Diari del 08 de maig del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
Prepara’t
per a
l’estiu!
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Ser el propietari del seu cotxe pot començar aquí i ara...
NECESSITA FINANÇAMENT?
Vingui al BSA
www.bsa.ad
Dimarts, 8 De maig Del 2018 Núm. 3.551 / aNy 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
SERVEI DE
PERRUQUERIA
CANINA
OBRIM TOTS
ELS DIES DE
L’ANY
Ens trobaràs a
846 366
Andorra
Els millors productes per
a la vostra mascota
PERRUQUERIA
3a planta
OPINIÓ
Formatge
Bru Noya
Periodista
Reconstruir les institucions,
redreçar el país
Jaume
Bartumeu
cassaNy
President de
Socialdemocràcia i
Progrés d’Andorra
jONathaN gIl
avuI és NOtícIa pàgina 3
onze nens amb càncer van ser
tractats a catalunya el 2017
Almenys cinc famílies del país van utilitzar els pisos d’acollida que tenen a disposició diverses fundacions
suport logístic per a les emergències
aNdORRa pàgina 8
aNdORRa pàgina 10
Un deute per comprar
drogues acaba amb
tres homes detinguts
cultuRa pàgina 23
Els ‘presos polítics’
pugen a l’escenari del
festival de pallasses
El sPa demana la dimissió de la direcció
de la presó per “una organització nefasta”
aNdORRa pàgina 6

2 Dimarts, 8 De maig Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Andorra la Vella
Farmàcia Galeno 2
Av. Meritxell, 91 - Tel. 828 717
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Què significa setciències?
Significa ‘persona que
presumeix de saber molt’.
M’acusen de ser un
setciències.
ITALIAda Corrado
Pizzeria - Asador Autèntic Italià
al foc de llenya
Prat de la Creu, 29
ad500 Andorra La Vella
Tel. 86 10 88
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
del 3 al 20 de maig
0,99€0,99€
1,29€1,29€
0,89€0,89€
del 3 al 20 de maig
PRIMAVERA 0,990,990,990,990,990,990,990,990,990,99€€€€€€€€€0,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,99€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
€1,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,29€€€€€€€€€€€€€€€€
0,890,890,890,890,890,890,890,890,890,89€€€€€€€€€0,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,89€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
EL TEMPS Lloguer d’espai de
RESTAURANT
amb animació musical en viu
i en directe, dedicada a la segona
i tercera joventut
Bolero, vals, tango, txa-txa-txa, rock,
samba, bosanova, pasdoble, etc.
Festes particulars o grups concertats
(entre 6 a 80 persones).
INFo: 34 12 37
(records de joventut)
MOLTS NÚVOLS I ALGUNS RUIXATS
Avui continua la inestabilitat a tot el territori. Les nuvola-
des seran freqüents al matí, amb poques estones de sol.
Al llarg del dia, esperem ruixats, sobretot durant la tarda,
sense descartar alguna tempesta. Vent del nord-oest mo-
derat en altura i fresca. Que tinguin un BonDia.
Avui 18
17
14
8
7
7
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
màx.
màx.
màx.
dimecres
dijous
Canillo
5/15
Pas de la Casa
2/10Encamp
6/17
Ordino
5/16
La Massana
6/17
Escaldes - Engordany
8/18
Andorra la Vella
8/18
Sant Julià de Lòria
8/20
La Seu d’Urgell
7/21
Puigcerdà
6/16
L’Ospitalet
5/14

3Dimarts, 8 De maig Del 2018
Avui és notícia
L’any passat, onze infants resi-
dents al Principat i malalts de
càncer van ser atesos en dos
hospitals catalans: sis a l’Hos-
pital Sant Joan de Déu i cinc
a l’Hospital Universitari Vall
d’Hebron, segons van infor-
mar aquests mateixos centres.
Els infants tractats a l’Hospital
Sant Joan de Déu ho van ser per
leucèmia, rabdomiosarcoma,
retinoblastoma i tumor hepà-
tic. Per la seva banda, l’Hospital
Universitari Vall d’Hebron va
continuar el seguiment a cinc
pacients amb història familiar
de neoplàsia maligna especifica-
da, neoplàsia maligna de retina,
leucèmia limfoblàstica aguda,
hemangioma d’esquena, i leu-
cèmia mieloblàstica aguda. Pel
que fa a altres hospitals en els
quals també es tracten pacients
pediàtrics del Principat, tant
l’Hospital Germans Trias com
el de Sant Pau i la Santa Creu
van informar que l’any passat
no van tenir cap nen d’Andorra
amb càncer.
Acolliment de les fAmílies
El tractament de la malaltia
oncològica implica el trasllat
d’aquests infants i de les seves
famílies a Barcelona amb la con-
seqüència d’haver de residir-hi
durant un temps més o menys
llarg. Això suposa la recerca
d’un allotjament i unes despe-
ses extraordinàries que s’afe-
geixen al trasbals que de per si
suposa la notícia de la malaltia.
En el cas de l’Hospital Sant Joan
de Déu, la treballadora social
Àngels Claramonte va explicar
que “per protocol de treball”
qualsevol pacient nou és derivat
a l’àrea social, tant si ve derivat
per la seguretat social, com si ve
per via privada. Claramonte va
recordar que la Caixa Andorra-
na de Seguretat Social només
cobreix el tractament, “com
passa amb altres països o comu-
nitats autònomes espanyoles”.
De manera que quan les famíli-
es necessiten allotjament, se les
orienta cap a la casa Ronald Mc-
Donald o la casa dels Xuklis de
l’Associació de Familiars i Amics
de Nens Oncològics de Catalu-
nya (Afanoc), tot i que va reco-
nèixer que es tracta de “recursos
molt col·lapsats”. També recor-
ren a la Fundació d’Oncologia
Infantil Enriqueta Villavecchia,
que té un pis a Esplugues en el
qual s’hi poden allotjar dues fa-
mílies. Claramonte va confirmar
que “en aquest pis hi han coin-
cidit dues famílies d’Andorra al
mateix temps”. La treballadora
social també va apuntar una al-
tra de les qüestions associades:
el trasllat de l’infant des del pis
d’acollida fins al centre mèdic,
perquè no es recomanable que
els nens, debilitats pel tracta-
ment, hi vagin en transport pú-
blic. Per aquest motiu, compten
amb un programa de voluntari-
at de taxistes. A més, va expli-
car, l’obra social de Sant Joan de
Déu es fa càrrec d’alguns serveis
que afecten els pares dels nens,
com ara la gratuïtat d’alguns
dels àpats.
Per la seva banda, la unitat de
ComunicaciódelaValld’Hebron
va afirmar que, en el cas dels
pacients pediàtrics oncològics,
tenen convenis de col·laboració
amb la Fundació Infantil Ro-
nald McDonald i amb la casa
dels Xuklis, sempre després de
la valoració per part de Treball
Social de l’hospital perquè és un
recurs per a famílies en situació
de vulnerabilitat social.
Durant el 2017, la casa Ro-
nald McDonald de Barcelona va
confirmar que van tenir allot-
jades tres famílies d’Andorra:
una, tres mesos; una altra, dos
mesos; i una tercera, dos dies.
Per la seva banda, Anna Varderi,
de la fundació Enriqueta Villa-
vecchia, va informar que l’any
passat van tenir “dues famílies
andorranes allotjades als nos-
tres pisos, que també han rebut
suport econòmic”. I encara va
afegir que aquest 2018 “tam-
bé hem allotjat dues famílies
més”. De fet, aquesta fundació
té vincles, des de fa 29 anys,
amb la Fundació Grandvalira,
que es tradueixen en l’organit-
zació d’unes colònies per a nens
amb càncer de cinc hospitals
catalans. La fundació Enrique-
ta Villavechia ajuda les famílies
en l’allotjament durant llargues
estades i amb suport econòmic,
si ho necessiten. Des de la casa
dels Xuklis, es va respondre
que el 2017 “no hem tingut cap
allotjament de famílies d’An-
dorra; sí que s’ha donat atenció
o suport a alguna família andor-
rana en els diferents hospitals,
però no van usar aquest recurs
per a l’allotjament”.
Onze infants del país amb càncer
van ser tractats el 2017 a Catalunya
Almenys cinc de les famílies van usar el recurs dels pisos d’acollida que tenen a disposició diverses fundacions
Salut
m. P. A.
andorra la Vella
Sis dels infants malalts de càncer van ser tractats a l’Hospital Sant Joan de Déu.
HoSpital Sant Joan de déu
dr. Josep estrada, cap de pediatria del SaaS:
“es diagnostica un cas cada any o any i mig”
Segons el cap de pediatria del SaaS, Josep
estrada, el càncer infantil més freqüent és el
que està associat amb la sang, la leucèmia i
el limfoma, i el segon en freqüència són els
tumors cerebrals. en aquest sentit, la leucèmia
sol tenir una incidència d’un cas per cada 14 o
15.000 nens. a andorra en tenim uns 12.000
i escaig (població pediàtrica fins als 14 anys),
segons les últimes estadístiques. per tant, “es
diagnostica un cas cada any o any i mig. ara bé,
pot ser que un any no n’hi hagi cap i, en canvi,
l’any següent n’hi hagi dos”.
el dr. estrada va informar que l’hospital de
referència és el de Sant Joan de déu, ja que des
del 2014 es va signar un conveni “molt sòlid” de
col·laboració amb aquest centre. el pediatra va
reconèixer que “no és l’única línia de derivació,
però sí que és la nostra”.
Quant al tractament, el que és directament
oncològic, ja sigui quirúrgic o a nivell de fàrmacs,
o de quimioteràpia, al principat no es fa, però
pot passar, va puntualitzar el dr. estrada, que en
l’evolució de la malaltia d’aquests nens hi puguin
haver efectes secundaris com a conseqüència
del tractament oncològic, com ara infeccions
o transfusions, que sí que es poden fer des
d’aquí. de tota manera, tant el tractament com
els seguiments principals es fan a l’hospital de
referència. pel que fa a l’acompanyament de la
família,“que ho rep com un cop molt fort”,també
es realitza a l’hospital de referència. estrada
va remarcar que, precisament, “l’Hospital
Sant Joan de déu és pioner en el tractament
psicosocial de la malaltia.
l’Hospital Sant Joan
de déu va atendre
sis nens i el de la
Vall d’Hebron, cinc

OPINIÓ4 Dimarts, 8 De maig Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El vestíbul del Consell General va acollir
ahir una nova presentació del Llibre blanc
de la igualtat. En aquesta ocasió, es tracta-
va de donar a conèixer el treball final a les
entitats cíviques que van participar en la
seva confecció. Les conclusions del Llibre
blanc es van presentar el juny de l’any pas-
sat i ahir ja es va poder disposar del volum
editat. L’elaboració d’una eina d’aquestes
característiques, indispensable per poder
començar a treballar, no és una cosa fàcil i
s’ha allargat durant molts mesos. Del que
es tracta ara és de començar a implemen-
tar com més ràpid millor les mesures o la
normativa que calgui per combatre de ma-
nera efectiva les moltes desigualtats que hi
ha avui dia en la nostra societat. Tal com
es va posar en relleu des del Govern, de
moment hi ha un avantprojecte de llei per
a la igualtat de tracte i la no discriminació
i un altre sobre els drets dels infants i els
adolescents, que podrien entrar a tràmit
parlamentari properament. Aquest no és
un àmbit en què Andorra es pugui perme-
tre anar a remolc dels països de l’entorn,
perlamalaimatgequeaixòdonariaalpaís.
Per aquesta raó, hauria de ser una priori-
tat posar en marxa totes les mesures que
es fixen al Llibre blanc i en les quals, a més,
en general, totes les forces polítiques coin-
cideixen.
Una altra presentació del Llibre blanc de la igualtat
EDITORIAL
La publicació de la sentència de
La Manada ha indignat l’opinió
pública i ha creat, encara més,
un dubte sobre allò intocable,
els tribunals, i sobre un jutge
que té depressions que potser
afecten el seu sentit comú, i
absol i condemna com qui fa
bunyols. Allò intocable ja no
ho és. Els mitjans socials no ho
toleren, i tenen més força que
els mitjans de comunicació con-
vencionals, amb tots els perills
que això comporta, però també
amb una democratització de
la informació que hem d’agra-
ir. Al Principat, al web justicia.
ad, també podem llegir certes
sentències que ens fan bullir la
sang. Però aquí no es publiquen
al Twitter i, mentrestant, aquí
certs poders continuen into-
cables. La darrera sentència
publicada en aquest sentit va
ser la d’una noia belga que va
ser violada per un músic tam-
bé belga al Pas de la Casa. Una
violació de què el tribunal ha
passat per alt que va ser pacta-
da en grup, ja que almenys tres
membres més del grup musical
eren coneixedors i pràctica-
ment testimonis de tot el que
va passar el 7 de febrer del 2017
a un hotel del Pas. Alertada pel
president del tribunal, la fiscal
no va seguir fent preguntes als
membres del grup com a tes-
timonis dels fets perquè, si ho
hagués fet, els hauria d’haver
inculpat per participar en el
delicte, i això complicava el pro-
cés, o retardava l’hora del dinar.
Així que bon vent i barca nova.
Resultat a efectes pràctics: dos
anys de presó ferma i expulsió.
I prou. Pràcticament la mateixa
pena que es preveu que li pugui
tocar al que va abusar d’una
dona discapacitada el 2010, que
diu que no recorda res i porta
vuit anys sense cap mesura pre-
ventiva. Per a més indignació:
justicia.ad.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
Per a més
indignació:
‘justicia.ad’
éS uNa PRIoRITaT aPLICaR
LeS MeSuReS PReVISTeS
DONANT LA NOTA
Meritxell Teruel
La Ruta de la Tapa ha so-
brepassat enguany totes
les expectatives inicials i, a
falta del recompte final, ha
aconseguit vendre més de
9.000 racions
12345
Jael Pozo
Una nova edició d’Ando-
flora, esdeveniment que ja
s’ha convertit en una refe-
rència del calendari d’acti-
vitats del país, arriba entre
l’11 i el 13 de maig.
12345
Betim Budzaku
Andorra Turisme va tornar
a contractar l’any 2017 una
pòlissa de crèdit amb un lí-
mit d’un milió d’euros, en
contra de la recomanació
del Tribunal de Comptes.
1234 5
Albert Moles
FEDA ajudarà els clients a
estalviar en consum elèc-
tric, explicant en quines
hores l’energia és més cara
o utilitzant la tecnologia
per gestionar el consum.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Col·legi Mare Janer
@MareJaner
Avui hem tingut l’agradable visita de
l’escriptora afganesa @nadiaghulam
http://www.nadiaghulam.com/ .
Grandvalira Andorra
@grandvalira
SAVE THE DATE! L’estiu a Grandvalira
comença el 23 de juny amb l’obertura
del Mon(t) Magic Family Park Canillo i
L’Abarset!
PePA GAlleGo
Periodista
TUITENQUESTA
Creus que les diferents
institucions haurien de fer més
cas de les recomanacions del
Tribunal de Comptes?
Sí
No
95%
5%

OPINIÓ 5Dimarts, 8 De maig Del 2018
Ja estic trigant a constituir el
Comitè de Defensa del Format-
ge (CDF) amb samarretes, tasses
i un cartell escrit en Comic Sans.
Tot sobre fons groc perquè he lle-
git una entrevista a la contra d’un
diari de Barcelona en què el doc-
tor Neal Barnard assegura que
el formatge és “l’enemic número
u de la nostra salut”. I s’ha que-
dat tan ample sense que aquesta
frase es consideri un delicte d’odi,
sedició, malversació o qualsevol
figura penal que pugui aparèixer
en el codi de procediment civil
que ha entrat a tràmit al Con-
sell General. Perquè el formatge
és una cosa emmental a la meva
vida.
No acompanyo el menjar amb
formatge sinó que consumeixo
formatge amb menjar. Quan vaig
al supermercat i passo per caixa,
la senyora de darrere es mostra
sorpresa per la meva elecció. Però
no li faig ni cas. Tots mirem la
compra del que va a davant amb
una certa superioritat moral. Soc
de formatges clàssics. Res del
fresc o del que porta wasabi per-
què les meves ulleres no són de
pasta, no tinc una polsera de la
primera edició del FIB, no duc ca-
misesdequadresdellenyataireni
tincfotosalapantalladel’ordina-
dor de cistelles amb gats al costat
de la xemeneia, Venècia sota la
boira o cirerers japonesos en flor.
Espero les taules de formatge
amb la mateixa il·lusió que volia
que arribés el dia que hi havia ex-
cursió a l’escola. Les de les bodes
fan patxoca, semblen sortides
d’un catàleg d’estiu de Benetton
i un terreny propici per a l’espo-
li i sense aglomeracions, perquè
tothom està amb el tallador de
pernil com si fossin seguidores
de Justin Bieber esperant per
entrar a un concert, l’entrada de
vehicles a Andorra el Divendres
Sant o el pit lane d’una cursa de
motos GP. Em llenço sobre els
formatges com si fossin la vacuna
de la malària o l’antídot per a la
picada d’una serp mamba negra.
Llàstima que el sabre només l’uti-
litzin per tallar el pastís nupcial
i no per als formatges perquè en
sortirien uns bons bocins. De fet,
a casa utilitzo una espasa com la
de Sir Lancelot i a les bodes i al-
tres recepcions, a més, faig servir
la manera d’intimidar que tenia
Tony Soprano, que era demanant
les coses si us plau. Els formatges
desapareixen amb la mateixa ve-
locitat que la jaqueta groga del
Zara que portava els darrers anys
Inés Arrimadas. Com el raper C.
Tangana, yo estoy enamorao del
queso. Tant que he pogut traves-
sar França amb cotxe amb un
carregament de Munster mentre
pels pobles on passava s’anava
decretant l’alerta per un suposat
núvol tòxic o radioactiu quan
només era la ferum del meu for-
matge.
Ara, després de les carns ver-
melles i la xarcuteria li ha tocat
al formatge com si fos la lletra
d’una cançó dels Pata Negra:
“tot el que m’agrada és il·legal o
engreixa”. En canvi ningú no diu
res de l’hamburguesa de quinoa,
que és una de les grans fites de
la postveritat com els esmorzars
d’Instagram amb fruites tropi-
cals, sucs de colors i cafès amb
somriures dibuixats a la crema.
Potser seré el primer humà a ob-
tenir la indicació geogràfica pro-
tegida de formatge pel conjunt
del meu cos. Morir menjant for-
matge. On cal firmar?
El desgavell moral i formal afa-
vorit durant set anys per Toni
Martí i els seus governs està
suposant un preu molt alt per
al país i les institucions consti-
tucionals.
El premi Nobel d’Economia
del 1993, Douglas North, va
demostrar que l’eficiència dels
mercats exigeix institucions
imparcials. I, en aquest aspec-
te, l’actuació intervencionista
de Martí ha estat una contínua
arbitrarietat constitucional.
Així ho demostren exemples
com la frustrada operació de
confiscació de transferències
als comuns, la intervenció en
afers policials com la destitu-
ció d’un comandament després
d’un presumpte atemptat, o la
indissimulada intervenció en
l’adjudicació digital de contrac-
tes públics a una empresa de la
seva família.
Aquesta manera de fer esde-
vé constitucionalment perillo-
sa, per molt que ho toleri una
part de l’electorat que no sap o
vol valorar el principi de segure-
tat jurídica.
Portem set anys patint la
perversa conseqüència d’una
inèrcia històrica que ha conver-
tit el sistema polític constituci-
onal en una mena de democrà-
cia delegativa en la qual hi ha
votants que aplaudeixen sense
badar boca les arbitrarietats del
cabdill Martí.
És esfereïdor veure, 25 anys
després de l’adopció de la Cons-
titució, el que el Govern d’An-
dorra fa del principi de legali-
tat, tan íntimament lligat a la
idea de democràcia.
Ja sabem que no hi ha cap
règim polític perfecte, però el
nostre està tan degradat que els
mateixos autors de les lleis ja no
les respecten.
Quan la regla és objecte de
befa pels mateixos que l’han
concebuda, tot acaba marxant
Valira avall.
En democràcia, la ciutadania
només respecta la llei en la me-
sura que hi creu, que creu en la
seva força i en la seva equitat.
Aquesta confiança depèn,
essencialment, del respecte que
mereixen els òrgans encarre-
gats de concebre la llei: l’execu-
tiu i el legislatiu.
I aquí tenim un greu proble-
ma. Amb la majoria de DA l’ac-
tivitat de legislar obeeix cada
dia més a les exigències de la
comunicació. Ha esdevingut
un espectacle per respondre
la urgència de situacions que
apareixen sovint per manca de
previsió.
Es tracta de fer passar mis-
satges en clau electoralista.
Martí se n’ocupa d’això.
No el busqueu pas entaforat
en l’anàlisi dels dossiers de la
negociació de l’acord d’associ-
ació amb la Unió Europea ni,
tampoc, de l’adhesió al Fons
Monetari Internacional. Ell va
al que considera cabdal: comp-
tar vots.
I, enmig del desgavell, An-
dorra no pateix pas d’una ab-
sència de lleis sinó d’un empatx
legislatiu. S’adopten lleis al
Consell General i poques set-
manes després els mateixos que
les han promogut i votat ja en
proposen modificacions.
Quan el legislador produeix
lleis que acaben als calaixos de
la inconstitucionalitat o de la
impossible aplicació pràctica,
està traint –sí, traint– la missió
que li encomana l’article 50 de
la Constitució.
I el Govern és corresponsa-
ble d’aquesta situació perquè és
autor, sovint, i inspirador, sem-
pre, del desgavell.
No es governa amb tambors
i trompetes sinó amb regles cla-
res que basteixen aquesta virtut
comuna de la qual tenim tanta
necessitat avui i que s’anomena
el civisme.
En política, tot el que es fa
s’ha de poder explicar. I el que
no es pot explicar, simplement,
no s’ha de fer. Ho recomano al
Sr. Toni Martí, per si li serveix
d’alguna cosa.
La transparència és més
higiènica que l’opacitat. I el
mateix passa amb la veritat i
la mentida: la veritat és molt
més útil. Ho recomanem als di-
rigents de DA, que gairebé mai
tenen sort en la coincidència
del que diuen amb la veritat.
Només es pot governar amb
eficàcia des del diàleg i des del
respecte, no des de la imposició
i des del menyspreu oligàrquic.
Ara cal reconstruir les insti-
tucions per redreçar el país.
L’intervencionisme
de Martí ha estat una
contínua arbitrarietat
constitucional
Formatge
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
Bru Noya
Periodista
Reconstruir les institucions, redreçar el país
En política, tot el que es fa s’ha de poder explicar
Jaume Bartumeu cassaNy
President de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra

Andorra
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
LajuntadelSindicatPenitenciari
Andorrà demana la dimissió de
la direcció del centre peniten-
ciari de la Comella, en concret,
del director general, Francesc
Tarroch, i del subdirector, Is-
mael Hernando. La gota que fa
vessar el vas ha estat l’anunci
fet pel director sobre la posada
en funcionament aquest mes
del servei del vis-a-vis íntim,
que requerirà la presència de
tres agents penitenciaris quan
estigui en funcionament. Fins
ara, diuen des de la junta, havi-
en estat callats durant tres anys
perquè li havien donat un vot
de confiança, però aquests tres
exercicis han estat, pel sindicat,
un temps en què s’han acumulat
moltes hores extres i denuncien
“una organització nefasta”.
Els portaveus del sindicat no
han volgut donar els seus noms
per por a represàlies perso-
nals que els puguin caure i, per
aquest motiu, ho fan en nom de
la junta d’un sindicat que, di-
uen, representa més d’un 65%
de la plantilla del centre peni-
tenciari.
Aquest sindicat denuncia que
es posi en marxa ara un nou
servei a l’estiu, “quan al juliol
i l’agost no cobrim ni els mí-
nims”. Això, però, suposarà que
s’incrementi encara més el que,
consideren, són “hores extra im-
posades” que, en alguns casos,
van des de 80 hores anuals fins a
160 hores o més. L’any passat es
van pagar més de 200.000 euros
d’hores extres, segons puntua-
litzen, dels anys 2015 i 2016, i
ara estan pendents de cobrar les
de l’any passat.
Aquesta acumulació d’hores
extres es deu, segons assegu-
ren, per un canvi d’organitza-
ció fa cinc anys, que va passar a
fer serveis per unitats. Segons
apunten des del SPA, aquesta
organització per unitats suposa
la necessitat de més recursos.
Des de la direcció, els van
informar que el nou servei de
vis-a-vis el cobririen tres agents
nous, fora dels set que s’han
incorporat i que no seran ope-
ratius fins a l’octubre. “L’edicte
d’aquests tres agents encara no
hasortitpublicat”,diuen.Amés,
denuncien que s’estigui acabant
un protocol de funcionament
intern del vis-a-vis sense comp-
tar amb els treballadors, “quan
fins ara tots els protocols que
s’han fet havien comptat amb la
nostra col·laboració”. Manifes-
ten que fa dues setmanes es van
reunir amb Tarroch i no els va
informar que seria aquest mes
de maig quan es posaria en mar-
xa el servei del vis-a-vis.
Com a part positiva del di-
rector, consideren que és qui ha
unit la plantilla, que abans esta-
va dividida en tres sindicats i ara
només en dos, i també el consi-
deren “una bona persona”, però
el qualifiquen de “nefast direc-
tor” per l’organització que anul-
la una planificació anual que els
va prometre. També els va pro-
metre una reunió mensual amb
els sindicats que, diuen, no ha
complert.
MÉS EXPEDIENTS QUE MAI
Els darrers tres anys en què
Tarroch n’ha estat director són
el període amb més expedients
disciplinaris oberts als agents
penitenciaris”, diuen. En con-
cret, més de 20, és a dir, gairebé
a la meitat de la plantilla. L’acu-
sen de “tracte desigual” entre
els agents. I, a més, es conside-
ren “desemparats” davant les
successives denúncies que fan
els interns a la Fiscalia sobre el
tractament que ells els donen.
Diuenqueladirecciónoelsdona
suport. “Estem davant d’una in-
defensió total, aquí les víctimes
som nosaltres”, comenten des
de la junta del SPA. Això ha pro-
vocat que la plantilla “tingui por
i treballem sota pressió”.
OLORAR L’ALÈ
Una altra denúncia que fan
pública és que es demana als
agents que olorin l’alè dels in-
terns que són d’arrestos noc-
turns per saber si estan alco-
holitzats i portar-los a aules
d’aïllament. Consideren que no
són mitjans idonis. “Ens ins-
ten a fer quelcom que no és le-
gal perquè no es pot tancar en
una aula d’aïllament si no fa cap
mal”, diuen.
El Sindicat Penitenciari Andorrà
demana la dimissió de la direcció
Els agents denuncien que se’ls afegeixi el servei del vis-a-vis en unes jornades en què s’excedeixen les hores extres
Centre penitenciari
Pepa Gallego
andorra la Vella
Francesc Tarroch i Ismael Hernando són el director i subdirector, respectivament, del centre penitenciari de la Comella.
JonaTHan GIl
“el vis-a-vis íntim serà una font de problemes
de drogoaddicció i maltractaments”
Malgrat reconèixer que és un servei que s’ha
de donar perquè així ho estipulen les directives
internacionals, des del Sindicat Penitenciari
andorrà preveuen que el vis-a-vis íntim serà
“una font de problemes de drogoaddicció,
maltractaments i també d’embarassos no
desitjats”, diuen. “a algú que ve de fora i
entra al centre penitenciari no se li pot fer un
escorcoll íntegre, fet que els farà pressuposar
que es podrà entrar droga a l’espai del vis-a-vis.
així com també preveuen que hi puguin haver
maltractaments físics, davant la inexistència
de càmeres. Segons asseguren, ara ja hi ha
baralles al centre penitenciari tot i una vigilància
extrema; en un lloc sense càmeres, diuen, “no
sabrem com poder garantir la seguretat de qui
ve de fora”. També asseguren desconèixer el
contingut del protocol del vis-a-vis.

ANDORRA 7Dimarts, 8 De maig Del 2018
Igual com ja va fer en l’exercici
2015, i malgrat el compromís
d’aleshores de mirar de seguir
les recomanacions del Tribunal
de Comptes, Andorra Turisme
va tornar a contractar l’exercici
2016 una pòlissa de crèdit amb
un límit d’un milió d’euros con-
travenint la legislació vigent.
Així ho torna a posar de ma-
nifest el Tribunal de Comptes
en l’informe relatiu als treballs
de fiscalització corresponents
al tancament de l’exercici 2016
d’Andorra Turisme SAU, en què
deixa clar que la societat pública
va incomplir novament la Llei
de sostenibilitat de les finances
públiques i d’estabilitat pressu-
postària i fiscal, text que limita
la possibilitat d’endeutament de
les societats públiques al 50%
dels fons propis de l’entitat.
D’aquesta manera, l’organis-
me fiscalitzador recorda que la
Llei 12/2007 de creació de la
societat pública Andorra Turis-
me limita concertar operacions
de crèdit per atendre les seves
necessitats de tresoreria sem-
pre que en el seu conjunt no su-
perin el 35% dels ingressos per
operacions corrents de l’exer-
cici anterior. Amb tot, i “con-
tràriament al que disposen les
normes referides”, el tribunal
assegura que la societat “ha for-
malitzat una pòlissa de crèdit
amb un límit d’un milió d’euros,
un termini d’un any i un tipus
d’interès d’Euribor a tres mesos
més un diferencial del 3%”.
Així mateix, i pel que fa a la
comptabilitat, el Tribunal de
Comptes recorda a Andorra Tu-
risme que, d’acord amb l’article
17.1 de la Llei del pressupost
i com a beneficiari que és de
transferències nominatives del
Govern, “té l’obligació de rein-
tegrar els sobrants d’aquestes
subvencions que no s’han desti-
nat a la finalitat que les han mo-
tivat”. I també que els imports
resultants “no poden ser consi-
derats com a resultats o patri-
moni net”, com ha fet la socie-
tat, sinó que s’han de registrar
“com un passiu” d’acord amb les
disposicions del Pla general de
comptabilitat.
D’altra banda, i igual que en
informes d’anteriors exercicis,
el Tribunal de Comptes incideix
en el fet que Andorra Turisme
no té implantat un procedi-
ment de mancomunació de sig-
natures per a la totalitat dels
pagaments de la societat, un fet
que comporta una debilitat de
control intern.
En aquest sentit, l’informe
del Tribunal de Comptes per-
met constatar que per a despe-
ses superiors a 100.000 euros
és necessària, a part de la del
gerent, la signatura del presi-
dent del consell d’administració
o qualsevol altre dels seus mem-
bres, mentre que per a despeses
inferiors a aquesta quantitat el
gerent de la societat pot operar
lliurament.
L’organisme fiscalitzador re-
marca també que l’entitat “no ha
estat sotmesa a procediments
de control financer i d’oportu-
nitat econòmica” que preveu la
Llei general de les finances pú-
bliques, tot i “haver estat inclosa
en el programa de control pres-
supostari establert per decret de
30 de març de 2016”.
Finalment, el Tribunal de
Comptes, que reclama a l’enti-
tat que adopti “procediments de
control que permetin garantir
la integritat dels ingressos en
relació amb les vendes d’articles
de marxandatge efectuades i les
existències, incideix en el fet que
Andorra Turisme “té pendent
l’adaptació dels seus estatuts
a la Llei 20/2007 de societats
anònimes i de responsabilitat
limitada”, i que ha incomplert el
termini fixat en l’esmentada llei
per a aquesta adaptació.
Des d’Andorra Turisme, i a
diferència d’exercicis anteriors,
en aquesta ocasió no es van pre-
sentar al·legacions a l’informe
ni cap comentari explicatiu de
les recomanacions del Tribunal
de Comptes.
Tribunal de Comptes
El gerent d’Andorra Turisme, Betim Budzaku, en una compareixença al Consell General.
jonaThan gil
M. S.
andorra la vella
Andorra Turisme incompleix la llei
en contractar una pòlissa de crèdit
L’entitat continua sense adaptar els seus estatuts a la Llei de societats anònimes del 2007
El mes passat es van matricular
fins a 409 vehicles, fet que com-
porta un increment del 23,9%
respecte de l’abril de l’any pas-
sat, segons les dades fetes públi-
ques ahir pel departament d’Es-
tadística, que va destacar també
que, en el primer quadrimes-
tre de l’any, les matriculacions
s’han incrementat un 6,8% en
relació amb el mateix període de
l’any passat. D’aquesta manera,
a l’abril, tots els grups van regis-
trar variacions positives. Altres
va pujar un 54,5%; Camions i
camionetes, un 42,3%; Turis-
mes, un 28,4%, i Motocicletes i
ciclomotors, un 1,3%.
Des d’Estadística s’incideix
també en el fet que les dades
de l’abril confirmen la tendèn-
cia dels darrers mesos en què
creix la matriculació de vehicles
de gasolina i s’estanquen els de
gasoil. Durant el mes d’abril es
van matricular un 34,7% més de
vehicles de gasolina que el mes
anterior, mentre que de gasoil
n’hi va haver un 14,0% més.
També es van matricular cator-
ze vehicles sense carburant, cinc
d’elèctrics 100%, cinc d’híbrids
de gasolina no endollable i un
d’híbrid de gasolina endollable,
mentre que l’abril del 2017 se’n
van matricular sis, sis, sis i set
de cada tipus, respectivament.
Totes les categories de vehicles
mantenen una tendència a l’al-
ça, arrossegades en bona part
per la recuperació en la venda
de turismes.
Si s’agafen les dades dels dar-
rers dotze mesos, Estadística va
destacar l’augment de matricu-
lacions en els vehicles de gaso-
lina, que van registrar un crei-
xement del 28,9% (més de 539
vehicles), seguit de l’augment
en els vehicles de gasoil, amb un
0,4%.
Quant a la resta de categori-
es, es van matricular 122 vehi-
cles del grup sense carburant,
114 vehicles elèctrics 100%, 55
vehicles híbrids de gasolina no
endollable i 50 vehicles híbrids
de gasolina endollable.
economia
Redacció
andorra la vella
Les matriculacions de vehicles
pugen un 23,9% el mes d’abril
l’endeutament de la
societat pública no
pot superar el 50%
dels fons propis
El Govern i la Comunitat de
Sant Egidi signaran aquest
matí un protocol d’acord que
permetrà l’arribada d’uns 20
refugiats sirians “en condici-
ons de vulnerabilitat” que ac-
tualment es troben al Líban,
segons informa la Comunitat
de Sant Egidi. Espanya i França
hi col·laboraran en permetre el
pas dels refugiats pels seus ae-
roports, de la mateixa manera
que va fer Itàlia per acollir un
grup de refugiats a la Repúbli-
ca de San Marino.
Segons aquest acord, el
Principat s’ocuparà de l’hospi-
talitat i dels serveis de prime-
ra necessitat, mentre que la
Comunitat de Sant Egidi s’en-
carregarà de formar les perso-
nes que gestionaran la xarxa
d’acollida i de la integració dels
refugiats.
Després d’Itàlia, França i
Bèlgica, Andorra serà el quart
país que acollirà refugiats se-
guint el model dels corredors
humanitaris, que fins ara ha
permès acollir i integrar 1.500
refugiats que fugien de la guer-
ra. L’aprovació de la Llei de
protecció temporal i transitò-
ria per raons humanitàries el
mes de març passat fa possible
la signatura del protocol.
Andorra es compromet a
acollir 20 refugiats sirians
procedents del Líban
Redacció
andorra la vella
Protocol d’acollida

ANDORRA8 Dimarts, 8 De maig Del 2018
El pla nacional de Protecció
Civil i la llei d’aquest cos es
van elaborant i s’allarguen, ja
que no seran una realitat per a
aquesta legislatura. Mentres-
tant, però, els que en formen
part avancen i milloren el ser-
vei paral·lelament. Protecció
Civil i la Creu Roja van presen-
tar ahir a tots els equips que
intervenen en emergències el
nou suport logístic.
Les dues entitats es van
adonar, segons va explicar el
director general de la Creu
Roja Andorrana, Jordi Llan-
só, que davant de situacions
d’emergències viscudes com,
darrerament, la de l’incendi de
l’edifici Tiffany’s de la Massa-
na, i d’altres de més llunyanes
però molt presents, com la de
l’accident a les obres del túnel
dels Dos Valires, els professio-
nals que hi treballen dels dife-
rents cossos requerien un su-
port logístic. Aquesta era una
mancança important que van
detectar i van anar per feina
per solucionar-la.
Aquest nou suport logístic
d’emergències suposa una sèrie
de carpes que poden servir des
de lloc de reunions, per atendre
familiars i, fins a tot, la prem-
sa, el centre de comandament,
el punt sanitari, però també un
vehicle logístic, que és la prin-
cipal novetat, a banda de les
carpes amb una uniformitat
de la imatge. Es tracta d’una
furgoneta 4x4 de la Creu Roja,
que ha estat adaptada especial-
ment per poder subministrar
queviures (begudes calentes i
menjar) fins a 50 persones en
una primera activació, gràci-
es també al conveni establert
amb El rebost del padrí. “És un
vehicle totalment equipat que
podran utilitzar els diferents
agents que intervenen en una
emergència”, va explicar el cap
de l’àrea de Protecció Civil,
Cristian Pons.
Pons explica que, amb
aquest nou suport logístic, a
partir d’ara les emergències
tindran una diferència clau
des de l’inici de la intervenció,
quan ja es podrà comptar amb
aquest dispositiu i organit-
zar-lo. L’han anomenat Village
d’emergències, i cada grup i
cada actuació d’emergències
que necessitin certa privacitat
tindran el seu propi espai.
Aquest recurs s’activa-
rà segons un protocol i en
situacions d’emergències d’una
determinada durada o que ho
requereixin. Alguns exemples
proposats ahir van ser la re-
cerca d’una persona, o alguns
plans preventius que requerei-
xen certes proves esportives
mundials.
El grup logístic d’una emer-
gència, juntament amb el grup
d’intervenció, el grup d’ordre,
el sanitari i el de suport tèc-
nic constitueixen l’equip de
treball que s’activa en casos
d’emergència, tot i que cada
grup té definides i desplega les
seves pròpies funcions d’actu-
ació. L’objectiu principal del
grup logístic és assegurar la
provisió dels recursos com-
plementaris necessaris per a
la gestió d’una emergència.
En aquest sentit, garanteix les
comunicacions entre els cen-
tres operatius, dona suport a
l’abastament de queviures per
al personal dels grups d’actua-
ció, col·labora en el transport
de persones, i organitza zones
de refugi temporals.
PLA NACIONAL
El pla nacional de Protecció
Civil ja té un esborrany sobre
la taula, però no veurà la llum
aquesta legislatura. Aquest pla
estructura l’emergència, l’orde-
na, defineix fases d’emergèn-
cia i mitjans, i quin rol ha de
tenir cada grup. En definitiva,
ordena tot el caos que porta
una emergència. “Ho estem
treballant a protecció civil i,
un cop redactat internament,
es farà arribar als grups d’ac-
tuació perquè ells donin el seu
parer”, va dir Pons.
La llei de protecció civil serà
la que doni una base legal per
desplegar tot aquest pla i tots
els reglaments que se’n deri-
ven. Però també suposarà tot
un seguit d’acompliments nor-
matius i de mitjans que no es
podran fer de manera imme-
diata perquè requereixen pres-
supost, apunten des de Pro-
tecció Civil. Per aquest motiu,
tant el pla com la llei hauran
d’esperar uns anys més. Però
no per aquest motiu tot allò
que contemplen, com és el cas
d’aquest suport logístic. Pro-
tecció Civil anirà aconseguint,
en la mesura que pugui, alguns
dels requisits que marca el pla
nacional, independentment
que s’aprovi.
Ahir hi van ser presents re-
presentants de tots els cossos
que participen en una emer-
gència. Per tant, hi havia re-
presentants dels cossos espe-
cials, com la policia, bombers,
COEX, agents de circulació,
agents sanitaris, banders i la
Creu Roja.
Nou suport logístic per
als professionals que
treballen en emergències
El pla nacional i la llei de protecció civil no es faran en aquesta legislatura
Protecció Civil
L’aparcament del COEX va servir ahir per fer un desplegament dels nous recursos que ajudaran els professionals d’emergències.
JONATHAN GIL
P. G.
ANdOrrA LA veLLA
Una furgoneta
4x4 subministrarà
queviures per a 50
persones
La village
d’emergències serà
per a situacions de
llarga durada
CONVOCATÒRIA DE LA JUNTA GENERAL EXTRAORDINÀRIA DE LA SOCIETAT
PLENA ACCIÓ, SL
Benvolgut socis,
Amb aquesta nota es convoca la Junta General Extraordinària de la societat PLENA
ACCIÓ, SL per al proper 28 de maig del 2018, a les 10.00, en primera convocatòria, i el dia
29 de maig del 2018, a les 10.00, en segona convocatòria, a l’edifici La Llar, al carrer Prat
de la Creu, 93, planta 1, porta 8, d’Andorra la Vella, amb la següent ordre del dia:
1.- Proposta de dissolució, liquidació i extinció de la societat.
2.- Nomenament, en el seu cas, del/s liquidador/s.
3.- Precs i preguntes.
Andorra la Vella, 8 de maig de 2018.
El President
El Centre de Congressos d’An-
dorra la Vella acollirà avui una
nova edició del Simposi de
marketing d’Andorra (SIMA),
centrat aquest any en el turis-
me. Es parlarà de la reputació en
línia, de turisme gastronòmic
amb el cas de Pirineus Gourmet,
de les oportunitats d’acollir tu-
risme xinès, i d’enoturisme com
a reclam, entre d’altres aspec-
tes. Alguns dels ponents seran
Isidre Amat, director de vendes
d’El Tenedor; Esther Garcia, res-
ponsable d’innovació i compe-
titivitat de la Cambra Oficial de
Comerç, Indústria i Serveis de
Lleida; o Liming Chen, executiu
de desenvolupament de negoci
de CTRIP/Asialink Spain.
El Simposi de màrqueting
debat avui sobre el turisme
Trobada
Redacció
ANdOrrA LA veLLA

publicitat 9Dimarts, 8 De maig Del 2018

El conseller general del Par·
tit Socialdemòcrata (PS) Pere
López ha fet arribar a Sindica·
tura una demanda d’informació
mitjançant la qual vol compro·
var l’estat de desenvolupament
en què es troben els protocols
per lluitar contra la violència
de gènere i domèstica, tres anys
després de l’aprovació de la llei
per lluitar contra aquesta xacra.
El parlamentari ha lamentat
que, per les informacions que
han arribat a la formació, no
estarien prou avançats i consi·
dera important poder accedir a
la documentació reclamada per
comprovar si aquesta sensació
s’adequa o no a la realitat.
En l’escrit registrat ahir al
Consell General, López sol·
licita, en primer lloc, que
se li faci arribar “la guia de
col·laboració per la Comissió
Nacional de Prevenció de la Vi·
olència de Gènere i Domèstica
(Conpvgd)” que, recorda, és el
“document que ha de garantir
l’ordenació de les actuacions
dels ministeris i departaments
de l’Administració implicats
en la prevenció, l’assistència i
la persecució” d’aquestes dues
problemàtiques. També dema·
na “tots els protocols d’actuació
de cada àrea d’intervenció en els
quals s’estableixen els recursos,
els serveis i els mecanismes de
col·laboració amb les víctimes”.
A més, el parlamentari recla·
ma “el cronograma d’implan·
tació de la Llei 1/2015, del 15
de gener, per l’erradicació de la
violència de gènere i de la vio·
lència domèstica des de la seva
aprovació”. A l’últim, vol que
se li enviïn “les estratègies dis·
senyades per la Conpvgd que
s’han recollit en els plans naci·
onals de serveis socials i socio·
sanitaris”.
El conseller general ha re·
cordat que el cap de setmana
“es va celebrar un debat de po·
lítiques d’igualtat” impulsat des
de la Joventut Socialdemòcrata
d’Andorra (JSA), “amb diferents
qüestions” i “un dels problemes
analitzats va ser el de les víc·
times de violència de gènere”.
Durant la xerrada, “va tornar a
sortir la qüestió dels protocols i
de la guia de col·laboració”.
En aquest sentit, López ha
remarcat que “fa més de tres
anys” que la llei es va aprovar
i, “segons les informacions que
ens arriben, no s’han desenvo·
lupat totalment i no totes les
previsions del text s’han com·
plert”. Així, el parlamentari no
amaga que “la sensació és que
els protocols no estan suficient·
ment ben desenvolupats i mol·
tes problemàtiques no s’abor·
den de forma correcta”.
El PS dubta dels protocols
contra la violència de gènere
Consell General
El conseller general del Partit Socialdemòcrata Pere López al Consell General.
jonathan Gil
Redacció
andorra la vella
La policia va detenir el 2 de
maig, a Escaldes·Engordany,
tres homes residents de 53, 23 i
19 anys per un cas vinculat pre·
sumptament amb la venda de
drogues. El cos va ser requerit
pels joves de 23 i 19 anys, que
van explicar que l’home de 53
anys els va amenaçar amb una
arma blanca. Un cop al lloc
dels fets, es determina que les
presumptes víctimes haurien
anat al domicili del primer per
reclamar·li el pagament d’un
deute pendent. Aquest, per es·
pantar·los, els amenaça amb un
ganivet de caça amb una fulla
de 17 centímetres.
Quant la patrulla controla
l’home de 53 anys, se’l troba en
possessió de dues armes blan·
ques, l’esmentada anteriorment
i un ganivet de cuina amb una
fulla d’11 centímetres. L’en·
questa conclou que aquest
presumpte deute era una pos·
sible venda d’estupefaents. Per
aquest motiu també es va dete·
nir els dos joves per un delicte
contra la salut pública, mentre
que l’home de 53 anys va ser
detingut per un presumpte de·
licte contra la llibertat i la segu·
retat col·lectiva.
A banda, durant la setmana
passada també es va detenir un
jove resident, de 18 anys, com
a presumpte autor d’un delic·
te contra la integritat física en
l’àmbit domèstic. La víctima,
parella del detingut, va explicar
que, després de passar la nit en
un local d’oci, l’home la injuria,
la sacseja fortament pels braços
i li dona diferents cops a la cara
i els braços per “gelosia”.
També es va detenir com a
presumpte autor d’un delicte
contra la integritat física en
l’àmbit domèstic un home re·
sident de 43 anys. Aquest va
tenir una discussió verbal per
motius laborals amb el seu ger·
mà, que viu en el mateix domi·
cili. Segons va informar el cos,
l’home va començar a donar
empentes al germà, que va aca·
bar donant·se un cop contra
una porta de vidre que es va
trencar i li va provocar dues fe·
rides sagnants a l’avantbraç i a
la mà dreta. Així mateix, es va
detenir un home i una dona re·
sidents, de 25 i 24 anys respec·
tivament, per una discussió en
el domicili particular. Tots dos
s’havien agredit físicament i te·
nien ferides sagnants a la cara i
vermellors als braços. A més, la
dona estava en possessió de 6,6
grams d’haixix.
Comís de CoCaïna
Per altra banda, el 3 i 4 de maig
passats, la policia va detenir di·
verses persones per tràfic d’es·
tupefaents i va efectuar el co·
mís de cocaïna més important
al Principat de les darreres dè·
cades. En total, es van decomis·
sar 228 grams de cocaïna, 18,7
grams de metamfetamina, 17
grams d’èxtasi, 7,2 grams d’he·
roïna i 5 dosis d’LSD. També
es van intervenir 2.110 euros
en efectiu, així com un vehicle
d’alta gamma. Des del cos es va
remarcar que, per la diversitat
dels productes requisats, es pot
concloure que s’ha desarticulat
una presumpta xarxa, organit·
zada i estructurada, de tràfic
d’estupefaents, coneguda com
“el supermercat de la droga”.
L’operació, que continua oberta
i que s’ha batejat amb el nom
d’operació Nord, es troba judi·
cialitzada i està sota secret de
sumari. No es descarten noves
detencions.
A l’últim, la policia també va
detenir quatre persones més
per trobar·se en possessió de
droga i sis per conduir sota els
efectes de l’alcohol. Amb relació
a aquests darrers, es troba el cas
d’un home resident de 52 anys
que es va negar a sotmetre’s a la
prova d’alcoholèmia en ser con·
trolat després d’haver comès
una infracció al Codi de circula·
ció. Els agents van comprovar,
però, que l’home tenia suspès
el permís de conduir per una
ordenança penal de l’11 d’abril.
Balanç
Els objectes comissats en el marc de l’operació Nord.
poliCia
Redacció
andorra la vella
Un deute per comprar estupefaents
acaba amb tres homes detinguts
Dos homes reclamen el pagament de la droga al tercer, que els espanta amb un ganivet de caça
la policia decomissa
la quantitat més
important de cocaïna
en dècades

Més informació: Oficina de turisme de la Massana.
Plaça de les Fontetes s/n. Tel.: +(376) 835 693
www.lamassana.ad
Aquest
dijous
10 de maig (Andoﬂora)
Nit Sensorial
amb Samadhi
V.O Versió Original
Conﬁrmació de reserves al
tel. 839 309
“No hi ha obert cap procés ni
operació de venda de l’entitat”.
Amb aquesta contundència, Crè-
dit Andorrà va sortir al pas ahir
de les informacions recollides pel
diari digital espanyol El Indepen-
diente, que assegurava que l’enti-
tat andorrana, a través del banc
d’inversió Alantra, havia posat
en marxa “un procés de venda
ordenat”. Inicialment, segons la
informació del mitjà del país veí,
a través de l’operació, batejada
amb el nom de Projecte Keystone,
Crèdit Andorrà buscaria vendre
al voltant del 40% del capital a
mans dels principals accionistes,
les famílies Pintat, Casal i Reig,
i ja haurien tingut lloc algunes
reunions amb potencials com-
pradors, aspecte també negat
per l’entitat, que va insistir que
“no hi ha cap procés ni individual
ni col·lectiu de venda obert”.
El digital espanyol situa l’ori-
gen i el rerefons de tot plegat en
la falta d’entesa amb l’Institut
Nacional Andorrà de Finances
(INAF) amb relació als fons pro-
pis de l’entitat. I és que el regu-
lador ha posat el focus en els
crèdits que al seu dia va acabar
atorgant el mateix banc a alguns
dels seus principals accionistes
per finançar, l’any 2006, la com-
pra del 46,35% de les accions
que aleshores eren a mans de
Caixabanc, una venda que es va
tancar per 927 milions d’euros,
fet que suposava valorar el banc
en uns 2.000 milions.
El Independiente, que recull
i fa un breu repàs a les xifres
assolides per Crèdit Andorrà
l’exercici 2017, assegura, citant
fonts d’Alantra, que la firma que
tindria el mandat per a la venda
de l’entitat andorrana en desta-
ca “el gran desenvolupament del
negoci internacional, que es re-
flecteix en el creixement d’actius
sota gestió, marges bruts i bene-
fici abans de provisions”.
Segons El Independiente, les
previsions del grup són tancar
el 2018 amb un resultat net en
línia amb el del 2017, i elevar el
seu patrimoni sota gestió fins
als 12.000 milions, amb un lleu-
ger increment de la seva cartera
de préstecs fins a 2.700 milions
i una caiguda de la base de di-
pòsits a 3.900 milions. El pla
de negoci dissenyat per Crèdit
Andorrà fins al 2021 es fixa com
a objectiu aconseguir un volum
d’actius dins de balanç de 5.800
milions i 18.300 milions fora de
balanç, recolzant-se, sobretot,
en el negoci internacional, amb
el focus posat a Miami, on opera
a través de Beta Capital Wealht
Management. A més d’aquest
mercat i Espanya, el banc té
presència a Luxemburg, Suïssa,
Panamà, Mèxic, el Perú, Xile i
estudia entrar en altres mercats.
Crèdit Andorrà diu que no hi ha
cap procés de venda de l’entitat
Economia
La seu central de Crèdit Andorrà a Andorra la Vella.
jonathan gil
Redacció
andorra la vElla
El banc d’inversió
alantra seria
l’encarregat de dur a
terme l’operació
Un digital espanyol manté que els grans accionistes es volen vendre el 40%

+376 73 85 73 · club@anyospark.com · www.anyosparkclub.com anyosparkclub @anyosparkclub anyospark
MASTER CLASS
VINYASA IOGA a AnyósPark
amb Manel López
i Elisabeth Serrano
Col·laboren
PREU SOCI: 15€
PREU NO SOCI: 25€
PLACES LIMITADES /
Inscripcions a la recepció del Club
DISSABTE
Amb una bona gestió de l’ener-
gia elèctrica i amb informació
dels seus preus es pot arribar a
reduir entre un 10% i un 20% el
cost de la factura. És per aquest
motiu que FEDA treballa per
posar a disposició dels clients
productes que facilitin l’estalvi
i el confort a la llar, un objectiu
que passa per oferir assessora-
ment als usuaris o l’arrenda-
ment de paquets de domòtica,
entre altres aspectes. En aquest
sentit, el director de la compa-
nyia, Albert Moles, va afirmar
que “cal donar senyals clars de
quan l’energia és cara i quan és
barata”, al mateix temps que va
avançar que en el futur el més
car serà la potència i les puntes
de consum. Una via per pagar
menys serà, doncs, desplaçar el
consum a altres hores.
Aquesta és una de les líni-
es de negoci que a partir d’ara
es veurà englobada en la nova
marca que va presentar ahir la
companyia, FEDA Solucions.
Moles va explicar que sota
d’aquest paraigua s’hi aple-
garan els serveis que giren a
l’entorn del món de l’energia
relacionats amb l’estalvi, l’efi-
ciència i la sostenibilitat, i
que van més enllà dels serveis
elèctrics tradicionals. Així, la
marca també inclou la xarxa
de carregadors per a vehicles
elèctrics a la via pública (que
actualment té una vintena de
punts i que es preveu ampliar
a mesura que vagi creixent el
mercat), els carregadors per
a les llars i empreses del país,
la plataforma de mobilitat i el
seguiment i millora energèti-
ca de grans edificis. Amb rela-
ció als aparells per carregar a
les cases o empreses, Moles va
dir que la voluntat és posar a
disposició del client l’última
tecnologia per millorar les càr-
regues i vetllar perquè no es
sobrecarregui la xarxa. I quant
al seguiment i millora de grans
edificis, FEDA monitoritzarà
fins al 2020 vint immobles del
Govern i, a partir d’aquí, do-
narà consells per optimitzar el
consum d’energia. Tots aquests
productes i serveis es poden
consultar al web www.fedasolu-
cions.ad.
El director de FEDA va ex-
plicar que la voluntat de la
companyia és separar el negoci
elèctric de la resta. Això ja es
va fer amb FEDA Ecoterm (que
fa referència a les centrals de
cogeneració) i, ara, amb FEDA
Solucions. Moles va recordar
que l’aposta de l’empresa és
desenvolupar els altres models
de negoci amb la implicació del
teixit econòmic andorrà.
Amb informació es pot estalviar fins
a un 20% en la factura de la llum
FEDA treballa per oferir als clients productes que facilitin la reducció de la despesa
Energia
El director de FEDA,Albert Moles, va presentar ahir la nova marca FEDA Solucions.
AGÈNCIES
M. S. C.
ENCAmp
Creació d’una nova
marca
La nova marca FEDA So-
lucions obre la companyia
al món dels serveis a l’en-
torn del món de l’energia.
Diferents línies de
negoci
S’hi inclouen la mobilitat
elèctrica, la plataforma de
mobilitat, i l’estalvi a la
llar i en grans edificis.
El cost de l’energia
en el futur
Moles augura que el que
s’encarirà més serà la po-
tència o les puntes de con-
sum.
Empresa
El diumenge, 13 de maig, a
les 12.30 hores, al pavelló
del Govern, Caldea organit-
za una competició famili-
ar a la mitja part del partit
del BC MoraBanc Andorra
contra el club basc Delteco
GBC. L’acció enfrontarà dues
parelles formades per una
mare i una filla, respectiva-
ment, que hauran de com-
pletar un circuit en zig-zag
botant una pilota gegant.
L’equip que aconsegueixi fer
bàsquet al final del circuit
guanyarà una entrada anual
durant 25 anys per a ella i la
seva filla a Caldea.
Acció de Caldea
a la mitja part
del partit del
MoraBanc
Redacció
ANdorrA lA vEllA
vehicles antics
L’Associació Andorrana de Ve-
hicles Antics (AAVA) organit-
za el 12 i 13 de maig la 6a tro-
bada internacional Weekend
dels 60. S’han programat rues
amb els vehicles participants,
excursions, concursos i altres
activitats. Durant l’esdeveni-
ment tindrà lloc la presenta-
ció oficial del cartell del ral·li
mundial de cotxes antics
FIVA Andorra 2019. De cara
al 27 de maig, s’ha programat
la 4a sortida de motos clàssi-
ques de primavera.
L’AAVA organitza
la sisena edició
del Weekend
dels 60
Redacció
ANdorrA lA vEllA

R E A L C L U B D E G O L F D E L A C E R D A N Y A
UN COTXE PEL HOLE IN ON E!
CATE G ORI ES:
Scratch
Handicap inferior
Handicap superior
PRE M I S ES P E CI A LS:
Aproximacions
Driver Més Llarg
PLACES LIMITADES
Inscripcions abans del 10 de maig al Club
de Golf del Principat www.cgp.ad
Preu: 45 €
PREMI ESPECIAL:
Una nit a l’hotel Camiral de PGA
Catalunya Resort + 1 green fee al PGA
de Catalunya per a 2 persones
II T RNEIG
CISA IMMOBILIÀRIA
12 DE MAIG A LES 9.30 H
R E A L C L U B D E G O L F D E L A C E R D A N Y A
WELCOME PACK PER A TOTS ELS PARTICIPANTS, PREMIS EXCLUSIUS, SORTEIG,
ANIMACIÓ EN VIU AMB DJ SELVAS I MOLTES MÉS SORPRESES

El Govern haurà de fer cada qua-
tre anys un pla integral per a la
igualtat i la no discriminació,
que inclourà, entre d’altres, un
pla d’inserció laboral per a les
persones en situació de vulne-
rabilitat, un programa amb me-
sures específiques de conciliació
de la vida personal, familiar i
laboral i un pla d’inclusió de per-
sones nouvingudes.
Així ho va detallar ahir el mi-
nistre d’Afers Socials, Justícia
i Interior, Xavier Espot, en la
presentació del Llibre blanc de
la igualtat, ara ja publicat, a les
entitats socials que han parti-
cipat en la seva elaboració, i en
què va voler fer també un ba-
lanç de la feina feta des del juny
del 2017, quan es van presentar
les conclusions del Llibre blanc
de la igualtat.
En aquesta línia, Espot, que
va assegurar que moltes de
les conclusions i prioritats “ja
s’han començat a implementar
i de forma efectiva”, va insistir
en el fet que “la clau de volta”
són la llei per a la igualtat de
tracte i no discriminació i la llei
integral de reconeixement dels
drets dels infants i els adoles-
cents i que, tant en un cas com
en l’altre, “ja tenim un esbor-
rany molt avançat”.
En aquest sentit, el ministre
va precisar que el primer dels
textos, pendent únicament del
tràmit de consulta amb les as-
sociacions, s’entrarà a tràmit
abans de l’estiu. A més, Espot
va avançar també que es pre-
sentarà a la comissió legislativa
d’Afers Socials, seguint amb la
línia d’“aquest treball conjunt i
transversal” amb el Llibre blanc
de la igualtat.
Al marge dels programes de
conciliació de la vida personal,
familiar i laboral i d’inclusió
de persones nouvingudes, així
com del pla d’inserció laboral,
que integrarà l’estratègia d’in-
serció laboral de les persones
amb discapacitat treballada els
darrers anys, la llei incidirà en
les campanyes de sensibilitza-
ció i crearà i definirà l’Observa-
tori de la igualtat.
Pel que fa al text de la llei dels
drets dels infants i els adoles-
cents, el ministre va explicar que
s’estan “acabant de recopilar les
observacions que tots els actors
ens han fet arribar”, tot i que va
reiterar la voluntat de l’executiu
que “també sigui una realitat
aquesta legislatura”.
D’altra banda, Espot va de-
fensar tota la tasca duta a terme
en l’elaboració del Llibre blanc,
així com la importància de l’acte
d’ahir, i va respondre d’aquesta
manera al conseller general del
PS Pere López que, a través de
les xarxes socials, havia assegu-
rat que no assistiria “a l’enèsim
acte de postureig i utilització
indeguda de les associacions” i
havia lamentat que, “vuit anys
després del Pla per a l’igualtat
fet pel PS, encara som en fase
d’anàlisis i de fotografies”.
Espot va destacar que “tot-
homéslliure”d’assistironoade-
terminats actes, però va conside-
rar que és “un error” no fer-ho, ja
que “els autèntics protagonistes”
eren les entitats socials i no pas
el Govern o el Consell General. A
més, el ministre va recordar que,
si s’hagués volgut fer una llei “rà-
pid i corrent per cobrir l’assigna-
tura”, s’hauria pogut fer només
amb els principis generals, tot
i que aleshores “hauríem fet un
mal favor a la societat”.
Tot i el posicionament de
López, el també conseller gene-
ral del Partit Socialdemòcrata,
Gerard Alís, sí que va ser pre-
sent a la presentació del Llibre
blanc de la igualtat.
De la seva banda, la consellera
independent i presidenta de la
comissió legislativa d’Afers So-
cials, Sílvia Bonet, va destacar
que, “darrere” del treball que es
va presentar ahir, “hi ha moltes
entitats” que han treballat “vo-
luntàriament i de bon grat i per-
sones que han treballat moltís-
sim” i que “sempre hi ha d’haver
el respecte per les persones que
han treballat tantíssim”.
CELEBRA L’ASSEMBLEA GENERAL
EXTRAORDINÀRIA DE SOCIS
L’ASSEMBLEA GENERAL EXTRAORDINÀRIA
TINDRÀ LLOC EL DIMECRES 29 DE MAIG,
A LES 22.30 h EN PRIMERA CONVOCATÒRIA I A
LES 23.00 h EN SEGONA CONVOCATORIA
L’ASSEMBLEA TINDRÀ LLOC ALS LOCALS DE
L’ESCOLA ESPECIALITZADA NOSTRA SENYORA
DE MERITXELL, AL CARRER DELS BARRERS, 10 A
SANTA COLOMA.
“Si voleu ampliar la informació dels “comptes 2017”,
podeu consultar-los a l’administració de l’EENSM
situada a la tercera planta”
CELEBRA L’ASSEMBLEA GENERAL
ORDINÀRIA DE SOCIS
L’ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA TINDRÀ
LLOC EL DIMECRES 29 DE MAIG,
A LES 21.00 h EN PRIMERA CONVOCATÒRIA
I A LES 21.30 h EN SEGONA CONVOCATORIA
L’ASSEMBLEA TINDRÀ LLOC ALS LOCALS DE
L’ESCOLA ESPECIALITZADA NOSTRA SENYORA
DE MERITXELL, AL CARRER DELS BARRERS, 10 A
SANTA COLOMA.
“Si voleu ampliar la informació dels “comptes 2017”,
podeu consultar-los a l’administració de l’EENSM
situada a la tercera planta”
L’ASSOCIACIÓ DE L’ESCOLA ESPECIALITZADA NOSTRA SENYORA DE MERITXELL
El pla integral per a la igualtat
s’haurà de fer cada quatre anys
Espot avança que la llei d’igualtat entrarà a tràmit parlamentari abans de l’estiu
Llibre blanc de la igualtat
Un moment de la presentació del Llibre blanc de la igualtat, ja editat, al Consell General.
jonathan giL
M. S.
andorra La veLLa

La 8a Setmana de la diversitat
cultural d’Andorra la Vella, que
té lloc del 7 al 12 de maig, in-
clou una dotzena de propostes
i compta amb la participació de
22 entitats culturals. L’activi-
tat s’emmarca en la celebració
del Dia mundial de la diversitat
cultural (21 de maig), instaurat
per la Unesco. Les activitats
es van iniciar ahir amb l’expo-
sició fotogràfica, al vestíbul
de La Llacuna, de l’Associació
d’Amics Solidaris amb el Poble
Sahrauí, Sàhara, última colònia,
amb imatges de Mireia Medei-
ros, membre de l’entitat que
ha visitat els campaments de
refugiats de Tindouf. També a
La Llacuna hi haurà divendres
la taula rodona Què pot fer An-
dorra pels refugiats?, organitza-
da per la Societat Andorrana de
Ciències, i que comptarà amb la
presència de polítics i de perso-
nes vinculades a diferents ONG
que treballen en el camp de la
cooperació internacional.
Una de les novetats d’aques-
ta edició és l’elaboració d’un vi-
deoclip amb què es pretén mos-
trar qui és la gent d’Andorra la
Vella i explicar la pluralitat de
cultures, orígens i religions que
hi conviuen. El clip és el de la
cançó Conviure tots junts, com-
posada per a l’ocasió pel can-
tautor Quim Salvat, i està pro-
tagonitzat per membres actius
de les associacions culturals i de
residents que participen en la
celebració. Es presentarà demà,
a les 20.30, a La Llacuna.
Al mateix temps, Andorra la
Vella se suma als actes de cele-
bració dels 70 anys de la Decla-
ració Universal dels Drets Hu-
mans amb la campanya Stand
Up For Humans Rights!, orga-
nitzada per l’ONU i en què es
convida la població de tots els
països del món a entrar al web
https://www.un.org/en/udhr-
video i gravar un vídeo llegint
un dels 30 articles de la decla-
ració amb la seva llengua ma-
terna. “A dia d’avui, ja hi han
participat 126 països amb 69
llengües. Vam veure que des
d’Andorra no s’havia penjat cap
vídeo i hi hem volgut partici-
par”, va explicar el cònsol me-
nor i conseller de Participació
Ciutadana, Marc Pons, que va
convidar la ciutadania a unir-
s’hi i ell mateix va comentar
que ja havia enregistrat el seu
missatge.
Pons va prendre part a la
roda de premsa de presenta-
ció de les activitats, juntament
amb la presidenta de la Casa
d’Extremadura, Ana Cerezo, i la
representant del Grup de Fol-
klore Casa de Portugal, Cami
Medeiros. Cerezo es va referir
a la mostra gastronòmica com
el fet de poder viatjar a través
de la cuina pel món sense sortir
d’Andorra, mentre que Medei-
ros va fer esment de la qualitat
de les fotografies de l’exposi-
ció sobre la situació del poble
sahrauí als camps de refugiats
de Tindouf.
Els actes de la Setmana de
la diversitat es clouran dissab-
te amb la 2a Mostra gastronò-
mica multicultural a la plaça
Guillemó, en què nou associaci-
ons culturals i de residents del
país (de les Filipines, l’Equa-
dor, Rússia, la Xina, Extrema-
dura, Portugal, Veneçuela, Xile
i el Perú) oferiran plats típics
dels seus països d’origen. Per
amenitzar la mostra, les asso-
ciacions faran una cercavila i,
durant tot el dia, hi haurà es-
pectacles musicals i infantils, i
exhibicions de danses tradicio-
nals, així com l’actuació del DJ
Josep Pérez. Els assistents po-
dran tastar des dels noodles xi-
nesos a les arepas veneçolanes
passant pel ceviche peruà o pel
pernil extremeny.
Andorra la Vella
Agències
AndorrA lA VellA
La Setmana de la diversitat cultural
inclou 22 entitats i 12 activitats
Demà es presentarà un videoclip que mostra la multiculturalitat dels habitants de la capital
Presentació de la Setmana de la diversitat cultural, ahir al matí.
CoMÚ d’AndorrA lA VellA

ESTRÉS
INSOMNI
ANSIETAT
DEPRESSIÓ
Centre IME - Av. Príncep Benlloch, 30
AD500 Andorra la Vella
Núm. col·legiat 714 - Tel. 833 838
DR.TO-MATRINHBACH
AcupunturaiMoxibustió
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
en aquest espai
808888
Anuncia’t
Andorra ha acollit durant qua-
tre dies la primera trobada del
projecte Grandalla que ha enge-
gat la Creu Roja Andorrana. 25
voluntaris del país i 16 proce-
dents de les societats nacionals
d’Espanya, França, Itàlia, Bèlgi-
ca, Marroc, Suïssa i Luxemburg
s’han reunit per millorar la rela-
ció entre les Societats Nacionals
participants i promoure la tole-
rància ètnica. Segons va decla-
rar el director de la Creu Roja
Andorrana, Jordi Llansó, la
intenció és que Andorra lideri
el projecte Grandalla i sigui un
referent europeu en l’intercanvi
de coneixements i experiències
entre els voluntaris de l’entitat.
Aquest vespre es fa el sopar de
comiat de Grandalla en “un dia
important” per a l’entitat, ja
que se celebra el Dia internaci-
onal del voluntariat de la Creu
Roja, va dir Llansó.
Voluntaris de la Creu Roja de
vuit països es troben a Andorra
Entitats
Grup de voluntaris de la Creu Roja participants en la trobada de Grandalla.
crEu roja andorrana
Redacció
andorra la vElla
El programa de suport als em-
prenedors, impulsat per Mora-
Banc i Ship2b, arriba enguany
a la quarta edició i incorpora,
com a novetat principal, la do-
nació de 1.500 euros al projecte
guanyador perquè pugui imple-
mentar el pilot. Així ho va expli-
car ahir a la tarda la cofundado-
ra de Ship2b, Maite Fibla, que
va ser l’encarregada d’oferir la
primera sessió informativa de
la nova edició del LAB Impact
Andorra i va intentar resoldre
els dubtes als assistents respec-
te als paràmetres dels projectes
que hi poden participar.
La convocatòria per presen-
tar idees estarà oberta fins al
20 de maig i s’adreça a aquells
emprenedors i projectes que
tinguin un impacte directe so-
bre el territori andorrà i que
busquin solucionar els reptes
socials i mediambientals exis-
tents al país. “Temes educatius,
pobresa, agricultura sostenible
i ecològica, ajudes al petit co-
merç, desenvolupament sos-
tenible del territori. Les pos-
sibilitat són força àmplies”, va
destacar Fibla. Per presentar
la proposta no cal estar consti-
tuït com a empresa, només cal
tenir un equip emprenedor i
una idea més o menys desenvo-
lupada. Això sí, “s’ha de veure
molt clarament l’impacte sobre
el territori i que el projecte tin-
gui un pla de negoci a darrere
consolidat”, va remarcar. Un
cop tancat el període d’inscrip-
ció, les quatre start-ups selecci-
onades començaran un període
d’acompanyament, formació i
mentoring amb experts fins al
juny. Els mesos de juliol i agost
desenvoluparan un primer pro-
totip i faran diversos tests. Un
cop presentats tots els projec-
tes, al setembre es seleccionarà
el guanyador, que rebrà l’ajut
econòmic de 1.500 euros. Amb
aquests diners, es farà un nou
acompanyament de dos mesos
per implementar el produc-
te final i sortir al mercat. Per
això, segons Fibla, “al novem-
bre hauríem de tenir un mínim
producte viable que ja pugui ser
comercialitzable o pugui gene-
rar els primers ingressos”.
Andorra Marketplace, d’Eva
Àlvarez i Rubén Arranz, va ser
el projecte triomfador a l’edició
2017 i, segons va explicar Fibla,
ja s’està començant a desenvo-
lupar la plataforma, que ofereix
al petit i mitjà comerç l’opció
d’obrir el negoci per internet.
Empresa
Agències
andorra la vElla
El guanyador de LAB Impact Andorra
rebrà l’ajut econòmic de 1.500 euros
La convocatòria per presentar els projectes està oberta fins al proper diumenge, 20 de maig
Primera sessió informativa de la quarta edició del LAB Impact Andorra, ahir.
agènciEs
salut
L’avantprojecte de llei de do-
nació d’òrgans, cèl·lules, tei-
xits i sang, que està acabant
de desenvolupar l’executiu,
preveu que tothom serà do-
nant, exceptuant aquells
casos en què es mostri una
negativa explícita en vida o
la família s’hi negui un cop la
persona ja hagi mort. Així ho
va exposar el ministre de Sa-
lut, Carles Álvarez Marfany, a
la comissió legislativa de Sa-
nitat i Medi Ambient durant
la compareixença, a iniciativa
pròpia, que es va dur a terme
ahir al migdia. La proposta és
semblant al model espanyol i
això va crear algunes discre-
pàncies entre els membres
de l’oposició, que apuntarien
més cap a un model francès,
en què la paraula de la famí-
lia no té validesa si la persona
no s’hi ha negat en vida i, per
tant, passa a ser donant de
manera automàtica.
Tothom serà
donant si
no s’hi nega
explícitament
Agències
andorra la vElla

D E D I M A R T S
A D I V E N D R E S
A M B L A C O M P R A
D ’ U N A E N T R A D A ,
L A S E G Ü E N T A L
5 0 % D E D E S C O M P T E
Promoció vàlida de dimarts a divendres presentant el val descompte.
Promoció vàlida fins el 25 de maig. No acumulable en altres promocions.
50%descompte
Del 28 de maig a l’1 de juliol 360ºeXtrem romandrà tancat per agafar forces.
La Massana s’engalana, com
cada mes de maig, per rebre
el mercat de la planta i la flor,
que es farà de l’11 al 13 de
maig a les Fontetes. Després de
25 anys, Andoflora ja s’ha con-
vertit en una referència dins
el calendari d’activitats del
país. “El repte és la renovació
constant i que cada edició sigui
única, amb una programació
que la defineixi i li doni perso-
nalitat”, va dir la consellera de
Cultura, Igualtat i Participació
Ciutadana, Jael Pozo, que tam-
bé va explicar que, “en aquesta
vint-i-cinquena edició, volem
convidar els nostres visitants
a viure un món de sensacions”.
Per això, totes les accions estan
relacionades amb els sentits.
Una de les novetats és la
creació del perfum d’Andoflo-
ra, elaborat per una empresa
del país, d’acord amb les idees
que volia transmetre el Comú.
El creador olfactiu, Sergi
González, defineix la fragància
com a “jove, floral i enigmàtica,
perquè cada nota va sumant
per donar coherència al que
volem transmetre, que és la
frescor i la renovació constant
d’Andoflora”. El perfum s’ha
elaborat amb divuit essències i
estarà a la venda a l’oficina de
Turisme a un preu de 5 euros.
A més, també es podrà olorar
en una exposició d’olors, con-
cebuda per jugar i posar a pro-
va el sentit de l’olfacte. També
hi haurà un altre taller, per al
públic familiar, centrat en el
sentit del tacte, i consistirà a
endevinar diferents elements
relacionats amb la natura.
Una altra de les novetats serà
la presentació de la sardana Co-
mapedrosa, amb música de Jo-
sep Casadevall i Costa, i lletra
de la seva filla, Trini Casadevall
Medrano. La sardana serà in-
terpretada per les corals de la
Massana, Les Orenetes i Sant
Antoni. El sentit de l’oïda tam-
bé serà present en moltes altres
actuacions, com el Cor de Rock
d’Encamp, l’Escola Líquid Dan-
sa, l’Andorra Gospel Cor, l’APA
de l’escola francesa i també un
concert de Lady Scarlett & Doc.
El sentit de la vista també
és fonamental a Andoflora, ja
que tot la Massana s’omple de
flors. A més, s’organitza de nou
el concurs d’instal·lacions ur-
banes, amb la participació de
cinc floristeries que faran les
seves creacions en cinc punts
de la parròquia: Tot Natura, a
la zona d’accés a la plaça de les
Fontetes, Iuca, davant del Pa-
lanques, Aqua Nova, a la parada
de bus del centre vila, Artiflor,
a la plaça del Pi, i Lo Florista, a
les escales d’accés a Josep Ros-
sell. El jurat decidirà quin és el
millor muntatge i, per primer
cop, el guanyador del concurs
s’emportarà un premi en metàl-
lic. A més, també hi haurà molts
espectacles i tallers.
Finalment, per la part del
gust, aquest dijous, el cicle Tast
Music dedica un sessió prèvia a
Andoflora, amb una Nit Senso-
rial al restaurant Versió Origi-
nal, que oferirà un menú sobre
el món de les sensacions, i la
música anirà a càrrec del grup
Samadhi. A més, durant l’acte
inaugural d’Andoflora, hi hau-
rà una degustació de canapès
florals.
De nou, participen a Ando-
flora 24 expositors, el màxim
que permet la plaça de les Fon-
tetes. També hi prenen part els
escolars de la Massana que, di-
vendres al matí, abans de l’acte
inaugural, crearan un mosaic
natural amb fruites i verdures.
Diumenge, últim dia del mer-
cat, es faran macedònies i sucs
amb aquests productes. Ando-
flora estarà obert tot el cap de
setmana, de les onze del matí a
les vuit del vespre.
Andoflora celebra el 25è aniversari
amb diverses propostes sensorials
La creació d’un perfum o l’estrena de la sardana ‘Comapedrosa’ són algunes de les novetats
La Massana
Presentació de la 25a edició d’Andoflora, que tindrà lloc a la plaça de les Fontetes de l’11 al 13 de maig.
coMú de La Massana
Redacció
andorra La veLLa
Hi participen 24
expositors i cinc
floristeries faran les
instal·lacions urbanes
cass
Danny Pieters, professor
de seguretat social i un dels
especialistes d’Europa més
reconeguts, farà una confe-
rència en què analitzarà la
situació i el futur de la se-
guretat social andorrana en
uns moments de debat po-
lític i social en el país sobre
el futur de les pensions i les
seves mesures de garantia.
La xerrada es titula La Sé-
curité Sociale Andorrane de
l’avenir i tindrà lloc avui, 8
de maig, a les set de la tar-
da, a l’Art Hotel d’Andorra
la Vella.
Xerrada sobre
el futur de la
seguretat social
andorrana
Redacció
andorra La veLLa
Participació
El Punt Jove d’Ordino va
acollir ahir a la tarda una tro-
bada per conèixer les necessi-
tats dels joves de la parròquia
perdefinirelprojectedelfutur
skatepark. L’equipament s’ubi-
carà en un terreny de 3.820
m2
, al costat de les escoles de
segona ensenyança, i la inten-
ció del Comú és dissenyar-lo
en funció dels interessos dels
joves i dels consells que els
han donat l’Associació d’Ska-
ters. La voluntat del Comú és
que les obres puguin comen-
çar a finals d’any.
Ordino consulta
els joves sobre
el disseny del
nou ‘skate park’
Agències
andorra La veLLa

DIUMENGE 13 DE MAIG
A les 12:30H
MORABANC
ANDORRA
DELTECO
GBC
Entrades a la venda a www.bca.ad
i a les oﬁcines del club
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_GBC.pdf 1 26/4/18 10:30
L’Associació Carnet Jove Andor-
ra organitza demà, a les 19.30,
a la sala 24 del centre cultural
La Llacuna, una xerrada sobre
voluntariat internacional amb
tres joves que ja han participat
com a voluntaris en diversos
països.
En concret, Carles González
explicarà el seu voluntariat
a Bolívia amb Cooperand en
què va fer un acompanyament
als menors en situació de risc
social. Susanna Ferran parla-
rà sobre l’oportunitat que va
tenir d’integrar-se en la vida
dels infants del Kailash durant
deu dies per conviure i desen-
volupar un projecte fotogràfic
participatiu centrat a expressar
de manera creativa conceptes
filosòfics simples. Per la seva
banda, Meritxell Pons exposa-
rà la seva experiència al camp
de treball en un petit poble del
centre d’Estònia, i el seu objec-
tiu principal era donar suport
a la vida del camp a través del
voluntariat.
També hi serà present Júlia
Stokes, tècnica d’Afers Multila-
terals i Cooperació del Govern
d’Andorra per donar a conèixer
quins són els procediments que
s’han de seguir per ser volunta-
ri, quines formacions es poden
trobar a Andorra i quines enti-
tats del país ofereixen projectes
de voluntariat.
En aquest sentit, al final de
la xerrada, els participants po-
dran demanar més informació
directament a les set entitats
convidades a la xerrada: Aigua
de Coco, Cooperand, Servei Ci-
vil Internacional, Música per
viure, Muntanyencs per l’Himà-
laia, Infants del Món i Daktari.
Tres joves oferiran una xerrada
sobre voluntariat internacional
També hi seran presents set entitats que tenen projectes a diferents països
Andorra la Vella
Cooperand ofereix fer de voluntari a Bolívia amb infants en risc d’exclusió social.
CooperAnd
Redacció
AndorrA lA VellA
La Ruta de la Tapa va aconse-
guir vendre més de 9.000 ra-
cions, i va quadruplicar així la
xifra aconseguida l’any passat,
a falta encara del recompte fi-
nal. “Ha estat un èxit rotund,
no ens esperàvem arribar a
aquestes xifres”, va reconèixer
la consellera de Turisme de
Sant Julià de Lòria, Meritxell
Teruel. L’afluència de gent i
la demanda van ser tan grans
que molts establiments es van
veure sobrepassats i desbor-
dats i alguns dies, sobretot els
vespres de divendres i dissab-
te, no van poder oferir la tapa
als assistents perquè s’havien
esgotat totes les existències
previstes. “Cap a quarts de
deu, a alguns restaurants ja no
els quedaven tapes”, va des-
criure Teruel, que va anunciar
que es reunirà la setmana que
ve amb els setze establiments
participants per analitzar com
va anar l’esdeveniment i què es
pot fer perquè la falta d’exis-
tències no torni a ser un in-
convenient. El canvi de dates i
els premis són, per la conselle-
ra, els al·licients que expliquen
l’èxit.
Per altra banda, el retorn
de la Fira del vehicle d’ocasió
(Fiveco) també va ser un en-
cert, segons el Comú, ja que
va comportar una “satisfacció
general per a tots els exposi-
tors”, segons el coordinador
d’una multiplataforma de
compravenda de cotxes, Marc
Zorzano. Durant la Fiveco, es
van tancar disset vendes i, per
a l’any que ve, s’apunta que la
intenció és continuar fent la
fira en aquestes dates de maig.
La Ruta de la Tapa bat
rècords i supera la xifra de
9.000 racions venudes
Agències
AndorrA lA VellA
Sant Julià de lòria
A la Fiveco es van
tancar disset vendes
i els expositors es
van mostrar satisfets

*costdelmissatge:1,50€ +cànon
TREK POWERFLY 5
BICICLETA DE MUNTANYA ELÈCTRICA
PVP: 2.300 €
SPECIALZIED TARMAC COMP.
BICICLETA DE CARRETERA DE CARBONI
PVP: 2.550 €
CANNONDALE F29 CARBON 3
BICICLETA DE MUNTANYA DE CARBONI
PVP: 2.700 €
AMB LA COL·LABORACIÓ DE
HORADECANVIARDEBICI?
Envia un
SMS al 789*
amb la paraula
clau BIKE i
el teu nom
Sorteig dia 11/07/18
una d’aquestes pot ser teva!

publicitat20 Dimarts, 8 De maig Del 2018

21Dimarts, 8 De maig Del 2018
Pirineus
Les cinc oficines que té l’Agència
Tributària de Catalunya (ATC) a
Ponent i a l’Alt Pirineu i l’Aran
han recaptat, entre el mes de
setembre passat i fins al 31 de
març, un total de 16.327.349,87
euros, segons les dades que es
van donar a conèixer ahir en el
marc d’una visita dels responsa·
bles d’aquest ens a la Seu d’Ur·
gell.
En aquest període, s’han atès
més de 7.500 persones i s’han
gestionat 23.639 expedients,
dels quals més de 4.000 han es·
tat tramitats a les instal·lacions
de la capital urgellenca. Precisa·
ment, les oficines territorials de
l’ATC s’estrenen aquest mes en la
prestació del servei d’assessora·
ment per confeccionar la decla·
ració de l’IRPF, i s’afegeixen així
a les delegacions territorials de
les capitals de demarcació que ja
l’oferien des de campanyes ante·
riors.
Dels més de 4.000 expedients
gestionats a l’oficina territorial
de l’ATC de la Seu d’Urgell en els
darrers vuit mesos, n’hi ha de re·
lacionats amb l’impost de trans·
missions patrimonials, així com
d’altres que tenen a veure amb
compravendes o hipoteques, i
representen tots ells bona part
dels tràmits més freqüents que
es duen a terme en aquestes
instal·lacions. En aquest sen·
tit, el secretari d’Hisenda de la
Generalitat, Albert Castellanos,
va destacar el fet que l’ens hagi
començat a assumir també la re·
captació per via executiva, la que
és posterior al període voluntari
de pagament, i va posar com a
exemple la tramitació que s’està
fent en el cas de les sancions de
trànsit impagades.
L’oficina territorial de l’ATC
de la Seu serà una de les 28 de
Catalunya que oferiran per pri·
mer cop el servei de cita prèvia
per ajudar els contribuents a
confeccionar la declaració de
l’IRPF, cosa que ja es feia a les
delegacions territorials de Bar·
celona, Girona, Lleida i Tarrago·
na. Així, a partir d’avui, es podrà
fer la reserva de dia i hora, amb
l’objectiu que des d’aquest dijous
i fins al 2 de juliol s’allargui el
termini d’atenció presencial.
Al conjunt de l’àmbit de Po·
nent i l’Alt Pirineu i l’Aran, l’ens
compta també amb les oficines
compartides de Cervera, Tremp
i Vielha.
Castellanos va explicar que
la posada en marxa del servei
d’assessorament en la campanya
de la renda servirà per donar a
conèixer a la ciutadania la xar·
xa d’oficines amb què compta
l’ATC. En aquest sentit, va dir
que al conjunt de Catalunya es
destinaran 78 treballadors a
aquesta finalitat, dels quals, en
l’àmbit de l’Alt Pirineu i l’Aran,
dos ho faran des de l’oficina de la
Seu, un més a la de Tremp i un
darrer a la de Vielha.
Durant la seva visita, en què
va estar acompanyat pel direc·
tor de l’agència catalana, Eduard
Vilà, i l’alcalde de la Seu, Albert
Batalla, el secretari d’Hisenda
va destacar la rellevància que té
l’existència d’un servei presen·
cial en aquest àmbit, sobretot a
les zones on l’agència estatal no
hi té cap oficina, com és el cas,
entre d’altres, del Pallars i l’Aran.
També va dir que continua
sent important tot i que, en el
darrer any, la tramitació d’ex·
pedients per via telemàtica hagi
passat del 30% al 80%.
L’oficina tributària de la Seu ofereix
el servei de cita prèvia als usuaris
L’espai de la capital urgellenca ha gestionat més de 4.000 expedients en els darrers vuit mesos
Fiscalitat
Redacció
la seu d’urgell
La visita de les autoritats a l’oficina de l’ATC a la Seu d’Urgell.
agències
la seu d’urgell
L’Ajuntament de la Seu d’Ur·
gell obre dimecres el termini
per presentar les sol·licituds
per poder accedir a les sub·
vencions per a la promoció
del municipi per a aquest
any 2018. Les instàncies,
que s’han de formalitzar a
l’Oficina d’Atenció Ciutadana
(OAC), es poden presentar
fins al 9 de juny.
Aquests ajuts s’adrecen a
fomentar l’ocupació i l’empre·
nedoria, principalment en el
sector comercial i de serveis,
i donen prioritat als empre·
nedors menors de 35 anys i
als majors de 55, així com als
establiments que s’instal·lin
al centre històric. Les bases
d’aquests ajuts estipulen com
a requisits que poden sol·
licitar·los totes les persones
que siguin titulars d’un esta·
bliment a la Seu d’Urgell amb
un espai inferior als 100 m2
i
que s’hi hagin instal·lat l’any
anterior a l’aprovació de la
convocatòria; per tant, el
2017. Els ajuts contemplen
les reformes, les ampliacions,
les apostes per l’eficiència
energètica, la creació de llocs
de treball i la creació d’un
producte o servei innovador
com a requisits més impor·
tants.
Els ajuts a la
promoció ja es
poden demanar
dimecres
Redacció
la seu d’urgell
Demà se celebrarà a la Seu d’Ur·
gell la Diada esportiva de la gent
gran, organitzada per l’Ajunta·
ment d’aquesta vila, l’amfitriona
de l’esdeveniment d’enguany; el
departament d’Afers Socials del
Govern; els set comuns; la Fede·
ració de Gent Gran d’Andorra;
així com les diverses associaci·
ons de gent gran del Principat.
La diada s’ha anat consolidant
fins a arribar a convertir·se en
una cita anyal imprescindible
per a la gent gran d’Andorra i la
Seu. Aquesta activitat està ente·
sa com una festa de germanor
i, per aquest motiu, s’alterna la
ubicació on se celebra la jorna·
da. Enguany, la celebració tindrà
lloc al Palau Municipal d’Esports
de la capital de l’Alt Urgell. L’ob·
jectiu de la trobada és promoure
uns hàbits de vida saludables
amb la pràctica d’activitat física
per millorar la qualitat de vida
d’aquest col·lectiu de persones.
A la jornada està previst que hi
participin uns 200 padrins que
faran alguna de les tres activi·
tats que s’hi organitzaran: taller
de ritmes, ioga i marxa nòrdi·
ca. Després de les activitats, es
farà un dinar de germanor amb
tots els participants i acompa·
nyants. L’acte inaugural tindrà
lloc a les 9.30 i estarà amenitzat
per una exhibició de gimnàstica
de manteniment amb coreogra·
fies a càrrec dels diversos grups
participants
andorra-la seu
Redacció
la seu d’urgell
Celebració de la Diada esportiva
de la gent gran amb 200 padrins
el període d’atenció
presencial a l’oficina
s’allargarà fins
al 2 de juliol
La compravenda d’habitat·
ges nous a les comarques de
l’Alt Pirineu i l’Aran durant
el 2017 va créixer un 9,52%
respecte d’un any abans i es
va incrementar un 5,16% en
el cas dels de segona mà. Així
es desprèn d’un informe de
l’Associació de Promotors de
Catalunya (APCE), presentat
ahir en el marc d’una jornada
d’anàlisi sobre la situació del
sector immobiliari duta a ter·
me a Puigcerdà i que ha comp·
tat també amb la participació
de CaixaBank. Pel que fa al
preu de venda, s’ha situat, de
mitjana, en els 205.112 euros,
només per darrere dels valors
registrats a l’àrea metropolita·
na i les comarques gironines
i poc per sobre del Penedès.
Més allunyat es troba en com·
paració amb la zona del Camp
de Tarragona i les comarques
centrals, i representa més del
doble en el cas de les Terres de
l’Ebre i Ponent.
Les vendes d’habitatges
nous augmenten un 9,5%
sector immobiliari
Agències
puigcerdà

Cultura
L’Índia és a punt de superar
en població a la Xina, si no ho
ha fet ja. És un fet revolucio-
nari, inèdit a la història. I ho
estem vivint en directe!
Tots dos voregen els 1.300 mi-
lions, 50 amunt o 50 avall. Què
implica, això? Que la població
conjunta de l’Índia i de la Xina
suposa el 42% del total mundial.
I això sí que no havia passat mai.
Això, és bo o és dolent?
L’Índia és un país geogràfica-
ment petit. La paradoxa és que hi
viu més gent que a tot Àfrica. A
tot el continent! I això és indub-
tablement un problema.
Per a qui?
Per a l’equilibri poblacional del
món. Quan hi ha aquests dese-
quilibris tan brutals, la història
ens ensenya que les poblacions
es mouen. I els grans desplaça-
mentsdepoblacionsnohansigut
mai pacífics. Mai.
L’Índia, convertida en pri-
mera potència demogràfica
mundial, pot convertir-se en
un problema per al món?
Si té més població que la que
pot processar, generarà migra-
cions. De moment, sembla que
l’Estat hindú no té ambicions ex-
pansionistes.
La Xina sembla que se n’està
sortint, a l’hora d’ubicar la
seva població. És previsible
que se’n surti, també, l’Índia?
La Xina és com el Far West
dels EUA al segle XIX: ha tingut
70 o 80 anys per omplir el seu ter-
ritori interior. S’ho pot permetre
perquè és molt gran i té coixí ge-
ogràfic...
Però l’Índia...?
En té menys. I això, insisteixo,
pot ser un problema. El que no
podem predir és cap on sortirà
el vapor d’aquesta olla: el cert és
que cap a les fronteres que té no
hi ha gaire espai.
Diu Albert Padrol que entre
un hindú del Caixmir i un tà-
mil hi ha més diferències que
entre un finlandès i un por-
tuguès. De què parlem, quan
parlem de l’Índia?
El que manté unida l’Ín-
dia és l’existència d’un edifici
estatal fort, hindú, que quan
s’impacienta acaba imposant-se,
com han comprovat els sikhs, els
caixmirs i d’altres. Això no és una
garantia eterna. És un edifici que
aguantarà el que aguanti. El pro-
blema és que, en un espai relati-
vament limitat, s’hi està concen-
trant una població enorme, amb
una gran diversitat lingüística i
cultural.
L’epicentre geogràfic del na-
cionalisme hindú, on és?
Més que territorial –la capital
s’ha mogut de Calcuta a Nova
Delhi, i després a Delhi– és un
concepte religiós.
L’hem de veure com un po-
tencial competidor per a l’he-
gemonia mundial, com a la
Xina?
L’Índia està exportant pro-
fessionals joves molt formats en
sectors clau: enginyers, sobretot.
N’hi ha que ho critiquen, però
avui dia els cervells joves compe-
titius estan disposats a moure’s
per tot el món, i pretendre que
aquesta elit intel·lectual es quedi
a casa és il·lusori.
L’Índia ens fascina, però
molts dels que hi van en que-
den com desencantats. Padrol
parlava d’una certa “incomo-
ditat”.
L’Índia no et deixa indiferent.
I és cert que hi ha gent a qui li ha
interessat molt però a qui no li
ha agradat tant. Jo mateix, per
exemple.
Per què?
És un país amb moltes desi-
gualtats. És la democràcia més
gran del món, diuen. D’acord,
voten. Però l’exclusió, la fractura
social és oceànica, feridora. I és el
tercer país amb més musulmans
del món –prop de 180 milions de
persones– després d’Indonèsia
i el Pakistan. Quin és l’estatus
futur dels musulmans a l’Índia?
Molt complicat.
L’hem de veure amb recel?
El cas és que tant el Pakistan
coml’Índiadisposend’armament
nuclear. I que, des que en tenen,
la relació entre ells és molt menys
inestable. Sense armes nuclears
van lliurar tres guerres en trenta
anys. Ara, com a molt, hi ha inci-
dents fronterers.
Tornem al Pirineu: comença a
sentir-se un xup-xup a favor
d’algun retoc constitucional.
Quines són les condicions ob-
jectives per a una reforma de
la Carta Magna?
Tota Constitució és reforma-
ble quan el subjecte que la pot
impulsar –que és el Parlament–
tingui la voluntat de fer-ho. Ara
bé, qualsevol reforma ha de con-
citar com a mínim el mateix con-
sens amb què es va aprovar i pro-
mulgar. I l’andorrana en va tenir
molt, de consens.
L’argumentquehihatotauna
generació que no la va votar i
que té dret a dir-hi la seva, és
vàlid?
Com a constitucionalista he
de dir que no és vàlid a cap país
del món. Imagini’s la Constitu-
ció dels EUA, que té 230 anys!
Una generació te exactament el
mateix dret a reformar la Consti-
tució que les anteriors i les pos-
teriors. Com? Aconseguint prou
suport parlamentari per tirar-ho
endavant. L’argument generacio-
nal no té cap valor constitucional
enlloc.
L’avortament, cap a la Cons-
titució?
Qui ho ha de decidir és el le-
gislador, i el TC com a àrbitre. En
aquest, com en qualsevol altre
tema.
Sintetitzi la posició de la Co-
missió de Venècia sobre el re-
ferèndum de l’1-O.
Pimer de tot, no va ser un re-
ferèndum. I segon: la Comissió
va fer un simple escrit dient que
allò era un afer intern d’Espanya.
Prou. I es va remetre als criteris
per considerar que una convoca-
tòria és un referèndum.
Que són?
Antelació suficient de la con-
vocatòria, transparència, campa-
nya electoral equilibrada i oberta
a totes les opcions, imparcialitat
de les institucions i dels mitjans
públics... No sembla que fos el
cas. La Comissió de Venècia no-
més atén peticions que li arri-
ben dels interlocutors estatals al
Consell d’Europa. No hi ha cap
precedent que s’hagi dirigit a la
Comissió un ens subestatal.
Quihovasol·licitar,enaquest
cas?
La Generalitat va fer venir una
missió d’observadors, el Limited
International Observation Mis-
sion, i curiosament no ha tingut
cap interès a divulgar l’informe
que van elaborar.
En resum: que era un assump-
te intern. I que no era un re-
ferèndum, ho va dir literal-
ment?
Això ho dic jo i ho sap qualse-
vol professor de dret constitucio-
nal. No reunia cap de les condici-
ons tècniques requerides.
“L’1-O no va ser un referèndum: ho
sap qualsevol constitucionalista”
Va participar com a assessor en l’elaboració de la Carta Magna, ha
sigut magistrat i president del Tribunal Constitucional, i és el repre-
sentant d’Andorra a la Comissió de Venècia. Diu que no contesta pre-
guntes sobre política local però, si escolten bé, se li entén (quasi) tot.
Ahir va estrenar a l’Era d’Ordino la segona edició del cicle Geografies,
consagrat a l’Índia, amb una conferència sobre l’altre gegant asiàtic.
Pere Vilanova, viatger i politòleg
A. Luengo
ordino
màximus

Diari del 08 de maig del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Diari del 08 de maig del 2018

Similar to Diari del 08 de maig del 2018 (20)

More from bondiand

More from bondiand (20)

Diari del 08 de maig del 2018