La reproducció de l’opressió sempre s’ha servit del control de la reproducció dels individus oprimits, i sovint converteix els ventres materns en tragèdies per a qui dóna i per a qui rep la vida. Als temps de l’esclavatge modern a Amèrica, els ventres materns eren la primera presó de la persona esclava, que arrossegava aquest jou per naixement, i eren la condemna de les mares convertides en voluntats esclafades pel poder i pels diners, en màquines de parir i criar éssers indefensos que bressolaven sabent que se’ls arrencarien dels braços...

1. Ventres lliures.
Aquesta porció desgraciada dels nostres
germans que ha gemegat sota les misèries
de l’esclavitud ja és lliure. La natura, la
justícia i la política demanen l’emancipació
dels esclaus. D’ara endavant només hi
haurà a Veneçuela una classe d’homes, tots
seran ciutadans.
Simón Bolívar. Proclama sobre la llibertat
dels esclaus. 6 de juliol de 1816.
La reproducció de l’opressió sempre s’ha servit del control de la reproducció dels individus
oprimits, i sovint converteix els ventres materns en tragèdies per a qui dóna i per a qui rep la vida.
Als temps de l’esclavatge modern a Amèrica, els ventres materns eren la primera presó de la
persona esclava, que arrossegava aquest jou per naixement, i eren la condemna de les mares
convertides en voluntats esclafades pel poder i pels diners, en màquines de parir i criar éssers
indefensos que bressolaven sabent que se’ls arrencarien dels braços.
En plena guerra d’alliberament, el
Suprem Congrés de Xile1 promulgà el
Bando de Libertad de Vientres del 15
d’octubre de 1811, que prohibia el
tràfic i establia que tota persona que
nasquera a aquell territori seria lliure.
L’esclavisme estèril, sense mares que
pariren pels amos, estava condemnat
a la desaparició, però les mares
seguirien sent esclaves.Malgrat el
marc
revolucionari,
la
gent
privilegiada
per
la
injustícia
aconseguia reduir el ritme del progrés
amb l’esperança de revertir la
situació.
Diario de la Marina, La Havana, Cuba, 3 de febrer de
1846 (any 3, número 34, pàgina 4).
Puerto Rico, finals del XIX.
L’abolició del tràfic i els ventres
lliures foren passos endavant que
arraconaren els grans propietaris a
posicions minoritàries.
La lluita
continuà fins que l’abolició arribà a
Amèrica, de nou, amb la Constitució
de Xile de 1823. Els nous estats
americans i les potències europees
s’anaren afegint, amb fites com
l’SlaveryAbolitionActdel Regne Unit de
1833, la restitució de la llibertat als
esclaus del Perú per RamónCastilla
(1854) o la XIII Esmena de la Constitució
dels EUA, signada per Lincoln a les
acaballes de la Guerra de Secessió (1865).
I la lluita continuà, pels drets de civils i
de ciutadania i contra el racisme i el
masclisme. Des d’aleshores i fins hui.
Els ventres de les esclaves continuen sent
una font de riquesa. Com sempre passa
amb les esclaves, el part anual de les
Organ legislatiu del moviment independentista fins a l’alliberament definitiu, després de la victòria a la Batalla de
Maipú i de la famosa Abraçada entre els generals Bernardo O'Higgins i José de San Martín (5 d’abril de 1818).
1

2. vaques és el preludi de l’abús i el robatori: no podran netejar amb la llengua les petitesvides que
lluiten per alçar-se, perquè seran separades d’elles immediatament per a que no consumisquen
més calostres i llet del que decidisca l’amo. Davant sa
mare, la vedelleta començarà a ser tractada com una
propietat que només val el que val el seu futur pes en
carn. A poca distància d’on la mare és munyida i
tornada a inseminar, sense el seu caliu, patirà una pobre
alimentació a base de sèrums fins que, amb poc més de
quatre mesos, la porten a matar.
Els ventres de les gallines les condemnen a una
miserable vida, amuntegades a dins de minúscules
gàbies on han de posar ous a ritme frenètic, forçades per
la manipulació de l’alimentació, de les llums, de la
ventilació. Els ventres de les truges les condemnen a ser
màquines de produir carn de porc, fins i tot
immobilitzades amb gàbies que les converteixen en
màquines d’alletar els seus garrins condemnats. Els
ventres de les visons les condemnen a parir individus
que seran espellats. Els ventres de les elefants del circ
les condemnen a veure com destrossen a colps i maten
de fam la seua cria immobilitzada, perquè el primer pas
de l’entrenament consisteix en anul·lar la seua voluntat
quan encara està fresca.
Tots els ventres de les esclaves són una tortura afegida al
fet mateix de l’esclavatge. A totes les altres tortures.
El veganisme també proclama un bàndol de ventres
lliures, perquè l’ou és la gallina i la llet és la vaca, perquè
són el fruit d’un terrible esclavatge específic que té per
afegit el final de tots els animals, perquè les vaques i les
gallines també seran carn, pells, plomes, ossos,
gelatines… Quan ja no tinguen més valor com a ventres
que el que tenen com a carn, quan estiguen destrossades
pels parts i per anys de reclusió envoltades dels seus
excrements i sense veure la llum del dia, quan
pràcticament no es puguen moure, seran convertides en
carn d’hamburguesa o en brous concentrats.
Probablement, la fi de l’ús i explotació animal també
arribe per l’alliberament dels ventres, per l’esterilització
del sistema. Però això serà, com començà a passar a Xile, el principi de la fi, la llum que anuncia
l’eixida d’un llarg túnel, i encara queda molt per fer. En la lluita contra el paradigma mil·lenari que
converteix els altres animals en inferiors, en propietats humanes amb categoria d’objectes
mitjançant justificacions ideològiques sense base, nosaltres, individualment, podem aportar molt.
Podem fer la proclama de Bolívar i declarar que aquesta desgraciada munió d’animals que gemega
sota les misèries de l’esclavitud ja és lliure de nosaltres, perquè la natura, la justícia i la política
demanen la seua emancipació. Podem fer un bàndol de ventres lliures, que diga no a la trampa de
la vaca que riu al mig de verdes pastures i de la gallina feliç que cerca cucs a un tancat amb els seus
pollets, a la mentida de la tortura disfressada i de la matança negada.