Diari del 27 d'octubre del 2017

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
DivenDres, 27 D’octubre Del 2017 núm. 3.424 / Any 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
Els països prosperen
si les institucions
treballen per tothomPROGRESSISTES
AVUI ESPECIAL
andorra pàgina 11
Demanen 3 anys de
presó per introduir
42 grams de cocaïna
andorra pàgina 10
Els monitors passen
a cobrar un sou fix
aquesta temporada
andorra pàgina 8
Monitoratge dels
parts per controlar
la xifra de cesàries
JonaTHan GIL
avuI és noTícIa pàgines 3 i 4
Els recursos gestionats per
la banca augmenten un 1,5%La situació que es viu a Catalunya podria tenir una vessant positiva per al sector,en arribar al país nous dipòsits

2 DivenDres, 27 D’octubre Del 2017
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Escaldes-Engordany
Farmàcia Guerrero
Av. Carlemany, 61 - Tel. 801 859
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Què significa saber greu?
Significa ‘lamentar una cosa
o una situació’.
Em sap greu que no hagis
aconseguit la beca.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
El primer pas per fer una pizza italiana són
pizzers italians i un forn de llenya.
Vine al restaurant Itàlia, allà ho trobaràs.
El Pasquale, el Gianluca i el propietari
Corrado, professionals de la pizza.
Us hi esperem!
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Jennifer Hernández Nova
Psicòloga Col·legiada 16/170
Diagnòstic diferencial
i Teràpia Cognitiu Conductual
per a infants i adults per a tractar:
Trastorns d’ansietat
Trastorns depressius
Trastorns de conducta infantils
Processos de dol i pèrdues
Dèficits d’atenció
Insomni
Fòbies
Problemes de memòria i concentració
Problemes d’autoestima
·
·
·
·
·
·
·
·
·
+376 357 757 · nova.psicologia@hotmail.com
Plaça Guillemó núm. 9 Baixos · Andorra la Vella
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
Fes només 4 compres mínimes
de 30€ i entraràs en el sorteig
d’un Hyundai i20 5P MPI 1.2 85 CV*
TARGETA DINÀMICA
AMB LA
*
* Consulta les bases del sorteig a Atenció al Client.
Promoció vàlida del 5 d’octubre al 4 de novembre de 2017. Sorteig el 5 de novembre de 2017.
Només s’emetrà una butlleta amb quatre compres superiors a 30€ (una per setmana).
EL TEMPS
TEMPERATURES A LA BAIXA I VENT DEL NORD
Aquest cap de setmana una profunda pertorbació
afectarà el nord i centre d’Europa fins i tot amb ne-
vades a les muntanyes i fortes ventades que segur
donaran a parlar. Aquest vent tan fort no arribarà al
Pirineu amb tanta intensitat però sí que ho farà amb
un descens de les temperatures i nuvolositat a la cara
nord. Avui ja s’iniciarà una davallada d’uns 5 graus al
llarg del dia amb el cel serè al sud i un augment pro-
gressiu dels núvols cap al nord sense precipitacions.
El vent bufarà moderat amb algun cop fort als cims
del nord girant al nord-est. A poc a poc les tempera-
tures es normalitzaran a tot el territori. Que tinguin
un BonDia.
Avui
19 18
8
8 7
mín.
mín. mín.
màx.
màx. màx.
dissAbte diumenge
3/10
4/17
6/19
7/21
8/22
9/23
6/19
5/18
4/17
5/18
10/24
22

3DivenDres, 27 D’octubre Del 2017
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
Els recursos gestionats per les
entitats bancàries han crescut
un1,5%ihansuperatels46.000
milions d’euros en els nou pri-
mers mesos de l’any, segons
les dades fetes públiques ahir
pel president de l’Associació de
Bancs d’Andorra (ABA), Pedro
González, i la directora general
de l’entitat, Esther Puigcercós,
en el marc del primer Andorran
Financial Summit.
González i Puigcercós, que
van remarcar el fet que la mei-
tat dels recursos gestionats
per la banca andorrana ho és a
través de les seves filials a l’es-
tranger, van aprofitar aquestes
xifres per minimitzar l’impacte
de l’intercanvi automàtic d’in-
formació, un procés que “ha
afectat més a la gestió que no
pas als recursos” que s’hagin
pogut perdre arran de la regula-
rització, segons va assegurar el
president de l’ABA.
En aquest sentit, i un cop
completat el procés d’adaptació
a l’intercanvi automàtic d’infor-
mació, Puigcercós va assegurar
que “l’impacte ha estat l’esperat”
i que en cap cas ha estat massa
gran tenint en compte el volum
de recursos i al fet que la meitat
es gestionin a l’estranger.
Precisament, per González,
aquest darrer fet i també que
dels 2.600 treballadors del sec-
tor financer n’hi hagi un miler
fora del país “avalen” el procés
d’internacionalització de la
banca andorrana iniciat fa més
de quinze anys i demostren que
“la nostra proposta de valor és
exportable a l’estranger”.
Entre els reptes, González i
Puigcercósvandestacarlaneces-
sitat de continuar adaptant-se a
les normatives i als estàndards
internacionals així com millorar
el servei al client per seguir sent
competitius. En aquesta línia, el
president de l’ABA va explicar
que en els darrers divuit mesos
les entitats han invertit global-
ment fins a 54 milions d’euros
en noves tecnologies i canals on-
line, una quantitat important ja
que equival a “una tercera part
del benefici d’un any de tota la
banca”.
lloances al rol dels bancs
El cap de Govern, Antoni Martí,
va ser l’encarregat d’obrir l’An-
dorran Financial Summit i ho va
fer amb un discurs en què va vo-
ler posar de manifest el paper de
la banca en l’economia nacional i
en va lloar el compromís amb la
transformació que ha viscut el
país en els darrers sis anys, pe-
ríode en què el model econòmic
i fiscal “s’ha homologat amb els
estàndards internacionals”. Així
mateix, Martí va defensar que la
transformació viscuda i l’apos-
ta per l’homologació permetrà
al país, un cop s’assoleixi l’acord
d’associació amb la Unió Euro-
pea, accedir al mercat interior.
Per la seva part, el ministre
d’Economia, Competitivitat i
Innovació, Gilbert Saboya, va
fer una radiografia de l’econo-
mia del país, apuntant-se espe-
cialment els punts forts, i va de-
fensar la plaça andorrana com
un “emplaçament molt interes-
sant com a destinació d’inversi-
ons” tant per la seva estabilitat
política i social, seguretat i qua-
litat de vida per disposar d’un
marc fiscal competitiu.
Precisament, de l’aspecte
fiscal en va parlar el titular de
Finances, Jordi Cinca, que tam-
bé va remarcar els esforços fets
pel país per tal d’adaptar el seu
marc normatiu, legislatiu i fis-
cal als estàndards internacio-
nals més exigents en matèria de
transparència, cooperació i fis-
calitat internacional. En aquest
sentit va defensar els principis
que han guiat totes les decisi-
ons de l’executiu en el sentit
que havien de ser reconegudes,
estandarditzades i adaptades a
la realitat del país.
L’Andorran Financial Sum-
mit va reunir en uns 200 pro-
fessionals del sector financer
internacional amb presència
de representats del Govern, di-
rectius de bancs internacionals,
gestores de fons, agències de
ràting i mitjans de comunicació.
Els recursos dels bancs creixen un
1,5% i superen els 46.000 milions
Martí, Saboya i Cinca venen Andorra com a destí d’inversions davant uns 200 professionals del sector financer
Andorran Financial Summit
M.s.
AndorrA lA VellA
El president de l’ABA, Pedro González, i la directora de l’entitat, Esther Puigcercós, ahir en la compareixença davant els mitjans.
jonAthAn gil
interès per la plaça andorrana
arran de la situació a Catalunya
la situació política i social que es viu a Catalunya i a espanya
podria tenir una vessant positiva per a la banca del país, que po-
dria veure l’arribada de nous dipòsits. Així ho van explicar el pre-
sident de l’ABA i el ministre de Finances, jordi Cinca, si bé cap
dels dos no va poder confirmar que s’estigués produint ni en qui-
na quantitat. gonzález va admetre que s’ha constatat un interès,
tot i que “és aviat per extreure’n conclusions”. en aquesta línia,
el president de l’ABA, que va recordar que qualsevol dipòsit que
pogués arribar ha d’estar perfectament regularitzat, va assegurar
que “no és un augment tan significatiu perquè ens asseguem a
quantificar-lo”. Per la seva part, Cinca, que va dir que “els diners
són els primers que es mouen en situacions convulses per bus-
car un refugi segur”, va remarcar també que qualsevol dipòsit
haurà de “complir tots els requisits legals”.

avui és notícia4 DivenDres, 27 D’octubre Del 2017
L’expresident de la Comissió Eu·
ropea José Manuel Durão Bar·
roso va felicitar Andorra per la
manera com està duent a terme
tot el procés de transparència
en matèria fiscal, de cooperació
i de normativa legal. Ho va fer
durant una conferència prèvia
al sopar de gala de l’Andorran
Financial Summit. També va
subratllar que el Principat està
fent les passes adequades per
trobar el seu encaix a Europa
tot recordant que “els inversors
no busquen països simpàtics
sinó països estables”.
Durão Barroso va fer un ba·
lanç de la seva etapa al front de
la Comissió Europea que va es·
tar marcada per diverses crisis,
especialment la de Rússia amb
Crimea i ha destacat la consoli·
daciódel’euroamblaincorpora·
ció de nous països a la moneda
única europea. Va recordar que
“un país que no hi era com Is·
làndia va ser el primer de veure
caure el seu sistema financer”.
Durant la seva intervenció va
fet un repàs a la situació actual
de l’economia europea amb una
referència al reforçament per
part dels Estats en la política
monetària com ha proposat el
president de França, Emmanuel
Macron. Amb relació al Brexit
va augurar que la Unió Europea
(UE) continuarà forta malgrat
la sortida del Regne Unit.
La conferència de Durão
Barroso es va fer en el marc
del sopar de gala de l’Andor·
ran Financial Summit. L’acte
va comptar amb la presència
de les primeres autoritats del
país, de representats del l’àm·
bit econòmic, social i polític, i
dels convidats estrangers del
sector bancari i financer de 30
països diferents, que han co·
negut els canvis que ha experi·
mentat Andorra en els darrers
sis anys per ser un país equiva·
lent als de l’entorn en matèria
fiscal i de cooperació.
Abans de la conferència,
Durão Barroso va mantenir una
reunió de treball amb el cap de
Govern, Antoni Martí. L’Andor·
ra Financial Summit acabarà
avui amb un recorregut turístic
dels assistents per Andorra que
inclourà la visita a la Casa de la
Vall.
Barroso felicita Andorra pels
esforços fets en matèria fiscal
L’expresident de la CE José Manuel Durao Barroso, durant la seva intervenció.
agències
Agències
soldeu
l’expresident de la
comissió europea
manté una reunió de
treball amb Martí
Andorra “ha superat, i amb
nota,” el primer informe de
la cinquena ronda d’avaluació
del Moneyval, l’organisme del
Consell d’Europa que coordina
la lluita contra el blanqueig de
capitals. Així ho van confirmar
ahir el cap de la Unitat d’Intel·
ligència Financera d’Andorra
(Uifand), Carles Fiñana, i el mi·
nistre de Finances, Jordi Cinca,
en el transcurs del primer An·
dorran Financial Summit.
Fiñana, que va precisar que
el Principat ha estat “el sisè país
a presentar l’informe de cinque·
na avaluació i el que fins ara ha
assolit les millors anotacions”,
va remarcar el “salt qualitatiu”
que s’ha fet en matèria d’imple·
mentació de normativa inter·
nacional de prevenció de blan·
queig de capitals i finançament
del terrorisme, una tasca de la
qual “ara es recullen els fruits”
ja que “l’informe és molt posi·
tiu” tant pel que fa referència “a
la conformitat tècnica” com “en
l’aspecte d’eficàcia, que ha estat
l’element essencial d’estudi en
aquesta avaluació”.
Per la seva part, Cinca va qua·
lificar l’informe, que es farà pú·
blic d’aquí a dues setmanes, de
“satisfactori” en el sentit que “els
deures que en surten són assu·
mibles i també perquè hi ha un
reconeixement implícit que el
que s’ha fet fins ara està ben fet”.
Precisament, sobre els deu·
res pendents, el ministre i el cap
de la Uifand van recordar que el
desembre del 2018 caldrà pre·
sentar un informe de seguiment
d’aquest primer que va ser adop·
tat pel plenari del Moneyval el
28 de setembre passat.
Fiñana es va mostrar con·
vençut que aquest segon infor·
me “encara serà més bo a nivell
d’anotació” perquè ja es tindran
en compte aspectes com l’apro·
vació de la Llei de prevenció
i lluita contra el blanqueig de
diners o valors i el finançament
del terrorisme i la modificació
del Codi Penal per incloure la
tipificació del delictes fiscals,
textos que el Consell General va
aprovar amb posterioritat a la
visita que van fer al país l’equip
d’avaluadors del Moneyval.
Superat “amb nota” el primer informe
de la cinquena avaluació del Moneyval
El text destaca no només la conformitat tècnica de les mesures sinó també l’eficàcia d’aquestes
andorran Financial summit
La primera edició de l’Andorran Financial Summit va aplegar uns 200 professionals del sector financer.
jonathan gil
M.S.
andorra la vella
Més formació
implica més
declaracions
de sospita
el cap de la unitat d’intel·
ligència Financera d’andor·
ra (uifand), carles Fiñana,
va atribuir ahir l’increment
important (72,5%) de de·
claracions d’operacions
sospitoses de blanqueig
de capitals que ha rebut
l’organisme des de l’inici
de l’any respecte a exer·
cicis anteriors al fet que
hi ha una major sensibilit·
zació sobre la matèria. en
aquest sentit, Fiñana es
va mostrar convençut que
la major conscienciació es
deu a les formacions que
es porten a terme des de
la uifand així com al fet que
tots els sectors concernits
han participat en l’elabora·
ció de l’estudi nacional de
riscos.
així mateix, el cap de
la uifand va recordar que
l’organisme treballa amb
cooperació internacional
i va fer referència a les
demandes passives que
reben –unes 40 a l’any–
al marge de les que fa la
pròpia uifand, fet que fa
preveure que “arribarem
a final d’any amb uns 140
expedients de sospita de
blanqueig”.

OPINIÓ 5DivenDres, 27 D’octubre Del 2017
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Ricard Vallès
boNdIa CaP de RedaCCIÓ Julià Rodríguez ReSPoNSabLe d’oPINIÓ andrés Luengo RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, andrés Luengo, Víctor duaso, Pepa Gallego
CoRReCCIÓ anna Vidal MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
Les entitats bancàries van donar a co-
nèixer ahir, aprofitant l’Andorra Finan-
cial Summit que se celebrava amb uns
200 professionals del sector financer
internacional, que els seus recursos ges-
tionats han crescut en els primers nou
mesos de l’any un 1,5% i ja superen els
46.000 milions d’euros. Es tracta d’una
bona notícia no només per al sector –que
ha hagut de fer front en els últims temps
a molts canvis per adaptar-se a la norma-
tiva internacional– sinó per al conjunt
del país, ja que l’activitat bancària repre-
senta un important percentatge del PIB
i és generadora de molts llocs de treball.
L’homologació a uns estàndards cada
vegada més exigents que s’ha portat a
terme en matèria de transparència, i que
molts veien amb recel quan es va iniciar,
ha permès que el sector pugui continuar
sent un pal de paller de la nostra econo-
mia, i ho hauria de continuar sent en el
futur. En aquest sentit, s’ha d’aprofitar
l’acord d’associació que s’està negociant
en aquests moments amb la Unió Euro-
pea (UE) per donar una nova embranzida
al sector, i aconseguir obrir una via d’ex-
pansió cap al continent europeu, després
que s’hagi demostrat com un encert la
implantació que van iniciar ja fa uns anys
sobretot en països d’Amèrica.
Més recursos gestionats pels bancs
EDITORIAL
éS uN SeCToR IMPoRTaNT
PeR a L’eCoNoMIa
DONANT LA NOTA
Josep M. Piqué
L’hospital vol reestructu-
rar el servei de ginecolo-
gia, millorant el sistema de
guàrdies i protocol·litzant
els parts com passa amb
altres situacions clíniques.
12345
Francesc Camp
El volum de visitants va
créixer al mes de setembre
un 5,7% amb relació al ma-
teix mes de l’any passat, i
el de vehicles que entren al
país ho va fer un 6,3%.
1234 5
Joan Viladomat
Els monitors passaran a co-
brar a partir d’aquesta tem-
porada un sou fix, tot i que
desconeixen si tindran un
increment, segons els ha
comunicat Saetde.
1234 5
Josep A. Mortés
El Comú d’ordino ja té
molt avançant el concurs
públic que permetrà final-
ment l’entrada de capital
privat a l’estació d’ordino-
Arcalís.
12345
TUITENQUESTA
Trobes bé que hi hagi una nova
dotació pressupostària per afavorir
la venda de vehicles elèctrics?
A: Sí
B: No
A: 63% B: 37%
El Consell General aprovarà
avui la llei de drets i deures
dels pacients i sobre la història
clínica, un text cabdal perquè
és, si fem cas al que en reite-
rades ocasions s’ha dit des de
l’executiu, el que ha de posar
en marxa l’engranatge de la re-
forma sanitària. De fet, des de
la direcció assistencial del Ser-
vei Andorrà d’Atenció Sanità-
ria ja es va explicar a finals de
setembre que des d’un punt de
vista tècnic estava tota la feina
feta, tot perfectament escrit i
dissenyat i que només era una
qüestió de voluntat política
decidir quan es volia prémer
el botó per posar-ho en marxa.
És també qüestió d’aquesta
voluntat, o valentia política
segons com es vulgui veure,
que dependrà no només el rit-
me d’implantació de la refor-
ma i l’abast real d’aquesta tot
i que, com també s’ha adver-
tit, no servirà per generar cap
estalvi en la despesa sanitària
però sí que ordenarà o endre-
çarà el sistema. Depèn doncs
d’aquesta voluntat que la re-
forma, llargament anunciada,
es pugui realment anomenar
així o que es quedi simplement
en reformeta, com ha passat
amb d’altres dels projectes es-
trella de l’executiu demòcrata.
I és que no val, malgrat que
podria ser –i per alguns ho
és– un argument fàcilment
comprable, excusar-se en el fet
que governs anteriors no han
afrontat determinades qüesti-
ons per dir, com s’ha fet amb
el paquet de lleis de la nova co-
dificació laboral, que qualsevol
canvi ja suposa un pas o fins i
tot un salt endavant. Encarar
reformes que no s’han volgut
o pogut afrontar abans pot im-
plicar valentia o temeritat –en
funció de qui ho analitzi– po-
lítica, però en cap cas, d’entra-
da, fer grans salts endavant.
arrenca la
reforma
sanitària?
OPINIONS A LES XARXES
Comú Encamp
@ComuEncamp
🌰 Aquesta ta rda , festa de la ca sta nya -
da de la gent gra n! Jorna da de germa -
nor entre Enca mp i Andorra la Vella !
FEDA Cultura
@FEDAcultura
Aquesta setma na , ens ha n vingut a
visita r tres cla sses del Col·legi Ja ner.
Moltes gràcies per fer-nos ga udir d’una
estona ta n a gra da ble!
MArC sEgAlés
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5

OPINIÓ6 DivenDres, 27 D’octubre Del 2017
La mare va aportar al matrimoni
un dot ben minso. Una caixa de
núvia de fusta de pollancre, amb
una decoració que recorda les
musicadures dels pastors, però
que duia bastant buida, si de cas
amb alguns llençols i tovalloles
de l’aixovar que ella mateixa s’ha-
via brodat. L’havia comprat l’avi
a una veïna que es deia Miguela
Raluy, les inicials de la qual hi
estaven gravades, segons podeu
observar a la fotografia d’aquí
al costat. Sempre la vaig veure a
casa, però mai li vaig prestar gai-
re atenció, com ens passa amb
els objectes quotidians. Va servir
per guardar tot tipus d’estris i de
roba, sobretot els tapaboques de
pastor del pare. A mesura que
s’anava envellint, i amb més
bona voluntat que encert, la van
pintar i repintar fins a amagar-ne
la decoració.
Fa uns anys, vaig decidir por-
tar-la al Juan Carlos, el fuster
del poble, que és un professional
excel·lent, perquè la restaurés.
Van aparèixer amb tot l’esplen-
dor les dues rosetes hexapètales
o hexafòlies, una decoració an-
cestral que es repeteix arreu del
Pirineu, a la qual els experts –de-
maneu-ho al Jordi Casamajor o al
David Gálvez– confereixen gran
valor i interpretacions variades.
Ben visibles, també, emergeixen
les inicials de l’antiga propietària.
Aleshores me’n vaig adonar: la M
estava invertida! Quin significat
podria tenir? Què havia volgut
transmetre la senyora Miguela?
El seu cognom procedeix
d’una zona on els templers s’hi
van estar molts segles. Era un
missatge ocult dels monjos guer-
rers? O potser d’alguna secta
francmaçònica? Anunciava l’arri-
bada de l’anticrist? Recordava ha-
ver anat algun cop a berenar pa
amb xocolata a casa de la senyora
Miguela i era una velleta menu-
da i prima, de cabells blancs, més
aviat una encantada que no pas
una bruixa. I aleshores vaig es-
criure un relat.
En aquella caixa de núvia tot
el que entrava tort, capgirat, es-
patllat... en sortia guarit, endre-
çat i perfecte. Si estava deprimit
o esmaperdut, només havia de
posar el motiu dins de l’arca i
l’endemà s’havia solucionat. Fa
uns dies, el Juan Carlos, el fuster,
va venir a casa a fer-nos una fei-
na. Li vaig explicar el meu relat i
va somriure. Ell, que és un home
savi i pràctic, tenia la teoria que
el fuster que va fer el moble va
començar la decoració del fron-
tal sobre un cavallet i, en acabar
la M, se’n va anar a dinar. Quan
va tornar,va començar el treball
per l’altre costat del tauler i les
dues inicials van quedar desori-
entades.
Després de la feinada feta,
no era qüestió de canviar-ho i
així es va quedar. Era molt plau-
sible. Però em va dir que no ho
expliqués a ningú, que continu-
és pensant que a casa tenim una
arca màgica que ens pot resoldre
qualsevol problema. Li he fet cas,
perquè em sembla que aquesta és
la funció dels llibres, de la litera-
tura: fer-nos creure, encara que
sigui durant una estona, que el
món en què vivim pot ser dife-
rent, que qualsevol problema es
pot solucionar amb bona volun-
tat, una mica de saviesa i grans
dosis d’imaginació.
Aquests dies, més que mai,
voldria que la caixa de núvia de
la mare fos com la del meu conte.
La lletra invertida
Aquests dies voldria que la caixa de núvia de la mare fos com la del meu conte
La mare va aportar
al dot una caixa que
havia comprat a una
veïna: Miguela Raluy
La funció de la
literatura és fer-nos
creure que el món
pot ser diferent
Tot sovint resulta inevitable que
alguns fragments de converses
alienes violentin el nostre apa-
rell auditiu. I no és que jo sigui
particularment tafaner: ben al
contrari, en ocasions pagaria
per no escoltar segons què, bà-
sicament perquè ens passem el
sant dia parlant per no dir res.
Evitem els silencis (incòmo-
des per a uns, paradisíacs per a
d’altres) quan el que realment
fa mal és trobar-te engabiat a
l’ascensor amb un veí plasta que
fa més por que els ninja antia-
valots del Costa Piolin.
Com que sembla que no hi ha
res a fer, i que mentre sigui gra-
tis no pararem de dir bestieses,
proposo adoptar una llengua, la
dels Barrufets, que ens permeti
fer-ho amb una mica de gràcia.
Mercès a la seva existència, als
infants de la meva generació no
ens va caldre inventar cap codi
secret per comunicar-nos pro-
tegits de les antenes paternals:
es van acabar els nostre intents
de generar una criptografia se-
creta, per exemple, a base d’in-
vertir les síl·labes de les parau-
les. El barrufet, com a eina de
comunicació, no podria ser més
pràctic. Si la meva anàlisi és cor-
recta, “barruf-”és el lexema bà-
sic a partir del qual es deriven
la majoria d’elements, tot i que
per a certes expressions cal re-
córrer a formes compostes com,
posem per cas, “anem a barru-
far-lo”. La versatilitat semànti-
ca d’un segment com aquest no
té límits: en funció del context
podem estar dient que anem a
plantar un pi, a penjar un qua-
dre o a aplicar l’article 155 de la
Constitució espanyola. Peyo va
infantar, potser sense saber-ho,
una de les llengües més pro-
ductives que mai hagin existit,
i de forma molt més simple i
pràctica que les dissenyades per
Tolkien per al seu univers litera-
ri, o que l’esperanto del profes-
sor Zamenhof. Posats a ser eco-
nòmics, el barrufet és l’opció de
futur. En català, si t’expresses
de forma massa vaga o genèri-
ca, “per què duus aquesta cosa a
la motxilla?”, quan es pot fer de
manera més específica, “per què
duus aquesta arma de foc, auto-
màtica i portàtil, que dispara a
ràfegues, a la motxilla?”, li treus
tot el buquet a l’enunciat. En
canvi, en barrufet la tria no ens
resta cap mèrit, perquè l’elecció
sempre gira al voltant d’una
única arrel: “per què barrufes
aquesta barrufa a la barrufa?”
Amb tantes coses com diem
som incapaços d’aportar res
d’interessant, i he hagut de
prendre una determinació: o bé
faig vot de silenci per sempre
més, cosa que de ben segur algú
agrairia, o em pinto el cos de
blau, em calço un barret blanc
farcit de cotó i faig el pallasso
com Déu mana. Mentre em de-
canto per una o altra opció, per
aprofitar el temps aniré a bus-
car la Barrufeta del meu cor, a
veure si li barrufa de gust bar-
rufar plegats a metges una esto-
neta, per no barrufar la pràcti-
ca. Veurem.
Barrufar pels descosits
Evitem els silencis
però el que de veritat
fa mal és el veí
plasta de l’ascensor
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
j. p.
Joan peruga
Historiador i novel·lista
Txema díaz-TorrenT
Lingüista i professor

OPINIÓ 7DivenDres, 27 D’octubre Del 2017
Des de Joventut Socialdemòcra-
ta hem arribat a la conclusió que
els darrers anys de govern demò-
crata les polítiques socials brillen
per la seva absència o bé per la
seva poca dedicació (si volem ser
una mica més generosos). No és
normal, ja que parlem de les ac-
tuacions que crec que són les que
donen molt de sentit a la políti-
ca, com són les destinades a (po-
sar fi a) les injustícies i a destruir
l’actual escletxa social que cada
vegada és més i més gran. I entre
les polítiques socials, decisives
perquè avanci una societat i sigui
més justa, les polítiques de gène-
re; són essencialíssimes.
La funció principal de les po-
lítiques de gènere no és una altra
que evitar les injustícies causa-
des per una societat que et jutja
pel sexe. Queda molt bé i molt
políticament correcte dir que sí,
que avui en dia vivim en una so-
cietat desenvolupada, que aques-
tes coses no existeixen i que és
qüestió del passat. Però no fa
falta mirar gaire lluny per veure
que no hi ha res més lluny de la
realitat.
Fem un petit treball de refle-
xió i pensem en totes les notícies
dels darrers mesos relacionades
amb els problemes de gènere.
Quantes dones són encara mal-
tractades per les seves parelles?
O encara pitjor, quantes són as-
sassinades. No fa ni un any que
el Govern anunciava que entre
gener i octubre del 2016 es van
atendre 56 casos nous de violèn-
cia de gènere. I el que encara és
més preocupant, que la gent jove
no només no ha canviat sinó
que és una franja molt impor-
tant (19% són dones d’entre 16
i 27 anys). Això també es podria
relacionar a una de les darreres
enquestes que es van fer a les
escoles, on encara hi ha molts
joves que entenen o justifiquen
que un home pegui una dona.
Injustificable! I què fem davant
d’aquesta situació? Doncs inver-
tir en polítiques socials! Aquests
joves seran els homes del futur i,
si no hi treballem ja, no hi haurà
evolució i continuarem sentint
i llegint aquestes notícies. Aquí
l’objectiu ha de ser clar: zero
víctimes. No n’hi pot haver cap
més. Ningú està dient que sigui
fàcil, ni molt menys, però soluci-
onar un problema tan greu com
aquest hauria de ser l’objectiu.
I socialment? Les dones con-
tinuen cobrant menys per una
mateixa feina que un home, se-
gueixen sent la imatge de grans
empreses internacionals com
si fossin objectes per vendre els
seus productes, es mantenen
injustícies en el món de l’esport
femení en comparació amb el
masculí, etc. Per desgràcia, això
no passa només en el nostre país
sinó en tots. Els governs no es
veuen capaços de trobar una so-
lució i és un problema que no se
n’anirà sol... hem de treballar-hi
tots junts.
Però ara m’agradaria parlar
sobre un tema que a la gran ma-
joria de països del nostre voltant
ja fa anys que s’ha solucionat i
aquí encara és tabú per molta
gent i moltes institucions: la des-
penalització de l’avortament. A
França es va fer el 1972, a Portu-
gal el 2007 i a Espanya, el 1985.
I a Andorra? El Govern taronja
no proposa ni la interrupció vo-
luntària de l’embaràs en els tres
supòsits bàsics (risc de salut per
a la mare, malformació del fetus
i en cas de violació). La darrera
vegada que es va intentar va ser
sota iniciativa del PS el 2013 i va
ser refusat per la majoria demò-
crata. I no em val l’excusa habi-
tual de la complexitat d’aprovar
lleis així amb el nostre marc
constitucional. Es valora més la
veu d’una sola persona que la de
tot un poble? Afortunadament,
associacions com Stop Violènci-
es no es cansen de lluitar i aca-
ben de llençar una nova recollida
de firmes per fer veure a la ma-
joria actual del Consell que la so-
cietat que teòricament represen-
ten està d’acord a despenalitzar
l’avortament en els tres supòsits
bàsics.
Així doncs, encara ens queda
molta feina per fer en aquest
país en polítiques de gènere i
tinc la sensació que fins que la
majoria del Consell no canviï
dràsticament de color això serà
molt difícil, per no dir impossi-
ble. Hauria de ser obligació de
tot ciutadà andorrà demostrar
que nosaltres anem per davant
d’aquesta majoria que no en vol
saber res i demostrar que no és
Andorra qui no vol el canvi sinó
una majoria que no representa
la idea de la societat. És per això
que vull agrair la feina que fan les
associacions de dones del nostre
país i encoratjar-los a seguir llui-
tant tot dient que no estan soles
i que moltes altres entitats com
la Joventut Socialdemòcrata es-
tem amb elles i que no les dei-
xarem penjades. Poden comptar
amb nosaltres per tirar endavant
i fer una societat més justa i igua-
litària. Sense gent com vosaltres
seria impossible. Així que enda-
vant i continuem junts fent feina
per una millor Andorra!
Bon Dia tingueu!
No. Çorprès no és cap falta de
l’editor. És una paraula inventada
que es mou entre el sorprès i el
corprès. Així és com estic.
Estic çorprès amb les xifres
d’aquest any del Cirque du Soleil.
Els Srs. Camp i Budzaku s’han
esmerçat tant a fer números que
gairebé els han sortit igual que
l’any passat, però amb l’incre-
ment de l’IPC percentual anyal.
Però el que més em çorprèn és
que, a part de les boniques dia-
positives, mai no han ensenyat
les factures dels veritables costos
del Cirque. Srs. Camp i Budzaku:
quant costa la creació, represen-
tació, hostalatge i manteniment
de la companyia? 2,5 milions
d’euros? I el muntatge, lloguer
i desmuntatge de l’envelat i es-
cenari? I la publicitat? I el que el
Comú deixa d’ingressar pel pàr-
quing? I el marxandatge? I quant
ingressa, o no, pel càtering de
l’interior? I les entrades de seient
de pagament regalades? I els ar-
ranjamentsdevestuari? Mirin,el
dia que ens ensenyin els números
deveritatatotselsquepaguemel
Cirque potser ens mereixeran un
mínim de respecte. De moment
només els respecten i els adoren
els que en treuen un benefici di-
recte. La fantasia dels milions de
retorn la deixarem per un proper
conte de fades.
La CASS ens ha çorprès amb
una llista de morosos, publicada
al BOPA de l’11 d’octubre, que
diu que no han pogut localitzar.
Deutes pendents, segons l’edic-
te, entre el 2012 i el 2017. Com
és possible que des del 2012 no
s’hagi pres la decisió d’intentar
cobrar a gent que deu 10.000,
15.000 i 18.000 euros? Qui au-
toritza aquest deute? Per quin
motiu? I en aquesta llista només
hi ha particulars i petits empresa-
ris (autònoms), pel que he pogut
deduir. I les grans corporacions i
grans empresaris estan nets de
pols i palla? Per què a ells no se’ls
reclama res per la Batllia? O espe-
rarem que prescrigui el delicte? I
després teniu la barra de dir-nos
que no hi haurà diners per pa-
gar-nos la jubilació i que ens heu
d’apujar les cotitzacions per la
vostra mala gestió i la vostra pas-
sivitat i tantsemenfotisme? Sra.
Joaquima Sol, directora general
de la CASS: ja està bé de prendre
el pèl als assalariats i de dirigir la
CASS com si fos la seva Borda.
Recordi que el sou el cobra gràci-
es a nosaltres, els assalariats, i el
cobra per fer una feina ben feta.
Cosa que fins ara dubtaria molt
que fos així.
Segueixo çorprès per la gran
estupidesa d’un Govern que fa
venir temporers i després no té
on allotjar-los perquè els grans
propietarisdelpaíshandescobert
que llogar pisos per setmanes a
turistes és molt més rendible que
fer-ho per mesos a famílies. So-
lució: campi qui pugui, fill de p...
l’últim, i d’on no n’hi ha no en pot
rajar. Tornarem a la situació de 5
o 6 persones en un pis i a rebre
mà d’obra que no vol ningú. Fal-
ten treballadors (amb ganes de
treballar), falten pisos i lloguers
raonables. I quina és la resposta
del Govern? Psssttt. Silenci. Fer
l’andorrà. Ja s’ho faran. El temps
ho arregla tot.
Això sí, la gran preocupació
ara mateix és: 1. Negociació amb
Europa: en sentim a parlar cada
dia però no tenim ni idea de què
es cou a excepció que el negoci del
tabac diu que durarà 20 anys. La
resta, ahhh? 2. Codi de relacions
laborals: a veure què podem re-
tallar que ens surti més “barata”
la mà d’obra i així poder collar-los
més. Suposo que una altra còpia
dels reglaments espanyols. Anem
camí de ser una Comunidad
Autónoma més, com a mínim en
criteris. 3. I molt important: qui
succeirà Toni Martí al capdavant
de DA? Tothom diu que no vol
però se’n moren de ganes, només
els cal veure la cara a la foto. Tots
Çorpresos.
I la rematada final per Sant
Julià i la pista de piragüisme.
Tothom els diu que no però ells
tossuts. Una altra despesa inútil
apagarentretots.Ésquenohiha
ningú amb dos dits de seny que
pugui aturar la sagnia desbocada
i egòlatra d’alguns cònsols? Exi-
geixo responsabilitat penal per la
malversació de fons públics!
Au, bon dia tingueu i no us
çorpreneu massa.
Polítiques de gènere: una reflexió Çorprès
L’avortament es va
despenalitzar el 1972
a França i el 1985 a
Espanya; i a Andorra?
Entre gener i octubre
del 2016 es van
atendre 56 casos de
violència de gènere
TRIBUNA TRIBUNA
xavier fernández
Actor, director i productor teatral
Pere baró
Coordinador de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra
Els propietaris han
descobert que llogar
pisos per setmanes
és molt més rendible
En aquest àmbit l’objectiu de qualsevol govern hauria de ser clar: zero víctimes Exigeixo responsabilitats per malversació de fons públics
bondiA

Andorra
L’Hospital vol reestructurar el
servei de ginecologia amb una
millora en el sistema de guàrdi-
es. Una de les solucions que hi
ha sobre la taula és establir un
sistema de guàrdies d’urgènci-
es, a través del qual una dona
que es posi de part a les dotze
de la nit serà atesa per la gine-
còloga o ginecòleg que estigui
de guàrdia en aquell moment
seguint un protocol marcat, i no
serà necessari que sigui el gine-
còleg de referència que l’ha por-
tat durant tot l’embaràs, com
està fent-se fins ara. Això, però,
encara no s’ha discutit amb els
professionals, però és una de
les possibilitats que va apun-
tar el director del SAAS, Josep
Maria Piqué, que “està sobre la
taula i que s’ha de discutir amb
el personal implicat”. La finali-
tat és homogeneïtzar totes les
pràctiques que es realitzen en el
servei de ginecologia, segons va
destacar Piqué.
El canvi en el sistema de
guàrdies serà una de les accions
d’aquesta reestructuració del
servei de ginecologia però n’hi
haurà més. Amb l’estudi que el
ministeri va encarregar, fruit
d’una pregunta parlamentària,
de l’alt índex de cesàries que té
el Principat, (34 de cada 100
parts són cesàries, el triple del
que recomana l’OMS), ara es
vol “protocol·litzar al màxim”
les indicacions i monitorar-les,
segons va explicar el director
general del SAAS. Aquesta ac-
ció de marcar un protocol fix
i monitorar tot el que es fa es
vol fer i ja s’està fent en altres
situacions clíniques prevalents.
Segons Piqué fins ara la decisió
de portar endavant una cesària
era exclusiva del ginecòleg. Ara
també ho serà però haurà de
seguir un protocol que estarà
basat en una guia clínica que
es basarà en estàndards inter-
nacionals. I tot allò que es faci
estarà monitorat, controlat i
registrat.
“L’objectiu és garantir que in-
dependentment de qui et tracti,
tu com a pacient tinguis el ma-
teix nivell de qualitat”, va expli-
car Piqué.
Segons el director del SAAS
aquest control dels parts no es
feia “perquè ningú demanava al
metge per compte propi el que
feia aquí, a la sala d’operacions”.
El SAAS no ho feia, i segons
Piqué la CASS tampoc “perquè
no té els instruments per moni-
torar els actes”, va dir. Ara des
de la direcció del SAAS han vist
que l’Hospital sí que pot tenir
aquests mitjans de control que
també ajudaran a tenir un re-
gistre de dades.
Segons Piqué, com que un
part és un acte hospitalari “ara
sabrem el nombre de cesàries
que fa cada ginecòleg”, va con-
cretar. Segons el director gene-
ral del SAAS tot aquest control
es fa perquè el percentatge de
cesàries “sigui el que toqui”. Tot
i això no va entrar a valorar si és
o no alt l’índex marcat, perquè
tot i que triplica el recomanat
per l’OMS també cal remarcar
que només està a sis punts del
que està establert al sistema
privat d’Espanya.
Andorra, amb una taxa de ce-
sàries del 34%, supera amb es-
creix el 21% de França i el 25%
d’Espanya, si parlem de siste-
mes públics. Si es compara amb
els sistemes privats del país del
sud, la diferència s’escurça per-
què als hospitals privats d’Espa-
nya la taxa és del 40%, sis punts
per sobre de la del Principat.
L’estudi, elaborat pel Servei
Andorrà d’Atenció Sanitària
(SAAS) amb la col·laboració de
l’Institut Clínic d’Obstetrícia i
Ginecologia de l’Hospital Clí-
nic de Barcelona, també fa una
comparació amb altres països i
destaca que la taxa andorrana
és similar a la d’Alemanya i que
és inferior a la d’altres països
del sud d’Europa, com Itàlia.
EL SERVEI quEda En quadRE
Ara per ara, des del SAAS tenen
altres qüestions més urgents
que tractar al departament de
ginecologia perquè s’han donat
baixes de professionals inespe-
rades.
Piqué va explicar que actual-
ment s’han donat unes baixes
per malaltia entre els professi-
onals del servei de ginecologia
que ha quedat “en quadre” en
aquest departament del SAAS
i actualment estem intentant
“tapar les vies d’aigua”, per do-
nar solució a aquesta situació
de reducció de personal.
Des del passat 15 de setem-
bre que el SAAS va publicar la
recerca d’un o una professional
metge especialista en ginecolo-
gia i obstetrícia, per fer també
guàrdies de localització. Segons
l’oferta laboral diu seria per co-
brir la realització de guàrdies de
localització de 48 hores els caps
de setmana (de les 20.00 h del
divendres a les 20.00 hores del
diumenge).
Els parts es monitoraran perquè la
xifra de cesàries sigui “la que toqui”
La intenció és protocol·litzar aquests actes mèdics, com ja s’està fent en altres situacions clíniques prevalents
SAAS
Pepa Gallego
AndorrA lA VellA
L’Hospital Nostra Senyora de Meritxell vol reestructurar el servei de ginecologia.
JonATHAn GIl
Josep Maria Piqué
Per les baixes ara
ens hem quedat en
quadre a ginecologia
Fins ara ningú
demanava al metge
per compte propi el
que feia aquí

ANDORRA 9DivenDres, 27 D’octubre Del 2017
Els visitants van incrementar-se
un 5,7% durant el mes passat
Durant el passat mes de se-
tembre van entrar al Principat
un total de 661.733 visitants,
dels quals 439.565 eren excur-
sionistes (66,4%) mentre que
222.168 eren turistes (33,6%).
Respecte del mes de setembre
del 2016, el nombre de visitants
va augmentat un 5,7%, segons
va informar el departament
d’Estadística. De les dades tam-
bé es desprèn que el nombre
de turistes va créixer un 17,8%
com també ho van fer els excur-
sionistes, que van augmentar,
però, tan sols un 0,5%.
Per país de residència, pre-
senten una variació positiva
d’un 8,2% els visitants espa-
nyols, d’un 4% els visitants
francesos i d’un 2,3% els visi-
tants d’altres procedències. Pel
que fa a les dades acumulades,
es pot observar que els visitants
des d’inici del 2017 han aug-
mentat un 3,7% mentre que els
dels darrers dotze mesos han
crescut un 4,7%.
Quant als turistes, des d’ini-
cis del 2017 han augmentat un
7,8% i en els darrers dotze me-
sos ho han fet en un 9,7%. En
relació als excursionistes, des
de principis d’any han augmen-
tat un 1,4% i en els darrers dot-
ze mesos es veuen incremen-
tats en un 2,1%.
De les dades publicades ahir
pel departament d’Estadística
també se n’extreu que durant el
mes de setembre d’aquest any,
el motiu principal dels visitants
per desplaçar-se a Andorra són
les compres (47%). En el cas
dels turistes, assenyalen que
el principal motiu per venir al
Principat és la natura (30%)
mentre que els excursionistes
exposen com a motivació més
destacada les compres (65%).
En relació al perfil, un 43%
dels visitants viatgen en parella
mentre que un 37% en família.
Per darrere queden els que visi-
ten el Principat amb els amics
(un 14%). Aquestes dades no
inclouen els visitants que en-
tren amb amb autobús.
Quant a la pernoctació mit-
jana dels turistes, els espanyols
es queden 2,5 dies (el que su-
posa una variació respecte del
mateix mes de l’any passat del
8,7%) mentre que els france-
sos pernocten 2,3 (-11,5%).
Del total de turistes, un 79%
s’allotja en un hotel, aparthotel
o apartament i un 38% ho fa en
allotjaments de quatre estrelles
mentre que un 25% pernocta en
establiments de tres estrelles.
Un 7% s’allotja en habitatges
d’amics, familiars o un immo-
ble propi i el 14% en d’altres in-
drets (com poden ser càmpings
o acampada lliure).
Turisme
Un grup de turistes davant de la Casa de la Vall.
jonaThan gil
Redacció
andorra la vella
La reunió de poble sobre l’en-
trada de capital privat a l’esta-
ció d’Ordino-Arcalís celebrada
dimecres va deixar un bon gust
de boca a la corporació, tal com
va indicar ahir el cònsol major,
Josep Àngel Mortés. El manda-
tari ordinenc va celebrar que, en
general, el retorn de tota la in-
formació que van presentar hagi
estat positiu. A més, la majoria
també té el suport de l’oposició,
que es va mostrar favorable a
l’entrada d’inversors externs per
impulsar l’estació tot recordant
que “era la solució que nosaltres
proposàvem”. Ara estan a l’es-
pera que la majoria els faciliti
el plec de bases del concurs, per
poder-lo analitzar més detalla-
dament. Qui també s’ha mostrat
interessada a conèixer els detalls
del plec de bases és la societat
Mountain Peak Developments,
amb qui Liberals d’Andorra ha-
via negociat fa un any per tal de
portar inversors externs a l’es-
tació. Es tracta d’una empresa
radicada a Andorra que s’havia
ofert a captar privats per a Ar-
calís.
La consellera de l’oposició
Sandra Tudó va reconèixer que
Joan Viladomat, màxim accio-
nista de Saetde, és qui més inte-
rès ha mostrat a entrar al camp
de neu, però en funció del plec
de bases “ja veurem si està dins
els interessos” de Mountain
Peak Developments. Si fos així,
“suposo que ho aprofitaran”, va
afegir. En aquest sentit, Mortés
es va mostrar totalment favora-
ble al fet que s’hi presenti més
d’un candidat: “com més n’hi
hagi, millor”.
El cònsol va assegurar que no
s’ha reunit amb Viladomat els
darrers dies (tampoc va assis-
tir a la reunió) i va explicar que
mai ha parlat amb ell sobre si es
mantindrà la plantilla del camp
de neu en cas que guanyi el con-
curs. Aquest va ser un dels prin-
cipals neguits exposats durant la
reunió de poble. “Crec que s’obre
un ventall d’oportunitats per
als treballadors molt més ampli
que el que tenim fins ara”, va dir
Mortés, motiu pel qual “crec que
poden estar molt tranquils”.
Aquestes valoracions es van
fer en el marc del consell de
Comú celebrat ahir. Durant la
sessió també es va aprovar la
ratificació del conveni de cessió
anticipada d’uns terrenys per
tal que, a l’estiu del 2018, Or-
dino compti amb un nou tram
de camí ral entre Ansalonga i la
Cortinada. Aquest camí forma
part d’un projecte del Govern
per recuperar-los. La cònsol me-
nor, Gemma Riba, ha informat
que ja estan en negociacions per
poder tenir camí ral també entre
Sornàs i Ansalonga.
Mountain Peak Developments té
interès pel concurs públic d’Arcalís
Mortés creu que la plantilla de l’estació pot estar tranquil·la tot i que no n’ha parlat amb Saetde
Comú d’ordino
Un moment del consell de comú celebrat ahir.
agènCies
Agències
ordino
Mobilitat
El nombre de vehicles que
ha entrat al país durant el
mes de setembre ha estat de
361.249, fet que suposa una
variació percentual positiva
respecte al mes de setembre
de l’any anterior del 6,3%.
Així ho va informar ahir el
departament d’Estadística.
Pel que fa a la frontera his-
panoandorrana, les entra-
des de vehicles han crescut
un 5,2% i per la frontera
francoandorrana un 8,6%.
Per altra banda, Estadísti-
ca també va informar que
el nombre de vehicles que
han entrat durant els dar-
rers dotze mesos ha estat
de 4.356.420. Aquesta xifra
representa un increment del
3,9% respecte al mateix pe-
ríode anterior, en què van
entrar 4.192.899 vehicles.
Així mateix, i en relació amb
el període comprès entre
el mes de gener i el mes de
setembre d’aquest any res-
pecte del mateix període del
2016, s’ha produït un incre-
ment del 2,8% en el nombre
de vehicles. Si ho observem
per fronteres, l’increment
ha estat de l’1,9% en els pro-
vinents d’Espanya i del 4,6%
en els vehicles provinents
de França.
L’entrada de
vehicles creix
un 6,3% al
setembre
Redacció
andorra la vella

ANDORRA10 DivenDres, 27 D’octubre Del 2017
Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
Andbus andorrabybus@andorrabybus
Internet
El trànsit per internet en
GB durant el mes de setem-
bre se situa en 2,35 milions
de GB, xifra que suposa una
variació percentual positi-
va del 43% respecte del mes
de setembre de l’any passat,
segons va informar ahir el
departament d’Estadística.
Per altra banda, en relació
amb els abonaments, es van
recomptar 46.582 abonats
als serveis de telefonia fixa,
78.123 als serveis de telefo-
nia mòbil i 33.023 a internet
de banda ampla. Aquestes
dades suposen una variació
del -1,0% respecte al setem-
bre del 2016 en telefonia
fixa i del +6,9% en telefo-
nia mòbil. Quant a abonats
a internet de banda ampla,
es registra una variació per-
centual positiva del 5,8%.
Quant al trànsit telefònic en
minuts sense internet, va ser
de 15,54 milions (-3,7% res-
pecte al setembre del 2016).
Pel que fa al trànsit nacio-
nal va ser de 10,60 milions
de minuts (68,2% del total i
amb una variació percentual
del -0,3%) i el trànsit inter-
nacional de 4,94 milions de
minuts (31,8% del total i
amb una variació percentual
negativa del -10,4%).
El consum de
dades creix
un 43% al
setembre
Redacció
andorra la vella
Canvis en els contractes dels
monitors d’esquí per aquesta
temporada d’hivern. Almenys
així ho assenyalen les condici-
ons que Saetde ha fet arribar
als professionals a les quals ha
tingut accés el BONDIA. I sem-
bla ser que la resta d’estacions
adoptarien una solució simi-
lar, introduint-hi, però, certes
peculiaritats en cada cas. La
principal novetat que recolli-
ran aquests contractes és que a
partir d’ara els instructors pas-
saran a cobrar un sou fix mínim
al qual s’hi afegirà una prima.
Això representa un canvi radical
respecte de les condicions que
fins l’any passat tenien aquests
empleats ja que cobraven per
hora treballada. Així succeïa,
per exemple, que si no hi havia
neu no percebien cap ingrés. I
que en èpoques de poca feina
els sous fossin molt baixos.
Aquest hivern, en el cas de
Saetde, però, els monitors d’es-
quí rebran un salari mensual
per 40 hores setmanals, que
serà de 1.400 euros bruts per
a les titulacions més altes i de
1.229 per a la resta. A banda,
hi haurà un salari variable que
consistirà en una prima comer-
cial que es pagarà a un preu de-
terminat a partir de la 73a hora
i a un altre preu a partir de la
75a hora i tot això en funció de
la titulació. També s’estableixen
com es cobraran les hores re-
querides (per les quals un client
demana específicament per un
monitor concret). Aquesta pri-
ma es concedirà a partir de la
cinquena hora mensual per als
nous monitors i en el cas dels
repetidors no s’aplicarà fins a
la desena (cal constatar que són
els instructors que ja han treba-
llat en altres ocasions a Andorra
els qui tenen un volum més ele-
vat d’aquest tipus d’hores).
Preguntat per aquests can-
vis, el president de l’Associació
Andorrana de Monitors d’Esquí
(AAME), Carles Iriarte, va des-
tacar que posen en evidència
que el que ha denunciat en els
darrers temps l’entitat era cert
i això ha provocat que les esta-
cions hagin hagut de canviar els
contractes perquè han vist que
no eren legals. “Això és la mos-
tra que els contractes que s’han
estat fent durant anys no com-
plien la llei”, va remarcar. Des
de l’associació, a més, es va in-
dicar que tenir un sou mínim fix
ofereix seguretat, perquè passi
el que passi es podran tenir uns
ingressos a diferència de les
temporades anteriors en què en
les èpoques de menys feina es
donaven casos de monitors que
no cobraven el mínim per estar
coberts per la CASS. També ce-
lebren que els canvis garantiran
que l’estació subministri els
equips de protecció individual
(com són el casc, el vestuari o la
crema solar, per exemple).
Tot i això van deixar clar que
caldrà analitzar la lletra petita
un cop tinguin els contractes i
conèixer com es distribuiran els
horaris. A banda, remarquen
que “si és per cobrar el mateix
que l’any passat no hi estarem
d’acord” i van recordar que ja
havien plantejat un increment
de dos euros l’hora per “viure
de la professió i viure’n digna-
ment”. “Estem a l’expectativa”,
va dir Iriarte. Des de l’AAME es
va remarcar que la proposta que
l’entitat plantejava era “més in-
teressant” que l’adoptada final-
ment per les estacions.
Els monitors passaran a cobrar un
sou fix mínim aquesta temporada
Així es vol adequar a la llei els contractes que tenen aquests professionals de l’esquí
neu
M.S.C.
andorra la vella
Esquiadors a les pistes d’esquí del Principat.
jonathan gIl

Va ser en plena festa major
d’Encamp, el 14 d’agost del
2014 i a dos quarts de set del
matí quan dos grups de gent
van provocar una baralla a la
via pública. En aquell moment
van ser detinguts dos residents,
un de nacionalitat portuguesa i
un altre, colombiana. Ahir es va
jutjar els actes provocats pel se·
gon, que des de l’inici del judici
va reconèixer el delicte de lesi·
ons doloses que van requerir in·
tervenció mèdica posterior.
A l’altra banda, dos perjudi·
cats. Només un d’ell va parti·
cipar en la vista pública, en la
qual va explicar que pels cops
de puny i puntades de peu a la
cara va ser recollit de terra pels
agents de policia i operat d’ur·
gència a l’Hospital per tenir
una fractura al nas. Es tracta
d’un jugador del VPC que a més
del perjudici dels danys físics
també va demanar perjudicis
per lleure en perdre’s part dels
partits del rugbi de la selecció
andorrana, a més de 5.000 eu·
ros per la part estètica, ja que
té una cicatriu al nas que li ha
quedat marcada. En total la
suma de la reclamació civil as·
cendeix a més d’onze mil euros.
L’altre perjudicat la quantifica
en 4.500 euros.
Per la seva banda, la Fiscalia
demana 20 mesos de presó con·
dicional, dels quals tres mesos
ferms que ja ha complert, ja que
va estar un any d’arrest domici·
liari que computa com tres me·
sos de presó ferma.
La seva defensa va intentar
repetidament rebaixar la part
de responsabilitat civil ja que
el delicte estava reconegut pel
processat i també va reclamar
la rebaixa de la pena sol·licitada
pel ministeri fiscal, al·legant
que s’imposés una pena de 15
mesos de presó condicional,
dels quals tres ferms, que ja ha
complert, i també el pagament
de la responsabilitat civil dels
dos perjudicats però amb im·
ports rebaixats.
Una baralla que li pot costar
15.000 euros i presó condicional
P.G.
andorra la vella
La fiscalia demana tres anys de
presó ferma i 5.400 euros de
multa, a més de l’expulsió defi·
nitiva del país, per un resident
de 35 anys que el 20 de juny
passat va ser detingut a la fron·
tera del riu Runer en localitzar
en el seu vehicle 42 grams de
cocaïna destinada a la venda.
Els fets van ser reconeguts pel
processat des del mateix mo·
ment de la detenció. Tot i això,
la defensa reconeix el delicte
major de transport, introducció
de cocaïna per a la seva venda i
del delicte menor de consum de
cocaïna i la contravenció penal
del consum de marihuana, però
reclama una reducció de la pena
perquè es vol que es tingui en
compte l’atenuant que el pro·
cessat ha col·laborat des del pri·
mer moment amb la policia i al·
tres circumstàncies personals.
En concret el que demana la
defensa són dos anys de presó
condicional, amb la part ferma
els mesos que ja ha complert
des del juny, i que la multa no
sigui superior a 1.250 euros.
Aqueta part s’oposa frontal·
ment a l’expulsió definitiva, sol·
licitada per la fiscal, perquè l’ar·
relament del resident, diu, va
quedar acreditat ja que té tota
la família aquí i té una feina que
l’espera quan surti de la presó.
Els fets van ocórrer el passat
20 de juny quan el processat
pujava de la Seu d’Urgell cap a
Andorra. A la frontera del riu
Runer va ser controlat per la
policia que, amb l’ajuda d’un
gos ensinistrat en la detecció
de productes estupefaents, va
localitzar a la part de darrere
de la ràdio una pedra de coca·
ïna. Tal com va explicar el ma·
teix processat, un tal “Joan”
de la Seu l’hi va fiar, però ell li
havia de pagar 1.600 euros pels
40 grams. L’objectiu era que en
lloc de vendre·ho a 40 euros el
gram ho fes a 60 euros per gua·
nyar 2.400 euros, la qual cosa
li aportaria un benefici de 800
euros. Això, però, seria destinat
a pagar l’entrada d’un pis per
poder estar amb el seu fill i te·
nir el seu espai, ja que ara vivia
amb els pares. Prèviament diu
que va demanar diners al banc i
per internet i fins i tot a la seva
mare, però com que ningú li’n
va donar va optar per aquesta
acció delictiva.
El processat es va mostrar
penedit durant la declaració i la
defensa va al·legar que es trac·
tava d’un fet aïllat ja que al seu
domicili, a part de 20 grams de
marihuana, no hi van trobar cap
estri que demostrés que es de·
dicava habitualment a la venda
de droga. Al judici celebrat ahir
només van declarar els policies
que el van detenir i que van ma·
nifestar que va ser col·laboratiu,
i la mare del processat.
Fiscalia demana tres anys de presó
per introduir 42 grams de cocaïna
El processat manifesta el seu penediment i diu que volia vendre-la per l’entrada d’un pis
Tribunal de Corts
P.G.
andorra la vella
L’home va ser detingut el passat 20 de juny a la frontera del riu Runer quan pujava de la Seu d’Urgell amb la droga.
jonaThan gil
volia vendre a 60
euros el gram de
cocaïna per obtenir
800 euros de benefici

El centre penitenciari de la
Comella va organitzar ahir al
matí una xerrada per descobrir
el món dels bolets en el marc
de les activitats adreçades als
reclusos que organitza regu-
larment el centre en la seva
política de formació i entrete-
niment dels interns, tal com
van informar en un comunicat
des de l’executiu.
El biòleg i especialista en
micologia del Centre d’Estu-
dis de la Neu i la Muntanya
d’Andorra (Cenma), Manel
Niell, va ser la persona encar-
regada d’impartir la xerrada,
que va tenir com a objectiu
donar a conèixer la diversitat
dels bolets existent explicant
la importància que tenen els
fongs en l’ecosistema.
La conferència es va centrar
en l’aprenentatge general de
la micologia, les diferències
entre els fongs i els bolets, els
principals hàbits de vida i al-
guns cicles biològics, així com
les espècies més comunes o in-
teressants que es poden trobar
en el territori d’Andorra.
En total, fins a 25 interns
del centre penitenciari van as-
sistir a la xerrada.
Xerrada sobre micologia
adreçada als interns
Centre penitenciari
Redacció
andorra la vella
El Tribunal de Corts ha con-
demnat un resident de naci-
onalitat portuguesa i de 45
anys, jutjat en rebel·lia proces-
sal, a quinze mesos de presó
condicional per manipular el
quilometratge d’un vehicle que
volia vendre, o el que és el ma-
teix, per ser autor del delicte
menor d’alteració d’enregistra-
ment tècnic. Això sí, l’absol del
delicte major d’estafa qualifica-
da amb un perjudici major de
6.000 euros que li imposava la
fiscalia, perquè considera que
el perjudicat, que va ser un ter-
cer comprador, no era víctima
directa del processat, ja que l’hi
va comprar a una altra persona.
Tot i això li imposa la responsa-
bilitat civil de 15.000 euros per
reparar el perjudici financer
sofert, ja que el perjudicat va
pagar 18.000 euros per un ve-
hicle del qual el valor del preu
del mercat era de 3.000 euros.
Anem per parts perquè es
tracta del relat de la compra i
venda reiterada d’un vehicle
que va ser “trucat” des d’un
inici. Va ser al 2007 quan el
processat, com a gerent d’una
empresa, es va traslladar a
Alemanya a comprar el vehi-
cle d’ocasió BMW 530D, que
presentava un quilometratge
de 142.376. El va adquirir per
20.250 euros i el va posar a
nom del seu client, al qual va
cobrar 30.500 euros lliurant-li
el BMW amb el quilometratge
manipulat fins a 53.594 quilò-
metres, (abaixant el compta-
dor aproximadament 90.000
quilòmetres)
Tres anys després, al març
del 2010 el client va vendre el
vehicle per 15.500 euros amb
un quilometratge indicat de
95.000 a una empresa la qual
l’endemà el va vendre al darrer
client, perjudicat en la causa, a
18.000 euros.
Va ser al juny d’aquell any
quan a conseqüència d’una re-
visió mecànica aquest darrer
client, propietari ara del BMW,
va ser informat que el vehicle
tindria mes de 200.000 quilò-
metres, perquè en substituir el
filtre de partícules del catalit-
zador es va detectar electròni-
cament aquest quilometratge, i
que per tant el valor del mercat
del vehicle era de 3.000 euros.
Per tot, la fiscalia va dema-
nar per al processat, el gerent
primer que va adquirir el vehi-
cle i que va manipular el qui-
lometratge tres anys de presó
condicional tant pel delicte
major d’estafa qualificada com
pel menor d’alteració d’enre-
gistrament tècnic, i els 15.000
euros de multa.
El Tribunal, però, ha resolt
que “en el cas d’un engany uti-
litzat pel venedor en el marc
de la venda d’un vehicle, úni-
cament pot ser víctima d’una
estafa el seu comprador però
no el comprador posterior, a
defecte de relació directa entre
els interessats”. És a dir, l’es-
tafa es va efectuar al primer
client que el va comprar, però
aquest no ha estat qui ho ha
denunciat.
Condemnat el venedor d’un BMV
per manipular el quilometratge
L’absol del delicte d’estafa perquè el denunciant va ser un tercer comprador
Sentència
El vehicle importat des d’Alemanya va patir una manipulació en el quilometratge.
jonathan gil
Un moment de la xerrada que va impartir Manel Niell ahir al matí.
Sfga
P.G.
andorra la vella
el processat va
abaixar el comptador
quilomètric uns
90.000 quilòmetres
el perjudicat va
comprar el cotxe per
18.000 euros, quan
el valor era de 3.000

El comitè local de Socialdemo-
cràcia i Progrés (SDP) d’Andor-
ra la Vella considera que l’equip
de govern comunal de la capi-
tal es val de la qüestió de les
miccions canines com a excu-
sa per “tapar la mala gestió” al
capdavant de la corporació.
I és que després de tenir
coneixement que el Comú
d’Andorra la Vella s’havia
gastat més de 3.000 euros en
comprar uns recipients de dis-
seny de plàstic per a cada un
dels 3.200 gossos censats a la
parròquia, la formació mos-
tra, a través d’un comunicat
fet públic ahir, la seva oposi-
ció a aquesta iniciativa i, més
encara, afirmen “en saber que
el repartiment de les ampolle-
tes de disseny es farà dins un
estand de la Fira d’Andorra la
Vella, el cost del qual supera
els 75.000 euros”.
Així mateix, SDP, que re-
corda l’avís del Comú que san-
cionarà el propietari que “no
ruixi amb aigua les miccions
del seu gos”, es fa ressò dels
6.000 euros “gastats” en les
cinc columnes E-can, on es vol
que els gossos facin les seves
miccions en sentir-se atrets
per l’olor i rebre una llamina-
dura, i lamenta que la corpora-
ció afirmi que si funciona se’n
gastaran 6.000 amb altres “tò-
tems” ja que això indica que
“ni n’estan del tot segurs”.
Davant de qüestions com
aquesta, SDP considera que “la
majoria comunal de DA conti-
nua malbaratant els recursos
públics”, i critica la compra
de les ampolletes de disseny
tot indicant que ells haurien
apostat per “la reutilització de
qualsevol recipient de plàstic,
com els de detergents que es
fan servir a les llars”.
Així mateix, continua el co-
municat, recorden que les mà-
quines “per fer pixar els anima-
lons” necessitaran un servei de
manteniment així com el sub-
ministrament constant de lla-
minadures pels gossos, fet que
els porta a pensar que “compor-
tarà, una vegada més, un altre
contracte amb una empresa
externa”. En aquest sentit, la
formació, que es demana si la
futura empresa serà de l’òrbita
d’algú de la majoria, assegura
que “no hi ha res millor que els
arbres envoltats d’un espai de
terra nua per facilitar a les mas-
cotes la necessitat natural de
fer pipí a la via pública”.
Per tot plegat, SDP, que la-
menta que una vegada més
des de la majoria comunal es
consideri que “la culpa sempre
és dels ciutadans” com ja va
passar amb les escombraries,
s’acusa la corporació de funci-
onar “de forma descoordinada,
atenent les ocurrències de cada
departament”.
SDP acusa el Comú d’usar
les miccions canines per
“tapar la mala gestió”
Andorra la Vella
Redacció
AndorrA lA VellA
El cònsol major de Sant Julià de
Lòria, Josep Miquel Vila, es va
mostrar confiat que Naturlàn-
dia complirà l’objectiu de tancar
el 2017 amb un resultat positiu.
Vila va recordar que la intenció
era treballar perquè els ingres-
sos corrents siguin superiors
a les despeses corrents, sense
tenir en compte l’amortització
i retorn de préstecs. “Pel funci-
onament, espero i desitjo que
per l’any que ve no haguem de
posar-hi diners”, va declarar.
Vila va subratllar que aquest
resultat serà possible gràcies
a les mesures que s’estan im-
plementant al parc fruit de
la diagnosi realitzada. Així,
el cònsol lauredià va destacar
que pel que fa referència a l’or-
ganització s’han fet canvis en
operacions, amb la incorpora-
ció d’un director. També s’han
fet modificacions en l’àmbit
administratiu i financer i en
sistemes. Sobre aquest darrer
aspecte va explicar que “quan
un parc creix si no es reade-
qüen els processos i sistemes es
descontrola” i precisament això
és el que s’està fent ara. Vila va
informar que s’està treballant
en la creació d’uns comitès de
seguiment, també es disposa
del dibuix dels processos i s’es-
tà acabant de polir la tasca ens
sistemes informàtics. Una me-
sura concreta que s’adoptarà és
que els clients circulin pel parc
amb unes polseres que han de
permetre tenir un control dels
seus moviments i de la utilit-
zació que fan de les diferents
atraccions. El cònsol major de
Sant Julià de Lòria va indicar
que d’aquesta manera es podrà
destinar les persones “necessà-
ries i adequades” a les diferents
instal·lacions de Naturlàndia.
“Ja s’està posant el personal
adequat a cada servei”, va ex-
posar Vila, que va afegir que
“s’intenta minimitzar el temps
d’espera”. Preguntat sobre les
cues que es van generar per
pujar a les diferents atraccions
durant l’estiu passat va contes-
tar que l’espera no era llarga ja
que “si no, haguéssim fet més
caixa”. Amb tot va declarar que
sempre és una “molèstia” que
es preveu solucionar encara que
va advertir que és impossible
que mai hi hagi cues en funció
de l’atracció. “Si no hi ha cues,
pobre parc”, va exclamar.
Quant al manteniment de la
confiança en el director de pro-
jectes, Enric Ordóñez, contra-
ctat per l’anterior corporació,
el cònsol major lauredià va rei-
terar que “nosaltres no toquem
a ningú”, sempre que complei-
xi amb la seva feina. També va
avançar que “si tot anés bé”
podria ser que fes falta incor-
porar més treballadors al parc.
El que cal assegurar, però, és
“poder-los pagar”, va afirmar.
Fa un any, Vila va exposar
que la intenció era que el 2017
els ingressos d’explotació de
Camprabassa fossin superiors
a les despeses (la previsió era
tancar amb un superàvit de
378.000 euros).
Vila, confiat que Naturlàndia
tancarà l’any 2017 en positiu
S’estan fent millores per destinar el personal necessari a cada lloc del parc
Sant Julià de lòria
El parc d’animals de Naturlàndia.
JonAthAn gil
M.S.C.
AndorrA lA VellA
Josep Miquel Vila
S’intenta minimitzar
el temps d’espera
encara que sempre
hi haurà cues
Una de les columnes E-can.
comú d’AndorrA lA VellA

4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
CONCURS “JOVES TALENTS MUSICALS“
Data de la prova 2 de desembre: a les 11.00 h instruments, i a les 16.00 h veu i grups.
Lloc Escola Harmonia.
FESTIVAL “JOVES INTÈRPRETS MUSICALS“
Data de la prova 25 de novembre, a les 11.00 h.
Lloc Escola Harmonia.
LLIURAMENT DE PREMIS acompanyat d’un espectacle de música a càrrec dels alumnes de
l’escola Harmonia i també a on els guanyadors demostrarant els dots musicals
lloc HOTEL PLAZA a les 12.00 h. Entrada lliure.
Per horaris i peces/obres que heu de presentar, si us animeu a participar, i per qualsevol dubte vulgueu
visitar la web www.harmoniamusica.com o bé truqueu al telèfon 826 501 a partir de les 17.00 h.
Col.laboren: L’AMBAIXADA D’ESPANYA AL PRINCIPAT, HOTEL PLAZA, ESDEVENIA,
CLAUDIA AURIAC, ESCOLA HARMONIA.
La conferència Envelliment actiu
i formes de vida en un món líquid,
a càrrec de la professora Pilar
Monreal va inaugurar ahir al
Centre de Congressos d’Andor-
ra la Vella la 13a edició de l’Aula
Magna, que enguany porta per
títol Aprendre de vosaltres i amb
vosaltres. En la xerrada, Monreal
va explicar als assistents que l’en-
velliment actiu és aquella gent
que decideix sobre la seva pròpia
vida, participen de la vida ciuta-
dana i tenen una actitud d’inici-
ativa. Un estudi que ha desen-
volupat en l’àmbit rural català i
que creu que es pot extrapolar a
Andorra. “No són consumidors
de serveis sinó que s’activen com
a ciutadans”, va remarcar.
La ciència, la salut, la cultu-
ra o la tecnologia seran alguns
dels eixos fonamentals de la
nova edició de l’Aula Magna. Les
conferències es repartiran entre
els mesos d’octubre i maig de
l’any vinent. El projecte de l’Au-
la Magna està impulsat per la
Universitat d’Andorra (UdA) i el
Comú d’Andorra la Vella i s’em-
marca dins de la càtedra Unesco.
La matrícula ja està oberta i de
moment s’hi han inscrit 20 estu-
diants, 14 dels quals repeteixen
el curs perquè cada any en can-
via el contingut. El nombre total
d’hores serà de 24.
La consellera de Promoció
Turística i Comercial, Mònica
Codina, va ressaltar que el pro-
jecte vol “afavorir el desenvolu-
pament personal, adquirir co-
neixements, capacitats i valors,
des d’un punt de vista de l’apre-
nentatge al llarg de la vida”. Per
la seva banda, la directora de
Ciències de la Salut i Educació
de l’UdA, Virginia Larraz, va
destacat la importància del pro-
jecte, des del punt de vista in-
tergeneracional.
Una xerrada sobre l’envelliment
actiu obre la 13a Aula Magna
Ciència, salut, cultura i tecnologia seran els eixos principals d’aquesta edició
Gent gran
Un moment de la inauguració de la nova edició de l’Aula Magna.
aGències
Agències
andorra la vella
Un any més, a tocar de la fes-
tivitat de l’1 de novembre, els
comuns d’Encamp i Andorra
la Vella han organitzat, con-
juntament, la Festa de Tots
Sants per a la gent gran de les
parròquies. Uns 250 padrins
van participar de la celebra-
ció, que va tenir lloc a la sala
de festes del Complex espor-
tiu i sociocultural d’Encamp,
decorada per a l’ocasió amb
elements de Halloween, com
aranyes, ratpenats i calaveres.
S’han repartit 1.100 pane-
llets i 50 quilos de castanyes,
que els assistents han menjat
acompanyats de moscatell.
L’acte va comptar amb la par-
ticipació d’autoritats de les
dues parròquies.
De cara al dia 31 d’octubre,
torna una de les festes tradi-
cionals i més arrelades de la
parròquia d’Encamp: la casta-
nyada popular. Les activitats
començaran a les 7 de la tar-
da a la plaça Sant Miquel i a la
plaça de l’Església del Pas de la
Casa.
Uns 250 padrins participen
a la Festa de Tots Sants
Tradicions
La Festa de Tots Sants per a la gent gran al Complex d’Encamp.
aGències
Redacció
andorra la vella

15DivenDres, 27 D’octubre Del 2017
Pirineus
Vine a passar el dia a Aravell
A Aravell,
naturalment
•Cargols estofats amb xoriç oAssortiment d’embotits artesansdel Pirineu i pa amb tomàquet.
•Peus de porc farcits de bolets oFricandó de vedella amb bolets.
•Pastis de Poma de Lleida
•Cafè
infantil
Menú
6€
A5minuts de La Seu d’Urgell · +Info:+34 973360066
naturalmentnaturalment
naturalmentnaturalment
2pla
ts
+ postre +
c
afè
16
’50
€
NOSTRA TERRA
s
rerer
+
Menú
15 de setembre — 30 d’octubre
productes DE LA
A Aravell,
973360066
A Aravell,A Aravell,
La Seu d’Urgell proposa per
aquest cap de setmana previ
a Tots Sants una programació
farcida d’activitats lúdiques
adreçades a tots els públics
que s’inicien avui divendres
27 i que s’allargaran fins al
pròxim dimecres 1 de novem-
bre, segons ha informat el
consistori urgellenc en un co-
municat.
La Festa de la Castanyada
tindrà lloc demà dissabte 28
d’octubre, a la plaça Patalín, a
partir de les cinc de la tarda,
amb un contacontes per als
més petits, i a les sis tindrà
lloc una ballada de danses tra-
dicionals, tot acompanyat de
castanyes, moniatos i pane-
llets, com és típic en aquestes
dates. L’activitat està organit-
zada pel CAU-AEIG Urgellenc.
Enguany, els Diables de
l’Alt Urgell tornen a organit-
zar la proposta lúdica la sala
dels horrors en tres sessions:
demà divendres 27 (de les nou
del vespre fins a la mitjanit),
dissabte 28 (de set del vespre
a les deu de la nit) i dimarts 31
d’octubre (de les nou del ves-
pre fins a la mitjanit). El preu
de l’entrada és de 2 euros. L’ac-
tivitat tindrà lloc a la sala Sant
Domènec. Per al dimecres dia
1 de novembre, a les vuit del
vespre, hi ha programada a Ci-
nemes Guiu la pel·lícula OUI-
JA. El preu de l’entrada per a
aquesta sessió és de 2 euros.
Aquesta projecció de cinema
de terror està organitzada per
la Regidoria de Joventut de
l’Ajuntament de la Seu d’Ur-
gell, a petició del Consell Mu-
nicipal d’Adolescents.
Festa de la Castanyada amb
diverses activitats lúdiques
La Seu d’Urgell
Redacció
La SeU d’UrgeLL
La Seu d’Urgell
La Biblioteca Sant Agustí
de la Seu d’Urgell celebrarà
aquest dissabte 28 d’octubre
una matinal dedicada a les
famílies perquè descobreixin
apps interactives de diverses
temàtiques (contes, ciènci-
es, música, creatives, entre
d’altres). A La Qpertinteca
es vol donar a conèixer el po-
tencial educatiu de les apps,
potenciar la creativitat dels
nens i nenes, compartir una
estona en família. El taller va
adreçat a nens i nenes de 3 a
12 anys, acompanyats d’un
adult. L’activitat es farà en
dos grups de 12 famílies (de
11 a 11.45 hores i de 11.45
a 12.30 hores). Per partici-
par-hi cal fer la inscripció a la
mateixa biblioteca. Les pla-
ces són limitades.
Taller per
descobrir en
família apps
interactives
Redacció
La SeU d’UrgeLL
Els diputats de Junts pel Sí Al-
bert Batalla i Jordi Cuminal van
anunciar ahir que renuncien a
l’escó i que es donen de baixa del
Partit Demòcrata de Catalunya
(PDeCAT) després que el pre-
sident de la Generalitat, Carles
Puigdemont, optés per la convo-
catòria d’eleccions, hores abans
de la celebració del ple al Par-
lament en què es podria haver
proclamat la independència. Tots
dos ho van donar a conèixer a
través de Twitter, en què en el cas
del’alcaldedelaSeuafirmavaque
respecta la decisió però que no la
comparteix “gens”. “Respecto la
decisió, però no la comparteixo
gens. Avui mateix renuncio com
adiputatiemdonodebaixadel@
Pdemocratacat”, va escriure. Per
la seva banda, Cuminal, que tam-
bé va ser director general de Co-
municació en el govern d’Artur
Mas, va piular: “No comparteixo
la decisió d’anar a eleccions. Re-
nuncio a la meva acta de diputat
i em dono de baixa del @Pdemo-
cratacat”.
El president de la Generali-
tat va descartar la convocatòria
d’eleccions anticipades. Així ho
va explicar en la seva declaració
institucional després d’assegu-
rar que “no hi ha garanties” que
aquests eventuals comicis es
poguessin “celebrar amb nor-
malitat”. Segons el president,
va explorar aquesta possibilitat
per “evitar l’impacte de les me-
sures derivades de l’aplicació de
l’article 155 de la Constitució”.
Però en veure la “resposta irres-
ponsable” del govern espanyol
del PP, va descartar aquesta via.
Puigdemont va deixar a mans del
Parlament decidir quin ha de ser
el proper pas, perquè correspon
“procedir al que la majoria par-
lamentària determini”, i obre la
porta als escenaris que preveuen
la declaració d’independència.
Albert Batalla renuncia a l’acta de
diputat i es dona de baixa al partit
El president català no declara la independència i deixa en mans del Parlament el proper pas
Procés català
Agències
barceLona
L’alcalde de la Seu,Albert Batalla, amb els mitjans de comunicació.
agèncieS

Cultura
“La dec haver tocat cap a tres mil
vegades, sense comptar els assa-
jos, i el cert és que encara és un
plaer tornar-ho a fer”. Ho deia
ahir al migdia Philippe Pagès,
àlies Richard Clayderman (París,
1953), tot just arribat de Tolo-
sa i en la roda de premsa prèvia
al concert d’aquesta nit al Prat
del Roure escaldenc. I es referia,
és clar, a Ballade pour Adeline, el
tema de Paul de Senneville que
el 1977 el va catapultar a la ce-
lebritat universal: 22 milions de
còpies d’un disc que va enregis-
trar quasi per casualitat, perquè a
la mateixa audició per escollir-ne
l’intèrpret s’hi van presentar una
vintena més de pianistes i enlloc
estava escrit que ell, precisament
ell, hagués de ser l’home de la Ba-
llade.
Doncs va sortir cara, i la peça
forma avui part de la memòria
sentimental dels nascuts abans
de, posem-hi, el 1970. La tocarà
cap a la meitat del concert i amb
l’acompanyament del conjunt de
cordes –vuit: violins, violes i vi-
oloncels– que ha reclutat entre
alumnes i professors de l’Institut
de Música. Tres mil vegades: una
al dia durant vuit anys, sense fa-
llar ni un de sol. I assegura que no
n’està tip. Ni molt menys: “Es pot
tocar de mil maneres diferents
–amb piano sol, amb conjunt de
cordesoamborquestra–isempre
hi trobes cosetes”. Però per sobre
de tot, Clayderman és agraït –“Li
dec moltíssim”, admet– i a la ve-
gada que per a una part del públic
va ser una mena de porta d’entra-
da a la música clàssica, “em cons-
ta que molts joves es van decidir
a estudiar piano per culpa de la
Ballade, i això és òbviament molt
satisfactori”.
Així que ja ho saben: cap a la
meitat d’un concert que s’allar-
garà dues hores i en què combi-
narà temes del seu repertori amb
cançó francesa i música de pel-
lícules –Star Wars, James Bond,
Pirates del Carib, Indiana Jones i,
naturalment, Ennio Morricone.
Temes “molt coneguts”, diu, “que
al públic li agrada escoltar i que
s’acompanyaran amb la projecció
de fragments de pel·lícules”. Un
programa més aviat populista,
no se n’amaga, que assegura que
arrasa allà on va: “Ha funcionat
en molts països; espero que el
públic andorrà hi respongui igual
de bé”.
Diu que li deu “moltíssim” a
la Ballade. Però, quant? “L’èxit
d’una carrera és molt difícil d’ex-
plicar. Diguem que jo vaig tenir
la sort d’encertar el moment i, és
clar, de tenir el privilegi de tocar
aquesta peça. Però la meva carre-
ra ha tingut continuïtat més en-
llà de la Ballade, i la prova és que
quatre decennis després toco per
primera vegada a Andorra”. Així
que se’l veu satisfet amb el camí
recorregut, i no enyora la carrera
de pianista clàssic que –assegu-
ra– mai no va tenir la intenció de
seguir: “Abans de la Ballade havia
acompanyat molts altres artistes,
així que ser pianista clàssic no era
el meu objectiu, a banda que n’hi
ha molts i d’excel·lentíssims”.
El mateix to cordial va te-
nir per al conjunt de corda que
l’acompanyarà aquesta nit, que
renova a cada bolo amb músics
del país i que a Escaldes estarà
format –recordem-ho– per Rebe-
ca Ballestar, Eva Santamargarita,
Jordi Albelda, Àlex Arajol, Sílvia
García, Esteve Ticó, Jordi Albelda
Jr. i Svetlana Yakubiv: “Violinis-
tes i violoncel·listes són gent pre-
paradíssima, ho tinc comprovat, i
els faig tota la confiança. A més,
té el seu punt tocar amb un grup
diferent a cada ciutat que visito:
sempre és una petita sorpresa”.
Per si no ho havíem dit, la cita és
a les 22 hores. I s’hi poden jugar
un peix que sortiran del Prat del
Roure amb Ballade pour Adeline
als llavis. Ja ho veuran.
A. Luengo
escaldes-engordany
El pianista francès va comparèixer ahir en roda de premsa tot just arribat de Tolosa; aquest migdia, assaig al Prat del Roure amb el conjunt de corda que l’acompanyarà.
agÈncIes
el projecte social de l’onca, a l’Hospital i a l’Uda
la tercera edició del programa socioeducatiu
Música i creativitat, impulsat el 2015 per la
Fundació onca, arribarà aquest any a l’Hospital
nostra senyora de Meritxell i també a la
Universitat d’andorra (Uda), amb sessions de
treball amb la metodologia Basket Beat dirigides
als estudiants de ciències de l’educació. el
Basket neat repetirà al centre Penitenciari i
s’estrenarà al centre d’acolliment de Joves de
la gavernera, i totes les sessions les impartirà
Josep Maria aragay. També s’impartiran sessions
d’escolta, comunicació verbal i sensorials a
diversos grups dels tallers ocupacionals Xeridell
i del centre de dia de l’escola Meritxell. Joan
Hernández, que ja és codirector de l’escena
nacional, s’encarregarà de coordinar aquesta
tercera edició del programa social.
“La dec haver tocat 3.000 vegades,
i sempre és un plaer tornar-ho a fer”
L’intèrpret de ‘Ballade pour Adeline’, Richard Clayderman, omplirà avui el Prat del Roure en el seu debut al país
recital
Claret i Hernández van presentar el projecte social de l’ONCA.
FUndacIó onca

cultura 17DivenDres, 27 D’octubre Del 2017
Diu que la crida de la màgia la
va sentir certa tarda dels seus
11 anys. El seu germà gran li
va fer un truc clàssic –endevi-
nar una carta– i s’hi va quedar
enganxat. “I això que li va sortir
fatal”, recorda. Però la flameta
ja l’havia encès; es va comprar
un patracol –Cartomagia fun-
damental, de Vicente Canu-
to, que va trigar quatre anys a
cruspir-se–, als 14 va debutar
en un escenari –el del Col·legi
Janer, on estudiava– i als 17, a
Fada.Hanpassatsetanys,Marc
Ferrer sobreviu –diu–com a il-
lusionista, i és a més l’ànima del
Circuit de micromàgia, inèdita
i prometedora iniciativa impul-
sada per l’Associació de Comer-
ciants del Centre Històric que
arrenca aquest vespre i que pre-
tén crear el que diu el seu nom,
un circuit per programar de ma-
nera estable espectacles de mà-
gia de proximitat i de saló. De
moment s’hi han apuntat qua-
tre locals de la capital: el Har-
lem, la Fada Ignorant, la Puça i
Cal Sinquede. Cada dos mesos,
un mag desfilarà el divendres i
el dissabte per aquests quatre
locals, en sessions de tarda i nit,
i els honors els fa avui l’arago-
nès Javi el Mago, professional
de llarga trajectòria que obrirà
el cartell al Harlem (20 hores)
amb un espectacle especial-
ment dirigit al públic infantil, i
que a la nit desfilarà per la Fada
(23.30 hores), ara per al públic
adult. Demà repetirà, i amb
aquest mateix esquema, a la
Puça i a Cal Sinquede. Es tracta,
diu Ferrer, d’obrir la porta a un
gènere fins ara relegat al festival
de màgia de Canillo, i d’oferir a
més una oportunitat als mags
que comencen: la que a ell li
van donar sense demanar res a
canvi, recorda, precisament els
locals que s’han unit al Circuit.
Per això el programa combi-
narà professionals com Javi el
Mago i debutants que busquen
una oportunitat. Inclosos els de
casa, on a banda d’ell –el podran
veure cada dimecres de desem-
bre al Hard Rock– exerceixen el
Mag Toni i Jorge Jaime. Ningú
no podrà dir que en aquest país
falta màgia. Ja no.
L’il·lusionista Marc Ferrer
impulsa el circuit de
màgia al centre històric
Arts escèniques
L’il·lusionista Marc Ferrer és l’ànima del circuit de micromàgia que arrenca avui.
M. F.
Redacció
AndorrA lA vellA
NohoteniaprecisamentfàcilHe-
lena Solé, que hi assistia en nom
de l’Àrea de Recerca del ministeri
d’Educació, perquè el que és fàcil
és reclamar miracles a l’adminis-
tració, com si fos els Reis Mags.
Però va estar encertadíssima
quan, davant la queixa previsible
i sistemàtica per la falta de recur-
sos en l’àmbit de la investigació
històrica, va recordar una realitat
absolutament pintoresca: l’exis-
tència de sengles premis de la Nit
Literària –el Principat d’Andorra
i el Morabanc– més que genero-
sament dotats i que les últimes
edicions han agafat el costum de
quedar deserts, en el primer cas
per feridora falta de quòrum.
No és excusa de res, però sí
que indica una preocupant infra-
utilització dels recursos disponi-
bles, i no és ara cosa de buscar
culpables. S’imposa, en fi, una
major optimització de les beques,
ajudes, programes i concursos
existents, i aquesta va ser una de
les conclusions de la Jornada de
debat sobre l’estat de la recerca
històrica convocada ahir a la Far-
ga Rossell per l’Axiu i amb motiu
del centenari del pare Cebrià Ba-
raut, amb mig centenar de pro-
fessionals entre taula i platea.
No va ser l’única, és clar. Tam-
bé des de l’àmbit de l’administra-
ció, en aquest cas la Universitat
d’Andorra, Cristina Yáñez va re-
clamar una major implicació de
la iniciativa privada en la recer-
ca: “No podem competir amb els
països veïns en biotecnologia”,
va dir, “però en canvi sí que seria
factible en un àmbit més reduït
com el de la història pirinenca”.
L’exemple no era gaire lluny: dues
cadires més enllà seia Gerard Re-
molins, i la seva empresa d’exca-
vacions arqueològiques destina
cada any un percentatge dels be-
neficis a projectes aliens o hi col-
labora de forma desinteressada.
Especialment combativa es
va mostrar Xus Lluelles, que va
reclamar d’una banda la creació
d’un ens o organisme que coor-
dini els professionals del ram –
amb un cens dels historiadors en
actiu, dels seus àmbits d’interès
i de les seves publicacions, i que
eviti les duplicitats– i de l’altra,
d’una publicació de caràcter ci-
entífic homologable a l’exterior i
que permeti donar sortida a ar-
ticles, ressenyes i projectes que
no necessàriament han d’acabar
en una tesi. Un paper de “catalit-
zador” que en altres èpoques ha-
via exercit el Comitè Andorrà de
Ciències Històriques, traspassat
d’inanició deu fer un decenni, i
que va assumir Albert Villaró en
nom del recentment creat Centre
d’Estudis Històrics i Polítics (Ce-
hip) que ell mateix dirigeix des
del juny, que s’ha estrenat amb
dues beques –la Manel Mas d’in-
vestigació en ciències polítiques i
la Pere Canturri de ciències histò-
riques– i que en breu, va avançar,
en convocarà una tercera amb la
col·laboració del Consell General.
Carles Gascón, que hi assis-
tia en representació de l’Insti-
tut d’Estudis Culturals de l’Alt
Urgell, va insinuar finalment
–i sense gaire èxit– una via de
col·laboració transfronterera en
l’àmbit de la recerca històrica que
ja es va assajar amb èxit notable
al recent Congrés d’Història dels
Pirineus i que podria reunir sota
ellideratgeandorràinvestigadors
de l’Arieja, Andorra, l’Alt Urgell i
la Cerdanya. Ara només falten
que tots aquests bons propòsits
es converteixin en realitat. N’hi
hauria prou amb alguns d’ells.
Els historiadors reclamen un ens
comú i una publicació científica
Mig centenar de professionals assisteixen al debat convocat per l’Arxiu Nacional
Jornada: la recerca històrica a Andorra i la seva difusió
A. L.
lA MAssAnA
Remolins, Codina, Lluelles,Vela, Solé,Yáñez,Villaró i Gascón, a la taula.
Agències
lluelles va reclamar
al cehip un paper de
“catalitzador” que va
ser assumit per villaró

Esports
Vuit partits i només una vic-
tòria. A més a més, en els dos
últims deixant una imatge per
oblidar. Sense competir. Sens
dubte la dinàmica és negativa
i al Bàsquet Club MoraBanc
li falta alegria i un equip que
transmeti coses positives i no
pas negatives. El tècnic Joan
Peñarroya no encerta la tecla en
aquest inici de curs. El disseny
de l’equip deixa dubtes i ningú
pot oblidar el pivot georgià Gi-
orgi Shermadini –actualment
sense destacar com ho feia aquí
a l’Unicaja Màlaga– i es troba a
faltar la presència en el joc inte-
rior i també el bon canell de l’ala
pivot georgià Beqa Burjanadze
–lesionat des de ja fa molts me-
sos–. El fitxatge, de moment, no
arriba. Ahir, el València Basket
va anunciar el fitxatge de l’ala
pivot croat Damjan Rudez. Sig-
na per tres mesos com a tem-
porer. Algunes baixes de l’NBA
troben equips i el BC MoraBanc
està capcot. Tant el cos tècnic
com els jugadors. El club va
guardar ahir silenci i només hi
ha les paraules de Joan Peñar-
roya a la roda de premsa exprés
al Dom Sportova sense cap pre-
gunta. Diumenge partit contra
l’Iberostar Tenerife, el rival que
va guanyar al BC MoraBanc a la
pretemporada, i dimarts con-
tra el Levallois Metropolitans
París. A la Lliga ACB, el BC Mo-
raBanc ha guanyat l’únic partit
de l’inici de curs contra l’Her-
balife Gran Canària. La lectura
positiva és que els de Peñarroya
es troben a dues victòries de la
vuitena posició que dona accés
a la Copa del Rei i també a la
classificació per al play-off per
al títol. La lectura negativa és
que és més a prop el descens,
però encara queda molta com-
petició per endavant.
A l’EuroCup es classifiquen
per la següent fase els quatre
primers. El BC MoraBanc acu-
mula tres derrotes i mirant
la classificació els rivals per
aquesta sisena posició seran el
Cedevita Zagreb i el Metropoli-
tans Levallois París. Per tant, la
derrota contra els croats és do-
lorosa ja que l’equip de Peñarro-
ya es va deixar anar quan es va
posar a només sis punts dels de
Jure Zdovc. A la pista, i no no-
més allà, es van perdre els pa-
pers i no es va salvar ni el bàs-
quet average amb 18 punts de
diferència. Els equips dirigits
per Joan Peñarroya tenen ADN
competitiu i des de fa dos par-
tits aquest ADN s’ha perdut. Els
jugadors continuen sense jugar
com a equip. No hi ha fluïdesa.
Amb les derrotes, la necessitat
ha fet créixer l’ansietat i no hi
ha encert amb fluixos percen-
tatges de tir. En el joc interior,
Przemek Karnowski continua
pagant la “novatada” i segueix
sense aprofitar el seu cos. La
seva parella al joc interior,
Moussa Diagne, està perdent
la confiança del tècnic. Juga
menys minuts. I Oliver Stevic
no està per ser el pivot titular ni
tampoc l’ala pivot, sinó el center
que doni descans al titular.
Els de Joan Peñarroya tro-
ben a faltar un líder i els altres
jugadors que sumen la seva
segona temporada a l’entitat
no han donat el pas endavant
que haurien d’haver fet. Queda
molta competició, però queda
clar que ningú comptava amb
aquest inici després d’una bona
pretemporada amb només una
derrota contra l’Iberostar Te-
nerife, curiosament, el proper
rival dels andorrans. El club
ahir va guardar silenci i potser
es va donar un dia de reflexió
per una doble jornada al poli-
esportiu d’Andorra davant de
l’afició. Retrobar-se amb bones
sensacions serà l’objectiu d’un
equip capcot per les set derro-
tes en vuit partits i, en especial,
després de dos partits amb una
imatge força decebedora que
no està a l’alçada de l’equip que
s’ha creat.
Capcots
El MoraBanc, amb una única victòria en els vuit partits disputats, deixa dues imatges consecutives per oblidar
Bàsquet
Víctor Duaso
andorra la Vella
El base madrileny Jaime Fernández xerra ahir a l’aeroport del Prat amb l’ala, també madrileny, Javi Beirán (Iberostar Tenerife).
twitter Bc moraBanc
l’iberostar tenerife, un equip
que ha deixat de ser la sensació
de Saragossa a Zagreb i retorn al poliesportiu d’andorra.
diumenge a les 12.30 hores, l’equip dirigit per Joan Peñarroya
rep l’Iberostar Tenerife, el cinquè classificat de la Lliga ACB i
que va ser una de les sensacions positives del curs passat
conjuntament amb el Bc moraBanc. els tinerfenys tenen
nou entrenador després de la marxa de txus Vidorreta al
València Basket i van incorporar un exjugador, el bosnià
nenad markovic. l’iberostar tenerife va perdre a l’estiu marius
Grigonis (alba Berlín), aaron doornekamp (València Basket),
will Hanley (Porto), Georgios Bogris (olympiacos) i tariq Kirksay
(FOS Provence), però va fitxar Mateusz Ponitka (Karsiyaka),
Adin Vrabac (Partizan), Rosco Allen (Obradoiro) i Mike Tobey
(València). l’iberostar tenerife arriba al Principat amb dues
victòries consecutives a la lliga acB. el jugador que marca
diferències, sens dubte, és Mateusz Ponitka.
taula rodona
de dubuisson,
rigaudeau i
Hufnagel
tres històrics del bàsquet
francès assistiran dilluns
a les 19 hores a l’Fnac
de Pyrénées a una
taula rodona organitzada
pel Bàsquet club moraBanc
i l’ambaixada Francesa
amb motiu del partit
d’eurocup que es disputarà
dimarts al poliesportiu
d’andorra contra el
metropolitans levallois.
l’exala i exentrenador
Hervé dubuisson, l’exbase
antoine rigaudeau,
conegut esportivament
com el rei, i l’exescorta
Frédéric Hufnagel seran els
convidats estrella d’una
taula rodona que promet
anècdotes i històries del
bàsquet francès a dojo.
l’entrada serà totalment
lliure.
L’exbase Antoine Rigaudeau.

publicitat20 DivenDres, 27 D’octubre Del 2017
Taula rodona
El basket. Ahir, avui i demà.
Nou públic
Nous desafiaments
Dilluns 30 d’octubre a les 19h
FNAC Pyrénées
Hervé Dubuisson
Antoine Rigaudeau
Frédéric Hufnagel
Modera Jaume Tomàs
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_taula.pdf 2 20/10/17 16:13
+376 73 76 73 | carita@anyospark.com | CaritaAndorra
Promoció vàlida del 25 de setembre al 25 d’octubre. No acumulable a altres descomptes i promocions.
Carita_Agost_Mitja_BD.pdfCarita_Agost_Mitja_BD.pdfCarita_Agost_Mitja_BD.pdf
CARITA IDEAL
DOUCEUR DE
COTON EN CABINA 9 0 min
Desprès de l’estiu calma i reconforta la teva pell amb una suau caricia per
recuperar la elasticitat prevenint els signes de la edat.
I PER CONTINUAR
Mantenint els efectes de aquest precios ritual Masque Ideal Douceur,
aplicar dos cops per setmana.
TRACTAMENT FACIAL
IDEAL DOUCEUR COTON (aplicar dos cops per setmana)
Reserva cita amb les nostres professionals
de bellesa trucant al 73 76 73
90 €

Diari del 27 d'octubre del 2017

Diari del 27 d'octubre del 2017

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Diari del 27 d'octubre del 2017

Similar to Diari del 27 d'octubre del 2017 (20)

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 27 d'octubre del 2017