Diari del 20 d'abril del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
Prepara’t
per a
l’estiu!
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Ser el propietari del seu cotxe pot començar aquí i ara...
NECESSITA FINANÇAMENT?
Vingui al BSA
www.bsa.ad
DivenDres, 20 D’abril Del 2018 núm. 3.540 / any 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
BÒTOX · HIALURÒNIC · LÀSER
CARBOXITERÀPIA · MESOTERÀPIA
Un sol val per tractament Vàlid ﬁns 30/04/2018.
Val 100€
Aquest val exclou qualsevol altre descompte
OPINIÓ
Missatges xifrats
LUDMILLA
LACUEVA
CANUT
Escriptora
El turisme ‘low-cost’
costa car
joAN MArC
MIrALLEs
bELLErA
Secretari d’organit-
zació d’SDP
El Govern obre la porta a fer
aquest any la reforma de l’IsL’oposició considera que amb la modificació puntual
“s’ha perdut una oportunitat”per ser més competitius
La proposició de llei del PS sobre els comuns deriva
en un debat sobre la qualitat democràtica al país
avuI és NOtícIa pàgines 3 i 4
jONathaN gIl
Toni bou, al bulevard de les EstrellesaNdOrra pàgina 14
Ordenament territorial preveu que la millora
de l’entrada al Pas comenci enguany
aNdOrra pàgina 7
aNdOrra pàgina 8
Expedientat el bomber
acusat de violació per
tal d’investigar els fets
aNdOrra pàgina 11
Noves ajudes per
recuperar parcel·les
sense explotar
cultura pàgines 16 i 17
Dilluns, especial de
Sant Jordi amb deu
relats il·lustrats

2 DivenDres, 20 D’abril Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Escaldes-Engordany
Farmàcia Guerrero
Av. Carlemany, 61 - Tel. 801 859
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Com es diu rebuznar en
català?
Es diu bramar.
L’ase brama.
ITALIAda Corrado
Pizzeria - Asador Autèntic Italià
al foc de llenya
Prat de la Creu, 29
ad500 Andorra La Vella
Tel. 86 10 88
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
PREUS
IRRESISTIBLES
Preus vàlids fins al 25 d’abril. Excepte error tipogràfic o fi d’existències. Oferta destinada al consumidor final.
LLENGUADINA
7,85€/Kg
ABACO
oli d’oliva 5L
suau / intens
17,95€/u.
EL TEMPS Lloguer d’espai de
RESTAURANT
amb animació musical en viu
i en directe, dedicada a la segona
i tercera joventut
Bolero, vals, tango, txa-txa-txa, rock,
samba, bosanova, pasdoble, etc.
Festes particulars o grups concertats
(entre 6 a 80 persones).
INFo: 34 12 37
(records de joventut)
EL TEMPS
CAP DE SETMANA ESTABLE I MÉS CÀLID
Avui, el dia serà com els darrers, amb força estabilitat,
i algunes nuvolades de tarda i vent fluix a tot el Pirineu.
Durant el cap de setmana, sol i temperatures altes. Dis-
sabte i diumenge, al centre del dia, fins i tot podrien ser
una mica més càlides que darrerament. De moment,
tindrem altes pressions durant uns dies. Que tinguin un
BonDia.
Avui 23
24
25
7
8
9
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
màx.
màx.
màx.
diSSABTE
diUMENGE
Canillo
4/20
Pas de la Casa
2/12Encamp
5/21
Ordino
4/20
La Massana
5/21
Escaldes - Engordany
7/22
Andorra la Vella
7/23
Sant Julià de Lòria
5/24
La Seu d’Urgell
6/25
Puigcerdà
4/21
L’Ospitalet
3/19

3DivenDres, 20 D’abril Del 2018
Avui és notícia
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
El Govern va obrir ahir la porta a
tirar endavant una reforma més
global de la Llei de l’impost so·
bre societats que, al marge de la
qüestió de les deduccions, plan·
tegi algun tipus de tributació per
als organismes d’inversió col·
lectiva (OIC), entre els quals les
Sicav, que actualment tributen
un 0% per aquest impost.
Així ho va apuntar el minis·
tre de Finances, Jordi Cinca, en
el debat del projecte de llei de
modificació de la Llei de l’impost
sobre societats, aprovada amb
el vot contrari dels tres parla·
mentaris del grup liberal i l’abs·
tenció dels consellers generals
del Partit Socialdemòcrata, que
van coincidir en el fet que, amb
la modificació feta per adaptar
la llei a les exigències del projec·
te BEPS de l’OCDE i del Codi de
conducta de la UE, “s’ha perdut
una oportunitat” per fer més
competitiva i atractiva la fiscali·
tat del país.
Precisament, dues de les cinc
reserves d’esmena presentades
pel PS, totes rebutjades, anaven
encaminades a fer que els rendi·
ments dels OIC en el moment de
passar a la renda tributessin per
IRPF i no en seguissin exempts
com ara. Cinca, que va assegurar
que podria “compartir el fons de
la qüestió”, va advertir que ac·
ceptar tal com estava plantejada
l’esmena socialdemòcrata “po·
dria tenir conseqüències”.
En aquest sentit, el ministre,
que va retreure a López que par·
lés únicament de rendiments i
hagués oblidat el balanç de pèr·
dues i guanys, va precisar que
la majoria dels OIC que hi ha al
país no són Sicavs gestionades
per una família o una societat,
sinó les constituïdes per les en·
titats bancàries per vehicular
l’estalvi de petits inversors, i va
incidir en la necessitat de dife·
renciar els dos tipus a l’hora de
plantejar qualsevol canvi en la
tributació d’aquestes figures. Tot
i això, Cinca es va comprometre
a “analitzar tot això”, i incloure
el PS, el supervisor i el sector
bancari, per tal d’obrir un debat
“al més ràpid possible” sobre
aquesta qüestió.
López va desafiar el ministre
a fer aquesta anàlisi i tirar enda·
vant la modificació de la llei de
l’IS aquesta mateixa legislatura,
tot i que no es va mostrar massa
confiat que això acabi sent així. A
més, va aprofitar per retreure al
titular de Finances que en la mo·
dificació de l’IS sí que s’hagués
inclòs “amb calçador” també una
modificació de l’IRPF. Concreta·
ment, per permetre que a l’ho·
ra de calcular les plusvàlues dels
actius mobiliaris s’agafi el valor
de compra en comptes del que
hi havia a 31 de gener del 2014,
com marcava fins ara la llei, en
el cas d’aquells que hagin sofert
pèrdues des de la seva adquisi·
ció, fet que permetrà no tributar
res.
Pel que fa al debat en si de la
llei, i després que es rebutgessin
les altres esmenes del PS des·
tinades a allargar un any el pe·
ríode transitori per als règims
especials que es preveu eliminar,
López, que va recordar que el PS
sempre ha donat suport a les
mesures d’homologació, va jus·
tificar l’abstenció d’aquesta oca·
sió en el fet que aquest cop s’ha
volgut ser “massa complidors”
amb les disposicions de l’OCDE
i la UE i s’ha optat per eliminar
alguns règims especials que, si
s’haguessin replantejat, haurien
tingut cabuda en la normativa
internacional.
En una línia similar es va po·
sicionar el president del grup
liberal, Jordi Gallardo, que va
insistir que el compliment amb
els requeriments internacionals
no pot ser l’únic criteri per tirar
endavant modificacions de lleis
transcendentals per a l’econo·
mia del país. En aquest sentit,
Gallardo, que va insistir que “no
cal anar més enllà del necessari”
i especialment “si pot ser perju·
dicial per al país”, va remarcar
“l’oportunitat perduda” amb
aquesta modificació de cara a ser
més competitius.
Per la seva part, el conseller
general d’Unió Laurediana·Inde·
pendents de la Massana Carles
Naudi d’Areny·Plandolit va la·
mentar que amb el tema del pro·
jecte BEPS “es vagi amb retard”
i que “cada vegada que anem a
negociar a fora perdem plomes”.
Tot i això, Naudi, que va advertir
que “a l’ocell cada vegada li que·
den menys plomes”, va apel·lar
a la importància de la “imatge
internacional” del país per justi·
ficar el suport al projecte de llei,
i que “si serveix per sortir d’algu·
na llista millor que millor”.
Des del grup de la majoria de·
mòcrata, Marc Ballestà va desta·
car els avenços i la feina feta per
Andorra, així com la participació
en el marc del projecte BEPS, i va
incidir que “no s’entendria que
després de totes les reformes
que s’han fet ara no es complís
amb els compromisos contrets”.
Cinca, que va assegurar als
parlamentaris que l’atractiu del
país no són els règims especi·
als, sinó el poder mantenir un
tipus de tributació competitiu
del 10%, va defensar el text, que
preveu l’eliminació dels règims
de societats que intervenen en el
comerç internacional i de socie·
tats de gestió i inversió financera
intragrup, i modifica substanci·
alment el de societats que rea·
litzen explotació internacional
d’intangibles i el de societats de
tinença de participacions en so·
cietats estrangeres.
serveis socials
D’altra banda, i amb l’abstenció
dels tres consellers generals del
PS, el Consell General va aprovar
el projecte de llei de modificació
de la Llei de serveis socials i soci·
osanitaris per recollir la modifi·
cació que es va fer al reglament
per tal que els barems patrimo·
nials per poder accedir a les pres·
tacions passin a ser cumulatius.
Finalment el ple, en aquesta
ocasió per assentiment de tots
els grups, va donar llum verda
a la proposta d’aprovació de la
ratificació del Tractat consti·
tutiu de la Conferència de mi·
nistres de Justícia dels països
iberoamericans.
Govern obre la porta a una reforma
global de l’IS i que tributin els OIC
L’oposició considera que, amb la modificació puntual, “s’ha perdut una oportunitat” per ser més competitius
Consell General
M.s.
andorra la Vella
L’oposició va retreure al titular de Finances que, amb el canvi de la llei de l’IS, es va “més enllà” de les exigències internacionals.
aGènCies

avui és notícia4 DivenDres, 20 D’abril Del 2018
Promoció vàlida fins el 25 de maig del 2018. No acumulable en altres promocions.
El debat sobre la presa en con-
sideració de la proposició de
llei qualificada d’organització i
funcionament dels comuns pre-
sentada pels consellers generals
del Partit Socialdemocràta, que
va ser rebutjada en rebre només
el suport del grup liberal, va de-
rivar en un debat entorn de la
qualitat democràtica i amb un
dur enfrontament entre el cap
de Govern, Antoni Martí, i el
parlamentari socialdemòcrata
Pere López.
El conseller general del PS,
que en les successives interven-
cions per defensar la proposició
de llei havia posat de manifest
les disfuncions en el funciona-
ment dels comuns per refermar
l’objectiu de la proposta de “fer
democràtiques les corporacions
parroquials”, va lamentar el no
de la majoria demòcrata a pren-
dre en consideració el text i els
canvis que ha sofert el país des
del 2011, ja que de “la gran ona-
da taronja s’ha passat a un retro-
cés democràtic molt important a
diferents institucions”.
Aquestareferènciavaindignar
Martí, que va centrar bona part
de la rèplica a censurar López per
“insinuar que hi ha interferèn-
cies del poder polític al judicial”
i “dir que no hi ha separació de
poders”, fet que el parlamenta-
ri socialdemòcrata va negar i va
recordar que “he parlat d’insti-
tucions en general”. La discussió
va anant pujant de to i, mentre
que el cap de Govern va demanar
a López que deixés de fer aquest
discurs perquè “no està fent cap
favor a Andorra”, aquest instava
el cap de Govern a “no matar el
missatger” i li recordava que “el
culpable no és el que denuncia,
sinó el que amb els diferents no-
menaments usa les institucions
per interessos polítics”.
dos problemes
D’altra banda, i pel que fa al de-
bat de la proposició de llei prò-
piament dit, Martí i el president
del grup demòcrata, Ladislau
Baró, van justificar el rebuig del
text en considerar que hi havia
dues qüestions fonamentals que
el “llastraven” i l’invalidaven
completament.
D’una banda, el fet que s’ha-
gués plantejat sense un diàleg
previ amb les corporacions par-
roquials i, de l’altra, que s’aprofi-
tés una proposició de llei sobre el
funcionament dels comuns per
incloure “per la porta del darre-
re” una modificació profunda de
la Llei electoral a través d’una
disposició final, que no és la tèc-
nica legislativa més adequada,
segons Martí.
A més, Baró i el cap de Go-
vern, que van remarcar que
hi havia aspectes del text que
podien compartir però no, per
exemple, la proposta de supri-
mir la figura del cònsol menor,
van incidir que la proposició de
llei entrava a regular determi-
nades qüestions que podrien
comportar la “lesió del principi
d’autogovern dels comuns” i,
per tant, topar també amb les
disposicions de la Carta Magna
que reconeix aquest principi.
Tampoc el conseller general
d’Unió Laurediana-Indepen-
dents de la Massana i president
del grup mixt, Josep Pintat,
va donar suport al text, ja que
considera que són els mateixos
comuns qui han de decidir so-
bre el seu funcionament i or-
ganització, així com tampoc el
parlamentari de Socialdemocrà-
cia i Progrés, Víctor Naudi, i la
consellera general independent,
Sílvia Bonet, que també van re-
treure al PS l’absència de diàleg
amb els comuns.
Per la seva part, el president
del grup liberal, Jordi Gallar-
do, es va mostrar partidari de
prendre en consideració el text,
ja que, malgrat que va afirmar
que hi ha aspectes que no com-
partia, sí que considera que és
necessària “una reflexió sobre
el funcionament” dels comuns
i un “reforç de les minories”. I,
en aquest sentit, va retreure a la
majoria demòcrata que no votes-
sin el text i després el milloressin
a través d’esmenes.
El text dels comuns del PS deriva en un
debat sobre la qualitat democràtica
Només LdA veu necessària una reflexió sobre el funcionament de les administracions locals
Consell General
El cap de Govern,Antoni Martí, va censurar durament el parlamentari del PS Pere López per dir que “no hi ha separació de poders”.
jonathan Gil
m.s.
andorra la vella
Pressió
de Martí a
liberals per les
transferències
Malgrat no ser l’objecte
del debat d’ahir, el cap
de Govern, antoni Martí,
va aprofitar les constants
referències a la Carta
Magna en el sentit
que alguns punts de la
proposta socialdemòcrata
hi podrien ser contraris
per fer-s’ho venir bé per
continuar pressionant al
grup liberal perquè voti
afirmativament el projecte
de llei de modificació de
la llei de transferències
als comuns. així, i dirigint-
se al president del grup
liberal, Martí va voler fer
una aposta amb jordi
Gallardo i li va etzibar que
es temia que el text de
transferències no li votaria
“perquè l’estratègia està
ja marcada”, i va assegurar
que “això sap greu perquè
no li aporta més vots”.
Gallardo va respondre
amb sorpresa a la
intervenció del cap de
Govern de qui va dir que
“a part de la capacitat
camaleònica ara té la
capacitat de predir”, un fet
que farà que tingui “moltes
sortides professionals” un
cop deixi la política. així
mateix, el president liberal,
que va assegurar que no
té encara el vot decidit, va
instar Martí a no preocupar-
se tant, ja que “el meu vot
no el necessita” per poder
tirar endavant el canvi
de la llei per adaptar-la a
la sentència del tribunal
Constitucional.

OPINIÓ 5DivenDres, 20 D’abril Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El Govern continua sense voler donar gai-
res explicacions amb relació a la possible
entrada al Fons Monetari Internacional
(FMI). Els consellers generals es van inte-
ressar, durant la reunió de dimecres passat
de la comissió BPA, per aquesta qüestió.
La gran incògnita que no es vol revelar de
cap de les maneres, ni tan sols per aproxi-
mació, és el cost que tindrà la incorporació
d’Andorra en aquest organisme, al qual,
per altra banda, pertanyen una àmplia
majoria de països. Això sí, el que no poden
fer és que no es parli d’aquesta qüestió i,
en reunió de la comissió, ja es va comen-
tar que possiblement el cost que hauria
d’assumir el país se situaria al voltant dels
150 milions d’euros. Aquesta xifra no s’ha
desemborsat en la seva totalitat. Tot i
així, és, sens dubte, molt gran si tenim en
compte els actuals ingressos que entren a
les arques de l’Estat. El problema és que,
comenaltresqüestions,s’hallençatlaidea
sense ni tan sols comunicar-la al conjunt
dels grups parlamentaris. I és que, en trac-
tar-se d’un tema de país, si es pren la de-
cisió més val que ens hi embarquem tots
plegats de manera consensuada. Des de
l’executiu, el que es vol és que es recone-
guin les bondats d’entrar a l’FMI, però això
ningú no ho discuteix. no ens aclareixen,
però, per què precisament ha de ser ara.
Incògnites sobre l’entrada a l’FMI
EDITORIAL
eL GoVeRN No VoL PaRLaR
deL CoST Que SuPoSaRIa
DONANT LA NOTA
Miquel Mercè
L’arquitecte ha estat l’au-
tor del projecte guanya-
dor del concurs d’idees
d’embelliment del nucli
antic del poble de Canillo i
renovació de serveis.
12345
Jordi Serracanta
El Comú d’ordino ha in-
vertit 13.000 euros en la
millora de la senyalització
del poble, amb tretze no-
ves indicacions de punts
d’interès turístic.
12345
Francesc Camp
Els visitants van baixar els
mesos de gener i febrer un
0,5% en relació amb el ma-
teix període de l’any passat
i, en els darrers dotze mesos,
només creixen un 1,3%.
12345
Landry Riba
El Govern va presentar ahir
un reglament per poder
obtenir ajudes per a pràcti-
ques agràries que serveixin
per mantenir la biodiversi-
tat vegetal.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Andorra la Vella
@AndorraCapital
Els alumnes primer cicle de l’@esco-
laandorrana d’Andorra la Vella, de 6
i 7 anys, han visitat aquest matí el
Comú.
Comú Encamp
@ComuEncamp
Aquest dissabte, l’Associació Empre-
ses Encamp inaugura la quarta tempo-
rada ‘A Encamp, dissabtes mercat’. De
10 a 14 hores a la plaça Sant Miquel
d’Encamp!
TUITENQUESTA
Creus que l’anomenada
comissió BPA acabarà donant
uns resultats positius?
Sí
No
6%
94%
Macron i Puigdemont tenen
dues coses en comú. Com que el
calendaritémoltmalaidea,tots
dos van ser entrevistats diu-
menge en prime time televisiu, i
tots dos van escollir els seus en-
trevistadors. Aquí s’acaben les
semblances. Edwy Plenel i Jean
Jacques Bourdin van sotmetre
Macron a un tercer grau en què
només els va faltar posar-lo de
cara a la paret. Vicent Sanchís,
en la línia TV3 –sempre al ser-
vei de la secta–, li va practicar a
Puigdemontl’habitualentrevis-
ta genuflexa, servil i llepaculs.
només li va faltar el pitet per
eixugar-se la baveta. Mentres-
tant, en alguns dels nostres
prohoms els ha entrat picore-
ta processista. El raonador del
ciutadà, sense anar més lluny,
decretava dilluns amb fi olfacte
que “a Catalunya hi ha un pro-
blema de drets humans” [sic].
Li va faltar probablement paper
per parlar de presos polítics (i
donar-los escalf), de mandat de-
mocràtic i de violència policial,
i assumir així directament com
a propis els mantres dels que el
6 i el 7 de setembre i l’1 i el 27
d’octubre pretenien liquidar la
Constitució espanyola. Ja que
opina sobre afers que queden
tan lluny de les seves compe-
tències, podria també dir-hi la
seva sobre la despenalització de
l’avortament, que ens reclama
fins i tot el Consell d’Europa; o
sobre el dolós retard –un quart
de segle!– a regular el dret de
vaga; o sobre els vint anys de
residència “efectiva i exclusiva”
que calen per adquirir la nacio-
nalitat i deixar de ser un metec.
A tots els que se senten legíti-
mament ofesos per aquests i al-
tres greuges, reals o ficticis, els
recomana el senyor raonador
la via catalana que tant sembla
amoïnar-lo, és a dir, la desobe-
diència a la llei i a les sentències
dels tribunals? La deslegitimit-
zacióilaliquidació,enfi,delsis-
tema democràtic? Per saber-ho.
drets humans
a la catalana
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
ANdRéS LuENgo
Periodista

OPINIÓ6 DivenDres, 20 D’abril Del 2018
Durant els darrers set anys hem
viscut sota una teoria, exposada a
inicis de la primera legislatura de
Toni Martí el 2011, que consistia
a dir que el problema del turisme
a Andorra era que no es gastaven
prou diners en la promoció del
país. La gran idea de la majoria
de DA per revitalitzar un turisme
que semblava anar a la baixa el
2011, en part per culpa de la crisi
que travessaven els nostres veïns,
va ser la de doblar la despesa que
es feia a Andorra Turisme, i es-
perar que això es traduiria en un
increment notable del nombre de
turistes que ens vindrien a visitar.
Es va fitxar un nou executiu a
Andorra Turisme, amb un salari
que més que doblava el del direc-
tor anterior i se li va donar un
pressupost doblat en relació amb
les partides assignades fins ales-
hores. Des d’aleshores, el model
no s’ha qüestionat, i DA ha se-
guit gastant en Andorra Turisme
ingents sumes de diners públics,
fins a arribar a una xifra acumu-
lada de gairebé 100.000.000 d’eu-
ros. Els resultats de tan enorme
despesa, que correspon més o
menys 1.500 € per habitant del
país, haurien de ser evidents i ex-
tremadament positius.
Malauradament, any rere
any, malgrat l’enorme pressu-
post, hem vist que els resultats
en els nostres comerços, hotels
i restaurants han estat lluny de
les expectatives. Les mateixes
estadístiques de Govern ens ho
demostren. Els excursionistes,
aquells que venen a passar el dia
a Andorra, que són el pal de paller
de molt del nostre comerç i que
segueixen representant la majoria
dels nostres visitants, han caigut
en 600.000 persones en compara-
ció amb les dades del 2011, quan
la crisi estava al seu màxim nivell.
El més preocupant és que no es
tracta d’una conjuntura passatge-
ra, sinó que la tendència baixista
persisteix des del 2011, tot i la
despesa efectuada. No cal ser un
especialista per entendre que el
que està en causa aquí és el nostre
atractiu i competitivitat comercial
davant d’un escenari canviant on
cada vegada tenim menys comerç
original i som menys competitius
davant de l’auge del comerç en lí-
nia. Un atractiu que ara ens diuen
des del Govern de DA, al cap de 7
anys i 100.000.000 d’euros gas-
tats, que hi estan treballant. Però
no es poden ara oblidar les diver-
ses campanyes de shoppingfestival
i altres, que han persistit en mo-
dels obsolets i inadaptats al segle
XXI. Però la realitat és tossuda,
el nostre comerç està molt pitjor
queenelcordelacrisiel2011iles
estadístiques ens ho demostren:
tenim menys assalariats en el co-
merç i els seus sous eren el 2017
més baixos que el 2011.
D’altra banda, és veritat que
han pujat el nombre de turistes,
elsvisitantsquepernoctenalpaís:
760.000 més que el 2011. Però ho
podem atribuir realment a la po-
lítica de despesa de DA? En part
segurament que sí, ja que s’han
esmerçat molts diners a incitar
els turoperadors a portar turistes.
I la vinguda dels turoperadors ha
obligat els nostres hotelers a abai-
xar tarifes per ser competitius. La
baixada de les tarifes hoteleres,
juntament amb la recuperació
econòmica dels nostres veïns, ha
afavorit també el turisme a An-
dorra. Però hem de constatar que,
gràcies a les polítiques turístiques
de DA, Andorra ha esdevingut
una destinació low-cost. És para-
doxal que, doblant la despesa pú-
blica en turisme, el Govern de DA
hagi aconseguit abaratir l’estada
per als turistes.
Aporta això un benefici real
al país? O estem davant una
bombolla turística subvenciona-
da? Aquí de nou les estadístiques
oficials no deixen lloc al dubte.
Tenim menys llits d’hotels que el
2011, i els salaris dels treballadors
de l’hostaleria, així com el seu
nombre, han crescut per sota de
la mitjana del país. L’increment
dels turistes no s’ha traslladat
en un augment de la despesa i,
doncs, de la riquesa, sinó que te-
nim més o menys el mateix nom-
bre de treballadors cobrant més o
menys el mateix que el 2011, tot i
l’augment de feina que l’augment
de turistes representa.
Sembla prou evident dir que la
política turística que s’ha seguit
des del 2011 ha fracassat. El turis-
me low-cost ens ha sortit molt car.
Ara és el moment de reflexionar
seriosament si és necessari seguir
amb aquesta despesa milionària a
Andorra Turisme malgrat que ha
demostrat més que sobradament
que no ha donat els resultats es-
perats. Ens hem de deixar de xecs
enblanc,ivalorarelsresultatsque
suposa cada euro que s’inverteix
enTurisme,seguintunmodelque
ens permeti avançar en la neces-
sària transició cap a un turisme
sostenible, amb beneficis socials
reals i que reverteixi en tota la so-
cietat i no uns pocs operadors.
El turisme ‘low-cost’ costa car
100 milions gastats, i ara ens diuen que estan treballant per fer més atractiu el comerç En els temps que corren on,
més sovint del que voldríem,
sentim a parlar de hackers i ci-
beratacs tant a individus, com
a Governs o com a institucions
d’alt nivell com poden ser el
pentàgon, la CIA o l’FBI, penso
en la fragilitat del secret i la ne-
cessitat de defensar-nos davant
amenaces que poden venir de
països no tan llunyans. La tec-
nologia avança i moltes vegades
ens facilita la nostra vida, però
obre escletxes de les quals tots
podem, un dia o l’altre, ser víc-
times. No m’agrada pensar que
en el passat hi ha la solució de
tots els nostres problemes, però
hi ha certs elements que em fan
creure que potser hauríem de
recuperar maneres de fer d’an-
tany. Qui no recorda l’època
d’estudiant on a classe ens pas-
sàvem bocinets de paper amb
missatges o quan ens inventà-
vem codis personals perquè cap
persona aliena pogués endevi-
nar què hi havia escrit.
Charles Romeu, veguer fran-
cès a Andorra de 1887 a 1933,
sabia la importància del secre-
tisme i de la discreció. La seva
residència habitual estava a Pra-
da de Conflent i viatjava a An-
dorra diverses vegades l’any per
fer el seguiment dels assumptes
pendents. Atesa la llunyania,
havia de fer forçosament confi-
ança al batlle i al secretari de la
Vigueria francesa, que eren els
seus ulls i orelles en aquest país
amb ganes de canviar les seves
vides humils. El més usual era
que enviés cartes amb les seves
instruccions i en aquesta cor-
respondència viatjaven sovint
informes confidencials.
Tot i així, en algunes ocasi-
ons la urgència feia que hagués
d’enviar algun telegrama. Però
com fer per que la receptora de
correus o algú altre, per inad-
vertència, no cometés alguna
indiscreció que posés en perill
alguna operació o deixés en evi-
dència la posició de França so-
bre algun tema concret? Doncs
molt fàcil, cada vegada que al-
gun nou secretari o batlle jurava
el seu càrrec en Romeu li dona-
va personalment un Índex amb
un codi secret amb números –la
taula 17– que ell mateix repro-
duïa per enviar ordres cap a
Andorra. Un reguitzell de xifres
que devia desconcertar a qual-
sevol persona però que eren al-
tament importants i essencials
per portar a terme la vigilància
de malfactors o per executar
alguna ordre immediata empa-
rats en la confidencialitat. Per
exemple, la Casa de la Vall tenia
el número 2347, el bisbe 2375,
els carrabiners 2345, Catalunya
2348.
L’1 d’octubre de 1897, Char-
les Romeu escrivia des de Prada
de Conflent el següent telegra-
ma: 650 329 2118 42 621 439
165 653 76 2118 283 152 688
2339 190 47 247 855 999 96
1168 10 73 364 355 47 489
1333 32 158 767 63 288 865
160 28 561 906.
Fàcil d’endevinar, oi? Aquí
teniu la transcripció: “Il vient de
paraître dans la presse espagno-
le une information d’après la-
quelle la France céderait à l’Es-
pagne ses droits sur l’Andorre
moyennant une compensation
en argent. Veuillez faire votre
possible pour m’envoyer un
exemplaire d’un journal repro-
duisant une pareille nouvelle”.
Missatges xifrats
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
joan marc miralles bellera
Secretari d’organització d’SDP
lUDmilla lacUeVa canUT
Escriptora

Andorra
Els mesos de gener i febrer del
2018vanentraralpaís1.344.367
persones, xifra que suposa un
0,5% menys de visitants que els
dos primers mesos de l’any pas-
sat. La variació anual de visitants
va ser de l’1,2% per al mes de
gener i d’un 2,2% negatiu per al
mes de febrer. El nombre de tu-
ristes –persones que pernocten–
va ser de 699.930 al gener i fe-
brer, fet que suposa una variació
negativa respecte als dos primers
mesos de l’any passat d’un 0,4%
(un 1,2% menys respecte del mes
de gener i un 0,6 respecte del mes
de febrer). El nombre d’excursio-
nistesvaserde644.437durantel
gener i febrer, fet que suposa una
variació negativa respecte als dos
primers mesos del 2017 del 0,7%
(un 4% més que al gener i un 5%
menys que al febrer). En els dar-
rers dotze mesos els visitants
han augmentat un 1,3%. Quant
als turistes, augmenten un 4,5%,
mentre que els excursionistes
baixen un 0,5%.
Baixa un 0,5% l’entrada de
visitants al gener i febrer
Turisme
Agències
andorra la vella
Els permisos de residència
i treball a 31 d’octubre del
2017 van augmentar un 3,1%
respecte de l’any anterior i
suposen 34.313 de les auto-
ritzacions en vigor, segons
Estadística. Així, 7.954 per-
sones tenien un permís de
residència simple, un 1,3%
més que l’any anterior. A més,
es comptabilitzaven un total
de 1.426 permisos de treball
fronterer en vigor, un 5,2%
més que l’any anterior. Tam-
bé es van registrar 115 auto-
ritzacions de treball temporal
per a empreses estrangeres en
vigor. Aquest tipus de permís
presenta una variació anual
negativa del -1,7%.
Els permisos de residència
i treball creixen un 3,1%
Immigració
Redacció
andorra la vella
El ministre d’Ordenament Ter-
ritorial, Jordi Torres Falcó, pre-
veu que les obres de millora de
la carretera d’entrada al Pas de
la Casa des de la rotonda que
dona accés a la població encam-
padana i al Túnel d’Envalira es
puguin licitar i començar a exe-
cutar durant aquest any. Torres
va acceptar que aquesta via està
en molt mal estat i és per això
que ja s’ha estat treballant per
arranjar-la. El procés, però, no
és senzill, ja que la zona afecta-
da està en territori francès i això
fa que els terminis s’allarguin.
L’actuació s’ha tractat en
diferents ocasions amb l’am-
baixadora francesa, Jocelyne
Caballero, i s’ha redactat un
avantprojecte. Els treballs els
licitarà la Direcció Interde-
partamental de Carreteres del
Sud-Oest (Dirso) i per això en
aquests moments s’està negoci-
ant la firma d’un conveni a tra-
vés del ministeri d’Afers Exteri-
ors per poder-ho materialitzar.
Les obres, però, seran finan-
çades en la seva totalitat per
Andorra. Torres va justificar-ho
i va dir que “la gent quan passa
la duana pensa que ja és a An-
dorra” i l’estat en què es troba la
carretera“donamalaimatge”.És
per aquest motiu que el Govern
ja va preveure al pressupost del
2018 una partida de 500.000
euros per adequar la zona. La
intervenció no només consistirà
a millorar el paviment de la car-
retera, sinó que s’impulsarà un
“embelliment global” que inclou
la construcció d’espais de pícnic.
El ministre d’Ordenament Ter-
ritorial va posar en relleu que la
lentitud en el projecte es deu al
fet que cal signar un conveni in-
ternacional i que això comporta
més temps.
D’aquesta manera va contes-
tar les crítiques fetes pel comi-
tè local de Socialdemocràcia i
Progrés (SDP) d’Encamp, que
lamentava el mal estat de la car-
retera d’accés al Pas de la Casa
des de França, així com d’alguns
carrers de la vila. Precisament
sobre aquestes qüestions tam-
bé en va parlar el cònsol major
d’Encamp, Jordi Torres Arauz.
Amb relació a la carretera d’ac-
cés al Pas de la Casa, va declarar
que “entenem i compartim les
crítiques i ens agradaria que el
Govern actués davant de l’Estat
francès”. Torres Arauz va defen-
sar que l’executiu és conscient
que cal millorar la via i, per això,
s’ha iniciat una negociació amb
França.
Quant als carrers del Pas de
la Casa, el cònsol major encam-
padà va indicar que és probable
que la meteorologia i l’ús de la
sal hagi fet que un petit forat a
la tardor s’hagi fet més gran du-
rant l’hivern. És per això que va
comentar que, com cada any al
final de l’hivern, ara es repassa-
ran tots els carrers. A banda, va
recordar que el Govern impulsa
cada estiu la campanya de pavi-
mentació. Sobre aquesta cam-
panya, en va parlar el ministre
d’Ordenament Territorial, que
va recordar que els treballs es
van licitar recentment. Torres
Falcó va remarcar que cal tenir
en compte que les condicions
meteorològiques adverses i l’ús
de la sal provoquen un desgast
més important en el paviment
de les carreteres.
El Govern preveu que la millora de
l’entrada del Pas s’iniciï aquest any
Està pendent del conveni amb l’Estat francès per licitar les obres a les quals ha destinat 500.0000 euros
Carreteres
M.S.C.
andorra la vella
Estat en què es troba el carrer Catalunya del Pas de la Casa.
sdp
Jordi Torres Falcó
Jordi Torres Arauz
la gent quan passa
la duana pensa que
ja és a andorra i això
dona mala imatge
Compartim la crítica
i ens agradaria que
el Govern actués
davant de França

ANDORRA8 DivenDres, 20 D’abril Del 2018
El departament de Prevenció i
Extinció d’Incendis i de Salva-
ments ha obert el primer expedi-
ent contra el bomber denunciat
per violació aquesta setmana. La
raó principal és que, amb aquest
expedient, es dona pas a la in-
vestigació, que esbrinarà si al-
guns dels actes denunciats per
la dona, com gravacions de vídeo
amb contingut sexual, s’han fet a
les dependències dels bombers i
en horari laboral. Una altra cosa
serà l’expedient disciplinari que
s’obrirà quan la justícia encausi o
processi el denunciant. Fins que
aquest fet no es produeixi, el cos
de bombers no obrirà cap expe-
dient disciplinari més. Serà des-
prés de la investigació i, segons
els resultats, quan es tipificarà si
la falta és greu o no per acomia-
dar-lo. Una tipificació que des
del cos asseguren que hauran de
buscar perquè la gravació de víde-
os amb contingut sexual no està
contemplada tan concretament a
la Llei del cos. Precisament l’ar-
ticle 69 de la llei diu que “Quan
s’estigui instruint o jutjant un
procés penal pels mateixos fets
que han originat o han de com-
portar la incoació d’un expedient
disciplinari, o per altres fets que
hi estiguin íntimament vincu-
lats, s’ha d’iniciar la tramitació de
l’expedient disciplinari, si no s’ha
iniciat amb anterioritat...”. Ahir
a la tarda, la direcció del cos va
confirmar que per part de la Bat-
llia no s’ha comunicat encara cap
processament o encausament.
Des del cos de bombers, el seu
director adjunt, Jordi Farré, va
ser contundent ahir quan va dir
que “tenim un respecte màxim
a la denunciant, però també res-
pectem la presumpció d’innocèn-
cia del nostre efectiu, i finalment
volem ser al màxim transparents
possibles i per això ho estem in-
vestigant”. Des de la direcció
del cos, critiquen el tractament
morbós que està prenent públi-
cament tot aquest assumpte i
diuen que fa malbé la imatge del
cos. “Som els primers interessats
que aquest cas es resolgui com
més aviat millor, perquè crea una
mala imatge”, va dir Farré.
Ara per ara, l’expedient obert
no ha comportat una suspensió
de feina del bomber, però en cas
que la justícia l’imputi i els fets
que s’estan investigant compro-
vinqueelfuncionarivaferalguns
dels actes denunciants en horari i
dependències laborals, es preveu
que se suspengui de sou i feina.
Expedienten el bomber acusat de
violació per tal d’investigar els fets
Si la justícia l’encausa o el processa, la direcció del cos li obrirà un altre expedient disciplinari
Successos
La direcció del cos critica el tractament morbós que està agafant tot aquest tema i que fa mal a la imatge dels bombers.
jonathan gil
P.G.
andorra la vella
accident
Un conductor va xocar fron-
talment contra la base d’un
pòrtic d’informació a la via
pública, sense que hi hagués
cap vehicle més implicat.
L’accident va ocórrer gaire-
bé a les dues de la matinada
d’ahir, a la carretera general
1, quilòmetre 4’150 –prop
de la rotonda de la Margi-
neda–, d’Andorra la Vella,
segons informa un comuni-
cat de la policia. Després de
ser atès pels serveis mèdics,
va ser detingut per la policia
per donar positiu en alcohol
i drogues.
L’home viatjava en el seu
vehicle, un Seat Leon amb
matrícula andorrana. El con-
ductor, resident de 29 anys,
únic ocupant del vehicle, va
resultar ferit i va ser traslla-
dat a Urgències de l’Hospital.
La policia li va practicar els
pertinents controls i proves
d’alcohol i drogues, i l’inte-
ressat va donar un resultat
positiu en alcohol superi-
or als 0’8 grams per litre de
sang i també va donar posi-
tiu en cànnabis.
Posteriorment, en rebre
l’alta hospitalària, va ser de-
tingut i estava previst que
passés a disposició judicial
durant el matí d’ahir.
Detingut un
accidentat per
conduir drogat
i begut
Redacció
andorra la vella
David Cusidó, president del COIA
dimecres al vespre va ser escollida la nova
junta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers
d’Andorra,que tindrà una vigència per als propers
quatre anys. L’Assemblea General Ordinària
va elegir per unanimitat l’única candidatura,
encapçalada per David Cusidó Murillo, que serà
el nou president i que substituirà Mònica Duran,
que es queda com a secretària a la nova junta.
Estaran acompanyats per la vicepresidenta,
Meritxell Sánchez Serrano, la tresorera, Meritxell
Ros Font, i les vocals, Mireia Solé Gamborino,
Òscar Moreno Escribà, Ángeles Giménez Moreno
i, com a vocals suplents, Erika Mengual Maneiro
i Elena Brugués Ferré.
Coia
Professions liberals
La variació anual de l’índex de
preus de consum (IPC) en base
2017, corresponent al mes de
març del 2018, és de l’1,2% (març
2017: 2,9%), de manera que la
inflació anual acumulada en els
tres primers mesos de l’any se si-
tua en el 0,3%. La variació anual
del mes de març del 2018 és de
l’1,2% (febrer 2018: 0,2%), com
a resultat de les variacions obser-
vades en els grups de béns i ser-
veis que componen l’IPC.
Els principals grups que pro-
voquen que la variació anual del
mes de març superi en un punt
la inflació anual enregistrada el
mes de febrer són el d’aliments
i begudes no alcohòliques, amb
una variació del 3% (1,9 punts
superior la registrada el mes de
febrer), a conseqüència de l’aug-
ment dels preus dels aliments i el
debegudesalcohòliquesambuna
variació de l’1,5%. Al seu torn, els
principals grups de l’IPC que con-
tribueixen a moderar la inflació
anual del mes de març respecte
del mes anterior són el d’Esbarjo,
espectacles i cultura, que dismi-
nueixun3,8%(1,9puntsinferior
a la mesurada el mes de febrer),
i el de Transport, amb una vari-
ació positiva del 1,1% (1,4 punts
inferior a la registrada el mes an-
terior).
L’increment del preu dels
aliments enfilen l’IPC del
març fins a l’1,2 %
estadística
Redacció
andorra la vella
el cos investiga
si alguns fets
denunciats van ser
en horari laboral

publicitat 9DivenDres, 20 D’abril Del 2018
The Future of Private Banking
Fons Return & Conscience
Rendibilitats passades no condicionen rendiments futurs. Més informació i comissions detallades en els prospectes de cada producte, publicats a www.vallbanc.ad.
Entitat gestora: Vall Banc Fons, SAU. Entitat dipositària: Vall Banc, SA. Vall Banc Fons Return and Conscience: núm. de registre INAF 0176-01.
l nou Vall Banc Fons Return & Conscience t’ofereix la possibilitat d’incrementar el teu capital i participar en una inversió amb
grans beneﬁcis socials. Junts farem créixer projectes d’integració social, educació, salut, sostenibilitat i energies
renovables. I a més, cedim el 80 % de la comissió de gestió del fons a les entitats solidàries andorranes amb les quals col·laborem.
Els diners sí que fan la felicitat, sobretot quan s’inverteixen en empreses que milloren el teu futur i el dels que t’envolten.
Per a més informació, visita’ns, entra a www.vallbanc.ad o truca’ns al + 376 750 760
E
Els diners sí
que fan la felicitat
La felicitat d’obtenir beneﬁcis
per a tu i per a tots

Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
Andbus andorrabybus@andorrabybus
Els tribunals andorrans han dit
que no a la petició que el mi-
nisteri de Justícia espanyol, a
través del ministeri d’Afers So-
cials, Justícia i Interior andor-
rà, ha fet per reclamar el retorn
d’una menor que, des del juliol
del 2015, viu amb el pare i la
família aquí al Principat. El cas
forma part d’un expedient de la
jurisdicció de menors i fa refe-
rència a l’execució de decisions
en matèria de pensions com-
pensatòries, dels efectes civils
del segrest internacional de me-
nors i de la custòdia de menors.
La sala civil del Tribunal Su-
perior ha desestimat el recurs
interposat pel ministeri d’Afers
Socials, Justícia i Interior con-
tra l’aute del 27 de desembre
passat, que no dona lloc a la
petició del retorn de la menor
interessada per Espanya.
La menor, segons el batlle
d’instància, està integrada a
l’escola i a les activitats extraes-
colars i ha establert uns lligams
familiars i d’amistat des de fa
més de dos anys. A més, con-
sidera que, quan el seu pare la
va portar al Principat, la mare,
a una localitat gallega, no exer-
cia de manera efectiva el dret
de custòdia. Per tant, considera
que tant el dret com l’exercici li
corresponien al pare. La batlle
va fer una exploració a la me-
nor, va destacar la seva madu-
resa i va concloure que el retorn
a Espanya la podria col·locar en
una situació intolerable. Admet
que l’actuació del progenitor de
desplaçar la menor el 2015 és
reprovable, però ara considera
que ha de prevaldre l’interès
de la menor i que aquest ha de
guiar l’actuació dels òrgans ju-
dicials.
La batlle indica que ha vi-
sitat la mare a Galícia, i que la
nena ha conegut les diferents
parelles de la mare, però no la
família materna. Ara viu amb la
parella del pare i amb ell, i diu
que està molt bé a Andorra i
es considera d’aquí. Així, argu-
menta que hi ha excepcions del
conveni que justifiquen la dene-
gació del retorn.
cas omís
El ministeri d’Afers Socials,
Justícia i Interior, com a auto-
ritat central encarregada del
compliment de les obligacions
imposades pels convenis, se
“sorprèn” que els tribunals an-
dorrans facin cas omís a la reso-
lució judicial espanyola, en què
s’exposen les nul·les capacitats
del progenitor, i diu que “resul-
ta inconcebible que el batlle ex-
plori una menor sense presèn-
cia de l’equip psicosocial”.
Segons aquesta part, que és
la recurrent, “només s’han tin-
gut en compte les manifestaci-
ons del progenitor”, i es basa en
fets anteriors quan diu que el
batlle no entén que el pare exer-
cia la guàrdia i custòdia de ma-
nera efectiva, “mentre que la in-
complia sistemàticament, com
proven les denúncies, vexava la
seva filla a les xarxes socials i la
va traslladar a Andorra sense el
consentiment i coneixement de
la mare”. Per tot això, es va ini-
ciar una modificació de mesures
el 2013, que es va resoldre el
2017, i se li va concedir la cus-
tòdia a la mare i suspendre el
règim de visites al pare.
Al recurs també s’argumen-
ta que “comporta un major risc
conviure amb un progenitor que
incompleix reiteradament les
resolucions judicials i influeixi
negativament en la menor”.
Tot i això, l’informe social a
la Batllia evidencia que el pare
gaudeix en l’actualitat d’una fei-
na fixa amb ingressos de 1.600
euros i la directora de l’escola on
va la menor explica que conso-
lida l’aprenentatge i hi està ben
integrada, alhora que el pare
acudeix a les reunions i s’impli-
ca en l’educació.
Denegat el retorn d’una menor
que Espanya sol·licita per segrest
El pare la va portar a Andorra fa més de dos anys i la nena, de 10 anys, diu que hi està integrada
Tribunals
P.G.
andorra la vella
La menor diu que se sent d’Andorra.
jonaThan gil
El Superior ha desestimat
l’incident de nul·litat pre-
sentat per una dona contra
una sentència que rebutja la
demanda contra l’empresa
que la va acomiadar mentre
estava embarassada. Segons
la dona, l’empresari sabia
abans de presentar la carta
del comiat que la treballa-
dora estava embarassada.
El batlle va desestimar la
demanda, i després ella va
presentar recurs d’apel·lació,
que també va ser desestimat
per la sala.
Segons la sentència, la
dona va portar la prova de
l’embaràs després de la noti-
ficació de l’acomiadament i,
segons la llei, una dona em-
barassada pot refusar l’aco-
miadament no causal i ha de
notificar amb un certificat
que està embarassada.
Per la part de la dona,
la denunciant, l’empresari
coneixia l’estat d’embaràs
abans de practicar l’acomi-
adament i denuncia que
s’han vulnerat els drets fo-
namentals a la jurisdicció, a
l’obtenció d’un procés degut,
i també considera que s’ha
vulnerat el dret a la intimi-
tat. La sentència nega aques-
tes vulneracions.
No a l’incident
de nul·litat per
acomiadar una
embarassada
P.G.
andorra la vella
Va ser el maig del 2008 que un
home va caure quan anava a
la feina i va fer-se una luxació
a l’espatlla. A l’hospital li van
practicar les proves adients,
van procedir a fer-li una reduc-
ció manual de la lesió i després
una intervenció quirúrgica,
sense obtenir un resultat sa-
tisfactori. Gairebé un any i mig
després, va denunciar el metge
que el va atendre i, amb ell, el
Servei Andorrà d’Atenció Sa-
nitària, perquè li abonessin les
quantitats que en resultessin
del peritatge mèdic que es por-
tés a terme en les actuacions,
corresponents al perjudicis que
havia patit.
La qüestió ha passat a la sala
civil del Tribunal Superior, no
tant pel contingut de la deman-
da de si hi va haver bona pra-
xis mèdica i si s’han d’abonar
les quantitats que reclama el
pacient afectat en la demanda,
sinó pel fet de com s’ha produït
formalment la denúncia.
VIa cIVIL o aDmINIsTRaTIVa
La base de tot és en la forma i
la via per la qual s’ha optat per
demandar el metge. L’afectat
ho va formular com una de-
manda davant de la secció civil
de la Batllia. La part contrària,
sense respondre a la denúncia,
va dir que era incompetència
de la jurisdicció civil i que havia
de fer-se per la via contenciosa
administrativa, perquè es trac-
ta d’un organisme públic, ex-
cepció que va ser estimada pel
batlle.
L’home va presentar recurs
d’apel·lació i va argumentar que
era responsabilitat del metge la
causació de les lesions sofertes.
Segons jurisprudència, si es de-
manda l’Administració pública
o un particular que forma part
de la seva organització, la juris-
dicció ha de ser l’administrati-
va. Però el tribunal també ad-
met que no li han d’imposar les
costes del procediment perquè
hi havia dubtes raonables sobre
quina era la jurisdicció compe-
tent per resoldre el present liti-
gi i, per això, ha estimat “molt
parcialment” el recurs d’apel-
lació interposat per l’afectat i
rectifica perquè no li cobrin les
costes del procediment.
La via errònia d’una demanda
contra el SAAS i un metge
P.G.
andorra la vella

ANDORRA 11DivenDres, 20 D’abril Del 2018
Jo viure en
un móon mes sa
COMPROMESOS AMB EL FUTUR · ODS 3: SALUT I BENESTAR
Impulsem un programa per mantenir la gent gran activa, desenvolupem activitats relacionades
amb la salut i la qualitat de vida, patrocinem els Special Olympics Andorra i col·laborem amb
el Banc d’aliments de Càritas. Perquè el futur que tots volem es comença a construir aquí i
avui. Amb tota la il·lusió del món.
www.compromesosambelfutur.com
www.creditandorra.ad
França
El Senat francès va aprovar
ahir el projecte de llei amb
què s’autoritza l’acord entre
aquest país i Andorra per tal
de millorar les carreteres RN-
20, RN-320 i RN-22 entre
Tarascó i la frontera franco-
andorrana. L’acord, que fixa
un pressupost de 21 milions
–que es finançaran de manera
paritària entre els dos estats–,
dona prioritat a les inversions
per a la protecció d’allaus,
especialment en l’anomenat
corredor H2, situat a l’Ospi-
talet. L’acord es va signar fa
un any. El Govern va anunciar
aleshores que la intenció era
començaraquestanyambuna
primera dotació de mig milió
d’euros destinats a habilitar
quatre àrees d’estacionament
per a la col·locació d’equipa-
ments especials, mentre que
la resta es preveien fer efec-
tius a raó de dos milions d’eu-
ros cada any fins al 2023.
El Senat aprova
l’acord per
millorar l’accés
a Andorra
Redacció
andorra la vella
L’escola andorrana de Canillo
té un alumne amb retinoblas-
toma, un tumor poc comú
que es presenta als teixits de
la retina en infants menors
de 5 anys. Per aquest motiu
participa en el projecte Petits
Valents per recaptar fons per
avançar en la curació de la ma-
laltia. És per això que el centre
ha organitzat una conferència
sobre aquest tumor, a càrrec
dels doctors de l’hospital Sant
Joan de Déu de Barcelona Jau-
me Català Mora, Guillem Pas-
cual Pastó i Maria Genoveva
Correa Llano. Serà avui, a les
sis de la tarda, al Palau de Gel.
Conferència sobre el
retinoblastoma a Canillo
difusió
Redacció
andorra la vella
La publicació financera World Fi-
nance ha atorgat el premi World
Finance Wealth Management al
millor proveïdor de gestió de pa-
trimonis d’Andorra a Crèdit An-
dorrà. Aquest premi reconeix les
entitats innovadores que saben
respondre a les exigències actuals
del mercat en gestió patrimonial.
Crèdit Andorrà ha informat que
el premi posa en relleu la sòlida
evolució del banc i en ressalta la
fortalesa i el lideratge, alhora que
reconeix la seva capacitat d’im-
plementar amb èxit el nou para-
digma de negoci. D’altra banda,
el guardó destaca l’enfocament al
client en l’oferta de valor i l’eleva-
da capacitat del banc per enten-
dre i donar una resposta proacti-
va a les necessitats i als objectius
del client en banca privada i ges-
tió d’actius. En aquest sentit, la
publicació posa en relleu l’esforç
de Crèdit Andorrà en innovació i
transformació digital de produc-
tes i serveis per adaptar-se als
canvis del mercat. Un exemple de
lideratge innovador és Merkaat,
el primer assessor en inversions
digital d’Andorra. A més, World
Finance remarca que Crèdit An-
dorrà té el reconeixement i la
confiança dels seus clients.
Millor proveïdor de gestió
de patrimonis d’Andorra
Crèdit andorrà
Redacció
andorra la vella
El Govern oferirà nous ajuts per
recuperar per a ús agrari prats i
feixes que ara es troben deixades
a l’erm i per afavorir pràctiques
agrícoles que permetin mantenir
la biodiversitat, el medi natural i
el paisatge. Quant a la subvenció
que ha de facilitar que parcel·les
que ara no tenen cap activitat
tornin a ser productives, es pre-
veuen unes aportacions d’entre
0,24 i 1,26 euros per metre qua-
drat, segons es tracti de la recu-
peració o millora d’aquest ter-
reny (això dependrà del temps
que ha estat sense conrear) i el
grau de dificultat per tornar-la a
posar a punt.
Els titulars de les explotacions
agràries han d’estar inscrits en
un registre i no rebran l’ajut fins
al cap de tres anys de producció
(al final del període, el Govern
farà els controls corresponents
per verificar que ha tingut acti-
vitat). El director d’Agricultura,
Landry Riba, va explicar que la
intenció és que les explotacions
siguin productives per si matei-
xes i que la subvenció només ha
de permetre fer més lleugera la
recuperació d’aquestes parcel·les.
A més, es persegueix la introduc-
ció de cultius alternatius, com
ara els cereals, algunes varietats
de fruiters (pomeres o perers),
vinya, fruits vermells o horts que
tinguin un rendiment més enllà
de l’autoconsum. S’estima que es
podrien arribar a recuperar 42
hectàrees de parcel·les.
Amb relació als ajuts per al
manteniment de la biodiversi-
tat vegetal, la intenció és poten-
ciar les pràctiques agràries que
afavoreixin dos tipus d’hàbitats
d’interès comunitari concrets.
En aquest cas, s’han fixat unes
condicions tècniques que s’han
de seguir. Es calcula que se’n po-
dran beneficiar unes 800 parcel-
les i 93 explotacions i els ajuts
aniran de 0,12 euros a 0,20 euros
per metre quadrat. El Govern
ha reservat 200.000 euros per
a aquest 2018 per als ajuts al
manteniment de la biodiversitat
vegetal. Amb relació a la partida
per a la recuperació de parcel·les
s’haurà de calcular el 2020.
Nous ajuts per recuperar parcel·les
a l’erm i mantenir la biodiversitat
El Govern estima que es podrien tornar a explotar 42 hectàrees de terreny que no es conreen
agricultura
El director d’Agricultura, Landry Riba, va presentar ahir els nous ajuts.
SFGa
M.S.C.
andorra la vella

“No volíem embellir per
embellir”, sinó “recuperar la me-
mòria, l’essència i els valors del
nucli més autèntic”. Això és el
que va cercar l’arquitecte Miquel
Mercè amb el projecte amb què
va guanyar el concurs d’idees
d’embelliment del nucli antic de
Canillo. Aquest objectiu s’acon-
segueix a través del mobiliari
urbà, l’enllumenat i el paviment.
Són aquests elements els que
permeten “donar rellevància a la
riquesa de l’estructura urbana”,
va dir Mercè. En aquest sentit, va
explicar que, com tots els nuclis
històrics, el de Canillo es va crear
de forma no pautada, construint
segons les necessitats, un fet que
permet trobar buits urbans que
deixen els edificis privats. És per
això que la resposta que s’ha do-
nat a l’hora d’embellir-lo no ha
estat lineal.
Així, els fanals tenen un dis-
senymoltsimple,peròques’apro-
pia de la “sinceritat constructiva”
dels elements que s’utilitzaven
tradicionalment (com la llosa, la
pedra o el ferro forjat). També els
bancs s’inspiren en aquesta idea
i estan elaborats amb ferro i fus-
ta reciclada. Però, per distingir
els diferents indrets, el projecte
adequa l’alçada o la grandària
d’aquests elements segons vagin
situats en un carrer estret o un
de més ample. Així mateix, Mer-
cè subratlla el treball fet a les pla-
ces, espais encaminats a garantir
la trobada, l’intercanvi i fer que
el ciutadà se n’apropiï. Explica
que avui la tendència és aquesta.
“No es tracta de treure el cotxe,
però canviar la percepció de l’es-
pai urbà”, remarca. L’arquitecte
destaca que a cada plaça se li ha
ofert alguna cosa especial perquè
pugui exercir aquesta funció. Per
exemple, a la plaça de l’Areny hi
ha una parada d’autobús. El pro-
jecte hi situa, doncs, un plànol
del nucli i dos marcs on es podrà
exposar informació i permetre
que aquest sigui un punt des del
qual la persona que vingui de
fora pugui començar la visita al
poble. A la plaça del Pui, en canvi,
s’hi projecten uns pilars amb ca-
bles d’acer inoxidable en els quals
es podran fer instal·lacions tem-
porals, un fet que vol ser l’excusa
per atraure la gent fins al cor del
nucli antic.
Quant al paviment, es diferen-
cia entre el que hi haurà als car-
rers i el de les places. En aquestes
darreres serà de pedra de granit,
que s’acompanyarà de mobiliari
específic que marca la centralitat
d’unaplaça.Enelcasdelscarrers,
per facilitar la treta de neu i el
manteniment s’ha optat per l’as-
falt. En aquest, però, s’hi han in-
crustat les antigues marques que
hi havia a cada casa de Canillo. Se
n’han reproduït unes 187 en fer-
ro corten. Mercè explica que això
no és només una forma perquè
el vianant s’apropiï de l’espai pú-
blic, sinó també de recuperar la
tradició. “Estem generant discurs
patrimonial”, declara.
Ara s’ha de començar la se-
gona fase, que inclou el carrer
Major i el carrer Perdut. L’obra
es preveu que duri entre quatre i
sis mesos, tot i que en tractar-se
d’un nucli antic poden aparèixer
contratemps. Cal recordar que
l’actuació també preveu la reno-
vació dels serveis.
Els projectes que es van pre-
sentar al concurs d’idees es po-
den veure ara en una exposició a
la seu del Col·legi d’Arquitectes.
Mercè va celebrar la iniciativa, ja
que permet constatar la qualitat
de les altres propostes, al mateix
temps que afavoreix la sensibi-
lització vers l’arquitectura i els
avantatges que suposen els con-
cursos d’idees.
Projecte perquè el vianant s’apropiï
de l’espai urbà i recuperar la tradició
El paviment de les places és de granit i als carrers hi ha asfalt amb les marques de les cases
Nucli antic de Canillo
M.S.C.
aNdorra la vella
L’arquitecte Miquel Mercè en la inauguració de l’exposició al Col·legi d’Arquitectes, ahir.
joNathaN gil
el mobiliari urbà, amb
un disseny simple,
s’adequa a l’indret
on està ubicat
MoraBanc
MoraBanc i Ship2B han
obert el termini de presen-
tació de projectes per partici-
par en el programa de suport
als emprenedors LAB Impact
Andorra, que arriba a la seva
quarta edició. Com en les edi-
cions anteriors, poden optar
al programa emprenedors
andorrans i emprenedors de
fora d’Andorra sempre que
el seu projecte estigui rela-
cionat amb el Principat. El
LAB Impact Andorra priorit-
za també aquelles propostes
que aportin un valor a la so-
cietat.
Els projectes seleccionats
rebran formació, mentoring,
amb experts, visibilitat i ac-
cés al finançament. Es poden
registrar les candidatures
al programa a partir d’avui
mateix. Només cal omplir un
formulari al web http://www.
ship2b.org/impact-andorra. El
dilluns, 7 de maig, es farà
una sessió informativa a la
sala d’actes de MoraBanc per
explicar amb detall el progra-
ma i resoldre qualsevol dub-
te. Entre tots els projectes
inscrits se’n seleccionaran
quatre que, en una primera
fase, rebran una formació
semipresencial d’un mes per
accelerar el seu projecte.
Convocatòria
d’emprenedors
per al LAB
Impact Andorra
Redacció
aNdorra la vella
La sala del consell de Comú
d’Encamp va ser l’escenari ahir
del lliurament de les claus i dels
contractes de les parcel·les dels
horts de la gent gran situats a
Terres Primeres. L’acte va estar
encapçalat pels cònsols d’En-
camp, Jordi Torres i Esther
París, pel conseller Joan Sans i
per la directora del projecte dels
horts de la Fundació Julià Reig,
Ester Segura. Enguany s’han
concedit un total de 41 parcel-
les (dos més que en l’edició an-
terior), i es van resoldre així 41
de les 46 demandes realitzades.
Pel que fa als hortolans, aquesta
edició n’hi ha 10 de nous.
Torres va desitjar a tots els
hortolans una bona collita i els
va encoratjar a retrobar-se l’any
vinent amb les mateixes ganes
que enguany. A més, el cònsol
va indicar que els hortolans po-
dran començar a treballar a par-
tir de l’1 de maig.
Lliurament de les claus
dels horts de Terres Primeres
encamp
L’entrega de les claus dels horts es va fer a la sala del consell de Comú.
CoMú d’eNCaMp
Redacció
aNdorra la vella
L’àrea de Polítiques d’Igualtat
del ministeri d’Afers Socials,
Justícia i Interior va oferir ahir
una formació en matèria de
violència de gènere i domèstica
dirigida al cos de la justícia en
la qual van participar unes 40
persones. La formació s’em-
marca en el Pla de formació
contínua de l’Administració
de justícia i en la Llei per
l’erradicació de la violència de
gènere i la violència domèstica,
que preveu formació especialit-
zada per als professionals que
intervenen en aquests casos. Es
va fer una taula rodona en què
van participar el magistrat de
l’Audiència Provincial de Barce-
lona, Pasqual Ortuño; la fiscal
de la Sala contra la Violència
sobre la Dona del Tribunal
Suprem espanyol, Pilar María
Martín Najera, i el psicòleg de
l’equip d’assessorament tècnic
penal del departament de
Justícia de la Generalitat de Ca-
talunya, Xavier Juncosa. Mar-
tín va exposar la doctrina juris-
prudencial sobre la declaració
de la víctima de violència de
gènere com a prova de càrrec
per desvirtuar la presumpció
d’innocència. Juncosa va par-
lar de la intervenció com a
psicòleg sobre el testimoni de la
víctima de violència de gènere i
de la valoració psicològica de
l’afectació o seqüeles derivades
dels fets denunciats.
Formació sobre violència
de gènere i domèstica
Cos de justícia
Redacció
aNdorra la vella

ANDORRA 13DivenDres, 20 D’abril Del 2018
INAUGURACIÓ DE LA NOVA
PLACETA I PARC INFANTIL
CIUTAT DE VALLS
Hi haurà esmorzar, ballada de la
Mulassa de Valls i dels gegants
d'Andorra la Vella, actuació castellera
i espectacle infantil a càrrec de la
COMPANYIA XIP XAP.
Dissabte 21 d'abril
a les 11.30 h,
a l'entrada de l'antiga escola espanyola
del carrer Ciutat de Valls d'Andorra la Vella.
US HI ESPEREM!
Des d’ara, arribar fins a la casa
museu d’Areny-Plandolit o fins
a l’església parroquial d’Ordino
serà més fàcil amb la nova se-
nyalització per a vianants que
es va estrenar, de manera ofici-
al, ahir al matí, tot i que els se-
nyals es van col·locar dimecres a
la tarda. El cost del projecte, ad-
judicat a una empresa del país,
ha estat de 13.000 euros.
En total, el projecte de se-
nyalització inclou tretze se-
nyals, alguns dels quals per les
dues cares, que indiquen fins
a 22 punts d’interès del poble:
turístics, culturals i esportius.
Segons el conseller de Turis-
me i Esports d’Ordino, Jordi
Serracanta, aquests senyals es
completen amb “una sèrie de
tòtems en punts estratègics del
poble, sobretot en les sortides
del pàrquing, perquè els turis-
tes vinguin cap al centre histò-
ric i acabin tenint una primera
imatge de quin és el plànol que
tenim del poble d’Ordino i on
estan situades les coses més
importants”. Això facilitarà, va
afegir, que la gent pugui anar
fent aquest seguiment mitjan-
çant aquests senyals.
Serracanta va explicar que
aquesta nova senyalització res-
pon a la demanda de “molta
gent”. Segons el conseller, es
trobaven que quan se celebraven
les proves esportives o altres
activitats es repartien brífing o
dorsals, o es feien altres actes
relacionats amb les proves, “i la
gent no sabia on havia d’anar”.
Per això, ara, quan hi hagi esde-
veniments d’aquest tipus que
utilitzen diferents infraestruc-
tures del poble, “es podrà infor-
mar en aquests panells on hi ha
el brífing, el repartiment de dor-
sals, el lliurament de premis o el
tancament d’inscripcions”.
De moment, el projecte se
circumscriu a Ordino “perquè
els altres pobles encara són
més petits”, va dir Serracan-
ta, i “aquí és on trobàvem més
aquesta mancança”. De fet, a
l’oficina d’informació i turisme
ja s’indica als visitants on hi ha
cadascun dels punts d’interès
dels altres pobles repartits per
la parròquia. De tota manera,
el conseller va recordar que “ja
hi ha alguns punts senyalats en
altres pobles”, i va posar com a
exemples la Mina de Llorts o la
Ruta del Ferro.
El poble d’Ordino estrena una
nova senyalització per a vianants
El projecte consta de 13 senyals que indiquen fins a 22 punts d’interès turístic
Urbanisme
El conseller Jordi Serracanta va ensenyar ahir les noves senyalitzacions.
jonathan gil
M.P.A.
andorra la vella
el projecte, adjudicat
a una empresa del
país, ha tingut un
cost de 13.000 euros
Tot i mostrar el seu convenci-
ment sobre el potencial turístic
d’Andorra, la presidenta d’Au-
tèntics Hotels Andorra (AHA),
Cristina Canut, va mostrar
la seva preocupació a l’hora
d’afrontar les temporades bai-
xes. Canut va valorar molt po-
sitivament la temporada d’hi-
vern, ja que “hem tingut molt
bones ocupacions tant a les
parròquies centrals com a les
parròquies altes”, però el que
realment els preocupa “no és
tant l’hivern, sinó la desesta-
cionalització perquè vivim en
un país molt centrat en el tu-
risme”. Canut va recordar que
molts dels hotels de les parrò-
quies altes van tancar al ma-
teix temps que les estacions;
en canvi, per als hotels situats
a les parròquies centrals, “que
no tanquem”, ara ve una època
de “temporades baixes que són
llargues” en què pateixen força
perquè treballen amb plantilles
fixes, “no treballem amb tem-
porers, i hem d’aguantar plan-
tilles, tota la despesa dels edi-
ficis amb uns ingressos que
baixen molt durant tres me-
sos”. La presidenta d’AHA va
reconèixer que al juliol s’activa
amb l’espectacle del Cirque du
Soleil, però, segons el seu parer,
caldria “fer accions puntuals a
la primavera i a la tardor per
poder mostrar l’altra Andorra,
on s’hi pot venir a fer munta-
nya encara que no hi hagi neu”.
També creu que s’hauria d’anar
desenvolupant “el tema dels
congressos”.
AHA manifesta la seva
preocupació per afrontar
les temporades baixes
turisme
La presidenta d’AHA, Cristina Canut.
jonathan gil
M.P.A.
andorra la vella

La Sala Prat del Roure d’Escal-
des-Engordany es va quedar
petita ahir al matí per acollir els
630 alumnes de segon cicle de
l’escola andorrana que van par-
ticipar en la cinquena cantada
interescolar. Aquesta trobada,
que és bianual, va reunir els vuit
centres educatius de primera
ensenyança de l’escola andorra-
na de totes les parròquies. L’ac-
te va comptar amb l’assistència
del ministre d’Educació i Ense-
nyament Superior, Èric Jover, i
de la directora de l’escola andor-
rana, Ester Vilarrubla, a més de
diferents directors d’escoles del
sistema educatiu andorrà.
La cantada cada any gira al
voltant d’una temàtica concre-
ta, que s’escull durant el primer
trimestre del curs. Enguany la
que s’ha triat és la pau, amb la
voluntat de conscienciar i edu-
car sobre un dels valors més
importants que es pot cultivar
entre els alumnes, així com
contribuir a la seva formació
emocional i ètica. I per adornar
l’escenari per a l’ocasió, els nens
i nenes de cada escola també
van preparar uns murals, tots
relacionats amb la temàtica de
la pau.
La cantada va començar amb
tots els mestres de música en-
tonant conjuntament Imagine
de John Lennon. Després, cada
escola va interpretar una cançó
amb les diverses llengües que es
treballen a l’escola andorrana
(català, castellà, anglès i fran-
cès). Va començar la d’Escal-
des-Engordany amb L’oiseau et
l’enfant, seguida de la de Sant
Julià, amb El país blanc, la de la
Massana va interpretar True co-
lors, els nens i nenes d’Andorra
la Vella, Mirall de pau, Canillo i
el Pas de la Casa van cantar con-
juntament Escolta-ho en el vent,
l’escola d’Encamp va entonar
No dudaría, i per últim, el centre
d’Ordino, La vida es bella.
El ministre Jover va manifes-
tar que és “molt agradable po-
der reunir els nens de les dife-
rents parròquies” i va destacar
la feina activa dels docents per
preparar aquesta cantada.
Més de 600 alumnes de
segon cicle canten a la pau
Escola andorrana
Agències
andorra la vElla
Els nens i nenes de l’escola andorrana d’Escaldes-Engordany.
agènciEs
Formació
Les escoles bressol comu-
nals, l’escola bressol Dames
de Meritxell, l’Espill i el Petit
Príncep oferiran demà una
jornada conjunta adreçada
als pares i mares dels nens
inscrits en aquestes escoles
i també als espais de lleu-
re comunals, amb l’objectiu
d’oferir eines per fer créixer
els infants de forma saluda-
ble. Les xerrades del matí
tindran lloc al Centre de
Congressos d’Andorra la Ve-
lla; les de la tarda, a les noves
dependències del Comú, a la
plaça Lídia Armengol.
Primera
jornada sobre
alimentació
infantil sana
Redacció
andorra la vElla
Ahir a la tarda es van donar a
conèixer els guanyadors de la
segona edició del Festival d’ar-
quitectura, disseny i aparado-
risme (FADA), impulsat pel
Comú d’Escaldes-Engordany
i l’Associació de Comerciants
de l’avinguda Carlemany i Tra-
vesseres. El primer premi, do-
tat amb 1.500 euros, va ser per
a l’interiorista Pep Campeny,
per la seva decoració a l’apa-
rador de la botiga Pollyanna.
El propietari de l’establiment,
per la seva banda, va ser obse-
quiat amb un retail tour a una
capital del món amb una forta
implicació amb el comerç, va-
lorat en 1.700 euros. El segon
premi se’l va endur la disse-
nyadora gràfica Laura López,
que va decorar l’aparador de
calçats Galy, mentre que el ju-
rat va decidir atorgar el tercer
premi a la interiorista Elisen-
da Troguet, per la seva obra El
poder de la natura quan es con-
verteix en art a Casa Canut.
El premi especial del públic
es donarà a conèixer la setma-
na vinent, ja que la gent pot
seguir votant fins al proper 26
d’abril. La consellera de Pro-
moció Econòmica i Vivand,
Sandra Tomàs, es va mostrar
molt contenta de poder ce-
lebrar una segona edició del
FADA, de la qual va destacar
l’alta qualitat de les propos-
tes, totes amb missatges ben
diferents. Tomàs va dir que
ara cal treballar per ampliar
l’esdeveniment i donar-li més
difusió.
L’aparador de Pollyanna
obté el primer premi de la
segona edició del FADA
comerç
Els guardonats als premis FADA 2018.
agènciEs
Agències
andorra la vElla
El multicampió del món de trial
Toni Bou ja té la seva estrella al
Bulevard de les Estrelles. Ahir al
vespre va tenir lloc la descober-
ta de la segona estrella d’aquest
projecte, que el Comú d’Andorra
la Vella i de l’Associació de Co-
merciants de Fener Boulevard
van posar en funcionament fa
uns mesos amb un doble objec-
tiu: reconèixer el mèrit de per-
sones públiques que, d’una ma-
nera o una altra, tenen relació
amb Andorra i contribueixen a
difondre el nom del país a l’ex-
terior, o bé perquè hi aporten el
seu art. També vol ser un atrac-
tiu complementari que millori
l’experiència de compres de la
parròquia. La del multicampió
Toni Bou ha estat la segona es-
trella del Bulevard, després de la
del pilot de ralli Cyril Despres.
L’acte va començar amb una
la demostració de trial que
va fer el mateix Bou envoltat
d’unes 200 persones que no es
van voler perdre l’ocasió. A con-
tinuació, la cònsol major d’An-
dorra la Vella, Conxita Mar-
sol, va emmarcar la concessió
d’aquesta estrella en el context
de la capitalitat d’Andorra com
a seu de l’assemblea general de
la Federació Internacional de
Motociclisme. En aquest sen-
tit, va recordar que “els dies 1
i 2 de desembre tornarem a ser
capital del motor”. Referint-se
a Bou, Marsol va dir que “és un
exemple per a totes les genera-
cions de com s’ha de viure l’es-
port”, i va destacar que es tracta
d’una persona humil i propera.
La cònsol va anunciar que la
propera estrella serà segura-
ment la del pilot de moto GP
Marc Márquez.
Per la seva banda, el pre-
sident de l’Associació de Co-
merciants de Fener Boulevard,
Joan Babot, va agrair al Comú
que continuï promocionant el
comerç de la parròquia amb
aquesta iniciativa. Bou va donar
les gràcies perquè l’estrella el fa
sentir “encara més com a casa”.
Preguntada sobre si Andorra
la Vella adoptaria els mateixos
elements de seguretat que els
d’Escaldes en les obres d’em-
belliment de l’avinguda Car-
lemany, Marsol va dir que el
projecte “és conjunt”. I va afegir
que “això ja ho teníem pactat i
estava previst, però ara n’hem
trobat un de nou que creiem
que anirà millor per a tots”.
Toni Bou, reconegut amb una
estrella al Fener Boulevard
El multicampió del món va oferir una exhibició de trial a unes 200 persones
andorra la vella
El campió del món de trial Toni Bou amb la seva estrella al Fener Boulevard.
jonathan gil
M.P.A.
andorra la vElla
El projecte de
seguretat de
Meritxell i carlemany
serà conjunt

Pirineus
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
Un total d’onze jubilats de la
Seu d’Urgell van rebre ahir les
claus que els permetran explo-
tar els horts socials que té la
capital urgellenca en una fin-
ca situada a l’Horta del Valira.
L’objectiu de la iniciativa és fo-
mentar la socialització d’aquest
col·lectiu i aconseguir, a la ve-
gada, que practiquin activitat
física. Els beneficiaris, tres dels
quals són nous mentre que els
altres vuit repeteixen, podran
fer-ne ús durant els propers
tres anys. Enciams, pebrots o
cebes són alguns dels aliments
que hi plantaran alguns d’ells,
que han explicat que valoren
l’oportunitat que tenen per
conrear-les per al seu autocon-
sum i seguint, a més, criteris
ecològics.
Josep España té 66 anys i és
un dels tres nous beneficiaris
del projecte d’horts socials de
l’Ajuntament de la Seu. Explica
que, un cop jubilat, va sol·licitar
formar-ne part perquè hi veu
una manera de seguir practi-
cant exercici. En el seu cas, a
més, coneix molt bé l’ofici ja que
havia tingut un hort durant vuit
anys. Elvira Tortonoves és una
de les vuit persones que fa més
temps que treballa la terra que
li facilita el consistori a l’Horta
del Valira. Té 81 anys i en fa set
que s’hi va apuntar perquè diu
que aquesta activitat li permet
obtenir aliments ecològics.
L’objectiu del projecte és
promoure una millor qualitat
de vida als majors de 65 anys,
o que prèviament s’hagin ju-
bilat, a través d’una activitat
que els és útil i que es desen-
volupa en un entorn natural.
En aquest sentit, la regidora de
Gent Gran de l’Ajuntament de
la Seu, Montserrat Bonet, va
destacar els beneficis de la ini-
ciativa i va explicar que, “a part
de conrear i treure’n un fruit, la
finalitat és fer exercici”. També
va insistir que, a més de fomen-
tar els hàbits saludables entre el
col·lectiu, l’activitat és una eina
més de socialització.
Les adjudicacions d’horts
d’aquest dijous, amb vuit ho-
mes i tres dones com a benefi-
ciaris, són les quartes que tra-
mita l’Ajuntament de la Seu.
D’aquesta manera, el consistori
vol fomentar també una activi-
tat, la de treballar la terra, que
s’ha anat perdent en els darrers
anys en aquesta zona. Inicial-
ment les convocatòries eren de
caràcter anual, però després es
va decidir ampliar el termini
fins a les tres temporades actu-
als. A banda d’estar empadro-
nat a la ciutat i ser jubilat, un
altre dels requisits per poder-hi
accedir és que les persones que
ho sol·licitin no cultivin cap al-
tre hort.
Els horts socials compten amb nous
‘propietaris’ per als propers tres anys
L’Ajuntament urgellenc lliura les claus als onze beneficiaris d’aquesta convocatòria
La Seu d’Urgell
Agències
La SeU d’UrgeLL
La foto de grup dels nous hortolans amb l’alcalde de la Seu.
agèncieS
L’escriptora Ester Ferran pre-
senta avui a les sis de la tarda a
la Biblioteca de Sant Agustí de
la Seu el seu cinquè llibre in-
fantil, No t’oblidis de mirar per
la finestra, amb il·lustracions
de Jordi Sales i publicat per
Edicions Salòria. El conte, di-
rigit a nens i nenes a partir
de 8 anys, explica una tendra
història d’amor entre dos ger-
mans a qui ni tan sols la mort
separa. La presentació cons-
tarà d’una lectura per part de
l’autora i d’un taller en què els
més petits podran crear una
nova història. Es tracta d’una
activitat familiar recomana-
da per a infants a partir de 8
anys. A més de la presentació
del conte de Ferran, la propos-
ta cultural de la sisena edició
de la Revetlla de Sant Jordi a
la biblioteca també inclou al-
tres presentacions editorials a
la Seu d’Urgell.
També avui, a les vuit del
vespre, a la Sala Immaculada
es presentarà el llibre Te qui-
ero hasta el cielo. Una historia
sobre la enfermedad de Alzhei-
mer, de Carme Aràjol Tor. Per
al dissabte, 21 d’abril, hi ha
programada la presentació
del llibre Paraula de Nargó de
Ramon Minoves, editat per
Voliana. L’acte comptarà amb
la participació de Joan Graell
i el mateix autor, al Consell
Comarcal de l’Alt Urgell, a les
vuit del vespre.
L’escriptora Ester Ferran presenta
el seu cinquè llibre per a infants
La Seu d’Urgell
El llibre que es presentarà avui.
Redacció
La SeU d’UrgeLL
Tradicions
Un total de 23 forns i pastis-
series de la Seu i de la comar-
ca de l’Alt Urgell prendran
part en l’acció poètica i ar-
tística amb el títol Sant Jor-
di, poeta i gormand. Durant
aquest pròxim cap de setma-
na i dilluns, 23 d’abril, diada
de Sant Jordi, els establi-
ments embolicaran barres de
pa, baguets, croissants, pas-
tissos, entre altres productes
gormands, amb paper craft
il·lustrat amb un dibuix i es-
crits poètics inèdits, i editat
expressament per celebrar el
dia del llibre i la rosa. La in-
tenció d’aquesta acció poèti-
ca i artística, impulsada per
l’artista urgellenca Sandra
March amb la col·laboració
de la regidoria de Cultura de
l’Ajuntament, és “portar l’art
i la poesia fora dels seus llocs
més habituals”. El paper que
embolcallarà el pa i altres
productes de fleca i pastisse-
ria comptarà amb un poema
breu, un aforisme o un mi-
crorelat amb el concepte del
pa com a protagonista.
Acció artística
dels forns i
pastisseries
per Sant Jordi
Redacció
La SeU d’UrgeLL
L’objectiu és
promoure una millor
qualitat de vida a les
persones grans

Cultura
Sant Jordi és curt, negre i fa por
El BonDia celebra el Dia del llibre amb una col·lecció de relats il·lustrats que es repartirà dilluns amb el diari
Especial
La portada de l’especial de Sant Jordi és una al·legoria de la lectura, obra de Sergi Mas (a dalt, a l’esquerra); segueixen les il·lustracions d’Àstrid Janer per al relat ‘Dégueulasse’, de Bru Noya; Martín Blanco (‘Feina feta no fa des-
torb’, de Xavi Fernández); Sara Valls (‘Les bugaderes de la lluna’, de Iago Andreu); Xavi Casals (‘Membre fantasma’, de Txema Díaz-Torrent); Montse Mayol (‘Cosins’, d’Eva Arasa), i Jordi Casamajor (‘Infidel’, de Maria Alaminos).
sErgi mas àstrid janEr martín blanco
sara valls
xavi casals
jordi casamajor
montsE mayol
Només els vam donar dues con-
signes. Tres, si comptem l’exten-
sió: que fossin de gènere, que els
ubiquessin en un context local
–entès en sentit ampli: més piri-
nenc que no estrictament andor-
rà– i que no s’enfilessin més en-
llà dels 8.000 caràcters. A partir
d’aquí, els deu autors a qui fa dos
mesos es va proposar de partici-
par en aquesta aventura van con-
cebre amb absoluta llibertat els
relats que sis il·lustradors es van
encarregar desprésd’interpretar.
Cadascun amb la seva tècnica i el
seu estil. El setè és Sergi Mas,
que va crear una al·legoria de la
lectura amb el toc foteta marca
de la casa i una tropa de menai-
rons lauredians que alimenten el
foc de la imaginació del lector, en
aquest cas, un paisà que recorda
sospitosament el Sisquet de cal
Sinquede. L’al·legoria es va en-
filar finalment a la portada del
número especial que es repartirà
dilluns amb cada exemplar del
BonDia.
El resultat són una desena de
contes curts, no arriben a micro-
relats, que s’escoren obertament
cap al negre, el terror i el fantàs-
tic, amb una punteta de mala
bava, algun cervell retorçat, uns
quants cadàvers i unes engrunes
de (suau) erotisme que no donen
per complir el lema d’aquella es-
tupenda col·lecció que va ser La
piga: Llibres per llegir amb una
sola mà. Dilluns ens ho diuen.
Segueixen amb comptades ex-
cepcions l’estructura canònica
del gènere, amb el reglamentari
tirabuixó final i el perill que això
comporta: fiar-ho tot a l’efecte
del final sorpresa. Una resolució
brillant salva el més mediocre
dels arguments; i al contrari:
una conclusió previsible o mas-
sa recargolada pot arruïnar el
millor exercici estilístic. Però
quan s’ajunten aquests dos ele-
ments –mèrit dels menairons–
sorgeix la màgia.
La nòmina d’autors combi-
na veterania amb una (relati-
va) joventut, noms consagrats
i altres a qui molts confirmaran
una vena creativa que molt pro-
bablement els intuïen. Així que
repassem-los: el poeta i narrador
Antoni Caus proposa a Arsenio
un híbrid a mig camí entre el ver-
mell passió i el negre criminal; el
periodista Bru Noya (Déguelasse)
s’ha decantat pel hard boiled ian-
qui més canònic, passat, això sí,
pel reglamentari sedàs paròdic, i
Redacció
andorra la vElla

cultura 17DivenDres, 20 D’abril Del 2018
la bibliotecària Júlia Fernández
(Art abstracte) per un trencaclos-
quesambpsicòpataadintre:estil
Seven, per entendre’ns, però en
versió borda, que fa més rústic.
El proteic Xavi Fernández deixa
per una vegada els escenaris –i
cal Sinquede– i construeix a Fei-
na feta no fa destorb una història
malaltissa, familiar i claustrofò-
bica que no pot acabar bé de cap
manera. Uns abismes psicològics
i pelet freudians que també ha
explorat el lingüista i ex-Portella
Txema Díaz-Torrent a Membre
fantasma, de vagues reminis-
cències dalinianes. El novel·lista
David Gálvez, el nom amb més
taules editorials que trobaran
a l’índex, recrea a Persistència
de les rotondes un malson molt
urbà, molt metaliterari i molt
andorrà, mentre que Maria Ala-
minos –a qui recuperem per a la
ficció quasi un decenni després
d’Els hereus de la força– il·lustra
a Infidel la frustració de veure’ns
confrontats amb la caricatura
del que una vegada –posem que
fa vint anys, al pis d’estudiants,
recorden?– vam somiar ser.
Iago Andreu, diguem que pe-
riodista en excedència, ha bastit
a Les bugaderes de la lluna una
d’aquelles llegendes de mun-
tanya que agraden tant a Sergi
Mas, una mena de versió an-
dosina de les dones d’aigua que
–augurem– se’ls quedarà clavat
al cervell. Com un conte que el
temps convertirà en clàssic. Eva
Arasa també torna provisional-
ment al paper de diari per expli-
car a Cosins(lapiga)un fugaç i re-
motament incestuós episodi que
té la macabra particularitat que
es consuma –o no ben bé– du-
rant la vetlla d’un parent mort.
I el periodista Andrés Luengo,
en fi, especula a Per ardua ad as-
tra sobre la trajectòria bèl·lica de
Ken Charney, l’as de la II Guerra
Mundial enterrat a la Quera.
Pel que fa als il·lustradors,
predomina com era previsible
–perquè se’ls va encarregar pre-
cisament de posar el relat en
imatges– una certa figuració,
que va des de la fotoil·lustració
de Martín Blanco (Feina feta
no fa destorb, Art abstracte) fins
a l’acríl·lic de Montse Mayol
(Arsenio, Cosins), passant per
l’aquarel·la d’Àstrid Janer,
la benjamina d’aquest recull
(Dégueulasse) i Xavi Casals
(Membre fantasma, Per ardua ad
astra), el collage de Sara Valls
(Les bugaderes de la lluna), i el
llapis de Jordi Casamajor (Infi-
del, Persistència de les rotondes).
És un dels nostres poetes més
secrets. Tant, que molts vam
descobrir que existia just quan
va traspassar. Parlem òbvia-
ment de James Kirkup (South
Fields, Anglaterra, 1918–Escal-
des, 2009), assagista, traduc-
tor, memorialista i sobretot,
sobretot, poeta, que el 1988 es
va instal·lar definitivament a
l’àtic amb vistes a les Bons que
havia adquirit el 1975. Aquí es
va establir i aquí va acabar de
bastir una obra monumental
–unes memòries en sis volums
i un centenar de títols de poe-
sia– que el ministeri de Cultura
i el Comú d’Encamp recordaran
a partir del 24 d’abril en una ex-
posició doble amb l’excusa del
centenari del seu naixement.
Serà al Consell General: al ves-
tíbul, una selecció de llibres de
la col·lecció que en morir va
deixar a la biblioteca d’Encamp,
més records familiars i objectes
d’ús personal; a la plaça, cinc
mòduls que en repassaran la
trajectòria biogràfica i literà-
ria, així com la seva faceta de
rodamon: Kirkup va deixar el
1956 Anglaterra per exercir
com a professor de literatura
a la universitat de Kyoto. S’hi
va quedar tres decennis i al
Japó va descobrir l’haiku i el
tanka, estrofes recurrents en
la seva obra poètica. També
d’An Island In The Sky, el po-
emari que recull la seva pro-
ducció de temàtica andorrana.
Diguem abans d’acabar que el
ministeri traduirà també dintre
d’aquest Any Kirkup una selec-
ció dels seus poemes, i que el
1977 un poema seu –The Love
That Dares To Speak Its Name– li
va comportar un cèlebre judici
per blasfèmia –l’últim que va
tenir lloc a la Gran Bretanya– i
la prohibició encara vigent de
publicar-loenunmitjàbritànic.
Cultura i Encamp celebren
el centenari de Kirkup amb
una exposició al Consell
Redacció
andorra la vella
any europeu del Patrimoni
La segona edició del Tast Mu-
sic,iniciativaambquèelComú
de la Massana pretén maridar
música i gastronomia, arren-
carà el 3 de maig a la Borda
Secreta amb una nit temàtica
consagrada al Nova York dels
anys 50. L’encarregat d’obrir
el cartell, dissenyat per Juli
Barrero i per Robert Pujol i
que aquesta edició incremen-
ta de quatre a cinc el nombre
de restaurants que hi partici-
pen, serà B Sharp, reencarna-
ció soul del guitarrista Àlex
Bagaria, amb un repertori
d’estàndards –Autumn Leaves,
Misty, On The Sunny Side of
Street i anar fent. Li seguiran
la Nit Sensorial, amb Samadhi
(el 10 de maig, al Versió Ori-
ginal); la Nit electrònica, amb
Lídia Parat (17 de maig, al De-
lizioso AnyósPark); la Nit ar-
gentina, amb Pablo Villar (20
de maig, la Pampa), i la Nit
clàssica, amb la pianista ca-
talana Marina Piñeiro (31 de
maig), recentment establerta
al país i que debuta d’aquesta
manera entre nosaltres des-
prés d’haver-se prodigat amb
les filharmòniques de Munic i
a la de Berlín
El segon Tast arrencarà el 3
de maig a la Borda Secreta
Musica en directe
Redacció
la Massana
Onze autors i 44 parades de
llibres seran els protagonistes
de la diada de Sant Jordi a la
capital que, com és habitual,
tindrà lloc a la plaça del Po-
ble. La fira obrirà a les deu del
matí, i la reglamentària ses-
sió de firmes s’ha programat
immediatament després del
recital de la coral de la Gent
Gran (12.30), amb Ludmilla
Lacueva (Mort sota zero), Jo-
sep Dallerès (Vuitanta-dos
dies d’octubre), Núria Gras
(Paradís d’ombres), Agustí
Franch (La capsa de música),
Al·legra i Zoe (6 peixos en un
test), Carles Flinch i Marta
Pons (Fogons de salut), i David
Arrabal, Martín Balnco i Àlex
Puig (El rumor de los insectos
por la noche).
Onze autors i 44 parades,
dilluns a la plaça del Poble
sant Jordi
Redacció
andorra la vella
Patrimoni
El ministeri de Cultura i la
propietat de cal Pal de la Cor-
tinada, Maria Reig, van firmar
ahir un conveni segons el qual
el departament de Patrimoni
facilitarà les dades sobre cons-
truccions en pedra seca amb
l’objectiu d’elaborar una apli-
cació per divulgar les estructu-
res construïdes amb aquesta
tècnica. L’aplicació completa-
rà l’exposició amb què cal Pal
obrirà al setembre.
Cal Pal, amb
la pedra seca
Clàssica
L’ONCA celebra el 15è ani-
versari del cicle anual al Palau
de la Música amb quatre con-
certs temàtics: el primer, Ri-
tuals, fronteres espirituals, tin-
drà lloc el 27 de gener amb el
Cor de Cambra i obres sacres
de Bach, Glass i Pärt: i segui-
ran Mendelssohn, viatger sense
fronteres (21 de febrer); Fron-
teres del terror i de la guerra (21
de març) i Músiques, nacions i
fronteres (16 de maig).
L’ONCA, al Palau
per 15è curs
L’any passat es va estrenar sota
el lema La pau i els refugiats al
Pirineu. I aquest hi torna amb
Una relació literària amb motiu
del 25è aniversari de les relacions
diplomàtiques Espanya-Andorra.
Aquest és el llarguíssim títol
de la II Jornada literària de
Sant Julià, que tindrà lloc el 25
d’abril a l’auditori Claror i en
què participa de forma desta-
cada –ho hauran intuït– l’am-
baixada espanyola. Es tracta,
deia ahir l’ambaixador, Manuel
Montobbio, de “generar un de-
bat sobre com des de la creació
en general i la literatura en par-
ticular s’han plasmat les relaci-
ons entre els dos països”. Una
relació “molt especial”, insisteix
Montobbio, “basada en la co-
munitat lingüística i, per tant,
una certa visió del món”. Totes
aquestes bones intencions es
traduiran en un programa que
inclou, d’una banda, la confe-
rència inaugural a càrrec del
crític Àlex Broch (A l’imaginari
de l’altre: una relació literària), i
un debat en què intervindran
Antoni Morell –“El patriarca de
les lletres andorranes”, en pa-
raules de l’ambaixador– i Joan
Burgués Martisella, fundador i
president del Cercle de les Arts i
de les Lletres. Això serà al matí;
a la tarda s’han programat dues
taules rodones: una sobre nar-
rativa, amb Joan Peruga, Albert
Villaró, David Gálvez i Iñaki Ru-
bio, Robert Pastor; i l’altra, so-
bre poesia, amb Manel Gibert,
Teresa Colom, Ester Fenoll i
Josep Dallerès. La Jornada la
clausurarà Espanya-Andorra:no-
tes de viatge, espectacle conce-
but i interpretat per Joan Ollé
i Ester Nadal a partir de textos
andorrans d’autors catalans
–Verdaguer, Pla, Bartra, Martí
i Pol– amb la participació de la
soprano Jonaina Salvador.
Antoni Morell, Joan Ollé i
Ester Nadal, a la II Jornada
literària de Sant Julià
Redacció
sant Julià de lòria
trobada
El poeta James Kirkup, traspassat el 2009.
sfga
sergi Mas i david
gálvez encapçalen
la nòmina d’autors
i il·lustradors

Esports
Són incombustibles i, encara
que no ho sembli, no són eterns.
Els germans Casal, Òscar i Marc,
i els germans Teixidó, Ferran i
Xavi, afronten una temporada
més al circuit de Copa del Món
de curses de muntanya. A més
a més, la Federació Andorrana
de Muntanyisme afegeix un al-
tre corredor, també veterà, i que
torna: Lluís Sanvicente. Això sí,
estarà “a prova”, i si supera l’exa-
men de l’Ultra Sky Marathon
de Madeira, podria entrar dins
d’aquest grup selecte ocupat per
les dues parelles de germans. Els
primers a començar seran els
Casal. Diumenge viatgen cap a
la Xina, ja que el 30 d’abril com-
peteixen a la Yading Skyclassic.
No s’han pogut entrenar gaire
sobre el terreny per les nom-
broses nevades d’aquest hivern,
però aspiren al màxim.
Marc Casal, als 35 anys, va
finalitzar la temporada passada
setè de les World Series i té molt
clars els objectius. “La tempora-
da serà una mica semblant a la
de l’any passat. Faré les matei-
xes proves i l’afronto amb mo-
tivació per intentar millorar els
resultats del 2017. S’ha de dir
que serà més difícil, ja que ha
canviat una mica el reglament,
que ara perjudica corredors com
nosaltres i només puntuaran els
20 primers. A la premsa sem-
pre li agrada parlar d’objectius
i jo diré que intentarem buscar
el Top 10”. La temporada pas-
sada en aquesta mateixa prova
va acabar setè, però va tenir
problemes de salut, amb febre i
unes pigues que li van sortir als
braços.
Òscar Casal, amb 38 anys i
novè el curs passat, va pensar a
plegar per manca de motivació,
però un any més continuarà al
costat del seu germà. “Torna-
rem a fer un altre cop el mateix.
El més difícil per a mi aquest
hivern és que se m’ha presentat
aquella manca de motivació. Tot
i així, em van animar a seguir i
intentaré fer-ho al millor pos-
sible. Aquest esport creix cada
any i espero millorar resultats
de l’any anterior i, en especial,
gaudir”, va dir Òscar, que va
parlar del relleu que, de mo-
ment, no arriba: “Som una mica
veterans, nosaltres...” A Yading,
el gran dels Casal va ser cinquè.
Els germans Teixidó tardaran
més a competir. Ferran, ja recu-
perat de la lesió, buscarà als 45
anys treure’s l’espina del final de
la temporada passada en què la
lesió el va allunyar dels terrenys
en la modalitat vertical: “Torno
a començar amb moltes ganes.
Encara recordo, mentre esta-
va lesionat, que Jaume Esteve
[president de la FAM] va venir
a casa meva en bicicleta i em va
motivar moltíssim. Si aquesta
és la meva última temporada la
vull acabar amb bon regust de
boca”. Ferran va parlar de la pre-
temporada i dels objectius: “He
anat molt a fer esquí de munta-
nya. Em trobo bé. La tempora-
da és molt llarga i crec que tot
és qüestió de motivació. Vull
agafar el nivell sense comptar
amb posicions finals”. I de la re-
tirada? “No vull acabar la meva
trajectòria esportiva lesionat.
Compten amb mi i només vull
pensar a fer-ho bé. La meva idea
es tornar a ser a davant i crec
que ho puc aconseguir. Si ho
deixés seria perquè no puc estar
a davant”. La seva primera pro-
va del curs serà el 6 de maig a
Itàlia amb la Trentapassi.
Xavi, als 46 anys, farà una
temporada més en les proves
Ultra i encara està decidint si
competeix a la Transvulcania,
tot i que sembla que no ho farà
perquè hi arriba just de prepara-
ció. Si és així, competirà el 2 de
juny a l’Ultra Sky Marathon de
Madeira: “Encara no he acabat
d’agafar la forma i estic a punt
de descartar la Transvulcania.
No vull que passi com l’any
passat, que vas corrent proves
Ultres i després costa molt re-
cuperar el cos. Vull anar cursa
per cursa. Em prendré les coses
de manera diferent. Això sí, tots
volem superar-nos i és aquesta
la meva filosofia, si no milloro
els temps em retiraré”.
El nou fitxatge és Lluís San-
vicente. Torna a l’equip nacional
de curses de muntanya als 35
anys. S’estrenarà a l’Ultra Sky
Marathon de Madeira i, si acon-
segueix els resultats desitjats
per la FAM, fitxarà i s’incorpo-
rarà novament a l’equip nacio-
nal: “Ho vaig deixar fa uns anys,
ja que volia que vingués gent
nova; ara torno i som la matei-
xa família: els germans Casal,
els germans Teixidó i jo, que no
tinc germans...”. Com sempre,
Lluís Sanvicente hi va posar el
toc d’humor: “Aquest esport ha
evolucionat molt. M’he dedicat
a competir en proves de llarga
distància, ja que no tinc tant de
motor com ells. Jo ja tinc el meu
calendari personal fet i tinc en-
tre cella i cella acabar la Ronda
dels Cims”.
Des de la Federació Andor-
rana de Muntanyisme (FAM),
lesambicionsperalatemporada
de curses de muntanya són mà-
ximes. Ja s’ha començat a tre-
ballar amb futurs corredors per
trobar el relleu dels veterans. De
mica en mica. “Des de la federa-
ció estem treballant per trobar
nous talents. Corredors n’hi ha,
però cal tenir constància i nivell
per fer el salt. Vam fer un entre-
nament el mes de desembre i en
farem un altre aviat”, va indicar
el seleccionador i director tècnic
de la FAM, Carlo Ferrari, que
enguany comptarà amb el su-
port tècnic de Fabrizio Gravina.
L’equip de la FAM també té pre-
vistos els Campionats del Món
a Escòcia i el Youth (el de joves
a Gran Sasso): “Els objectius per
a aquesta nova temporada són
alts i tenim ambicions d’obtenir
bons resultats”.
Les curses de muntanya
obren el teló el 30 d’abril a la
Xina i tant els germans Casal
com els Teixidó, encara que si-
guin veterans, tenen il·lusió i
ambició màxima. No ens dece-
bran.
Ambició màxima, tot i la veterania
L’equip de curses de muntanya continua amb els germans Casal i els Teixidó, i afegeix ‘a prova’ Lluís Sanvicente
Curses de muntanya
Víctor Duaso
andorra la Vella
L’equip nacional de curses de muntanya de la FAM va afegir un nou corredor als germans Casal i als Teixidó: Lluís Sanvicente.
twitter fam
Òscar Casal
Marc Casal
Ferran Teixidó
Xavi Teixidó
el més difícil per a
mi aquest hivern ha
estat la manca de
motivació
a la premsa li agrada
parlar d’objectius i
diré que intentarem
buscar el top 10
no vull acabar la
meva trajectòria
esportiva amb una
lesió
tots volem superar-
nos i és aquesta la
meva filosofia; si no
milloro em retiraré

Diari del 20 d'abril del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Diari del 20 d'abril del 2018

Similar to Diari del 20 d'abril del 2018 (20)

More from bondiand

More from bondiand (20)

Diari del 20 d'abril del 2018