Diari del 26 d'abril d'abril del 2018

ReSidÈnCia Canina
PeR a GoSSoS PetitS a andoRRa
HABITACIONS INDIVIDUALS EN ÀREA CLIMATITZADA
JARDÍ EXTERIOR PER JUGAR
PREUS ESPECIALS PER A 2 O 3 GOSSOS
www.andorrakennel.com
TELÈFON 728 500 · WHATSAPP 697506
NAUS TEIXIDOR · CTRA. ARINSAL · LA MASSANA
PeR a GoSSoS PetitS a andoRRa
HABITACIONS INDIVIDUALS EN ÀREA CLIMATITZADA
NAUS TEIXIDOR · CTRA. ARINSAL · LA MASSANA
PACK CAPDE SETMANA49.90 €,DE DIVENDRES ADIUMENGE
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
Prepara’t
per a
l’estiu!
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Dijous, 26 D’abril Del 2018 Núm. 3.544 / aNy 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
BÒTOX · HIALURÒNIC · LÀSER
CARBOXITERÀPIA · MESOTERÀPIA
Un sol val per tractament Vàlid ﬁns 30/04/2018.
Val 100€
Aquest val exclou qualsevol altre descompte
OPINIÓ
Ressaca amb llibre
ELENA ARANDA
Assessora literària
He tingut un malson!
EvEREst
viLAgiNés
Empresari jubilat
jONatHaN gIl
avuI és NOtícIa pàgina 3
Els locals d’oci seran multats
si els clients fan soroll a fora
La llei de seguretat pública fixa que una manifestació s’ha de convocar amb una antelació d’entre 8 i 45 dies
cultuRa pàgina 17
aNDORRa pàgina 7
Acció Feminista dubta
que la igualtat sigui
prioritària per a DA
aNDORRa pàgina 8
MoraBanc tanca el
2017 amb un benefici
de 23,5 milions d’euros
El govern ajorna però no desestima l’eina
de la reputació en línia per als apartaments
aNDORRa pàgina 6
trobada d’un forn al camp de Perot

2 Dijous, 26 D’abril Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Escaldes-Engordany
Farmàcia Mortés
Av. Fiter i Rossell, 4 - Tel. 829 400
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Què significa buidar el
pap?
Significa ‘dir tot el que es vol
dir, desfogar-se’.
Buida el pap d’una vegada!
ITALIAda Corrado
Pizzeria - Asador Autèntic Italià
al foc de llenya
Prat de la Creu, 29
ad500 Andorra La Vella
Tel. 86 10 88
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
EL TEMPS Lloguer d’espai de
RESTAURANT
amb animació musical en viu
i en directe, dedicada a la segona
i tercera joventut
Bolero, vals, tango, txa-txa-txa, rock,
samba, bosanova, pasdoble, etc.
Festes particulars o grups concertats
(entre 6 a 80 persones).
INFo: 34 12 37
(records de joventut)
PREUS
IRRESISTIBLES
EL PASTOR
Kabernus blue
formatge blau
0,70€/100g
TESORO
NATURAL
aigua de
coco 500ml
0,90€
PATROCINADOR
OFICIAL DE:
Preus vàlids fins al 2 de maig. Excepte error tipogràfic o fi d’existències.
EL TEMPS
SOL MATINAL I TARDA DE RUIXATS
Una nova jornada de sol al llarg del matí amb pocs núvols
que ràpidament, a la tarda, han de guanyar terreny i des-
carregar algunes precipitacions. No seran molt impor-
tants. Les temperatures han de davallar una mica més.
El vent bufarà fluix del sud-oest. Que tinguin un BonDia.
Avui 21
20
17
7
6
6
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
màx.
màx.
màx.
diVENdRES
diSSABTE
Canillo
3/18
Pas de la Casa
1/12Encamp
5/20
Ordino
4/19
La Massana
5/20
Escaldes - Engordany
6/21
Andorra la Vella
7/21
Sant Julià de Lòria
7/22
La Seu d’Urgell
8/24
Puigcerdà
4/19
L’Ospitalet
3/17

3Dijous, 26 D’abril Del 2018
Avui és notícia
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
Els locals d’oci nocturn i de res-
tauració seran responsables
de mirar d’evitar que els seus
clients, tant si es troben a dins
com a l’exterior de l’establiment,
pertorbin la tranquil·litat públi-
ca i el descans dels veïns, ja que,
en cas de no fer-ho, s’exposen
a rebre una sanció d’entre 200
i 300 euros per cada una de les
persones que estiguin fent so-
roll, que rebran també una san-
ció del mateix import.
Així ho preveu el projecte de
llei qualificada de seguretat pú-
blica que va aprovar ahir el con-
sell de ministres, un text “molt
demanat” per la ciutadania,
segons va assegurar el titular
d’Afers Socials, Justícia i Interi-
or, Xavier Espot, que va incidir
en la importància de la llei, ja
que la normativa vigent sobre
aquesta matèria és, en molts ca-
sos, preconstitucional i hi havia
alguns aspectes sense regular.
D’aquesta manera, el text
regula els drets de reunió i ma-
nifestació, la documentació
i identificació personals dels
ciutadans, l’entrada i registre
de domicilis i altres béns im-
mobles, la videovigilància, els
establiments rellevants per a la
seguretat ciutadana i la protec-
ció de l’ordre públic i de la con-
vivència ciutadana.
Precisament, és en aquesta
darrera matèria on s’inclou la
regulació dels establiments de
restauració i oci nocturn, que
hauran de complir els horaris
d’obertura i tancament i els
horaris en què es poden servir
begudes alcohòliques, que s’es-
tableixin per reglament i s’expo-
saran a sancions de 500 euros en
el primer cas i de fins a 300 per
persona que estigui consumint,
en el segon. Tampoc podran
servir begudes alcohòliques a
menors d’edat ni a persones que
presentin clars símptomes de
trobar-se sota els seus efectes o
sota els efectes d’estupefaents,
així com fer activitats o publici-
tat per promocionar el consum
abusiu d’aquestes begudes.
Els establiments hauran de
vetllar també per evitar el con-
sum de begudes alcohòliques
fora del recinte, el consum de
drogues a l’interior –en aquest
cas, es preveu una sanció de
500 euros per persona que en
consumeixi– i perquè es res-
pecti la capacitat màxima per-
mesa. A més, segons va pre-
cisar el ministre, sempre que
no puguin evitar alguna de les
conductes esmentades o no pu-
guin controlar una situació que
pugui pertorbar la tranquil·litat
i descans dels veïns, “tindran
l’obligació de comunicar-ho im-
mediatament a la policia i de
col·laborar amb els agents”.
També, en l’àmbit de garan-
tir el dret al descans, el text, que
prohibeix el consum d’alcohol i
drogues a la via pública, obliga
tots els ciutadans a respectar
aquest dret entre les deu del
vespre i les vuit del matí els dies
laborables i fins a les nou del
matí els caps de setmana i dies
festius.
manifestació i reunió
D’altra banda, el text, que pre-
veu també un règim sanciona-
dor més àgil i un descompte
de fins al 40% de l’import de la
sanció si es paga en els primers
deu dies, regula per primera
vegada els drets de reunió i
manifestació. En el primer cas,
es pot exercir sense cap tipus
de comunicació prèvia, mentre
que, en el cas de la manifesta-
ció, serà obligatori fer una co-
municació prèvia al ministeri
amb una antel·lació d’entre 8 i
45 dies hàbils, tot i que, segons
va precisar Espot, en el supòsit
de “causes extraordinàries” es
podrà fer en dos dies hàbils.
En els casos que amb la ma-
nifestació s’impedeixi la lliure
circulació o hi hagi un risc per a
la integritat de béns i persones,
el ministre, a través d’una re-
solució, podrà suggerir itinera-
ris, dates o horaris alternatius,
així com mesures de seguretat
addicionals i, fins i tot, arribar
a prohibir la manifestació si no
s’arriba a cap acord amb els seus
promotors o organitzadors. De
fet, el text preveu que una ma-
nifestació es pugui suspendre o
dissoldre si no s’ha fet la comu-
nicació prèvia pertinent, si al-
tera l’ordre públic amb risc per
a la integritat de les persones o
béns, si és il·lícita o si s’impe-
deix la lliure circulació de perso-
nes o dels béns.
Sigui com sigui, s’analitzarà
cas per cas, segons va assegu-
rar el ministre, que no va aclarir
massa què passaria en el supòsit
que una manifestació tallés una
carretera, si bé va voler diferen-
ciar entre un tancament a la
frontera i el tall només d’un car-
ril de circulació o d’una via que
tingui una ruta alternativa.
videovigilància
El projecte de llei, que manté
la prohibició de la prostitució
amb multes d’entre els 501 i els
1.000 euros per a qui l’exerceixi
i per als clients, regula també la
videovigilànica i determina els
casos en què les administracions
públiques podran posar siste-
mes de videovigilància a la via
pública i als espais públics. Tam-
bé ho podran fer els privats tot i
que en els dos casos serà neces-
sària l’autorització del ministeri
i caldrà anunciar la vigilància de
“forma clara i visible”.
D’altra banda, pel que fa a
la documentació i identificació
personals, el text regula quina
és la identificació personal, i es-
tableix en quins casos la policia
pot requerir la identificació. A
més, es prohibeixen específi-
cament els controls d’identitat
massius o fets per qualsevol
motiu discriminatori. També es
preveuen les actuacions de man-
teniment de la seguretat ciuta-
dana amb l’objectiu de donar els
mitjans necessaris a la policia
per garantir la seguretat i pro-
tegir els drets fonamentals dels
ciutadans. Es determinen com
han de ser l’entrada i escorcoll en
domicilis i altres béns immobles,
les restriccions de la circulació i
els controls i identificació de
persones als espais públics.
Els locals d’oci seran responsables del
soroll dels clients a fora l’establiment
El text preveu que els organitzadors d’una manifestació l’hagin de comunicar amb una antelació d’entre 8 i 45 dies
Llei de seguretat pública
m. s.
andorra La VeLLa
El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va presentar ahir el projecte de llei qualificada de seguretat ciutadana.
jonathan giL

OPINIÓ4 Dijous, 26 D’abril Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
Una de les promeses de Demòcrates per
Andorra en les darreres eleccions generals,
la llei de seguretat pública, està a punt per
a la seva entrada a tràmit parlamentari. El
text té molts aspectes innovadors, com la
regulació de la videovigilància, el dret de
reunió i manifestació o els esdeveniments
amb gran concurrència de persones. A
més, es posa fi a una normativa dispersa
en aquesta matèria que era preconstituci-
onalique,pertant,fixavasancionsque,en
la majoria dels casos, eren irrisòries i havi-
en perdut tota eficàcia. En aquest sentit,
és positiu que el projecte de llei actualitzi
les multes pel consum de begudes alcohò-
liques en espais no autoritzats, que seran
de 300 euros, i per la possessió i consum
de drogues en espais públics, estipulades
en 500 euros. Un altre aspecte interessant
del text és que es posa èmfasi en la neces-
sitat de preservar la tranquil·litat pública i
el dret al descans, una cosa que ja s’havia
d’haver fet fa anys en un país turístic com
el nostre. Així, tothom tindrà l’obligació de
respectar aquest dret entre les deu del ves-
pre i les vuit del matí, els dies laborables, i
fins a les nou del matí els dies festius i caps
de setmana. Caldrà veure, però, si amb la
càrrega de feina que ja tenen les comissi-
onslegislativesiambelquequedadelegis-
latura, aquesta llei es podrà aprovar.
L’esperada llei de seguretat pública
EDITORIAL
Va de tòpics allò de dir “fins que
no ets mare o pare no ho saps”.
Però, com molts tòpics, és una
realitat. És veritat que allò
que es diu maternitat explota
uns sentiments mai viscuts.
Un amor i una estima d’unes
dimensions que no has sentit
per ningú. Un patiment i una
responsabilitat que, per molt
que no ho vulguis, perduraran
per sempre barrejats amb una
felicitat inèdita. Tot aquest
còctel de sentiments és, molts
cops, una bomba que explota
en plors, amb unes llàgrimes
de regust dolç. Llàgrimes a què
t’acostumaràs, perquè aquelles
notícies de nens i, fins i tot,
anuncis publicitaris que abans
nocentravenlatevaatencióara
et fan plorar inesperadament. I
el temps passa en un compàs
que no para, com aquell gron-
xador que no s’atura mai, amb
balancejos més suaus i d’altres
de més forts. Aquell ésser que
era pràcticament un vegetal
que no interactuava obre els
ulls i et reconeix, comença a
dir les seves primeres paraules
i, quan menys te n’adones, ini-
cia el camí cap a l’autonomia.
Aleshores, a aquell còctel se li
afegeix el gel de l’Educació. I ho
posem en majúscula perquè a
la gran majoria de mares i pa-
res és el que més ens preocu-
pa. Pot ser un gel rígid o més
flexible. Serà el que tu tries. I
que difícil... D’això en depen-
drà el seu desenvolupament
emocional, acadèmic i mental.
I el gronxador es balanceja
més i més amunt, i arriba un
moment en què t’entra el verti-
gen. Però ets mare, pare, i no et
pots permetre defallir. El títol
de la maternitat et facilita uns
poders de superheroïna. Ales-
hores, atures el gronxador per
un moment, respires i tornes a
empènyer fins que arribarà el
moment en què decidirà bai-
xar-ne i dominar ell el balan-
ceig de la seva vida.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
el vertigen de
la maternitat
CaLdRà VeuRe SI HI Ha
TeMPS d’aPRoVaR eL TexT
DONANT LA NOTA
Mònica Bonell
El Grup d’Amistat Parla-
ment Europeu-Andorra ja
s’ha formalitzat i els eu-
rodiputats que en formen
part visitaran Andorra l’oc-
tubre vinent.
12345
Xavier Espot
Per fi l’executiu ha elaborat
el projecte de llei de segu-
retat pública, una de les
promeses dels demòcrates
en la darrera campanya
electoral.
1234 5
Jordi Cinca
El Govern creu que hi ha
d’haver anticipació per ga-
rantir la sostenibilitat de
les pensions, però fins ara
poques són les mesures en
tres anys de legislatura.
12345
Josep M. Vila
El Comú lauredià no acla-
reix si el projecte del ràf-
ting està descartat, tot i
que admet que les obres
s’han aturat a causa del
gran cabal d’aigua al riu.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Andorra la Vella
@AndorraCapital
El públic va acomiadar anit d’empeus
una Temporada de Música i Dansa
exitosa en el concert del tenor @
tenorjcamarena.
David Baró Riba
@davidbaroriba
Visita de revisió del camí ral de
#lamassana amb @GovernAndorra @
comudelamassana
PEPA gAllEgo
Periodista
TUITENQUESTA
Creus que s’han de limitar les
pensions més altes que paga
la CASS?
Sí
No
53%
47%

OPINIÓ 5Dijous, 26 D’abril Del 2018
El Govern espanyol, cansat dels
llaços grocs i de les manifestaci-
ons enfront de la seva ambaixa-
da d’Andorra, decideix publicar
el cens dels residents a Andorra
de nacionalitat espanyola. Un
autèntic terratrèmol per a totes
aquelles persones andorranes
que d’amagat i il·legalment gau-
deixen d’una doble nacionalitat.
Tots a córrer, un sálvasequiénpu-
eda, uns buscant-se un assessor,
uns altres, un advocat... I tots
intentant regularitzar la situa-
ció per mirar d’evitar tot el pes
de la llei, tenint en compte que
aquesta realitat comporta una
inseguretat jurídica manifesta.
Veig, amb sorpresa, algunes per-
sonalitats de la vida pública an-
dorrana buscant també una sor-
tida honorable a la seva situació
irregular. La majoria prioritzant
les utilitats que més els podrien
beneficiar.
De cop desperto d’aquest
somni fictici i retorno a la rea-
litat!
Amb els meus companys del
Partit Socialdemòcrata tenim la
intenció de proposar una modi-
ficació de la Llei qualificada de la
nacionalitat a fi de fer possible
que els nacionals andorrans pu-
guin disposar legalment d’una
altra nacionalitat, en uns termes
i condicions (principi d’efectivi-
tat, convenis de doble naciona-
litat) coherents amb la voluntat
de donar resposta a la nova rea-
litat política, jurídica i econòmi-
ca del nostre país, en el moment
i en el context actual amb un
món en crisi permanent i amb
una globalització que planteja
nous problemes i nous reptes.
Existeixen principis jurídics
que permeten ordenar i establir
l’exercici legal i lleial de la doble
nacionalitat, en vistes a evitar
possibles fraus de llei.
Existeixen també convenis de
doble nacionalitat que perme-
ten regular amb tota seguretat
les qüestions lligades a aquesta
condició nacional. La majoria
d’aquests convenis limiten els
drets polítics dels binacionals
al país a on resideixen efectiva-
ment.
Segons l’última enquesta
d’opinió del CRES, gairebé tres
de cada quatre dels enquestats
de nacionalitat andorrana estan
a favor que a Andorra sigui legal
que una persona pugui tenir a la
vegada la nacionalitat andorra-
na i una altra.
La doble nacionalitat perme-
tria que els andorrans que tin-
guin la nacionalitat d’un altre
país que formi part de la Unió
Europea gaudeixin de un esta-
tuts més privilegiat en el territo-
ri i jurisdicció del 28 estats avui
membres, però també d’una
protecció diplomàtica i consular
a la resta del món.
Com diu el company Ferran
Goya en la seva publicació del
16 de juny del 2017 a El Peri-
òdic d’Andorra: “Per què no en
parlem? Per què no comencem
un diàleg cívic, per perfeccionar
la legislació, per adaptar-la a la
mobilitat laboral, professional,
educativa, cultural i empresarial
en un món que té una dinàmica
imparable d’integració política i
econòmica?”
He tingut un malson!
I si el Govern espanyol publiqués la llista d’andorrans amb nacionalitat espanyola?
La doble nacionalitat
milloraria la situació
de molts andorrans
al territori de la UE
Hi ha una frase d’aquestes ins-
piradores que circula per les
xarxes: “Fes el que estimis, la
perspectiva ho és tot”. També
en el Dia del llibre.
Des de la perspectiva privi-
legiada d’un llibre, Sant Jordi
és com gaudir d’una excursió a
l’aire lliure amb l’afegit de ser,
per un dia, el protagonista in-
discutible. Amb el permís de
les roses, és clar, tot i que per
a elles la celebració representa
el cant del cigne d’un esplendor
més aviat efímer (el que triga a
deixar de ser efectiva l’aspirina
que posem dins el gerro).
Des de la perspectiva excita-
da de l’autor novell (aquell que
s’estrena en el discret encant de
la signatura) i de la més expe-
rimentada del repetidor, repre-
senta la trobada amb els lectors
de confiança, però també l’es-
forç per desplegar dots inusu-
als de seducció per a la caça i
captura (amb un sentiment de
propietat i cobdícia) de qui es
vol transformar en lector de fi-
delitat.
Des de la perspectiva dels
llibreters és un pulmó d’oxigen
pressupostari per, en el millor
dels casos, arribar en un estat
de forma no massa precari al
següent Sant Jordi. I des de
la dels editors i agents, una
frenètica i tensa espera fins al
tancament de la jornada amb la
publicació de les xifres i percen-
tatges de vendes com si tot junt
fos a la fi una conxorxa numè-
rica traçada per desmuntar la
part encara idealitzada del fet
literari. Tant vens tant vals?
Des de la meva perspectiva
singular, és un dia que sem-
pre llueix (amb o sense pluja).
M’alegra trobar novetats que el
passat Sant Jordi encara eren
projectes i reconèixer, millor
en persona i respectant la cua
de les signatures, tot el mèrit
als seus esforçats creadors. De
fet, acostumo a passar-lo acom-
panyada d’un autor o autora a
qui aprofito per conèixer les
seves confidències narratives.
Enguany he gaudit de la lucide-
sa d’Ursula K. Le Guin. A Con-
tar es escuchar (Círculo de Tiza)
m’explica, mentre passegem cu-
rosament entre les parades de
roses i llibres, que “el secret de
l’escriptura rau a escriure. No-
més és un secret per als que no
volen sentir-ho. S’és escriptor
escrivint” (*).
Encara faré una mica de
temps, no és fosc i els títols
amagats reclamen la meva
atenció, abans no deixi anar les
perspectives múltiples d’aquest
dia. I després passaré per la far-
màcia a proveir-me d’una caixa
d’aspirines.
(*) Ho veieu, estimats apre-
nents a escriptors, com aques-
tes coses que us dic no són ma-
nies exclusives meves?
Ressaca amb llibre
L’autor desplega per
Sant Jordi els dots
del seductor que
busca lectors
“El secret de
l’escriptura rau
a escriure; s’és
escriptor escrivint”
EL GONG
bondia
ELENA ARANDA
assessora literària
EvEREst viLAgiNés
Empresari jubilat

Andorra
El consell de ministres va apro-
var ahir la quota general d’auto-
ritzacions de residència i treball
i de treball fronterer del maig a
l’octubre d’aquest any, que pre-
veu 900 autoritzacions. Es trac-
ta d’un 13% més de places que
l’any anterior, tenint en compte
el consum de les quotes dels dar-
rers anys i la conjuntura laboral
actual. Cal recordar que les au-
toritzacions es poden ampliar,
com és habitual, en un 30%, fins
a 1.170.
Des del Govern es va explicar
que a l’hora d’aprovar la nova
quota s’ha tingut en compte que
avui al servei d’Ocupació hi ha
més ofertes de treball que de-
mandants en recerca de feina, i
que la xifra d’inscrits es redueix
en comparació al 2017. D’aques-
ta manera, es persegueix donar
resposta a les necessitats dels
agents productius tenint en
compte la millora de la situació
socioeconòmica, defensa.
El ministre d’Afers Socials,
Justícia i Interior, Xavier Espot,
vaexplicarquelaquotas’haobert
a totes les ocupacions excepte la
d’empleats de serveis compta-
bles, financers i de suport a la
producció i el transport, els em-
pleats de biblioteques, serveis de
correus i similars, operadors de
màquines d’oficina, auxiliars ad-
ministratius i taxistes i conduc-
tors d’automòbils i furgonetes, ja
que encara hi ha un nombre im-
portant de demandants de feina.
A més, el text manté les mesures
de flexibilització adoptades els
darrers anys per als treballadors
d’un Estat que hagi signat un
conveni amb Andorra, ja que no
s’exigeix formació ni experiència
a aquests treballadors i, com a
novetat, s’incorpora el fet que no
caldrà haver fet ús prèviament
del servei d’Ocupació. A més,
per als treballadors que no són
membres de la Unió Europea o
de l’Espai Econòmic Europeu, si
han estat treballadors temporals
durant tres temporades, se’ls re-
querirà una experiència de qua-
tre anys en lloc dels sis, un requi-
sit que s’anirà reduint en funció
de les temporades treballades. A
l’últim, s’ha actualitzat la graella
salarial amb l’IPC.
Aprovada una quota de 900
autoritzacions, un 13% més
Treball
Redacció
andorra la vella
El consell de ministres va apro-
var ahir els tres primers regla-
ments que es desprenen de la
Llei de l’allotjament turístic. Es
tracta del que regula la classifica-
ció dels habitatges d’ús turístic;
el de funcionament del registre
d’habitatges d’ús turístic (HUT)
i d’empreses de gestió d’habitat-
ges d’ús turístic (Eghut); i la mo-
dificació del reglament del Re-
gistre d’ocupació d’allotjaments
turístics (ROAT). Respecte del
primer, destaca el fet que s’ajor-
na la reputació en línia com a
eina que permet guanyar o per-
dre estrelles, tal com va avançar
el BonDia. Tot i així, el ministre
de Turisme, Francesc Camp, va
deixar clar que el fet que es pos-
posi no vol dir que es desestimi.
En aquest sentit, va recordar
que en un primer moment s’ha-
via plantejat que per a la clas-
sificació dels apartaments es
tindrien en compte els equipa-
ments i també la valoració que
fan els clients a les plataformes
de contractació per internet,
com ara Booking. A l’hora d’apli-
car-ho, però, s’ha constatat que
molt pocs apartaments tenen
informació fiable en aquestes
plataformes (contràriament al
que passa amb els hotels) –molt
sovint es contracten a través
d’empreses gestores, agències
de viatges o de turoperadors–
i, a més, és difícil identificar de
quin pis es tracta. És per aquest
motiu que s’ha optat perquè,
durant el primer any des de l’en-
trada en vigor del reglament, la
classificació només es basarà en
els equipaments. A la fi d’aquest
termini, i tenint en compte que
tots els HUT han de tenir un
número de registre que perme-
trà identificar-los, s’analitzarà
si ja hi ha suficient informació
a les plataformes per introduir
la reputació en línia. En el cas
que això no es produís, Camp
va dir que es buscaria un altre
mecanisme, com pot ser el mis-
tery guest o enquestes de satis-
facció. Cal recordar que per als
apartaments la classificació és
optativa.
Camp també es va referir
als coeficients que s’han esta-
blert per als edificis que acullen
apartaments, un aspecte que
ha estat criticat pel sector, i al
fet que un immoble amb més
del 75% dels habitatges per a ús
turístic hagi de canviar l’ús de
residencial a hoteler. El minis-
tre va indicar que és complicat
estimar el cost que pot tenir per
al propietari aquest canvi d’ús,
ja que dependrà de l’estructura,
l’antiguitat o el número d’apar-
taments. Al mateix temps, va
argumentar que part del creixe-
ment de l’oferta d’apartaments
es deu al fet que “oferir aquest
tipus d’allotjament ha estat for-
ça econòmic i, per això, moltes
empreses s’hi han bolcat”. Ara,
va dir, l’objectiu és equiparar la
inversió necessària per habilitar
un apartament a la d’un hotel
o un càmping. Camp també va
recordar que el reglament per a
blocs d’apartaments turístics del
1998 ja deia que si es destinava
el 100% a aquesta activitat calia
canviar l’ús a hoteler. “Tornem
a les bones pràctiques de fa 20
anys”, va concloure.
El ministre va explicar que els
primers reglaments a aprovar-se
han estat els relatius als apar-
taments perquè “són els més
urgents” i va avançar que, en els
propers tres mesos, es donarà el
vistiplau a la resta. Camp va des-
tacar que els textos que regulen
els HUT i les empreses que els
gestionen cerquen millorar el
coneixement del sector (tenir un
registre dels habitatges i de les
empreses) per “acotar-lo millor”
i facilitar la lluita contra l’intru-
sisme. Els reglaments també
permetran millorar la qualitat
dels equipaments dels aparta-
ments i la seguretat, va dir, i fer
que tinguin les mateixes obliga-
cions i drets que els hotels. Els
reglaments entraran en vigor el
3 de maig. Els apartaments te-
nen un any per registrar-se i les
empreses gestores, tres mesos.
El Govern ajorna però no desestima la
reputació en línia en els apartaments
Camp apunta que si al cap d’un any no es pot aplicar s’estudiaran altres eines, com el ‘mistery guest’ o enquestes
Turisme
M.S.C.
andorra la vella
Camp va presentar els reglaments acompanyat de Sergi Nadal, cap d’àrea de Turisme.
JonaTHan GIl

ANDORRA 7Dijous, 26 D’abril Del 2018
Acció Feminista Andorra va de-
nunciar ahir que la proposició
de llei qualificada de relacions
laborals impulsada pel grup
parlamentari demòcrata “no va
en la línia d’assolir la igualtat
de gènere, tal com recomanen
els organismes internacionals i
tal com estableix el Pacte euro-
peu per a la igualtat de gènere
2011-2020”.
En aquest sentit, la porta-
veu de la comissió laboral de
la plataforma, Antònia Escoda,
va retreure a Demòcrates per
Andorra el doble discurs que
porta a terme quan, per una
banda, manté que la igualtat
de gènere és una de les seves
prioritats i, per l’altra, presen-
ta un text de relacions laborals
com el que ha presentat.
“Si diuen que les polítiques
d’igualtat són una prioritat co-
mencem molt malament”, va
lamentar Escoda, que va instar
els demòcrates, però també la
resta de formacions presents al
Consell General a aprofitar el
treball en comissió del text per,
a través de les esmenes, inclou-
re a la proposició de llei mesu-
res que realment vagin encami-
nades a afavorir la conciliació
familiar i laboral de les dones
i els homes i que, en definitiva,
permetin avançar a favor de la
igualtat laboral.
Per aquest motiu, i tenint
en compte que demà finalitza
el termini per a la presentació
d’esmenes al text, des d’Acció
Feminista Andorra s’insta els
parlamentaris a incloure a la
llei “drets essencials de les tre-
balladores i treballadors”, com
són “l’equiparació de mesures
de conciliació laboral i famili-
ar”.
Així, la plataforma demana
que la baixa de maternitat i pa-
ternitat tingui una durada de
sis mesos en els dos casos i que
sigui d’obligat compliment, a la
vegada que vol que les persones
amb fills a càrrec menors de 12
anys o en el cas que es faci cura
d’una persona amb discapacitat
que no exerceixi una activitat
retribuïda puguin tenir dret a
una reducció de la jornada la-
boral. Concretament, Acció Fe-
minista Andorra proposa que
la reducció de la jornada, amb
la disminució proporcional del
salari, pugui ser d’entre, com a
mínim, un vuitè, i un màxim de
la meitat de la seva durada.
Escoda va argumentar
aquestes dues propostes i va
remarcar que “les polítiques de
conciliació de la vida familiar i
laboral no haurien de tenir gè-
nere” i que amb les diferènci-
es de la durada de la baixa de
maternitat i la de paternitat ja
“s’està fent una discriminació
d’inici”.
La plataforma també pro-
posa que s’estableixi l’obligació
per a les empreses, a partir d’un
determinat nombre de treballa-
dors, a facilitar el servei d’esco-
la bressol, ja que l’actual servei
públic no s’ajusta a les necessi-
tats de molts dels treballadors.
En aquest sentit, Escoda, que
va apostar també per potenci-
ar el teletreball i racionalitzar i
flexibilitzar els horaris laborals,
va assegurar que “més del 70%
dels treballadors del país no fa
festa els caps de setmana”.
Així mateix, la plataforma
demana també plans d’igualtat
a les empreses, l’establiment
de la norma de la paritat en els
càrrecs directius en empreses
d’un cert nombre d’empleats,
així com mesures per tal que
la selecció laboral no sigui dis-
criminatòria i el salaris siguin
iguals per a homes i dones quan
es desenvolupi la mateixa tasca.
I és que, per Escoda, “no s’ha
de considerar normal que un
home i una dona que fan la ma-
teixa feina no cobrin el mateix.
Acció Feminista posa en dubte que
la igualtat sigui prioritària per a DA
La plataforma reclama més mesures de conciliació familiar al nou text de relacions laborals
Legislació
Una de les reunions del grup demòcrata amb els agents socials per presentar la nova legislació laboral.
agències
M. S.
andorra La veLLa
Antònia Escoda
si diuen que les
polítiques d’igualtat
són una prioritat,
comencen malament
no es pot normalitzar
que un home i una
dona per la mateixa
feina no cobrin igual
El Partit Socialdemòcrata (PS)
vol que les universitats i altres
centres tinguin un major com-
promís amb el català i la cultura
d’Andorra. Aquest és si més no
l’objectiu d’una de les dues es-
menes presentades al projecte
de llei de l’ensenyament superi-
or, ara a tràmit parlamentari al
Consell General. Des de la for-
mació també es defensa man-
tenir que totes les universitats,
siguin públiques o privades,
hagin de ser aprovades per llei,
situació que per a les segones
canvia el text legislatiu.
D’aquesta manera, segons
va explicar ahir la formació en
un comunicat, la primera de
les dues esmenes presentades
fa referència a l’article 11 del
projecte de llei, que parla de les
llengües que s’utilitzaran als
centres. Els consellers generals
socialdemòcrates proposen que
el punt del text on s’indica que
“les institucions d’ensenyament
superior establertes a Andor-
ra han d’afavorir el coneixe-
ment de la llengua i la cultura
d’Andorra” es canviï la paraula
“afavorir” per “assegurar”. Així,
s’entén que “el compromís (...)”
dels centres “ha de ser superior
al que es planteja” al text.
La segona de les propostes
de modificació fa referència a
la disposició addicional de la
llei, que canviava l’actual model
d’autorització de les universi-
tats. Fins ara, tant les publi-
ques com les privades neces-
sitaven ser aprovades per llei,
requisit que deixa únicament
per a les primeres. El Partit
Socialdemòcrata vol, en canvi,
que totes “siguin reconegudes
com a tals per llei del Consell
General a proposta del Go-
vern” i únicament deixar fora
d’aquesta condició els centres
d’ensenyament superior que
“són autoritzats” per l’executiu
“i no requereixen aprovació”.
Des de la formació es conside-
ra que és “necessari” mantenir
l’aprovació per llei de totes les
universitats.
El PS vol reforçar el compromís
amb el català de les universitats
consell general
Redacció
andorra La veLLa
El consell de ministres va
aprovar ahir lliurar el quart
informe periòdic universal
d’Andorra al Comitè per a
l’eliminació de la discrimina-
ció envers la dona (Cedaw),
segons va informar el titular
d’Afers Socials, Justícia i In-
terior, Xavier Espot, que va
remarcar que l’informe dona
compliment al compromís
d’Andorra amb el Conveni per
a l’eliminació de tot tipus de
discriminació envers la dona,
que va ratificar el 1997.
El Conveni té com a objec-
tiu assegurar el desenvolupa-
ment total i el progrés de la
dona, i garantir-li l’exercici i el
gaudiment dels drets humans
i de les llibertats fonamentals
en igualtat de condicions amb
l’home en tots els àmbits, en
especial, en el polític, social,
econòmic i cultural.
En l’informe es posa en
relleu l’elaboració del Lli-
bre Blanc de la Igualtat, que
ha analitzat les dades esta-
dístiques, la legislació i els
programes i serveis que hi
ha a Andorra per garantir la
igualtat d’oportunitats entre
homes i dones, i entre els col-
lectius vulnerables. A més,
s’informa de la creació de
l’àrea de Polítiques d’Igual-
tat i de les diferents accions
de lluita contra la desigualtat
que es duen a terme.
Vistiplau del Govern al
quart informe per al Cedaw
organismes internacionals
Redacció
andorra La veLLa

ANDORRA8 Dijous, 26 D’abril Del 2018
MoraBanc ha tancat l’exercici
2017 amb un creixement del
3,6% en el benefici net, que s’ha
situat en 23,5 milions d’euros en
base comparable. L’entitat recu-
pera així el camí del creixement
orgànic de la seva activitat, des-
prés de completar el pla estratè-
gic i el procés de transformació
operacional i de negoci que va
iniciar fa tres anys per adaptar-se
als canvis normatius que des de
llavors ha experimentat el sector
bancari a Andorra. L’aposta deci-
dida per la digitalització, l’antici-
pació a les exigències regulado-
res, i un millor alineament entre
equips i oferta comercial han
estat clau perquè l’entitat hagi
tornat amb força al creixement
recurrent dels resultats, segons
un comunicat del banc.
Coincidint amb l’aprovació
dels comptes, MoraBanc ha
anunciat canvis en la seva orga-
nització corporativa, que queden
supeditats a l’aprovació per part
del regulador, l’INAF. Després de
presidir MoraBanc durant dos
anys i impulsar la transformació
del banc, de ser membre del con-
sell d’administració durant més
de dues dècades i d’haver arribat
a l’edat de jubilació estatutària
com a president, Jordi Mora Ma-
griñà ha passat el testimoni de la
presidència de l’entitat a Pedro
González Grau.
González Grau es va incorpo-
rar a MoraBanc com a conseller
delegat el 2014 i, des de llavors,
ha dirigit el pla estratègic que
ha transformat l’entitat. Amb el
seu actual nomenament, es con-
verteix en el primer president
no familiar del grup bancari, fet
que consolida la transició del
Grup cap a una major professio-
nalització del govern corporatiu.
González té, a més, un mandat
específic del consell per impulsar
el desenvolupament corporatiu,
el creixement de les inversions
fora d’Andorra i l’expansió inter-
nacional orgànica i inorgànica.
Lluís Alsina Álvarez, fins ara
director general de Negoci, ha es-
tatnomenatnoudirectorgeneral
del banc, reportant directament
al consell amb la missió de con-
solidar i enfortir la presència de
MoraBanc a la plaça andorrana,
on el grup bancari vol ser el banc
de referència.
Els canvis en el Consell in-
clouen la incorporació com a
consellers de Joan Quera Font,
exdirector general de l’entitat
entre 2003 i 2011 i conseller en-
tre 2011 i 2015, i de Marc Mora
Guerin, en substitució respecti-
vament de Lluís Álvarez Mora i
Jordi Mora Magriñà.
El nou president ha fet un
balanç positiu de l’exercici. “Tor-
nem a créixer de forma sostingu-
da, i ho fem com a resultat d’un
procés de transformació i moder-
nització del banc per fer-lo molt
més competitiu en un mercat fi-
nancer cada vegada més exigent.
MoraBanc s’ha transformat en
temps rècord en un banc més
àgil,modern,digitalifort,isobre
aquestes fortaleses encarem els
reptes de futur amb plena confi-
ança”, afirma González Grau.
A més de l’alça del benefici, les
xifres de 2017 certifiquen que el
banc ha enfortit encara més el
seu balanç. Destaca novament
la solvència elevada, que arriba
al 27%, segons la ràtio de l’INAF,
i al 18,9%, segons CET 1 de Ba-
silea III, i compleix amb escreix
els requisits mínims establerts
i lidera el sector. Un reflex tam-
bé d’aquesta solidesa és la ràtio
elevada de liquiditat amb què es
gestiona l’entitat, amb una ràtio
del regulador del 60,7% (ràtio
INAF). La gestió de la liquidi-
tat també aplica els estàndards
i millors pràctiques de la indús-
tria, com les ràtios LCR (ràtio de
cobertura de liquiditat) i NSFR
(ràtio de finançament estable
neta) de Basilea III, que Mora-
Banc supera àmpliament. La
morositat es queda en el 3,9%.
Totes aquestes xifres són equipa-
rables als millors estàndards de
la banca europea. Una altra xifra
destacada és el ROE, que el 2017
es va incrementar fins al 8,4%,
per sobre de la mitjana europea
del sector.
En el primer any d’aplicació
efectiva de l’intercanvi automà-
tic d’informació fiscal (IAI) del
Principat d’Andorra, els recursos
gestionats per MoraBanc només
han experimentat un mínim des-
cens del 2%, mentre que el total
de recursos de clients del Grup es
va situar al tancament de 2017
en 6.542,2 milions d’euros.
El Parlament Europeu va aco-
llir dimarts la formalització del
Grup d’Amistat amb Andorra,
en un acte que va comptar amb
la participació dels eurodiputats
que l’integren i d’una delegació
del Consell General, encapça-
lada per la subsíndica general,
Mònica Bonell, i formada pels
consellers generals de la Comis-
sió Legislativa de Política Exte-
rior Carles Enseñat (president),
Carles Naudi d’Areny-Plandolit
(vicepresident) i Pere López. La
presidència del Grup d’Amistat
del Parlament Europeu amb An-
dorra recau en l’eurodiputat es-
panyol Santiago Fisas (Grup del
Partit Popular Europeu), mentre
que la vicepresidència es va acor-
dar que s’oferirà a l’eurodiputat
francès Éric Andrieu (Grup de
l’Aliança Progressista de Socia-
listes i Demòcrates al Parlament
Europeu).
Altres eurodiputats que van
participaractivamentenl’actede
formalització del Grup d’Amistat
van ser Hans van Baalen (mem-
bre del Grup de l’Aliança dels De-
mòcrates i Liberals per Europa)
i Juan Fernando López Aguilar
(membre del Grup de l’Aliança
Progressista de Socialistes i De-
mòcrates al Parlament Europeu).
López Aguilar, que forma part de
la Comissió d’Afers Exteriors del
Parlament Europeu, es va oferir,
a més, per ser el ponent en la tra-
mitació d’un eventual acord d’as-
sociació entre el Principat d’An-
dorra i la Unió Europea, tenint
en compte que des de l’entrada
en vigor del Tractat de Lisboa
l’1 de desembre del 2009 tots els
acords internacionals de la Unió
Europea han de ser aprovats pel
Parlament Europeu.
Els eurodiputats que formen
part del Grup d’Amistat visita-
ran Andorra el mes d’octubre,
convidats pel Consell General.
Per part andorrana, formaran
part del Grup d’Amistat amb
el Parlament Europeu els con-
sellers generals que integren la
Comissió Legislativa de Política
Exterior. Així mateix, el Grup
d’Amistat s’obrirà a la resta de
consellers generals que estiguin
interessats a formar-ne part.
Coincidint amb la formalització
del Grup d’Amistat Parlament
Europeu-Andorra, el Parlament
Europeu mostra aquests dies
l’exposició Andorran Memories.
Fotografies de José i Valentí Clave-
rol. La mostra, cedida per a l’oca-
sió per la Fundació Valentí Cla-
verol i comissariada per David
Claverol Mailhos, és un recull de
fotografies que mostren la gran
transformació que va viure An-
dorra entre 1930 i 1960 i que va
ser el preludi de l’actual obertura
del Principat.
Cooperació
Redacció
andorra la vella
Formalització del Grup d’Amistat
Parlament Europeu-Andorra
El Grup d’Amistat Parlament Europeu-Andorra es va formalitzar al Parlament Europeu.
Consell general
economia
MoraBanc remarca que les xifres del 2017 certifiquen que el banc ha enfortit encara més el seu balanç.
jonathan gil
MoraBanc tanca el 2017 amb un
benefici de 23,5 milions d’euros
Jordi Mora Magriñà passa el testimoni de la presidència de l’entitat a Pedro González Grau
Redacció
andorra la vella

publicitat 9Dijous, 26 D’abril Del 2018
POSSIBILITAT DE PRIVATITZAR SOHO CHIC
RESERVEU PER CELEBRAR ANIVERSARIS, REUNIONS D’EMPRESA, BATEJOS, ETC.
HORARI: De dimarts a dissabte: de 9h a 2h del dematí
Diumenge: De 9h a 23h (dilluns tancat tot el dia)
Carrer Prat de la Creu, local B7, Galeries les Llums, 29-39 AD500 Andorra la Vella
Tel. : 759 505 o 850 999 Mail: sohochic@abador.net - www.sohochicandorra.com
Restaurant, Bar de tapes,
SOHO CHIC ANDORRA
21 TAPES
42 CERVESES
21 CÒCTELS
21 GELATS
21 SIROPS
21 CAFÈS
21 TES
NOU CONCEPTE
Pastisseria, Saló de te i cocteleria

La família MATEU PI comunica
la defunció de qui fou
JOSETTE PI CERDÀ
Que morí ahir, 24 d’abril, a l’edat de 75 anys.
Un agraïment a tot el personal mèdic, sanitari, tècnic, auxiliar
i, en general, als excel·lents professionals de l’Hospital
Nostra Senyora de Meritxell, la uniat de cures pal·liatives, així
com al cos de bombers, per totes les atencions rebudes.
Elisa BORONAT JOAQUÍN
Ara fa tres anys que la nostra Mamissa
ens va deixar.
El seu record cada dia és més gran entre
els que la vam estimar.
Vall Banc va signar recentment
els anomenats Principles for
Responsible Investment de les
Nacions Unides (PRI en an-
glès) amb la PRI Association,
entitat que supervisa el pro-
grama, com a compromís de
complir els criteris de respecte
ambiental, social i de bon go-
vern corporatiu (ASG).
Es tracta de sis regles bàsi-
ques de les Nacions Unides que
Vall Banc es compromet a com-
plir i que es basen en el fet d’ac-
tuar d’acord amb el millor inte-
rès dels inversors minoristes
i institucionals, dels mercats
financers, de l’economia, del
medi ambient i de la societat
en general. Els signataris, més
de 1.750 entitats de 50 països
que representen uns 70 bilions
de dòlars, contribueixen al des-
envolupament d’un sistema fi-
nancer global més sostenible.
Així, Vall Banc va fer pú-
blic recentment que ofereix
un fons de renda fixa mix-
ta internacional, anomenat
Return&Conscience, que
compleix aquests criteris
internacionals de sostenibili-
tat i de cura de l’entorn i, per
tant, els criteris d’inversió sos-
tenible fixats per la PRI Associ-
ation, i que respecta els pilars
de sostenibilitat financera ASG
(ambientals, socials i de bon
govern corporatiu).
Aquest fons compleix amb
les exigències que marquen els
principis signats per Vall Banc
amb la PRI Association, i que
repercuteixen en entitats soci-
als andorranes.
Entitats financeres
Redacció
andorra la vella
Vall Banc signa les regles per a
la inversió responsable de l’ONU
Oficina central de Vall Banc.
jonathan gil
El ministre de Finances i porta-
veu de l’executiu, Jordi Cinca, va
aprofitar ahir la compareixença
setmanal després de la sessió
del consell de ministres per res-
pondre les manifestacions del
president de Socialdemocràcia i
Progrés, Jaume Bartumeu, amb
relació a l’entrada d’Andorra al
Fons Monetari Internacional.
Cinca va assegurar que les
“insinuacions” de Bartumeu,
que va lligar l’acceleració dels
passos fets per l’executiu per
acostar-se a l’FMI a la situació
concreta per la qual passa una
entitat bancària, són “agosara-
des i imprudents”, i més encara
perquè provenen d’un ex-cap de
Govern.
En aquest sentit, el ministre,
que va fer una defensa de les en-
titats financeres del país i va as-
segurar que totes, sense excep-
ció, complien amb els criteris de
solvència exigits per la llei, va
alertar del risc que manifestaci-
ons com les del dirigent d’SDP
poden tenir pel sistema finan-
cer, ja que “qualsevol rumorolo-
gia pot tenir molta volada”.
Així mateix, i malgrat que no
va aclarir ni la quantitat ni com
s’hauria de fer front a la quota
per entrar a l’FMI, Cinca va in-
sistir en el fet que “un Govern
responsable té l’obligació d’ex-
plorar aquesta possibilitat” i, a
la vegada, demanar-se per què
molts països en formen part i
Andorra no. En aquest sentit,
el ministre, que va insistir que
“està fora de lloc” voler vincular
l’entrada a aquest organisme
a la situació d’una entitat en
particular, va assegurar que el
Govern “no prendrà cap deci-
sió sense portar aquest debat al
Consell General”.
mesuRes CAss
D’altra banda, i amb relació a
les propostes trameses per la
Caixa Andorrana de Seguretat
Social (CASS) per garantir la
sostenibilitat del sistema de
pensions, Cinca va reiterar la
disposició de l’executiu a deba-
tre-les conjuntament amb els
grups parlamentaris, ja “que
no es tracta de modificacions
puntuals, sinó d’una reforma a
fons”. En aquest sentit, el mi-
nistre va apel·lar a la necessitat
d’assolir el màxim consens més
enllà que les mesures, o algunes
d’elles, es poguessin adoptar o
no ja aquesta legislatura.
Cinca troba “imprudent” el discurs
de Bartumeu sobre l’entrada a l’FMI
El ministre desvincula els passos fets pel Govern de la situació concreta d’una entitat bancària
Política
m. s.
andorra la vella
El ministre de Finances i portaveu de l’executiu, Jordi Cinca, en la compareixença d’ahir.
jonathan gil
Capacitacions
El consell de ministres va
aprovar ahir la convocatòria
pública dels exàmens per
a l’obtenció de l’habilitació
professional de la traducció
o la interpretació jurades.
Les persones interessades en
obtenir aquesta habilitació
professional, i que ja estiguin
autoritzades pel Govern per
a l’exercici de la professió
titulada de la traducció o la
interpretació, han de presen-
tar la sol·licitud al servei de
Tràmits del Govern, abans
de les cinc de la tarda del
pròxim 24 de maig. Les pro-
ves es faran entre els dies 14
i el 27 de juny. Les de llengua
catalana, al Centre de català
d’Escaldes-Engordany, i la
resta, a l’edifici administra-
tiu de l’Obac. Els resultats de
les proves es faran públics el
dia 6 de juliol a l’edifici admi-
nistratiu de l’Obac.
Convocades les
proves per als
traductors
i intèrprets
Redacció
andorra la vella

FIRA
DEL VEHICLE
D’OCASIÓ
(FIVECO)
10aRUTA
DE LA TAPA
Tapa +
Estrella Damm:
3 €
SORTEIG:
1 viatge x 2 persones
6 dies a
NOVA YORK
10a RUTA DE LA TAPA
FIRA DEL VEHICLE D’OCASIÓ (FIVECO)
DEL 3 AL 6 DE MAIG 2018 - SANT JULIÀ DE LÒRIA
5 i 6 DE MAIG 2018
Ja fa uns deu mesos que els
agents de policia duen auto-
càmeres integrades en els uni-
formes. El seu ús està regulat
per un protocol intern que els
obliga sempre a informar als in-
teressats que se’ls està gravant.
A més, la càmera disposa d’una
pestanya groga que alerta que la
gravació està activa. El nou dis-
positiu està integrat a l’armilla
antibales que tot agent de policia
ha de dur obligatòriament. Per
ubicar el dispositiu es va haver
de readaptar la roba policial per-
què la càmera estigui més sub-
jecta en un espai a l’armilla i una
pinça que l’aguanta. Cada agent
és responsable tant de la càmera
com de l’ús que en fa, però sem-
pre ha de complir el reglament.
Segons aquest protocol, els
agents han d’activar la tecla on
de la càmera en totes aquelles
intervencions que puguin de-
rivar en detencions i també en
aquells casos d’alteració de l’or-
dre públic i espais públics, o en
zones comunes d’immobles. L’ús
és més restringit quan els agents
han d’entrar en un domicili par-
ticular per practicar alguna in-
tervenció.
Per cada patrulla, o binomi,
com es diu en argot policial, hi
ha almenys una càmera.
El dispositiu no té cap com-
plicació o dificultat d’utilització.
Només han rebut formació els
comandaments responsables de
la coordinació del contingut de
les gravacions i aquests han in-
format els agents de les normes
bàsiques d’ús de la càmera i tam-
bé d’aquest reglament intern que
han de complir.
ARXIU DELS CONTINGUTS
El contingut de les gravacions el
custodien dos comandaments de
la policia, que són els que fan el
buidatge de les càmeres. Al con-
tingut tan sols s’hi accedeix en
cas de demanda d’autoritat judi-
cial o en una intervenció admi-
nistrativa o ordenança contra la
policia.
Segons informen tant des de
la direcció de la policia, com des
del mateix ministeri d’Interior,
aquestes càmeres són una acció
més, no només per protegir el
detingut de possibles maltracta-
ments, sinó també per protegir el
funcionari de policia de possibles
denúncies falses.
La càmera grava àudio i vídeo
i té una visió de 140 graus, amb
una alta qualitat de la imatge de
16 megapíxels. A més a més, dis-
posa d’infrarojos per fer gravaci-
ons nocturnes o fosques.
A diferència d’altres cossos
de seguretat, com els dels Estats
Units, en què les seves càmeres
sempre graven, els d’Andorra l’ac-
tiven només quan és necessari.
“T’estem gravant, som policies”
L’ús de càmeres incorporades a l’uniforme policial té un reglament intern que obliga a informar de la gravació
Interior
P. G. /Agències
andorra la Vella
La càmera està integrada en l’armilla antibales que tots els agents de policia han de dur obligatòriament.
JonaTHan GIl
l’any passat el ministeri d’Interior va obrir
una convocatòria per cobrir 33 places
d’agent de policia per les necessitats de
plantilla del cos. des d’aquest novembre,
es troben en període de formació i, si
no hi ha canvi de plans, juraran el 15
de maig vinent, i al juny ja s’integraran
a la plantilla. És la 53a promoció, la
més nombrosa de la història, però no
la darrera, ja que recentment s’ha obert
una nova convocatòria de tretze places
més, la qual començarà a formar-se al
novembre. en total, són 46 places les
que s’han convocat des de l’any passat.
d’aquestes, però, només quinze són
de nova creació, és a dir, només quinze
permetran ampliar la plantilla policial,
formada per unes 220 persones. la
resta cobriran prejubilacions, jubilacions o
persones que han renunciat a seguir sent
policies, segons va informar el director
del cos, Jordi Moreno. Tot i tractar-se
només de quinze noves places, tots els
nous agents “donaran un respir i suport
als grups i departaments”, va manifestar
Moreno. I, un cop ja treballin al 100% (el
primer any després de la formació és
de prova), “s’haurà de valorar” si se’n
segueixen necessitant més.
Pel que fa als 33 nous agents que
s’incorporaran aquest estiu, “el 99%
aniran destinats a patrulles”, és a dir, a
l’àrea de seguretat ciutadana i proximitat.
el motiu “no és que sigui on hi ha més
necessitats però, si tots s’incorporen en
aquesta àrea, s’obre la porta al fet que
altres policies puguin anar a altres àrees”.
així, s’han obert places en què hi ha més
mancances ara mateix dins del cos:
la unitat de fronteres i estrangeria (per
reforçar la lluita l’antifrau i els controls
fronterers), la unitat de seguretat viària
(perquè estan augmentant el nombre de
campanyes de conscienciació) i també
l’àrea de policia judicial i investigació
criminal. Per tot plegat, la policia ha
convocat una trentena de concursos de
mobilitat interna.
de les 46 places per a policia convocades
darrerament, només 15 són de nova creació

Andorra ha passat en quatre
anys de la posició 5a a la 37a en
el rànquing mundial de lliber-
tat de premsa segons l’informe
que elabora l’ONG Reporters
sense Fronteres (RSF). De l’any
passat al 2018, el Principat ha
baixat en dues posicions. Des
de l’Associació de Professionals
de la Comunicació d’Andorra,
reclamen en veu alta una llei
que reguli la professió i el secret
professional, que és una de les
mancances que destaca l’infor-
me d’RSF.
L’organització continua des-
tacant que els mitjans de co-
municació andorrans són molt
dependents dels poders econò-
mics, polítics i religiosos, i que
els principals punts febles són
la forta recurrència en els con-
flictes d’interès i la dificultat de
cobrir les activitats de la banca.
RSF es fa ressò de la Llei del
2014 de protecció civil als drets
a la intimitat, a l’honor i a la
pròpia imatge, que crea una res-
ponsabilitat civil per als perio-
distes i preserva la confidencia-
litat de les seves fonts en virtut
del principi de secret professio-
nal, i remarca que no hi ha una
llei específica que els protegeixi.
La classificació la continua
encapçalant Noruega per se-
gon any consecutiu, seguida per
Suècia, mentre que Finlàndia
baixa a la quarta posició a favor
dels Països Baixos. En l’altre ex-
trem de la llista, Corea del Nord
conserva la darrera plaça (180).
Pel que fa als països veïns,
Espanya també baixa dues posi-
cions, fins a la 31a, i RSF desta-
ca que els periodistes han estat
víctimes col·laterals del conflic-
te entre Espanya i Catalunya.
Per la seva banda, França puja
sis posicions fins a la 33a, tot i
que RSF remarca que el panora-
ma mediàtic francès està molt
dominat per grans grups indus-
trials que tenen interessos en
altres sectors.
El president de l’APCA, Marc
Segalés, va lamentar “l’escalada
de descensos continuats d’An-
dorra des del 2014 en què es
trobava en la cinquena posició,
després de Finlàndia, Holanda,
Noruega i Luxemburg, quatre
anys després estem a la posició
37”, va dir. A més, destaca que
els països veïns estiguin en po-
sicions a davant d’Andorra quan
tradicionalment sempre havien
estat a darrere.
Segalés remarca el que diu
RSF sobre que els mitjans “si-
guin propietat dels poders
econòmics, polítics i, fins i tot,
religiosos, i dels conflictes d’in-
teressos que en una societat pe-
tita poden ser normals però no
ajuda a posicionar-se en aquest
rànquing”. A més, destaca “la
dificultat a l’hora d’informar
del sector bancari, per manca de
transparència”.
El president de l’APCA desta-
ca la necessitat d’una llei que re-
guli el sector periodístic perquè,
tal com assegura RSF, i també el
col·lectiu andorrà, la llei sobre
el dret a la intimitat, l’honor i la
pròpia imatge “no protegeix el
secret professional”. “A Andorra
no hi ha regulació dels mitjans
de comunicació, més enllà de la
de RTVA, que és un mitja pú-
blic”, va dir Segalés.
Andorra passa en quatre
anys de la posició 5a a la
37a en llibertat de premsa
L’APCA reclama una llei que reguli la professió i el secret professional
RSF
Acte organitzat per l’APCA sobre la llibertat d’expressió.
jonathan gil
P. G.
andoRRa la vella
RSF destaca la
dependència dels
poders econòmics,
polítics i religiosos
La Universitat d’Andorra (UdA)
té obert el període de preinscrip-
cions per al proper curs 2018-
2019, un tràmit que es forma-
litza fàcilment al web www.uda.
ad, a través del seu formulari de
preinscripció en línia.
Així, pel que fa als estudis uni-
versitaris presencials de primer
cicle (bàtxelors europeus de tres
anys), està oberta la preinscrip-
ció a administració d’empreses,
ciències de l’educació, infermeria
i informàtica. Els bàtxelors en
informàtica i en administració
d’empreses també s’ofereixen
en formats virtual i semipre-
sencial, i en modalitat de doble
bàtxelor. També està oberta la
preinscripció als estudis virtuals
en comunicació, dret, humani-
tats i llengua catalana, als quals
s’afegeixen els estudis virtuals
de segon cicle (màsters europeus
de dos anys) en administració
d’empreses (MBA), enginyeria
informàtica i dret. A banda dels
graus europeus, l’UdA ofereix
una formació d’ensenyament
professional superior (diplo-
ma professional avançat de dos
anys), en aquest cas, en adminis-
tració i finances. També s’oferei-
xen diversos postgraus i cursos
d’actualització, cursos d’actualit-
zació virtuals amb continguts es-
pecífics d’Andorra, el programa
de doctorat (tercer cicle) i el curs
d’accés als estudis universitaris
per a persones més grans de 25
anys.
ensenyament superior
Redacció
andoRRa la vella
L’UdA obre les preinscripcions
per al proper curs 2018-2019
Façana de la Universitat d’Andorra.
jonathan gil
El ministeri d’Educació ha obert
una convocatòria pública per co-
brir 13 places de mestres i pro-
fessors, després que quedessin
vacants en el concurs intern fet
l’11 de gener passat. Aquesta de-
manda respon a les accions del
ministeri per reduir el nombre
d’eventuals a les escoles. Es trac-
tadequatreplacesdemestreses-
pecialitzats en llengua anglesa, i
nouprofessorsdediferentsespe-
cialitats. Cal tenir la nacionalitat
andorrana, o bé espanyola, fran-
cesa o portuguesa; i la condició
d’agent de l’Administració de
caràcter indefinit, i exercir una
activitat en el si del sector públic
andorrà. La sol·licitud s’ha de fer
abans del 17 de maig.
Concurs per cobrir 13 places
de mestres i professors
llocs de treball
Redacció
andoRRa la vella
Un camió xoca
contra un fanal
a quarts de deu d’ahir al
matí, un camió que pujava per
la Cg-1 en direcció a andorra
va sortir de la carretera i
va xocar contra un fanal, a
la rotonda de la depuradora
de Sant julià de lòria. Fins
al lloc dels fets s’hi van
desplaçar agents del servei
de Circulació de Sant julià.
l’accident només va provocar
danys materials.
agènCieS
accident

El Sindicat de Treballadors del
Comú d’Andorra la Vella (Sitca)
té molt present que “hi ha dues
sentències a favor” seu que ava-
len que els empleats de la cor-
poració han de percebre la part
de la gestió de l’acompliment
(GAdA) corresponent als anys
2008 i 2009 que se’ls va rebai-
xar globalment un 10%, i que
“el Comú no les ha complert”.
La pilota ara és a la teulada de
la Batllia i, per això, des de l’en-
titat es deixa clar que “no perd
el fil” del cas. Que no s’abaixa la
guàrdia perquè el que es vol és
que “es compleixi la sentència”.
El Sitca ha fet aquestes de-
claracions en constatar que el
cas sembla que “ha quedat en
un calaix” a l’Administració de
Justícia. “Això no ho volem”,
assenyalen des del sindicat, que
esperen que l’aute de la Batllia
arribi aviat. Segons les fonts
consultades, aquest retard es
deu a l’acumulació de feina de
l’Administració de Justícia i per
circumstàncies internes al seu
funcionament.
Des del Sitca, també es va
parlar de la reunió mantingu-
da amb la cònsol major, Con-
xita Marsol, que es va mostrar
oberta a les diferents qüestions
que li van traslladar els emple-
ats. Així, en la trobada, les dues
parts van acordar mantenir reu-
nions de forma periòdica. Tam-
bé va ser objecte de la reunió el
protocol entre l’organització i la
corporació. La cònsol major es
va comprometre a seguir aquest
mètode de funcionament i tam-
bé es va plantejar la possibilitat
d’ampliar el text, ja que hi ha
aspectes que hi estan recollits
però que cal desplegar.
El Sitca adverteix que “no perd
el fil” amb la sentència del GAdA
Espera que la Batllia es pronunciï i lamenta que el cas “sembla en un calaix”
Andorra la Vella
El GAdA és una de les prioritats del Sindicat de Treballadors del Comú de la capital.
jonAthAn gil
M.S.C.
AndorrA lA VellA
El Comú d’Andorra la Vella, a
través del Butlletí Oficial del
Principat d’Andorra (BOPA),
va fer pública una llista on hi
figuren més de 500 persones
que van cometre infraccions
en matèria de circulació du-
rant el 2017, i que no van po-
der ser localitzades. El total
reclamat per la corporació as-
cendeix als 14.277 euros i les
multes van dels 6 als 60 euros,
en funció de si són infraccions
relacionades amb la zona bla-
va i verda de la parròquia (les
d’import més baix), o si són
infraccions de circulació. Pel
mateix motiu i a través del
BOPA, el Comú de la Massana
vapublicarunedicteambprop
200 persones que van come-
tre infraccions de circulació.
En aquest cas, la quantia total
ascendeix als 8.328 euros, i
hi ha multes que arriben fins
als 300. La corporació massa-
nenca també va publicar un
edicte amb sancions ja fermes
relacionades amb circulació
per prop de 300 persones,
que sumen 12.421 euros. Així
mateix, qui fa una reclamació
total més important en im-
port és Escaldes-Engordany,
que va emetre un edicte per
notificar a les persones que es
relacionen l’obertura d’expe-
dients sancionadors per pre-
sumpta infracció a les normes
d’estacionament i circulació.
Són més de 600 persones, que
sumen un total de 39.894 eu-
ros en infraccions.
Finalment, la policia també
va fer pública una llista amb
persones físiques i jurídiques
que van cometre infraccions,
en aquest cas, excés de veloci-
tat permesa i constatada per
un radar. Si els afectats no
fan el pagament ni presenten
al·legacions en els propers
dies, es procedirà per la via
executiva. Hi consten 173
persones i l’import ascendeix
als 6.130 euros.
Escaldes-Engordany
reclama 39.894 euros per
infraccions de circulació
Agències
AndorrA lA VellA
Multes

Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
La carretera del coll d’Ordino
s’obre al trànsit demà. Després
de gairebé mig any tancada a la
circulació per l’acumulació de
neu, el 16 d’abril van començar
les tasques de la treta de neu
per part de l’àrea de Conserva-
ció i Explotació de Carreteres
(COEX). La via secundària (CS-
340) uneix les parròquies d’Or-
dino i de Canillo i, durant els
mesos que no està oberta, ser-
veix per a la pràctica d’esports de
muntanya, com les raquetes de
neu i l’esquí de muntanya, amb
circuits senyalitzats, i també hi
circulen motos de neu.
Les tasques de neteja es van
iniciar el dilluns de la setmana
passada, amb l’ajuda de dues
màquines equipades amb turbi-
nes per netejar la neu acumula-
da durant aquest hivern i princi-
pis de primavera. Aquest any es
van fer servir dues màquines en
lloc d’una com l’hivern passat,
a causa dels importants gruixos
de neu que hi havia en algunes
zones de la carretera, sobretot
les més obagues. Els gruixos
acumulats van ser d’entre 1,20 i
1,50 metres, tot i que hi va haver
trams amb gairebé dos metres,
fet que representa més del doble
d’acumulacions que fa un any.
L’any passat la carretera es va re-
obrir l’11 d’abril. Aquest hivern
ha estat el setè que el coll d’Or-
dino ha estat tancat després que
el 2011 es prengués la decisió
a causa del seu deteriorament.
L’any 2014 es van iniciar els tre-
balls per arranjar la seva plata-
forma, els drenatges i les barre-
res de seguretat, i es va plantejar
tot un pla d’actuacions per ga-
rantir l’obertura de la via durant
tot l’any. El coll d’Ordino és una
zona amb moltes fonts, obaga i
amb molts drenatges d’aigua.
El coll d’Ordino s’obrirà
al trànsit de vehicles demà
Carreteres
Agències
andorra la vella
encamp
El Comú d’Encamp va obrir
ahir la convocatòria de la
dotzena edició del Concurs
d’embelliment floral amb la
voluntat de motivar tothom
a engalanar les seves façanes
amb flors. Les persones que
hi vulguin participar hauran
de lliurar el formulari om-
plert al servei de Tràmits del
Comú d’Encamp o a l’oficina
del Pas de la Casa abans del
29 de juny del 2018 i orna-
mentar els balcons o zones
enjardinades. En el concurs
hi ha les categories de xa-
lets i edificis, apartaments i
pisos, hotels i residències i
comerços.
El Comú obre
el concurs
d’embelliment
floral
Redacció
andorra la vella
andorra la vella
Les obres de la Quirola, que
estan servint per fer unes
escales, una passarel·la i un
ascensor que connectaran
l’avinguda Príncep Benlloch
i la Baixada del Molí estan
molt avançades, segons va
informar el Comú d’Andor-
ra la Vella, i és probable que
a finals de maig la connexió
ja estigui enllestida. La nit de
dimarts es va instal·lar una
biga de grans dimensions, la
qual cosa va obligar a tallar el
trànsit a l’avinguda Príncep
Benlloch, des de Ciutat de
Valls a la Baixada del Molí,
entre les nou del vespre i les
set del matí. Els vehicles que
venien de Santa Coloma eren
desviats per la Baixada del
Molí i els que procedien del
centre d’Andorra la Vella, per
Ciutat de Valls.
La connexió
de la Quirola
es pot obrir a
finals de maig
Agències
andorra la vella
“Arreglar el riu segueix formant
part del nostre ideari, no hem
pas canviat d’opinió, ens agra-
da el riu, ens hi volem divertir i
aquest any hi continuarem tre-
ballant com hem fet fins ara”.
Amb aquestes paraules va con-
testar el cònsol major de Sant
Julià de Lòria, Josep Miquel
Vila, en ser preguntat per com
està actualment el projecte del
ràfting i quin calendari té pre-
vist el Comú per a la seva po-
sada en marxa. Vila va assegu-
rar que, a causa del gran cabal,
fruit del desgel, actualment no
es poden dur a terme feines al
voltant del riu, sense revelar si
el projecte continua endavant.
El conseller de Cultura, Jo-
sep Roig, va donar suport a l’ar-
gument del cònsol i va apuntar
que “de màquines treballant
al riu no n’hi podem posar a
causa del gran cabal”, però ha
apuntat que espera veure el
projecte acabat “aviat”. Roig va
afegir que la intenció és seguir
amb el projecte del ràfting i
que la iniciativa continua en-
davant perquè “el cònsol de la
parròquia no s’ha manifestat
en el sentit contrari i només li
correspon a ell dir si el projecte
s’ha d’aturar”. Tots dos repre-
sentants de l’Administració
van insistir a remarcar que les
feines de neteja i adequació del
riu que s’han fet fins ara són
positives i que s’haurien hagut
de fer abans.
Tot i això, el mandatari co-
munal no va afirmar ni des-
mentit que el projecte estigui
descartat i va insistir que la
idea de la corporació és nete-
jar i obrir la parròquia al riu,
com s’ha fet fins ara. El cònsol
va afegir que actualment s’està
treballant en un projecte d’un
passeig pel costat del riu fins
a la frontera, una proposta
que, segons Vila, portaven al
programa electoral. “Al nostre
programa ja hi figurava que do-
nar la cara al riu era la clau, ja
sigui amb diversió, passejant o
pescant”, va dir. “Si després de
netejar el riu es pot impulsar
un projecte de diversió, també
ho farem, és clar que sí”.
Coincidint amb aquestes
paraules, ahir el Butlletí Oficial
del Principat d’Andorra (BOPA)
recollia dues adjudicacions del
Comú relacionades amb el ràf-
ting. Per una banda, la posada
en marxa de la segona fase del
condicionament del local situ-
at a l’avinguda Rocafort, nú-
mero 26, on està previst ubi-
car-hi la caseta per guardar-hi
les barques del ràfting, per un
pressupost de 70.000 euros.
L’altra adjudicació va lligada
a la segona fase de remodela-
ció de l’edifici de l’antiga ben-
zinera a l’avinguda Verge de
Canòlich per un pressupost de
140.000 euros, local on està
previst promocionar el ràfting
i Naturlàndia.
Vila no aclareix si el projecte del
ràfting s’acabarà portant a terme
El cònsol també va explicar que ara no es poden fer treballs al riu a causa del gran cabal
Sant Julià de lòria
Local de l’avinguda Rocafort on es preveu situar la caseta per guardar les barques.
agènCieS
Agències
andorra la vella
Josep Miquel Vila
arreglar el riu
segueix formant part
del nostre ideari, no
hem canviat d’opinió
Si després d’arreglar
el riu podem
impulsar un projecte
de diversió, ho farem

15Dijous, 26 D’abril Del 2018
Pirineus
Presentació
a Barcelona
Ahir al migdia va tenir lloc
la presentació dels Jocs
Special Olympics la Seu
d’Urgell-Andorra la Vella 2018
en el marc del Trofeu Comte
de Godó de tennis, que se
celebra a Barcelona, de la
mà de la secretaria general
de l’Esport, que va comptar
amb la presència de l’alcalde
urgellenc, Albert Batalla.
A.S.U.
Special Olympics
La jutgessa de Tremp ha arxivat
de manera provisional la cau-
sa contra el professor de l’IES
Tremp acusat per la guàrdia civil
d’incitació a l’odi i revelació de se-
cretsperuncentenardepiulades.
El mateix Manel Riu ho va donar
a conèixer ahir a través de les xar-
xes socials, on també va matisar
que, després que ho sol·licités la
Fiscalia, la jutgessa va accedir a
la petició d’enviar el cas a l’Audi-
ència Nacional per si es troba un
possible delicte d’injúries al rei
Felip VI. El professor de Tremp
va anar a declarar el dijous, 18 de
gener, acompanyat d’un centenar
de persones que li van donar su-
port amb pancartes i cartells fins
a les portes dels jutjats.
Arxiven el cas del professor
acusat d’incitació a l’odi
Tremp
Agències
TREMP
Espai Ermengol
L’Espai Ermengol-Museu
de la Seu engega la setmana
vinent una nova edició del
cicle Parlem d’Història, que
tindrà lloc durant tot el mes
de maig i que engloba set
propostes gratuïtes: quatre
xerrades, dues activitats in-
fantils i familiars i una visi-
ta guiada. La primera sessió
es farà el 2 de maig, amb la
xerrada De la Seu al Túria: les
Festes Calassàncies de 1911, a
càrrec de Pau Chica, i s’inici-
arà a les vuit del vespre. La
següent activitat es realitza-
rà el 9 de maig, amb la con-
ferència que porta per títol
Infants abandonats, un bisbe i
dos reis. La Seu d’Urgell vers el
1800, que impartirà Carmen
Xam-mar, també a les vuit
del vespre. Dimecres, 16 de
maig, tindrà lloc una altra
xerrada, aquesta vegada a
càrrec de Climent Miró, que
parlarà sobre Clergues i jorna-
lers. Vida quotidiana al carrer
dels Canonges durant el segle
XIX. El 23 de maig tindrà lloc
l’última, anirà a càrrec de
Carles Gascón i sota el títol
Entre francs i visigots. Els orí-
gens del bisbat d’Urgell. El 30
de maig es farà la visita guia-
da titulada El carrer dels Ca-
nonges al segle XIX: vida quo-
tidiana i familiar, que anirà a
càrrec per membres de l’Ins-
titut d’Estudis Comarcals de
l’Alt Urgell (Iecau).
Nova edició
del Parlem
d’Història
al maig
Redacció
lA SEU d’URGEll
Una empresa especialitzada en
treballs d’altura ha començat a
treballar aquesta setmana en
l’esllavissada de Castell de Mur
(el Pallars Jussà) per sanejar el
terreny i poder retirar les ro-
ques de la carretera LV-9124
i, d’aquesta manera, reobrir el
pas. Es tracta de treballs previs
de sanejament i estabilització
posterior a través de mitjans
manuals d’especialistes que tre-
ballen en altura amb línies de
vida i cabrestants. Està previs-
ta que les feines de sanejament
i contenció mitjançant xarxa
de filferro bulonada s’allarguin
fins a finals del proper mes de
maig. Posteriorment es proce-
dirà a netejar la carretera de
roques i terra i a la seva recons-
trucció.
Personal tècnic especialit-
zat, tant de l’Institut Cartogrà-
fic i Geològic de Catalunya com
de la càtedra d’enginyeria del
terreny de la UPC de Barcelona,
han acreditat que subsisteixen
zones de l’actual cingle, fona-
mentalment en els dos extrems
laterals i en una zona central,
on és necessari procedir a una
neteja i sanejament de blocs
inestables amb anterioritat als
treballs propis de retirada ge-
neral del volum situat a cota
inferior.
Paral·lelament, continuen
els treballs d’habilitació del
pas provisional d’uns sis qui-
lòmetgres de llargària entre el
nucli de Moror i Cellers (C-13),
amb l’estesa de material granu-
lar d’aportació compactat sobre
l’esplanada del camí, desbros-
sada dels marges i construcció
d’obres de drenatge. Les obres
previstes finalitzaran a finals
d’aquesta setmana, si bé el
trànsit de vehicles lleugers ja
circula amb comoditat des del
dilluns, 23 d’abril.
Mentre no finalitzin els tre-
balls de sanejament en capça-
lera del cingle és evident que
no es pot procedir a la recons-
trucció del tram de la carre-
tera local afectat per l’eslla-
vissada, d’una longitud d’uns
200 metres. Tanmateix, s’està
avançant en la solució tècni-
ca perquè minimitzi l’impacte
ambiental i visual de l’entorn,
sempre sota condicions de la
màxima seguretat davant de
possibles repeticions de l’epi-
sodi. S’estan buscant possibles
emplaçaments per al material
arrossegat sense transports ex-
cessius a abocador.
El vessant de sota de la car-
retera està previst que es repo-
bli amb terra vegetal i planta-
cions amb espècies autòctones
per aconseguir la més ràpida
integració de les obres.
Una empresa especialitzada treballa
en l’esllavissada de Castell de Mur
Les tasques prèvies a la retirada de roques s’allargaran fins a finals del mes de maig
El Pallars Jussà
Operaris treballant ahir a la zona de l’esllavissada de Castell de Mur.
AGènCiES
Agències
CASTEll dE MUR
Continuen els
treballs d’habilitació
del pas provisional
entre Moror i Cellers

Cultura
Suposo que no repetirà l’es-
pectacle que va presentar
l’estiu passat a Coprínceps?
La base és la mateixa, El país
dels nans cabuts. Però amb vari·
acions substancials: tres temes
nous de trinca i algunes col·
laboracions sorpresa que, com
comprendràs, no revelaré si no
és en presència del meu advo·
cat.
Sol o amb banda?
Amb banda: Fede Marsà a la
bateria, Albert Freixas a la gui·
tarra i Marc Prat al contrabaix.
Què n’ha sigut, dels Fluxes?
És una pura qüestió logísti·
ca: visc a la Garriga i per assajar
és més fàcil fer·ho amb aquests
músics. Res més.
El disc ja té un any llarg de
vida. Ha madurat bé?
Hem fet bolos, però no gai·
res. Tampoc no és el que pre·
tenia. La realitat és que costa
molt trobar bolos en condici·
ons.
Sempre li queda l’opció del
One-Man-Show que, de fet,
és com va concebre el disc:
vostè s’ho va fer tot.
L’opció hi és, però no em con·
venç. Hi ha uns arranjaments
que, si no pots portar al directe,
perden tot el sentit. Un disc no
és només guitarra i veu. I a l’es·
cenari vull portar·hi el disc. Per
això m’estimo més fer pocs bo·
los, però en condicions, que no
prodigar·me de qualsevol ma·
nera. Podria agafar la guitarra i
anar de cantautor, però...
...li ha passat l’edat.
També. Però crec de veritat
que es tracta d’ensenyar la fei·
nada de producció que hi ha al
disc, els arranjaments adequats
per a cada instrument. Prescin·
dir de tot això, per mi, és com si
em castressin.
Quines cançons han funcio-
nat millor?
Diuen, diuen i Em vaig confes-
sar han agradat, sembla. I per
al d’avui hem incorporat Dama
negra: li tenia molt de respecte,
el vaig escriure per la mort de
ma mare i em feia cosa de to·
car·lo, que no sortís prou bé.
Però li hem donat un gir i n’es·
tic molt satisfet. Crec que serà
la bomba, mira el que et dic.
Fa un any deia que en lloc de
canviar-se de cotxe va ad-
quirir un estudi de gravació.
Se’n penedeix?
En absolut. Em surten feines
de teatre, titelles, pallassos, te·
atre infantil... És més agraïda
una feina creativa que no la
cosa aquella tan pautada de pu·
blicitat, tot i que també en faig
i no seré jo qui d’aquest pa en
faci rosegons.
On l’hem pogut veure, els
últims temps?
A Katia, amb Teatre Nu. Es·
tem acabant un muntatge amb
Tanaka, que és una companyia
de titelles. I no em queixo, no.
El país dels nans cabuts el
va concebre, gestar i parir
vostè sol: des de la lletra a
la producció, passant per
la major part dels instru-
ments. Desconfia dels mú-
sics d’estudi?
Ho vaig fer així sobretot pel
que tenia de repte, de compro·
var si era capaç de fer·ho tot
sol.
I ho era, o no?
Evidentment, no, i per això
hi ha col·laboracions, d’Oriol
Vilella, entre d’altres: jo no soc
clarinetista ni guitarrista ni
contrabaixista. Però és que, a
més, treballar així et dona tota
la llibertat: com que treballo a
casa, m’hi prenc el temps que
em surt de la baqueta i no he de
gravar a preu fet perquè cada
minut d’estudi em surt per un
ull de la cara.
A Un flirt a la rima fa la fil-
ligrana d’escriure una cançó
només amb monosíl·labs, al
més pur estil Pere Quart.
S’atreviria a intentar-ho
amb esdrúixoles?
Ostres! El català, com l’an·
glès, té una oferta de monosíl·
labs molt considerable i això
facilita les coses. Esdrúixoles!?
Ho veig complicat, però m’ho
apunto. Un altre repte.
Li he de demanar: escriurà
un rèquiem pel Transbord?
Quina jugada! Un rèquiem
no ho sé, però alguna llagrimeta
sí que vessarem, perquè va ser
un baluard de l’avantguarda i va
fer una feina importantíssima.
Al Transbord hi trobaves tot el
que a l’Espanya dels anys 70 i
primers dels 80 arribava tard o,
simplement, no arribava mai.
Ni ells deuen ser conscients de
la importància que han tingut
per a molts aficionats. El dine·
ral que m’hi he arribat a deixar!
Vostè ja no va fer una edició
convencional d’El país dels
nans cabuts. Els discos, espè-
cie en extinció?
És que només es venen als
concerts i a la web. No val la
pena distribuir·los a les boti·
gues: simplement, no hi ha bo·
tigues que en venguin. I còpies,
poques, perquè no és qüestió de
guardar al garatge deu caixes
plenes de CD. S’està convertint
en una relíquia.
Està clar que de les vendes
de discos no en viuen.
Vivim del que podem. De
l’altra música. Un projecte com
aquest és una aventura abso·
lutament romàntica, un petit
luxe que m’he regalat per plas·
mar·hi les meves dèries. Com
tanta gent, jo tinc el cul llogat,
treballo per encàrrec i això és el
que em dona de menjar.
El pròxim disc, d’aquí a qua-
tre anys, el lapse entre Care-
nant l’absurd i El país...?
Abans, abans. Ja en tinc la
meitat fet. I del que es tracta
és de buscar una fórmula nova,
diferent, per no repetir·me, que
és avorridíssim.
Abans o després que el se-
güent d’Hysteriofunk?
La veritat és que també es·
tem en efervescència, així que
és possible que surtin els dos
alhora, o gairebé.
“Els discos són una relíquia, ja no
queden botigues que en venguin”
Torna Cartes, Lluís Cartes, en la penúltima vetllada de l’Auditori. Amb ‘El
país dels nans cabuts’, que fa un any ja va presentar a Colors de Música.
Quasi un experiment perquè va tocar literalment totes les tecles, des de
la composició a la producció. La criatura ha crescut, ell n’està orgullós,
i a més l’amanirà amb un grapat de temes del pròxim disc, ja al forn, i
l’estrena en directe de ‘Dama negra’, que al disc fa plorar. Estan avisats.
Lluís Cartes, cantautor
A. Luengo
ordino
Prescindir al directe
de la producció que
hi ha al disc seria
com si em castressin
Una cançó només
amb esdrúixoles?
Complicat, però és un
repte que m’apunto
tati masià

cultura 17Dijous, 26 D’abril Del 2018
50%descompte
D E D I M A R T S
A D I V E N D R E S
A M B L A C O M P R A
D ’ U N A E N T R A D A ,
L A S E G Ü E N T A L
5 0 % D E D E S C O M P T E
Promoció vàlida de dimarts a divendres presentant el val descompte.
Promoció vàlida fins el 25 de maig. No acumulable en altres promocions.
Literatura
La Biblioteca Pública obre avui
el termini per a la 8a edició del
premi Carlemany per al fo-
ment de la lectura 2018, dotat
amb 8.500 euros. Els originals
han de tenir una extensió mí-
nima de 120 fulls i s’han de fer
arribar abans del 15 de juny
a l’editorial Columna, que en
endavant publicarà la novel·la
guanyadora sense alternar-se
com fins ara amb Proa.
El Carlemany,
en marxa
Educació
El Comú de Sant Julià ha con-
vocat la 5a edició del Labora-
toridelesArts,destinatanens
de 6 a 12 anys i que tindrà lloc
entre el 2 i el 6 de juliol. Líquid
Dansa, l’Animal i l’Espai de
Música Moderna imparteixen
tallers de música, dansa i tea-
tre i, en aquesta edició, es vol
potenciar la formació musical,
amb tantes hores com les al-
tres disciplines.
El Laboratori,
més musical
Fa 25 anys, arran de l’aprova-
ció de la Constitució, es van
iniciar de manera oficial les
relacions diplomàtiques entre
Espanya i Andorra. Amb motiu
d’aquesta efemèride, Sant Ju-
lià i l’ambaixada d’Espanya van
celebrar la II Jornada Literària,
que va tenir lloc ahir al Centre
de Congressos, una diada dedi-
cada a conèixer el nexe d’unió
entre ambdós països, aquesta
vegada vist des del prisma de
la literatura. L’assagista, autor,
professor universitari i editor
Àlex Broch va impartir la con-
ferència inaugural, A l’imagina-
ri de l’altre: una relació literària, i
també va moderar el debat en-
tre el president del Cercle de les
Arts i de les Lletres, Joan Bur-
gués, i l’escriptor Antoni Mo-
rell, sobre l’evolució de la litera-
tura al país. A la tarda van tenir
lloc dues taules rodones sobre
narrativa i poesia, i la Jornada
es va clausurar amb l’especta-
cle Notes de viatge, creat, inter-
pretat i dirigit per Joan Ollé i
Ester Nadal.
Literatura i diplomàcia, a
la II Trobada de Sant Julià
Efemèride
Joan Ollé i Ester Nadal van protagonitzar ‘Notes de viatge’ al Claror.
jonathan giL
Agències
andorra La vELLa
Una sitja per emmagatzemar
gra? El que en queda d’un habita-
cle de formes més aviat capritxo-
ses? Doncs ni una cosa ni l’altra
sinó, més probablement, un forn
terrissaire. Aquesta és la conclu-
sió provisional, molt provisional,
després de la inspecció ocular
que l’arqueòleg Gerard Remolins
va girar ahir a l’estructura apare-
guda recentment en les obres de
rebaix per a la construcció d’un
mur de contenció al camí d’Aixi-
rivall, just en un extrem del jaci-
ment altmedieval del camp del
Perot.
Ho diu Remolins –i assenteix
amb molta prudència i des de la
distància Eudald Guillamet, ex-
perimentadíssim restaurador–
pel que sembla l’arrencada dels
arcs, ara esbotzats com tota la
volta; pel material que recobreix
els murs, i per la mateixa estruc-
tura: el que de moment n’ha apa-
regut podria correspondre –si la
tesi és correcta– a la cambra de
cocció del forn.
Pel que fa a la datació, Remo-
lins considera que podria ser
d’època moderna i especula amb
una forquilla que oscil·la entre els
segles XV i XIX, tot i que –adver-
teix– es podrà afinar molt més a
partir de l’examen de les restes
ceràmiques que hi hagin pogut
aparèixer associades. Extrem que
de moment es desconeix, com
també les circumstàncies concre-
tes en què es va produir la des-
coberta, perquè el ministeri no
va respondre ahir a les qüestions
plantejades pel BonDia. A última
hora, un teletip d’agència assegu-
rava que el ministeri ha demanat
urgentment tres pressupostos
per excavar el jaciment, i que,
segons el cònsol de Sant Julià,
Josep Vila, es podria tractar del
forn de cal Terrissaire, que data
de començament del segle XX.
El que toca ara, amb l’obra
aturada, és excavar i documen-
tar l’estructura; només després la
propietat de la finca, el Comú i el
Govern en decidiran el destí, en
funció de l’interès i la rellevància
de les restes. El que sembla clar
és que, quan la pala va deixar
d’excavar, ja se n’havia cruspit la
part superior i un dels laterals. I
sorprèn perquè el camí es troba
en un dels extrems de la zona
de presumpció arqueològica que
engloba els jaciments de camp
Vermell i camp de Perot, i era,
per tant, un espai especialment
sensible. La pregunta que el mi-
nisteri hauria de respondre és si
va preveure el corresponent se-
guiment de les obres, mesura que
potser hauria evitat que quedés
afectada part de l’estructura.
Remolins, en fi, considera
dubtós, precisament per la situ-
ació relativament marginal, que
l’hipotètic forn estigui relacionat
amblagrannecròpoliqueel1991
va aparèixer durant la construc-
ció d’un aparcament: mig cente-
nar de tombes, restes de murs i
d’estructures relacionades amb
un hàbitat, i tot plegat datat, se-
gons el carboni 14, entre el 710
i el 1135. Per acabar-ho d’escatir,
diu, seria recomanable disposar
de la memòria de l’excavació que,
un quart de segle després, encara
no s’ha publicat.
Encara més improbable és que
tinguirelacióambl’altrejaciment
veí, el de camp Vermell, excavat
el 2007 i absolutament excepcio-
nal perquè s’hi va exhumar la pri-
mera (i única) tomba d’època ro-
mana –datada entre els segles II i
IV–localitzadaalpaís,juntament
amb vuit sitges per emmagatze-
mar-hi gra i un forn per a l’obten-
ció del ferro una mica posteriors.
Tot plegat dona testimoni de
l’ocupació ininterrompuda de la
primitiva Laurèdia com a mínim
des del segle II de la nostra era.
Un forn del segle XV?
L’estructura apareguda al camp de Perot genera dubtes entre els arqueòlegs
arqueologia
El possible forn, amb la rasa que es va cruspir un dels laterals de l’estructura.
jonathan giL
A. L.
sant juLià dE Lòria
La funcionalitat i la
datació es podran
afinar examinant les
restes associades

Esports
Tots tenim les nostres ambi-
cions i els nostres somnis. En
aquesta vida s’han de tenir
al·licients i el base francès del
Bàsquet Club MoraBanc, An-
drew Albicy, també en té. La
seva segona temporada a la
Lliga ACB està tenint un bon
impacte. Tothom és conscient
que Albicy és un dels millors
directors d’orquestra de la Lli-
ga ACB. És intens en defensa i
també en atac. Dirigeix l’equip
molt bé i amb l’estil de joc del
tècnic Joan Peñarroya encaixa
a la perfecció. L’equip se sent
còmode amb ell i l’arribada de
Jaime Fernández sembla que li
hagi servit de despertador, és a
dir, per mostrar-se més intens i
no abaixar la guàrdia.
El mes d’agost va signar la
renovació fins al 2019, però la
seva bona temporada li per-
metrà tenir ofertes d’equips de
categoria superior o, si més no,
de clubs que estiguin a l’Euro-
lliga. Està ben vist i les seves
actuacions enlluernen. Aques-
ta temporada ha fet 8 punts de
mitjana amb 4,4 assistències i
10,1 de valoració en 24 minuts.
A l’EuroCup, va anotar 7,6
punts per partit i va repartir
5,4 assistències.
Ara només pensa a jugar
el play-off pel títol i vol anar
partit a partit per aconseguir
aquest objectiu, però no amaga
els seus somnis dins d’un calaix
i en parla obertament. “És mas-
sa d’hora per parlar de possi-
bles ofertes que puguin arribar.
Estic centrat en l’equip i a jugar
el play-off pel títol. No sé què
pot passar en el futur i, insistei-
xo, estic centrat a seguir com-
petint. Tinc contracte amb el
BC MoraBanc i tinc clar que el
meu somni és jugar l’Eurolliga
o, fins i tot, l’NBA. Qui ho sap”,
va reconèixer.
El base, nascut a Sèvres i
internacional per França, va ar-
ribar procedent del BCM Gra-
velines i era una aposta clara de
Peñarroya i del director espor-
tiu, Francesc Solana. L’entre-
nador egarenc el va conèixer i
també patir a l’Europeu sub-20
que es va disputar a Zadar (Cro-
àcia). Albicy va anotar 19 punts
i va repartir 19 assistències a
les semifinals contra una Espa-
nya en què Peñarroya exercia
com a tècnic ajudant, amb Juan
Antonio Orenga com a princi-
pal.
Als 28 anys, el base està ar-
ribant a un nivell de maduresa
important i potser li serà di-
fícil al BC MoraBanc mante-
nir-lo per al curs vinent. Són
coses que passen quan s’està en
un equip de la part alta de la
classificació. I dissabte, partit
important contra el Monbus
Obradoiro al Poliesportiu d’An-
dorra. Els de Moncho Fernán-
dez lluiten per la permanència
i vindran a donar la sorpresa.
Ho faran, amb tota seguretat,
sense Eimantas Bendzius: “Es-
tem molt concentrats i el partit
de dissabte és molt important
per continuar en aquesta part
alta de la classificació. Juguem
a casa i volem que es noti”.
El base francès també va
fer autocrítica després de rebre
tants i tants elogis: “Sempre hi
ha petits errors que s’han de
millorar, tant en defensa com
en la direcció”. Quina és la clau
de la seva millora en el joc? “Ara
tothom coneix bé el seu rol dins
de l’equip”. Després també va
arribar la pregunta que faran
a tothom mentre el play-off no
sigui una realitat. Quants par-
tits seran necessaris per classi-
ficar-se? Ras i curt. “Cinc..”. Els
que queden.
Els somnis dolços d’Andrew Albicy
El base francès, que va renovar a l’agost fins al 2019, reconeix que li agradaria jugar a l’Eurolliga o a l’NBA
Bàsquet
Víctor Duaso
andorra la Vella
Gorka Aixàs, a l’acte de presentació de la final de
la lliga Catalana a reus
La final de la Lliga Catalana ACB és cada cop
més a prop. L’1 de maig es disputa al Pavelló
Olímpic de Reus, a les 12.30, i serà entre l’FC
Barcelona lassa i el Bàsquet Club MoraBanc
Andorra. El president del MoraBanc, Gorka
Aixàs, va assistir a l’acte de presentació de la
38a edició amb una samarreta de l’equip que
dirigeix Joan Peñarroya. Els blaugranes, abm el
veterà Svetislav Pesic ala banqueta, arriben a la
final com els vigents campions, mentre que el
BC MoraBanc va superar la semifinal el Divina
Seguros Joventut per 68 a 80. Els blaugranes
han aconseguit els darrers vuit títols dels 20
que sumen en total i accedeixen a la final
directament com a campions de la competició
de l’any passat. Aquest partit entre els dos
equips també tindrà una segona part a la
Lliga ACB, ja que quatre dies després al Palau
Blaugrana jugaran els dos equips que es troben
en posicions de play-off.
twitter BC MoraBanC
Andrew Albicy
tinc contracte, però
tinc clar que el
meu somni es jugar
l’eurolliga o l’nBa
la clau de la
millora? ara tothom
coneix bé el seu rol
dins de l’equip
de ‘don
Jaime’ a
Jaime ‘Gila’
Fernández
Jaime Fernández, el base
madrileny, ha passat per
un dia de ser conegut
com a Don Jaime a Jaime
Gila Fernández. El club
va penjar ahir un vídeo a
les xarxes socials en què
emula Miguel Gila amb
humor i ambició. El director
d’orquestra va convertir-se
en humorista i actor fent la
clàssica trucada de Gila: “a
veure... Que hi ha el play-
off? Que s’hi posi, sisplau.
Sí, miri, soc el Jaime
Fernández, del MoraBanc.
no, de l’estudiantes, no!
li truco perquè ho hem
estat mirant i ens va bé
anar-hi. Que quants hi
anirem? En principi dotze,
però aquí, per poc que ens
hi animem, hi anem un
país sencer...”. Fins i tot
va demanar el telèfon de
l’Eurolliga.
Jaime Fernández,‘l’actor’.

Diari del 26 d'abril d'abril del 2018

Diari del 26 d'abril d'abril del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Diari del 26 d'abril d'abril del 2018

Similar to Diari del 26 d'abril d'abril del 2018 (20)

More from bondiand

More from bondiand (20)

Diari del 26 d'abril d'abril del 2018