Diari del 13 de març del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Ser el propietari del seu cotxe pot començar aquí i ara...
NECESSITA FINANÇAMENT?
Vingui al BSA
www.bsa.ad
Dimarts, 13 De març Del 2018 Núm. 3.515 / aNy 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
SERVEI DE
PERRUQUERIA
CANINA
OBRIM TOTS
ELS DIES DE
L’ANY
Ens trobaràs a
846 366
Andorra
Els millors productes per
a la vostra mascota
PERRUQUERIA
3a planta
AVUI ESPECIAL
Vaga dijous i divendres
Els sindicats dels funcionaris diuen que no tenen altre
remei que anar-hi perquè el Govern no és receptiu
L’executiu manifesta que “ha fet molts esforços” per
millorar la llei i es mostra “sorprès” per les aturades
avui és notícia pàgina 3
anDoRRa pàgina 7
L’obtenció del
certificat electrònic
serà gratuït el 2018
anDoRRa pàgina 9
Detingut amb gas
pebre i una navalla
usats en una baralla
anDoRRa pàgina 12
El Comú d’Encamp
desbloqueja
l’adjudicació a Intueri
jonahtan gil
anDoRRa pàgina 10
Els escolars canten l’himne d’Andorra
pel 25è aniversari de la Constitució

2 Dimarts, 13 De març Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Andorra la Vella
Farmàcia Enclar
Pl. Príncep Benlloch, 87 - Tel. 804 333
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Què significa
escanyapobres?
Significa ‘usurer, persona que
presta diners amb usura’.
Els escanyapobres són
avariciosos.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
El primer pas per fer una pizza italiana són
pizzers italians i un forn de llenya.
Vine al restaurant Itàlia, allà ho trobaràs.
El Pasquale, el Gianluca i el propietari
Corrado, professionals de la pizza.
Us hi esperem!
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
SORTEGEM
AQUEST COTXE
TARGETA DINÀMICA
AMB LA
**
Fes només 4 compres mínimes de
30€ i entraràs en el sorteig d’un
Hyundai i20 5P MPI 1.2 85 CV
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
135/145
4/5
Humida
Oberts
14/15
28/28
739 600
70-110
12 km
4/4
Primavera
Oberts
741 444
140/200
3/5
Pols
Oberts
30/30
44/44
878 000
110/190
3/5
Humida
Oberts
64/70
121/127
872 900
EL TEMPS
SOL I NÚVOLS AMB ALGUN RUIXAT AÏLLAT
Avui el cel s’anirà ennuvolant després d’un matí força tran-
quil. S’acostarà una pertorbació per a dimecres al vespre.
De moment, temps estable amb risc d’algun ruixat de tar-
da aïllat. La cota de neu serà de 1.400 metres. El vent
bufarà de component oest. Que tinguin un BonDia.
Avui 10
13
9
2
3
-1
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
max.
max.
max.
dimecres
dijous
Canillo
-3/6
Pas de la Casa
-6/2Encamp
-1/8
Ordino
-2/7
La Massana
-1/8
Escaldes - Engordany
1/9
Andorra la Vella
2/10
Sant Julià de Lòria
0/11
La Seu d’Urgell
0/11
Puigcerdà
-3/6
L’Ospitalet
-3/6

3Dimarts, 13 De març Del 2018
Avui és notícia
“Anem a una vaga perquè el Go-
vern no ens dona cap més remei
que anar-hi, ja que no ha volgut
escoltar ni ser receptiu als nos-
tres plantejaments”. Així ho va
assegurar ahir el portaveu dels
sindicats de l’Administració, Ga-
briel Ubach, després de la darre-
ra reunió amb els representants
del Govern, en què no hi va ha-
ver cap acord, i d’una posterior
reunió dels representants dels
diferents sindicats per decidir
les accions a emprendre.
D’aquesta manera, Ubach va
anunciar, per ara, la convoca-
tòria de dues jornades de vaga,
que tindran lloc ja aquest di-
jous i divendres i, a la vegada,
la petició, entrada ahir mateix
a Govern, d’allargar el període
previst de mobilitzacions fins al
20 d’abril vinent.
La decisió arriba després que,
en la reunió amb l’executiu, se-
gons va precisar Ubach, s’analit-
zessin els 21 punts que des dels
sindicats s’havien posat damunt
la taula, dels quals setze no es
van acceptar i cinc es van “mig
acceptar”. Tot i això, el portaveu
dels sindicats va obrir la porta a
la possibilitat de desconvocar la
vaga, això sí, amb prèvia accep-
tació per part de l’executiu de
quatre punts que els represen-
tants dels treballadors públics
consideren “indispensables”.
Entre aquests punts, i tot i
que Ubach va admetre que és un
tema que “causa molta contro-
vèrsia”, hi ha la reclamació de la
jornada de 35 hores setmanals
(1.560 anuals), que els sindi-
cats veuen com a possibilitat
de compensar “tot el que s’ha
perdut en els darrers deu anys”
i que “ja entenem, com ha dit el
Govern, que no es pot recuperar
de manera retributiva”.
Els sindicats de l’Administra-
ció reclamen també el manteni-
ment del 100% del salari per a
aquelles persones que, per mo-
tius de salut, hagin de canviar de
lloc de treball –l’actual situació de
reforma– i no el 80% que propo-
sa l’executiu, així com l’aplicació
de mesures correctores per acon-
seguir que tots els treballadors
públics “puguin arribar al final
de la seva carrera professional i
al topall del 120% de la posició
retributiva”. També es vol que
s’incloguin a la llei de la funció
pública les vacances escolars,
proposta que també rebutja l’exe-
cutiu, que obre, però, la porta a
posar aquesta qüestió en la llei
del cos d’educació.
Així,araseràcadasindicatqui
acabarà de definir com es por-
ten a terme les mobilitzacions.
En aquest sentit, Ubach, que va
destacar que es vol “la màxima
afluència de treballadors i que
aquells que no puguin fer vaga
–policia i agents penitenciaris–
puguin també mostrar el seu
descontentament amb la llei”,
va explicar que s’acordaran uns
punts de reunió (frontera del riu
Runer, plaça del Consell General
i davant l’edifici administratiu
del Govern) per “fer aquesta
vaga, perquè no la faran no-
més els que estiguin treballant
en aquell moment, sinó que els
que estiguin de festa aquell dia
també hi donaran suport, ja que
això no és un problema d’uns
quants, és un problema de tota
l’Administració pública”.
Quant als serveis mínims
que caldrà establir, el portaveu
dels sindicats va negar que hi
hagués cap acord amb l’execu-
tiu en aquest tema, i que serà
cada sindicat qui “els convocarà
amb el criteri de poder donar el
millor servei possible a tots els
administrats en la mesura del
possible, ja que estem dins una
vaga general”.
Per la seva part, la ministra
de Funció Pública i Reforma de
l’Administració, Eva Descarre-
ga, va explicar que en la reu-
nió el Govern va presentar un
document amb les conclusions
de les diferents trobades de tre-
ball, en què “es recullen dotze
propostes d’acord i set propos-
tes sense acord, tot i que amb
certes matisacions”.
Així, entre els acords, la mi-
nistra va destacar el fet que els
sindicats tindran presència en
el comitè de selecció i en el de
gestió i organització, una certa
flexibilització horària mantenint
les hores actuals, però establint
un màxim anyal de 1.780, ga-
rantir el 80% del salari en cas
de situació de reforma, així com
l’aplicació d’unes mesures correc-
tores pel que fa als complements
de productivitat i de carrera, que
tindran un impacte econòmic de
50 milions en 25 anys.
Entre els punts de desacord,
Descarrega va citar la jornada
de 35 hores, el canvi de règim
de triennis a quinquennis i el
manteniment del 100% del sa-
lari en cas de reforma del lloc de
treball. En aquest sentit, la mi-
nistra, que va assegurar que el
Govern entén que “ha fet deter-
minades concessions, va remar-
car que “hi ha límits econòmics
que l’executiu no pot traspassar
si vol mantenir el criteri de sos-
tenibilitat econòmica”.
Un cop tancat el procés nego-
ciador, la ministra, que va reite-
rar que el Govern “garantirà els
serveis mínims” tot i que encara
no havia rebut la convocatòria
formal dels dos dies d’aturada, va
explicar que el text entrarà a trà-
mit parlamentari els propers dies
i que les modificacions proposa-
des es treballaran amb els grups
parlamentaris via esmena.
sorpresa del Govern
D’altra banda, en una segona
compareixença davant els mit-
jans ja a la tarda, Descarrega,
acompanyada en aquesta ocasió
pels ministres d’Afers Socials,
Justícia i Interior, Xavier Espot,
i d’Educació i Ensenyament Su-
perior, Èric Jover, va voler fer
evident la “sorpresa” de l’execu-
tiu davant la decisió dels sindi-
cats de tirar endavant la convo-
catòria de vaga.
I és que, per la ministra, el
Govern “ha fet molts esfor-
ços” i “s’han fet moltes pro-
postes de millora del text”, que
“malauradament han estat con-
siderades insuficients per part
dels sindicats”. En aquest sen-
tit, Descarrega, que va reiterar
el procés que s’ha seguit amb
la llei, va insistir en les mesu-
res correctores plantejades i va
remarcar que, si s’hagués optat
per la proposta dels sindicats de
garantir que tots els treballa-
dors puguin arribar al final de la
carrera professional, l’impacte
hauria estat com a mínim de 65
milions d’euros i no de 50.
Descarrega va defensar tam-
bé l’acceptació de la possibilitat
de poder allargar la jubilació
en cinc anys, la creació d’una
excepció al règim d’exclusivitat
per a qui cobri menys de 1.200
euros, així com l’establiment
d’un nou ordre de prelació pel
que fa a la provisió de places.
La negociació acaba sense acord
i hi haurà vaga dijous i divendres
Els sindicats lamenten el rebuig de bona part de les propostes i el Govern diu ”estar sorprès” per la convocatòria
Funció pública
M.s.
andorra la Vella
Els ministres Xavier Espot, Eva Descarrega i Èric Jover van lamentar que els sindicats no tinguessin en compte els esforços del Govern.
jonathan gil
eva descarrega Gabriel Ubach
entenem que hem
fet determinades
concessions però hi
ha límits econòmics
anem a la vaga
perquè el govern no
ens dona cap més
remei que anar-hi
les mesures
correctores tindran
un impacte de 50
milions en 25 anys
no és un problema
d’uns quants, és un
problema de tota
l’administració pública

OPINIÓ4 Dimarts, 13 De març Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El Govern es va mostrar ahir sorprès per
les jornades de vaga que els sindicats de
l’Administració han convocat per a di-
jous i divendres d’aquesta setmana. El
cert és, però, que es tracta d’una situa-
ció que es veia a venir. I és que, malau-
radament, el diàleg entre les parts s’ha
encetat tard, quan s’hauria pogut parlar
d’aquesta reforma de la Funció Pública
gairebé durant tota una legislatura, si és
que es tractava d’una qüestió prioritària
per als demòcrates. Amb presses i cor-
rent, era difícil que es pogués arribar a
un cert consens, atrinxerats com estan
uns i d’altres en les seves respectives
posicions. La veritat és que es podria
afirmar que, s’hi s’hagués de repartir la
responsabilitat pel fet que no hagi tin-
gut èxit aquesta negociació, s’hauria de
fer al 50% per a cada part. Els sindicats
han introduït la reivindicació maxima-
lista d’una jornada laboral de 35 hores,
tot i que saben que és pràcticament im-
possible que es pugui assolir. Per la seva
banda, el principal pecat del Govern ha
estat abordar tard aquesta reforma i
sense parlar suficientment amb els fun-
cionaris afectats. D’aquesta manera, el
país es veu abocat a una situació inèdita
que l’únic que pot comportar són perju-
dicis per a tothom.
La vaga que es veia a venir
EDITORIAL
La celebració enguany del
Dia internacional de la dona
treballadora, el 8 de març, ha
estat més multitudinària que
mai arreu del món. Andorra,
en aquesta ocasió, no en va ser
una excepció i les dones també
van sortir al carrer per reivin-
dicar els seus drets. Aquest fet
ha estat, sens dubte, gratifi-
cant perquè, per una vegada,
no hem estat una illa en un
món cada cop més globalitzat,
com sol passar molt sovint.
Aquestcopenshemafegitcom
a país a un sentiment genera-
litzat a nivell mundial, com és
el fet que encara queda camí
perquè, a la pràctica, homes i
dones siguin totalment iguals.
Fruit d’aquest sentiment ha
nascut un nou moviment, Ac-
ció Feminista, que ha recollit
ja més de 1.500 signatures a
favor del seu manifest, en què
expressen les seves reivindica-
cions per la igualtat. A més,
com sol passar quan hi ha al-
guna mobilització important,
tots els partits s’apressen a
pujar-hi al carro i fer també
seves les demandes, cosa que
fins i tot ha fet el Govern, tot
i que alguns tinguin més culpa
que d’altres que la discrimina-
ció continuï en molts àmbits.
Fruit d’aquesta mobilització
s’ha posat de manifest, per
enèsima vegada, la necessi-
tat de regular l’avortament a
Andorra, encara que només
sigui en els tres supòsits bà-
sics. Aquest tema va de nou
en boca de tothom al carrer,
però l’estructura institucional
del país és la que és. Convin-
dria, però, que aquesta vegada
arribéssim a alguna conclusió
després d’un debat profund, ja
que en cas contrari estem con-
demnats a viure en un bucle
continu. I és que aquest no pot
ser un tema que es deixi sense
resoldre ad eternum.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
un dia de
la dona
multitudinari
eL GoVeRN ha aboRdaT
TaRd La ReFoRMa
DONANT LA NOTA
David Baró
El Cos de Voluntaris per la
natura inicia la sisena edi-
ció per donar una sortida
laboral a joves en l’àmbit de
la gestió forestal, jardineria
i ramaderia.
12345
Miquel Canturri
El Comú d’Andorra la Vella
ha renovat la meitat de
l’enllumenat públic i estalvi-
arà uns 84.000 euros en un
any per haver canviat el 50%
dels llums públics per leds.
12345
Gabriel Ubach
Introduir propostes maxi-
malistes com les 35 hores
setmanals, com han fet els
sindicats de l’Administra-
ció, només ha dificultat la
negociació entre les parts.
12345
Jordi Torres
L’adjudicació a Intueri del
pla de dinamització està
donant més feina al Comú
d’Encamp de l’habitual si
s’haguessin fet les coses
com s’han de fer.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Sant Ermengol
@SantErmengol
Una exposició de treballs i una can-
tada de l’himne són algunes de les
propostes organitzades per celebrar el
25è aniversari de la Constitució
SAAS
@saasandorra
Nova senyalització del mostrador de la
planta -1 de l’Hospital Nostra Senyora
de Meritxell.
JULIÀ RODRÍGUEZ
Periodista
TUITENQUESTA
Creus que calen sancions més
dures per evitar conductes de
risc al volant?
SÍ
NO
94%
6%

OPINIÓ 5Dimarts, 13 De març Del 2018
Són temps molt estranys. Aca-
ben de trobar el cos d’un nen
al maleter del cotxe de la pre-
sumpta assassina, però sembla
que és més important que la
dona sigui negra i de Repúbli-
ca Dominicana. Almenys, és el
que reflecteixen les xarxes. Van
trigar molt poc a aparèixer, en-
tre d’altres, frases com aques-
ta: “No volem pagar la presó
d’aquesta criminal amb els nos-
tres impostos”. Com si alguna
vegada es preocupessin d’esbri-
nar on van aquests impostos. Si
és que els paguen.
No puc evitar plantejar-me
la nostra naturalesa com a és-
sers humans. Fa molt de temps,
vaig arribar a la conclusió que
no som solidaris, al marge del
tsunami o terratrèmol de torn,
i la Marató de TV3, és clar. I de
mostra un botó: si el comunis-
me es va erigir com a paradigma
de la nostra solidaritat, en què
tots som iguals, per quina raó
tots els sistemes comunistes
que es van establir van estar re-
gits per dictadures, que precisa-
ment ens imposaven aquest sis-
tema? La realitat és que el món
està ple de comunistes solida-
ris, fins que Apple treu el nou
iPhone i fan cua durant tota la
nit per comprar-lo.
La pregunta de rigor seria:
som bons o dolents? Si un veu
un nen, fins a una determinada
edat, la resposta és simple. El
problema és quan comencen a
aprendre. La qüestió és: què els
estem ensenyant?
Si mirem el que ens envolta,
les expectatives no són molt
altes. Trobarem episodis de se-
gregació racial, econòmica o so-
cial, gairebé on busquem. Cada
segon apareix un col·lectiu nou,
sota el motiu (evidentment llo-
able) de donar visibilitat a un
determinat nombre de perso-
nes. Però això és el de menys.
La qüestió és etiquetar per di-
vidir-nos. Perquè això és el que
passa, encara que no ens n’ado-
nem i no sigui la finalitat inici-
al. Les etiquetes ens divideixen
i ens allunyen.
Així, si soc català no soc
espanyol. Si soc blanc no soc
negre. Si soc de dretes no soc
d’esquerres (com si veient els
que ens governen, hi hagués
alguna diferència). Si soc home
no soc dona. La llista, lamenta-
blement, pot seguir fins a l’eter-
nitat.
No em posaré budista, per-
què ni ho soc ni m’interessa ser-
ho, però estaria bé que comen-
céssim a entendre que potser no
som tan diferents del que ens
entestem a aparentar. I aquest
sí que sembla ser el nostre es-
port preferit. Així, alliberem
totes les nostres fòbies i com-
partim tota la imbecil·litat que
se’ns posi a tir, per cridar. Ara
bé... sempre de manera virtual,
no fos cas que algú ens vegi la
cara.
Però a l’hora de la veritat ens
amaguem en el confort del nos-
tre sofà i preguntem... què més
volen que faci? Ja vaig omplir
les xarxes socials de pescaítos.
La Constitució que fa 25 anys
que es va aprovar al referèndum
del 14 de març del 1993 és la
garantia de la llibertat del poble
andorrà.
Tenim una bona Constitució,
però el fet que no hi ha hagut
treballs de manteniment ni cap
reforma ha comportat que al-
gunes de les seves disposicions
grinyolen amb els nous desafia-
ments econòmics i socials.
Cal pensar que les ciutada-
nes i els ciutadans menors de
43 anys no van poder votar la
Constitució.
Fins ara s’ha mantingut una
actitud de prudent reserva a
l’hora de plantejar una reforma
constitucional, però no sembla
que els problemes puguin desa-
parèixer per art d’encantament.
Soc dels que pensa que les
constitucions es defensen re-
formant-les quan calgui, adap-
tant-les a unes realitats socials
que canvien.
No vull pas dir que hi hagi
una solució ja definida ni una
proposta enllestida. No. El que
penso, el que vull dir en aquest
25 aniversari, és que ha arribat
l’hora de promoure un debat
que impulsi els representants
polítics a actualitzar la norma
fonamental i a recuperar un
projecte il·lusionant pel futur
d’Andorra.
Necessitem conquerir un nou
compromís constitucional mit-
jançant el diàleg.
La reforma ha de seguir uns
procediments adequats, que
permetinunaseriosadeliberació
i la participació de les minories i
del conjunt de ciutadanes i ciu-
tadans amb la finalitat d’aconse-
guir un resultat compartit. No
es pot fer a corre-cuita.
Tampoc hauria d’exigir-se un
–impossible– consens de sorti-
da, perquè en aquests procedi-
ments l’acord només pot ser la
conseqüència del diàleg i no pas
una condició prèvia. Així ho vam
fer els anys 1992 i 1993.
Ara bé, sí que sembla aconse-
llable buscar un acord de mínims
entre les forces polítiques sobre
el perímetre de la reforma, els
temps per desenvolupar-la i, so-
bretot, una obligació de resultat,
de dur-la a terme.
S’ha comprovat aquests dar-
rers anys que el funcionament
del Consell General és massa
formal i reclama algunes modi-
ficacions que afavoreixin l’ex-
pressió de les minories en bene-
fici del mateix parlamentarisme.
Convé afavorir la construcció de
la representació política i for-
mar opinió pública.
Cal facilitar l’exercici de la
funció de control i de les comis-
sions d’investigació. I també
enfortir algunes tècniques de
democràcia participativa, com
la iniciativa legislativa popular.
Una societat tan plural com
l’andorrana requereix unes ade-
quades dosis de proporciona-
litat en la representació i hi ha
solucions electorals que ho per-
metrien.
Defenso, doncs, l’obertura
d’un procés de reforma cons-
titucional adreçat a reforçar la
nostra Constitució.
L’article 105 de la Constitució
estableix un procediment molt
exigent per afrontar la revisió
de la Constitució. La iniciativa
correspon als coprínceps con-
juntament o a una tercera part
dels membres del Consell Ge-
neral. I el procés acaba amb la
convocatòria d’un referèndum
de ratificació.
La discussió al Consell Gene-
ral i l’eventual aprovació per una
majoria qualificada requeriria
mesos de debats, d’atansament
de posicions, negociacions i in-
tercanvis de raons.
Es tracta, doncs, d’obrir la
porta cap a una gran deliberació
nacional.
És a dir, un llarg procés de re-
flexió, posicionament i respon-
sabilitat en què també prenguin
part les ciutadanes i ciutadans
al costat dels partits polítics.
Seria una manera de poder dis-
cutir amb la raó i sortir així de
la immediatesa de les xarxes, les
mentides públiques i els sim-
plismes de la imatge.
Val a dir que el resultat no
ha pas d’alterar bona part de la
Constitució vigent.
El tractament per supe-
rar aquesta situació ha de ser,
doncs, valent, però també pru-
dent. Ha de ser reformista i pro-
gressista.
Hem de reforçar la democrà-
cia, mantenir el seny i preservar
l’equilibri institucional.
Elogi i reforma de la Constitució
Necessitem conquerir un nou compromís constitucional mitjançant el diàleg
Les constitucions es
defensen adaptant-
les a les realitats
socials canviants
Bons o dolents?
El cas és etiquetar,
però les etiquetes
ens divideixen i
també ens allunyen
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
Jaume Bartumeu cassany
President de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra
martÍn BLancO
Artista visual

Andorra
El conseller general
d’UL+Independents de la Massa-
na Carles Naudi d’Areny-Plando-
litvaentraratràmitduesdeman-
des d’informació sobre el nou
edifici de la Seu de la Justícia que
té per objectiu conèixer l’ús, les
dimensions i el cost de les instal-
lacions. En concret, es demana
una còpia del projecte arquitectò-
nic, l’explicació dels usos de cada
espai, un comparatiu dels metres
quadrats de les instal·lacions ac-
tuals i dels que hi haurà en el nou
edifici, les despeses de funciona-
ment i manteniment de l’edifici, i
una anàlisi del cost pressupostat
i del cost real i les desviacions si
n’hi hagués. Naudi va remarcar
que la intenció és “veure si res-
pon a criteris de racionalitat”. En
aquest sentit va afirmar que les
dimensions de l’edifici semblen
importants i això els fa dubtar
sobre la proporcionalitat.
Naudi demana per la dimensió i
el cost de la Seu de la Justícia
Consell General
El conseller general d’UL+Independents de la Massana Carles Naudi.
jonathan Gil
Redacció
andorra la vella
Els consellers de Comú del PS
van comparèixer ahir en roda
de premsa per defensar-se de
les crítiques que ha rebut la pro-
posició de llei qualificada d’or-
ganització i funcionament dels
comuns presentada pels con-
sellers generals de la formació.
Dolors Carmona, Joan Sans i
Cèlia Vendrell van insistir en la
necessitat d’aprovar el text te-
nint en compte que el sistema
actual és poc democràtic. Els
tres consellers comunals van
explicar que la proposició de llei
s’ha treballat conjuntament en-
tre els representants del partit a
les corporacions i al parlament i
van afegir que “tot es pot discu-
tir, però no podem admetre que
es denigri la feina de consellers
generals i consellers de Comú”,
en paraules de Vendrell.
En aquest sentit, Carmona es
va referir a les declaracions de la
cònsol major d’Andorra la Vella,
Conxita Marsol, que va declarar
que no pensava analitzar el con-
tingut del text. “Per nosaltres
és un menyspreu”, va indicar, al
mateixtempsquevaafirmarque
es tracta d’una “crítica destruc-
tiva” i es va mostrar a l’espera de
rebre aportacions i “fer una llei
com cal”. Així mateix, des del PS
es considera que el procediment
s’ha fet correctament tenint en
compte que la funció legislativa
recau en el Consell General.
Sans, per la seva banda, va
recordar que les propostes que
han rebut més crítiques han es-
tat l’eliminació de la figura del
cònsol menor i la proporciona-
litat dels consellers comunals.
Amb relació al primer aspecte,
els polítics socialdemòcrates
van destacar que la desapari-
ció del cònsol menor no afecta
el funcionament dels comuns i
van assegurar que amb aquesta
mesura “no estem fent perso-
nalismes”. A més, defensen que
són propostes que han d’afavo-
rir la sostenibilitat econòmica
i el funcionament de les corpo-
racions i van concloure que si
es considera necessari es poden
introduir canvis al text.
Els tres consellers van expo-
sar les situacions que viuen i que
demostren que el funcionament
dels comuns té mancances a ni-
vell democràtic. Es tracta de la
regulació dels sous, un compro-
mís que s’arrossega de fa anys;
la regulació de la dedicació dels
cònsols; les diferències entre les
ordinacions comunals; la reunió
de cònsols que no té base legal;
o la qüestió de la representativi-
tat, ja que en les corporacions es
prenen decisions que no comp-
ten amb el suport de la minoria
tot i representar més electors
que la majoria. Per Sans, “el més
important és que la llei es debati
on s’ha de debatre” i que això si-
gui “abans de les pròximes elec-
cions generals”.
La proposició de llei hauria de
garantir més aportacions econò-
miques a la minoria, més repre-
sentativitat, facilitar l’accés a la
informació, regular els salaris
dels cònsols i oferir més parti-
cipació ciutadana en els pressu-
postos. A més, es vol que sigui
una llei qualificada en comptes
d’una ordinació.
El PS es defensa de les crítiques a la
llei dels comuns i demana debatre-la
Els consellers comunals insisteixen en la necessitat del text per democratitzar el funcionament de les corporacions
Partits polítics
M.S.C.
andorra la vella
Sans, Vendrell i Carmona van comparèixer ahir en roda de premsa per parlar de la proposició de llei dels comuns.
jonathan Gil
Cèlia Vendrell Dolors Carmona Joan Sans
no podem admetre
que es denigri la
feina de consellers
generals i de Comú
[les declaracions del
Comú d’andorra a
vella] per nosaltres
són un menyspreu
el més important
és que la llei es
debati i abans de les
eleccions generals

ANDORRA 7Dimarts, 13 De març Del 2018
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
El conseller general de Social-
democràcia i Progrés (SDP),
Víctor Naudi, ha presentat una
demanda d’informació perquè
el Govern faciliti còpia de la
documentació relativa a l’adju-
dicació a l’empresa Montre, SL
de la concessió d’un servei de
bicicleta elèctrica compartida,
segons va informar ahir la for-
mació.
Naudi, que en la motivació
de la demanda assegura que
aquesta adjudicació “obre diver-
ses incògnites quant a la pulcri-
tud del procediment emprat i
ha estat objecte d’un recurs”,
vol rebre i analitzar la docu-
mentació aportada en les ofer-
tes presentades per les empre-
ses que van participar a l’edicte
de data de 14 de juny del 2017.
Concretament, el conseller
general de SDP demana còpia
del plec de bases del concurs i
de la documentació comple-
mentària a què es referia un
apartat del mateix edicte, així
com una còpia de la documen-
tació aportada per les empreses
que es van presentar en les se-
ves ofertes, i de la que acom-
panya el procés d’obertura de
plecs i el procés de contractació
provisional.
El parlamentari sol·licita
també una còpia de les cons-
tàncies en acta presentades, en
el cas que hi haguessin estat,
en l’acte d’obertura de plecs, de
tota la documentació relativa al
procés d’adjudicació definitiva,
així com aquella que sigui acre-
ditativa del procés de selecció.
També vol còpia de la documen-
tació aportada pel participant
en el procés que ha interposat
el recurs, així com una còpia de
la resolució adoptada pel Go-
vern en la seva resposta.
D’altra banda, Sindicatura
va acordar ahir, a petició del
grup parlamentari liberal i dels
consellers generals d’UL-Inde-
pendents de la Massana i del
PS, prorrogar el termini per a la
presentació d’esmenes a les tres
proposicions de llei laborals.
El nou termini finalitzarà el 6
d’abril vinent.
Consell General
Redacció
andorra la vella
SDP demana la documentació
del servei de bicicleta elèctrica
El parlamentari de SDP,Víctor Naudi.
jonathan Gil
Amb l’objectiu d’incentivar l’ús
dels tràmits de l’Administra-
ció que ja es poden fer en línia,
el Govern oferirà el certificat
electrònic de ciutadà de franc
durant tot l’any 2018, amb una
validesa de tres anys.
Així ho van anunciar ahir el
secretari d’Estat de Funció Pú-
blica i Reforma de l’Administra-
ció, Antoni Rodríguez, i el secre-
tari general del Govern, Jordi
Casadevall, que van precisar que
des de la seva posada en marxa,
a mitjans del 2016, i a un cost de
29 euros, només l’han adquirit
uns 200 particulars.
Així, i en el marc de l’aposta
per la modernització de l’Admi-
nistració i els avenços en matè-
ria d’Administració electrònica,
el Govern ha decidit apostar pel
certificat electrònic com a eina
útil i amb garanties de segure-
tat en les relacions del ciutadà
amb l’Administració, però tam-
bé amb altres institucions o em-
preses.
I és que en els darrers anys
han augmentat els serveis en lí-
nia prestats per l’Administració
i també els serveis demandats
pel ciutadà. De fet, l’any 2016
es van fer el 18% dels tràmits
en línia, i el 2017 ja van arribar
al 25% gràcies a l’increment de
les possibilitats ofertes per l’Ad-
ministració.
Per donar més garanties a
l’usuari, el Govern ha decidit
apostar per l’eina del certificat
electrònic com a mecanisme
d’identificació del ciutadà i de
seguretat de la integritat del
document.
Amb el certificat electrònic
es poden fer tràmits en línia
amb plenes garanties jurídiques
i es poden signar documents
electrònics amb la mateixa vali-
desa legal que amb la signatura
manuscrita i garantir, fins i tot,
la data de la signatura.
D’una banda, l’usuari i con-
trasenya del certificat electrò-
nic serviran per autenticar-se
en múltiples plataformes de
manera legal. D’altra banda,
amb una clau específica per
cada vegada, que es rep al telè-
fon mòbil, es poden signar do-
cuments electrònicament amb
validesa jurídica.
Casadevall va destacar els
avantatges que aporta el cer-
tificat electrònic per poder fer
tràmits en línia. Es tracta d’una
clau mestra que es podrà fer
servir amb l’Administració i
amb altres entitats, amb la clara
voluntat que en un futur sigui
una clau mestra útil amb mul-
titud d’empreses i institucions.
Per la seva part, Rodríguez
va precisar que l’autenticació a
e-tràmits amb certificat electrò-
nic es podrà fer a partir del mes
d’abril per al portal tributari;
a partir del juny també servirà
per a l’espai empresa; i a partir
del desembre, a l’espai ciutadà.
A més, ara ja es pot fer el dipò-
sit de comptes amb el certificat
electrònic, i a partir del mes
d’abril es podrà fer també el cer-
tificat d’habitabilitat, al juliol,
la reserva de nom comercial i, a
l’octubre, l’obertura de comerç.
administració
Jordi Casadevall i Antoni Rodríguez en la compareixença d’ahir.
sfGa
Redacció
andorra la vella
El certificat electrònic de ciutadà es
podrà obtenir gratuïtament el 2018
Amb aquesta iniciativa i amb l’ampliació dels tràmits disponibles es busca incentivar-ne l’ús
Col·lectius
Els residents russos tindran
diumenge vinent l’oportuni-
tat de participar des d’Andor-
ra en les eleccions presidenci-
als de Rússia, exercint el seu
dret a vot des de l’oficina del
Consolat honorari de Rússia
al Principat, ubicada a l’avin-
guda d’Enclar, 142.
Segons va informar el con-
solat, aquesta “inèdita jorna-
da” comptarà amb la presèn-
cia d’autoritats de Rússia a
Espanya i Andorra. D’aquesta
manera, i a part del cònsol
honorari, Joan Tomàs, la pri-
meravotacióquetindràllocal
país per als comicis presiden-
cials russos comptarà amb la
segona i la tercera secretària
de l’ambaixada de Rússia a
Espanya i Andorra, Nadezda
Dementieva i Olga Efimova,
respectivament, així com el
responsable de premsa de
l’oficina diplomàtica, Fedor
Medvekiy. També hi serà pre-
sent Natalia Sorokina, vocal
de Casa Rússia. La jornada
de votació, corresponent a la
primera volta dels comicis,
tindrà lloc entre les vuit del
matí i les vuit del vespre.
Els residents
russos podran
votar des
d’Andorra
Redacció
andorra la vella

ANDORRA8 Dimarts, 13 De març Del 2018
Les emissions d’una moneda de
50 euros d’or i una de cinc euros
de plata que commemoren el
són les principals novetats de
la primera tanda de monedes
commemoratives d’enguany. El
ministre de Finances i portaveu
del Govern, Jordi Cinca, va pre-
sentar ahir les emissions que
des d’avui poden ser adquirides
pels professionals de la numis-
màtica del país i de l’estranger,
que seran qui les comercialitza-
ran. Així doncs, “no serà possi-
ble adquirir-les a Govern”, va
remarcar.
La moneda commemorati-
va de cinc euros és d’argent,
se n’ha fet un tiratge de 1.000
peces i es vendrà a un preu de
60 euros més IGI. La moneda
de 50 euros és d’or, se n’ha fet
un tiratge de 3.000 peces i es
vendrà a un preu de 450 euros
més IGI. Els motius que aparei-
xen en aquestes dues monedes
són “simbòlics”, ha manifestat
el ministre. En una de les cares,
hi ha l’escut d’Andorra i una fi-
gura femenina que simbolitza
el poble andorrà, una branca de
roure que evoca estabilitat i una
altra d’olivera que simbolitza la
llibertat, la convivència i la pau.
A l’altra cara de les monedes,
hi ha dues mans que evoquen
l’acte de signatura de la Consti-
tució i el lema de l’estat Virtus,
Unita, Fortior.
Pel que fa a la ja anunciada
emissió de la moneda comme-
morativa de dos euros, de coure
i níquel, d’ús corrent, se n’han
fet 75.000 peces i es vendrà
a un preu d’11’96 euros més
IGI. El disseny d’aquesta peça
inclou el Monument als homes
i a les dones d’Andorra, d’Emili
Armengol, situat a la plaça del
Consell General i la silueta del
mapa d’Andorra amb el lema
de l’Estat. Per establir els preus
d’aquestes monedes es tenen en
compte diversos factors, com
ara el valor del metall en el mer-
cat i el valor que tenen aquest
tipus de monedes en altres pa-
ïsos similars. A aquests preus
de sortida per als professio-
nals s’haurà d’afegir després el
marge de guany que en vulguin
treure les empreses de numis-
màtica, va fer notar el ministre.
Cinca també va anunciar que
al segon semestre d’aquest any
hi haurà una nova emissió de
monedes. Es faran amb motiu
del 70è aniversari de la Decla-
ració dels drets humans, però
encara no se sap com serà el
disseny. Quant als anomenats
paquets de presentació especi-
al, que contenen les vuit mone-
des d’euro, se’n farà un tiratge
de 20.000 peces; i de les de dos
euros d’ús corrent, 75.000 uni-
tats. Quant als països als quals
es venen les emissions, el mi-
nistre va explicar que sobretot
als del centre d’Europa –Alema-
nya, Bèlgica i Holanda– i també
a Espanya, França i Andorra.
També va assegurar que el Go-
vern “posa els filtres suficients
per garantir que les empreses
que compren no ho facin per
especular”.
Jordi Cinca va aprofitar l’oca-
sió per presentar el balanç de
les emissions de monedes com-
memoratives des que es van
començar a realitzar. Les del
primer any, el 2014, s’han ve-
nut per part del Govern totes,
tant les de presentació com les
de dos euros. Pel que fa a les de
2015, no queda estoc de les de
dos euros, en canvi, encara en
queden més 1.000 dels estot-
jos de presentació especial, que
inclouen els vuit valors. De les
emissions del 2016 i el 2017
queden força peces en estoc.
Cinca va fer una valoració molt
positiva de “l’aterratge dels eu-
ros andorrans en el món del col-
lecionisme”.
Presentació de les monedes commemoratives del 25è aniversari de la Constitució: de 50 euros, de cinc euros i de dos euros.
jonathan gil
M.P.A.
andorra la vella
El Govern emet dues monedes
commemoratives, d’or i d’argent
Des d’avui es posen a la venda, juntament amb les 75.000 unitats de dos euros ja anunciades
les monedes de 50
euros d’or costen
450 euros més igi
per als professionals
el preu de sortida de
les monedes de cinc
euros d’argent és de
60 euros més igi
Demà s’inicia la temporada de
pesca 2018 amb l’obertura als
vedats intensius de l’estany
d’Engolasters i del riu d’Os, i al
vedat sense mort del riu Gran
Valira. Aquesta temporada pre-
senta diverses novetats. Així
doncs, la totalitat del riu Gran
Valira, des de la confluència dels
rius Valira d’Orient i Valira del
Nord fins a la frontera del riu
Runer, està definit com a vedat
de pesca sense mort. També es
modifica el sistema de pesca
sense mort autoritzat al vedat
sense mort del Gran Valira.
Aquí la pesca sense mort s’hi
practica únicament mitjançant
l’ús d’esquers artificials d’un
sol ham, i l’ham ha de ser sen-
se arpó o amb l’arpó aixafat. Els
exemplars capturats s’han de
retornar vius immediatament a
l’aigua. El port i l’ús del salabret
per extreure de l’aigua els peixos
capturats són obligatoris. Tam-
bé es crea el vedat sense mort
del riu d’Incles (Canillo), des del
pont de la Baladosa fins al pont
del Llarg. Cal tenir present que
la pesca als rius del Principat, i
als altres vedats de pesca en riu
s’obrirà el 7 d’abril.
D’altra banda, el dissabte 16
de juny s’iniciarà la temporada
en els estanys, llacs i la resta de
vedats, entre els quals es troben
el vedat sense mort de l’estany
de Creussans (Ordino) i el ve-
dat intensiu de l’estany de Les
Truites (Comapedrosa, la Mas-
sana). La pesca sense mort s’hi
practica únicament mitjançant
l’ús d’esquers artificials d’un
sol ham, i l’ham ha de ser sen-
se arpó o amb l’arpó aixafat. Els
exemplars capturats han de ser
retornats vius immediatament
a l’aigua. En aquest cas, el port i
l’ús del salabret per extreure de
l’aigua els peixos capturats tam-
bé són obligatoris.
Per a tota la temporada la lli-
cència de pesca està composta
pel Carnet de Pescador, que és
personal i intransferible, i pel
rebut del pagament d’aquesta
llicència.
La totalitat del riu Gran Valira és
un vedat de pesca sense mort
temporada de pesca
Redacció
andorra la vella
El proper 15 de març el Ser-
vei d’Atenció al Consumidor
(SAC) del ministeri d’Eco-
nomia, Competitivitat i In-
novació organitza diferents
activitats amb motiu del Dia
mundial dels drets del consu-
midor. Així, el SAC se suma a
aquesta iniciativa, que des dels
anys 70 celebra l’Organització
Internacional de Consumi-
dors i instaurada oficialment
per les Nacions Unides el
1983, amb l’objectiu de difon-
dre els drets dels consumidors
i oferir consells de consum. La
primera activitat serà una xer-
rada per als comerciants, que
tindrà lloc el 15 de març a les
dotze del migdia a la Cambra
de Comerç, Indústria i Serveis
d’Andorra. La xerrada se cen-
trarà en Com afecta la norma-
tiva de protecció del consumidor
la teva empresa, i anirà a càrrec
de Mercè Querol, cap de la
Secció de Consum de Lleida
de l’Agència Catalana del Con-
sum. D’altra banda, a partir de
les deu del matí, el SAC instal-
larà un espai a la plaça de la
Rotonda d’Andorra la Vella on
els ciutadans podran acudir
per fer les seves consultes i/o
denúncies. Les persones que
hi passin rebran un obsequi.
El Dia mundial dels drets
del consumidor se celebrarà
amb diverses activitats
Redacció
andorra la vella
economia

La policia va detenir dimecres
passat de matinada al Pas de la
Casa un home no resident de
25 anys després d’una baralla
a l’entrada d’uns apartaments i
com a presumpte autor dels de-
lictes contra la llibertat i contra
la seguretat col·lectiva. Quan
el jove va ser controlat, duia
una navalla oberta i un esprai
de gas pebre, una cosa a cada
mà, que hauria utilitzat durant
una baralla a la primera planta
de l’edifici. Segons informa el
comunicat de la policia, l’home
presentava un greu estat d’al-
teració en el moment de la seva
detenció i va proferir amenaces
de mort contra el conserge dels
apartaments. Per una baralla a
l’entrada dels apartaments en-
tre dos grups de persones, es va
requerir la policia i, quan van
arribar, se’ls va informar que
una de les persones (presump-
tament el detingut) hauria
ruixat a la primera planta dels
apartaments gas pebre.
Aquesta és una de les set
detencions que la policia va
efectuar durant la passada set-
mana. Per altra banda, el passat
dia 5 a Arinsal un home no resi-
dent de 31 anys va ser detingut
com a presumpte autor d’una
agressió, després de donar una
bufetada a la galta a la seva pa-
rella. El delicte que se li imputa
és contra la integritat física en
l’àmbit domèstic.
La policia ha informat també
que dijous passat un home no
resident de 42 anys va ser detin-
gut a Escaldes-Engordany per
incomplir una ordre d’expulsió
judicial i també per desobeir-ne
una altra d’expulsió governativa
o, el que és el mateix, com a pre-
sumpte autor dels delictes con-
tra l’Administració de Justícia i
contra la funció pública.
Diumenge al migdia, al Pas
de la Casa, es va detenir una
dona resident de 50 anys com
a presumpta autora d’un delic-
te contra el patrimoni després
de causar danys per un valor
de 1.755,60 euros en ratllar un
vehicle que estava estacionat a
la plaça d’aparcament del seu
domicili. Segons el comunicat
de la policia, el vehicle estava
estacionat “erròniament”.
Finalment, la policia va efec-
tuar unes altres tres detencions
la setmana passada. Una per un
delicte contra la salut pública a
la frontera del riu Runer, quan
un home no resident de 24 anys
intentava accedir al Principat
amb 0,7 grams de cocaïna al seu
turisme. Les altres dues deten-
cions van ser per donar positiu
en controls d’alcoholèmia.
Successos
El cos policial va detenir la setmana passada set persones per diversos delictes.
jonatahn gil
Redacció
andorra la vella
Detingut amb una navalla i un esprai
de gas pebre utilitzats en una baralla
Detenen una dona per danyar un vehicle aparcat a la seva plaça de garatge

Una enquesta de l’àrea de For·
mació Andorrana revela que
prop d’un 40% de la població
no sap quin any es va aprovar la
Constitució. El mateix qüestio·
nari mostra que gairebé un 25%
dels enquestats no saben el dia
que es celebra la Constitució.
Els resultats són fruit d’una en·
questa que alumnes de segon de
batxillerat i Terminale del Col·
legi Espanyol María Moliner,
el Col·legi Sant Ermengol i el
Lycée Comte de Foix van realit·
zar a un total de 662 persones
majors de 18 anys, andorranes
i residents. El propòsit era va·
lorar el grau de coneixement de
la població sobre algunes qües·
tions que regula la Constitució,
així com saber què en pensen
d’alguns aspectes.
Dels resultats de l’enquesta
també se’n desprèn que només
la meitat dels enquestats saben
que Joan Martí Alanis i que
François Miterrand eren els co·
prínceps d’Andorra l’any 1993,
quan es va aprovar la Consti·
tució; i una mica menys de la
meitat encerta que Òscar Ribas
era el cap de Govern. El que sí
que sap la majoria de la pobla·
ció preguntada és que, segons
el text constitucional, Andorra
és un Coprincipat parlamentari
i que el català és la llengua ofi·
cial. Sorprèn, però, que només
un 35% sàpiga que el cap de Go·
vern l’escullen els consellers ge·
nerals, mentre que el 51% creu
que l’escullen els andorrans a
través de les eleccions.
En un altre ordre de qüesti·
ons sobre els drets i llibertats
reconeguts per la Constitució,
gairebé la meitat dels enques·
tats pensen que el dret de vaga
i el dret de manifestació hi hau·
rien d’estar reconeguts, quan
de fet ja hi estan reconeguts. En
aquest sentit, el dret a l’avorta·
ment, el dret al matrimoni ho·
mosexual, el dret de vot als ciu·
tadans residents no andorrans
i el reconeixement de la doble
nacionalitat són els drets que
els ciutadans enquestats consi·
deren que la Constitució hauria
de reconèixer i que encara no ho
fa.
A l’últim, un 53% dels en·
questats creu que tenir els co·
prínceps com a caps d’Estat és
un avantatge, davant del 32%
que creu que no i un 15% que no
s’han pronunciat. Més del 90%
estan d’acord que la Constitució
és necessària i gairebé la meitat
pensen que no s’ensenya prou el
text constitucional a les escoles,
a davant d’un 27% que creuen
que sí que s’ensenya prou.
La realització de l’enquesta és
una de les activitats en què ha
participat el Col·legi Espanyol
María Moliner, coincidint amb
la celebració del 25è aniversari
de la Constitució. El centre edu·
catiu s’ha sumat a les propostes
organitzades pel departament
de Ciències Humanes i Soci·
als d’Andorra i el departament
d’Activitats Extraescolars del
col·legi, que s’allargaran du·
rant tota la setmana. Per ence·
tar·la, ahir al matí, el cap dels
assessors del Consell General
per a l’elaboració del text de la
Constitució, Pere Vilanova, va
oferir una xerrada als alumnes
de batxillerat, en què va repas·
sar els motius que van motivar
la redacció de l’actual text cons·
titucional i les diferents etapes
per les quals ha passat la nor·
ma. Vilanova va recordar que
“aquests nois són els que gesti·
onaran aquest país els propers
30 anys” i que per això cal que
coneguin d’on ve la societat an·
dorrana, malgrat que “són fills
de la Constitució” i per a ells
aquest entorn ja és normal.
En declaracions a la premsa,
Vilanova va destacar la impor·
tància que tota constitució pu·
gui ser reformada i es va mos·
trar escèptic sobre si 25 anys
és molt de temps. En aquest
sentit, Vilanova va explicar que
quan li plantegen una reforma
de la Constitució sempre pre·
gunta “quina part s’ha de refor·
mar i amb quina finalitat?”, i va
apuntar que cal veure què no
funciona i què caldria desenvo·
lupar més. A l’últim, el cap dels
assessors del Consell General
per a l’elaboració del text de la
Constitució va considerar que el
consens al voltant del text actu·
al és majoritari i va dir que “no
trobo creïble que algú em digui
que sense Constitució estaríem
molt millor que ara”.
Un 40% de la població no sap quin
any es va aprovar la Constitució
Ho revela una enquesta feta a 662 persones majors de 18 anys andorranes i residents
Estadística
Agències
andorra la vElla
Pere Vilanova durant la xerrada al Col·legi Espanyol María Moliner.
agènciEs
Bancs
MoraBanc consolida la seva
oferta per a nous residents
passius a Andorra amb l’Ex·
pat Desk, un departament
especialitzat en aquest perfil
de client. Aquesta unitat del
banc dona servei als nous re·
sidents passius que arriben
a Andorra amb una oferta
bancària adaptada a les seves
necessitats. Els professionals
d’aquest equip treballen per
facilitar l’arribada a Andorra
als nous residents passius i
els acompanyen en la seva
recol·locació al país. Dins
d’aquest col·lectiu internaci·
onal, MoraBanc ha desenvo·
lupat una proposta de servei
específica per a professionals
del món de l’esport i media.
En aquests casos, a més de
temes financers, s’ofereix un
servei global amb un catàleg
amb clubs esportius, viatges,
gastronomia i un servei de
conserge per assessorar·los.
L’Expat Desk
de MoraBanc,
un servei per a
nous residents
Redacció
andorra la vElla
Educació
La Universitat d’Andorra
(UdA) serà present per sisè
any consecutiu, al Saló de
l’ensenyament, que se cele·
brarà a Barcelona del 14 al
18 de març. L’UdA facilitarà
informació personalitzada
als visitants sobre els aspec·
tes diferenciadors de la uni·
versitat pública andorrana
i sobre la seva oferta acadè·
mica i de serveis. Amb el su·
port d’Actua, el conjunt de
l’oferta andorrana d’estudis
superiors al Saló tornarà a
reunir·se enguany en un es·
tand en què, a més de l’UdA,
es podrà trobar l’Andorra
Aviation Academy i l’escola
Vatel Andorra. La presència
de l’UdA al Saló respon a la
voluntat d’obertura de la
institució per oferir forma·
cions adreçades a estudiants
d’arreu del món, i promoure
la mobilitat i els intercanvis
internacionals.
L’UdA serà
present de
nou al Saló de
l’ensenyament
Redacció
andorra la vElla
cantada simultània de l’himne a les escoles
Més de 6.000 alumnes de maternal i primera
ensenyança de tots els sistemes educatius van
fer ahir a les quatre de la tarda, a les seves
respectives escoles, una cantada simultània
de l’himne andorrà. l’acte s’emmarca en la
sèrie d’accions i activitats a les escoles que el
ministeri d’Educació i Ensenyament superior ha
impulsat amb motiu del 25è aniversari de
la constitució del Principat d’andorra, i ha
donat resposta a la proposta del Tribunal
constitucional de divulgar la commemoració
dels 25è aniversari de la constitució entre els
infants i joves del país. El ministre d’Educació i
Ensenyament superior,èric Jover,juntament amb
la cònsol d’andorra la vella, conxita Marsol, i la
directora general de l’Escola andorrana, Ester
vilarubla, es van sumar a la cantada celebrada
a l’Escola andorrana d’andorra la vella, en la
qual van participar 400 alumnes d’entre 3 i 12
anys.
JonaThan gil

publicitat 11Dimarts, 13 De març Del 2018

La família CANUT BOVÉ
agraeix les mostres de condol per la mort de qui fou
Josefa BOVÉ RODELLAS
Vídua de Ramon Canut Badia
Que morí diumenge, 11 de març de 2018, als 95 anys.
Sortida a
Tarragona
L’Associació Andorrana de
Vehicles Antics (AAVA) va
celebrar diumenge una sortida
a la província de Tarragona.
El viatge va comptar amb
l’assistència de 26 vehicles
clàssics i antics (el més veterà,
un Peugeot 203 del 1953) i
una seixantena d’assistents,
així com socis de l’AAVA i de
diferents clubs de clàssics de
l’Arieja i Tarragona.
AAVA
Vehicles antics
Una visita al Museu Casa Rull i
una xerrada sobre els usos de
les plantes centralitzen les acti-
vitats d’aquest mes de març del
programa Envelliment Saluda-
ble, que organitza la Fundació
Crèdit Andorrà per a la gent
gran. La visita al Museu Casa
Rull permetrà conèixer una de
les cases més emblemàtiques de
la parròquia de la Massana i com
ha evolucionat seguint el fil de la
història d’Andorra. La sortida es
farà el dia 13 a les deu del matí
i s’organitza amb la col·laboració
del Govern. Pel que fa a la xerra-
da, que es titula Usos i costums
associats a les plantes d’Andorra,
es durà a terme el dia 20, a les
16.30, amb la col·laboració de
l’Institut d’Estudis Andorrans.
En aquesta xerrada s’explicaran
els usos de les plantes a Andorra
i les propietats medicinals que
tenen algunes. També es dona-
ran a conèixer les que són co-
mestibles i les més interessants
des del punt de vista cultural.
Una visita al Museu Casa Rull
i una xerrada sobre plantes
Fundació Crèdit Andorrà
Una de les activitats que s’organitzen a L’Esplai.
jonAThAn giL
Redacció
AndorrA LA VELLA
Finalment, el Comú d’Encamp
ha desbloquejat l’adjudicació
directa per a la redacció del pla
director per a la dinamització
econòmica de la parròquia a
l’empresa Intueri Consulting.
La comissió d’Administració,
Reactivació Econòmica i Finan-
ces de la corporació va acor-
dar ahir tirar endavant aquest
procés després que la majoria
aportés la informació amb què
justificava els motius pels quals
no havia demanat dos pressu-
postos, tal com van informar
des de la corporació. L’oposició
socialdemòcrata, però, es va
abstenir i els consellers liberals
hi van votar a favor però amb
observacions.
El conseller socialdemòcrata
Pere Marsenyach va argumen-
tar que, tot i que la majoria no
ha demanat dos preus per adju-
dicar els treballs, tal com marca
la llei, ahir van optar per “deixar
passar” aquest cas per no blo-
quejar més unes tasques neces-
sàries i que ja acumulen massa
retard. Marsenyach va indicar
que el PS està satisfet al 30%,
perquè “una mica se’ns ha es-
coltat”, però el procediment no
ha estat el correcte i l’argument
utilitzat per la majoria per justi-
ficar el motiu pel qual va adjudi-
car els treballs de forma directa
a Intueri no és suficient. Així,
el conseller socialdemòcrata va
explicar que la majoria els va
traslladar que havia optat per
aquesta empresa per redactar
el pla perquè part de la tasca ja
estava feta, sobretot al Pas de
la Casa, tenint en compte que
Intueri ha estat una de les con-
sultories que ha participat en
l’elaboració del pla estratègic de
turisme de compres, encarregat
pel Govern. En aquest sentit, la
majoria va exposar que això evi-
tarà haver de començar de zero.
Marsenyach va explicar que
també han optat per perme-
tre l’adjudicació dels treballs a
Intueri perquè a qui s’hauria
perjudicat és a l’empresa. El
conseller va destacar que és una
bona consultoria i que “per la
mala praxi del Comú no n’ha de
patir les conseqüències”.
SupoRT de LdA+I
Per la seva banda, la conselle-
ra de LdA+I Maribel Lafoz va
explicar que per la majoria és
element suficient per no de-
manar dos pressupostos el fet
que Intueri tingui un bagatge
professional i coneixement de
la realitat andorrana perquè
ha treballat amb el Govern i la
Cambra de Comerç. La minoria
liberal, però, no està d’acord
amb aquesta argumentació, ja
que considera que no és sufici-
ent. Amb tot, va optar per no
iniciar un procediment judicial
–que és l’altra opció que tenia–
perquè el que necessita la parrò-
quia és la reactivació econòmica
i això només comportaria una
demora, exposa. A més, afegei-
xen que no hi ha la seguretat
que la justícia els acabés donant
la raó, ja que és un tema d’in-
terpretació. Tampoc satisfà que
Intueri sigui una empresa molt
especialitzada en el sector co-
mercial perquè consideren que
Encamp necessita també altres
activitats. Lafoz va explicar que,
tot i que no estan del tot satis-
fets amb la resolució de l’afer,
van preferir anar de costat per
“l’interès del poble”. Per això
van donar suport a l’adjudicació
tot i que van fer constar en acta
el seu desacord amb el proce-
diment. Totes les parts van ex-
pressar la voluntat de participar
en el pla.
Comú d’Encamp
M.S.C.
AndorrA LA VELLA
Desbloquejada l’adjudicació a Intueri
amb el suport crític de l’oposició
La majoria argumenta que l’empresa té bagatge professional al Principat i part del treball fet
Un consell de Comú d’Encamp.
jonAThAn giL

El Cos de Voluntaris per la Na-
tura (CVN) enceta la sisena edi-
ció amb sis alumnes que, com a
novetat, tindran més hores de
classe de jardineria i medi fores-
tal. L’objectiu és continuar for-
mant joves en gestió forestal,
jardineria i ramaderia per do-
nar-los una sortida laboral amb
més hores de formació. Aquest
programa va ser creat pel Comú
de la Massana per oferir una
formació als joves que no estu-
dien i tampoc tenen feina.
El curs passat el CVN es va in-
tegrar al programa Focus 16/20
de foment de l’ocupabilitat com
un itinerari específic de natu-
ra. Tant el ministre d’Educació
i Ensenyament Superior, Èric
Jover, com el cònsol major de
la Massana, David Baró, consi-
deren positiu que es creïn siner-
gies entre les administracions
per millorar l’oferta formativa
adreçada als joves. Després de
la prova pilot de l’any passat, ja
es pot parlar de consolidació del
CVN dins el Focus 16/20, asse-
guren des del Comú.
El curs consta d’una part
teòrica i de pràctiques sobre el
terreny. Els joves faran inter-
vencions en diferents punts de
la parròquia, tant a zones enjar-
dinades com al Parc Natural del
Comapedrosa, a les diferents
unitats de pastura o als camins
de muntanya, com va explicar
el conseller de Medi Ambient,
Agricultura i Sostenibilitat, Ser-
gi Gueimonde. En aquests mo-
ments ja són 34 els joves que
han obtingut la titulació del
CVN.
Durant l’acte de presentació
de la sisena edició s’ha destacat
que les formacions relacionades
amb el medi natural tindran
cada cop una millor sortida la-
boral. El conseller Gueimonde
va posar com a exemple la tra-
mitació del nou projecte de llei
d’impuls de la transició energè-
tica i del canvi climàtic i de la
llei de conservació del medi na-
tural, biodiversitat i el paisatge.
“Si volem anar cap un model de
vida més sostenible ens caldran
tècnics que puguin treballar en
el sector del medi ambient”, va
afirmar.
El ministre Jover va assegu-
rar que “es comença a notar una
certa bonança econòmica i això
fa que els joves que segueixen
el Focus 16/20 ho tinguin més
fàcil per trobar feina”. Les clas-
ses del Focus 16/20 s’acabaran
al juny, mentre que les pràcti-
ques del CVN continuaran fins
al mes d’agost.
Més hores de jardineria i medi
forestal a la sisena edició del CVN
Sis alumnes es formaran aquest curs, mentre que 34 joves ja disposen del títol
La Massana
Presentació de la sisena edició del Curs de Voluntaris per la Natura.
coMú de La Massana
Redacció
andorra La veLLa
La solidaritat de la població
ha permès recaptar 2.805
euros per a dues entitats del
país, Càritas Andorrana i
Unicef Andorra. A través dels
números de telèfon 120 (Uni-
cef) i 121 (Càritas), cedits per
Andorra Telecom, s’han acon-
seguit 848 euros (a 2 euros
la trucada) i 1.975 euros (a 1
euro), respectivament. En el
cas del 121, s’emmarca en la
campanya de Nadal, en què
els infants podien parlar amb
el Pare Noel, els Reis Mags o
el Tió.
Ahir al migdia la responsa-
ble de Premsa de la parapúbli-
ca, Inés Martí, dva lliurar els
xecs a la directora d’Unicef,
Marta Alberch, i a la vicepre-
sidenta de Càritas, Canòlich
Baró. Martí va agrair a les per-
sones que han fet “ús solidari
del telèfon” i va recordar que,
en el cas del 120, el telèfon
encara està obert.
Per la seva banda, la di-
rectora d’Unicef va explicar
que la quantia aconseguida
es destinarà a un programa al
Bhutan, per millorar la quali-
tat de vida dels infants amb
discapacitat física. Alberch va
explicar que el Buthan és un
país de muntanya com Andor-
ra i que aquests nens i nenes
tenen dificultats per anar a
l’escola.
Per la seva part, Baró va
informar que, en el cas de Cà-
ritas, els diners es destinaran
a un programa que vol oferir
reforç escolar per als infants
del Principat de famílies amb
problemes econòmics.
Els números solidaris
recapten 2.805 euros
andorra Telecom
Marta Alberch, Inés Martí i Canòlich Baró, en l’entrega dels xecs.
agències
Redacció
andorra La veLLa

El Comú de la capital ha reno-
vat des de fa un any i mig la
meitat de l’enllumenat públic.
Per fer-ho, ha canviat les tra-
dicionals bombetes per leds a
Andorra la Vella i Santa Coloma.
En concret, dels 5.883 punts de
llum, 2.937 ja són de tipus led.
Això ha suposat un estalvi de
80.000 kW al mes, fet que supo-
sa un estalvi econòmic de 7.000
euros mensuals o 84.000 l’any,
un 30% menys del que es gasta-
va el Comú en consum elèctric.
La intenció és que d’aquí a finals
de legislatura aquest estalvi ar-
ribi al 50%.
Així ho va explicar ahir el
conseller de Serveis Públics i
Circulació de la capital, Miquel
Canturri, que va remarcar que
“al final de mandat podrem ar-
ribar a un 50% d’estalvi respec-
te de l’inici, i esperem acabar-lo
havent substituït el 80% dels
punts de llum de la parròquia”.
Les zones de la parròquia
on s’han fet actuacions impor-
tants per renovar l’enllumenat
són l’avinguda Príncep Benlloch
(on la despesa ja s’ha reduït un
50%), el tram de l’avinguda Sa-
lou entre la caserna de bombers
i l’Estadi Comunal, i el passeig
del Riu, on ahir es van comen-
çar a instal·lar 120 unitats entre
la rotonda de la Dama de Gel i
el Lycée. Cal destacar, a més,
la zona de Prada Ramon, on ja
s’han instal.lat 220 unitats de
leds. A l’avinguda Doctor Mit-
javila i al carrer Prat de la Creu,
d’altra banda, s’ha substitu-
ït el sistema d’enllumenat de
tots els fanals que il·luminen
les voravies. “Estem canviant
les bombetes tradicionals, que
gastava molta energia, per leds,
que n’estalvien molta i que redu-
eixen al mateix temps la conta-
minació lumínica”, va comentar
Canturri.
programadors a meritxell
Segons el conseller, el criteri
d’instal·lació és, en primer lloc,
quan es fan obres, canviar l’en-
llumenat. Per aquest motiu, ja
s’espera que, amb la remode-
lació de l’avinguda Meritxell,
s’acabin de canviar tots els
llums. En aquest cas, Canturri
va avançar que es farà un pas
més en l’estalvi energètic perquè
es volen instal·lar “programa-
dors de llum automàtics que en
horari de matinada i nit estal-
viaraen encara més llum, ja que
regularan la intensitat segons
es faci de dia o de nit”, va dir el
conseller. Aquesta progamació
es podrà fer des d’un ordinador i
també permetrà allargar la vida
del sistema d’il·luminació.
Canturri també va destacar
que en alguns dels barris de la
parròquia, com el casc antic o
a l’avinguda Salou, els llums
eren dels anys 80 i no s’havien
canviat mai. El pressupost que
el Comú destina a l’enllumenat
ascendeix a 640.000 euros per
exercici i, d’aquests, gairebé
dues terceres parts (400.000 eu-
ros) es dirigeixen a inversió. En
concret, 280.000 a l’enllumenat
públic i 140.000 a l’enllumenat
de Nadal. A més, es reserven
240.000 euros per a reparacions
i manteniment.
En paral·lel, en altres zo-
nes com la del carrer del Cedre
també s’han renovat els fanals
malmesos per la potassa i els
orins dels gossos, perquè teni-
en la base feta malbé, i n’hi han
instal·lat uns de nous amb una
base que du un tractament es-
pecial de pintura que n’evita la
corrosió.
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
El Comú s’estalvia 84.000 €
en un any en canviar el 50%
dels llums públics per leds
Fins ara, l’estalvi representa el 30% i es vol arribar a finals de legislatura al 50%
Andorra la Vella
Els operaris ara se centren en el canvi de l’enllumenat al passeig del Riu.
jonAthAn gil
p.g.
AndorrA lA VellA
La caiguda d’un roc diumenge
passat al Rec del Solà, a l’altu-
ra del Col·legi Sant Ermengol,
ha obligat el Comú a tancar de
manera provisional i durant al-
menys 15 dies el tram de 200
metres comprès entre el col·legi i
la Font de la Call. “S’ha fet malbé
un tram del rec, que haurem de
reparar, però afortunadament
no hi ha hagut cap dany personal
ni cap casa particular d’aquesta
zona afectada. Ara s’ha acordo-
nat aquella zona del rec perquè
hem de fer alguna intervenció
i reparar aquest tram”, va dir
el conseller de Serveis Públics
i Circulació, Miquel Canturri.
Ahir els tècnics de Protecció Ci-
vil, responsables d’Ordenament
Territorial i del Comú de la capi-
tal van inspeccionar la zona per
elaborar un informe tècnic que
determini accions que cal em-
prendre i garantir la seguretat
del passeig.
Segons va explicar Canturri,
“el més segur és que s’hauran de
posar xarxes protectores, com en
altres llocs de la parròquia”, va
dir. Segns el conseller, en aques-
ta zona quan s’hi van construir
uns xalets nous es va demanar
que s’hi posessin proteccions.
Però al lloc on ha caigut el roc
“els habitatges són més antics i
en el seu moment no es van de-
manar aquestes proteccions, que
ara s’hauran de fer”, va dir. Can-
turri no va concretar si haurà de
ser el Govern, el Comú, o propi-
etaris, els que hauran de costejar
aquestes proteccions. La resta
del circuit del Rec del Solà i dels
accessos segueixen oberts sense
cap tipus de restricció.
El Rec del Solà, a l’altura
del Col·legi Sant Ermengol,
es tancarà quinze dies
La zona acordonada impedeix el pas en un tram de 200 metres entre el Col·legi Sant Ermengol i la Font de la Call.
jonAthAn gil
p.g.
AndorrA lA VellA

Més de 300 persones van assis-
tirahiralvesprealainauguració
i benedicció de la nova seu ope-
rativa de la companyia Andbus
al Principat. Entre els assistents
hi havia la cònsol major d’An-
dorra la Vella, Conxita Marsol,
i l’arxiprest de les Valls d’Andor-
ra, mossèn Ramon Sàrries, que
va ser l’encarregat de beneir les
instal·lacions. La nova base està
situada al carrer Borda Nova,
número 15, d’Andorra la Vella,
molt a prop de l’Estació Nacio-
nal d’Autobusos.
Segons el gerent d’Andbus
i de Viatges Regina de la Seu
d’Urgell, Albert Vinseiro, “ne-
cessitàvem un canvi així perquè
estem creixent i la solució ha
estat fer una cosa nova. Hem
trobat un terreny adient amb
molts metres”. També va co-
mentar que, de moment, “estem
molt amples” però, com que es
troben en fase d’expansió, “ne-
cessitàvem un local capaç”. A la
nova base hi treballaran quinze
persones en els departaments
de reserves, comercial, direc-
ció, tràfic i comptabilitat. Pel
que fa al nombre de conductors
d’Andbus, Vinseiro va dir que a
Andorra en tenen 42, “però la
idea és fer una mescla entre An-
dorra i Espanya”. I és que la base
gran operativa de l’empresa serà
precisament aquesta que s’ha
inaugurat al Principat, tot i que
continuaran mantenint la base
espanyola a la Seu: “Tindrem els
dos punts operatius”, va decla-
rar Vinseiro, de manera que hi
haurà molt d’intercanvi de con-
ductors i d’autobusos entre An-
dorra i Espanya. Actualment la
flota d’autobusos la componen
42 vehicles.
Andbus inaugura els locals de la
nova base operativa al Principat
El gerent de l’empresa,Albert Vinseiro, diu que estan en una fase d’expansió
Empreses
Exterior de la nova seu operativa d’Andbus a Andorra la Vella.
jonathan gil
M.P.A.
andorra la vElla
Biblioteca
La Biblioteca Pública del
Govern va fer públic el nom
de les persones premiades
al Concurs dels Oscar 2018,
organitzat pel servei de vide-
oteca de la Biblioteca Pública
del Govern: Tatiana Martín,
Sergi Cuesta i José Luis San-
tos, escollits per sorteig en-
tre els quatre encertants de
vuit categories.
Els premis consistien en
uns lots de llibres, DVD, ban-
des sonores, unes tasses i
entrades per als Cinemes Illa
Carlemany i per al Cineclub
de les Valls. El lliurament es
va fer ahir dilluns a les sis
de la tarda a la mateixa Bi-
blioteca. La participació a
l’edició d’enguany va ser de
219 butlletes. Recordem que
per participar-hi calia omplir
una butlleta tipus travessa,
en què es proposava escollir
un guanyador entre vuit ca-
tegories.
El concurs dels
Oscar 2018
ja té els tres
guanyadors
Redacció
andorra la vElla
Salut
La I Jornada Autea dedica-
da al Trastorn de l’espectre
austista, que es farà el 16 de
març, comptarà amb la par-
ticipació de 180 persones. El
nombre d’inscripcions, 170,
ha desbordat les expectati-
ves de l’Associació d’Afectats
d’Autisme d’Andorra (Au-
tea). “Ha estat espectacular”,
ha dit la vocal de l’associació,
Inés Martí, que espera que
la proposta sigui “un èxit i
molt fructífera per a tots”.
Els inscrits són majoritària-
ment professionals del món
de la salut, de l’educació i
d’afers socials. Segons Martí,
els tallers, amb una capacitat
per a vint persones, es van
omplir de seguida. I, pel que
fa a l’aforament de les sales,
l’han anat ampliant fins a la
capacitat màxima que podia
acollir l’Arthotel. La jorna-
da s’ha organitzat en col-
laboració amb el SAAS.
170 persones
inscrites a la
I Jornada Autea
d’Andorra
M.P.A.
andorra la vElla

Pirineus
La Seu d’Urgell organitza demà,
dimecres, la primera edició de
Botigues al carrer, coincidint
amb la jornada festiva al Prin-
cipat d’Andorra, que celebra el
Dia de la Constitució. Aques-
ta nova acció de dinamització
comercial de la capital alturge-
llenca relleva el veterà Mercat
de les Oportunitats que durant
catorze anys i en un total de 28
edicions ha tingut lloc al carrer
Major de la Seu els dies 14 de
març (festivitat de la Constitu-
ció andorrana) i 8 de setembre
(festivitat de Meritxell). Boti-
gues al carrer, organitzat per
la UBSU-La Seu Comercial, es
concentrarà també al llarg i am-
ple del carrer Major, on prop de
40 botigues mostraran les no-
vetats de la temporada prima-
vera-estiu, així com promocions
diverses.
Durant tota la jornada els
urgellencs i visitants també hi
trobaran jocs infantils com in-
flables, un toro mecànic i un
tren amb vies situats a la plaça
Patalín, al carrer Fra Andreu Ca-
pella i al carrer Lluís de Sabater.
A més a més, s’hi podrà menjar
i beure gràcies a les propostes
gastronòmiques que oferiran
Arròs a taula, Menja’t l’Alt Ur-
gell i Cervesa Artesana VIP. Es
podran tastar fideuà, hambur-
gueses i pinxos, acompanyats
amb cervesa artesana. D’altra
banda, tant a la zona de Les Me-
sures com a la del centre cívic
El Passeig hi haurà instal·lades
dues urnes perquè les persones
que hagin comprat aquell dia a
qualsevol botiga adherida a la
UBSU dipositin els seus tiquets
de compra per participar en el
sorteig de més de 40 obsequis,
i que tindrà lloc el mateix dime-
cres. El lliurament de premis es
realitzarà el 24 de març.
La Seu d’Urgell celebra la primera
edició de Botigues al carrer
Comerç
L’acte organitzat relleva el veterà Mercat de les Oportunitats.
a.s.u.
Redacció
la seu d’urgell
la seu d’urgell
Aquest dijous a les vuit del
vespre tindrà lloc una taula
rodona i un debat amb les fa-
mílies alturgellenques sota
el títol Què podem fer des de
la família contra el bullying.
L’activitat, que se celebrarà
a la Sala Immaculada de la
Seu, està oberta a tothom. Hi
prendran part Mateu Ubach,
psicòleg i terapeuta familiar;
Sandra Martínez, psicòloga i
coordinadora de l’EAP; César
Isla, del cos dels mossos d’es-
quadra; Virgínia Carretero,
psicòloga de l’EAP; i Susagna
Nevado, psicòloga especialista
en Psicologia Clínica i coordi-
nadora dels serveis de salut
mental infantil i juvenil a l’Alt
PirineuiAran.Toteslesperso-
nes que assisteixin en aquest
acte podran fer arribar les
seves inquietuds, propostes
o preguntes per escrit sobre
aquesta problemàtica als pro-
fessionals presents en aquest
acte, que serà moderat pel
psicòleg Miquel Alet. La cele-
bració d’aquesta taula rodona
s’emmarca en dos projectes di-
ferents, com són la programa-
ció de xerrades de l’Escola de
Pares de la Seu i el Pla estratè-
gic comarcal per lluitar contra
l’assetjament escolar.
Taula rodona
i debat sobre
l’assetjament
escolar
Redacció
la seu d’urgell
Un total de dotze carnisseri-
es del Pallars Jussà ofereixen,
aquesta setmana, descomptes
del 30% en la compra de carn
de corder. Concretament, els
ramaders i carnissers de la co-
marca s’han posat d’acord per
fer aquesta oferta del 12 al 17
de març. L’objectiu d’aques-
ta iniciativa, que té per lema
La gran costellada de corder
del Pallars, és incentivar el con-
sum de carn de corder i recupe-
rar la tradició de les costellades
a l’aire lliure.
Per facilitar les costellades
hi ha habilitades arreu de la co-
marca un total de quinze barba-
coes; nou d’obertes tot l’any i sis
d’obertes del 15 de setembre al
14 de juny. Es tracta d’una ini-
ciativa que ha sortit del Consell
del Corder, una taula de treball
formada per professionals dels
diferents sectors involucrats
amb el corder: ramaders, vete-
rinaris, carnissers i restaura-
dors, amb l’acompanyament de
l’Ajuntament de Tremp i la Fun-
dació Alícia.
El Consell del Corder ha nas-
cut aquest mes de febrer arran
de la voluntat del sector de do-
nar a conèixer les excel·lències
d’aquesta carn, que alhora és
un dels motors econòmics de la
comarca.
Els objectius del Consell del
Corder són essencialment tres.
En primer lloc, promocionar
el corder del Pallars i la seva
cuina, en segon lloc, articular
les inquietuds del sector i, per
acabar, desenvolupar i difondre
coneixements sobre aquesta
carn i la seva cuina.
Amb la idea d’incentivar el
consum de carn de corder, el
Consell del Corder, a través del
programa Al teu gust, aliments
del Pallars, anima a tothom
i, particularment, la gent del
Pallars, a recuperar les tradici-
onals costellades a l’aire lliure.
Per facilitar-ho s’ha editat
un fulletó en què es detallen
les carnisseries que participen
a l’oferta, s’hi poden trobar
receptes de salses per acom-
panyar la carn proposades pels
restaurants del Pallars Jussà, i
també hi ha un mapa amb totes
les barbacoes obertes assenya-
lades. S’anima també a acom-
panyar el corder a la brasa amb
altres productes de proximitat
com vins, coques, galetes, pans,
cerveses, licors o formatges.
Campanya per incentivar el consum
de carn de corder al Pallars Jussà
12 carnisseries ofereixen descomptes del 30% amb l’objectiu que es compri més aquesta carn
ramaderia
Hi ha habilitades arreu de la comarca un total de quinze barbacoes.
agènCies
Agències
tremp
la iniciativa té
per lema ‘la gran
costellada de corder
del pallars’

Cultura
Es deia Antònia, era veïna de Se-
gudet i probablement estava em-
barassada. En el testament, ator-
gat el 16 de gener del 1442, el seu
marit, Bernat Pellicer, li deixava
un llegat de 5 lliures: “Després de
l’any de plor possiblement haurà
d’abandonar la casa i el seu fill.
Paradoxalment, al testament
Bernat assegura a la seva mare
la provisió de tot el que necessita
durant tota la seva vida”. El cas
d’Antònia, de qui no coneixem
naturalment el cognom, dona
una idea de la duresa dels ma-
trimonis de l’època, sovint de
conveniència: “Després d’haver
compartit anys d’esforços per
mantenir una explotació famili-
ar, de vegades allunyada del seu
lloc d’origen, en morir el marit les
dones podien ser foragitades de
casa i perdre els fills, mentre que
les mares del marit rebien el que
necessitaven i, de vegades, fins i
tot la custòdia dels fills menors”.
Aquesta és una de les sucu-
lentes aportacions de Les dones
al segle XV segons la documentació
notarial, una investigació fins ara
(incomprensiblement) inèdita,
que va merèixer la beca Cebrià
Baraut del 2000 i que l’Arxiu Na-
cionalhaexhumatambmotiudel
Dia de la dona. Martí va buidar
114 testaments, 40 inventaris i
65 capítols matrimonials per as-
sajar, diu, “una aproximació a les
donesdefinalsdel’edat mitjanaa
través de les seves devocions –ri-
tuals funeraris, almoines, misses
de difunts i llegats–, les seves ne-
cessitats i el suport que van rebre
en els moments que més ho po-
dien necessitar, que era quan es
quedaven vídues”.
Vagi per endavant que les
conclusions són –com era pre-
visible– més aviat funestes: més
que la inferioritat que patien les
andorranes de l’edat mitjana,
el que queda reflectit als testa-
ments n’és la “invisibilitat”: “Les
dones no acostumen a aparèixer
en la documentació per elles ma-
teixes, sinó sempre com a filles o
esposes”. Una invisibilitat que es
tradueix de forma més aviat sor-
prenent en els testaments dels
seus pares, fills o marits, “on en
moltes ocasions les dones reben
un llegat però el testador ni es
molesta a dir-ne el nom. De vega-
des, fins i tot deixa de mencionar
l’existència d’alguna de les filles,
extrem molt més excepcional en
els testaments femenins”.
La dependència de la dona es
reflecteix indirectament en el
lloc on les testadores trien ser
enterrades. Normalment, el lloc
de residència, com en el cas dels
homes. Però, com remarca Martí,
fins i tot aquesta decisió tan pre-
visible i evident té connotacions
diferents: “Per a la dona signifi-
ca habitualment fer-se enterrar
amb la família del marit; en can-
vi, per a l’home, que en casar-se
no acostumava a canviar de lloc
de residència, significa fer-se en-
terrar amb els seus. Això ens fa
pensar que, en casar-se, les dones
afluixaven els lligams amb la prò-
pia família i entraven en una for-
ta dependència de la dels marits”.
Les diferències es reflecteixen
també a l’hora de les almoines,
d’encarregar misses de difunts.
Tenim el cas de Guillema, veïna
de Sispony. Pel testament que va
atorgar el 5 de febrer del 1439 sa-
bem que la bona Guillema, veient
venir la mort, va encarregar dues
misses per la seva ànima, una per
la de la seva mare i tres més per la
dels “difunts”. Sis, en total. Però
és que Maria, veïna de Segudet i
vídua d’Arnau de la Call, en va en-
carregar quinze al seu, datat el 3
de desembre del 1452.
Els de Guillema i Maria són
dos casos absolutament excep-
cionals per la seva generositat,
raríssima entre les seves coetà-
nies. L’habitual era encomanar
pietosament alguna missa per la
pròpia ànima. Però no mitja dot-
zena, i molt menys una dotzena
llarga. Per no parlar de les nove-
nes –tirallongues de nou misses
que s’acostumaven a dir els nou
dies següents al traspàs– ni tren-
tanàries –el mateix que les nove-
nes, però de trenta en trenta–,
que eren patrimoni quasi exclu-
siu dels seus companys.
La pregunta òbvia és: i què
se’n pot extreure, d’aquestes da-
des aparentment tan espesses?
Doncs que el nombre de misses
encomanades pels homes era
considerablement superior al de
les que encomanaven les dones
–en una proporció de 2 a 1–, que
les dones tendien a economitzar
recursos i que precisament per
això acostumaven a encarregar
misses simples, molt més asse-
quibles que novenes i trentanà-
ries. Tornem-hi: i què se’n pot
concloure, d’aquesta aparent aus-
teritat? “Que les dones disposa-
ven de pocs béns, ja que en molts
casos la part del dot de la qual po-
dien disposar en el testament es
veia reduïda pel fet d’haver tin-
gut fills i que aquests fossin vius
quan les testadores morien”.
És el que li va passar a Gallar-
da, filla de Guillem Vidal de Me-
ritxell. Als capítols matrimonials
que va firmar a cal notari el 3 de
març del 1433 –s’havia de casar
amb Joan Riba, de les Molleres–
els futurs esposos acorden que en
cas de mort Gallarda només po-
dria disposar lliurement de 300
dels 600 sous de la seva dot per
organitzar el funeral. Arribat el
moment, va resultar que només
va encarregar una missa per la
seva ànima. Una i prou.
Viure i morir al segle XV, si eres dona
L’Arxiu exhuma l’estudi inèdit de Maite Martí sobre les andorranes medievals a partir de la documentació notarial
Història
A. Luengo
andorra la Vella
Seguici fúnebre a l’antic cementiri de l’arxiprestal de Sant Esteve, a la capital, en una data incerta entre el 1900 i el 1930, i pro-
cessó de difunts a la plaça Benlloch, en algun moment entre el 1905 –quan es va fundar el Centre Moral i Recreatiu– i el 1914.
fons casa rafeló / arxiu nacional
fons casa rafeló / arxiu nacional

cultura18 Dimarts, 13 De març Del 2018
www.entre-muntanyes.com / comunicacio@entre-muntanyes.com
Poesia per unir “el que els
polítics desuneixen”
L’escriptor castellà Juan Carlos García Hoyuelos va presentar
ahir a l’ambaixada espanyola el poemari Aire, fuego y deseo,
que consta de 25 peces amb la particularitat que han estat
traduïdes a totes les llengües “ibèriques”, siguin oficials
–català, gallec, basc, aranès i portuguès– o no, com passa amb
el bable, l’aragonès, el romaní, la fala, el ladí i, fins i tot, l’anglès
que es parla a Gibraltar: “Que se sàpiga que existeixen i que
poden confraternitzar a través de la poesia, que uneix el que els
polítics desuneixen”. Hoyuelos va sentenciar que el pitjor que li
pot passar a una llengua és caure en mans del nacionalisme,
“perquè se n’apropia, mentre que una llengua pertany a tothom,
fins i tot als que no la parlen”. Joan Peruga, David Gálvez, Alfons
Valdés i Carlos Figueiredo van recitar poemes del llibre.
AGències
Literatura
Conferència
Musical
La filòloga Fabiola Sofia Mase-
gosa repassarà el 19 de març la
història del teatre andorrà entre
el 1900 i el 1970 en una confe-
rència organitzada per la Societat
Andorrana de Ciència que tindrà
lloc a La Llacuna. L’acte inclou-
rà la representació d’una escena
d’En terres d’Andorra, de Jacint
Martisella, a càrrec de Mateu
Bracque i Carlota Sierra, alumnes
del Grup de Joves de la capital,
amb direcció de Gemma García.
La Sala de festes del Complex
Sociocultural d’Encamp acollirà
el 7 d’abril una funció d’El llibre
de la selva, versió musical de la
novel·la de Rudyard Kipling
adaptada als escenaris per la
companyia catalana Veus-Veus.
L’obra està destinada al públic
familiar i les entrades es poden
adquirir a moraband.ad/entra-
des, cinc euros els adults i gra-
tuïta per als nens.
El teatre andorrà
segons Masegosa
‘El llibre de la
selva’, a Encamp
La cita és aquesta nit a Ordino:
l’ONCA i els germans Lluís i Ge-
rardClaret,reforçatsperal’ocasió
per la GIOrquestra, la Simfònica
de Girona, estrenen a l’Auditori
Nacional el Doble concert per a vi-
olí, violoncel i orquestra, L’Andorrà,
de Salvador Brotons. Es tracta de
la cinquena obra d’encàrrec de la
Fundació ONCA i, com remarca-
va setmanes enrere Gerard Cla-
ret en aquest diari, també d’una
peça “raríssima” perquè només
Brahms havia escrit un concert
per a violí i violoncel. Fins ara,
és clar. Brotons s’ha inspirat en
melodies tradicionals del país –
Les ninetes d’Ordino, la Marxa del
Consell, el Balldelamarratxa– per
a una obra que protagonitzarà
tota la primera part de la vetllada
i que servirà a la vegada per ce-
lebrar tres aniversaris: el 25è de
la Constitució, el 25è de l’ONCA
i el 50è de carrera professional
dels germans Claret. Sobre l’es-
cenari, 43 músics sota la batuta
de Brotons, que durant moltes
temporades va dirigir el concert
de Cap d’Any de la formació. El
programa es completa amb la
Simfonia número 3 de Beethoven,
la celebèrrima Heroica, escrita
en honor de Napoleó, estrenada
el 1806 a Viena i considerada el
punt de partida del romanticis-
me musical, i es podrà veure de
nou el 26 de maig al festival Tau-
tavel en musique i, a la tardor, a
Girona.
L’ONCA i els germans Claret
estrenen el ‘Doble concert’
de Brotons per la Constitució
El director català Salvador Brotons.
bonDiA
Redacció
orDino
Clàssica

Esports
Mirant cap al cel. L’avantsala
de les finals de la Copa del Món
d’esquí alpí a Grandvalira, les fi-
nals de la Copa d’Europa, estan
pendents de la meteorologia. El
tret de sortida es va donar ahir
al matí amb els entrenaments
de descens femení, però la pluja
dels últims dies i també les altes
temperatures han creat neguit i
un xic d’incertesa a l’organitza-
ció, ja que la neu, que presentava
un estat impecable fa uns dies,
s’ha transformat i, en la primera
jornada d’entrenaments d’ahir
al matí, les esquiadores partici-
pants només van poder fer una
part de la baixada per garantir
la seva seguretat. Per tant, les
52 corredores que van fer la pri-
mera baixada a la pista l’Àliga no
van poder posar-se a prova de
la millor manera possible. Això
sí, l’equip de l’organització de
Grandvalira va treballar de va-
lent i es va adaptar a les condici-
ons meteorològiques per deixar
el traçat de les disciplines de ve-
locitat totalment llest per avui.
El descens femení previst per
demà s’avança a dimarts, ja que
dijous està prevista una nevada
abundant, i això no és el millor
per competir en disciplines de
velocitat.
Avui a les 10.15 a l’Àliga es
realitzarà el segon entrenament
de descens femení i, a les 12.15,
la final del descens femení amb
la participació de la jove esquia-
dora andorrana Cande Moreno.
“El temps dels últims dies, amb
pluja i altes temperatures, ha
modificat molt la qualitat que
teníem fins ara, però s’ha de feli-
citar els maquinistes, ja que han
deixat en temps rècord una pista
en bones qualitats per competir
avui. La final de descens femení
s’ha avançat per salvar aques-
ta prova, ja que la pista està en
condicions i tot està a punt”, va
assegurar el director tècnic de la
prova, Ton Naudi, i s’han previst
altres canvis depenent de la me-
teorologia. “Sigui com sigui, els
esquiadors estan molt contents.
La pista els agrada, però l’únic
problema que tenim és el temps
que farà”, va concloure Naudi.
De moment, per demà es farà la
final de gegant masculí a la pista
de l’Avet.
El director tècnic de la Fede-
ració Andorrana d’Esquí (FAE),
Carles Visa, té clar quins són els
objectius dels seus esquiadors.
La primera a debutar serà avui i
és la jove Moreno, que està fent
una bona temporada. Ella també
competirà en supergegant i en
gegant. No serà l’única noia que
competirà a les finals de Copa
d’Europa, ja que també ho faran
Laura Arnabat i Clàudia Mijares,
en gegant i eslàlom. En aquesta
prova d’eslàlom, els ulls estaran
posats en Mireia Mimi Gutiér-
rez. A banda, en categoria mas-
culina, competiran Joan Verdú
(gegant, supergegant i descens),
Àxel Esteve (gegant), Xavi Sal-
vadores (gegant i supergegant),
Albert Pérez (gegant), Àlex Rius
(eslàlom), Marc Oliveras (su-
pergegant i descens) i Matías
Vargas (supergegant i descens).
La baixa per lesió de Quim Ro-
dríguez no tindrà cap substitut.
“El nostre objectiu és aconseguir
els punts en Copa d’Europa, tot
i que alguns són molt joves i són
conscients de la gran dificultat.
Per als més joves serà una bona
oportunitat per competir i aga-
far experiència”, va reconèixer
Visa, que avui veurà competir
Moreno en el descens després
de finalitzar 22a als entrena-
ments d’ahir, amb un temps de
38,34 s, a 1,04 s de la primera
classificada, l’austríaca Chris-
tina Ager. “Cande és molt jove,
però si fa el seu esquí ja estarem
contents”. En la primera pro-
va masculina d’aquestes finals
de Copa d’Europa, el gegant, hi
haurà moltes esperances diposi-
tades en Verdú. “Sabem tots la
vàlua que té. Esperem que Àxel
Esteve estigui als punts i Xavi
Salvadores i Albert Pérez, que
són molt joves, hi són per aga-
far experiència”. Per a Visa, el
nivell d’aquestes finals de Copa
d’Europa és “bo. L’habitual que
ens trobem en les proves de la
màxima competició europea.
Dels millors esquiadors del món
i alguna esquiadora francesa ha-
bitual a la Copa del Món i que
està agafant sensacions en Copa
d’Europa. Ningú ens regalarà res
de res”.
Un total de 22 països pre-
sents i 258 esquiadors que par-
ticipen a l’assaig general previ a
les finals de la Copa del Món del
2019 que acollirà el Principat.
Esquí alpí de màxim nivell fins
diumenge, quan es tancarà el ca-
lendari amb la final del descens
masculí.
Neguit i incertesa per la meteorologia
La final del descens femení de Copa d’Europa s’avança perquè es preveu neu per a dijous i es disputa avui a l’Àliga
Esquí alpí
Víctor Duaso
andorra la VElla
L’esquiadora italiana Teresa Runggaldier va acabar en desena posició els primers entrenaments de descens a l’Àliga, a 0,52 s de la primera classificada, Christina Ager.
oriol molas / grandValira
‘mimi’, 5a a
l’eslàlom Fis
d’ofterschwang
la primera espasa de
l’esquí alpí femení de
la Federació andorrana
d’Esquí (FaE) mireia Mimi
Gutiérrez va finalitzar
en cinquena posició a
l’eslàlom Fis, que es
va disputar a l’estació
alemanya d’ofterschwang.
Mimi va fer un temps d’1
min 40,84 s, a 1,37 s de
la primera classificada,
l’alemanya maren Wiesler.
“la primera mànega no li
ha sortit bé, tot i esquiar
bé, anava massa alta de
línia per un traçat tan
recte. a la segona mànega
ho va corregir i va fer un
temps de mànega que li
correspon més a ella”,
va dir el seu entrenador,
roger Vidosa.
Ton Naudi
Carles Visa
El temps dels últims
dies, amb pluja i
altes temperatures,
ha modificat la neu
El nostre objectiu
serà aconseguir els
punts i que els joves
agafin experiència

esports20 Dimarts, 13 De març Del 2018
Vòlei
ElCVEncamp,amblaprimera
posició del grup B de primera
nacional espanyola ja assolida,
es va imposar per 0 sets a 3 a
l’AE Sàndor. Els de José García
segueixenimparablesdecaraa
les fases d’ascens a la Superlli-
ga 2 i dissabte reben el cuer, el
CV Barberà. Per la seva banda,
el CV Andorra va perdre per 0
sets a 3 contra el CV Cunit i el
Valls d’Andorra, per 0 sets a 3,
contra el CV Sant Boi B.
El CV Encamp,
sense rival
Judo
El lluitador de la Fandjudo
Jan Reig va finalitzar en
novena posició a la fase de
classificació per al Campio-
nat de França de categoria
cadet a Mèze (Montpeller).
El lluitador va guanyar tres
combats per ippon i alesho-
res en va perdre dos. Per
la seva banda, Mohamed
Douhri no va guanyar cap
combat en menys de 60
quilos.
Jan Reig acaba
novè a Mèze
Hoquei patins
El Seat Andorra Hoquei
Club va encaixar la segona
derrota consecutiva, amb
una golejada del rival. Els
de Roger Corral van per-
dre per 0 a 5 contra l’HC
Sentmenat. Els andorrans
no van tenir opció contra
un rival que no va tenir cap
mena de pietat. El proper
partit del Seat Andorra Ho-
quei Club serà a la pista del
Sant Just.
El Seat AHC rep
un dur correctiu
Futbol
L’Atlètic Escaldes i l’Assegu-
rances Generals FC Ordino,
colíders de la Lliga Biosphere,
no fallen. Els escaldencs van
golejar per 0 a 4 el Restau-
rant Camping Valira Ranger’s
i els ordinencs, per 2 a 6, el
CE Carroi. Per la seva banda,
l’Immobiliària CISA La Mas-
sana va sumar la quarta vic-
tòria consecutiva en superar
per 3 a 1 l’UE Santa Coloma B
i és quart classificat.
Els líders de
segona no fallen
Futbol sala
El Club Esportiu Sant Julià va
patir la cinquena derrota conse-
cutiva i aquesta vegada va ser a
la pista del Jesús-Maria de Bar-
celona. L’equip dirigit per Moi-
sés Gonçalves es va avançar per
dos cops al marcador al primer
temps amb dos gols d’Omar
Debboun, però els catalans
sempre van reaccionar per aca-
bar guanyant 4 a 2. Per la seva
banda, l’Enfaf va perdre per 2 a
3 contra el Vila-Rodona.
Cinquena derrota
seguida del CESJ
Escacs
Andorra i Terrassa continu-
en lluitant per a la primera
posició de primera catalana.
Els andorrans es van impo-
sar per 3,5 a 6,5 al Gerunda
B i el Terrassa va vèncer el
Montcada. Per tant, diu-
menge partit vital per asso-
lir aquesta primera posició
contra el Terrassa. El primer
lloc dona l’ascens directe i el
segon jugarà la promoció.
Andorra supera
el Gerunda B
Ciclisme
Albert Gómez, ciclista elit
sub-23 de La Tova Asesorias
Almúdevar, es va imposar a la
classificació de metes volants
al Memorial Mariano Cabrero a
Osca. Per la seva banda, Òscar
Cabanas va ser el millor ciclis-
ta de l’MVK*25-ACA al Trofeu
Joan Escolà en finalitzar en
40a posició. Julio Pintado va
ser 41è, Miquel Martínez, 57è i
Samu Ponce, 59è.
Albert Gómez
venç a Osca
Lliçons de Sara
Locandro
Sara Locandro, entrenadora
italiana de patinatge artístic,
amb 36 medalles d’or de
Campionats del Món, va fer
dues jornades de tecnificació
al Pavelló Comunal a catorze
patinadores andorranes.
L’entrenadora italiana és
membre del Comitè Tècnic
Nacional d’Itàlia i també
seleccionadora.
JoNaTHaN gIL
Patinatge artístic
Futbol femení
L’Enfaf Crèdit Andorrà va su-
mar el tercer empat consecutiu.
Les de José Antonio Martín van
empatar 1 a 1 al terreny de joc
del Santpedor. Les andorranes
van saber reaccionar de mane-
ra ràpida al gol inicial de Blan-
ca López-Nieto i ho van fer al
minut següent, amb un gol de
Míriam Tizón. L’Enfaf Crèdit
Andorrà ocupa la vuitena posi-
ció de primera catalana i reben
dissabte el Soses Femení.
Tercer empat
seguit de l’Enfaf
atletisme
Arnau Roig, atleta del SAE Sant
Julià, es va classificar per a les
semifinals dels 200 metres del
Campionat d’Espanya d’atle-
tisme, que es va disputar a An-
tequera. El corredor lauredià
va finalitzar en desena posició
amb un temps de 23 s a les se-
mifinals i no va classificar-se
per a la final. A la gran final es
va imposar Ander Uranga, amb
un crono de 22,06 s.
Roig, a ‘semis’
a Antequera
La primera volta del Bàsquet
Club MoraBanc va acabar amb
una victòria al Poliesportiu
d’Andorra contra l’FC Barcelona
Lassa i aleshores va començar
la ratxa que s’ha allargat a sis
jornades consecutives sense co-
nèixer la derrota. L’equip dirigit
per Joan Peñarroya, que ocupa
la vuitena posició amb tretze
victòries, és un dels tres equips
que està invicte en aquesta se-
gona volta, conjuntament amb
l’Herbalife Gran Canària i el
Baskonia. Per tant, cinc partits
consecutius d’aquesta segona
volta en què han estat intrac-
tables. A més a més, el BC Mo-
raBanc i el Baskonia ja acumu-
len sis victòries consecutives.
Una ratxa que volen allargar
i diumenge reben la visita de
l’UCAM Múrcia.
Els de Peñarroya, després
de cedir Przemek Karnowski al
Montakit Fuenlabrada i reno-
var fins a final de temporada
el francès Landing Sanè, estan
en un moment dolç i el play-
off pel títol és el màxim objec-
tiu. També ho és finalitzar més
amunt de la vuitena posició per
no patir un encreuament com-
plicat com el curs passat contra
el potent Reial Madrid, que és
el líder en solitari de la Lliga
ACB. La classificació per la part
de dalt de l’ACB està molt com-
primida. L’FC Barcelona Lassa,
segon classificat i que amb l’ar-
ribada del veterà Svetislav Pesic
ha despertat, té quinze victòri-
es, com el Baskonia i el València
Basket. A només una es tro-
ben l’Unicaja Màlaga de Giorgi
Shermadini, l’Herbalife Gran
Canària i el Montakit Fuenla-
brada. A dues de l’equip blau-
grana hi ha el BC MoraBanc,
que té molt a prop l’Iberostar
Tenerife, a només una dels an-
dorrans, i a dues hi ha l’UCAM
Múrcia, el proper rival dels de
Peñarroya. En la propera jor-
nada, diumenge s’enfrontaran
el Baskonia contra l’Herbalife
Gran Canària.
Qui es va quedar a tocar de
l’MVP de la jornada 22 va ser
l’escorta eslovè internacional
Jaka Blazic que, contra el Reial
Betis Energia Plus, va valorar
30. Malgrat que tot apuntava
que seria el jugador més valo-
rat, qui va destacar va ser l’es-
corta serbi de l’Unicaja Màlaga
Nemanja Nedovic, amb 37 de
valoraciócontraelDeltecoGBC.
Segona volta immaculada
Bàsquet
David Jelínek contra Blake Schilb.
aCB PHoTo / F. ruSo
Víctor Duaso
aNdorra La VELLa
El MoraBanc, l’Herbalife i el Baskonia són els únics invictes de la segona volta
Natació
El nedador de la Federació
Andorrana de Natació Patrick
Pelegrina va assolir la mínima
per als propers Jocs del Medi-
terrani als 50 braça i també
mínima per a l’Europeu júni-
or d’Hèlsinki i rècord d’An-
dorra de 17 anys amb una
marca de 30,06 s, aconsegui-
da al Trofeu del Club Natació
Sabadell i Memorial Paulus
Wildeboer. A banda, Lea Ri-
cart va fer mínima per a l’Eu-
ropeu júnior d’Hèlsinki en els
50 lliures, amb una marca de
27,79 s. Per la seva banda,
Anna Isal va batre el rècord
d’Andorra de 14 anys als 50
esquena amb 33,06 s i l’ante-
rior estava en 33,46 s, que era
d’ella mateixa. Els nedadors
de la Federació Andorrana de
Natació van classificar-se per
a vuit finals a Sabadell en una
competició en què van par-
ticipar medallistes olímpics
espanyols.
Pelegrina fa
mínima per
als Jocs del
Mediterrani
Redacció
aNdorra La VELLa

Diari del 13 de març del 2018

Diari del 13 de març del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Diari del 13 de març del 2018

Similar to Diari del 13 de març del 2018 (18)

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (19)

Diari del 13 de març del 2018