Diari del 27 d'abril del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
Prepara’t
per a
l’estiu!
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Ser el propietari del seu cotxe pot començar aquí i ara...
NECESSITA FINANÇAMENT?
Vingui al BSA
www.bsa.ad
DivenDres, 27 D’abril Del 2018 núm. 3.545 / any 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
BÒTOX · HIALURÒNIC · LÀSER
CARBOXITERÀPIA · MESOTERÀPIA
Un sol val per tractament Vàlid ﬁns 30/04/2018.
Val 100€
Aquest val exclou qualsevol altre descompte
OPINIÓ
L’hora dels superherois
hèctor mas
Cineasta
Una bona notícia
DELFÍ roca
Membre del Con-
sell Nacional d’SDP
La cass paga vuit milions el
2017 pels accidents laborals
La CEA reclama regular les empreses del sector de seguretat en el treball i rebutja cotitzar per la sinistralitat
avUI és NOtícIa pàgina 3
jONathaN gIL
aNdOrra pàgina 12
La desviació de sant Julià costarà vuit
milions i s’acabarà a finals del 2019
aNdOrra pàgina 6
Martí obre la porta a
avançar els comicis
però ho dirà al juny
aNdOrra pàgina 7
Els apartaments no
descarten fer un recurs
contra els reglaments
aNdOrra pàgina 9
La plataforma Aldosa
Veïns no portarà l’ETR
a la Batllia

2 DivenDres, 27 D’abril Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Andorra la Vella
Farmàcia Pasteur
Av. Meritxell, 84 - Tel. 800 970
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Com es diu puñado en
català?
Es diu grapat, grapada o puny.
He agafat un grapat
d’ametlles.
ITALIAda Corrado
Pizzeria - Asador Autèntic Italià
al foc de llenya
Prat de la Creu, 29
ad500 Andorra La Vella
Tel. 86 10 88
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
PREUS
IRRESISTIBLES
JOMA
esportives infantil
15,95€/u.15,95€/u.
TENTH
samarreta
per a home
8,25€
IRRESISTIBLES
TENTH
samarreta
per a home
8,25€
PATROCINADOR
OFICIAL DE:
Preus vàlids fins al 2 de maig. Excepte error tipogràfic o fi d’existències.
EL TEMPS Lloguer d’espai de
RESTAURANT
amb animació musical en viu
i en directe, dedicada a la segona
i tercera joventut
Bolero, vals, tango, txa-txa-txa, rock,
samba, bosanova, pasdoble, etc.
Festes particulars o grups concertats
(entre 6 a 80 persones).
INFo: 34 12 37
(records de joventut)
EL TEMPS
CAP DE SETMANA MÉS FRED I INESTABLE
Avui, matí amb temps tranquil i tarda amb núvols, sen-
se descartar algun ruixat aïllat. Per al cap de setmana,
esperem un dissabte amb algun ruixat de tarda i un diu-
menge inestable, amb precipitacions i neu a 1.500 me-
tres. Que tinguin un BonDia.
Avui 22
17
13
9
6
3
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
màx.
màx.
màx.
dissabte
diumenge
Canillo
5/18
Pas de la Casa
2/11Encamp
7/20
Ordino
6/19
La Massana
7/20
Escaldes - Engordany
8/21
Andorra la Vella
9/22
Sant Julià de Lòria
9/23
La Seu d’Urgell
8/24
Puigcerdà
6/19
L’Ospitalet
5/18

3DivenDres, 27 D’abril Del 2018
Avui és notícia
La CASS va pagar l’any passat
més de 5,2 milions d’euros en
baixes relacionades amb acci-
dents laborals, a més d’altres
2,7 milions d’euros de prestaci-
ons mèdiques que se’n deriven.
De fet, dels 3.700 accidents
comptabilitzats, 1.838 van re-
querir baixes.
Pel que fa a la sinistralitat la-
boral, entre l’any 2007 i el 2015
els accidents laborals van baixar
entre un 20% a un 5%, respec-
tivament i, a partir del 2016,
aquesta xifra va repuntar a un
5% positiu. L’any passat ho va
fer un 3% més, respecte de l’any
2016. El ministre d’Afers Soci-
als, Justícia i Interior, Xavier
Espot, va dir que aquest petit
increment de sinistralitat “és
per un increment de l’activitat
econòmica i del repunt de la
construcció”.
Aquestes dades i declaracions
es van fer ahir en el marc d’una
taula rodona amb motiu del Dia
mundial de la seguretat i la sa-
lut en el treball, organitzada pel
Comú d’Andorra la Vella i el Go-
vern, i en què hi van participar
representants de la patronal,
d’Inspecció de Treball, del Sitca
i de la CASS. Però també hi van
ser presents alumnes de forma-
ció professional i responsables
de recursos humans d’empreses
i administracions, així com ge-
rents d’empreses del sector de
seguretat i salut en el treball.
Fa deu anys que hi ha la Llei
de salut i seguretat en el tre-
ball, que s’ha anant implemen-
tant esglaonadament, i tots els
membres de la taula van desta-
car la necessitat encara d’una
major difusió i informació.
REGULAR EMPRESES
Sobre la taula, s’hi van posar
temes importants, com la ne-
cessitat de regular les empreses
del sector. Josep Manzano, de la
CEA, va ser clar. “Es volen regu-
lar els serveis propis de preven-
ció de les empreses, i per quan
els serveis aliens?”. Manzano va
destacar que és obligatori tenir
un servei propi de prevenció
d’aquesta matèria quan es te-
nen 1.800 assalariats, la qual
cosa significa que hi ha poques
empreses obligades a tenir-lo.
En canvi, va destacar el fet que
les empreses que es dediquen a
la prevenció no tinguin un re-
glament o normativa pròpia,
“la qual cosa significa que no
tenen un nombre màxim d’as-
salariats assistits, i això vol dir
que un metge pot tenir milers
de treballadors i d’altres molt
pocs”, va comentar Manzano.
El ministre Espot, però, va re-
conèixer la necessitat de regu-
lar-ho però, mentre no es faci,
va remarcar que les empreses
han de complir el marc ampli
que proposa la llei. Per la seva
banda, Jesús de Tena, respon-
sable d’Inspecció de Treball, va
destacar que la mateixa llei sí
que regula en part aquests ser-
veis de prevenció aliens.
Pel que fa a nous reglaments
derivats de la llei, Espot va ma-
nifestar que aquest any es pre-
veuen els de manipulació de
càrregues i el de pantalles de
visualització.
cotitzAR PER AccidEnt
Altra qüestió important que va
aixecar l’alarma als represen-
tants tant de la CEA com de la
PIME va ser l’aportació feta per
l’advocat de la CASS, Àlex Mora.
El lletrat va comparar els règims
de seguretat social dels països
veïns, on l’empresari cotitza a
través d’una mútua o caixa per
al pagament dels accidents labo-
rals. “És una caixa per fer front a
la incapacitat temporal a banda
de la cotització de la branca de
malaltia. A la CASS va tot junt
i a l’empresari no li costa res la
baixa per accident laboral. Pot-
ser caldria el debat sobre el fet
que l’empresari pagués una co-
tització a banda i així estaria,
doncs, més sensibilitzat”, va
dir Moral. La reacció de Man-
zano i de Marc Aleix de la PIME
va ser negar un increment de
cotització. “Em preocupa una
nova cotització anunciada, per
a la CASS, crec que ara no és el
moment”, va destacar Manza-
no. En aquest sentit, l’advocat
de la CASS va dir que “no està
sobre la taula la proposta”, però
que sí que calia reflexionar so-
bre el cost zero que suposa a
l’empresari la sinistralitat labo-
ral. Mora, a més, va destacar
que hi ha moltes baixes en què
hi ha “un llindar del dubte”, per
exemple, en certes lumbàlgies,
en què és difícil determinar si
prové d’un accident o d’un dete-
riorament de l’estat.
tAXA dE SiniStRALiAt
Pel que fa a la taxa de sinistra-
litat, cada part en fa una in-
terpretació diferent. Des del
departament d’Inspecció es va
destacar que hi ha una diferèn-
cia en com es calcula al Principat
i als països veïns i, segregant les
dades de Tena, va destacar que
la taxa és del 3,20%, quan a
França és del 3,33% i a Espanya,
del 2,79%. Per la seva banda,
des de la CEA consideren que
aquests 1.838 accidents per a
uns 40.000 treballadors supo-
sen un 27,5% per sobre de la
sinistralitat de l’Estat espanyol.
EL coMÚ dE LA cAPitAL
El Comú d’Andorra la Vella ha
rebaixat a la meitat la sinistrali-
tat en dos anys, segons va anun-
ciar ahir la cònsol major, Con-
xita Marsol, “de 70 accidents
el 2015 a 39 el 2017”, va dir. El
Comú inverteix 150.000 euros
en aquesta matèria i la formació
que se’n deriva.
La presidenta del Sitca, Emi
Matarrodona, va anunciar ahir
que es vol reactivar el Comitè de
seguretat al Comú, que fa dos
anys que està inactiu, per con-
tinuar insistint en la prevenció.
La CASS va pagar 8 milions d’euros el
2017 per costos d’accidents laborals
La CEA reclama regular les empreses del sector de seguretat en el treball i rebutja cotitzar per la sinistralitat
Seguretat en el treball
P. G.
andorra la Vella
La taula rodona va reunir ahir representants del Govern, la CASS, la CEA, el Sitca i la PIME.
JonaTHan GIl
la Cea insisteix a crear un institut nacional
de la seguretat i la salut en el treball
no és el primer cop que ho diu. Josep Manzano
va insistir ahir en la necessitat de crear un
institut nacional de la seguretat en el treball,
com s’ha fet en altres països. Segons el
representant de la Cea, Inspecció de Treball “fa
en part aquesta feina, però la seva missió és
la inspecció”. amb l’institut, Manzano diu que
es cobriria la mancança destacada per tots els
sectors implicats, que apunta a una necessitat
d’una formació contínua i de comunicació sobre
la matèria que generaria la sensibilització
que falta. “la formació a les empreses no és
contínua i permanent de manera sistemàtica,
no s’ha de pensar que fer un curs és un tràmit
més i ja està”, va dir Manzano. Per tot això, cal
un reciclatge permanent que, segons el parer
de la patronal, només pot oferir un institut.
Per la seva banda, el representant de la
petita i mitjana empresa va destacar que en
sectors turístics on hi ha una àmplia rotació
els treballadors “arriben sense cap formació”
i va destacar la despesa que suposa per a
l’empresari haver de formar sempre els nous
treballadors.

OPINIÓ4 DivenDres, 27 D’abril Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El Centre de Congressos d’Andorra la
Vella va acollir ahir una bona iniciativa,
la taula rodona sobre la seguretat i la sa-
lut en el treball, que va tenir lloc apro-
fitant que dissabte és el Dia mundial
sobre aquesta matèria. Andorra es va do-
tar l’any 2008 d’una llei que es pot con-
siderar pionera en aquest àmbit, però el
cert és que, tot i que evidentment s’hagi
avançat, encara cal treballar molt, tant
des de les administracions com de les
empreses per aconseguir reduir la xifra
d’accidents laborals. I és que aquests ac-
cidents, juntament amb les prestacions
mèdiques que se’n deriven, van suposar
l’any passat un cost per a la seguretat
social d’uns 8 milions d’euros. A més, la
sinistralitat laboral s’ha anat incremen-
tant en els últims anys, en part com a
conseqüència de la reactivació que s’està
produint en alguns sectors, però també
perquè la llei no és encara suficientment
coneguda i aplicada en tots els seus pre-
ceptes. Per aquesta raó, el que cal és po-
sar l’accelerador d’una vegada i fer tots
els reglaments i aplicar-los. La creació
d’un institut nacional de la seguretat i la
salut en el treball, similar al que hi ha en
molts països, és una altra possible inici-
ativa de la qual s’ha parlat molt i que no
s’ha acabat materialitzant.
Taula sobre la sinistralitat laboral
EDITORIAL
Sorprenent la rigidesa del pro-
jecte de llei de seguretat pú-
blica, que regula aspectes tan
significatius com els drets de
reunió i de manifestació. Sor-
prenent per les limitacions que
estableix a drets fonamentals i
llibertats públiques com els ci-
tats. Diuen que malpensa i no
erraràs. I el text, entre línies,
sembla desprendre cert temor.
Certa por. De la gent? Doncs
bé, el projecte de llei aprovat
dimecres pel consell de minis-
tres exigeix que una manifes-
tació ha de ser comunicada al
Govern amb un termini d’en-
tre 45 i vuit dies tot i que per a
casos “excepcionals” es perme-
trà un preavís de dos dies. A
més, es podrà dissoldre si im-
pedeix la lliure circulació, si no
hi ha cap via alternativa. Ter-
mini excessiu (per condemnar
un atac terrorista ens haurem
d’esperar dos dies) i neutra-
lització de l’impacte de l’acció
de protesta (quin país no ha
tallat carreteres per mostrar
el malestar amb els mals go-
verns? –és clar que, en el cas
andorrà, a diferència dels ve-
ïns, la mateixa Constitució ja
hi fa referència). Més mostres
de la por (no sabem exacta-
ment per què): pertorbar la
celebració d’una reunió o una
manifestació pot suposar una
sanció d’entre 501 i 1.000 eu-
ros (recordem, són drets fona-
mentals). negar-se a dissoldre
una manifestació (una mesura
que pot ser motivada tan sols
pel fet de no haver comunicat
prèviament l’acció o perquè
impedeix la circulació), entre
1.001 i 6.000 euros. Veiem,
doncs, la distància que separa
les normes que han d’assegu-
rar aquests drets fonamentals
i les que els limiten, amb ar-
guments que poden tenir jus-
tificació, no direm pas que no.
Deu ser la por.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
Potser tenen
por de la
gent?
CaL aPLICaR La LLeI I FeR
ToTS eLS ReGLaMeNTS
DONANT LA NOTA
Zaira Nadal
El Col·legi d’Arquitectes
d’Andorra formarà part a
través de dos representants
dels jurats i les comissions
dels concursos d’idees con-
vocats pel Govern.
12345
Conxita Marsol
El Comú d’Andorra la Vella
ha tingut l’encert d’organit-
zar una taula rodona amb
motiu del Dia mundial de
la seguretat i la salut en el
treball.
12345
Vicenç Voltes
La 29a Trobada Empresari-
al al Pirineu, que tindrà lloc
els dies 14 i 15 de juny a la
Seu, tractarà sobre el crei-
xement sostenible en un
entorn canviant.
12345
David Baró
El Comú de la Massana va
aprovar durant el consell de
Comú d’ahir la realització
d’obres a la xarxa d’aigües
per un valor total d’1,4 mi-
lions d’euros.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Consell General
@ConsellGeneral
La delegació andorrana a l’Assemblea
Parlamentària del Consell d’Europa
(APCE) participa en la sessió de pri-
mavera http://dlvr.it/QQt2nV
Universitat Andorra
UdAndorra
Els estudiants de l’@UdAndorra pre-
senten els seus projectes durant la
Diada universitària 2018
MireiA SUero
Periodista
TUITENQUESTA
Trobes bé que es multi els
locals d’oci nocturn quan els
clients facin soroll o beguin
alcohol a l’exterior?
Sí
No
75%
25%

OPINIÓ 5DivenDres, 27 D’abril Del 2018
El Sr. Domingo Jiménez Bel-
trán, en una llunyana visita
a Andorra com a director de
l’Agència Europea de Medi Am-
bient, ens va dir que, si s’acabés
amb la corrupció, el 98% dels
problemes mediambientals del
planeta desapareixerien.
Que una de les persones que
disposava de més i millor infor-
mació, científica i política, ho
afirmés amb tanta rotunditat
va ser colpidor. Per aquest fet,
vaig pensar que per lluitar con-
tra l’escalfament global, contra
la desforestació, la incineració
de residus, la contaminació
de l’aire, la pèrdua de la bio-
diversitat, el tràfic d’espècies
protegides, etc. no n’hi havia
prou amb l’ecologisme. S’ha-
via d’actuar activament contra
la corrupció. Perquè ja no n’hi
havia prou amb fer campanyes
de sensibilització de la pobla-
ció. Feia falta quelcom més que
articles de divulgació, d’opinió,
i manuals de bones pràctiques.
Com que, mentre que uns pro-
hibien certes pràctiques, d’al-
tres les feien d’amagatotis. Ca-
lia actuar per evitar-ho.
Ara bé, aquests altres no ho
fan sols. Sovint cal la firma
d’un funcionari per obtenir un
tracte de favor; o per manipu-
lar la comptabilitat pública; o
perquè alguna empresa o ins-
titució faciliti factures falses.
Sempre intervenen persones
que, de grat o per força, col-
laboren amb ells, dins i fora
de l’Administració. Vivim a
l’època dels embolics, amb una
corrupció institucionalitzada.
Fins i tot, en alguns casos, amb
una corrupció legitimada.
Lamentablement, no tenim
cap sistema establert per pro-
tegir les persones decents que
vulguin denunciar, de forma
eficaç, el que veuen passar so-
bre la seva taula de treball. Em
refereixo tant als treballadors
de l’Administració com als de
l’empresa privada. Aquelles i
aquells que es mosseguen la
llengua en veure com, amb tri-
pijocs legals o il·legals, els que
més critiquen l’Administració,
més diners en treuen.
Fins al punt que la toleràn-
cia social amb aquestes corrup-
teles fa fredor. Perquè res esti-
mula tant la corrupció com la
sensació d’impunitat dels cor-
ruptes. En això, el llenguatge
hi té molt a veure. Només cal
recordar el que va dir el cònsol
de Sant Julià sobre l’interven-
tor comunal, aquell funcionari
que fiscalitza certes operaci-
ons perquè es facin amb lega-
litat, durant l’escàndol de les
targetes de crèdit. Després de
la detenció i judici ràpid dels
cònsols que el van precedir,
així com de la detenció i judici
de l’interventor de la corpo-
ració, el cònsol el va intentar
justificar i va dir que va ser un
delicte “suau”, que podria ha-
ver fet “qualsevol”. No hi patiu,
doncs, que no ha estat res!
D’aquí ve l’interès de donar
suport a entitats i organitza-
cions que treballen de valent
a favor de la transparència, i
contra la corrupció. Una d’elles
és la Xnet (xnet-x.net). A la
seva web es defineix com un
projecte activista. No és una
organització formal, amb càr-
recs, sous i tota la resta. Els
seus membres són activistes
que s’hi involucren en la me-
sura que volen i poden.
Xnet, com a membre de la
coalició europea Whistleblo-
wer-EU, que agrupa les or-
ganitzacions més actives en
matèria de defensa dels aler-
tadors/denunciants d’infor-
mació sensible per a l’interès
general, acaba d’anunciar un
fet històric, aconseguit des-
prés de dos anys de lluita per
convèncer la Comissió Europea
que això era legalment possible
i, a més, obtenir que inclogués
gairebé totes les seves recoma-
nacions.
El fet és l’anunci del primer
vicepresident de la Comissió
Europea, Frans Timmermans,
de la proposta de directiva que
protegirà els alertadors, de-
nunciants o whistleblowers. La
bona notícia és que ofereixen,
a la resta de països, un esbor-
rany de projecte de llei per la
protecció total dels alertadors.
Una bona notícia
Si s’acabés amb la corrupció, el 98% dels problemes mediambientals desapareixerien
Segons el cònsol,
era un delicte ‘suau’
que podria haver
comès ‘qualsevol’
Res estimula tant
la corrupció com la
sensació d’impunitat
dels corruptes
Avui arriba a les pantalles de tot
el món Avengers: Infinity War,
l’esperadíssima nova pel·lícula
de Marvel. Ironman, el Capità
Amèrica, Hulk, Thor, Spider-
man i molts (però molts!) altres
herois lluitaran conjuntament
per salvar l’univers dels malè-
fics plans del tot poderós Tha-
nos... i per recaptar milers de
milions de dòlars que aniran di-
rectament a les butxaques d’uns
quants magnats de Hollywood.
Vull dir abans de res que no
soc amant dels còmics de su-
perherois ni de les pel·lícules
d’aquest univers cinematogrà-
fic. Però, com tants altres afi-
cionats al cinema, m’he deixat
entabanar per aquest fenomen
sense precedents. Almenys que
jo recordi. Cada vegada que em
proposava anar a veure una
nova pel·lícula d’aquesta sè-
rie ho feia amb l’esperança de
veure-hi alguna cosa nova. Però
sempre em trobava amb el ma-
teix. Són divuit les pel·lícules
de superherois realitzades per
l’estudi Marvel fins al moment.
I divuit són les vegades que he
ensopegat amb la mateixa pe-
dra.
Com he pogut ser tan crèdul?
Fàcil: gràcies a unes campanyes
promocionals bestials que han
estat molt ben orquestrades i
que han sabut renovar l’interès
per unes produccions calcades
les unes de les altres. A banda
de desenvolupar uns interes-
sants mecanismes serials (com
les famoses escenes postcrèdits,
on es donen pistes sobre el que
veurem en futurs capítols).
Això sí, són pel·lícules espec-
taculars visualment. Són pur
entreteniment i diversió. I aquí
sí que no hi tinc res a dir. En la
majoria de casos, tant els direc-
tors com els guionistes han tro-
bat un equilibri perfecte entre
drama, comèdia i acció apte per
a tots els públics. La fórmula
perfecta per generar uns ingres-
sos milionaris a nivell mundial.
Pensant-ho bé, té tot el sentit
del món no voler tocar ni una
coma d’allò que funciona. Però,
es clar, aquesta fórmula no és
apta per a tothom. I hi ha qui ha
fracassat en l’intent (com War-
ner Bros, amb les adaptacions
dels còmics de DC).
El que em preocupa de tot
això és que s’està produint una
mena d’homogeneïtzació nar-
rativa en les grans superpro-
duccions. No hi ha marge per
a la innovació o per al risc. I és
una veritable llàstima tenint
en compte que actualment es
disposa de la tècnica necessària
per recrear mons inimaginables
de la forma més versemblant
possible. I si aquesta tècnica es
posés a disposició d’altres ti-
pus d’històries, o de directors,
potser estaríem vivint un dels
moments més fantàstics de la
història del cinema.
Qui ho sap... Potser cal espe-
rar que la fórmula s’esgoti per
obrir noves portes. S’esgotarà
amb Avengers: Infinity War? La
resposta, aquest cap de setma-
na en els millors cinemes.
L’hora dels superherois
Com he pogut
ensopegar divuit
vegades amb les
‘pel·lis’ de la Marvel?
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
DELFÍ ROCA
Membre del Consell Nacional d’SDP
hèCtOR mAs
Cineasta

Andorra
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
Les eleccions generals es podri-
en avançar a aquest desembre
vinent en funció de la tramita-
ció parlamentària en què es tro-
bin les tres lleis laborals, la de
la funció pública, la de transició
energètica i la modificació de la
Llei qualificada de transferènci-
es als comuns, entre d’altres.
Així ho va manifestar ahir el
cap de Govern, Antoni Martí,
que va admetre “que és possible
que pugui avançar les eleccions”
en funció de si es poden apro-
var o no aquestes lleis. Sigui
com sigui, la decisió d’avançar al
desembre els comicis o de con-
vocar-los per al març del 2019
s’anunciarà “amb temps sufici-
ent perquè els partits es puguin
preparar bé”.
En aquest sentit, Martí, que
va fer aquestes manifestacions
al programa La Rèplica d’Andor-
ra Televisió, va expressar el seu
desig de poder celebrar un de-
bat d’orientació política a finals
de juny al Consell General, i va
assegurar que aquest marc “és
un bon lloc” per “potser poder
dir quan es faran les eleccions”.
Així mateix, el cap de Go-
vern va remarcar dos altres fac-
tors que farien aconsellable un
avançament dels comicis. D’una
banda, el fet que no hi hagi dos
comicis en el mateix any que,
per Martí, podria ajudar que “hi
hagués més participació” i, de
l’altra, que el futur Govern que
sortís dels comicis podria elabo-
rar el seu propi pressupost els
mesos de gener i febrer.
Amb tot, el cap de Govern,
va insistir en la vinculació de la
decisió a la situació parlamentà-
ria de les diferents lleis, ja que
“no volem renunciar al projecte
iniciat el 2011”.
Sobre possibles substituts,
Martí va evitar pronunciar-se
tot i que va assegurar que, in-
dependentment de la persona,
“segur que DA triarà un gran
candidat”. I, sense voler entrar
en cap dels noms que han so-
nat un moment o altre per al
seu relleu, sí que va deixar clar
que el futur cap de Govern “ha
de ser una persona que continuï
les reformes” i que “no es tanqui
perquè no es torni a un protec-
cionisme”, ja que avui “ja no és
temps de proteccionismes”.
Quant al debat d’orienta-
ció política, i malgrat que en el
darrer va assegurar que “podria
ser l’últim” del seu mandat, va
defensar l’interès a fer-lo per
“ressituar moltes de les coses
que se’ns diuen”. En aquesta
línia, el cap de Govern, que va
remarcar que ha estat una legis-
latura “complexa” i va augurar
que la propera “també ho serà”,
va tirar novament de retrovisor
i va recordar la situació que hi
havia el 2011 quan DA va arri-
bar al Govern i la situació que
hi ha avui en dia, i va incidir en
aspectes com l’increment d’as-
salariats, la disminució de per-
sones aturades o l’obertura de
nous comerços i negocis.
Amb relació a alguna de les
lleis que són a tràmit parlamen-
tari, Martí, que va confirmar la
intenció de deixar la política ac-
tiva un cop acabi la legislatura,
va defensar novament el projec-
te de llei de la funció pública i
va assegurar que no suposa cap
pas enrere sinó més aviat tot el
contrari. Així, i després de des-
tacar algunes de les millores que
aporta el text en la situació dels
eventuals o en la no exigència
d’exclusivitat en determinats
casos, Martí va assegurar que
els funcionaris “potser no em
recordaran com el millor cap de
Govern, però aquesta no és una
llei de retallades”.
D’altra banda, Martí es va
referir també a la negociació
de l’acord d’associació amb la
Unió Europea, i es va mostrar
convençut que “serà un gran
acord”. En aquest sentit, i mal-
grat que des de la UE no hi ha
hagut cap pronunciament, el
cap de Govern va donar de nou
per fet que “s’ha aconseguit una
transitòria de 30 anys sobre
el tabac” i que el diferencial és
“molt alt”.
Finalment, i en la línia que ja
va apuntar el ministre de Finan-
ces, Jordi Cinca, dimecres, el
cap de Govern va censurar tam-
bé les paraules del president de
Socialdemocràcia i Progrés, Jau-
me Bartumeu, respecte d’una
possible entrada d’Andorra al
Fons Monetari Internacional i
a les “presses” del Govern per
explorar aquesta qüestió, que
va vincular a la situació concre-
ta per la qual passa una entitat
bancària.
En aquest sentit, Martí va
desvincular també les dues qües-
tions i va assegurar que no va ser
un banc, sinó tots els del siste-
ma que “van dir al Govern que
exploréssim aquesta possibili-
tat”. Així mateix, i amb relació a
la quota d’entrada a l’FMI, Martí
va avançar que “si costa 150 mi-
lions d’euros no s’hi entrarà”.
Martí obre la porta a avançar els
comicis però ho dirà a finals de juny
El cap de Govern convocarà eleccions al desembre si s’aproven els textos laborals i la reforma de la funció pública
Política
M. S.
andorra la Vella
El cap de Govern, Antoni Martí, en un moment de la seva intervenció d’ahir a ‘La Rèplica’.
rtVa
Antoni Martí
És possible, no
segur, que pugui
avançar les
eleccions
És bo que els partits
puguin preparar amb
temps suficient les
eleccions
Potser els
funcionaris no em
recordaran com el
millor cap de Govern

ANDORRA 7DivenDres, 27 D’abril Del 2018
Demòcrates per Andorra (DA)
va sortir a defensar pública-
ment la solvència i l’estabilitat
del sector financer, després que
el president d’SDP i ex-cap de
Govern, Jaume Bartumeu, in-
sinués que una entitat del país
tenia dificultats per complir
amb les exigències de l’INAF. El
partit considera aquestes decla-
racions desencertades i impru-
dents, i molt allunyades “del
rigor que se li exigeix a una per-
sona que ha tingut la responsa-
bilitat de governar un país”.
Així, la formació acusa Bar-
tumeu de generar incertesa
sobre l’economia i sobre el
sector bancari, i “de no voler
reconèixer –com sí que fan els
òrgans d’avaluació internacio-
nals– l’evolució positiva que el
país ha experimentat en aquest
àmbit”. En aquest sentit, DA
lamenta que l’interès de buscar
el progrés per a Andorra “que-
di supeditat a altres objectius
que desconeixem, però que es-
tan molt lluny de contribuir a
fer d’Andorra un país pròsper,
competitiu i socialment avan-
çat”.
A través d’un comunicat,
Demòcrates per Andorra va
voler fer un reconeixement a
la capacitat que ha tingut la
banca per adaptar-se als nous
requisits regulatoris, i el partit
es va mostrar convençut que el
sector estarà en disposició d’as-
sumir els nous estàndards en
matèria de solvència i liquiditat
de cara al 2018 i 2019.
“Creiem que és imprescindi-
ble esvair qualsevol dubte amb
relació a la solvència, solidesa i
estabilitat del sector, aspectes
que reconeixen abastament les
qualificacions de les agències
internacionals”, va assegurat la
formació demòcrata.
DA acusa Bartumeu de generar
incertesa sobre el sector financer
Partits polítics
Una reunió anterior de l’executiva demòcrata.
jonathan gil
Redacció
andorra la vella
L’Associació d’Empreses d’Allot-
jament Turístic (AEAT) no
descarta presentar un recurs
administratiu contra un o di-
versos articles dels reglaments
que regularan a partir d’ara el
sector i que van ser aprovats di-
mecres pel consell de ministres.
Així ho va afirmar la presiden-
ta de l’entitat, Valérie Lackner,
que va explicar que el Govern
no ha tingut en compte cap de
les aportacions fetes pel sector
i només s’ha limitat a informar
de les lleis que caldrà complir
en termes d’accessibilitat en els
apartaments adaptats.
La presidenta de l’AEAT es
va mostrar sorpresa que els pri-
mers reglaments en aprovar-se
hagin estat exclusivament els
relatius als apartaments. “Per
què és més urgent començar per
nosaltres que per la classificació
hotelera?”, es va preguntar i va
afegir que “la voluntat era limi-
tar el mercat d’apartaments i es
limitarà”. Per Lackner, aquesta
reducció de l’oferta potser no
serà immediata, ja que els pro-
pietaris esperaran, però caldrà
estar atents a l’evolució del sec-
tor durant el 2020. Al mateix
temps, també va contestar les
paraules del ministre de Turis-
me, Francesc Camp, que va as-
senyalar que la nova normativa
el que pretén és que els apar-
taments tinguin els mateixos
drets, però també els mateixos
deures que els establiments
hotelers. En aquest sentit, va
apuntar que el sector que re-
presenta ja parteix de cert de-
savantatge tenint en compte
que els primers reglaments que
desenvolupen la Llei de l’Allot-
jament Turístic que s’han apro-
vat afecten els apartaments,
mentre que, per a la resta, entre
els quals també hi ha el dels ho-
tels, es preveuen validar en un
termini de dos o tres mesos, va
dir. Així mateix, va reiterar que
el “creixement desbocat” dels
apartaments va comptar amb
el vistiplau de l’Administració,
ja que el Govern va concedir-los
les llicències.
La novetat recollida a la nova
legislació que preveu que porti
més problemes serà els coefi-
cients que s’han establert per
als edificis que acullen aparta-
ments (el 75% durant el primer
any i el 50% el segon si no es vol
canviar l’ús de residencial a ho-
teler). Per Lackner, aquest canvi
d’ús serà “inviable”, no sols pel
cost que tinguin les obres sinó
perquè molts propietaris no es-
taran d’acord a pagar les despe-
ses. Així explica que la inversió
que va fer un volum important
de propietaris fa anys no era per
convertir l’habitatge en ús pú-
blic. “Van invertir per tenir un
pis a la muntanya i estar-s’hi al-
gunes setmanes, mentre que la
resta de l’any el llogaven”, va dir
i va remarcar que ara això serà
més complicat per la norma-
tiva dels edificis i perquè s’ha
de complir amb nous criteris.
Per evitar aquests requisits als
quals hauran de fer front les
empreses gestores (com el fet
de tenir una recepció o aparta-
ments adaptats), l’AEAT apunta
la possibilitat que els propieta-
ris acabin llogant el pis directa-
ment, fet que suposarà per a les
societats del sector perdre mer-
cat. El dubte que té l’associació
és si ho farà de forma legal.
També preocupa els requi-
sits que s’han fixat per garantir
un cert nombre d’apartaments
adaptats. Fins ara, els aparta-
ments moblats ja havien de ser
accessibles. Amb la nova llei cal-
drà fer front a una normativa
més exigent en un percentatge
de pisos, i això suposarà una in-
versió molt important, afirma
Lackner. Indica que les obres
no sols afecten l’apartament
sinó tot l’immoble. Per això, va
advertir que “molts edificis no
es podran convertir”. Al mateix
temps, es va mostrar a l’espera
de conèixer si podran accedir a
algun ajut públic.
Des de l’AEAT també es va
posar en relleu el volum de feina
administrativa que comportarà
per als propietaris el fet d’haver
de donar d’alta al registre cada
apartament (un tràmit que la
nova normativa estableix com a
obligatori).
Els apartaments no descarten fer
un recurs contra els reglaments
L’AEAT lamenta que s’hagi començat la regulació pel sector i que no s’hagi valorat cap aportació
turisme
Una vista del poble del Tarter, on hi ha una quantitat important d’apartaments turístics.
jonathan gil
M.S.C.
andorra la vella
Valérie Lackner
Per què som més
urgents nosaltres
que la classificació
hotelera?
la voluntat era
limitar el mercat
d’apartaments i es
limitarà

ANDORRA8 DivenDres, 27 D’abril Del 2018
Antonio Matos Da Silva
Que morí el 14 d’abril en un accident de trànsit a
Torà, Lleida.
La missa memorial es farà diumenge,
29 d’abril, a les 10.30, a l’església de Sant Miquel
de la Mosquera a Encamp.
El consum d’energia durant el
mes de març d’enguany va ser
de 22.828 TEP (tones equiva-
lents de petroli) i de 60.482
MWh (megawatts hora), fet
que suposa un creixement res-
pecte al mes de març de l’any
anterior del 9,6% per al con-
sum en TEP i del 10,2% per al
consum en MWh, segons les
dades que va fer públiques ahir
el departament d’Estadística.
Durant el primer trimestre del
2018 hi va haver un consum de
67.071 TEP i de 184.262 MWh,
la qual cosa suposa un augment
del 6,1% en TEP i del 4,3% en
MWh, respecte al mateix perío-
de de l’any passat. Quant a les
dades acumulades al llarg dels
12 últims mesos, el consum
d’energia va ser de 217.188
TEP i de 565.113 MWh, fet que
comporta un augment respecte
al mateix període anterior del
0,8% pel que fa al consum en
TEP i de l’1% pel que fa al con-
sum en MWh.
El consum d’energia creix un
9,6% respecte del març de 2017
Economia
Agències
andorra la vElla
Després de més de 51 anys
de servei al banc, el fins ara
conseller delegat de Crèdit An-
dorrà, Josep Peralba, va aprofi-
tar ahir la celebració de la junta
general d’accionistes de l’entitat
per comunicar la seva decisió
de retirar-se després de superar
amb escreix l’edat de jubilació,
segons va informar l’entitat en
un comunicat. A la vegada, el
director general de Crèdit An-
dorrà, Xavier Cornella, va su-
mar a la seva tasca el càrrec de
conseller executiu del consell
d’administració, fet que el con-
verteix en primer executiu del
Grup Crèdit Andorrà.
El president del consell d’ad-
ministració de Crèdit Andorrà,
Antoni Pintat, va agrair a Pe-
ralba “el seu compromís i de-
dicació en els més de 51 anys
de trajectòria professional, 21
dels quals com a primer execu-
tiu”, i va ressaltar que “la seva
figura ha estat fonamental en
el creixement i la consolida-
ció de Crèdit Andorrà com a
banc de referència d’Andorra,
que s’ha convertit en un grup
financer internacional sòlid i
amb alts nivells d’excel·lència i
reputació”. La visió estratègica
de Peralba ha situat el servei al
client al centre del negoci i la
internacionalització com a pri-
oritat, “dues claus en l’èxit del
Grup”, va continuar Pintat, que
també va destacar que “ha estat
decisiva en la transmissió d’una
manera de fer banca basada en
la prudència, la fortalesa finan-
cera, el bon govern corporatiu i
la responsabilitat”.
Arran de les jubilacions de
Peralba i també de Maria Reig,
la junta va acordar també el
nomenament de quatre nous
membres al consell d’adminis-
tració. Concretament es tracta
de Gilles Dregi, en representa-
ció de la família Reig, l’actual di-
rector general, Xavier Cornella,
i els independents André Roe-
lants i Alfons Casanova. A més,
es va reelegir Antoni Pintat
Mas, actual president, i Jaume
Casal Mor, vicepresident, i Rosa
Pintat Santolària.
D’altra banda, en la seva in-
tervenció, Pintat va ressaltar
també “la fortalesa financera de
Crèdit Andorrà” i va expressar
que, en aquest context de can-
vi i reestructuració del sistema
financer internacional, “Crèdit
Andorrà, com a banc de referèn-
cia del país, continua treballant
per garantir el bon govern cor-
poratiu, assegurar els més alts
requisits d’ètica i integritat i
vetllar pel seguiment dels es-
tàndards de referència en la
matèria, així com per preservar
la confiança i la reputació del
Grup, a través de la qualitat dels
serveis al client, la innovació i
transformació digital i la soste-
nibilitat a llarg termini”.
Pintat va posar de manifest
el procés de transformació en
què està immers el banc, en el
qual destaquen projectes com
Merkaat, el primer assessor en
inversions digital d’Andorra; el
desenvolupament d’un mòdul
d’advisory per a banca privada
amb Salesforce, multinacional
tecnològica escollida “innova-
dora de la dècada” per Forbes,
o l’aplicació Crèdit Wallet per
fer pagaments a través del te-
lèfon mòbil, tots ells projectes
que són la punta de l’iceberg
d’aquest procés d’innovació.
El president del consell d’ad-
ministració de Crèdit Andor-
rà va concloure que en aquest
nou context de canvi “hem de
liderar i preservar l’essencial, el
compromís amb els clients i el
país, i créixer en el terreny de la
innovació responsable”.
La junta general d’accionis-
tes va aprovar la gestió i els
comptes de l’exercici 2017, amb
un resultat de 50,1 milions
d’euros i un volum de negoci de
16.266 milions, dels quals més
de 10.000 milions en operaci-
ons a Andorra.
Cornella relleva Peralba com a
primer executiu de Crèdit Andorrà
Pintat defensa la “fortalesa” del banc en la junta d’accionistes que aprova els comptes 2017
Entitats financeres
Redacció
andorra la vElla
Josep Peralba i el director general de Crèdit Andorrà, Xavier Cornella.
E.C. / Crèdit andorrà
Demografia
Per segon any consecutiu,
el nombre de naixements
a Andorra va baixar l’any
2017, i ho va fer un 7,3% i
es va situar en els 588, 304
nens i 284 nenes. Quant
als naixements, per parrò-
quies, destaca Canillo, que
l’any passat va registrar un
creixement dels naixements
del 29%. Només Ordino i la
Massana presenten també
un augment, mentre que a la
resta de parròquies els nai-
xements davallen. Es tracta,
segons les dades del depar-
tament d’Estadística, de la
dada més baixa des de l’any
1988. D’aquesta manera, el
percentatge de creixement
vegetatiu, dada que s’extreu
de la diferència positiva en-
tre naixements i defuncions,
va passar del 0,44 al 0,36%.
El mateix any es van comp-
tabilitzar 319 defuncions de
residents, 166 homes i 153
dones, amb una edat mitjana
dels difunts de 72,99 anys
per als homes i 80,07 anys
per a les dones, i una taxa de
mortalitat de 4,27 difunts
per cada mil habitants.
Les dades mostren també
que l’edat mitjana de les ma-
res va ser de 32,94 anys, amb
una taxa de fecunditat de
31,74 nadons per mil dones
de 15 a 49 anys. Finalment,
val a dir que durant l’any pas-
sat es van registrar 320 casa-
ments, 274 civils –sis entre
persones del mateix sexe,
tres menys que el 2016– i
46 d’eclesiàstics. Més de la
quarta part dels casaments
van tenir lloc a la capital.
El nombre
de naixements
descendeix un
7,3% el 2017
Agències
andorra la vElla
Antoni Pintat
La figura de Peralba
ha esta fonamental
en el creixement i
consolidació del banc
El banc ha de liderar i
preservar l’essencial,
el compromís amb els
clients i el país

Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
Andbus andorrabybus@andorrabybus
La plataforma Aldosa Veïns no
presentarà finalment un recurs
a la Batllia contra la declaració
com a projecte d’interès nacio·
nal del projecte de construcció
d’una Estació Transformadora
i Repartidora d’energia (ETR) a
la zona de la Gonarda, a la Mas·
sana. La “poca força davant de
l’Administració” i les escasses
possibilitats que aquesta acció
judicial prosperés han fet que el
col·lectiu hagi descartat apostar
per aquesta via. Des de l’entitat
es va exposar ahir, però, que tot
i que és “conscient de l’esforç
fet per la millora del projecte”
aquest segueix tenint un “im·
pacte important” a nivell visu·
al i mediambiental, tant en el
transcurs de l’obra com durant
l’explotació. A més, destaca que
es tracta d’una instal·lació que
podria ser perjudicial per la sa·
lut un cop estigui operativa.
És per això que la plataforma
considera fonamental el segui·
ment dels controls que s’hauran
de dur a terme durant les obres i
quan l’ETR ja funcioni, una tas·
ca de la qual en vol ser partícip.
En concret, els veïns volen co·
nèixer de prop el control medi·
ambiental del projecte, a través
de la check list que es recull en
la documentació que es va pre·
sentar. També estaran atents
als possibles efectes durant les
obres a la pista forestal d’accés
a la zona on es projecta cons·
truir l’ETR, tant operatius com
de control geològic i geotècnic;
al control del soroll durant les
obres i sobretot durant la fase
d’explotació; el control del tràn·
sit de camions durant els quatre
mesos previstos de desmunt,
tant pel que fa a l’horari que cal·
drà respectar com al control de
trànsit i el manteniment de la
ruta en condicions; i, a l’últim, la
mesura i el control electromag·
nètic durant la fase d’explotació.
Aldosa Veïns va fer arribar
tots aquests arguments al mi·
nisteri de Medi Ambient, Agri·
cultura i Sostenibilitat a través
d’una carta. Al mateix temps, el
col·lectiu ha demanat una reu·
nió amb el Govern (que s’espe·
ra celebrar en les properes set·
manes) per “explicar aquestes
raons de forma directa” i per
poder concretar l’oferiment que
el ministeri va fer en la reunió
de poble del 21 de març, amb el
qual es convidava la plataforma
a participar en el seguiment de
l’obra i els seus controls.
Des de la plataforma es va
advertir, però, que “la manca
de garanties dels compromisos”
citats anteriorment, “o d’al·
tres que es puguin derivar de
la documentació del projecte”,
comportaria “sens dubte” que
la plataforma presentés un nou
recurs.
Aldosa Veïns descarta portar l’ETR
a la justícia però en farà seguiment
Avisa que si no s’ofereixen garanties en els compromisos adoptats pel Govern faran un recurs
Ciutadania
Redacció
andorra la vella
Una de les accions organitzades per la plataforma Aldosa Veïns.
jonathan gil
Consell general
El president del grup parla·
mentari liberal, Jordi Gallar·
do, ha registrat una demanda
d’informació perquè el Go·
vern li faci arribar “còpia de
l’encàrrec realitzat a l’Institut
Català d’Oncologia que va
anunciar el cap de Govern el
15demarçpassat”durantuna
pregunta parlamentària de
Ferran Costa sobre la implan·
tació de l’Institut Baselga. La
petició també inclou “la res·
posta a l’esmentat encàrrec”
de l’Institut Català d’Oncolo·
gia. A més, la demanda d’in·
formació sol·licita a l’executiu
“còpia de tots els estudis dels
quals disposi Govern relacio·
nats amb el pla nacional d’on·
cologia o sobre l’oncologia
al país” que hagin realitzat
l’Institut Català d’Oncologia
i l’Institut Universitaire du
Cancer de Tolosa. Gallardo va
explicar que creuen necessari
seguir de prop els passos que
s’estan fent per implementar
una unitat oncològica al país
tenint en compte la seva im·
portància per als malalts i
familiars, i també els costos
que suposarà. Ho ha fet, afe·
geix, per conèixer amb quins
estudis es compta per ende·
gar una unitat d’oncologia al
país”.
El grup liberal
vol informació
sobre la unitat
d’oncologia
Redacció
andorra la vella
El ministre d’Ordenament Ter·
ritorial, Jordi Torres, i la degana
del Col·legi Oficial d’Arquitectes
d’Andorra (COAA), Zaira Nadal,
van signar ahir a la tarda un con·
veni mutu de col·laboració en di·
versos aspectes.
Així, el COAA podrà assesso·
rar el Govern en els processos
d’elaboració de plecs de bases de
concursos per adjudicar treballs
d’arquitectura i urbanisme, o en
qualsevol altre procés adminis·
tratiu que tingui com a finalitat
la creació, modificació, rehabili·
tació, configuració d’elements ar·
quitectònics o urbans. El Govern
també podrà sol·licitar assesso·
rament al COAA en la redacció
de reglaments específics d’arqui·
tectura, sostenibilitat, eficiència
energètica, plans especials, en·
torns de protecció o accessibili·
tat. Segons el conveni signat ahir,
dos representants del Col·legi
Oficial d’Arquitectes d’Andorra
podran formar part dels jurats i
de les comissions tècniques que
avaluaranlespropostespresenta·
desaconcursosd’ideesconvocats
per l’Administració central per
adjudicar treballs d’arquitectura
o urbanisme. Aquesta participa·
ció serà compensada econòmica·
ment, en benefici del COAA, en
concepte de subvenció per la col·
laboració que presta en l’anàlisi
i avaluació de les propostes pre·
sentades. Així mateix, el COAA
continuarà participant en les
diferents comissions tècniques,
en les quals hi ha de ser present
per normativa legal. D’altra ban·
da, el Govern i el Col·legi Oficial
d’Arquitectes d’Andorra també
podran cooperar en altres àm·
bits, com la realització de cursos
de formació específica i altres ini·
ciatives de formació continuada.
El COAA assessorarà el Govern
en diversos aspectes tècnics
Conveni de col·laboració
Redacció
andorra la vella
entén que s’ha
millorat el projecte
però que encara té
un impacte important
el Coaa cooperarà
en l’organització de
formació específica
i continuada

65 padrins exerciten la ment
a Sant Julià de Lòria
Les Memolimpíades van reunir ahir 65 padrins procedents
de totes les parròquies, menys Encamp, i també dels centres
sociosanitaris El Cedre i Salita. Al matí, van fer proves de ment
i de moviment al Centre Esportiu. Al migdia, a la Llar de Lòria,
van fer proves individuals usant els diferents sentits corporals.
A la tarda, van gaudir de l’obra de teatre L’escapada, al Centre
de Congressos, i van rebre els diplomes acreditatius.
AgènCiES
Memolimpíades
Més de 400 estudiants de pri·
mer de batxillerat o equivalent
dels tres sistemes educatius
van participar ahir en la XIV
Diada universitària, una jor·
nada de portes obertes que va
permetre als joves conèixer
l’oferta formativa i les instal·
lacions de l’UdA.
L’acte va comptar, un any
més, amb un espectacle de mo·
nòlegs científics a càrrec de la
companyia The Big Van Theory
i un dinar popular a la plaça de
la Germandat amb arròs i fide·
uà. Els alumnes també van te·
nir a disposició diversos punts
d’informació de la universitat,
i van poder participar en algun
dels tallers programats a les
aules. L’objectiu d’aquesta dia·
da és donar a conèixer la uni·
versitat perquè els estudiants
tinguin elements per decidir on
volen cursar els estudis d’ense·
nyament superior.
La Diada universitària aplega més
de 400 alumnes de batxillerat
Universitat d’Andorra
El dinar de germanor durant la Diada universitària, ahir, a Sant Julià de Lòria.
jonAthAn giL
Agències
SAnt jULiÀ DE LÒRiA
El ministeri d’Afers Exteriors
tem que l’Associació d’Amics So·
lidaris amb el Poble Sahrauí (Ad·
saps) pretengui fer “cas omís”
de les seves recomanacions i
vulgui, aquest estiu, “fer entrar
els menors sahrauís a Andorra”
sense disposar de la documenta·
ció legal requerida.
Així es desprèn de la respos·
ta que l’executiu ha donat a una
pregunta del conseller general
del PS Gerard Alís amb rela·
ció als motius que impedeixen
que enguany es pugui portar
a terme el programa Vacances
en pau, que cada any –des del
2007– permetia que un grup
d’infants sahrauís passés l’estiu
a Andorra, recollida al darrer
Butlletí del Consell General.
En l’escrit, en què es recorda
que l’enduriment de la normati·
va comunitària impedia que Es·
panya pogués expedir visats de
curta durada sobre passaports
col·lectius i que el programa ja
es va allargar a Andorra de ma·
nera excepcional els anys 2016
i 2017, s’explica que la titular
d’Afers Exteriors ja va informar
la presidenta de l’Adsaps, el 23
d’octubre passat, que el progra·
ma no es podria portar a terme
si els infants no eren “portadors
d’un passaport individual amb
el visat corresponent atorgat
per Espanya”.
En aquest sentit, des del mi·
nisteri es va contactar amb l’Ofi·
cina de la Comunitat Sahrauí
a Espanya per sol·licitar si hi
hauria la possibilitat que els in·
fants que es desplacen a Andor·
ra puguin obtenir passaports
individuals, i es va informar a
la delegada del Frente Polisario
a Espanya que possiblement
l’Adsaps, a qui “es va recomanar
explorar aquesta via”, es posaria
en contacte amb ells.
No obstant això, el ministe·
ri d’Afers Exteriors va rebre, el
28 de febrer passat, un correu
electrònic de la presidenta de
l’Adsaps en què s’adjuntava una
llista de noms d’infants sahrauís
i s’indicava “destí Andorra”. Da·
vant d’això, el ministeri, en data
26 de març, va fer arribar a la
dirigent de l’Associació d’Amics
Solidaris amb el Poble Sahrauí
una carta en què es recordaven
els punts anteriorment menci·
onats i s’indicava explícitament
que “no podran entrar en ter·
ritori andorrà menors sense la
documentació legal requerida”.
Finalment, en la respos·
ta s’assegura que “el ministeri
d’Afers Exterior, preocupat per
la situació que viu el Sàhara Oc·
cidental, ofereix la possibilitat
de sol·licitar una subvenció de
programa o projecte de coope·
ració internacional per finançar
un projecte in situ als camps de
les poblacions sahrauís”.
Exteriors tem que l’Adsaps vulgui
portar els infants sahrauís sí o sí
El ministeri recorda que els menors necessiten un passaport individual
Programa Vacances en pau
Arribada de la canalla sahrauí a Andorra fa un parell d’estius.
jonAthAn giL
Redacció
AnDoRRA LA VELLA
Els serveis professionals de
fisioterapeutes representen
el 85,9% dels professionals
que es concentren en l’epígraf
d’auxiliars mèdics (logopedes,
llevadores, podòlegs, o lloguer
de l’oxigen per a pacients amb
patologies respiratòries), que
és una de les activitats amb
prestacions de reemborsa·
ment de la seguretat social.
L’any passat la CASS va pagar
5,2 milions d’euros en con·
cepte d’auxiliars mèdics, dels
quals, 4.483.784 euros cor·
responen a serveis de fisiote·
rapeutes.
La CASS destaca que, en
referència als auxiliars, es
manté la tendència d’impor·
tants creixements respecte
de l’exercici anterior, el 2016,
tant en nombre d’actes com
en la incorporació de nous
prestadors convencionats. En
concret, la despesa general en
auxiliars mèdics (els 5,2 mili·
ons) suposa un 9,2% més que
l’any anterior. Destaca de ma·
nera important el col·lectiu
de fisioterapeutes, que és un
col·lectiu que està creixent en
gran mesura sobre altres pro·
fessions en els últims anys.
“Hi van haver, el desembre
del 2017, 125 fisioterapeutes
convencionats directament
amb la CASS, un 15,7% més
que el 2016, i van duplicar la
ràtio per població recomana·
da per l’OMS (un per cada
1.200)”, remarca la CASS.
Les activitats reals de les
prestacions de reemborsa·
ment a la branca general su·
men un cost de 91,2 milions
el 2017, un 4,5% més que
l’any anterior. L’hospitalitza·
ció és el perfil que més costa
a la CASS (suposa un 31% dels
costos), en concret, són 28,3
milions i s’ha incrementat un
17%.
En segon lloc, es troben els
11,3 milions d’euros que cos·
ten les despeses en farmàcia
(que representen el 12,4% del
cost total en prestacions de
reemborsament), i que també
s’han incrementat un 1,4%.
En aquest sentit, la CASS
remarca el pes dels medica·
ments especialment costosos
o finançats al 100%, i de vacu·
nacions a preu d’altres països
fora de l’entorn veí tradicio·
nal, motivat per les disponibi·
litats del mercat.
La xifra de fisioterapeutes
del país duplica la ràtio
recomanada per l’OMS
P. G.
AnDoRRA LA VELLA
CASS
Aquests professionals
suposen el 85%
del cost de tots els
auxiliars mèdics

LA MASSANA
Exposicions d’originals dels autors
Josep María Beroy
Carlos Puerta
Jan
Alfonso Font
Marc Huget
Álvaro Ortiz
Rubén Pellejero
Tito
Jordi Bernet
Álvaro Pons
Escola Andorrana de la Massana
El certificat electrònic va su-
mant utilitats després que An-
dorra Telecom i FEDA hagin
adoptat la seva utilització. A
aquestes entitats s’hi afegeix
el Comú de Canillo i Crèdit
Andorrà, com a organitzacions
pioneres a fer servir l’eina. El
secretari general del Govern,
Jordi Casadevall, va explicar
que també la resta de comuns,
la CASS i altres empreses priva-
des estan treballant per inclou-
re-la. Casadevall va recordar
que el certificat electrònic evi-
tarà que l’usuari es vegi obligat
a tenir “múltiples contrasenyes
per a múltiples plataformes”
gràcies a una única clau.
Avui ja es pot emprar per ac-
cedir a l’espai tributari del Go-
vern per gestionar l’IRPF, per
exemple. A més, al juny s’hi in-
clourà l’espai empresa i a finals
d’any l’espai ciutadà del web
www.e-tramits.ad. Altres uti-
litats fan referència al dipòsit
de comptes, el certificat d’ha-
bitabilitat, la reserva de nom
comercial (estarà en marxa al
juliol), o l’obertura de comerç
(a l’octubre). A tot això s’hi afe-
geix ara FEDA, que permet que
l’usuari pugui accedir al web
amb el certificat electrònic. La
companyia també preveu que
en breu totes les factures que
s’envien per correu electrònic
tinguin la signatura electròni-
ca (i oferir la garantia que la
factura no s’ha modificat de
forma fraudulenta i assegurar
el no rebuig), així com les co-
mandes que s’envien als pro-
veïdors. A més, està treballant
per fer el precontracte per in-
ternet.
També Andorra Telecom
permet fer diverses gestions
amb el certificat electrònic,
com ara canviar els forfets
Mobiland, activar el forfet de
roaming o el de dades extra,
activar diferents paquets de
televisió, i accedir als consums
de les línies de l’usuari i a les
factures.
Per seguir potenciant l’ús
del certificat electrònic, el
Govern va impulsar ahir una
campanya de comunicació per
recordar a la població que du-
rant el 2018 s’ofereix de forma
gratuïta. Per obtenir-lo, cal
sol·licitar-lo presencialment al
servei de Tràmits del Govern o
dels comuns amb un document
d’identitat. La durada del certi-
ficat electrònic és de tres anys
i té un cost de 29 euros. Casa-
devall va afirmar que en funció
de la demanda que es registri
durant aquest any l’executiu
es plantejarà si n’amplia la gra-
tuïtat. Cal recordar que per a
les empreses el certificat té un
cost i que s’ha de sol·licitar a la
Cambra de Comerç. El Govern
també va avançar que preveu
simplificar el nombre de certi-
ficats. Fins a la data, unes 200
persones disposen d’aquest do-
cument mentre que, en el cas
de les administracions, hi ha
uns 300 usuaris.
El secretari general del Go-
vern va recordar que el certifi-
cat electrònic ofereix diferents
avantatges, com són la imme-
diatesa (les gestions es poden
fer en el moment que es vol),
és un mecanisme fàcil i segur,
evita desplaçaments per fer
els tràmits (es pot realitzar
des d’Andorra o l’estranger),
permet estalviar temps, redu-
eix l’impacte ambiental (per
l’estalvi de paper i desplaça-
ments), i es pot utilitzar des de
qualsevol dispositiu.
Noves entitats se sumen a la
utilització del certificat electrònic
S’inicia una campanya de comunicació per difondre que és gratuït durant el 2018
Administració
Casadevall acompanyat dels representants de FEDA i Andorra Telecom, ahir.
SFGA
M.S.C.
AndorrA lA vellA
FedA, Andorra
Telecom, el Comú
de Canillo i Crèdit
Andorrà ja en fan ús
Vallnord Pal-Arinsal posarà en
marxa avui, des de les nou del
matí, i fins diumenge, 29 d’abril,
la versió estival del Black Friday.
Seran tres dies en què tots els
usuaris podran adquirir el forfet
d’adult d’un dia per al Vallnord
Bike Park la Massana amb una
reducció en el preu del 50%. Cada
client podrà obtenir fins a cinc
unitats amb aquest preu avan-
tatjós a través del web https://
shop.vallnord.com/es/1-dia-for-
fait-bike-park---promocion-bike-
friday_f_1163.html, fins a exhau-
rir existències.
Els forfets obtinguts a través
de la promoció Bike Friday se-
ran vàlids per a infants i adults
durant tota la temporada d’estiu
2018, que s’engegarà en menys
d’un mes. L’equip de l’estació
massanenca ja treballa en tots els
seuscircuitsienlesnovetats,que
obriran al públic el 19 de maig.
Des d’aleshores, la promoció es
podrà aprofitar tots els caps de
setmana i, a partir del 16 de juny,
cada dia fins al tancament de l’es-
tiu, el 9 de setembre. A més, des
del 28 de juliol i fins al 19 d’agost,
l’horari habitual, de les deu del
matí a les sis de la tarda, s’ampli-
arà fins a les vuit del vespre.
Forfet de dia per al Bike
Park de Pal-Arinsal al 50%
vallnord
Redacció
AndorrA lA vellA

La desviació de Sant Julià
de Lòria costarà uns 8 mili-
ons d’euros i en principi esta-
rà enllestida el desembre del
2019. Així ho va refermar el
ministre d’Ordenament Terri-
torial, Jordi Torres, en la visita
d’obres que va tenir lloc ahir al
matí. El van acompanyar els mi-
nistres d’Economia, Competiti-
vitat i Innovació, Gilbert Sabo-
ya, i de Salut, Carles Álvarez, i
el cònsol major de Sant Julià de
Lòria, Josep Miquel Vila. A la
construcció de la rotonda de la
Fontaneda, que ja es va adjudi-
car a finals de l’any passat, amb
un pressupost de 2.700.000 eu-
ros, i amb una execució de 18
mesos, s’afegeix ara la del nou
pont Isidre Valls, que no estava
previst en el primer disseny del
projecte de la fase 1. Les obres
d’aquest pont tenen un cost
d’1.800.000 euros i el termini
d’execució és de quinze mesos.
Aquests treballs s’inscriuen en
la fase 1 del projecte de desvia-
ment del trànsit pel centre de la
parròquia laurediana. Segons el
ministre, aquestes obres “canvi-
aran tota la part baixa de Sant
Julià” i el que quedarà pendent
ara és la fase que passa per l’an-
tic càmping de l’Huguet, que
es traurà a licitació el setembre
del 2018 per poder-la adjudicar
abans de final d’any. El ministre
va explicar que, encara que sigui
una desviació, “no s’ha volgut
treure tot el trànsit de Sant Ju-
lià perquè no perjudiqui la par-
ròquia i els comerços”. Per això,
“els cotxes que venen des d’Es-
panya seguiran pujant per la
carretera antiga, la CG1, avin-
guda Francesc Cairat, i tots els
vehicles que baixin des de Santa
Coloma fins a la duana ho faran
amb doble carril”. També va afe-
gir que les places d’aparcament
de l’avinguda Francesc Cairat es
continuaran mantenint i, fins i
tot, n’hi haurà algunes d’addici-
onals, “vist que només hi haurà
dos carrils de baixada”. El pro-
jecte també preveu recuperar la
placeta de la Fontaneda.
Per la seva banda, el cònsol
Josep Miquel Vila va mani-
festar que era “una necessitat
poder fer les obres per donar
viabilitat al país”. També va dir
que des del Comú s’han fet uns
suggeriments sobre les obres
que esperen que siguin tinguts
en compte pel Govern, com ara
que hi hagi les connexions adi-
ents, que l’entrada al poble si-
gui fàcil i que la circulació d’en-
trades i sortides sigui “segura i
agradable”.
Del projecte de desviació del
trànsit ja estan en funciona-
ment les fases 3 i 4, que corres-
ponen el túnel de la Tàpia i els
seus accessos d’Aixovall, respec-
tivament. Quedarà pendent per
a la propera legislatura la fase 2.
La desviació de Sant Julià
costarà 8 milions d’euros i
s’acabarà a finals del 2019
Només hi haurà doble carril de baixada, de Santa Coloma fins a la duana
Infraestructures
El ministre Jordi Torres explicant el projecte en la visita d’obres.
jonathan gIl
M.P.A.
andorra la vella
Ajudar els alumnes de tercer de
segona ensenyança “a deter-
minar el seu projecte personal
d’orientació escolar i el seu fu-
tur professional per descobrir
el món laboral”. Aquest és un
dels objectius fonamentals del
setè Fòrum del oficis, organit-
zat pel Liceu Comte de Foix i
que es va celebrar ahir a l’hotel
Holiday Inn d’Andorra la Vella.
Durant tot el matí, més de
200 alumnes van poder conèi-
xer de primera mà l’experièn-
cia professional d’un centenar
de professionals del sector pú-
blic i privat a través d’una sè-
rie d’entrevistes organitzades
en tres torns. S’hi van citar
professionals de la medicina,
l’esport, l’automobilisme o l’es-
tètica, entre d’altres. Al fòrum
també hi van participar algu-
nes escoles de formació profes-
sional.
Més de 200 alumnes coneixen el
món laboral al Fòrum dels oficis
liceu Comte de Foix
Els professionals expliquen als alumnes la seva experiència en el món del treball.
jonathan gIl
Redacció
andorra la vella
Jordi Torres
Josep Miquel Vila
no s’ha volgut treure
tot el trànsit de Sant
julià per no perjudicar
el comerços
era una necessitat
poder fer les obres
per donar viabilitat
al país

EL TEU
Com ja va plantejar a principis
d’any, el Comú de la Massana
preveu realitzar obres impor-
tants a la xarxa d’aigües plu-
vials i residuals en diversos
punts de la parròquia, que co-
mençaran en les properes set-
manes. Amb aquests treballs
es millorarà de manera signi-
ficativa i definitiva aquest ser-
vei. En la sessió d’ahir al mig-
dia es van adjudicar obres per
valor d’1,4 milions d’euros.
Amb aquesta partida es
portaran a terme els treballs
de renovació dels serveis fe-
cals, pluvials i d’aigua potable
de les urbanitzacions les Agu-
des, les Canadilles i Sorribes
de la Massana i també d’un
tram del poble d’Arinsal. En
total, s’hi destinaran un milió
d’euros i es preveu un termini
d’execució d’entre dos i quatre
mesos. D’altra banda, també
s’han adjudicat les obres de
renovació del col·lector secun-
dari d’aigües residuals al riu
dels Cortals d’Anyós per un
import de 409.066 euros i un
termini d’execució de tretze
setmanes. L’operació subsòl es
completarà amb altres treballs
de millora de la xarxa. En to-
tal, s’hi invertiran 1,7 milions
d’euros.
Cal recordar que, durant
aquest exercici, la inversió to-
tal que el Comú realitzarà a la
parròquia puja als 4,3 milions
d’euros. Una de les inversi-
ons previstes, i que ahir es va
aprovar treure a concurs, és la
millora de la zona del Cap del
Carrer de la Massana. Es pre-
veu renovar tot l’empedrat, a
més de refer tota la xarxa d’ai-
gües.
En la sessió d’ahir també
es va aprovar l’ajustament
dels imports de cessió eco-
nòmica obligatòria previstos
al Pla d’ordenació urbanístic
parroquial, el POUP. Aquests
imports s’han de revistar cada
any per adequar-los al valor
del mercat. Els imports han
tingut un increment que oscil-
la entre l’1% a la zona del casc
antic i el 4,3% en zona d’ei-
xample urbà. Tot i l’augment,
l’import encara està per sota
del que va establir el 2007,
quan es va aprovar el POUP.
El Comú adjudica diverses
obres a la xarxa d’aigües
per 1,4 milions d’euros
La Massana
Reunió del consell del Comú de la Massana, ahir al matí.
coMú de La Massana
Redacció
andorra La veLLa
Arran d’una pregunta de la mi-
noria liberal durant el consell
de Comú d’Ordino, fet ahir al
migdia, es va donar a conèixer
l’acord de cessió de béns a què
van arribar la corporació i el
quart de la parròquia. Gràcies a
aquest conveni, el Comú podrà
destinar a ús públic els béns del
Quart, entre els quals l’emble-
màtic hotel Casamanya. A més,
en el cas d’aquesta instal·lació,
ara tancada, se’n podrà fer ús a
través d’un privat o d’un altre
estament públic del país, va in-
formar el cònsol, Josep Àngel
Mortés.
Per tot plegat, es reactiva la
possibilitat de donar una segona
vida a l’hotel, tot i que el cònsol
ja va avançar que, de moment,
no hi ha cap interès ferm ni d’or-
ganismes públics ni de privats.
L’oposició va celebrar aquest pas
fet entre el Quart i el Comú ja
que el Casamanya “és una prio-
ritat per a la parròquia”, tal com
va destacar la consellera Sandra
Tudó, tot i que, segons el seu pa-
rer, no hauria d’acollir cap inicia-
tiva privada. Com a alternatives
va esmentar un centre cultural,
una residència per a estudiants i
un centre d’acollida per a profes-
sionals del món de la muntanya.
Per la seva banda, el cònsol va re-
cordar que, es faci el que es faci,
cal una inversió molt important,
i més tenint en compte que la
façana no es pot tocar perquè és
un edifici protegit per Patrimo-
ni, fet que n’“encareix la refor-
ma”. Per tot plegat, va avançar
que no hi hauria cap problema a
aplicar una carència en el lloguer
per poder assumir les obres.
El consell de Comú va ser-
vir per aprovar els comptes del
2017, que es van tancar amb uns
ingressos d’11,5 milions i unes
despeses de 10,8, xifres que re-
presenten un superàvit de prop
de 720.000 euros, en la línia del
que ja s’havia pressupostat. Així
ho va indicar la consellera de
Finances, Maria del Mar Coma,
que va destacar que les despe-
ses corrents van augmentar un
3,76% respecte a l’any anterior
a causa, sobretot, de l’increment
dels costos de la treta de neu i
l’augment del preu dels carbu-
rants. També va augmentar el
capítol de taxes i ingressos grà-
cies sobretot al que aporten del
Centre Esportiu d’Ordino i els
aparcaments.
A data de 31 de desembre del
2017, l’endeutament del Comú
es va situar en els 14,5 milions,
que s’enfilen fins als 17,8 si es
tenen en compte les societats
participades (sobretot Secnoa).
Això fa que s’estigui a un 154%
del sostre d’endeutament. L’opo-
sició es va abstenir en l’aprova-
ció del tancament de comptes
perquè considera que s’utilitzen
massa les transferències del Go-
vern per a despesa corrent, així
com per a l’aportació anual que
es fa a Secnoa, “que trobem ex-
cessiva”, va lamentar la conselle-
ra Eva Choy.
D’altra banda, preguntat per
com valora la decisió d’allargar
la temporada a Arcalís fins al 30
d’abril, Mortés va dir que s’han
complert “amb escreix” els ob-
jectius marcats. Ho demostra el
fet que el cap de setmana del 14
i 15 d’abril va ser “el millor de tot
l’any” a l’estació ordinenca.
El Quart cedeix l’hotel Casamanya
i el Comú el destinarà a ús públic
Els comptes del 2017 es tanquen amb prop de 720.000 euros de superàvit
ordino
El consell del Comú d’Ordino va tenir lloc ahir al migdia.
agències
Agències
ordino
L’acord permet que
es pugui fer ús de
l’hotel casamanya,
ara tancat

Pirineus
La Trobada Empresarial al Piri-
neu arriba aquest any a la 29a
edició i ho farà amb un debat
sobre creixement sostenible de
les companyies en un entorn
canviant i cada vegada més
complex. La cita serà els dies 14
i 15 de juny, a la Seu d’Urgell,
i la intenció és superar la xifra
dels 600 assistents que es va
aconseguir l’any anterior.
El president de l’associació
organitzadora, Vicenç Voltes,
va explicar ahir que “el títol de
les jornades d’enguany (Lide-
rant un creixement sostenible)
respon al fet que les empreses
han de ser sostenibles medi-
ambientalment i socialment i,
per descomptat, han de poder
comptar amb mecanismes per-
què aquest creixement també
sigui sostenible en el temps”.
En aquest sentit, va recordar
que la trobada vol ser un es-
pai de reflexió i debat que doni
respostes a les inquietuds dels
professionals a través de l’ex-
periència de persones que han
sabut superar els reptes de
l’entorn i que han convertit les
seves empreses en un exemple
a seguir. “És moment per apos-
tar per infraestructures que
millorin la competitivitat i per
noves polítiques que donin su-
port a la innovació, la inversió
i el desenvolupament així com
mesures per solucionar l’atur
juvenil”, va afegir Voltes.
La 29a Trobada arrencarà
el dijous, 14, amb la psicòlo-
ga clínica Inma Puig, habitual
col·laboradora del FC Barcelo-
na i responsable de la Gestió
d’equips del restaurant Celler
de Can Roca, que oferirà la con-
ferència Lideratge i motivació
d’equips. Tot seguit hi haurà la
taula rodona Experiències em-
presarials d’èxit amb clau lleida-
tana, en què aquest any hi par-
ticiparan empresaris lleidatans
reconeguts, com Jordi Barri,
cofundador i CEO de Teresa
Carles; Joan Mayoral, CEO de
Sofo Energy i Neo Sala, funda-
dor de Doctor Music i promotor
europeu. La primera jornada
conclourà amb la conferència
Aprendre a liderar persones: intu-
ir + influir + persuadir, a càrrec
de Javier Luxor, presentador i
formador, considerat el millor
mentalista d’Europa. El diven-
dres, 15, tindrà lloc la inaugu-
ració oficial, i continuarà amb
la taula d’economistes Perspec-
tives de l’economia catalana: el
paisatge després de la batalla, en
què seran presents Raymond
Torres, director de Conjuntura
i Economia Internacional de
Funcas i David Vegara, profes-
sor associat d’Esade, exmem-
bre del Fons Monetari Inter-
nacional i ex-secretari d’Estat
d’Economia.
La Trobada Empresarial al Pirineu
abordarà el creixement sostenible
La cita serà els dies 14 i 15 de juny a la Seu d’Urgell i es volen superar els 600 participants
Economia
La presentació de la 29 Trobada Empresarial al Pirineu, ahir a Lleida.
AGÈNCIES
Agències
llEIdA
Visita a
l’Ajuntament
Quaranta alumnes de 3r curs
de primària de l’escola Albert
Vives de la Seu van visitar ahir
el consistori urgellenc, on van
ser rebuts per l’alcalde de la
ciutat,Albert Batalla. Els nens
van rebre les explicacions de
l’alcalde sobre com funciona
l’Ajuntament i els diferents
serveis municipals. Per la
seva part, quatre alumnes
van fer una petita entrevista
a l’alcalde.
A.S.U.
la Seu d’Urgell
La xarxa antirumors de l’Alt Ur-
gell posa en marxa per a aquest
pròxim mes de maig dos nous
tallers que donaran continuïtat a
la primera sessió de la formació
Dels rumors a la xenofòbia: treba-
llar la diversitat des de la intercul-
turalitat, que va tenir lloc el mes
de març passat. El primer dels
tallers serà el dimarts, 8 de maig,
i s’hi impartirà una base teòrica
i s’exposaran experiències. En
el segon, que es realitzarà el di-
marts, 15 de maig, s’hi farà una
anàlisi del cas concret. Ambdues
sessions aniran a càrrec de Pere
Cortada, tècnic de polítiques mi-
gratòries de la Secretaria d’Igual-
tat, Migracions i Ciutadania de
la Generalitat de Catalunya, i
tindran lloc al Cetap, de deu del
matí a dues del migdia.
Dos nous tallers amb relació
a la diversitat cultural
l’Alt Urgell
Redacció
lA SEU d’UrGEll
Medi ambient
El Parc Natural de l’Alt Piri-
neu ha adaptat un itinerari
d’uns 10 quilòmetres a la
Guingueta d’Àneu (el Pallars
Sobirà) i l’ha fet accessible
per a cadires de rodes i per-
sones amb mobilitat redu-
ïda. Es tracta d’un camí a
l’espai natural protegit de la
Mollera d’Escalarre i l’em-
bassament de la Torrassa.
Perquè hi puguin circular
cadires de rodes, l’amplada
del camí s’ha fet d’1,5 metres
i el terreny s’ha compactat i
anivellat. Als marges de l’iti-
nerari s’han col·locat fustes
tractades per fer de suport i
evitar l’erosió del camí.
Els usuaris agraeixen
l’adaptació d’aquest itinera-
ri, el segon que s’ha adaptat
dins el Parc de l’Alt Pirineu;
el primer s’està fent a Sant
Joan de l’Erm. L’actuació de
la Guingueta compta amb
suport de l’Obra Social de la
Caixa i ha suposat una inver-
sió d’uns 27.000 euros.
El Parc Natural
de l’Alt Pirineu
fa un itinerari
adaptat
Agències
lA GUINGUEtA d’àNEU
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA

Cultura
Doña Urraca els sonaria avui
als millennials a coseta marci-
ana.
Amb tota la raó. El personatge
va néixer el 1948, en plena post-
guerra: misèria, gana, estraper-
lo... Un sidral. I la censura s’hi va
acarnissar perquè era massa ne-
gra. Impròpia, pensaven els cen-
sors, del paradís franquista.
Berlanguiana, potser?
A la primera historieta de to-
tes, Doña Urraca es troba un cec,
l’ajuda a creuar el carrer però, en
lloc d’esperar que es posi verd, el
fa passar quan es posa vermell.
Era un humor més que negre. La
censura no ho podia tolerar. I la
van anar edulcorant, com van fer
amb el Carpanta d’Escobar.
Posada al costat de Clara,
semblen vingudes de dos pla-
netes diferents.
I tant! Doña Urraca, de glamur
no en tenia gaire. Terenci Moix
deia que era filla de l’expressio-
nisme alemany!
Comencem per Torpedo: quin
actor hi tindria un aire?
Als anys 80 es va parlar de fer-
ne una versió cinematogràfica. I
qui hagués donat el tipus era el
Robert de Niro de l’època.
Com és que no va prosperar?
Perquè els americans ens pro-
posaven uns contractes lleonins,
impossibles,quebàsicamentcon-
sistien a quedar-se tots els drets,
un cop feta la pel·lícula. Hi vam
estar molt a la vora. Mira que el
càsting estava quasi tancat...
Ni ell ni Clara són per a tots
els públics.
M’ha agradat molt el gènere
negre, perquè et permet parlar de
tot i no passa de moda. Clara de
Nochelavaigcomençaradibuixar
per al Jueves. El director, que era
Gin, em va demanar de crear un
personatge per a la revista. L’únic
que em va dir va ser: “Fes el que
vulguis, però que sigui de puta
mare”. I li vaig prendre la paraula
literalment.
El que sorprèn és la longevi-
tat: la primera historieta és
del 1992; l’última, del 2015.
Clara és una puta amb tots els
ets i uts, una historieta humo-
rística, però el guionista, Carlos
Trillo, tenia molt de tacte. Pen-
sàvem que tindríem corda per a
mig centenar d’episodis, i al final
en vam dibuixar un miler llarg.
I per què la va matar?
El Jueves va canviar de
propietat i de línia editorial, no
m’hi acabava de trobar bé i, so-
bretot, sobretot, ja era hora de
plegar, de jubilar-me. Pensa que
vaig començar a dibuixar amb 16
anys, i que en tenia 73: 58 anys
dibuixant! Tocava estar una mica
tranquil i, com que ho podia fer,
em vaig retirar.
Seria avui possible crear un
personatge com Clara, pros-
tituta feliç i consagrada a fer
feliços els seus clients?
La vam concebre com un ho-
menatge a la puta clàssica. Molt
abans del desembarcament de
prostitutes africanes i de l’Euro-
pa de l’Est. Això és una altra cosa,
sense cap –diguem-ne– romanti-
cisme.
N’hatingutalgunavegada,de
romanticisme, aquest món?
El model era la Shirley McLain
d’Irma la Dulce, per entendre’ns.
Tractar-ho amb humor era deli-
cat, però Trillo ho feia de forma
exquisida.
Alguna topada amb grups fe-
ministes?
Doncs no. I rebíem cartes de
moltes admiradores. Així que no
ho devíem fer malament del tot.
Pensa que Clara de Noche es va
publicar, fins i tot, en un diari:
l’argentí Página 12.
Creu que amb la hipersensi-
bilitat actual podria dibuixar
un personatge com aquest?
La veritat és que hi ha una re-
gressió evident i preocupant. Per
exemple: al TBO clàssic hi havia
una parella que eren Morcillón y
Babalú, un explorador colonial i
el negret que li feia de guia. Això,
avui, seria impublicable. I era
el TBO! Passaria el mateix amb
molts dels còmics de Toutain dels
anys 80. Ara tothom protesta per
qualsevol cosa.
Sabrà que el Comú de la Mas-
sana va acabar esborrant la
façana del Corto Maltés, per
la cigarreta, les arracades i
tota la pesca.
Doncs imagina’t una façana
amb Clara de Noche. O amb Tor-
pedo, que es fot els Camel un rere
l’altre!
El bon Torpedo es diu en rea-
litat Luca Torelli: parent del
Luca Brasi d’ElPadrino?
En absolut. Torpedo és el mal-
nom que la màfia donava als anys
30 als sicaris, als assassins a sou.
Ja que en parlem: qui és el
pare de Pablito, el fill de Cla-
ra?
Encara l’estem buscant. Quan
crees un personatge hi acabes in-
corporant coses de la teva vida.
Pablito és un fill de puta amb to-
tesleslletres,ivasortirperquède
petit tenia un amic al meu carrer
que era fill d’una dona de qui es
deia que era prostituta. Nosaltres
l’envejàvem, perquè els nòvios de
lamareliregalavenunesjoguines
al·lucinants: ell anava amb uns
camions que corrien sols –i en
aquella època– i nosaltres, amb la
baldufeta de nyigui-nyogui.
Quins dels seus personatges
tornaria a dibuixar per gust?
Una de les gràcies d’aquest
ofici és que treballant t’ho pas-
ses estupendament. Diumenges
inclosos. I si pots triat temes que
t’agraden, no ho vulguis saber.
Sarvan va néixer per fer-li la com-
petència a Selecciones Ilustradas,
que arrasava amb unes histori-
etes protagonitzades per dones
estupendes. No ho havia fet mai
i em va agradar. Després va venir
Custer, i moltes altres.
No li han dit mai que cosifica
la dona?
Tampoc. I mira que les histo-
rietes de gàngsters, d’un mas-
clisme absolut, per força estan
plenes d’un determinat tipus de
senyora. La gràcia de Torpedo
és que pela paios que són encara
més fills de puta que ell. No deixa
de ser una paròdia del cine negre
de l’època.
L’últim que ha dibuixat?
Un western per a la DC Co-
mics nord-americana, Jonah Hex.
M’encanta. La feinada que he
tingut als EUA per esquivar els
superherois. Per nassos t’arriba
haver-ne de dibuixar, algun cop.
A vostè li va tocar Batman.
Perquè, dintre dels superhe-
rois, Batman surt de nit i té una
certa vida interior, sembla que
queda dins del meu univers. Però
costava molt no anar a espetegar
en aquesta gent que vola i tota la
pesca. Una altra de les tecles que
heintentatnohaverdetocarésel
gènere romàntic. Sembla que me
n’he sortit.
“Si van treure Corto Maltés de la
façana, imagina’t Clara de Noche”
És el pare d’un grapat de personatges que han macat època en la histo-
rieta espanyola contemporània, des de Custer, Kraken i Sarvan fins a Tex,
Torpedo i,naturalment,la mítica Clara de Noche,recentment traspassada.
Però atenció, perquè Bernet (Barcelona, 1944) es va estrenar amb Doña
Urraca, històrica del ‘Pulgarcito’. El Museu del Còmic li consagra la retros-
pectiva del saló, que arrenca avui amb Jan, Pellejero, Puerta, Font i Beroy.
Jordi Bernet, historietista
A. Luengo
ordino
J. B.

cultura16 DivenDres, 27 D’abril Del 2018
www.entre-muntanyes.com
comunicacio@entre-muntanyes.com
Fa uns anys, no gaires, hauria
semblat impossible aixecar no-
més un muntatge. Però la terce-
ra temporada d’òpera és a punt
d’abaixar el teló. Ho farà els dies
12 i 13 de maig al Claror amb
La corte del faraón, una de les
sarsueles més cèlebres del re-
pertori –i la primera que Amics
de l’Òpera puja als escenaris. “Si
t’agrada el teatre però no t’has
atrevit a anar mai a l’òpera”,
diu Jonaina Salvador, l’ànima
d’aquesta aventura, “és ideal
per iniciar-t’hi perquè té moltes
parts dialogades, combina, de
fet, revista, sarsuela i vodevil i
el resultat és un plat molt, molt
digerible”. I que molts reconei-
xerem, ni que sigui per l’estu-
penda versió cinematogràfica
que el 1985 va dirigir José Luis
Garci, amb Ana Belén i Antonio
Banderas en els papers que in-
terpretaran la mateixa Salvador
(Lota) i, atenció, Joel Pla (el
Casto José), que s’estrena com
a cantant líric i que ha hagut
de seguir un curs intensiu a les
ordres de la ubiqua Salvador:
“Els que venim del món del te-
atre sabem el que costa aixecar
una producció com aquesta,
el que està fent la Jonaina és
monumental”. Al costat dels
dos protagonistes, un trio de
cantants còmics professionals
–la soprano Ximena Agurto (la
reina), el tenor Rafael Miralles,
autor de l’escenografia i que
exercirà també com a director
d’escena (el faraó), i el baríton
Xavier Fernández, res a veure
amb el Sinquede (Putifar). Però
si d’una cosa està legítimament
orgullosa Salvador és del debut
de nou cantants del cor de l’òpe-
ra,nou,enpaperssecundaris,al
costat del baríton Guillem For-
né (el sacerdot), del cor Laurè-
dia i del cor del María Moliner.
Completen el repartiment la
soprano Eva Sauret (Raquel),
Francisco Amat (el coper) i Pere
Tomàs (Ismaelita), amb Jaume
Torra a la coreografia i Daniel
Casanova a la direcció musical.
Les dues primeres funcions de
la temporada –Tutto Mozart i
L’elisir d’amore– van congregar
1.500 espectadors al Claror. I
les perspectives per a La corte...
no poden ser millors. Era una
temeritat, però com funciona!
“Si t’agrada el teatre, ‘La
corte del faraón’ és ideal
per iniciar-te a l’òpera”
Andorra Lírica
Jonaina Salvador, el 28 de gener a la segona i última funció d’‘Elisir d’amore’ al Claror.
AndorrA LíricA / eduArd comeLLAs
Redacció
sAnt juLià de LòriA
Lesduespecespodriencompletar
una inquietant escena bondage:
en la primera, un dibuix al carbó
degransproporcions,Calventehi
ha retratat una noia –calba, com
totes les criatures que pul·lulen
per la sèrie, com si acabessin de
fugar-se de l’última entrega de
Mad Max– lligada de mala mane-
ra però que no sembla excessiva-
ment preocupada per la immo-
bilitat a què l’ha forçat. Tampoc
diríem que feliç, sinó més aviat
resignada. En la segona, una es-
cultura hiperrealista marca de la
casa que ha titulat Procés –res a
veureambl’altreprocés–hadonat
tridimensionalitat a la mateixa
noia, l’ha pintat de blau Klimt –el
color que li va costar probable-
ment la vida a l’autor d’El petó– i
l’ha deslligat perquè en el fons no
és mala persona.
El cert és que la criatura no
sembla gaire més contenta que
la seva germana. I no és estrany,
perquè les marques que li han
deixat les cordes fan angúnia. De
fet, no són cordes sinó fil elèctric.
El fil vermell que apareix en tota
la sèrie que fins al 19 de juny ex-
posa al Mama Maria i que encara
–diu Calvente– la connexió. La
connexió amb els dispositius mò-
bils que s’han convertit en una
extensió més del nostre cos i que
han colonitzat tots els racons de
la nostra intimitat i de la nostra
vida social. La sèrie sencera –una
desena de teles i quatre escultu-
res– és una invitació, diu, a refle-
xionar sobre la deriva –d’aquí el
títol– a què ens ha conduït l’ad-
dicció al mòbil i a la tauleta. I és
precisament aquesta addicció la
que representa la noia lligada.
Insisteix Calvente que no es
tracta d’una reacció luddita –pels
obrers que a principis del segle
XIX es van dedicar a destruir les
màquines que creien que els ro-
bavenelsllocsdetreballal’Angla-
terra previctoriana– sinó d’una
reflexió serena i realista: “Soc
el primer que utilitzo el mòbil i
les xarxes socials. És impossible
viure’n al marge, per comunicar
és imprescindible ser-hi, i l’opció
de no comunicar no és en reali-
tat una opció”. Ara bé, Calvente
s’ha erigit en portaveu d’una
generació ja en la maduresa que
no es resigna a assistir l’extinció
d’institució tan noble com era la
tertúlia: “Avui entres en un bar i
veus un grup de xavals –i no tan
xavals– asseguts a la taula, cadas-
cun abstret en el seu mòbil. No
sé si es comuniquen o no, però
segur que no ho fan amb els seus
companys de taula. Tot plegat té
un punt de cert patetisme”.
Les peces de Calvente porten
a l’extrem l’addicció contemporà-
nia a les xarxes i plantegen situa-
cions que podrien ser vinyetes en
què cada espectador pot veure-
s’hi reflectit: per exemple, en el
díptic Desconnexió imminent, que
il·lustra el dilema a què s’enfron-
tava dies enrere Alan Ward a les
pàgines d’Opinió del diari: què
fer davant del soroll de les xar-
xes, que tot ho deforma i que fa
que qualsevol cosa que s’hi digui
acabi grinyolant? Desconnec-
tar-nos-en? Donar-nos de baixa
del Facebook? És viable, això?
Quin n’és l’ús saludable? O Alea
Jacta Est, vinyeta en què un ciu-
tadà –calb, naturalment– que ha
baixat a treure el gos, ho fa amor-
rat al mòbil i tan d’esma que és a
punt, a punt d’esclafar la merde-
rada que acaba de fer la bestiola.
Ara bé, la millor troballa for-
mal i conceptual de la sèrie no
la veuran: Calvente retrata les
seves criatures absortes en el
mòbil. Però resulta que no hi ha
mòbil. L’ha esborrat. Hi cap me-
tàfora més contundent i demoli-
dora de la falsedat de l’ídol que
tots adorem?
Teoria general de la incomunicació
Calvente reflexiona sobre l’addicció al mòbil a ‘Deriva’, fins al juny al Mama Maria
Arts plàstiques
Calvente, al costat de ‘Procés’, finalment lliure de l’addicció al mòbil, però amb seqüeles.
jonAthAn giL
A. L.
AndorrA LA veLLA
calvente convida
a rumiar sobre la
tirania de les xarxes i
l’extinció de la tertúlia

Esports
La UEFA Futsal Champions Lea-
gue –així és dirà aquesta tempo-
rada l’antiga UEFA Futsal Cup–
també atrau el futbolista argentí
JavierSaviola.L’exjugadordel’FC
Barcelona i del Reial Madrid, en-
tre d’altres, i un dels cracs del Si-
deco FC Encamp de futbol sala,
continuarà la temporada vinent
i a últims d’agost disputarà –si la
seva atapeïda agenda li ho per-
met–laprèviadelamàximacom-
peticióeuropeadeclubsdefutbol
sala amb l’equip encampadà.
Així ho va assegurar a la re-
cepció del títol de la Lliga Viatges
Pantours que el Comú d’Encamp
va oferir a l’equip dirigit per Lluís
Cruz. “Seré a la UEFA Futsal Cup.
Si el calendari del Barça Legends
m’ho permet m’encantaria per-
què, quan algú es compromet a
una cosa, s’hi ha de comprometre
sempre. L’estima ha estat mú-
tua i anar a Europa és jugar una
competició molt important”, va
advertir Saviola, que als seus 36
anys disputarà l’altra Champi-
ons.Defet,elseuúltimpartitala
Champions League de futbol va
ser el 10 de desembre del 2013,
amb la samarreta de l’Olympia-
cos i contra l’Anderlecht. Va mar-
car dos gols i va fallar un penal.
Cinc anys després, tornarà a ju-
gar en competició europea.
L’argentí, resident al país, va
lloar el Sideco FC Encamp i a la
plantilla: “Aquest títol és especial
per al grup i per haver començat
aquesta història amb ells. M’hi
vaig sumar l’últim, i aquests
nois hi són des del principi del
campionat i han guanyat el títol
merescudament. Hem lluitat i la
final contra el SAE Sant Julià va
ser molt dura. És un premi molt
merescut i n’estic molt content,
no només a nivell futbolístic sinó
també a nivell personal perquè
m’han tractat molt bé i em porto
bé pràcticament amb tots. Això
és una família i ara toca gau-
dir-ho”.
Saviola, que té una lliga es-
panyola amb el Reial Madrid, se
sent com un nen amb sabates
noves. Estava retirat i fitxar pel
Sideco FC Encamp li ha servit
per tornar-se a trobar com a ju-
gador: “Continuaré la temporada
vinent. Segur que sí. Em sento
còmode i m’encanta el futbol
sala. Hi havia jugat molt quan era
petit a l’Argentina i em continua
agradant. Fer les coses amb plaer
i felicitat fa que surtin millor en-
cara”. Abans de disputar el segon
partit del play-off pel títol contra
el SAE Sant Julià l’argentí va ju-
gar a Brasil el seu primer partit
amb el Barça Legends. Per això,
es va perdre el partit d’anada.
Amb l’equip blaugrana va gua-
nyar la selecció de Pernambuco
amb un gol de Giovanni Silva.
Aquell dia va canviar els Car-
los Barbosa i els Aitor Rubio pels
Bonano, Belletti, Déhu, Pires,
Abidal, Edmilson, Mendieta, So-
rín, Giovanni, Rivaldo, Frank de
Boer,SánchezJara,Nadal,Goiko,
Dani García, Simao i companyia.
Va parlar allà sobre la possibili-
tat de tornar a guanyar un títol?
“Sí, sí... Ho vaig comentar. Per
mi, tots els títols són impor-
tants i molts em van preguntar
la meva sensació jugant a futbol
sala. Després es van posar molt
contents un cop vam conquerir
la lliga. Un títol, sigui d’on sigui,
sempre omple a un esportista. A
més a més, és el primer després
d’haver-me retirat”.
Saviola també va parlar de la
intensitat del segon partit, el que
els va donar el títol. “Són finals...
Partitsquetotsvivimmoltinten-
sament i ningú no vol perdre. El
premi d’anar a jugar la competi-
ció europea és molt gran. Sempre
hi ha fricció, però tot queda a
dins de la pista. Tothom és pro-
fessional i defensa el seu equip”,
va concloure.
El Pibito, que se sent com a
casa, tornarà a jugar Champions
i, aquesta vegada, a l’esport del
40x20.
Javier Saviola a l’altra Champions
L’argentí, que juga a l’FC Encamp de futbol sala, continua i jugarà a la màxima competició europea del 40x20
Futbol sala / Futbol
Víctor Duaso
ENCAMP
Javier Saviola
Seré a la UEFA Futsal
Cup. Anar a Europa és
jugar una competició
molt important
Per mi, tots els títols
tenen valor. Un títol,
sigui on sigui, sempre
omple
El Comú d’Encamp homenatja el Sideco FC
Encamp, campió de la Lliga Viatges Pantours
Un tribut i a la casa gran. El Comú d’Encamp va
rebre com es mereixia el vigent campió de la Lliga
Viatges Pantours, el Sideco FC Encamp. L’equip
dirigit per Lluís Cruz, que té a davant un altre títol
pel qual lluitar –el Canut–, va ser homenatjat i
va mostrar al Comú per primera vegada la copa
que l’acredita com a campió de lliga. Hi van faltar
veterans com Manolo Jiménez i Óscar Sonejee,
però la gran atracció va ser Javier Saviola. “Aquest
és el títol que més he gaudit i continuo encara
gaudint-lo. És un plaer per a tots nosaltres que
se’ns reconegui la feina que fem i donem les
gràcies al Comú pel suport”, va dir el tècnic Lluís
Cruz, que no vol pensar en el Canut ni tampoc en
Europa: “Volem gaudir del que hem viscut perquè
també hem patit molt”. Per la seva banda, el
capità Carlos Barbosa també ho tenia clar: “És la
lliga més important de les que he guanyat”.
JoNAtHAN giL
El Nóbrega
Constructora
FC Encamp
rep la llicència
UEFA
El Nóbrega Constructora
FC Encamp, que
està lluitant per la
permanència a la Lliga
Multisegur Assegurances
de futbol, va rebre ahir
una bona notícia ja que
li van acceptar novament
la llicència UEFA per a
la propera temporada.
Aquesta notícia es va
confirmar ahir després de
la reunió del departament
de Llicències de la
Federació Andorrana de
Futbol (FAF). Un altre club
que també ho va confirmar
per les xarxes socials i a
través del seu web va ser
l’inter Escaldes. Una de
les sensacions agradables
del curs, ja que va assolir
l’ascens a l’estiu, va jugar
fa poc les semifinals de
la Copa Constitució i va
rebre la llicència UEFA.
L’UE Engordany, que lluita
pel títol, també la va
rebre, com l’FC Lusitans
i grans com el tic tapa
Sant Julià i el Vall Banc
Santa Coloma.

Diari del 27 d'abril del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (13)

Similar to Diari del 27 d'abril del 2018

Similar to Diari del 27 d'abril del 2018 (20)

More from bondiand

More from bondiand (20)

Diari del 27 d'abril del 2018