A més,
preveu ajuts a la producciĂł eco-
lĂČgica i a la subjecta a rĂšgims de
qualitat per compensar el dife-
rencial de cost que hi ha amb els
productes convencionals.
La ministra de Medi Ambi-
ent, Agricultura i Sostenibilitat,
SĂlvia CalvĂł, va explicar que avui
ja es destinen 360.000 euros
per als segells de qualitat. Amb
la llei sâaniran implantant noves
subvencions a mesura que es
tinguin els segells de qualitat.
Lâimport variarĂ en funciĂł del
tipus de producte que es tracti.
CalvĂł va recordar que a ho-
res dâara la producciĂł ecolĂČgica
no estĂ regulada i aixĂČ fa que
els productors ho hagin de fer
a lâestranger, fet que suposa un
increment de costos. També va
indicar que el rĂšgim de quali-
tat existent és només aplicable
a productes agraris (la carn i
el vi, actualment). Amb el text
aprovat ahir, es podran oferir
certificacions de qualitat també
a tots els productes alimentaris.
A banda, es reconeixen els rĂš-
gims de qualitat de la UE (DOP,
IGP i ETG) i sâobre la possibili-
tat dâutilitzar el reconeixement
de producte de muntanya. Tot
plegat ha de prevenir possibles
fraus i també facilitarà la reci-
procitat amb la UE. AixĂ mateix,
es podrĂ certificar amb lâecofu-
lla, una imatge que els consumi-
dors de la UniĂł reconeixen.
Amb relaciĂł a la producciĂł
ecolĂČgica, el projecte de llei re-
cull la normativa de la UE, i per
als productes de qualitat con-
trolada es dona cobertura legal
als que han estat creats o ela-
borats a Andorra, aixĂ com una
marca col·lectiva, com pot ser
Productes agrĂcoles i artesans
dâAndorra.
La llei crea una autoritat de
control, que serĂ transversal,
formada pels departaments
dâAgricultura, Comerç, Segure-
tat alimentĂ ria i entorn i lâOM-
PA, i evita aixĂ la creaciĂł dâun
nou organisme. Per assegurar
que es compleixen tots els re-
quisits recollits al text, també
sâestableixen controls, que po-
dran anar a cĂ rrec de la mateixa
estructura de lâadministraciĂł
o bé es podran externalitzar a
travĂ©s dâuna entitat especialit-
zada. A més, es preveu un rÚgim
de sancions en cas dâincompli-
ment.
CreaCiĂł de miCroempreses
La ministra de Medi Ambient,
Agricultura i Sostenibilitat va
remarcar que la llei neix arran
de la constataciĂł que Andorra,
per les dimensions i la situaciĂł
geogrĂ fica del paĂs, no pot apos-
tar per volums elevats ni preus
baixos i, per aixĂČ, cal optar per
la qualitat dels productes agrĂ-
coles. El text ha de permetre
donar valor afegit a les produc-
cions locals i oferir competiti-
vitat en el mercat nacional i de
la UE. A mĂ©s ha dâajudar a crear
noves opcions de diversificaciĂł
econĂČmica mĂ©s enllĂ de lâĂ mbit
agrari, com ara la transforma-
ciĂł de productes alimentaris i la
creaciĂł de microempreses dâalt
valor afegit, que avui es comp-
tabilitzen en una vintena.
Els ajuts als productes ecolĂČgics i
de qualitat creixeran amb la nova llei
El Govern remarca que el text ha de permetre augmentar les possibilitats de diversificaciĂł del sector agrĂcola
Agricultura
m.s.C.
AndorrA lA VellA
La ministra SĂlvia CalvĂł va presentar ahir el text.
jonAthAn gil
es reconeixen
les qualificacions
atorgades per la UniĂł
europea
CalvĂł diu que
permetrĂ prevenir
fraus i situacions de
competĂšncia deslleial
els productors no
hauran de recĂłrrer a
fora per certificar els
productes ecolĂČgics
Les tarifes del transport
interurbĂ de passatgers sâapuja-
ran un 1,77% de mitjana, men-
tre que les de taxi ho faran un
1,80% el 2018. Es tracta dâun
increment inferior al que dema-
nava el sector i també se situa
per sota de lâevoluciĂł de lâIPC
dels darrers quatre anys. Cal re-
cordar que les tarifes no sâhavi-
en modificat des del 2014.
En concret, els preus de
lâautobĂșs de lĂnia regular pas-
saran dâ1,80 a 1,85 euros per
als bitllets senzills dâuna zona,
mentre que els de dues zones
sâapujaran dels 3,30 als 3,35 eu-
ros. En el cas dels de tres zones,
el bitllet passarĂ de 4,60 a 4,70
euros, i el de quatre zones sâen-
carirĂ de 6,10 a 6,20 euros.
Quant als abonaments, la
T10 passarĂ de 13,50 a 13,75
euros; la T20, de 25,50 a 25,90
euros; i la T30, de 36,50 a 37,10
euros. Finalment, la T40 sâapu-
jarĂ dels 46 euros actuals als
46,80. Lâabonament setmanal
dâuna zona creix dels 23,30 als
23,70 euros; el mensual dâuna
zona, dels 74 als 75,20 euros;
i el de dues zones, de 104,50 a
106,10 euros. El ministre por-
taveu, Jordi Cinca, va destacar
que tots aquests augments se
situen per sota del 2%, al ma-
teix temps que va remarcar que
la pujada del bitllet senzill Ă©s
lleugerament superior a la dels
abonaments per afavorir la
utilitzaciĂł del transport pĂșblic.
Les companyies de transport
havien sol·licitat un increment
del 5%.
Quant a les tarifes de taxi, la
baixada de bandera passarĂ dels
2,55 als 2,60 euros. La tarifa 1
per lâimport per quilĂČmetre re-
corregut els dies laborables i en
horari diĂŒrn passa dâ1,12 a 1,14
euros. Amb relaciĂł a la tarifa 2,
aplicable als nocturns i festius,
en horari nocturn, passa dâ1,33
a 1,35 euros. TambĂ© creix lâhora
dâespera, de 18,80 a 19,15 eu-
ros.
Les tarifes de taxi també han
estat congelades en els darrers
quatre anys. El 2016, perĂČ, es
va afegir la tarifa de suplement
per transportar més de quatre
clients.
transport
redacciĂł
AndorrA lA VellA
Les tarifes de bus sâapugen un
1,7% i les de taxi, un 1,8%
- 7. ANDORRA 7Dijous, 1 De febrer Del 2018
La plataforma Aldosa VeĂŻns es
va reunir ahir amb els consellers
del grup mixt Carles Naudi i
Joan Carles Camp. Lâobjectiu era
conĂšixer la proposta dâaquests
parlamentaris al pressupost per
al 2018 sobre lâEstaciĂł Transfor-
madora i Repartidora dâenergia
(ETR) que el Govern projecta a
la Gonarda. En la trobada, els
consellers generals van infor-
mar que han presentat una es-
mena als comptes de lâexecutiu
que âpotencia el projecte amb
200.000 euros mĂ©sâ. Aquest
import ha de permetre soterrar
lâETR, plantar mĂ©s arbres a la
zona i disminuir lâimpacte visu-
al, mediambiental i sobre la sa-
lut dels habitants del bosc de la
Gonarda de lâAldosa.
Tal com van exposar els con-
sellers massanencs als veĂŻns de
la zona, la decisiĂł de prendre
aquesta iniciativa sâha motivat
davant la negativa constant del
Govern a estudiar altres ter-
renys alternatius als elegits per
construir-hi lâETR i tenint en
compte, també, que els infor-
mes sĂłn favorables, segons diu
el Govern. Des de la plataforma
veĂŻnal es va remarcar que els re-
presentants polĂtics consideren
que aquesta Ă©s lâĂșnica via per
ajudar les demandes del col-
lectiu, ja que Ă©s lâĂșnica que tĂ©
opcions de prosperar, tenint en
compte que plantejar una ubica-
ciĂł alternativa com ha fet el Par-
tit SocialdemĂČcrata segurament
serĂ rebutjada.
Des de la plataforma Aldo-
sa Veïns es va avançar que, tot
i que encara han de valorar
aquesta proposta, qualsevol
aportaciĂł que es faci per millo-
rar el projecte serĂ ben rebuda
per part del col·lectiu. âNo Ă©s la
millor opciĂł, perĂČ Ă©s la menys
dolentaâ, van apuntar. El con-
tingut de la reuniĂł amb Naudi i
Camp serĂ analitzat en una pro-
pera trobada dels habitants de
la urbanitzaciĂł.
Amb tot, lâentitat es mantĂ©
en el convenciment que lâempla-
çament de la instal·lació en un
altre terreny Ă©s la millor opciĂł.
Per aquest motiu, properament
celebraran una visita amb dife-
rents representants polĂtics al
bosc de les Paulelles, on el col-
lectiu considera que es podria
ubicar lâETR.
La Gonarda
RedacciĂł
andorra La veLLa
Naudi i Camp exposen als veĂŻns
la proposta de soterrar lâETR
JustĂcia
El Govern es va congratular
ahir de la decisiĂł del Tribunal
de Corts de mantenir com
a part en el judici de Banca
Privada dâAndorra (BPA) el
Govern, que hi participa com
a acusaciĂł particular. El mi-
nistre portaveu, Jordi Cinca,
va remarcar en la roda de
premsa posterior al consell
de ministres que lâexecutiu
ha entĂšs que lâafer BPA ha
afectat lâinterĂšs general i que
per aixĂČ sâhavia de personar.
El ministre va recordar que
aquest fet va ser qĂŒestionat
per alguns encausats, perĂČ el
Tribunal de Corts finalment
ha dictaminat que el Govern
tĂ© âtot el sentit de ser-hiâ.
Aquestes qĂŒestions prĂšvies
que posaven en dubte la le-
gitimitat del Govern i els ac-
tors civils a la causa judicial
les van presentar les defen-
ses dels processats, i ara po-
den presentar un recurs de
nul·litat a Corts en el termini
de 15 dies. Si el tribunal de-
sestima aquest recurs, a par-
tir dâaquesta decisiĂł tambĂ©
tenen 15 dies per presentar
un nou recurs, perĂČ aquesta
vegada haurĂ de ser al Tri-
bunal Constitucional. Unes
accions que ara estudien des
dels despatxos els advocats
de les defenses i que, segons
van informar alguns dels lle-
trats, no van descartar.
El Govern
celebra
mantenir-se al
judici de BPA
RedacciĂł
andorra La veLLa
Tot i que França sempre ha po-
sat a sobre de la taula la deman-
da de reduir el diferencial del
preu del tabac, mai ha plantejat
al Principat aquesta exigĂšncia
a canvi dâacceptar un perĂo-
de transitori de 30 anys per a
aquest sector. Ho va dir ahir el
ministre portaveu, Jordi Cinca,
que va assegurar que en cap do-
cument relatiu a lâacord dâasso-
ciaciĂł hi ha cap mena dâincidĂšn-
cia sobre la fiscalitat del tabac.
Cinca va afegir que el que ha
ofert el Govern Ă©s que hi hagi
un esment explĂcit del compro-
mĂs de seguir lluitant contra el
trĂ fic il·lĂcit, i va defensar que el
preu del tabac ha de ser compe-
titiu, sense ser agressiu amb els
països veïns, ja que el comerç
viu dâaquest diferencial.
El ministre portaveu també
va informar que els fabricants
de tabac ja fa temps que han
plantejat fixar uns preus mĂ-
nims de venda al pĂșblic, una
mesura que consideren que Ă©s
la millor forma de lluitar contra
el contraban. Aquesta propos-
ta estĂ sent ara analitzada pel
Govern, va dir Cinca, que va
exposar que caldrĂ veure si aca-
ba prosperant o no. El ministre
va indicar que en el cas de ser
adoptada hauria de ser viable
per tots els sectors implicats, Ă©s
a dir, els colliters, els fabricants
i també el comerç. Cinca va cele-
brar que el sector industrial faci
una proposta en aquest sentit,
al mateix temps que va declarar
que Ă©s una bona notĂcia que to-
tes les parts implicades pensin
que cal lluitar contra el contra-
ban.
Cinca també es va referir a la
reuniĂł que dimarts i ahir hi va
haver a Brussel·les, en quÚ hi va
haver la darrera ronda de con-
verses per tancar el capĂtol de la
lliure circulaciĂł de mercaderies
en el marc de les negociacions
de lâacord dâassociaciĂł amb la
UE. En aquesta trobada també
hi van prendre part MĂČnaco i
San Marino, i per aixĂČ la qĂŒestiĂł
del tabac no es va tractar, tenint
en compte que Ă©s un tema que
afecta especĂficament Andorra.
Cinca va explicar que ja sâhan
començat a fer les primeres pre-
sentacions de la lliure circulaciĂł
de capitals, un indici que aquest
capĂtol estĂ arribant a la fi. De
fet, lâobjectiu Ă©s que al març tot
el que afecta la lliure circulaciĂł
de mercaderies ja estigui tancat.
El ministre es va mostrar confi-
at que en aquest Ă mbit sâarriba-
rĂ a una soluciĂł favorable per a
Andorra i que sâaconseguirĂ un
perĂode transitori per al tabac
de 30 anys, âmolt per damunt
del que altres preveienâ. Un al-
tre aspecte que cal tancar serĂ
la fusiĂł de lâacord duaner amb
lâacord dâassociaciĂł.
Cinca reitera que lâacord no tĂ© cap
incidĂšncia en la fiscalitat del tabac
Anuncia que el Govern estĂ analitzant la proposta dels fabricants de fixar uns preus mĂnims
negociaciĂł amb la Ue
El ministre portaveu, Jordi Cinca, en la compareixença posterior al consell de ministres.
Jonathan GiL
M.S.C.
andorra La veLLa
Cinca espera que es
pugui aconseguir el
perĂode transitori de
30 anys
Una de les accions de la Plataforma Aldosa VeĂŻns.
Jonathan GiL
- 8. ANDORRA8 Dijous, 1 De febrer Del 2018
El consell de ministres va
aprovar ahir el decret del re-
glament del Premi nacional
que per a aquest curs 2017-
2018 presenta diverses nove-
tats, segons va informar el mi-
nistre portaveu, Jordi Cinca.
El principal canvi del pre-
mi Ă©s que evoluciona cap a
una figura mĂ©s autĂČnoma i
menys subjecta al sistema
dâajuts a lâestudi. La voluntat
Ă©s que esdevingui un estĂmul
per accedir i progressar en
lâensenyament superior, perĂČ
també una recompensa que
reconegui i premiĂŻ lâesforç dels
alumnes que finalitzen el bat-
xillerat amb les millors notes.
Per aquest motiu, el premi a
lâexcel·lĂšncia sâatorga pel mĂšrit
acadĂšmic dels alumnes, sense
tenir en compte factors soci-
oeconĂČmics, i Ă©s compatible
amb qualsevol altre ajut naci-
onal i internacional que pugui
percebre la persona guardo-
nada. AixĂ mateix, els diners
seran de lliure disposiciĂł per a
tots els alumnes premiats.
Aquest curs sâassigna una
dotaciĂł de 3.000 euros per a
cadascun dels alumnes guar-
donats. A més, als estudiants
premiats seâls pagaran les des-
peses de matrĂcula per cursar
estudis de formaciĂł professio-
nal superior o de primer cicle
universitari, a Andorra o a
lâestranger.
El Premi nacional a lâestudi,
deslligat del sistema dâajuts
Ensenyament
RedacciĂł
andorra la vElla
La Batllia ha desestimat final-
ment la denĂșncia que lâAssocia-
ciĂł Protectora dâAnimals, Plan-
tes i Medi Ambient (Apapma)
va presentar perquĂš sâinves-
tigués la presumpta comissió
dels delictes de prevaricaciĂł,
malbaratament de cabals pĂș-
blics, corrupciĂł, falsedat docu-
mental i dâabusos en lâexercici
de la funciĂł pĂșblica arran del
sobrecost que es va produir en
les obres de construcciĂł del
forn incinerador de la Comella.
En lâaute, el tribunal considera
que els delictes que es demana-
va que sâinvestiguessin ja han
prescrit.
AixĂ ho va indicar ahir el
president dâApapma, Carles
Iriarte, que va confirmar que
es presentarĂ un recurs al Tri-
bunal de Corts contra el pro-
nunciament de la Batllia, en el
qual sâincidirĂ en la vulneraciĂł
del dret dâaccĂ©s a la jurisdicciĂł.
La demanda dâApapma,
dirigida contra persones o
persones desconegudes, es
va presentar sobre la base de
les conclusions de lâauditoria
portada a terme per KPMG el
2010 a peticiĂł de lâaleshores
executiu socialdemĂČcrata de
Jaume Bartumeu, una audi-
toria que lâentitat no va poder
obtenir fins més de dos anys
desprĂ©s dâhaver-la reclamada
per primera vegada.
Precisament, aquest perĂ-
ode de temps ha estat âclauâ,
segons va apuntar Iriarte, que
es va mostrar convençut que si
haguĂ©s pogut accedir a lâaudi-
toria amb anterioritat potser
els delictes que se sol·licitava
investigar no haurien prescrit.
En aquest sentit, el president
dâApapma va recordar la sen-
tĂšncia que reconeixia a lâenti-
tat ecologista el dret a accedir
a la informaciĂł i va assegurar
âno entendreâ per quĂš des del
Govern es va tardar més de
dos anys en qĂŒestions judici-
als i burocrĂ tiques per lliurar
una informaciĂł que âsâhauria
dâhaver donat des de lâiniciâ.
Desestimada la demanda contra
el forn dâApapma, que recorrerĂ
Batllia
M.S.
andorra la vElla
El Partit SocialdemĂČcrata crea-
rĂ un grup de treball intern per
poder abordar la problemĂ tica
dels adolescents i joves en si-
tuacions de risc, especialment
aquells que pateixen addiccions
a les drogues o a lâalcohol. La in-
tenciĂł Ă©s poder avaluar quines
mesures i actuacions es poden
prendre per abordar aquesta
delicada qĂŒestiĂł i incloure-les
en les propostes programĂ ti-
ques de la formaciĂł.
Aquest, segons va informar
la formaciĂł, va ser un dels com-
promisos adoptats durant la
primera de les reunions polĂti-
ques que se celebraran regular-
ment a les diferents parrĂČquies,
i que es van iniciar dimarts al
vespre a Andorra la Vella.
La trobada va comptar amb
la participaciĂł dâuna seixantena
de persones. Hi van intervenir,
per part del PS, el president de
la formaciĂł i conseller general,
Pere López, la també parlamen-
tĂ ria Rosa Gili, i les conselleres
de PS+Independents al ComĂș
dâAndorra la Vella, Dolors Car-
mona i LĂdia Samarra. Diver-
sos assistents van posar sobre
la taula la problemĂ tica dels
joves afectats per addicions a
substĂ ncies estupefaents, so-
bretot pel fet que els recursos
que es dediquen a Andorra per
atendre aquestes situacions
sĂłn clarament insuficients. Per
exemple, es va remarcar que no
hi ha cap centre especialitzat al
paĂs per atendre els casos mĂ©s
greus i, per tant, aixĂČ obliga a
derivar-los a instal·lacions de
lâestranger, fet que pot suposar
un trasbals per a les famĂlies.
LĂłpez va explicar que fa
temps que des del Consell Ge-
neral sâestĂ seguint amb molta
atenciĂł aquesta situaciĂł, amb
preguntes i demandes dâinfor-
maciĂł sobre la qĂŒestiĂł formu-
lades pels parlamentaris social-
demĂČcrates. TambĂ© va recordar
que, durant la negociaciĂł per
la reforma de les competĂšncies
comunals, es va defensar que
aquesta matĂšria havia de ser
responsabilitat del Govern.
La reuniĂł polĂtica, perĂČ, va
abordar mĂ©s temes. AixĂ, les
conselleres comunals van expli-
car la posiciĂł de la formaciĂł pel
que fa a la reforma de lâavingu-
da Meritxell i van dir que lâele-
vada inversiĂł prevista âtindrĂ
repercussions a altres zones de
la parrĂČquiaâ que tambĂ© ne-
cessiten actuacions urgents.
Justament, es va demanar pĂș-
blicament que la gent els faci
arribar denĂșncies de zones o
llocs degradats. Per fer-ho es
podran fer servir els perfils a les
xarxes socials de la formaciĂł o
un nĂșmero de WattsApp que es
posarĂ en marxa en breu. Tam-
bé es va anunciar la realització
de visites a diferents punts de la
parrĂČquia cada dilluns a la tarda
per poder comprovar en perso-
na quina Ă©s la situaciĂł.
Sobre les fortes inversions
previstes, LĂłpez va voler aler-
tar que âles obres les paguem
els ciutadansâ, i va recordar que
aixĂČ es tradueix en el fet que
âens costen mĂ©s cars alguns ser-
veis, com els aparcaments o els
Serradells, i es posen en qĂŒestiĂł
molts dâaltres de pĂșblicsâ. So-
bre aquest punt, Carmona va
denunciar que âel model de la
majoria de DA Ă©s que si un ser-
vei no dona benefici, es tanca el
xiringuito, i si ja el fan privats es
tanquen perquĂš no seâls vol fer
la competĂšnciaâ.
Els assistents també van
expressar la preocupaciĂł pel
projecte faraĂČnic que suposa
lâedifici The Cloud, aixĂ com
pels efectes que poden tenir les
lleis que estĂ impulsant DA en
matĂšria laboral, tant pel que fa
al sector pĂșblic com al privat.
LĂłpez va criticar que, amb to-
tes dues legislacions, âel Govern
no ha tingut en compte els sin-
dicatsâ i que âĂ©s un model ela-
borat només per a una part de
lâempresariatâ.
El PS crearĂ un grup per abordar el
problema de joves amb addiccions
Una seixantena de persones assisteixen a la reuniĂł parroquial celebrada a Andorra la Vella
Partits
RedacciĂł
andorra la vElla
Els dirigents del Partit SocialdemĂČcrata instants abans dâiniciar la reuniĂł.
Partit socialdEmĂČcrata
PolĂtica
DemĂČcrates per Andorra
considera que la fĂłrmula de
cooperaciĂł plantejada des de
la Taula transversal per a lâoci
nocturn del Pas de la Casa Ă©s
lââeina clauâ per trobar soluci-
ons, de forma consensuada, a
la problemĂ tica dels aldarulls
nocturns i valora de âforma
positivaâ la implicaciĂł de to-
tes les parts, aixĂ com la capa-
citat dâhaver aconseguit crear
un espai de concertaciĂł per
posar en comĂș la visiĂł que
cada agent té del problema
i consensuar les accions que
cal emprendre.
AixĂ ho va assegurar ahir
DA en un comunicat en quĂš
defensa lâabordatge dâaques-
ta qĂŒestiĂł com âel model ex-
trapolable a altres reptes de
paĂsâ que poden ser realitza-
bles amb un treball coordinat
entre Govern i comuns i la in-
tervenciĂł dels agents privats
concernits. AixĂ, pels demĂČ-
crates, la reuniĂł de dimarts
passat al Pas âĂ©s la provaâ que
la fĂłrmula de la correspon-
sabilitat âĂ©s la mĂ©s eficient
i justaâ. En aquest sentit, la
formaciĂł es mostra conven-
çuda que la tasca iniciada ja
la primavera passada acabarĂ
comportant una millora de la
situaciĂł al Pas.
DA defensa
la tasca
transversal per
a lâoci al Pas
RedacciĂł
andorra la vElla
- 9. ANDORRA 9Dijous, 1 De febrer Del 2018
* Consulta condicions al teu gestor o al web de la promociĂł.
Torna La Cistella dels teus Somnis
AMB MĂS OPORTUNITATS I MĂS PREMIS!
Encistella des del mig del camp
i guanya el premi de la teva vida.
VOLS GUANYAR
100.000�*
Descobreix totes les novetats a
lacistelladelsteussomnis.ad
Des del Govern sâha creat una
taula especĂfica que treballa la
modificaciĂł del Codi de circu-
laciĂł, una assignatura pendent
que sâarrossega des de fa molt
de temps. Lâexecutiu Ă©s consci-
ent que sâha de canviar, perĂČ no
marca cap data lĂmit per fer-ho.
Des del departament de segure-
tat viĂ ria de la policia conside-
ren que âĂ©s important lâactualit-
zaciĂłâ del Codi de circulaciĂł, que
data de lâany 1999 (amb nomĂ©s
una actualitzaciĂł puntual el
2014), i destaquen que sobretot
sâha de canviar lâimport de les
sancions.
De fet, si es mira el Codi de
circulaciĂł, el rĂšgim sancionador
marca el preu de les multes en
les antigues pessetes. No només
sâha de canviar la moneda a eu-
ros, sinĂł que des del cos policial
consideren que els imports sĂłn
massa baixos i, per tant, poc dis-
suasoris.
multes irrisĂČries
Exemples nâhi ha molts. En
destaquen alguns de rellevants:
la multa per no portar el cintu-
rĂł posat Ă©s de 18 euros (unes
3.000 pessetes, segons el ma-
teix Codi); per circular fins a
40 km/h per sobre del lĂmit de
velocitat establert a la via, de 60
euros; per conduir dâuna mane-
ra temerĂ ria que pugui posar en
perill persones, 300 euros; i per
parlar pel mĂČbil mentre sâestĂ
conduint, 18 euros. Es tracta de
quantitats molt inferiors a les
de sancions dels codis de circu-
laciĂł de les regions veĂŻnes. A Es-
panya, per exemple, parlar pel
mĂČbil conduint pot costar mĂ©s
de 100 euros de multa.
A més, el Codi de circulació
ha dâafegir altres aplicatius tec-
nolĂČgics i altres operacions que
el 1999 no existien i ara sĂ. AixĂ
doncs, per fer que sigui un rĂšgim
sancionador amb unes termino-
logies i un cost de multes més
actuals, es considera rellevant
aquesta modificaciĂł del Codi
de circulaciĂł, segons la policia.
Cal recordar que lâactual Codi de
circulaciĂł nomĂ©s sâha modificat
un cop des del 1999 âva ser el
2014 i nomĂ©s es va afegir lâobli-
gatorietat a circular amb equi-
paments especials en situacions
de neu, amb les sancions cor-
responents, que ja tenen preus
més actualitzats, com 180 eu-
ros per als vehicles que no circu-
len amb equipaments amb neu
a la calçada. També van canviar
un altre article sobre la vigĂšncia
de llicĂšncies de conduir i certs
permisos de ciclomotors, aixĂ
com la norma dels vehicles que
es poden matricular i inscriure
al registre.
La policia considera prioritari
actualitzar lâimport de les multes
El Govern treballa en la modificaciĂł del Codi de circulaciĂł perĂČ sense termini
Seguretat viĂ ria
Els imports de les sancions de circulaciĂł sĂłn molt inferiors als de les regions veĂŻnes.
jonathan gil
P.G.
andorra la vella
euros per conducciĂł
temerĂ ria que pugui
posar en perill
persones o coses
300
euros per parlar pel
mĂČbil mentre es
condueix, o per no
dur el cinturĂł posat
18
euros per conduir
fins a 40km/h per
sobre del lĂmit de
velocitat de la via
60
ElscomunsdelaMassanaiEscal-
des-Engordany reclamen 58.138
euros en sancions de circulaciĂł.
Dâaquesta quantitat, 13.881 eu-
ros corresponen a la corporaciĂł
massanenca i 44.257, a lâescal-
denca, segons publica aquest
dimecres el ButlletĂ Oficial del
Principat dâAndorra (BOPA). En el
cas de la Massana, sâha publicat
lâedicte davant la impossibilitat
de procedir a la notificaciĂł per-
sonal. Dâacord amb el Reglament
de procediment per a les sanci-
ons dâestacionament i circulaciĂł
imposades pel ComĂș, es disposa
dâun termini de deu dies hĂ bils, a
comptar de la data de publicaciĂł
de lâedicte, per presentar davant
el ComĂș les al·legacions que sâes-
timin pertinents. Transcorregut
aquest termini, els expedients
seran tramesos a la Junta de Go-
vern del ComĂș per a la seva re-
soluciĂł. A Escaldes-Engordany,
disposen dâun termini de quinze
dies per consultar lâexpedient
sancionador al departament de
CirculaciĂł, AtenciĂł Ciutadana.
Transcorregut el termini sense
que la persona interessada hagi
presentat al·legacions sobre el o
els constatats dâinfracciĂł que li
han estat notificats, es conside-
rarĂ resolt lâexpedient. Esgotat
el termini dâun mes, sense que
lâinteressat hagi procedit al pa-
gament de lâimport de la sanciĂł
o del total de les sancions confir-
mades i sense que hagi formulat
recurs, es procedirĂ al cobrament
del seu import per via dâexecuciĂł
forçosa.
La Massana i Escaldes
reclamen 58.138 ⏠de multes
redacciĂł
andorra la vella
- 10. ANDORRA10 Dijous, 1 De febrer Del 2018
AVĂS
Per tal de donar compliment al que disposa lâarticle 13 del Reglament electoral de la Cambra de Comerç,
IndĂșstria i Serveis dâAndorra, la Junta Electoral ordena la publicaciĂł de les llistes definitives dâelectors
corresponent als col·legis electorals segĂŒents:
âą amb un representant, els col·legis electorals nĂșm. 1, 4, 5, 7, 9, 11, 14, 16, 17, 20 i 21.
âą amb dos representants, el col·legi electoral nĂșm. 3.
Llistes que romandran exposades a la seu de la Cambra a partir del dia 25 de gener del 2018.
AixĂ mateix, dâacord amb lâarticle 9 del Reglament, els electors interessats a presentar-se com a candidats
podran fer-ho dins els 13 dies hĂ bils segĂŒents a partir del dia 25 de gener del 2018.
La presentació de candidatures es fa per escrit, formalitzant un imprÚs que facilita el Registre de Comerç
i IndĂșstria del Ministeri dâEconomia, Competitivitat i InnovaciĂł (camĂ de la Grau, edif. Prat del Rull,
4t.-4a., dâAndorra la Vella), i personalment pel signatari de la candidatura, el qual certifica, per decla-
raciĂł jurada o per promesa, que totes les firmes sĂłn verĂdiques, sota la seva responsabilitat. Les firmes
il·legibles han de reproduir-se, a sota de cada una, amb carà cters de lletra llegibles. Cap candidatura no
és và lida si no és avalada per dos electors del mateix col·legi electoral.
Per a qualsevol aclariment o informaciĂł complementĂ ria truqueu a :
GOVERN DâANDORRA â Departament de Comerç : 87.57.00
CAMBRA DE COMERĂ, INDĂSTRIA I SERVEIS : 80.92.92
Una seixantena dâinvestigadors
de la Universitat de Saragossa,
el Servei MeteorolĂČgic de Cata-
lunya, MĂ©tĂ©oFrance, lâAgĂšncia
Estatal de Meteorologia dâEs-
panya, el Centre dâĂtudes Spa-
tiales de la BiosphĂšre, lâInstitut
Pirenaic dâEcologia i el Centre
dâEstudis de la Neu i de la Mun-
tanya dâAndorra van participar
ahir en el primer workshop del
projecte Climpy, que estudia les
bases de dades climĂ tiques del
Pirineu.
Lâobjectiu dâaquest estudi
Ă©s donar continuĂŻtat al que va
fer lâObservatori Pirinenc del
Canvi Climà tic (OPCC) a través
de dades climĂ tiques mensu-
als entre el 1950 i el 2010. Els
resultats dâaquest estudi van
determinar que des del 1950
les temperatures al Pirineu han
augmentat una mitjana de 0,2
graus per dĂšcada, i les precipi-
tacions sâhan reduĂŻt entre 2 i
2,8 mm cada any. A través del
projecte Climpy sâestudiaran
les bases de dades a nivell di-
ari i sâampliarĂ el perĂode fins
al 2015. A més, també es crea-
rĂ una malla de dades entre el
1981 i el 2015. Dâaquesta ma-
nera, es podran extreure uns
resultats més afinats i es po-
dran estudiar millor les dades
extremes, per analitzar més a
fons, per exemple, els perĂodes
de sequera o episodis com els
aiguats del 1982.
Marc Prohom, del Servei Me-
teorolĂČgic de Catalunya, va ex-
plicar que actualment les dades
estan seguint els diferents pro-
cessos de control de qualitat,
perĂČ que els primers resultats
confirmen la tendĂšncia a lâalça
de les temperatures, que pot ser
fins i tot més accentuada per-
quĂš entre el 2010 i el 2015 van
ser anys cĂ lids. Pel que fa a pre-
cipitacions, lâestudi de lâOPCC
no va pronosticar una tendĂšn-
cia clara i el nou projecte apun-
ta que van a la baixa, sobretot
al vessant sud del Pirineu, tot i
que Prohom ha destacat que en
alguns punts del vessant nord
les tendĂšncies sĂłn positives.
AixĂ, tal com va assenyalar
el cap dâĂ rea de Medi FĂsic del
Cenma, Marc Pons, a diferĂšn-
cia de les temperatures, que âĂ©s
clar que aniran a mĂ©sâ, amb les
precipitacions âno Ă©s clar cap on
va la tendĂšncia, sembla que en
general va cap a una disminu-
ciĂł, perĂČ segons les zones pot
variar moltâ. Per tant, el nou
projecte âens permetrĂ afinar
més i tenir més certituds en les
projeccionsâ. Precisament, el
fet que Andorra estigui en zona
de transiciĂł pirinenca, entre
el vessant sud i el nord, fa que
sigui un dels punts on és més
difĂcil determinar com evoluci-
onaran les precipitacions.
Les bases de dades climĂ ti-
ques del projecte Climpy també
tenen com a novetat lâanĂ lisi de
la variable de la neu, tal com ha
destacat des del Cenma Lau-
ra Trapero. Les conclusions,
que estaran enllestides a finals
dâany, tambĂ© sâaplicaran a al-
tres projectes relacionats amb
boscos, flora i aigua, per deter-
minar els possibles impactes
que tindrĂ el canvi climĂ tic en
aquests Ă mbits.
La jornada va ser inaugurada
pel ministre dâEducaciĂł i Ense-
nyament Superior, Eric Jover,
que va destacar la importĂ ncia
del treball conjunt entre tots els
territoris del Pirineu, ja que âel
canvi climà tic no entén de fron-
teres administrativesâ. Jover,
que prové precisament del món
de la recerca en aquest Ă mbit,
va recordar que durant aques-
ta legislatura els pressupostos
associats a la recerca sâhan gai-
rebé duplicat i, a més, creu que
els recursos que es destinen a
projectes sobre canvi climĂ tic
sâhan dâincrementar, tenint en
compte lâefecte que tĂ© en zones
de muntanya i, especialment,
en paĂŻsos on el turisme de neu
té un pes important.
El projecte Climpy estĂ fi-
nançat amb fons europeus a
través del programa Poctefa, i
el ministre va recordar que les
entitats andorranes, tot i po-
der-hi participar, no es poden
beneficiar de fons europeus, de
manera que el Govern va crear
uns ajuts complementaris per
a les entitats andorranes que
prenen part en projectes amb
finançament de la UE.
Canvi climĂ tic
Un moment de la jornada de treball sobre canvi climĂ tic, que va inaugurar el titular dâEducaciĂł i Ensenyament Superior, Eric Jover.
agĂšnCies
AgĂšncies
andorra la vella
Un estudi apunta a una disminuciĂł
de les precipitacions al Pirineu
Una seixantena dâinvestigadors es reuneixen en el primer âworkshopâ del projecte Climpy
Josep Ăngel MortĂ©s rep la
visita del raonador del ciutadĂ
desprĂ©s de les visites al ComĂș dâandorra la vella i encamp,
el raonador del ciutadĂ , Marc vila, va visitar ahir el ComĂș
dâordino, on va ser rebut pel cĂČnsol major, Josep Ăngel MortĂ©s,
amb qui va mantenir una reuniĂł per intercanviar impressions,
segons va informar el ComĂș dâordino en un comunicat. vila es
va incorporar al cĂ rrec el 4 de desembre passat en substituciĂł
de lâencampadĂ Josep rodrĂguez.
CoMĂș dâordino
institucions
- 11. ANDORRA 11Dijous, 1 De febrer Del 2018
Els treballadors per compte
propi paguen a la CASS una co-
titzaciĂł que es fixa a partir del
salari global mensual mitjĂ co-
titzat pel conjunt de persones
assalariades a la CASS durant el
2017. Tal com va publicar ahir
el ButlletĂ Oficial del Principat
dâAndorra (BOPA), aquest salari
mitjĂ va ser de 2.062,16 euros
mensuals (2.041,35 euros lâany
anterior). A partir dâaquĂ, un
10% dâaquest import Ă©s el que
els autĂČnoms hauran de pagar a
la branca general de la CASS, i
un 12% a la branca jubilaciĂł, fet
que suposa 206,22 euros en el
primer cas, i 247,46 en el segon,
tal com informa un segon edic-
te publicat aquest dimecres al
BOPA. Sumat fa 453,68 euros,
fet que suposa un increment de
4,58 euros més que la cotització
del 2017.
AixĂ mateix, al mateix edicte
sâinforma del valor del punt de
jubilaciĂł per a lâany 2018 en el
cas dâaquests treballadors au-
tĂČnoms. Sâha fixat el preu de
venda del punt en els 2,23634
euros, i el de compra en els
21,46886 euros.
Cal tenir en compte, amb tot,
que els autĂČnoms poden accedir
a cotitzacions reduĂŻdes per no
haver de pagar els 453,68 euros
mensuals. En concret, poden
cotitzar un 75% de la quota to-
tal els autĂČnoms que es trobin
dins dels primers dos anys de
lâinici de la seva activitat, o amb
un resultat de lâexercici anterior
inferior a 24.000 euros, amb
una xifra de negoci inferior a
300.000 euros o a 150.000 eu-
ros en el cas dels serveis profes-
sionals i empresarials. En el cas
dels autĂČnoms que faci menys
dâun any que han iniciat la seva
activitat o amb un resultat de
lâexercici anterior inferior a
12.000 euros, es poden acollir a
una reducciĂł del 50%.
Els autĂČnoms pagaran 453,68
euros mensuals aquest 2018
Lâincrement respecte de la cotitzaciĂł de lâany passat Ă©s de 4,58 euros
Seguretat social
La seu de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).
JONATHAN GIL
RedacciĂł
ANdOrrA LA veLLA
Durant el 2017 lâĂ rea dâatenciĂł al
pĂșblic de la CASS ha reduĂŻt de 10
a7minutseltempsdâesperamitjĂ
per taula rà pida, i de 16 a gairebé
12 minuts per trĂ mits generals.
A mĂ©s, la CASS informa que lâes-
pera mitjana per demandes del
100%passadels5,8minutsa4,9,
iperpensionsde8a7minuts.En
total durant el 2017 sâhan realit-
zat 128.528 atencions, i 59.480
trucades telefĂČniques. Pel que fa
als pins per accedir a la part pri-
vada dels assegurats sâhan incre-
mentat un 18% i han arribat a
23.085. La figura de lâadministra-
tiva social ha gestionat 237 casos
des de juny.
LâatenciĂł al
pĂșblic de la
CASS redueix el
temps dâespera
RedacciĂł
ANdOrrA LA veLLA
- 12. ANDORRA12 Dijous, 1 De febrer Del 2018
El cĂČnsol major de Sant JuliĂ de
LĂČria, Josep Miquel Vila, va des-
tacar que lâinforme de NaturlĂ n-
dia sobre lâaccident que va patir
la dona de 54 anys aquest diu-
menge passat demostra que els
protocols estaven âfuncionantâ
en el moment en quĂš es va pro-
duir lâaccident i que la dona no
duia el cinturĂł cordat, tot i que
es desconeix per quin motiu. Vila
va remarcar que lamenta els fets
ocorreguts i que a la corba ante-
rior dâon es va produir lâaccident
la dona ja no duia el cinturĂł cor-
dat. A més, sembla que va caure
per la part interior de la corba i
no per lâexterior, fet que hauria
estat el normal per la velocitat.
Vila va detallar també que
les persones de les 50 vagonetes
anteriors i de les 50 posteriors
sĂ que duien el cinturĂł, ja que li
consta que âes forçaâ que la gent
el porti. El conseller de lâoposiciĂł
Joan Albert Farré va destacar
que havien plantejat la pregunta
en la sessiĂł de consell de comĂș ja
que âcada vegada que algĂș es fa
malâ els âpreocupaâ, i que havien
fet la pregunta per verificar que
es fa un âveritable control i no hi
ha dubtes en lâaplicaciĂłâ dels pro-
tocols de seguretat.
Dâaltra banda, el ComĂș va
aprovar ahir, amb el vot en con-
tra de lâoposiciĂł, el pressupost
per al 2018. Es preveuen uns
ingressos de 12.744.110 euros
i unes despeses de 12.742.608
euros; Ă©s a dir, un superĂ vit de
1.502 euros. Les inversions re-
als estan xifrades en 1.161.900
euros, fet que suposa una da-
vallada del 17,6% respecte del
pressupost del 2017, quan va ser
dâ1.410.549 euros.
El conseller de Finances i Ad-
ministraciĂł, Joan GĂłmez, va
destacar que es tracta dâun pres-
supost en quĂš sâha fet âun esforç
de contenciĂłâ i sâha volgut ser
âprudentâ. Vila, de la seva ban-
da, va reconĂšixer que els hau-
ria agradat que hagués estat un
pressupost mĂ©s âexpansiuâ i que
hagués suposat una millora dels
serveis per als ciutadans, perĂČ
també va recordar que no po-
dien fer âgaires inversions fins
que la parrĂČquia surti de la lĂnia
de riscâ, i va recordar que quan
Camprabassa pugui pagar âels
seus propis deutesâ la situaciĂł es
podrĂ reconduir.
La partida més important en
el marc de les inversions sĂłn els
574.0000 euros que es destinen
a la millora de vies pĂșbliques,
camins, carreteres secundĂ ries i
altres espais. Vila va destacar que
en aquestes partides es troba re-
collit el projecte de rĂ fting, ja que
espreveuacabarlanetejadelriui
a la part lateral poder fer la conti-
nuaciĂł del passeig del riu fins a la
Riberola. També va destacar que
es âreactivaran urbanitzacionsâ.
A més, es destinaran 230.000
euros a millores de construcciĂł
dâedificis, tal com consta a la me-
mĂČria del pressupost, i uns altres
100.000 a la rehabilitaciĂł de ca-
nonades dâaigua. Pel que fa a les
societats, NaturlĂ ndia rebrĂ un
miliĂł dâeuros, i Sasectur i lâescola
bressol, 696.667.
Quant a les despeses, cal des-
tacar que la de personal serĂ
de 4.664.751 euros, amb una
davallada de lâ1,5% respecte
de lâany anterior. Precisament
en aquest apartat, Farré va
preguntar a la majoria sobre
lâaugment de lâIPC als sous dels
treballadors i el cĂČnsol va res-
pondre que es farĂ âquan sigui
oportĂșâ. Dâaquesta manera, va
remarcar que el fet que no esti-
gui recollit al pressupost no vol
dir que no es faci aquesta puja-
da. LâoposiciĂł va votar en con-
tra del pressupost, ja que, tal
com va dir Farré, no van poder
participar en la seva elaboraciĂł
i, a més, van criticar el fet que
la inversiĂł davalli. AixĂ, va con-
cloure que âel poble ho acusarĂ â,
ja que la manca dâinversiĂł pot
acabar âprovocant un retard en
el creixementâ. A mĂ©s, va posar
en relleu que no coneixen âels
principals projectes dâinversiĂłâ;
va afegir que, per exemple, âno
saben resâ de Camprabassa, i
que no estan clares les partides
que es destinaran al rĂ fting.
Vila afirma que els protocols es van
complir en lâaccident del Tobotronc
Sant JuliĂ aprova un pressupost equilibrat, amb una davallada de les inversions dâun 17,6%
Consell de comĂș
Un moment de la sessiĂł de consell de comĂș feta ahir a la tarda a Sant JuliĂ de LĂČria.
agĂšnCies
AgĂšncies
andorra la vella
Punt de Trobada
La Batllia ha sentenciat que
els actuals arrendataris del
centre comercial Punt de
Trobada, societat de la famĂ-
lia Cachafeiro, han de deixar
lâedifici. La batlle ha donat
aixĂ la raĂł a la societat Cosp,
de la famĂlia Mallol, que va
presentar una denĂșncia en
finalitzar el contracte de
lloguer el 2015. Segons va
informar la RĂ dio i TelevisiĂł
dâAndorra, la defensa dels
Cachafeiro ha anunciat re-
curs al Tribunal Superior en
considerar que es produeix
un frau a la competĂšncia i es
vulnera la propietat comer-
cial de la famĂlia Cachafeiro,
que ha portat el negoci du-
rant 27 anys. Segons Jorda-
na, els seus defensats tenen
per contracte dret dâarren-
dament preferent sobre la
propietat un cop acabat el
perĂode.
Els Cachafeiro
recorreran la
sentĂšncia de
la Batllia
RedacciĂł
andorra la vella
agents immobiliaris
El Govern ha aprovat la con-
vocatĂČria dâuna nova prova
dâaptitud per exercir la pro-
fessiĂł dâagent i gestor im-
mobiliari. El perĂode dâins-
cripciĂł estarĂ obert del 22
de febrer al 22 de març, i la
prova dâexamen tindrĂ lloc el
29 de juny a les 10 del matĂ a
la seu de la Universitat dâAn-
dorra. Els candidats es po-
dran presentar a un mĂ xim
de tres convocatĂČries.
Convocada una
prova dâaptitud
Parla
catalĂ
Envia un SMS* al 515 amb la paraula clau
CINECAT i et regalarem, una entrada per
veure la pel·lĂcula CavernĂcola, que es
projectarĂ als Cinemes Illa Carlemany a
partir del dia 2 de febrer.
Govern dâAndorra
El Servei de
PolĂtica
LingĂŒĂstica i el
BonDia et conviden a
veure cinema en
catalĂ .
El Servei de
PolĂtica
LingĂŒĂstica i el
BonDia et conviden a
veure cinema en
catalĂ .
Tenim entrades per als primers missatges
rebuts. Passa a recollir la teva invitaciĂł al BonDia
abans que sâacabin!
Tenim entrades per als primers missatges100
- 13. ANDORRA 13Dijous, 1 De febrer Del 2018
Andorra Telecom va presentar
ahir el novĂš SalĂł del Videojoc,
que es farĂ del 16 al 18 de febrer
al Prat del Roure dâEscaldes-En-
gordany. LâediciĂł dâenguany no
nomĂ©s oferirĂ als visitants lâop-
ciĂł de provar les darreres nove-
tats del mercat, sinĂł que apro-
fundirĂ en la vessant formativa
amb una sĂšrie dâactivitats paral-
leles per iniciar els estudiants
en les possibilitats laborals
que ofereix un sector de gran
creixement. El SalĂł sâamplia a
noves localitzacions, com sĂłn
la Universitat dâAndorra, el cen-
tre comercial i els cinemes Illa
Carlemany o el Museu World
Champions, amb la missiĂł de
posicionar-lo com un aparador
del sector, ampliar-ne el pĂșblic
i donar-lo a conĂšixer entre els
visitants.
Sota el tĂtol genĂšric de Fes de
la teva passiĂł la teva professiĂł, la
Universitat dâAndorra (UdA) i
Andorra Telecom han organit-
zat un seguit de cinc activitats
adreçades a pĂșblics diferenciats.
La primera tindrĂ lloc a la ma-
teixa Universitat dâAndorra el
dia 15 de febrer i serĂ impartida
per professors de lâU-Tad Cen-
tro Universitario de TecnologĂa
i Arte Digital, que introduiran
els estudiants de FormaciĂł Pro-
fessional i universitaris al mĂłn
del disseny, la programaciĂł i les
possibilitats professionals que
ofereixen els videojocs. També
des de la perspectiva més pro-
fessional hi haurĂ una taula ro-
dona dâexperts en desenvolupa-
ment de videojocs als cinemes
Illa Carlemany, titulada Video-
jocs i animaciĂł: el mĂłn indie vs el
mĂłn professional, amb la parti-
cipaciĂł de lâU-TAD, el professor
dâinstitut Quim SabatĂ©, que ha
desenvolupat jocs amb els seus
alumnes, i el desenvolupador
Jaime DomĂnguez, de lâempresa
KaleidoGames.
Dues activitats més, adreça-
des a infants, versen sobre pro-
gramaciĂł jĂșnior de videojocs i
robĂČtica en famĂlia, i tindran
lloc divendres a la tarda i dis-
sabte al matĂ al Prat del Roure
i lâIlla Carlemany. Finalment,
tambĂ© lâIlla Carlemany acull
el taller organitzat pel Museu
Carmen Thyssen Have an Art
Day sobre el quadre pixelat, que
permet els infants percebre el
pĂxel des del punt de vista dâun
pintor.
La col·laboraciĂł amb lâambai-
xada francesa servirĂ per mos-
trar alguns dels interessants
videojocs creats en aquest paĂs.
Masseka Game Studio, una em-
presa independent amb seu a
Tolosa, presentarĂ el joc per a
plataformes mĂČbils Kissoro, ba-
sat en un joc africà mil·lenari,
variant de lâawale, i de gran in-
terĂšs pedagĂČgic. Zero Games
Studios, una empresa situada
a la regiĂł de ParĂs, avançarĂ en
primĂcia al SalĂł el seu nou joc
Total World War, que sortirĂ
al mercat per a PC, Nintendo
Switch i en versiĂł dispositiu
mĂČbil.
Des de la vessant merament
lĂșdica, el SalĂł disposarĂ de 13
zones i 93 posicions de joc. En-
tre les novetats hi ha lâaposta
clara pels e-sports i la potenci-
aciĂł de la realitat virtual i els
simuladors de motor. El SalĂł
compta amb dues modalitats de
tornejos: en lĂnia i presencials.
Els tornejos en lĂnia es dispu-
ten en les setmanes prĂšvies. Els
presencials se celebraran du-
rant les jornades del SalĂł.
El SalĂł del Videojoc mostrarĂ les
sortides professionals del sector
Els visitants tindran la possibilitat de provar les darreres novetats del mercat
Tecnologies
El Saló se celebrarà del 16 al 18 de febrer en diversos emplaçaments.
andorra Telecom
RedacciĂł
andorra la vella
Els alumnes de lâEscola Andor-
rana de segona ensenyança
dâOrdino i els de primera en-
senyança de lâEscola Andorra-
na de Sant JuliĂ de LĂČria han
guanyat la 12a ediciĂł del Con-
curs dâiniciatives ambientals,
que organitza el ministeri de
Medi Ambient del Govern, jun-
tament amb el ComĂș dâEscal-
des-Engordany. Es tracta dâun
concurs en quĂš es premien
projectes dâescoles, dâempreses
i de ciutadans, perĂČ les dues
darreres categories han quedat
desertes, ha explicat lâassesso-
ra del ministeri, NatĂ lia Rovi-
ra. En el cas de la categoria de
centres escolars, de cinc candi-
datures, la guanyadora ha estat
la dâun conjunt dâactuacions re-
lacionades amb el reciclatge i la
recollida de brossa a la natura
que han dut a terme els alum-
nes dâOrdino. El segon premi
ha estat per als joves lauredi-
ans, que han desenvolupat un
hort a lâescola i han criat galli-
nes. El concurs premia âprojec-
tes innovadorsâ que pretenen
fomentar la sostenibilitat a les
escoles i a la vida quotidiana en
general, i que sâestiguin duent
a terme. Ăs especialment a les
escoles on surten projectes in-
teressants, ja que es treballen
intensament dins del currĂcu-
lum escolar, va exposar Rovira.
Les dotacions als premiats sĂłn
de 1.500 euros, que en el cas de
les escoles sâacaben reinvertint
en els projectes o en noves ini-
ciatives mediambientals.
Lâalumna dâOrdino Zoe Pe-
layo va explicar que durant el
darrer any han fet diverses ac-
tivitats sostenibles, com una
fotodenĂșncia pels voltants de
lâescola per mostrar i recollir
la brossa que sâhi acumula,
un concert amb instruments
reciclats, jornades per fomen-
tar la separaciĂł de residus i
un mercat de segona mĂ . Per
la seva banda, lâalumna lau-
rediana Laura Manubens va
explicar que al seu hort han
plantat diversos aliments, com
tomĂ quets i enciam i han criat
gallines.
Premiades les iniciatives
ambientals de les escoles
dâOrdino i de Sant JuliĂ
medi ambient
Tots els premiats del Concurs dâiniciatives ambientals.
agĂšncies
AgĂšncies
andorra la vella
el salĂł comptarĂ
amb dues modalitats
de tornejos, en lĂnia i
presencials
- 15. 15Dijous, 1 De febrer Del 2018
Pirineus
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | TelĂšfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENĂFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQĂĂNCIES
SERVEI I ATENCIĂ 24 HORES
SORTIDES DIĂRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIĂ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIĂRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIĂ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIĂ
PLAĂA LAURĂDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
El sector turĂstic de les comar·
ques del Pirineu i les Terres de
Lleida ha tancat lâany 2017 amb
1.188.712 visitants, un nombre
que suposa el millor any de la his·
tĂČria. Les pernoctacions del 2017
han estat 2.911.302, xifra que se
situa en termes molt similars a
la de lâany 2006 (un 1% menys)
i considerada com la millor fins
ara, segons lâenquesta provisio·
nal dâocupaciĂł turĂstica de lâINE
amb les dades de viatgers i per·
noctacions en hotels, cĂ mpings,
apartaments turĂstics i turisme
rural en el conjunt de la demar·
caciĂł de Lleida. Dâaltra banda,
les xifres del 2017 representen
globalment un creixement dâun
6,52% en el nombre de viatgers
i del 6,74%, en les pernoctacions
amb relaciĂł a lâany 2016, que ja
va representar la millor dada dels
darrers vuit anys. El director del
Patronat de Turisme, Juli Alegre,
va destacar que âsâhan complert
les expectativesâ i va posar de
manifest que el conjunt de les co·
marques del Pirineu i les Terres
de Lleida estan experimentant
des de lâany 2014 un creixement
quant al nombre de viatgers i
de pernoctacions fins a arribar
aquest darrer any 2017 a assolir
elmillorregistredetotselstemps
pel que fa a visitants i a igualar
prĂ cticament el millor rĂšcord de
la histĂČria en la xifra de pernoc·
tacions de lâany 2006. El 2014 va
ser lâany de la consolidaciĂł de la
recuperaciĂł del turisme lleidatĂ
dels efectes de la crisi econĂČmica.
Amb aquestes dades, Alegre sâha
mostrat satisfet i confiat de po·
der continuar treballant aquest
2018 en la mateixa direcciĂł per
millorar els resultats de creixe·
ment turĂstic a la demarcaciĂł de
Lleida. El nombre total de viat·
gers allotjats en establiments de
turisme reglat durant lâany 2017
ha estat dâ1.188.712, i aquests
viatgers van fer 2.911.302 per·
noctacions, dades que represen·
ten un 6,5% més de visitants i un
6,7% més de pernoctacions que
lâany anterior.
El nombre de viatgers creix un
6,5% i les pernoctacions, un 6,7%
Turisme a Lleida
RedacciĂł
La seu dâurgeLL
El Servei Municipal dâEsports de
lâAjuntament de la Seu dâUrgell
va presentar ahir una nova eina
per poder fer reserves per inter·
net de les diverses instal·lacions
esportives municipals de la ciu·
tat. Amb aquesta plataforma,
que estĂ desenvolupada per lâem·
presa ReservaPlay, els usuaris
disposaran a partir del prĂČxim
dilluns, 5 de febrer, dâuna nova
eina per poder fer una reserva
per jugar a pà del, tennis, o re·
servar el camp de futbol, els pa·
vellons poliesportius o les sales
multiusos. AixĂ ho van explicar
el regidor dâEsports de lâAjunta·
ment de la Seu, Isidor Alberich,
juntament amb els tĂšcnics del
Servei dâEsports, David VallvĂ© i
Sergi Teba, mentre feien una de·
mostració prà ctica de com funci·
ona aquesta nova eina en lĂnia.
Alberich va assenyalar que
amb aquesta aplicaciĂł âvolem
oferir un servei més bo als usu·
aris de les nostres instal·lacions
esportives i fer un pas endavant
perquÚ les gestions per reser·
var siguin cĂČmodes i les instal·
lacions esportives municipals,
més accessibles per a tots els
ciutadans de la Seu dâUrgellâ.
Aquesta plataforma per reser·
var les diverses instal·lacions
esportives municipals de la Seu
funciona tant a través del web
http://esports.laseu.cat, com a
travĂ©s de lâaplicaciĂł per a mĂČbils.
Els interessats a gaudir dâaquest
nou servei hauran de regis·
trar·se i rebran un nom dâusuari
i contrasenya que els permetrĂ
gestionar les seves reserves de
forma individualitzada. Lâapli·
caciĂł i el registre sĂłn gratuĂŻts.
Els usuaris que actualment dis·
posen dâun abonament anual
a les instal·lacions esportives
municipals ja estan registrats al
sistema i rebran properament el
seu nom dâusuari i contrasenya.
Aquest sistema telemà tic perme·
trà també fer el pagament de les
reserves a travĂ©s dâun moneder
virtual. Els usuaris que disposin
dâabonaments anuals tant de pà ·
del com de tennis seguiran gau·
dint de la gratuĂŻtat en lâĂșs de les
pistes, ja que el sistema detecta
qui Ă©s un usuari abonat i qui no.
Lâusuari podrĂ triar dia i hora
segons la disponibilitat de les
instal·lacions.
Un altre avantatge que ofereix
aquest nou sistema de reserva Ă©s
que permet programar partides
obertes de pĂ del i de tennis. Amb
aquest recurs, qualsevol usua·
ri pot crear partides i demanar
companys de joc adequats al ni·
vell de joc del jugador que ha ge·
nerat la partida. Una altra de les
capacitats dâaquesta nova eina Ă©s
la gestió de les inscripcions a di·
verses activitats que sâorganitzin
des del Servei dâEsports.
Nou sistema per reservar en lĂnia les
instal·lacions esportives municipals
Els interessats a utilitzar aquest nou servei hauran de registrar-se i rebran un nom dâusuari i contrasenya
La seu dâurgell
RedacciĂł
La seu dâurgeLL
La presentaciĂł del nou servei es va fer ahir en una roda de premsa.
agĂšncies
- 16. 16 Dijous, 1 De febrer Del 2018
Cultura
La primera foguerada va ser a
lâoctubre amb lâil·lusionista ara-
gonĂšs Javi el Mago i el format
que en endavant serĂ lâhabitual:
mitja dotzena de funcions re-
partides entre quatre locals de
la capital âLa Puça, La Fada, el
Harlem i Cal Sinquedeâ i con-
centrades en un intensĂssim cap
de setmana. Amb dos objectius
prioritaris: promoure un gĂšnere
tradicionalment i incompren-
siblement negligit a la nostra
rutinĂ ria, previsible cartellera,
amb espectacles destinats tant
al pĂșblic familiar com a lâadult; i
oferir una oportunitat als joves
mags, tant locals com forans,
que suen tinta per pujar a un es-
cenari.
LâocurrĂšncia la va tenir Marc
Ferrer, el més professional dels
nostres mags âels dimecres
de desembre en va deixar uns
quantsdepedraalHardRockâ,la
va apadrinar lâAssociaciĂł de Co-
merciants del Centre HistĂČric, i
la van batejar amb el molt sonor
nom de Microgires mĂ giques. Va
arrencar a lâoctubre, com ja sâha
dit, i la intenciĂł era repetir cada
sis o vuit setmanes. No ha pogut
ser fins ara perquĂš, com Ă©s sabut,
a La Fada li va anar dâun pĂšl de
tancar la paradeta, i perquĂš âdiu
el mateix Ferrerâ âno Ă©s precisa-
ment fĂ cil coordinar les dates de
quatre locals i dos artistesâ. PerĂČ
demĂ arrenca per fi la segona
ediciĂł de les Microgires. Aquesta
vegada, amb Ferrer de nou com
a amfitriĂł, divendres al Harlem
(a les deu de la nit) i diumenge a
La Fada (a les cinc de la tarda); i
el mentalista catalĂ Mago Trece
com a convidat, divendres a La
Puça (a les deu i a les onze de la
nit) i dissabte a Cal Sinquede (a
les deu i a les onze de la nit).
Mentalista, sĂ. Els mĂ©s vete-
rans hauran començat potser a
salivar amb el record dâUri Geller
i la seva cullereta, aquella estam-
pa icĂČnica de la televisiĂł dels 70.
Mago Trece no ho intentarĂ en
aquesta ocasiĂł, ja els ho adver-
tim, perĂČ en canvi endevinarĂ
âpromet Ferrerâ el pin dâuna
targeta, truc sensacional que
li augura una vellesa més que
plĂ cida. El seu Ă©s un espectacle
destinat ĂČbviament al pĂșblic
adult i en format Ăntim. Tant,
que a La Puça tindrà lloc al cap
de casa, que només té aforament
per a una quinzena de persones.
A canvi, nâhan programat dues
sessions a cada local.
Ferrer, de la seva banda, des-
granarĂ un repertori que lâha
portat fins aquĂ, un espectacle de
mĂ gia quasi povera que parteix
dâobjectes tan humils com una
corda, un mocador, una moneda
i âel seu preferitâ una modes-
tĂssima bossa de plĂ stic. Dit aixĂ
potser no sembla gaire sensaci-
onal, perĂČ quan un xaval de 24
anys fa desaparĂšixer un mocador
a un pam dels teus nassos âi no
a la televisiĂł, que sempre deixa
lâombra del dubteâ la cosa passa
ja a una altra dimensiĂł. La mĂ gi-
ca. I si lâhan vist al Hard Rock, en
donaran fe.
Insisteix Ferrer âque va debu-
tar professionalment als 17 anys
i precisament a La Fadaâ que les
Microgires pretenen normalitzar
un gĂšnere que en aquest racĂł de
món nostre només té un apara-
doret: el festival de Canillo. Me-
ritori, Ă©s clar, perĂČ fugaç i insu-
ficient. Com Ă©s que no ha tingut
mai âo quasi maiâ una oportu-
nitat a la Temporada conjunta?
âAixĂČ els ho hauries de pregun-
tar als programadors. Segons la
meva experiĂšncia, la mĂ gia ben
feta agrada. I agrada moltâ, diu,
âperquĂš trenca els esquemes de
lâespectador, el deixa perplexâ.
De moment, i per pal·liar
aquesta miopia, arriba la sego-
na microgira, que vol crear aficiĂł
des de la base i per aixĂČ ha pro-
gramat dues funcions eminent-
ment familiars. DâaquĂ a lâabril hi
haurĂ una tercera microgira, i la
intenciĂł Ă©s que sâhi vagin alter-
nant mags de casa i forans, i re-
passar les diverses modalitats i
estils del gĂšnere: des de la mĂ gia
de prop fins a la dâescena i, augu-
ra Ferrer, possiblement lâerĂČtica,
que també pot tenir cabuda al
cartell.
Un consell final: assisteixin a
lâespectacle amb lâĂ nim net, sen-
se obsessionar-se a descobrir-ne
la trampeta. PerquĂš es tracta de
passar-sâho bĂ©, no dâenganxar
el truc. I no cal que sâenganyin:
el mag en sap més que vostÚs.
Afortunadament.
Qui no té mà gia és perquÚ no vol
Marc Ferrer i Mago Trece ressusciten les âMicrogires mĂ giquesâ: 6 funcions per al cap de setmana
Arts escĂšniques
A. Luengo
AndorrA lA vellA
Ferrer, lâoctubre passat a La Puça, en la primera ediciĂł de les âMicrogires mĂ giquesâ; hi torna demĂ , al Harlem, i diumenge, a La Fada.
A. riberAyguA
Patrimoni
El Govern va aprovar ahir
lâedicte que defineix lâentorn
de protecciĂł de lâesglĂ©sia de
Sant Serni de Llorts, que que-
darĂ ara en exposiciĂł pĂșbli-
ca perquĂš sâhi presentin les
possibles al·legacions abans
que sâaprovi definitivament.
Es tracta del segon entorn
engegat pel ministeri de Cul-
tura en cinc anys, després del
dels santuaris nou i vell de
Meritxell, aprovat al juliol.
Per trobar lâanterior cal re-
muntar-nos al juliol del 2013,
quan es va aprovar el de Casa
Rull i Sant Joan de Sispony.
Lâestiu del 2014 es va promul-
gar la modificaciĂł de la llei del
Patrimoni cultural impulsada
pels comuns, que va paralit-
zar els setze entorns alesho-
res en marxa i que, entre al-
tres modificacions, reduĂŻa de
100 a 20 metres el perĂmetre
cautelar, i deixava en mans
de les corporacions locals la
decisiĂł sobre la incorporaciĂł
(o no) als plans urbanĂstics
dels criteris arquitectĂČnics i
paisatgĂstics que el ministeri
proposa mĂ©s enllĂ dâaquests
primers vint metres. Aquest
va ser lâaspecte mĂ©s criticat de
la nova llei perquĂš, segons els
experts consultats aleshores
pel BonDia, deixava als co-
muns lâĂșltima paraula sobre
la protecciĂł dels monuments,
una competĂšncia que lâarticle
34 da ConstituciĂł reserva ex-
pressament al Govern. Dels
sis entorns que la ministra
Gelabert es va proposar te-
nir aprovats abans del fi de
la legislatura en queden ara
quatre: els de Sant Serni de
Nagol, Sant RomĂ de les Bons
i la Torre dels Moros, la Casa
dâAreny-Plandolit i lâesglĂ©sia
de Sant Corneli.
Lâentorn de
Sant Serni de
Llorts, el segon
des del 2013
RedacciĂł
ordino
LâesglĂ©sia de Sant Serni de Llorts.
mAriA rosA ferrer
Com funciona la taquilla inversa
A ferrer la dĂšria mĂ gica li van inculcar âa quatre mansâ el seu
germĂ gran i vicente Canuto, autor de Cartomagia fundamental, el
seu primer manual. va saltar per primera vegada a un escenari al
teatre del col·legi Janer,als 14 anys,i als 17 va debutar a la fada.
A casa ho van acceptar perquĂš la cosa venia de lluny... i perquĂš
va compaginar els primers bolos amb la carrera de fĂsica. Admira
dani daortiz, el mag martĂn i sobretot el gran Tamariz, perĂČ no
pretĂ©n emular-los sinĂł âagafar-ne els detalls que mâagraden i anar
construint el meu personatgeâ. els trucs els adapta del repertori
que troba en la literatura mĂ gica, i pot trigar a dominar-los entre
un mes âel nĂșmero dels mocadors que veurem demĂ â i cinc anys
âcom el joc de les monedes. Pel que fa a la Microgira, lâentrada a
les quatre funcions Ă©s gratuĂŻta, i es repetirĂ el sistema de taquilla
inversa que ja va funcionar a lâoctubre. AtenciĂł, perĂČ: no es tracta
de donar la voluntat, com qui passa el barret perquĂš hi llencem
unes monedes i pagar-se aixĂ el sopar. no: âsom professionals: si
lâespectacle tâha agradat, pensa en el que hauries pagat al teatre,
i decideix quin valor tĂ© el que acabes de veureâ.
- 17. cultura 17Dijous, 1 De febrer Del 2018
La 24a Temporada de mĂșsica
i dansa arrenca aquest vespre
al Centre de Congressos de la
capital (a les vuit). Ho fa amb
lâespectacle The next generation
of dance, a cĂ rrec de la compa-
nyia Ailey II, que fa parada al
paĂs en el marc de la seva gira
europea. Fundada pel coreĂČgraf
i activista afroamericĂ Alvin Ai-
ley, Ailey II Ă©s la germana petita
de la gran Alvin Ailey Repertory
Ensemble. Els dotze ballarins
que lâintegren interpretaran Re-
velations, coreografia creada pel
mateix Ailey el 1960, inspirat
en lâepopeia dels esclaus, i que
sâha acabat convertint en el se-
gell de la companyia. LâactuaciĂł
dâaquest dijous es completarĂ
amb dues peces més, Circular i
Breaking Point.
Alvin Ailey va fundar la com-
panyia el 1958 amb la voluntat
de donar a lâherĂšncia afroameri-
cana i a la seva tradiciĂł veu en
lâĂ mbit de la dansa. Un dels seus
llegats importants va ser la crea-
ciĂł de lâescola, el 1969. Uns anys
després, el 1974, va decidir es-
collir els dotze millors ballarins
per aixecar Ailey II, amb la mis-
siĂł de girar per tot el mĂłn. De
fet, i segons el seu director, Troy
Powell, es tracta dâuna âplata-
forma per créixer tÚcnicament i
professionalmentâ.
Pel que fa a lâespectacle
dâaquest vespre, la vetllada ar-
rencarĂ , com ja sâha dit, amb
Circular, coreografia clĂ ssica,
perĂČ interpretada amb un llen-
guatge âabstracte i contempo-
raniâ, i que reflexiona sobre la
circularitat de les relacions hu-
manes, tant les familiars com
les sentimentals o simplement
amistoses. La seguirĂ Breaking
point, de recent creaciĂł, i el tan-
carĂ Revelations, que es divideix
en tres parts: la primera parla
dels inicis de lâesclavitud; la se-
gona gira al voltant de la funciĂł
purificadora i alliberadora de
lâespiritualitat, i de lâalleujament
que una certa experiĂšncia religi-
osa va aportar a la vida extrema
dels esclaus; i la tercera evoca
lâexpansiĂł dels cultes evangĂšlics
entre la poblaciĂł afroamericana.
Segons el director dâAiley II,
Troy Powell, Revelations va ser
inicialment concebuda perquĂš
fos interpretada exclusivament
per ballarins negres, perĂČ final-
ment Ailey va obrir la porta a
ballarins dâaltres orĂgens Ăštnics
per arribar a tots els pĂșblics i
que totes les comunitats sâhi po-
guessin sentir identificades.
La Temporada de mĂșsica i
dansa, que patrocina MoraBanc,
continuarĂ en fi el 13 de febrer,
amb la pianista francesa Khatia
Buniatishvili, considerada la
Beyoncé del piano, amb un repe-
rotri consagrat al Romanticisme
i temes de Brahms, Txaikovski i
Liszt. La seguiran la FilharmĂČ-
nica de BerlĂn (4 de març) i el
tenor mexicĂ Javier Camarena
(24 dâabril).
DISSABTE 3 DE FEBRER
A les 19:00H
MORABANC
ANDORRA
REAL
MADRID
Entrades a la venda a www.bca.ad
i a les oïŹcines del club
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_RM.pdf 1 29/12/17 11:03
Lâepopeia afroamericana, en dansa
La companyia Ailey II, fundada pel cĂšlebre coreĂČgraf nord-americĂ , balla âRevelationsâ a la capital
Temporada
AgĂšncies
andorra la vella
Troy Powell i els ballarins Antuan Byers i Tara Bellardini, ahir al Centre de Congressos.
jonaThan gil
Sant juliĂ
La FederaciĂł Andorrana de
Fotografia (FAF) i el ComĂș de
Sant JuliĂ estrenaran el 6 de
febrer una col·laboració que
es traduirĂ en les tres expo-
sicions que durant el 2018
se succeiran al vestĂbul del
Centre Cultural: la primera,
es podrĂ visitar fins al 2 de
març, du per tĂtol Paisatges de
Xile, i inclou una quarantena
de fotografies de vint autors
dâaquest paĂs llatinoamericĂ .
A lâabril serĂ el torn dels au-
tors locals, en una col·lectiva
que no tindrĂ altre fil conduc-
tor que lâorigen andorrĂ dels
fotĂČgrafs. I el programa dâex-
posicions âque dâaltra banda
suposa la reactivaciĂł de la
FAF, en hibernaciĂł els Ășltims
tempsâ es completarĂ al no-
vembre amb Foto Sport, amb
les fotografies procedents
dâuna de les activitats progra-
mades a la prĂČxima Fira dâes-
ports i turisme de muntanya.
La FederaciĂł
de Fotografia
reneix al Centre
Cultural
AgĂšncies
SanT juliĂ de lĂČria
- 18. 18 Dijous, 1 De febrer Del 2018
Esports
Nova proesa. Només té 21 anys
i estĂ entre els quatre millors
del mĂłn de la categoria sub-23
dâesquĂ de fons. Per segon any
consecutiu es queda a tocar de
la medalla de bronze. Sembla
evident, perĂČ no ho Ă©s en ab-
solut, i menys en un paĂs on
no sâestĂ acostumat a aquestes
gestes esportives. Lâesquiador
de fons de la FederaciĂł Andor-
rana dâEsquĂ Irineu Esteve es
va quedar a només 17 segons
de la medalla de bronze a la
prova dels 15 quilĂČmetres clĂ s-
sics dels Campionats del MĂłn
sub-23, que sâestan disputant
a Goms (SuĂŻssa). El curs passat
també va ser quart a la matei-
xa prova a Park City (els Estats
Units). âCrec que ha estat la
seva millor cursa de lâany. Ha
fet una carrera de menys a més
en una pista molt i molt dura.
Ha corregut bĂ©. A lâĂșltima volta
hi ha hagut corredors que han
pagat una mica lâesforç, perĂČ ell
ha aguantat el ritme i per aixĂČ
ha acabat en quarta posiciĂłâ,
va assegurar el seu entrenador,
Joan Erola.
El primer classificat va ser el
noruec Mattis Stenshagen, amb
un crono de 36 min 28,3 s; el se-
gon va ser el rus Denis Spitsov
âa Park City va ser tercerâ, a 4,8
s del primer; i el tercer, un altre
rus, Ivan Yakimushkin, a 35,2
s. Esteve va fer una marca final
de 37 min 20,7 s, mentre que a
Park City, la temporada passa-
da, va fer 33 min 45,8 s. âLes
prestacions han estat molt bo-
nes i ara a veure com va la pur-
suit de demĂ . Penso que hem
agafat novament un bon mo-
ment de forma, com lâany pas-
sat per als Mundials, i ara toca
esperar. A nivell centreeuropeu
ha estat el primer corredor sub-
23. Ha fet una carrera molt bĂšs-
tiaâ, va concloure Erola.
Esteve, que un cop acabin
els Campionats del MĂłn sub-
23 anirĂ a Pyeongchang per
competir als seus primers Jocs
OlĂmpics dâhivern, va estar en
boca de tots a la recepciĂł que
va fer ahir Govern a la delega-
ciĂł olĂmpica en quĂš nomĂ©s fal-
taven ell mateix i LluĂs MarĂn.
âĂs un noi que tĂ© 21 anys i estĂ
competint en la categoria sub-
23. Li queden dos anys encara
de marge en aquesta categoria.
Sâha quedat a nomĂ©s 17 segons
de la medalla i Ă©s un molt bon
resultat. Ăs una bona esperança
per al futur de lâesport del paĂsâ,
va indicar la ministra dâEsports,
Olga Gelabert.
Per la seva banda, el presi-
dent del ComitĂš OlĂmpic An-
dorrĂ , Jaume MartĂ, tambĂ© va
lloar la gesta esportiva dâEste-
ve: âĂs probablement dels mi-
llors resultats que hem tingut
mai a lâesport del paĂs. Un quart
al Campionat del MĂłn, sigui a la
categoria que sigui, Ă©s un molt
bon resultat. El futur ens dirĂ
on anem a parar amb ellâ. De
cara a la cita olĂmpica, MartĂ no
vol posar-li cap tipus de pressiĂł:
âĂs molt jove. TĂ© 21 anys i com-
petirĂ amb sĂšniors. El nivell
puja cada dia mĂ©sâ.
Qui estava més content
dâaquest resultat era el director
tĂšcnic de la FAE, Carles Visa:
âLa veritat Ă©s que estem molt
contents. Hi tenĂem moltes ex-
pectatives posades perquĂš els
resultats eren bons, perĂČ un re-
sultat com el que ha aconseguit
Esteve Ă©s fantĂ stic, increĂŻble i
estratosfĂšric. Hem de tenir en
compte que som un paĂs petit
amb una estructura molt peti-
ta, i poder-nos situar quarts en
uns Campionats del MĂłn Ă©s un
resultat molt i molt boâ.
Aquest resultat significa
una bona injecció de confiança
de cara als Jocs dâhivern: âEns
donarĂ confiança i ens apujarĂ
la moral. Sabem que els deures
en el futur sĂłn el Top-30 de la
Copa del MĂłn, i en aixĂČ estem.
En Copa dâEuropa hem de ser
forts i ho som. La batalla Ă©s el
Top-30 de la mĂ xima cita. Hem
de cremar etapes i anar a poc
a poc. Estem fent bé les coses.
Una quarta posiciĂł impressiona
i ha consolidat el resultat de la
temporada passada. TĂ© molt de
talentâ.
Esteve continua deixant a
tothom amb la boca oberta i es
confirma com un dels millors
esportistes del paĂs en molt de
temps. Ara només falta mante-
nir-se.
A 17 segons de la medalla de bronze
Lâesquiador de fons de la FAE Irineu Esteve va acabar quart als 15 quilĂČmetres clĂ ssics dels Mundials sub-23
EsquĂ de fons / Olimpisme
VĂctor Duaso
andOrra la VElla
Irineu Esteve, en plena competiciĂł dels 15 quilĂČmetres clĂ ssics als Campionats del MĂłn sub-23 a Goms (SuĂŻssa).
faE
El cap de Govern, antoni MartĂ,
encoratja la delegaciĂł olĂmpica
Els esquiadors dâalpĂ Mireia Mimi GutiĂ©rrez, Joan VerdĂș i Marc
Oliveras, i també els seus tÚcnics, van rebre ahir els à nims del
cap de Govern, antoni MartĂ, i de la ministra dâEsports, Olga
Gelabert. la delegaciĂł olĂmpica la completen lâesquiador de
fons Irineu Esteve i el surfista LluĂs MarĂn. âEn aquesta visita per
donar-vos el mĂ xim de suport em falta el president albert Coma,
que sempre hi Ă©s quan fem un acte dâaquestes caracterĂstiques
[era fora del paĂs]. Ăs una persona que ho ha donat tot i un gran
andorrĂ â, va dir MartĂ. Gelabert tambĂ© va animar els esportistes.
âParticipar en uns Jocs ja Ă©s tot un honorâ.
JOnathan Gil
Joan Erola
Olga Gelabert
Jaume MartĂ
Carles Visa
a nivell centreeuropeu
ha estat el primer
corredor sub-23. ha
fet una prova bĂšstia
Ăs una bona
esperança per al
futur de lâesport del
paĂs
Ăs probablement
dels millors resultats
que hem tingut mai
a nivell esportiu
El resultat assolit
Ă©s fantĂ stic,
increĂŻble i
estratosfĂšric
- 19. esports 19Dijous, 1 De febrer Del 2018
Moussa Diagne pot dir que
ha viscut els partits contra el
Reial Madrid com a derbi ma-
drileny, amb la samarreta del
Montakit Fuenlabrada, i com
a El clĂ ssic, amb lâFC Barcelo-
na Lassa. El pivot senegalĂšs,
cedit pel conjunt blaugrana al
BC MoraBanc, vol que contra el
Reial Madrid, dissabte a les set
de la tarda, lâequip mantingui
la ratxa victoriosa dels Ășltims
dos partits, âTothom sap que el
Madrid Ă©s el millor equip de la
Lliga ACB, perĂČ nosaltres pen-
sem que podem guanyar-los tal
com vam fer contra lâFC Bar-
celona i el Fuenlabrada. Estem
en una bona ratxa i volem que
segueixiâ, va assegurar Diagne,
que també va reflexionar so-
bre la millora que sâha vist en
aquests dos Ășltims partits: âLa
clau ha estat treballar i lâambi-
ciĂł. Aquests dos Ășltims partits
tothom es pensava que es per-
drien, perĂČ amb energia al final
sâaconsegueixen les coses que
es volenâ.
El center del BC MoraBanc
també va parlar del futur. En-
cara queda gairebé una volta
sencera per acabar el curs i estĂ
cedit per lâequip blaugrana: âEs-
tic content aquĂ. Andorra Ă©s un
paĂs que mâencanta i hi estic
molt i molt a gust. AixĂČ sĂ, soc
jugador del Barça i manen ellsâ.
Tot i la baixa del pivot francĂšs
Kevin Seraphin no hi ha tornat,
tal com va fer la temporada
passada quan militava al Mon-
takit Fuenlabrada: âVull acabar
la temporada aquĂ i no penso en
anar a Barcelona, ara mateix.
Estic content i no vull canviarâ.
Sobre el nou fitxatge, Colton
Iverson, ho tĂ© clar: âĂs un bon
pivot amb molta experiĂšnciaâ.
Empat i victĂČria als penals. La
selecciĂł dâAndorra sub-16 feme-
nina va sumar el primer punt
del Torneig Desenvolupament
UEFA, que es disputa a Malta, i
ho va fer desprĂ©s dâempatar a 0
contra Liechtenstein i superar
per 3 a 4 als penals el seu rival.
El combinat dirigit per Luis
Miguel Abrahan, que havia per-
dut per 2 a 0 contra Malta en el
primer partit, va demostrar una
millora que pot continuar demĂ
contra Gibraltar. âEstem molt
contents per la victĂČria amb un
bon partit, tant defensivament
com ofensivament. Ha estat una
victĂČria molt important per al
grup, ja que sĂłn jugadores molt
joves i Ă©s la primera alegria de
moltes que hi haurĂ â, va dir
Abrahan.
La sub-16 empata, perĂČ guanya
als penals contra Liechtenstein
Futbol femenĂ
La sub-16 femenina va celebrar sobre el terreny de joc de Malta la victĂČria als penals.
FaF
Diagne espera que segueixi
la ratxa contra el Madrid
BĂ squet
RedacciĂł
andorra la vella
Moussa Diagne, a Fuenlabrada.
acB photo / e. coBos
Liechtenstein
sub-16
Andorra
sub-16
0 (3) 0 (4)
Bona collita andorrana a la
tercera jornada del Trofeu Bor-
rufa. Un total de 6 metalls i
11 podis va ser el bagatge dels
joves esquiadors del paĂs. La
protagonista més destacada va
ser ClĂ udia GarcĂa, amb dos ors
a la categoria U14. El primer
en supergegant, després de fer
un temps dâ1 min 03,22 s. El
podi el va completar lâespanyo-
la Georgina TarragĂł, a 0,26 s
de lâandorrana, i la tercera va
ser la companya de GarcĂa, NĂ -
dia Bernat, a 0,64 s. En aquesta
prova també van competir Aina
MartĂ, que va ser 14a, i Fran-
cesca Raffaeli, 15a. El segon or
de GarcĂa va arribar a la prova
combinada, amb un crono dâ1
min 45,24 s, seguida també per
TarragĂł, a 0,88 s, i la britĂ nica
Isla Wars, a 1,68 s. Bernat va
finalitzar en cinquena posiciĂł,
a 2,37 s. També van competir
MartĂ, novena, i Raffaeli, 14a.
Els metalls andorrans van
tenir continuĂŻtat amb el bron-
ze de Ty Acosta al supergegant
U16, desprĂ©s dâacabar a 0,27
s del primer, el xilĂš Nicolas Pi-
rozzi. El podi el va completar
lâholandĂšs Daniel Vonk, segon.
En aquesta prova també van
competir per part andorrana
Robert Ferrari, 7Ăš; Roger Bar-
tumeu, 12Ăš; Albert Cinca, 16Ăš;
Marc Pujol, 31Ăš; Iu EscabrĂłs,
37Ăš, i Albert Calvo, 41Ăš.
A la combinada U16 feme-
nina, Carla Mijares va assolir
la medalla de bronze, a 2,12 s
de la primera, lâhongaresa Zita
TĂłth. Segona va ser la portu-
guesa Vanina Guerillot. Per la
seva banda, Jessica NĂșñez va
ser cinquena; Iria Medina, 9a; i
JĂșlia BellsolĂ , 15a. No va acabar
lâeslĂ lom Daniela Chato.
Lâaltre bronze va ser per a
Marc FernĂĄndez a la combina-
da U14, a 4,09 s del primer, el
francĂšs Norick Polchi. El britĂ -
nic Jack Upton va ser segon. En
aquesta prova, Arnau Areny va
ser sisĂš; Pere Cornella, 12Ăš; i Al-
bert Calvo va ser desqualificat a
lâeslĂ lom.
Al supergegant U14 mas-
culĂ, el millor andorrĂ va ser
Areny, en quarta posiciĂł, a 2,42
s del primer, Polchi. En aques-
ta prova, FernĂĄndez va ser sisĂš;
Cornella, 20Ăš; i Alvar Calvo,
25Ăš. En el supergegant U16 fe-
menĂ, la millor andorrana va
ser NĂșñez, en quarta posiciĂł,
a 1,19 s de la primera, la isra-
eliana Noa Szollos. Medina va
ser cinquena; Mijares, sisena;
BellsolĂ , 17a; i Chato, 37a. En
la combinada U16 masculina,
en quĂš es va imposar el fill de
Valeria Mazza, Tiziano Gravier,
el millor andorrĂ va ser Acosta,
en sisĂš lloc.
ClĂ udia GarcĂa destaca amb dos ors
Lâesquiadora U14 es va imposar al supergegant i la combinada en la tercera jornada del Borrufa
esquĂ alpĂ
ClĂ udia GarcĂa va pujar dues vegades a lâesglaĂł mĂ©s alt del podi al Trofeu Borrufa.
Fae
RedacciĂł
andorra la vella
salvadores
acaba 15Ăš
a les Gets-
Morzine
el jove esquiador de la
FederaciĂł andorrana
dâesquĂ (Fae) Xavi
Salvadores va finalitzar en
quinzena posiciĂł a lâeslĂ lom
FIs de les Gets-Morzine.
lâesquiador va fer un
temps dâ1 min 35,67 s, a
4,01 s del primer classificat,
el francĂšs alexandre coltier.
a part, MatĂas vargas va
acabar en 21Ăš lloc amb
1 min 37, 24 s, a 5,58 s del
primer, i pol suĂĄrez va ser
48Ăš amb 1 min 41,98 s,
a 10,32 s del lĂder. no van
acabar la segona mĂ nega
lucas lĂłpez i Ălex rius,
mentre que a la primera va
quedar fora Ăxel esteve.