Si no has trobat el teu exemplar d'avui, descarrega't en PDF l'edició d'aquest dijous. Us desitjem un Bondia !! :)

1. APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
Si t ’ho
proposes,
POTS
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Dijous, 8 De febrer Del 2018 Núm. 3.493 / ANy 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
PEELING QUÍMIC
+
MESOTERÀPIA FACIAL PROFUNDA
200€
vàlid fins al 28/02/2018
SERVEI DE
PERRUQUERIA
CANINA
OBRIM TOTS
ELS DIES DE
L’ANY
Ens trobaràs a
846 366
Andorra la Vella
Els millors productes per
a la vostra mascota
PERRUQUERIA
3a planta
OPINIÓ
L’autobús de la Teresa
elena aranda
Assessora literària
El deute
d’Escaldes-Engordany
lluís
ferreira
Membre de
Liberals d’Andorra
els ministeris ja treballen per
fixar serveis mínims a la vaga
El Govern està disposat a deixar en suspens certs aspectes de la reforma fins a tenir aprovats els reglaments
avuI és NOTícIa pàgina 3
jONaThaN gIL
aNdOrra pàgina 13
La Targeta Solidària reparteix més
de 141.000 euros entre 17 entitats
aNdOrra pàgina 6
L’executiu defensa
l’adjudicació dels
treballs informàtics
aNdOrra pàgina 7
El Govern aprova el
projecte de llei del
Tribunal d’arbitratge
aNdOrra pàgina 12
Torres denega fer una
roda de premsa a Casa
Comuna a l’oposició

2. 2 Dijous, 8 De febrer Del 2018
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Escaldes-Engordany
Farmàcia de les Valls
C/ de l’Hort, s/n - Tel. 820 824
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Com es diu nudillo en
català?
Es diu artell.
Tinc els artells de la mà dreta
adolorits.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Vols tastar la inimitable
pizza italiana feta a mà i
al forn de llenya?
Només la podràs trobar a Italia!
Els seus pizzers
italians us esperen!
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
110/195
3/5
Pols
Oberts
13/15
86/28
739 600
40-80
12 km
4/4
Pols
Equipaments
741 444
120/150
4/5
Pols
Oberts
30/30
44/44
878 000
80/155
3/5
Pols
Oberts
69/70
127/127
872 900
EL TEMPS
TEMPS FRED I NUVOLOSITAT VARIABLE
El fred continuarà afectant tot el Pirineu, amb míni-
mes, la propera matinada, per sota dels 10ºC, a l’alta
muntanya, i unes màximes que, com ahir, es queda-
ran curtes. El cel, en general, tindrà clarianes i alguns
núvols que, amb un ambient més variable, no provo-
caran precipitacions. El vent bufarà de l’oest i gira-
rà cap a component sud-oest feble, amb algun cop
moderat als cims. Demà augmentarà la nuvolositat al
llarg del dia. S’acostarà un front, que arribarà al Piri-
neu al vespre i durant la nit. Hi haurà noves nevades
que duraran poc, però podran afectar totes les cotes
pel fred intens. Que tinguin un BonDia.
Avui 3
4 4
-5
-5 -4
mín.
mín. mín.
max.
max. max.
divendres dissAbte
-14/-5
-8/-1
-7/0
-5/2
-5/3
-5/3
-7/0
-8/-1
-9/-2
-10/-2
-7/4

3. 3Dijous, 8 De febrer Del 2018
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oficial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
Els ministres ja treballen en la
definició dels serveis mínims
durant la vaga de la funció pú-
blica, una tasca que es centra
especialment en els més sensi-
bles, com poden ser els bombers
o les escoles. Això succeeix des-
prés que el cap de Govern, An-
toni Martí, instés ahir els mem-
bres del gabinet a elaborar una
relació del personal que ha de
tenir cada servei. La proposta
de l’executiu serà traslladada de
forma “imminent” als sindicats,
segons va informar el ministre
portaveu, Jordi Cinca. El que sí
que va avançar és que aquests
serveis mínims hauran de ga-
rantir l’equilibri entre el dret de
vaga (permetre que tingui una
certa afectació) i minimitzar
l’impacte en la població, al ma-
teix temps que es garanteixin
els serveis més essencials.
Tot i que els sindicats van
anunciar mobilitzacions entre
el 19 de febrer i 19 de març, que
s’avisaran amb 24 hores d’an-
telació, el Govern va advertir
ahir que aquest termini no serà
suficient per a segons quins
serveis, com ara les escoles.
Malgrat això, Cinca es va mos-
trar convençut que s’arribarà a
un acord amb els treballadors.
De fet, el ministre d’Educació
i Ensenyament Superior, Èric
Jover, es preveu reunir en breu
amb el president del Sindicat de
l’Ensenyament Públic (SEP) per
valorar com es poden abordar
les aturades. Cinca també va re-
iterar que el Govern està a l’es-
pera de rebre els informes que
han “d’avalar la idea inicial” de
l’executiu, que es basa en el fet
que els treballadors tenen dret
de fer vaga, però que els dies en
què no es compareix a la feina
no són remunerats.
Per altra banda, el Govern
es va mostrar obert a introdu-
ir a la llei de la funció pública
alguns aspectes que ara es pre-
veu que siguin “clarificats” pels
reglaments per donar “més se-
guretat jurídica”. També es pro-
posa deixar en suspens certs
punts del text fins que no es-
tiguin aprovats els reglaments.
Cinca va assegurar que l’exe-
cutiu pot entendre que hi hagi
neguit entre els treballadors
tenint en compte que encara
queden molts reglaments de
l’actual Llei de la funció pública
per desenvolupar. Amb tot, va
reiterar el compromís d’accele-
rar-ne l’aprovació un cop estigui
el text en vigor, principalment
els que fan referència als com-
plements salarials i la carrera
professional. El ministre porta-
veu va afirmar que la voluntat
del Govern i el grup parlamen-
tari demòcrata és tenir apro-
vada la reforma en el transcurs
d’aquesta legislatura, ja que en
cas contrari estaria incomplint
una promesa electoral. A més,
va assegurar no fer càlculs elec-
toralistes amb aquesta matèria,
contràriament al que “altres
fan”.
treballadors comunals
La modificació de la llei de la
funció pública també afecta els
treballadorscomunals.Aquests,
però, encara s’han de posici-
onar respecte de les accions a
emprendre. Els que estan més
organitzats són la plantilla del
Comú d’Escaldes-Engordany,
que celebrarà una assemblea el
proper 14 de febrer, a les set de
la tarda. En aquesta trobada es
presentaran les reformes de la
llei, es tractarà de la convoca-
tòria de vaga i de les ILP que
es proposen impulsar. També
els treballadors de la Massana
preveuen analitzar la setmana
que ve la situació, mentre que
els del Comú d’Ordino es mos-
tren a l’expectativa per veure
com evoluciona l’anunci de
l’aturada, tant per part del Go-
vern com dels sindicats. Quant
a Andorra la Vella, van expres-
sar ahir el suport als sindicats,
però van indicar que el Sitca es
troba ara pendent de la renova-
ció de la junta en una propera
assemblea i incapaç de fer força.
A l’últim, el portaveu de la Pla-
taforma de funcionaris, Gabriel
Ubach, va reiterar el compromís
a ajudar els treballadors comu-
nals i del sector privat.
Els ministres treballen en la definició
dels serveis mínims durant la vaga
El Govern es mostra disposat a deixar en suspens certs aspectes de la reforma fins a tenir aprovats els reglaments
Funció pública
m.s.c.
andorra la Vella
El portaveu de la Plataforma de funcionaris, Gabriel Ubach, i Salvador Prieto, president del Col·lectiu de Funcionaris de Policia.
jonathan gil
l’apaea demana a govern i sindicats que negociïn
els serveis mínims i que s’informi amb antelació
l’associació de Pares d’alumnes de l’escola
andorrana (apaea) va demanar que els
sindicats i el govern negociïn la prestació
d’uns serveis mínims que permetin combinar
el desenvolupament de la vaga amb el mínim
trastorn possible per a les famílies. així mateix,
sol·licita que tant per part dels convocants de
la vaga com del govern, “responsable últim
del servei escolar”, s’informi adequadament
i amb l’anticipació necessària a les famílies i
a l’apaea de qualsevol previsió de trencament
de les rutines o d’alteració dels horaris metre
duri la vaga. a través d’un comunicat de
premsa emès ahir, l’associació també remarca
que, “com no podria ser d’una altra manera”,
l’entitat respecta el dret de vaga, reconegut
a la Constitució, i el seu exercici efectiu per
qualsevol col·lectiu de treballadors.

4. OPINIÓ4 Dijous, 8 De febrer Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El Govern ahir va demostrar de nou que
té la pell molt fina davant de les críti-
ques de l’oposició i que veu per tot arreu
campanyes orquestrades amb la volun-
tat d’enderrocar els seus integrants. En
aquesta ocasió ha estat una adjudicació
directa per valor de més de 100.000 euros
a una empresa d’informàtica, al capda-
vant de la qual hi ha familiars del cap de
Govern, la que ha propiciat altre cop una
actitud victimista per part de l’executiu.
Tant els partits polítics de l’oposició com
els sindicats han demanat que s’aclarei-
xi aquesta adjudicació i que el ministeri
fiscal investigui si hi pot haver qualsevol
tipus d’il·legalitat. L’explicació que ahir
vam poder sentir del ministre portaveu
és que l’única empresa que està habilita-
da al país per subministrar el programari
i el maquinari que necessita l’adminis-
tració és la que ha rebut l’adjudicació, i
que a més ha estat publicada al BoPA.
D’aquesta manera, es va voler esvair tota
ombra amb relació a aquesta decisió, de
la qual segurament encara es continuarà
parlant molt. És lògic en tota democràcia
que l’oposició demani explicacions quan
detecta actuacions d’aquest tipus que,
com a mínim, semblen d’entrada poc es-
tètiques, tot i que s’acabi confirmant que
són totalment conformes a la llei.
Polèmica per una adjudicació directa
EDITORIAL
éS LòGIC Que L’oPoSICIÓ
deMaNI exPLICaCIoNS
DONANT LA NOTA
Ramon Copons
Els usuaris i les observaci-
ons de la natura del portal
Ornitho, del Centre d’Estu-
dis de la neu i de la Mun-
tanya (Cenma), han crescut
un 20% i un 14%.
12345
Xavier Espot
El Govern ha aprovat el
projecte de llei de creació
del Tribunal d’arbitratge,
un pas més per fomentar
l’arbitratge com a alternati-
va a la justícia.
12345
Jordi Torres
L’equip de la majoria de-
mòcrata ha denegat als
grups de l’oposició la sala
de premsa del Comú d’En-
camp per celebrar una roda
de premsa conjunta.
1234 5
J. Àngel Mortés
L’entrada de Saetde al capi-
tal de Secnoa sembla més
a prop després que el còn-
sol major d’ordino afirmés
que la proposta compleix
les condicions essencials.
12345
OPINIONS A LES XARXES
CFPAixovall
@AndorraCfp
Treball en equip #TANDEM
CONAND
@CONAND
Y para acabar los de @X1RedMasSe-
gura hacen una charla para papas y
mamas
TUITENQUESTA
Té la sensació que fa cinc anys que
tenim recuperació econòmica tal
com afirma el Govern?
A: Sí
B: No
MARiA PilAR ADíN
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
Ens despertàvem ahir amb la
notícia de l’enlairament del
coet Falcon Heavy, de l’em-
presa privada SpaceX, des
del Centre Espacial John F.
Kennedy, a Cap Canaveral, a
Florida. En el seu primer vol,
s’informava, el coet col·locarà
a l’espai un automòbil elèctric
Tesla. El cost de tot plegat,
90 milions de dòlars; per això
es veu que el coet és low cost.
necessari? Imprescindible en
la carrera espacial? Lluïment
del senyor que es pot gastar
aquests diners per fer realitat
el seu somni? Segurament hi
haurà opinions per a tots els
gustos. Ara bé, quan algunes
entitats arrelades al país, ex-
pertes en solidaritat, ens fan
tocar de peus a terra i ens di-
uen que 815 milions de perso-
nes del planeta terra passaven
fam el 2016, que la desnutri-
ció crònica infantil afectava
155 milions de nens menors
de 5 anys, que hi havia més
de 15 milions de desplaçats a
causa de les crisis alimentà-
ries provocades pels conflic-
tes, i que aquesta xifra havia
augmentat en 40 milions res-
pecte del 2015, senzillament
m’esgarrifo. I no puc deixar de
pensar quines dades seran les
del 2017 i quantes d’aquestes
persones hauran mort de gana
i ja només seran xifres del dar-
rer informe d’un organisme
internacional. I pensar que
amb el preu d’un coet de baix
cost moltes dones i homes po-
drien viure amb dignitat. I la
dignitat humana no és pas un
tema barat, crec que és el més
preuat que tenim. Per cert,
quan sento aquests dies que
la reivindicació d’alguns pas-
sa per una vaga remunerada,
em quedo estupefacta, però
és que potser vinc d’una altra
galàxia, amb bitllet low cost, of
course!
Sobre coets
i altres temes
‘low cost’
A: 8% B: 92%

5. OPINIÓ 5Dijous, 8 De febrer Del 2018
L’equip de la majoria comunal es
felicita per haver rebaixat el deu-
te d’Escaldes-Engordany de 34
milions l’any 2011 a 20,5 milions
l’any 2017. Això sense cap mena
de dubte sempre és una bona no-
tícia per a la parròquia. Per tant,
vagiperendavantlamevafelicita-
ció als actuals gestors comunals.
El que no ens explica l’equip
de l’actual cònsol major, Trini
Marín, és que el Comú d’Escaldes-
Engordany tenia al capdavant en-
tre el 2004 i el 2011 l’actual cap
de Govern, el senyor Toni Martí.
Així doncs, el que han fet Marín
i companyia ha estat reconduir
el sobreendeutament generat pel
gran líder demòcrata.
Un cop posats en antecedents,
m’agradaria saber si la tan anun-
ciada reducció del deute es deu a
una millor gestió de la cosa pú-
blica o bé s’ha aconseguit a base
de no realitzar les inversions ne-
cessàries per a la parròquia i pri-
oritzar les que tenen un major
impacte mediàtic –i de les quals,
per tant, es pot treure un rèdit
electoral.
Estic d’acord que s’ha d’inver-
tir en allò que és necessari, com
no pot ser d’altra manera. Però en
lesinversions,comcrecqueentot
a la vida, s’ha d’aplicar el principi
d’eficiència. M’explico, que s’hagi
aconseguit reduir el deute co-
munal en prop de 14 milions no
justifica en cap cas que es vulguin
destinar 10 milions a la creació
d’un aparcament en un terreny
que no és en la seva totalitat de
propietat comunal. Com que es
tracta de diners dels contribuents
d’Escaldes-Engordany, espero i
desitjo que el Comú faci públic
l’acord amb el propietari dels ter-
renys ons’edificaràaquestaparca-
ment, no sigui el cas que després
ens trobem alguna sorpresa.
No deixa de ser curiós que els
mateixos que es gastaran 10 mi-
lions en un aparcament en un
terreny parcialment privat titllin
d’electoralista la proposta liberal
de construir una piscina nova a
la zona del Prat del Roure i recon-
vertir l’actual en pàrquing, quan
aquests dos projectes es realit-
zen en terrenys comunals i amb
un cost clarament inferior al que
proposa la majoria comunal.
Segueix sorprenent-me la
inversió pública que el Comú
d’Escaldes-Engordany vol dur a
terme en terrenys privats. Un al-
tre exemple el trobem a l’aparca-
ment de l’avinguda del Pessebre.
En aquest cas, també m’agrada-
ria veure el tipus d’acord al qual
han arribat amb els propietaris
privats del terreny per poder ava-
luar quina despesa tindrà per a
les nostres butxaques i que ja no
tornarà, precisament perquè es
tracta de terreny privat.
Unaltreexempledelesinversi-
ons comunals en terrenys privats
el trobem en la nova zona amb
parc infantil que desapareixerà si
el casino s’acaba instal·lant al Clot
d’Emprivat. Per contra, el parc en
zona comunal presenta un aspec-
te descuidat.
Ara com ara, cada cop que plou
ens podem trobar el pàrquing so-
terrat del Prat del Roure inundat,
i arriba l’aigua fins a l’ascensor
que comunica amb l’avinguda Es-
teve Albert. Les baranes de gran
part de la parròquia estan oxida-
des, n’hi ha que fins i tot forada-
des per l’òxid, i es posen pegats en
zones com l’aparcament del Til-
lari. Dubto que amb la rapidesa
que s’han fet els treballs s’hagin
reparat els desperfectes que tots
hem pogut veure.
En definitiva, que celebro la
reducció de deute, però em preo-
cupa que l’actual govern comunal
estigui pensant més en les pròxi-
mes eleccions que no pas en les
properes generacions.
El deute d’Escaldes-Engordany
El que no explica la cònsol és que han reconduït el sobreendeutament generat per Martí Quan sigui gran escriuré el
llibre: Adiós, hasta mañana,
de William Maxwell. Penedit
d’un fet de la seva joventut, el
protagonista es veu obligat a
reconstruir fins a l’últim detall
aquell temps passat. Hi ha im-
plícita la recerca d’una explica-
ció, d’una justificació o, potser,
d’un perdó que l’ajudi a sentir
dins seu “com una mà que es-
borra”, que afegiria la meva es-
timada professora Maria Teresa
Nolla i Panadès. I a continuació,
després de dissuadir-me de pla-
giar cap obra, em repetiria allò
tan seu:
–Si el que vols és ser escripto-
ra, escriu.
La primera vegada que m’ho
va dir li acabava de confessar les
meves aspiracions lletraferides
de cara al futur. Va ser durant
l’etapa difusa que va entre EGB
i BUP. En dues ocasions va ser
la meva mestra de literatura i
llengua; i acostumava a mostrar
interès pels meus nuls progres-
sos creatius quan coincidíem, a
la sortida de l’escola, a la parada
de l’autobús que ens duia a les
nostres respectives cases.
Ella acostumava a arribar
abans, s’asseia a la primera filera
de la part posterior del vehicle i
em guardava lloc al seu costat.
Compartíem trajecte i conver-
sa. Excepte en una ocasió. Una
de molt concreta –que el meu
sentiment de culpa pot recons-
truir amb tot detall–, en què ella
ja era dins d’un autobús que jo
i el meu desencert vam deixar
passar.
Recordo el dia perquè s’havia
reincorporat a les classes des-
prés de la mort del seu home. I
jo no sabia ni què dir, ni què fer.
Ara sí que ho sé. Ho he après
durant aquest darrer any amb
el seguiment del projecte litera-
ri més intens i colpidor que mai
m’havia arribat a les mans. El
text d’una dona –ara amiga– que
va perdre el seu ésser més esti-
mat i a continuació a persones
del seu voltant que com jo van
optar desencertadament per fu-
gir del seu dol.
–Ves i fes-li una abraçada a
la teva mestra–, m’aconsellaria
amb una empenta.
I d’un salt pujaria en aquell
autobús perdut o en el primer
que passés davant meu.
Com m’agradaria ara mateix
fer de nou el camí de la meva
joventut al teu costat. No sé si
m’atreviria a abraçar-te, però sí a
compartir amb tu tantes coses...
O com a mínim tres: que guardo
com un tresor el teu poemari de-
dicat amb la teva lletra; que te-
nies raó amb el teu consell, que
no em canso de compartir amb
futurs escriptors; i que m’emoci-
ono quan llegeixo els teus versos
i ploro quan arribo a aquest amb
el que ara vull acomiadar-me de
tu:
Et va vèncer la mort
alta i pàl·lida.
Ni els treballs, ni les lluites
pogueren vinclar-te,
ni tampoc el dolor, ni la de-
sesperança.
Ella vingué i se’t va endur
cavalgant un cavall angoixant
de pesombra,
a través de la mar de l’oblit,
cap un indret bellíssim
per camins d’ogives gòtiques,
cants gregorians,
misereres tràgics.
I t’hi vares quedar
i et vaig perdre.
L’autobús de la Teresa
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
jonathan gil
elena aranda
assessora literària
lluís ferreira
Membre de liberals d’andorra

6. 6 Dijous, 8 De febrer Del 2018
Andorra
Després que sis sindicats de
l’administració i Socialdemo-
cràcia i Progrés demanessin la
intervenció de la fiscalia arran
de l’adjudicació directa de tre-
balls informàtics a l’empresa
SPAI, amb vincles familiars
amb el cap de Govern, el mi-
nistre portaveu, Jordi Cinca, va
defensar ahir l’actuació de l’exe-
cutiu i va lamentar “els nous
atacs sense escrúpols” per part
d’aquells que només “volen en-
rarir l’ambient polític i fer mal
al Govern”.
Cinca, que va negar cap vo-
luntat d’ocultar res, ja que “tot
el que ha sortit és al BOPA”, va
recordar que la Llei de la con-
tractació pública preveu que
per determinades especificitats
tècniques es puguin adjudicar
de forma directa algun serveis i
no sigui necessari recórrer a cap
concurs ni demanar tres pres-
supostos.
En aquest sentit, el mi-
nistre va explicar que des de
l’any 1974 l’administració està
treballant amb maquinari i
programari d’IBM, i que era
aquesta mateixa empresa que
fins a l’any 2015 s’encarregava
dels treballs de manteniment.
Quan la multinacional va avisar
que deixaria de prestar aquest
servei per qüestions operatives
internes, va comunicar a l’exe-
cutiu que donava aquesta tasca
a un “partner oficial”, que va re-
sultar ser l’empresa SPAI.
Així, “si el Govern fa un con-
curs i adjudica els treballs a una
altra empresa, aquesta hauria
de contractar SPAI per fer la
feina, ja que és el partner oficial
d’IBM”, va assegurar amb con-
tundència Cinca, que va remar-
car que “estem absolutament
tranquils i el cap de Govern sap
que té el suport de tot el consell
ministerial”, ja que totes les ad-
judicacions que s’han fet des del
2015 a SPAI han comptat amb
l’aval d’Intervenció General.
Per això, i després que des del
Partit Socialdemòcrata s’hagu-
és presentat a Sindicatura una
demanda d’informació amb re-
lació a aquestes adjudicacions
i sindicats, i SDP demanessin
l’actuació del fiscal general, Cin-
ca va avançar que s’està recopi-
lant tota la informació amb el
departament de Sistemes d’In-
formació del Govern i que quan
es tingui “es trametrà al Con-
sell General i també a la fiscalia
abans que se’ns demani”.
El ministre, crític amb els
sindicats que van anar a la fisca-
lia, ja que no li “consta que ha-
gin demanat cap informació” a
l’executiu ni al departament de
Sistemes d’Informació, va re-
cordar que “ja vam dir que serí-
em objecte d’atacs de tota mena
i ja estàvem preparats”. Tot i
això, va lamentar que qui ataca
no ho fa únicament a l’executiu,
en aquest cas al cap de Govern,
sinó també “a les seves famílies
i altres persones”.
Cinca manté que SPAI és l’única
empresa que pot fer els treballs
El ministre lamenta els “atacs sense escrúpols” i diu que es lliurarà la informació al Consell General i a la fiscalia
Adjudicació directa de tasques informàtiques
M.S.
AndorrA lA VellA
El ministre portaveu, Jordi Cinca, en la compareixença d’ahir a l’edifici administratiu.
sfgA
ldA també
demana al
fiscal general
que actuï
l’executiva de liberals
d’Andorra va acordar,
en la reunió de dimarts,
demanar també al fiscal
general que “actuï d’ofici
i en el termini més breu
possible” per determinar
si l’executiu i el cap de
Govern “han vulnerat la
llei” amb l’adjudicació dels
treballs de manteniment
informàtic a sPAI. en un
comunicat, ldA explica que
la decisió es pren després
de veure “les informacions
preocupants aparegudes
a la premsa referents a
les adjudicacions directes
de contractes entre el
govern i familiars del
cap de govern sense
passar pels preceptius
concursos públics i, per
tant, aparentment, no
respectant la legalitat
vigent”. Així, i si la fiscalia
no actua, ldA posarà en
marxa “les accions que
cregui necessàries”.
L’executiu va aprovar ahir re-
novar el conveni entre el mi-
nisteri d’Afers Socials, Justícia
i Interior, i i ’Institut d’Estu-
dis Andorrans (IEA) per do-
nar continuïtat al projecte de
l’Observatori Social d’Andorra
(OSA), segons va explicar el
ministre d’Afers Socials, Justí-
cia i Interior. Xavier Espot va
remarcar que l’OSA permet te-
nir un ens que s’encarregui de
recopilar i avaluar la informa-
ció sobre les causes dels prin-
cipals problemes que afecten
la societat andorrana, i dispo-
sar d’una sèrie d’indicadors en
l’àmbit del benestar.
Renovat l’acord amb l’IEA
per a l’Observatori Social
Afers socials
Redacció
AndorrA lA VellA
El Govern va aprovar la modifi-
cació del Reglament de desen-
volupament de la Llei d’inter-
canvi automàtic d’informació
en matèria fiscal per introdu-
ir-hi les darreres modificacions
fetes a la llei, segons va expli-
car ahir el ministre portaveu.
Jordi Cinca va remarcar que
també es va donar llum verda
a l’ordre ministerial per re-
querir, a les entitats obligades
a facilitar informació, l’estat
d’implementació del suport
informàtic que serà necessari
per poder lliurar la informació
a l’executiu, al juny, perquè al
setembre pugui fer l’enviament
corresponent.
Així mateix, el consell de mi-
nistres va acordar també la pu-
blicació de cinc textos refosos
de lleis fiscals, així com el text
refós de la Llei d’accessibilitat
per recollir els canvis fets.
Es modifica el reglament de
la Llei d’intercanvi automàtic
Legislació
Redacció
AndorrA lA VellA

7. ANDORRA 7Dijous, 8 De febrer Del 2018
El Govern va aprovar ahir, en la
sessió del consell de ministres,
el projecte de llei de creació del
Tribunal d’arbitratge, que com-
pleta l’impuls d’aquest mecanis-
me alternatiu de resolució de
conflictes després que el 2014
s’aprovés la Llei d’arbitratge.
Així ho va explicar ahir el mi-
nistre d’Afers Socials, Justícia
i Interior, Xavier Espot, que va
presentar el projecte de llei, que
és fruit del treball conjunt que
s’ha portat a terme amb la Cam-
bra de Comerç, Indústria i Ser-
veis i el Col·legi d’Advocats. Pre-
cisament, aquestes dues entitats
seran “socis a parts iguals del
Tribunal d’arbitratge”, segons
va precisar Espot, que no va des-
cartar que més endavant s’hi pu-
guin incorporar nous socis.
D’aquesta manera, el projec-
te de llei preveu que el ple del
tribunal estigui format per set
membres, tres de nomenats per
la CCIS i tres, pel Col·legi d’Ad-
vocats, que hauran de nomenar
el setè, que en serà el president.
Pel que fa a les funcions del
tribunal, el ministre, que va re-
cordar que l’“arbitratge, junta-
ment amb la mediació, és una
alternativa per evitar que de-
terminats conflictes arribin a
un procés judicial”, va explicar
que haurà d’administrar els ar-
bitratges nacionals i internaci-
onals que se li encomanin, així
com mantenir la infraestructu-
ra i els mitjans necessaris per
poder-ho fer.
A més, haurà de fomentar les
condicions necessàries per si-
tuar Andorra en condicions de
competir amb la resta de seus
arbitrals internacionals. En
aquest sentit, Espot es va mos-
trar convençut que “la tradició
d’Andorra com a país de pau, la
fan un lloc idoni per acollir me-
diacions internacionals”.
El tribunal també haurà de
desenvolupar i fomentar activi-
tats per a l’estudi, la investiga-
ció i la divulgació de l’arbitrat-
ge, així com coordinar-se amb
els poders públics per assegurar
la implantació de l’arbitratge i
promocionar activament el tri-
bunal en els fòrums d’arbitrat-
ge internacionals, entre altres
funcions.
Pel que fa als àmbits que con-
tindrà, Espot va apuntar com a
segurs el mercantil i el civil, tot
i que va incidir que seran els dos
socis del futur tribunal, és a dir,
CCIS i Col·legi d’Advocats, els
que hauran d’acabar determi-
nant els àmbits en què es po-
dran aplicar els arbitratges.
El projecte de llei preveu un
termini de dos anys, a partir de
la seva entrada en vigor, perquè
es constitueixi el Tribunal d’ar-
bitratge.
El Govern aprova el projecte de llei
de creació del Tribunal d’arbitratge
Amb aquest pas es completa l’impuls d’aquest mecanisme alternatiu de resolució de conflictes
Legislació
El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va presentar ahir el projecte de llei del Tribunal d’arbitratge.
sfga
M.S.
andorra La veLLa
Els consellers generals del Partit
Socialdemòcrata (PS), Gerard
Alís, Rosa Gili i Pere López, es
van reunir ahir amb represen-
tants de la Confederació Em-
presarial Andorrana (CEA) per
abordar diferents punts de l’ac-
tualitat econòmica, en especial,
temes que s’han de treballar du-
rant el període de sessions que
ha de començar al març, segons
va informar la formació.
Durant la trobada, els parla-
mentaris van voler traslladar a
la patronal la importància que,
al seu entendre, té la proposició
de llei de l’emprenedoria trami-
tada des de la formació i van
advertir que alguns dels canvis
proposats per Demòcrates per
Andorra (DA) via esmena po-
den comprometre seriosament
l’eficiència del text. Per això,
van demanar el suport de l’en-
titat per mirar d’aconseguir que
la majoria es replantegi el seu
posicionament actual.
López va defensar que la
llei “és un text important, que
vol donar un marc jurídic més
simplificat a l’activitat dels
emprenedors”, i que pot ser de
gran utilitat en permetre que
qui vulgui impulsar un negoci
d’aquestes característiques el
pugui posar en marxa sense ha-
ver de passar per “tota la com-
plexitat administrativa de la via
habitual”. El conseller general
va recordar que el projecte le-
gislatiu també regula formes de
finançament alternatives, com
ara el crowdfunding. “Andorra
no pot trigar més a regular tant
la figura de l’emprenedor com
aquestes fórmules”, va apuntar
el parlamentari.
El conseller general va aler-
tar que l’eficàcia de la proposició
de llei pot quedar seriosament
afectada pels canvis que hi vol
introduir DA. “Ens preocupen
notablement les esmenes que ha
fet. Si es fan efectives desvirtua-
ran un projecte de llei ben treba-
llat i interessant”, va alertar. En
aquest sentit, va recordar “el que
va passar amb la llei de coopera-
tives”. Així, va indicar que “era
també una bona iniciativa, tre-
ballada amb assessors de primer
nivell, i que, per les esmenes de
DA, no té aplicació pràctica. Això
no pot tornar a passar”.
La reunió, a la qual van assis-
tir el president de la CEA, Xavier
Altimir, la seva directora, Sílvia
Gabarre, així com altres mem-
bres de l’entitat, va servir per
parlar d’altres temes, com l’estat
de les negociacions per asso-
lir un acord d’associació amb la
Unió Europea, les lleis laborals
a tràmit presentades per DA, la
reforma de la funció pública que
vol impulsar Govern i la propos-
ta de règims especials del PS per
a l’impost de societats.
El PS demana el suport de la
CEA per a la llei d’emprenedoria
Partits
Un moment de la trobada entre els parlamentaris del PS i els dirigents de la CEA.
Partit sociaLdemòcrata
Redacció
andorra La veLLa
El Govern va aprovar ahir el
projecte de llei de creació del
Col·legi Oficial d’Odontòlegs
i Estomatòlegs del Principat
d’Andorra, per regular i orde-
nar l’exercici d’aquesta pro-
fessió, segons va informar el
ministre d’Afers Socials, Jus-
tícia i Interior, Xavier Espot,
que va recordar que aquest
col·legi “estava creat de fac-
to”, però que “no disposava
d’una llei que l’emparés”.
D’aquesta manera, va
continuar el ministre, amb
la creació del col·legi es bus-
ca regular i ordenar l’activi-
tat professional relacionada
amb l’odontologia i l’estoma-
tologia i, alhora, salvaguar-
dar-ne els seus principis
ètics, deontològics i jurídics.
Així, el col·legi vigilarà el
compliment de la professió
i vetllarà per la protecció de
la salut de les persones i el
respecte dels principis es-
mentats.
El text, que estipula tam-
bé la titulació necessària,
fixa un termini de sis mesos,
a partir de l’entrada en vi-
gor de la llei, perquè es faci
l’assemblea constitutiva i
s’aprovin els estatuts del Col-
legi Oficial d’Odontòlegs i
Estomatòlegs.
Vistiplau a la
llei de creació
del col·legi
d’odontòlegs
Redacció
andorra La veLLa

8. ANDORRA8 Dijous, 8 De febrer Del 2018
L’executiva de Demòcrates per
Andorra va repassar ahir el
calendari de treball que s’està
desenvolupant al Govern, al
Consell General i als comuns,
segons va informar la formació
en un comunicat en què també
va precisar que els represen-
tants de cada àmbit van fer el
punt dels diferents projectes,
amb la finalitat d’ajustar les
previsions durant aquest dar-
rer any de legislatura.
La reunió va comptar amb
una vintena de representants,
amb els quals també es va repas-
sar el pla d’acció de les diferents
comissions del partit. També es
va donar llum verda a la celebra-
ció d’una nova sessió informati-
va oberta a la militància, en què
la ministra d’Agricultura, Medi
Ambient i Sostenibilitat, Sílvia
Calvó, explicarà els eixos del
model energètic i de sostenibili-
tat que defensa Demòcrates per
Andorra.
La reunió va comptar també
amb la participació de la minis-
tra de Funció Pública i Reforma
de l’Administració, Eva Descar-
rega, que va traslladar al partit
el moment del procés negocia-
dor en què es troba el projecte
de llei. L’executiva en ple va co-
incidir en la defensa dels termes
de la reforma que proposa el
Govern amb l’objectiu de conso-
lidar un model que valori el rol
del treballador públic i que sigui
sostenible. Tanmateix l’execu-
tiva va reiterar el seu suport al
fons i a la forma amb què s’ha
desenvolupat “un procés de dià-
leg transparent i seriós” durant
el qual s’ha compartit l’evolució
del projecte.
Des de Demòcrates per An-
dorra s’assegura que estan
“convençuts” que han “demos-
trat la predisposició al diàleg”,
tarannà que seguiran “mante-
nint”. I s’insisteix que aquest
fet “s’ha traduït en punts d’en-
tesa amb els sindicats, tenint
en compte algunes de les me-
sures proposades”.
Telecomunicacions
La fiscalia ha decidit recórrer
contra la sentència d’un any
de presó condicional a Jau-
me Cabot pel delicte d’inter-
ceptació de les telecomuni-
cacions amb vulneració de la
intimitat d’altres, segons va
informar ahir RTVA. Cabot
va ser condemnat per filtrar
prop de 16.000 contrase-
nyes i adreces dels correus
andorra.ad fa dotze anys. El
fiscal va considerar provat
que tot pot haver estat un
muntatge de Cabot per des-
prestigiar l’STA i les institu-
cions. Per això, li demanava
quatre anys de presó condi-
cionada al pagament de di-
verses indemnitzacions i el
creia autor de tres delictes:
interceptació de telecomu-
nicacions amb vulneració de
la intimitat, creació de fitxer
clandestí i creació de docu-
ment inveraç. La defensa en
demanava l’absolució.
Fiscalia
recorrerà la
sentència
contra Cabot
Redacció
andorra la vella
El president del Tribunal de
Corts, Josep Maria Pijuan, va
sol·licitar ahir el trasllat a la seu
de la Justícia del sumari del cas
BPA, que es troba a la sala d’ac-
tes de Prada Casadet. El motiu
és que encara no se sap quan
s’iniciarà de nou la vista judi-
cial, ja que es preveu l’entrada
de l’incident de nul·litat per
part d’algunes de les defenses
dels processats contra l’aute
dictat per Pijuan, que decideix
mantenir com a parts dins del
judici el Govern i els actors ci-
vils. Aquest trasllat també pot
deixar preveure la negativa que
Corts donarà a aquest incident
i la posterior presentació del
recurs al Tribunal Constitucio-
nal, que serà el que farà ajornar
uns mesos aquest judici, i més
encara si s’accepta el recurs.
La previsió és que avui en un
furgó, i en unes dues hores, els
230.000 folis distribuïts en di-
verses caixes es traslladin a un
espai del Tribunal de Corts.
Amb el trasllat del sumari,
“no haurem de mantenir vigi-
lada la sala ni tenir en funcio-
nament el circuït de càmeres
de vigilància”, va comentar el
president del Consell Superior
de la Justícia, Enric Casadevall.
Pel fet de traslladar el sumari
de la sala d’actes de Prada Ca-
sadet, el CSJ s’estalviarà uns
7.000 euros mensuals, si es té
en compte que pagava un vigi-
lant privat les 24 hores del dia,
la línia tècnica de les càmeres i
els costos de neteja.
Casadevall va manifestar
que mentre no se celebri el ju-
dici del cas BPA, la sala de Pra-
da Casadet es podrà utilitzar
per les diferents formacions
que es tenen programades per
a aquest 2018.
Precisament, aquesta set-
mana s’han iniciat els cursos
sobre la reforma del codi de
procediment civil basats en
l’oralitat, i Casadevall va con-
firmar que hi ha formació es-
pecífica per a batlles i magis-
trats que s’ha ofertat al Col·legi
d’Advocats, i a la qual els lle-
trats que ho vulguin hi podran
accedir, havent-la pagat prèvi-
ament.
Pijuan ordena el trasllat del sumari
del ‘cas BPA’ al Tribunal de Corts
El CSJ s’estalviarà a partir d’avui la vigilància i la gravació de les càmeres de seguretat diàries
Justícia
Avui es preveu el trasllat dels 230.000 folis que ocupa la instrucció del ‘cas BPA’.
JonaThan gil
P.G.
andorra la vella
Vols viatjar a Irlanda
per aprendre anglès?
Vine a la reunió diumenge 25 de febrer
a l’hotel Eurostars Andorra Centre
a les 18.00h.
Agrairem que confirmis la teva assistència a
info@learn-away.com
www.learn-away.com
Nens a partir de 8 anys i adults
with
Nens a partir de 8 anys i adults
DA repassa la línia de treball de
Govern, comuns i Consell General
Partits
Un moment de la reunió de l’executiva de Demòcrates per Andorra d’ahir.
JonaThan gil
Redacció
andorra la vella
l’executiva tramet el
suport a descarrega
per a la reforma de
la funció pública

9. publicitat 9Dijous, 8 De febrer Del 2018
HORARI: De dimarts a dissabte: de 9h a 2h del dematí
Diumenge: De 9h a 23h (dilluns tancat tot el dia)
Carrer Prat de la Creu, local B7, Galeries les Llums, 29-39 AD500 Andorra la Vella
Tel. : 759 505 o 850 999 Mail: sohochic@abador.net - www.sohochicandorra.com
Restaurant, Bar de tapes,
SOHO CHIC ANDORRA
21 TAPES
21 CERVESES
21 CÒCTELS
21 GELATS
21 SIROPS
21 CAFÈS
21 TES
29€
Aperitiu
Entrant
Plat
Postres
i Cava
SANT VALENTÍ
Sota reserva
NOU CONCEPTE
Pastisseria, Saló de te i cocteleria

10. ANDORRA10 Dijous, 8 De febrer Del 2018
Perdre la por a la robòtica i
mentalitzar els mestres i futurs
mestres que és una competèn-
cia senzilla i molt educativa
per a l’alumnat gràcies a la seva
transversalitat. Aquest és el
principal missatge que va trans-
metre Florenci Pla, professor de
la Universitat d’Andorra (UdA),
durant la conferència que va
oferir ahir a la tarda sota el tí-
tol Steam i pensament computa-
cional: nous reptes per a l’escola
del segle XXI, al centre cultural
la Llacuna d’Andorra la Vella.
La xerrada estava dirigida es-
pecialment a professors, futurs
professors i pares d’alumnes, i
hi van assistir una quinzena de
persones.
Pla va destacar que la part
bona de la robòtica és que es
tracta d’un joc i que, alhora, és
molt transversal, ja que es tre-
ballen moltes matèries al ma-
teix temps: ciències, matemàti-
ques, tecnologia. I com que els
infants d’avui viuran en un món
robotitzat, s’ha de procurar que
ho coneguin des de ben petits.
Pla també va reconèixer que cal
formació, però va dir que “és un
món en què és fàcil entrar”. El
que cal és sortir de la zona de
confort, va insistir. A més, uns
anys enrere era impossible per
a les escoles implicar-se en un
projecte de robòtica perquè s’hi
havien de destinar molts di-
ners, però amb les eines d’avui
és més fàcil.
Una de les escoles que ja in-
corpora la robòtica com a matè-
ria curricular des del curs pas-
sat és la Mossèn Albert Vives de
la Seu d’Urgell. La coordinado-
ra del projecte de robòtica del
centre, Mireia Alba, també va
participar a la conferència or-
ganitzada per l’UdA, com a pro-
fessora col·laboradora de la uni-
versitat. Alba va explicar que a
l’escola on treballa la robòtica ja
està implementada a tots els ni-
vells, des dels 3 fins als 12 anys,
i que aquest curs 2017-2018
ha estat el de la consolidació.
La professora va assegurar que
l’experiència que tenen fins ara
és “excel·lent”, que és una eina
“molt potent”, i que no podia
aportar res de negatiu.
La robòtica ja està incorpora-
da com a matèria en el bàtxelor
en ciències de l’educació de la
Universitat d’Andorra, de ma-
nera que els futurs mestres que
estudien a l’UdA surten amb
la competència del pensament
computacional. La conferència
va finalitzar, precisament, amb
una mostra d’experiències de
robòtica educativa que van dur
a terme estudiants de l’assigna-
tura de pensament computacio-
nal de l’UdA.
La direcció del SAAS va avan-
çar ahir a la comissió especial
del servei d’Urgències que la
plantilla d’aquesta àrea estarà
completa al juny. De fet, ahir
va començar un nou metge al
servei; aquest mes s’hi incor-
porarà un altre facultatiu; al
març se’n preveuen tres més;
i a l’abril i al juny els que fal-
tin fins a completar el nombre
previst de 26. Actualment són
18. Amb tot, els representants
d’aquesta comissió van traslla-
dar a la direcció la voluntat de
fer altres feines que no siguin
assistencials, com ara la for-
mació: “Es tracta del reciclatge
del professional, que també és
necessari i que, amb la manca
de personal, no es podia fer”,
va explicar Marcos Gutiérrez,
portaveu de la comissió.
Va ser el director assisten-
cial, Joan Martínez Benazet,
present ahir a la comissió, qui
va informar de les contracta-
cions ja assegurades. “Sembla
que el Govern ha tingut un
canvi d’actitud i que, per part
de la direcció, també s’ha fet
una recerca més àmplia en dis-
tància dels professionals”, va
dir Gutiérrez. Tot i no posar-se
cap objectiu concret, segons el
portaveu de la comissió espe-
cial d’Urgències, amb l’incre-
ment de facultatius, s’espera
que el temps d’espera a Urgèn-
cies baixi i que hi hagi un salt
qualitatiu en el servei.
A partir de juny, amb la
plantilla al complet, s’inten-
tarà fer una planificació de les
diferents formacions que hau-
ran de rebre els facultatius, la
majoria de les quals s’imparti-
ran a l’estranger. A més de la
formació específica, els dife-
rents professionals d’Urgènci-
es disposaran també de temps
per a la recerca, és a dir, per a
la publicació de casos i articles
especialitzats.
Gutiérrez va explicar que la
reunió celebrada ahir, la sego-
na d’aquesta comissió, va aca-
bar amb bones sensacions, no
només perquè ja es veu con-
cretada la plantilla completa,
sinó perquè “la direcció es va
mostrar oberta al reclam que
els professionals fem d’un can-
vi de rumb, d’estructura i de
funcionament del servei”, va
dir. Aquest canvi d’estructura
respon a molts ítems, uin dels
quals és ampliar el nombre de
professionals dins del servei
“perquè no hi hagi duplicitat
de feines”, va dir. En aquest
sentit, els professionals re-
clamen més recursos en els
torns perquè, en molts casos,
a l’assistència a un pacient a
l’hospital se li suma la sortida
en ambulància per atendre un
altre pacient, i tot ho ha de fer
el mateix professional.
Un altre factor serà el re-
plantejament de la coordina-
ció. Els mateixos facultatius
es van queixar que l’actual cap
d’Urgències, Josep Gómez, no
havia sabut integrar bé l’equip
de professionals. El que es vol
buscar (sense haver-se pro-
nunciat, ara per ara, cap movi-
ment o canvi en els càrrecs) és
una reestructuració que canviï
la mentalitat, i perquè els pro-
fessionals del servei tinguin un
cert feeling amb la coordinació,
va dir Gutiérrez.
La comissió ha acordat reu-
nir-se d’aquí a tres setmanes,
quan es presentaran vàries pro-
postes per als diferents grups
de professionals. S’han creat
grups de treball de metges, in-
fermeres i auxiliars, i també de
tècnics sanitaris, perquè cadas-
cun d’aquests nivells professio-
nals faci les aportacions que
considerin per millorar l’es-
tructura i el funcionament del
servei. Des d’aquesta comissió
es posaran totes les propostes
damunt la taula i s’estudiaran.
Ara per ara, des de la comis-
sió es mostren satisfets perquè
“el més urgent és completar la
plantilla i sembla que tot va pel
bon camí”. La reestructuració
i la formació seran qüestions
posteriors.
Salut
P.G.
andorra la vella
La direcció del SAAS està oberta a canviar l’estructura i model del servei d’Urgències.
jonathan gil
Marcos Gutiérrez
el reciclatge és
necessari i amb la
manca de personal
no es podia fer
la reestructuració
buscarà una
coordinació amb
‘feeling’
Un expert afirma que l’escola
ha de perdre la por a la robòtica
Universitat d’andorra
Agències
andorra la vella
La plantilla d’Urgències estarà
completa al juny, assegura el SAAS
Els professionals podran accedir a la formació i la direcció es compromet a una reestructuració
La conferència del professor Florenci Pla va tenir lloc al centre cultural La Llacuna.
agèncieS

11. ANDORRA 11Dijous, 8 De febrer Del 2018
L’ECONOMIA CIRCULAR
I EL FINANÇAMENT VERD:
EL FUTUR D’EUROPA
CONFERÈNCIA
A càrrec de Daniel Calleja, director general de Medi Ambient de la Comissió Europea.
Data: 8 de febrer de 2018
Hora: 19.30 h
Lloc: Edifici Crèdit Centre · 3a planta · Av. Meritxell, 80 · Andorra la Vella
Confirmació d’assistència: 88 88 88
, director general de Medi Ambient de la Comissió Europea.
Tributs
El Govern, a través d’un edic-
te publicat ahir al Butlletí
Oficial del Principat d’Andor-
ra (BOPA), ha comunicat a
diverses persones físiques
i jurídiques sobre l’acord
d’embargament per incom-
pliment de la Llei de bases de
l’ordenament tributari.
Aquestes persones, 139
concretament, han comès
infraccions relacionades amb
defraudació, amb contraban,
amb exportació sense decla-
ració o infraccions considera-
des molt greus i simples, con-
templades dins l’article 107
de l’esmentada llei. L’executiu
els ho ha intentat comunicar
personalment sense èxit.
La suma total de la quantia
embargada ascendeix fins a
1.090.318 euros. Hi ha in-
fraccions per valor de més de
186.000 euros i de 167.700
euros, mentre que les més
baixes són de 181,90 euros.
Segons s’informa a l’edic-
te, signat per Albert Hino-
josa, director general del
departament de Tributs i
de Fronteres, contra aquest
acord les persones afecta-
des poden presentar recurs
davant la Comissió Tècnica
Tributària durant el proper
mes, tot i que es recorda que
la interposició d’un recurs
per via administrativa “no
suposa la suspensió de l’exe-
cució de l’acte impugnat”. Si
l’administració no respon a
aquest recurs en el termini
de dos mesos des de la data
de la presentació, es consi-
derarà que el recurs s’ha de-
sestimat.
Embargament
de béns per
valor de més
d’un milió
Agències
andorra la vella
La proposta presentada per
Saetde, en el marc del concurs
públic obert pel Comú d’Ordi-
no perquè entri capital privat
a l’accionariat de l’estació d’Or-
dino-Arcalís, “compleix tots
els criteris de puntuació” i les
“condicions essencials del plec
de bases al 100%”. Així ho va
assegurar ahir després de la ses-
sió de consell de comú el cònsol
major d’Ordino, Josep Àngel
Mortés, que va afegir, però, que
l’empresa liderada per Joan Vi-
ladomat ha incorporat una sèrie
de “matisos” a la proposta inici-
al, que la corporació sotmetrà
ara a exposició pública. Així, es
donen tretze dies hàbils per si
algun interessat vol “analitzar
aquests matisos” o presentar
una nova proposta, va informar
el cònsol.
Pel que fa a les condicions
essencials que Saetde compleix
amb la seva oferta, són les que
el Comú considera innegoci-
ables, com l’aportació inicial
de tres milions d’euros, que el
privat passi a tenir el 74% de
les accions, la concessió per a
50 anys o que se segueixi el que
dicta el pla director de l’estació.
Saetde també ha pogut demos-
trar la seva “solvència tècnica”.
I pel que fa al que ha afegit Sa-
etde, està relacionat amb as-
pectes tècnics de la concessió i
“matisar de quina manera es fa-
ria el rescat” en cas que el Comú
volgués rescatar la societat de
Secnoa. També proposen que el
nou telecabina de la Coma pas-
si a assumir entre 1.400 i 1.600
persones per hora i no 1.600
(la proposta inicial), per reduir
el cost del telecabina i destinar
aquests diners per a inversi-
ons en restauració de cara a la
propera temporada, va explicar
Mortés. Saetde també demana
que l’ús de la marca Arcalís no
sigui del Comú ordinenc, sinó
de Secnoa.
Amb tot, i si expiren aquests
tretze dies hàbils sense cap al-
legació, Mortés confia signar
el contracte amb Saetde aquest
mateix mes de març perquè pu-
gui començar a treballar amb la
vista posada a la propera tem-
porada. El cònsol va reiterar que
la idea és que no canviï res amb
Vallnord ni amb els treballadors
d’Arcalís. Sí que hi hauria siner-
gies amb treballadors de Saetde,
però “sense acomiadaments” a
l’estació ordinenca, va garantir.
Mortés va reiterar que aquest
acord és beneficiós pel país i es-
pecialment pels ordinencs, ja
que ara el Comú tindrà més ca-
pital per invertir a la parròquia.
Qui no presentarà al-
legacions a la proposta de Sa-
etde serà Mountain Peak De-
velopments, empresa amb què
havia negociat l’oposició liberal.
La consellera de la minoria,
Sandra Tudó, va informar que
l’empresa no té interès amb la
fórmula escollida pel Comú per
modificar la societat de Secnoa.
De fet, l’oposició va donar en
tot moment, durant la sessió
del consell de comú, el suport
a la majoria per tirar endavant
tot el procés perquè Secnoa pas-
si a tenir majoria d’una empresa
privada.
Mortés manté que Saetde “compleix
les condicions essencials” del plec
L’empresa liderada per Joan Viladomat ha incorporat una sèrie de matisos que estudiarà el Comú
ordino
Un moment del consell de comú fet ahir al migdia a Ordino.
agències
Agències
ordino
Josep Àngel Mortés
compleix tots els
criteris de puntuació
i les condicions
essencials del plec
Hi haurà sinergies
amb treballadors de
saetde, però sense
acomiadaments

12. ANDORRA12 Dijous, 8 De febrer Del 2018
Els grups de l’oposició al Comú
d’Encamp han denunciat que
l’equip demòcrata els ha dene·
gat la utilització de les instal·
lacions de la Casa Comuna per
celebrar·hi una roda de premsa
conjunta. L’argument que ha do·
nat el cònsol major, Jordi Torres,
per no cedir cap espai ha estat
que se’n faria un ús polític. Fi·
nalment, la compareixença, que
estava prevista per a avui, s’hau·
rà de fer a la porta de l’edifici co·
munal.
El conseller socialdemòcrata
a la corporació encampadana
Joan Sans va explicar que el PS+I
i LdA+I van presentar una sol·
licitud per escrit al departament
de Comunicació per fer una
compareixença conjunta a la sala
de premsa del Comú. En aquesta
comunicació es demanava que,
en el cas que no fos possible dis·
posar d’aquest espai, se’n facili·
tés algun altre. La resposta a la
petició la va donar el mateix còn·
sol major de paraula. La minoria
es va adreçar després per escrit
a secretaria general i va dema·
nar una resposta també escrita
tenint en compte que era la via
per la qual havia presentat la sol·
licitud. Veient que no hi havia
cap resposta, ahir a la tarda es va
contactar secretaria general, que
va confirmar que no rebrien cap
comunicació per escrit.
Sans considera que aques·
ta decisió de la majoria és un
menyspreu vers l’oposició. En
aquest sentit va remarcar que el
fet que només tingui dret a uti·
litzar les instal·lacions comunals
l’equip de govern és “al límit de
l’autoritarisme”. Així, va denun·
ciar que el cònsol major “pensa
que el seu despatx ubicat a la cin·
quenaplantaarribafinsalasete·
na i fins a baix als aparcaments”.
A més, va indicar que ells també
són consellers comunals i que la
situació que s’ha viscut només la
sap definir com “un insult molt
greu cap a la institució”.
També el conseller de LdA+I,
Jordi Troguet, troba “vergo·
nyós” que la majoria hagi dene·
gat la utilització d’una sala del
Comú. A més, va exposar que ja
es va començar el mandat amb
una discriminació amb el sou.
Una situació que ara torna per·
que hi ha “enfrontament” i “no
vol que diguem que no estem
d’acord amb una cosa que ha
fet malament”. Així, va apun·
tar que Torres el que no vol és
que parlin de l’adjudicació di·
recta a Intueri Consulting per
redactar el pla director per a la
dinamització econòmica de la
parròquia, ja que “s’ha saltat la
llei”. Troguet va remarcar que la
“Casa Comuna no és del cònsol,
sinó dels consellers i del poble”,
i considera que la denegació de
la sala és una “manca de respec·
te”. Al mateix temps, va recor·
dar que com a representants del
poble tenen l’obligació de fer un
seguiment dels temes que afec·
ten el Comú i va insistir que els
quatre membres de l’oposició
representen més del 50% de la
població.
Des de la majoria es va enviar
ahir al vespre un comunicat en
què es defensava que la petició
de l’oposició no es correspon
amb l’ús que tradicionalment
s’ha donat a l’espai sol·licitat,
reservat per acollir actes i pre·
sentacions “de perfil i contin·
gut institucionals”, mentre que
“l’acció plantejada està directa·
ment vinculada a la política de
partit”. Així mateix, remarquen
que els grups polítics disposen
d’espais de treball que poden
utilitzar per a qualsevol neces·
sitat, incloent·hi la celebració
de rodes de premsa. A l’últim,
indiquen que caldrà regular els
usos de la sala de premsa “de
forma consensuada”.
Torres denega a l’oposició fer una
roda de premsa a Casa Comuna
La minoria explica que l’argument que ha donat és que se’n vol fer un ús polític
Encamp
Els consellers del PS i LdA hauran de fer la roda de premsa a la porta del Comú.
JONATHAN GIL
M.S.C.
ANdOrrA LA vELLA
Ornitho.ad, el web sobre obser·
vacions de biodiversitat a An·
dorradelCentred’Estudisdela
Neu i de la Muntanya (Cenma)
de l’Institut d’Estudis Andor·
rans, va incrementar durant el
2017 un 14% el nombre d’ob·
servacions respecte de l’any
anterior. Des del Cenma es fa
una valoració positiva del fun·
cionament i l’acollida que està
tenint l’aplicació ja que, a part
d’augmentar lleugerament el
nombre d’observacions, tam·
bé van créixer al voltant d’un
20% la xifra d’usuaris, fet que
mostra “la consolidació i crei·
xement del portal”. No obs·
tant, consideren que encara
cal donar·li un impuls perquè
sigui més coneguda tant en·
tre la ciutadania del país com
entre els visitants. El portal ja
aglutina un total de 7.000 ob·
servacions.
De fet, des del Cenma recor·
den que aquest portal es basa
en la participació ciutadana
perquè hi hagi intercanvi d’in·
formació sobre observacions
de fauna en l’àmbit andorrà,
com per exemple ocells, ma·
mífers, amfibis, rèptils o pa·
pallones. A més, enguany s’ha
incorporat el grup de les orqu·
ídies amb l’esperança que en
el futur desperti “l’interès de
molts botànics”. Cal destacar
que els ocells i les papallones
diürnes concentren el major
volum d’observacions, amb
un 55% i un 41%, respectiva·
ment.
Actualment, deu països
europeus disposen de portals
Ornitho coordinats entre si
per treballar conjuntament en
les línies estratègiques de fun·
cionament d’aquesta eina i les
aplicacions que se’n deriven.
Un exemple de productes de·
rivats d’Ornitho és l’aplicació
per a mòbils NaturaList, que
facilita la consulta i introduc·
ció de dades.
Els usuaris del portal web
d’observacions de la natura
‘Ornitho’ creixen un 20%
Medi ambient
Una imatge del portal web d’‘ornitho.ad’.
CENMA
Agències
ANdOrrA LA vELLA
Un 55% de les
d’observacions són
d’ocells; i un 41%,
de papallones
Andorra participa per primera
vegada a la fira Reisen d’Ham·
burg que se celebra des d’ahir i
fins a l’11 de febrer. Es tracta del
certamen més important sobre
turisme del nord d’Alemanya.
Coincidint amb aquesta mostra,
també s’hi celebra una fira es·
pecialitzada en ciclisme, la Rad
Hamburg.
Andorra Turisme pren part
a la Reisen d’Hamburg jun·
tament amb sis agències re·
ceptives i empreses hoteleres
andorranes, amb l’objectiu de
donar a conèixer la destinació
del Principat al mercat ale·
many. Concretament, s’insis·
teix en la promoció de l’àmplia
oferta que gira entorn de la
natura i el turisme actiu, així
com el termalisme, la gastro·
nomia i les compres. En aquest
sentit, amb la participació en
aquesta fira Andorra vol refor·
çar el posicionament estratègic
respecte del mercat alemany
amb la voluntat d’aprofundir i
posicionar el Principat com a
destí de vacances per a un país
amb més de 80 milions d’habi·
tants.
Del 9 a l’11 de febrer, Ski An·
dorra i Andorra Turisme parti·
ciparan al Saló del turisme Ma·
hana de Tolosa per difondre les
ofertes de les estacions d’esquí.
Andorra es promociona
a la fira Reisen d’Hamburg
Turisme
Redacció
ANdOrrA LA vELLA
L’estand promocional d’Andorra Turisme a la fira d’Hamburg.
ANdOrrA TUrIsME

13. ANDORRA 13Dijous, 8 De febrer Del 2018
El projecte de MoraBanc per
recaptar diners per a entitats
solidàries del país, Targeta So-
lidària, ha aconseguit recollir,
en l’edició d’enguany, un total
de 141.132 euros. Malgrat que
la xifra assolida en l’edició del
2017 va ser lleugerament infe-
rior a la que es va aconseguir el
2016 (més de 153.000 euros),
la directora general adjunta
de Negoci Andorra de Mora-
Banc, Gisela Villagordo, es va
mostrar molt satisfeta de “la
col·laboració entre els nostres
clients i l’entitat bancària per-
què ambdós estem invertint en
solidaritat i això és molt satis-
factori”. De fet, en referència
a la disminució de la xifra re-
captada, Villagordo va apuntar
que “estem en èpoques difícils
i la gent ha de fer els números
a casa, però està bé que hi hagi
solidaritat, malgrat això”.
Els diners recollits amb la
Targeta Solidària es van repar-
tir entre les disset ONG parti-
cipants, a través d’un xec, ahir
a la tarda. A l’acte de lliurament
hi van participar totes les en-
titats per recollir els diners:
Infants del Món, La Gaverne-
ra, Unicef, Càritas Andorra,
AINA, Intermón Oxfam, l’Es-
cola Especialitzada Nostra Se-
nyora de Meritxell, IBO-Àfrica,
Mans Unides, Fundació Clara
Rabassa, Cooperand, Bomosa,
Carisma, Hi Arribarem, Funda-
ció Privada Tutelar, Associació
Marc GG i Associació de Dones
d’Andorra. L’entitat que va re-
bre una aportació més elevada
va ser l’Escola de Meritxell, amb
més de 15.000 euros, seguida
de ben a prop per Unicef. L’As-
sociació de Dones i Intermón
són les dues entitats que en van
rebre menys, amb 3.800 euros i
3.100 euros, respectivament.
Des del començament del
projecte, l’any 2010, la inici-
ativa ha aconseguit recaptar
842.571 euros. Els donatius de
la Targeta Solidària els fan els
clients del banc a través de do-
natius o arrodoniments de les
compres. Per cada compra efec-
tuada amb la targeta, s’aporten
els cèntims que manquen fins
a arrodonir l’import al dècim o
a l’euro superior. El banc dobla
les seves aportacions i els arro-
doniments.
La Targeta Solidària reparteix
141.132 euros entre 17 entitats
Des de l’any 2010, la iniciativa de MoraBanc ha recaptat 842.000 euros
Associacions
Alguns representants de les associacions en el lliurament dels xecs, ahir.
jonAthAn gil
Agències
AndorrA lA vellA
Accident
Un accident entre un turisme
Fiat Panda amb matrícula an-
dorrana i un turisme Audi A3
amb matrícula espanyola es va
produir ahir al migdia a l’avin-
guda Tarragona, concretament
a la rotonda Josep Escaler d’An-
dorra la Vella.
Segons va informar el cos
de policia, inicialment la con-
ductora de l’Audi, una dona no
resident de 57 anys, va resultar
ferida lleu.
Xoc a l’avinguda
Tarragona

14. ANDORRA14 Dijous, 8 De febrer Del 2018
Sant Julià de Lòria va donar
ahir el tret de sortida a la pro-
gramació del Carnaval 2018,
que s’allargarà fins al dijous, 15
de febrer.
A banda de celebrar el Car-
nestoltes i parodiar diferents
personalitats, “mantenim viva
la tradició d’uns personatges
que van sorgir, alguns d’ells, ja
fa 30 anys”, va explicar la cap
de Cultura del Comú lauredià,
Elisenda Palomares, en la pre-
sentació de les activitats. Es
tracta de quatre grups: porrers
(format per infants menors de
10 anys i adults), ninotaires
(format per nens i nenes de 10
a 12 anys), dimonis (aplega in-
fants de 13 a 15 anys) i bruixots
(joves a partir de 16 anys).
Les activitats, que van co-
mençar ahir, continuaran di-
vendres, quan se celebrarà la
cercavila amb les escoles pels
carrers de la parròquia, acom-
panyats de la xaranga Diga’ls-hi
Inquiets i fi de festa a la plaça
de la Germandat. El 10 de fe-
brer a les cinc de la tarda es
durà a terme la gimcana infan-
til i juvenil a la plaça de la Ger-
mandat. Tot seguit hi haurà el
tradicional pregó d’obertura i
penjada del Carnestoltes. Diu-
menge és el gran dia, amb la
gran rua i el concurs de carros-
ses i comparses, que començarà
a dos quarts de set de la tarda.
Dilluns a les quatre de la tarda
es farà el concurs de botifarra.
Una hora més tard, a la plaça de
la Germandat, hi haurà l’espec-
tacle d’animació infantil Quina
ballaruca, amb la companyia
La Cremallera. I, finalment, a
les set, despenjada, testament
i cremada del Carnestoltes per
cloure.
Sant Julià reviu els personatges
tradicionals al Carnaval
Se celebraran tallers, cercaviles, rues i penjada i despenjada del Carnestoltes
Carnestoltes
La responsable de la biblioteca, Elisabeth Gil, i la cap de Cultura, Elisenda Palomares.
agènCies
Agències
andorra la vella
Les obres del carrer de la Plana,
a l’entrada de l’Escola Andorra-
na de Santa Coloma, comença-
ran dimarts que ve, 13 de fe-
brer, segons informa el Comú
d’Andorra la Vella. La reforma,
en la qual el Comú inverteix
813.000 euros, consistirà a
embellir i remodelar el carrer
amb la construcció de voravies,
així com a millorar i fer més se-
gura l’accessibilitat per als es-
colars. També s’hi farà tota la
separativa d’aigües, canalitza-
cions i instal·lació del cablejat
de FEDA i STA.
Els treballs implicaran can-
vis en la circulació de la zona,
que s’anirà adaptant en funció
de l’evolució de l’obra. A partir
del mateix dia 13, el trànsit ro-
dat pel carrer de la Plana que-
darà tallat fins a nou avís, i els
vehicles que vagin en direcció
a l’Escola Andorrana des de la
rotonda del Bon Racó hauran
de circular obligatòriament pel
carrer Prat Salit i desembocar a
l’avinguda d’Enclar (en aquest
punt únicament és possible el
gir a la dreta). Alhora, s’ha ha-
bilitat un accés als veïns i els
clients de les empreses del car-
rer afectat.
CIRCUÏT ALTERNATIU
Els conductors que es dirigeixin
al col·legi Janer hauran de fer el
circuit alternatiu per l’avinguda
Salou, el carrer Verge del Remei
i l’avinguda d’Enclar. Tanma-
teix, malgrat que les obres de
reforma tinguin una durada
prevista de nou mesos, el més
probable és que el trànsit al car-
rer Prat Salit es pugui reobrir
abans de la finalització de l’obra.
Per facilitar al màxim la circula-
ció de Santa Coloma, el Comú
reforçarà la presència d’agents
de circulació en tota l’àrea afec-
tada pels treballs.
El projecte també suposarà
una limitació de l’àrea d’esta-
cionament de la zona. Per pal-
liar-ho i dotar alhora de més
aparcament aquesta part de la
parròquia, el Comú ja ha llo-
gat un terreny prop del centre
educatiu on ha habilitat el nou
pàrquing de la Serradora, amb
capacitat per a 72 vehicles.
Mentre durin les obres del car-
rer de la Plana, els usuaris gau-
diran d’una hora gratuïta d’esta-
cionament en aquest nou espai.
Canvis en la circulació a
la capital per les obres al
carrer de la Plana
andorra la vella
Imatge del carrer de la Plana d’Andorra la Vella
jonathan gil
Redacció
andorra la vella
Sant Silvestre
per a Càritas
el Comú de sant julià ha
destinat un any més part
de la recaptació de la
Cursa de sant silvestre
a finalitats solidàries.
ahir al matí, el conseller
d’esports, Pere Pràxedes,
va lliurar a representants de
Càritas Parroquial un xec de
1250,50€. Lliurarà el mateix
import a La Marató de TV3.
Comú de sant julià de lòria
solidaritat

15. ANDORRA 15Dijous, 8 De febrer Del 2018
andorratelecom.ad
9è SALÓ DEL
VIDEOJOC
I INTERNET
del 16 al 18 de febrer de 2018
Prat del Roure, Museu World Champions,
Illa Carlemany i Cinemes Illa, des de les 11 fins les 21 h
Informa’t de les novetats i tornejos a la web:
www.salodelvideojoc.com
Col·laboren:
Fes de la teva passió, la teva professió
Informa’t de les conferències i inscriu-te als tallers a:
www.salodelvideojoc.com
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
SVJ_bondia.pdf 1 1/2/18 10:43
La recaptació obtinguda en la
liquidació dels Encants durant
la setmana passada, del 29 de
gener al 2 de febrer, va ser de
4.255,25 euros. Aquests diners,
segons la directora del Comitè
d’Andorra per l’Unicef, Marta
Alberch, compten per a l’exerci-
ci del 2018. L’any passat es van
recaptar 62.000 euros en les
diverses modalitats d’Encants,
tradicionals i vintage. Totes
aquestes donacions es destinen
al projecte que Unicef té a la Re-
pública del Congo per millorar
l’accés als serveis bàsics de les
poblacions autòctones. Els pro-
ductes sobrants encara d’aques-
ta liquidació es donaran a diver-
ses entitats: la roba, a Càritas;
els mobles grans, a Carisma; i
el material petit de decoració a
la botiga Inner Wheels de l’Illa,
que organitzarà un minimercat
solidari més endavant.
De cara al 2018, es man-
tindran les edicions d’estiu i
hivern, al maig i al novembre,
amb dates definitives per con-
firmar properament, dels En-
cants Vintage (mercat solidari
de dos dies amb roba i comple-
ments de primeres marques a
preus low cost), i es començarà a
treballar en la renovació del for-
mat dels Encants tradicionals.
Segons Marta, els Encants tra-
dicionals s’estan replantejant
perquè “no funcionen tan bé
com al principi”. Alberch asse-
nyala que “actualment ja hi ha
més botigues de segona mà a
Andorra, solidàries i no solidà-
ries, més botigues outlet i també
venda directa entre particulars
a través d’aplicacions mòbils,
i això afecta directament els
nostres Encants”. Ara, ha con-
tinuat, “faran un brainstorming”
per veure de quina manera els
poden renovar.
La darrera liquidació dels Encants
aporta 4.255 euros per a Unicef
L’any passat es van recaptar 62.000 euros en les edicions d’estiu i d’hivern
Entitats
Les aportacions als Encants es destinen a un projecte a la República del Congo.
jonathan gil
Redacció
andorra la vElla
El Comú d’Andorra la Vella
va obrir ahir el termini per
presentar candidatura a una
de les 49 places d’informa-
dor turístic per als mesos de
juliol i agost. Segons informa
la corporació, els llocs de tre-
ball estan adreçats als joves
residents a la parròquia que
vulguin donar-la a conèixer
als turistes i atendre les seves
necessitats.
Entre les gairebé cinquan-
ta places d’eventuals disponi-
bles, 14 més que l’any passat,
n’hi ha de diferent tipologia.
36 són per exercir d’informa-
dors de carrer i l’edat exigida
per participar al concurs és
dels 16 als 20 anys (cal que
s’hagin complert els 16 anys
abans de la data d’inici de la
contractació). També hi ha
un parell de places de res-
ponsables de grup, adreçades
a joves d’entre 20 i 30 anys
(s’han d’haver complert els
20 anys abans de la data d’ini-
ci de la contractació); 10 més
d’informadors-guies turístics
per a les oficines de turisme
de la parròquia i una més per
fer d’informador-guia turístic
de muntanya (en aquests dar-
rers dos casos l’edat dels sol-
licitants ha d’oscil·lar entre els
18 i els 30 anys i, també, s’ha
d’acreditar haver complert la
majoria d’edat abans de l’inici
de la contractació).
Les sol·licituds s’han
d’adreçar al departament de
Recursos Humans del Comú
abans de l’1 de març a les tres
de la tarda. Tota la informació
relativa als edictes està dispo-
nible a www.andorralavella.ad.
La figura de l’informador
turístic es va recuperar l’estiu
passat després d’anys sense
convocar places per als joves,
amb el doble objectiu de do-
nar-los una primera oportuni-
tat de feina, i d’oferir un cop
de mà als visitants d’Andorra
la Vella.
S’obre el termini per
sol·licitar una de les 49
places d’informador turístic
Redacció
andorra la vElla
andorra la vella

16. 16 Dijous, 8 De febrer Del 2018
Pirineus
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Els bombers van evacuar ahir
amb helicòpter set persones
que havien quedat atrapades a
la casa rural La Pegatera, a Coll
de Nargó (Alt Urgell), a causa
del darrer episodi de neu. Els
bombers van rebre dimarts
a les dues del migdia un avís
sobre la situació d’aquestes
persones i ahir al matí, al vol-
tant de les onze, van ser eva-
cuades un cop millorades les
condicions meteorològiques, i
se’ls va traslladar fins als seus
vehicles, que es trobaven a un
quilòmetre de la casa. Una
màquina llevaneu els va nete-
jar el camí per sortir en cotxe.
Evacuen set persones
atrapades pel temporal
Coll de Nargó
Agències
Coll de Nargó
Endesa va continuar ahir les
tasques d’inspecció de les líni-
es elèctriques que han quedat
malmeses arran de la nevada de
dilluns. Tres aeronaus les duen
a terme. En un, s’hi ha despla-
çat el tècnic gestor de la com-
panyia a l’Alt Urgell, Joaquim
Roca. Les dificultats d’accés a
aquests punts per via terrestre
on, arran del temporal, s’hi han
arribat a mobilitzar un cente-
nar d’operaris, fan que sigui
l’única manera d’avaluar-ne els
danys. Part de les estructures
de diverses torres s’ha trencat,
i fins i tot alguna ha caigut,
així com part del cablejat. Per
aquest motiu, tretze genera-
dors dels 35 que s’hi han col-
locat des de dilluns funcionen a
ple rendiment i ja donen servei
pràcticament a la totalitat dels
clients que s’havien quedat
sense subministrament.
Restablert el subministrament
elèctric als afectats per la neu
alt Urgell
Agències
moNtferrer i Castellbò
formació
Diversos alumnes de l’Esco-
la Municipal de Música de la
Seu van participar diumenge
a la Trobada Fiddle, un es-
pectacular concert de corda
fregada amb més de 1.200
músics i dirigit per Ori-
ol Saña que va tenir lloc al
MNAC de Barcelona. Aquest
assaig-concert multitudi-
nari d’estudiants d’instru-
ments de corda fregada
estava organitzat per l’Asso-
ciació Catalana d’Escoles de
Música (ACEM), i s’engloba
dins d’un programa d’acti-
vitats per celebrar-ne el 25è
aniversari. D’entre els nou
concerts que es faran per
commemorar l’efemèride, la
Seu d’Urgell acollirà el 25 de
març a la sala Sant Domènec
el concert de l’ACEM Jazz
Ensemble. Al concert, diri-
git per Sergi Vergés, hi pren-
dran part els 40 alumnes de
jazz més destacats, d’entre
13 i 18 anys, procedents de
20 escoles de música, i 300
ballarins, de 15 escoles de
dansa.
L’Escola
Municipal de
Música, a la
Trobada Fiddle
Redacció
la seU d’Urgell
La Junta de Govern de l’Ajunta-
ment de la Seu d’Urgell va apro-
var dilluns el projecte d’urbanit-
zació de la plaça de l’Arbre del
poble de Castellciutat. A partir
d’ara, el projecte queda a expo-
sició pública durant 30 dies per-
què s’hi puguin fer al·legacions.
L’alcalde ressalta que, amb
aquest projecte, “es pretén crear
una plaça nova, feta amb mate-
rials nobles, com la pedra i l’acer
corten, amb què es vol conjugar
de la millor manera possible els
usos que hi ha en aquest indret:
el pas de vehicles i l’espai per als
vianants i les activitats de po-
ble”. “És un projecte ambiciós,
que cuida els detalls i que creiem
que millora molt un dels punts
importants de Castellciutat”,
considera Batalla.
Precisament, dimarts al ves-
pre va tenir lloc al local social
de Castellciutat una trobada
informativa entre els veïns del
poble, l’alcalde i l’equip redactor
del projecte, que conformen els
arquitectes Marc Vidal i Joan
Marquet. La reunió va servir
per explicar els objectius de les
obres que, a grans trets, volen
ordenar aquesta plaça per crear
un espai de qualitat urbana al
centre del poble.
Amb aquest projecte, l’Ajun-
tament té la voluntat d’ur-
banitzar la plaça de l’Arbre i
dignificar l’espai públic amb la
pavimentació d’uns 650 m2
,
aproximadament, i amb l’objec-
tiu d’encabir-hi les celebracions
d’esdeveniments importants
que es fan a Castellciutat. En el
punt central de la plaça, que cor-
respon a la intersecció dels car-
rers Mossèn Cinto Verdaguer i
Doctor Robert, es crearan tres
espais en què el vianant serà
l’únic protagonista, mentre que
els vehicles quedaran relegats
als tres eixos en els quals s’orde-
na la plaça. D’aquesta manera,
la circulació quedarà limitada
per barreres produïdes per la
col·locació del mobiliari urbà,
pel tractament del paviment
o bé per la il·luminació que es
planteja en l’espai públic.
Projecte per urbanitzar la plaça de
l’Arbre del poble de Castellciutat
L’Ajuntament pretén dignificar l’espai públic amb la pavimentació d’uns 650 metres quadrats
la seu d’Urgell
L’objectiu és millorar un dels punts importants de Castellciutat.
ajUNtameNt seU d’Urgell
Redacció
la seU d’Urgell

17. 17Dijous, 8 De febrer Del 2018
Cultura
Que l’Alt Urgell és terra de dòl-
mens, túmuls, cromlecs, cistes,
menhirs i altres relíquies de pe-
dra vella –esquist, bàsicament–
ho sabíem des del treball pioner
de Lluís Vidal, Josep Colominas
i Joan Serra Vilaró, ara fa un se-
gle. I ens ho ha recordat els tres
últims estius l’arqueòleg Gerard
Remolins –al capdavant de Regi-
rarocs– amb l’excavació i restau-
ració del dolmen de la Llosa, a
Bescaran. La sorpresa (relativa)
és que al centenar llarg de mo-
numents megalítics censats fins
ara a la comarca n’hi haurem
d’afegir en endavant la trentena
d’inèdits que ell mateix, Jordi
Pasques i Albert Fàbrega han
tret a la llum a l’últim número
de la revista Interpontes, que pu-
bliquen Salòria i l’Institut d’Es-
tudis Comarcals de l’Alt Urgell.
Abans d’entrar en matèria,
precisem: el dolmen és un en-
terrament col·lectiu que al nos-
tre tros de Pirineu va estar en
ús entre el calcolític –posem que
cap al 3000 abans de la nostra
era– fins al final de l’edat del
bronze, posem que cap al 1500
abans de la nostra era. Una cam-
bra funerària, doncs, aixecada
amb blocs de pedra que, com a
mínim en teoria, es completava
amb un túmul –la muntanyeta
de pedra que recobria el dol-
men–, i delimitada per un anell
de pedres: el cromlec.
Això, dèiem, sobre el paper,
perquè en la realitat el que més
abunden són els dòlmens tots
sols, sense el túmul ni el crom-
lec reglamentari. Segons Remo-
lins, perquè han desaparegut
–sovint utilitzats com a pedre-
res– o perquè per algun motiu
mai no es van arribar a cons-
truir. Però hi ha excepcions, és
clar. I la més suculenta d’entre
els trenta nous megàlits alturge-
llencs és el dolmen de Burbre, a
Montferrer, que ho té tot, inclo-
sos túmul i cromlec, i que havia
passat fins ara incomprensible-
ment desapercebut perquè –diu
Remolins– s’aixeca a tocar d’una
pista forestal i d’una antena de
telecomunicacions: “La gent
del territori sap que existeixen
aquestes estructures, és clar,
però no els donen importància
o suposen que els arqueòlegs
ja les tenim inventariades, i no
sempre és així. Tot plegat ens
suggereix que n’hi ha molts més
que esperen ser descoberts... o
redescoberts”.
El dolmen de Setcomelles,
a Coll de Nargó, forma part
d’aquesta última classe: Serra
Vilaró l’havia referenciat d’oï-
des el 1927 però no el va arri-
bar a documentar, i ha hagut
de transcórrer quasi un segle
perquè aquest dolmen fins ara
fantasma fos localitzat de for-
ma fefaent. La llàstima és que,
com tants d’altres, no hi ha ras-
tre ni del túmul ni del cromlec
reglamentari... si mai els va te-
nir. També era possiblement
conegut per la gent del país el
dolmen del Bony de les Bigues,
a les Valls de Valira, que tampoc
no s’aixeca ni en un lloc recòndit
ni està colgat per la vegetació.
Però mai no havia estat referen-
ciat fins que el 2015 un excursi-
onista en va donar notícia.
En canvi, el que sí que és nou
de trinca és la cista de la Font
Grossa, també a Valls de Valira,
que –segons Remolins– pre-
senta una tipologia prou sin-
gular –planta circular i, aquesta
vegada sí, restes del que possi-
blement n’era el cromlec– que
suggereixen l’existència d’un
corredor d’accés com el que va
aparèixer contra pronòstic al
dolmen de la Llosa, cas únic
entre els monuments megalí-
tics d’aquest costat del Pirineu.
La llista dels jaciments que han
documentat amb detall inclou
el dolmen del Clot de Nidola i el
del Collet de Peguera, tots dos a
Fígols; el de la Torrota dels Mo-
ros, a Montferrer; el túmul del
Serrat del Torrent, a Peramola;
el del turó del Gosset, a Valls
d’Aguilar, i –atenció– dos men-
hirs o pedres dretes –avui, gene-
rament caigudes–, que no eren
pròpiament enterraments, sinó
més aviat fites: el de Castellas-
sos, a Coll de Nargó –a terra– i el
del Serrat del Salze, a Montfer-
rer, encara vertical.
N’hi ha una quinzena més
–entre dòlmens, paradòlmens,
cistes, fosses, túmuls i cabanes–
també inèdits però pendents de
ressenyar, i uns altres vint de
documentats però curiosament
perduts, com aquelles illes oce-
àniques dels anys heroics de la
navegació que eren albirades
per un capità intrèpid, elevades
als honors de les cartes nàuti-
ques i mai més se’n tornava a
saber res. Així que a la crònica
megalítica del Pirineu encara li
falten unes quantes pàgines per
escriure. Quina sort que tenim.
El Pirineu, territori megalític
Remolins cataloga a l’últim número de la revista ‘Interpontes’ una trentena de dòlmens alturgellencs fins ara inèdits
Arqueologia
A. Luengo
AndorrA lA VellA
El dolmen de Burbre, a Montferrer, que conserva un túmul que fa 10 metres de diàmetre i el reglamentari cromlec: és una de les joies del nou repertori.
Albert fàbregA
breu crònica de la destrucció dels nostres megàlits
resulta que l’Alt Urgell és la segona comarca
catalana més rica en restes megalítiques,
després de l’Alt empordà. lògic, diu remolins,
perquè la vall del Segre és l’altra via natural
d’entrada a la península per aquest costat
del Pirineu. Se n’hi han documentat prop d’un
centenar i mig, i l’abundància extraordinària pot
suggerir que el territori megalític s’estén també
cap al Principat. doncs no. Contra el que dicta la
lògica, per aquí dalt no queda ni un sol dolmen.
de menhirs, només un, el de Sant Cristòfol, a la
Cortinada, que a més és una rèplica moderna,
tallada el 2016 per tonet naudí, i que es va
instal·lar ben a prop del punt –el camp del Ceró,
a la trenca entre Ansalonga i la Cortinada– on
fins algun moment abans del 1980 s’hi aixecava
l’original, que d’altra banda no era prehistòric
sinó del segle XV. Quan van eixamplar la
carretera va ser desclavat i enretirat, i algun
espavilat va aprofitar per endur-se’l a casa. El
mateix destí que han patit els altres megàlits
que hi havia hagut per aquí, recollits per Pere
Canturri i david gálvez: des dels paradòlmens
de Sornàs, Bixessarri i Encamp fins al menhir de
fra Miquel –només en queda el gravat d’eugene
Sadoux (1884)– i el de la Serra de l’Honor, que
encara existia el 1900, quan Py Oliver el va
fotografiar. Tots han volat.

18. cultura18 Dijous, 8 De febrer Del 2018
Explica Antoni Ubach que, a
mitjan anys 60, quan estudiava
a París, se’n va anar un bon dia
a la redacció de Le Monde i va
demanar per André Fermigier,
guru de la crítica d’art francesa
a l’època i autor d’una biografia
canònica sobre Picasso. Volia
saber d’on havia tret la fabulosa
sentència en què conclou que el
decisiu estiu del 1906 el va pas-
sar Picasso a Gósol, “petite villa-
ge d’Andorre aux confines de la Ca-
talogne”. Perdoni!? La resposta
va ser taxativa: “Mon garçon, je
ne sais pas où est Andorre; si j’ai
écrit ça c’est parce que M. Picasso
mel’aindiqué!” Encara més: insis-
tia que si mai se li demanava al
geni malagueny per Gósol, petite
ville d’Andorre, només tenia ulls i
boca per als contrabandistes.
Anys més tard va ser Fernan-
de, la companya del pintor du-
rant la jornada del 1906, qui a
Picasso et ses amis recorria a una
geografia igualment aproxima-
da: “Dans une village catalane, au
dessus du Val d’Andorre, à Gósol, il
vecut plusieurs mois, travaillaint
réguliérement, se portant mieux”.
Tanta insistència en l’andorra-
nitat de Gósol lligava perfec-
tament amb el títol, Paysannes
d’Andorre, que va posar al dibuix
a llapis que –segons la historia-
dora Conxita Boncompte– és en
la gènesi de la revolució cubista
que el 1907 certificaria amb Les
Demoiselles d’Avignon. De fet, els
últims temps, i arran de l’expo-
sició frustrada sobre aquesta
obra, s’ha escrit molt sobre l’an-
dorranitat de les Paysannes: què
hi feien unes rebesàvies nostres
a Gósol, el 1906?
Aquest neguit el va acompa-
nyar a Ubach fins que, a mitjan
anys 90, i aprofitant que mos-
sèn Ballarín hi va anar a fer de
vicari, s’hi va plantar un dia i ho
van demanar als padrins del po-
ble. Doncs no, no hi havia anat a
curar-se una suposada tisi, com
deia cert rumor, perquè “el mal
que patia Picasso era mal de do-
nes”, recordava certa padrina. I
estava fascinat per les “andorra-
nes”. Que quines andorranes!?
Doncs les dones dels contraban-
distes, que eren coneguts amb el
nom d’andorrans. “Les Paysannes
d’Andorre eren pageses de Gósol
i esposes de contrabandistes”,
conclou Ubach. És a dir, andor-
ranes només de nom i fruit de la
dèria de Picasso pels paquetaires
del Cadí, que més de mig segle
després encara eren –segons el
crític Fermigier– l’únic que volia
recordar de Gósol.
Doncs aquesta estupenda his-
tòria teixida per Ubach al llarg
de mig segle d’indagacions és
una de les ponències del volum
de les Trobades Culturals Piri-
nenques que, sota el lema Art
i història al Pirineu, van tenir
lloc l’octubre del 2016 a Ceret i
que dimarts es van presentar a
la biblioteca Antoni Morell de
la Massana. El volum, publicat
per la SAC, inclou una dotzena
més d’articles, entre els quals,
De Ceret a les Valls d’Andorra (un
itinerari pirinenc d’art modern),
d’Ermegol Puig, i Cançó d’amor i
de guerra, de Gentil Puig, sobre
la cèlebre sarsuela amb llibret
del nostre Lluís Capdevila.
‘Paysannes d’Andorre’, de Picasso (llapis i tinta sobre paper, 1906).
art institute de chicago
Les ‘Paysannes’ de Picasso:
andorranes o contrabandistes?
La SAC publica les ponències de les Trobades Culturals Pirinenques del 2016
arts plàstiques
A. L.
la massana

19. 19Dijous, 8 De febrer Del 2018
Esports
Cinc esportistes a la delega-
ció olímpica dels Jocs de Pye-
ongchang (Corea del Sud). És
el nombre que des de la FAE
s’esperava?
Sincerament, m’hauria agra-
dat tenir representació a l’esquí
estil lliure. La feina que estava
fent fins ara Carlitos Aguareles
era molt bona, però la seva lesió
ens ha impedit ser-hi. La delega-
ció andorrana més nombrosa en
uns Jocs Olímpics d’hivern va
ser de sis. Per tant, ens ha fallat
la baixa d’Aguareles.
Quins objectius es proposa
la FAE en aquests nous Jocs
Olímpics?
Vam posar uns criteris per
complir que no eren massa fàcils
d’assolir, ja que busquem apujar
el nivell dels nostres esquiadors
i aquests criteris ens indiquen
que anem a Pyeongchang amb
els millors. Per tant, el valor
dels nostres esquiadors tothom
el sap, són Top-15 en Copa d’Eu-
ropa i Top-30 en Copa del Món.
No hi són habitualment, que és
el que voldríem, i l’objectiu és
acabar entre els 30 millors.
Aquests objectius són assoli-
bles?
La realitat és la que és. Tot-
hom la veu. Els Jocs Olímpics
tenen un nivell de Copa del Món
i hi ha molta dificultat. Haurem
de lluitar molt per estar dins
dels Top-30. Sí que és cert que
Lluís Marín, si està bé, pot ser
allà davant.
Pensar en metalls no dei-
xa de ser un somni, a hores
d’ara?
És un somni. Tot i així, te-
nim un surfista de neu, Marín,
que ha fet algun podi en Copa
del Món, però ara ve d’una lesió
i sabem que el ritme encara no
l’ha agafat. Té potencial.
Com arriben els nostres? Co-
mencem per analitzar Mire-
ia Mimi Gutiérrez.
Arriba amb confiança, des-
prés d’un podi en Copa d’Europa
i una classificació per a la sego-
na mànega a la Copa del Món.
És una esquiadora que ha fet un
pas endavant perquè sap fins on
pot arribar. Està fent una tem-
porada que no està gens mala-
ment, està en la línia de l’any
passat. Sap el que ha de fer per
estar dins dels objectius mar-
cats i això és molt important. Va
pel bon camí.
Joan Verdú?
Fort, però en Copa d’Europa
ens hauria agradat tenir més
bons resultats i ens hi hem que-
dat molt a prop. És un nano que
arriba amb força, està esquiant
molt bé. És un corredor de futur
i a la llarga ho farà bé. Està en
aquest procés de lluitar per en-
trar dintre del Top-30 de la Copa
del Món i aquesta és la seva ba-
talla.
Marc Oliveras?
Probablement és el que arriba
amb menys confiança en termes
de resultats. Té talent. Esquia bé
i té ganes de fer un bon resultat.
S’ha merescut anar a aquests
Jocs i vol fer-ho el millor possi-
ble. Intentarem, sobretot, que
faci uns bons Jocs i que faci
també el seu millor esquí, que és
agressiu. Que vagi a totes.
Als Jocs, Verdú va acompa-
nyat de Marc Oliveras, però
Mimi Gutiérrez no té com-
panya. Li hauria agradat que
s’hagués classificat una altra
noia?
M’hauria agradat, però tam-
bé que hi hagués altres esquia-
dors... Els criteris són els que
són i han quedat fora. Per exem-
ple, Carmina Pallàs sabia quins
eren els criteris, però els Jocs
no eren el seu màxim objectiu,
sinó fer bons resultats i apujar
el nivell. Els que hi van són els
millors que tenim.
Com arriba Lluís Marín?
A nivell de confiança, segur
que no en el seu millor moment,
però en l’última Copa del Món
a Feldberg ja es va començar a
veure la seva millor versió. A ni-
vell físic, després de l’última cai-
guda potser no està bé del tot,
però ha fet bé els deures. Estic
segur que buscarà aconseguir
el millor resultat possible. Té
moltes ganes de fer-ho bé i s’ho
mereix.
I per acabar amb la delega-
ció, com arriba Irineu Este-
ve?
Sabem que és un esquiador
de fons que en Copa d’Europa
ho està fent molt bé. Després,
als Campionats del Món sub-23,
va fer uns resultats extraterres-
tres. És un esquiador que ha de-
mostrat sobradament el seu ta-
lent. És molt jove i prendrà part
en la seva primera cita olímpica.
A veure com ho afronta. Aquí
podrem veure com el pot afectar
la pressió. S’ha guanyat el pas-
saport de manera espectacular
per poder competir als Jocs. No
s’arronsarà.
Irineu Esteve és la gran espe-
rança de futur de la FAE?
Quan, parlem de futur, evi-
dentment Esteve és una de les
esperances de la FAE. Però tam-
bé ho són Verdú, Marín, Olive-
ras, Pallàs i tots els esquiadors
que tenim. Treballem molt amb
tots per assolir el Top-30 de la
Copa del Món.
Com es gestionen a nivell in-
tern aquests bons resultats?
De la millor manera possible.
Tenim la sort de tenir un cos
tècnic espectacular que està fent
molt bona feina. Apliquem els
programes esportius a mesura
que es van assolint els resultats.
Els criteris per entrar a uns
Jocs es van endurir. Tindrà
continuïtat o ho deixareu tal
com està?
Si volem arribar lluny, els cri-
teris continuaran endurint-se i
aquest és el camí. S’ha de ser dur
i exigent, no anar-hi per anar-hi.
Si volem créixer i tenir millors
esquiadors, els objectius han de
ser exigents.
Com està el futur de la FAE,
és a dir, els futurs olímpics?
S’està fent una bona feina, els
resultats al Borrufa ho diuen,
tot i que no hi ha les millors na-
cions. La tecnificació està funci-
onant força bé, però no ens hem
de conformar i hem de seguir
treballant.
“Si volem arribar lluny els criteris per
anar als Jocs seguiran endurint-se”
Nous Jocs Olímpics d’hivern i la Federació Andorrana d’Esquí (FAE) es
queda a només un esportista d’igualar la màxima delegació mai en-
viada a una cita olímpica. Enguany competiran els esquiadors d’alpí
Mireia ‘Mimi’ Gutiérrez, Joan Verdú i Marc Oliveras; en surf de neu, Lluís
Marín; i, en esquí de fons, Irineu Esteve. El director tècnic de la FAE,
Carles Visa, analitza com afronten els andorrans la cita a Pyeongchang.
Carles Visa, director tècnic de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE)
Víctor Duaso
AndorrA lA VEllA
M’hauria agradat
tenir representació
a l’esquí estil lliure
amb Carlitos
Els criteris no eren
fàcils d’aconseguir,
però busquem
apujar el nivell
la realitat és la que
és. Pensar en
els metalls és un
somni
jonAthAn gil

20. esports20 Dijous, 8 De febrer Del 2018
Després de jugar i guanyar con-
tra dos dels grans al Poliespor-
tiu d’Andorra, el FC Barcelona
Lassa i el Reial Madrid, i supe-
rar la sensació del curs a la seva
pista,elMontakitFuenlabrada,
el Bàsquet Club MoraBanc rep
dissabte a les nou del vespre el
penúltim classificat, el Divina
Seguros Joventut, que acumu-
la vuit derrotes consecutives.
L’escorta eslovè del BC Mora-
Banc Jaka Blazic no vol cap
tipus de confiança contra els
badalonins. “No serà un partit
fàcil perquè tots els jugadors
de la Penya voldran agradar al
seu nou entrenador. Respec-
tem molt el rival i, si juguem
agressius com en els altres
tres partits, estarem a prop de
la victòria”, va assegurar, que
també està convocat per la seva
selecció per jugar el 23 de fe-
brer contra Montengro, i el 26,
contra el Bielorússia.
L’escorta eslovè també va
parlar de la competència que
hi ha a l’equip, ja que hi ha una
plantilla amb 14 jugadors –un
dels quals, temporer– i la pers-
pectiva d’haver d’alleugerir la
plantilla quan es recuperin els
dos lesionats: “Això és positiu,
la tensió és bona per entrenar i
per jugar. No sé qui es quedarà,
però tothom s’haurà de gua-
nyar el lloc”.
No es refien de la Penya
L’escorta Jaka Blazic aposta per continuar el mateix camí dels últims tres partits
Bàsquet
L’escorta eslovè Jaka Blazic.
acB photo / alBert martín
Víctor Duaso
andorra la vella
carles durán
torna com
a primer
entrenador
torna a casa. l’entrenador
català, de 42 anys, dirigirà
al divina Seguros Joventut,
el proper rival del Bc
moraBanc, i substituirà
el destituït diego
ocampo –que apunta al
tecnyconta Saragossa.
carles durán, que va
ser segon entrenador
d’aíto García reneses,
pedro martínez, Sito
alonso i pepu hernández
quan van dirigir l’equip
badaloní, aquesta vegada
tindrà l’oportunitat de
fer de tècnic principal.
al novembre, durán va
ser destituït del retabet
Bilbao Basket.
La temporada de bàsquet 3x3
ja ha donat el tret de sortida, i
ho fa amb la primera etapa del
Winter Tour, que es disputarà al
pavelló Joan Alay. Una trentena
d’equips –en categoria mascu-
lina i femenina–, i més de 100
jugadors es van citar a l’inici de
curs del bàsquet 3x3, que viu-
rà tres etapes més els dimarts
d’aquest mes de febrer.
En categoria masculina, es
van imposar l’equip batejat com
a Era campo atrás, format per
exjugadors de bàsquet de cinc
contra cinc com Sergi Marín,
Dani Mofreita i Jaspreet Sand-
hu. A la final va superar a la pròr-
roga al Percebes, format per dos
exjugadors del primer equip del
BC Andorra, Xavi Galera i Rafa
Casals, amb José Rodríguez i
David de Toro –el fisio del primer
equip del BC MoraBanc. En no-
ies, la victòria va ser per al Pati-
gurijo, que estava composat per
Carla Puntí, Pati Vicente i Clàu-
dia Guri –l’atleta que va tornar a
jugar a bàsquet. El Patigurijo va
vèncer a la final el Hands Cream,
que estava format per Eva Vilar-
rubla, Alba Pla i Marta Ballús.
Per la seva banda, l’ala pivot
de l’ICL Manresa i exjugador del
BC MoraBanc Andorra, Nacho
Martín, que organitzarà al juliol
la segona edició del seu campus
3x3 a Escaldes, es va congratular
per tornar a organitzar aquesta
estada esportiva al país. “Con-
tinuarem amb aquest projecte
que vam iniciar l’estiu passat
amb l’ajuda de Jordi Olcina.
S’han confirmat les dues seus
que ja van comptar amb el cam-
pus l’any passat, és a dir, Madrid
i Andorra, i ara n’estem buscant
una tercera per completar un
mes de juliol de bàsquet 3x3”,
va assegurar Martín, que està
enlluernant amb els manresans
després d’haver tornat a les pis-
tes en recuperar-se d’una llarga
lesió al turmell.
“La primera edició del cam-
pus a Escaldes va anar molt bé
i tots van acabar molt contents.
De fet, tots repetiran a la sego-
na edició i això és molt bon se-
nyal. El meu objectiu és que la
gent conegui el bàsquet 3x3 i
es comenci a enganxar amb un
esport que té una gran fita i són
els Jocs Olímpics del 2020. Jo
hi continuaré aportant el meu
granet de sorra jugant, i també
organitzant aquestes estades”,
va concloure l’ala pivot de l’ICL
Manresa i de la selecció espanyo-
la de 3x3.
El Winter Tour obre el teló
amb una trentena d’equips
Bàsquet 3x3
Era campo atrás va vèncer en categoria masculina a la primera etapa del Winter.
faB
V. D.
andorra la vella
esquí de muntanya
L’equip nacional d’esquí de
muntanya, format aquesta
vegada per Xavi Areny, Ger-
ber Martín i Jordi Solé, bus-
carà complir amb l’objectiu
d’assolir un Top-30 a la terce-
ra prova de la Copa del Món a
Puy Saint Vicent. Avui es dis-
puta la prova individual, i hi
destacarà el retorn de Kilian
Jornet, que torna tres mesos
abans del previst.
A la recerca
del Top-30
El jove esquiador de la Federació
Andorrana d’Esquí (FAE) Àlex
Rius va assolir la 24a posició a
l’eslàlom dels Campionats del
Món júnior que es disputen a
Davos (Suïssa), amb un temps
d’1 min 59,57 s, a 14,26 s del
primer classificat, el francès Cle-
ment Noel. La prova va ser molt
dura i un total de 80 esquiadors
no va acabar l’eslàlom. A part,
Cande Moreno va disputar un
nou entrenament de descens i,
aquesta vegada, la jove esqui-
adora andorrana no va poder
finalitzar-lo. El millor temps el
va fer la noruega Kajsa Vickhoff
Lie. Avui es disputa la prova.
Per la seva banda, Xavi Sal-
vadores va acabar en 18è lloc al
gegant FIS de Les Saisies (Fran-
ça), després de fer un temps d’1
min 59,45 s, a 2,70 s del primer.
Àxel Esteve va ser 27è, i no va
poder acabar Albert Pérez. En
l’entrenament de descens Cita-
dine a Bardonecchia (Itàlia), el
millor andorrà va ser Quim Ro-
dríguez en acabar 16è. L’equip B
masculí es troba a Ayas-Campo-
luc Antagnod (Itàlia). En el pri-
mer supergegant, Xavi Cornella
va ser 20è; en el segon, Lucas
López va ser 11è.
Àlex Rius, 24è a l’eslàlom
dels Mundials júniors
esquí alpí
Redacció
andorra la vella
Àlex Rius, 24è a Davos.
fae
Mimi, cap a
Pyeongchang
la primera espasa de l’esquí
alpí femení, mireia Mimi
Gutiérrez, va marxar ahir a
la tarda cap a pyeongchang
(corea del Sud) amb el seu
tècnic, roger vidosa, i el seu
skiman, el seu germà marc,
més conegut com a Guti. a
part, marc oliveras i Joan
verdú van fer els primers
entrenaments a la pista de la
competició.
coa
olimpisme