(...) Veient això, podem entendre millor com funciona l’explotació. És com un quitrà espés i enganxós que brolla per dalt de la piràmide social i regalima lentament cap a baix, deixant més pòsit com més baix està, però sense deixar de caure fins a ofegar els individus més oprimits. Les lluites per lliurar-se d’aquest quitrà no ho són per a deixar de llançar-lo cap els de sota; es tracta de deixar de ser oprimits sense renunciar a la capacitat d’oprimir.

1. de1 3
Privilegis enganxosos.
Jesús Frare. Publicat a La Ploma , de TVAnimalista .
1 2
Mentre veia Els Homes Lliures de Jones i el3
cavaller del Sud, com tantes altres voltes,
anava a violar l’esclava Rachel, em vingué al
cap aquella escena de de Braveheart del dret
de cuixa (derecho de pernada, en castellà).4
En realitat, els documents històrics no donen
cap senyal que permeta constatar res que se
li assemble, i encara menys amb eixe nom.
Fins i tot, quan apareix, és per a que els
senyors afirmen que no en tenen constància
que s’haja aplicat mai i que, en tot cas,
renuncien a eixe suposat dret per “injust i
deshonest” .
5
En realitat, no necessitaven apel·lar a cap dret
per a forçar una dona camperola, només ho
havien de fer amb la seua impunitat i la
indefensió de les víctimes com a escut i, per
suposat, lluny de qualsevol ostentació. La
igualtat davant la llei i la seguretat jurídica no
són conceptes d’aquella societat estamental.
Per altra banda, l’honor de la família es podia
obviar a canvi de tanta proximitat al poder,
que podia atorgar beneficis, excepcions i
privilegis. Les dones eren usades com a
instruments de promoció i monedes de canvi;
estaven socialment més a sota que els homes
que podien traure profit d’eixa situació, des
del violador fins als membres de la seua pròpia família.
Tal vegada ens trobem davant l’explicació a que les violacions siguen l’icona per excel·lència de
la injustícia, de l’abús. La lluita no es genera des de la solidaritat i l’empatia, sinó de la
l’instrumentalització heteropatriarcal del fet; el patiment de les dones és patiment, sobretot, quan
convé per a “les lluites dels homes”, continua eixint de la foscor només quan els homes han de
clamar contra els seus greuges. Un bon exemple de tot això, malgrat que portat fins al ridícul, és
eixe vídeo del Tetazo a l’Obelisc de Buenos Aires on, per sorprenent que semble, l’exclusió dels6 7
homes “feministes” ocupa el centre de la notícia.
Entre els Homes Lliures de Jones podem veure clarament eixa instrumentalització, amb el
racisme i l’esclavitud com a protagonistes. Els homes blancs es revolten perquè no és la seua
guerra, perquè els amos de més de 20 esclaus no han de morir al camp de batalla. Al nord
passava una cosa semblant: els rics podien fugir de la mort comprant la seua llicència, com
també es pot veure a la pel·lícula Gangs of New York . A la guerra morien els pobres per a8
http://www.tvanimalista.com/2017/02/13/privilegis-enganxosos/1
http://www.tvanimalista.com2
El Cinèfil, Ignasi Juliachs, 04/10/2016, Els homes lliures de Jones més enllà del bèl·lic, http://elcinefil.cat/2016/10/04/3
els-homes-lliures-de-jones-mes-enlla-del-bellic/
https://www.youtube.com/watch?v=xxNA9TMMyk04
Sapiens, Medievalistes en Bloc, Rosa Lluch Bramón, 07/05/2013, La veritat del dret de cuixa, http://blogs.sapiens.cat/5
medievalistesenbloc/2013/05/07/dret-de-cuixa/
https://www.youtube.com/watch?v=uqLBBBij3b06
El Intransigente, redacció, 07/02/2017, Llegó el día: hoy es el “tetazo” en el Obelisco, http://www.elintransigente.com/7
sociedad/2017/2/7/llego-dia-tetazo-obelisco-422167.html
https://www.youtube.com/watch?v=TKJ_OOKQVrU8
Rachel Knigth, ja de major.

2. de2 3
defensar els interessos dels rics, i és així com alguns s’adonaren que no eren molt diferents dels
negres esclaus.
Però, fins i tot així, els eixia el seu privilegi davant els negres. Quan la lluita es converteix en una
lluita que és clarament contra el racisme i els abusos que justifica, la majoria dels rebels blancs
se’n desentenen. Abans, durant la guerra, quan es proclamava la igualtat de blancs i negres es
faeia deixant clar que és la gent desafavorida i explotada tota junta, blanca i negra, la que ha de
deixar de ser-ho. La reivindicació s’adapta fàcilment a les necessitats del privilegi blanc, perquè
no ho és en aquest context.
La forma de plantejar aquesta reivindicació recorda molt les de l’època medieval: “si té dues
cames, és una persona”, “pots ser amo d’un cavall, d’una vaca, d’un bou o d’una mula, però no
pots ser amo d’un ésser humà”. Com abans, la qüestió dels drets es planteja com una ampliació
del cercle restringit del privilegi per a que, a dins, càpiguen més dels que cabien abans. Per a
que capiguem “nosaltres”, deixant clar que “els i les altres” per sota nostre es quedaran a fora.
Veient això, podem entendre millor com funciona l’explotació. És com un quitrà espès i enganxós
que brolla per dalt de la piràmide social i regalima lentament cap a baix, deixant més pòsit com
més baix està, però sense deixar de caure fins a ofegar els individus més oprimits. Les lluites per
lliurar-se d’aquest quitrà no ho són per a deixar de llançar-lo cap els de sota; es tracta de deixar
de ser oprimits sense renunciar a la capacitat d’oprimir.
És molt gratificant que el moviment antiespecista, el dels sense veu, represente tot el contrari. És
el mateix impuls de les persones antiesclavistes blanques que, sense tindre res a guanyar, es
jugaren la llibertat i la vida; de les que deixen enrere la seguretat d’Occident per a treballar en un
camp de persones refugiades o per a patrullar el Mediterrani per a salvar vides, dels homes
heterosexuals feministes o militants LGTB (els que de veritat ho han entès).
És per això que ens posem en la pell dels altres animals i fem això que els seus explotadors
anomenen “humanitzar-los”, que no ens sol agradar que s’instrumentalitze la lluita per a que siga
més còmoda per a qui no vol renunciar a certs privilegis. És per això que mostrem terribles
imatges de tortures i assassinats que mai patirem, i és per això que ens manifestem “contra la
llibertat” de qui explota animals.
Per cert, l’autèntic dret de cuixa medieval no pot ser altra cosa que el cobrament per part dels
senyors, que ho podien fer perquè eren els senyors de les terres que treballaven els camperols,
Tetazo de l’Obelisc. Dificultats per a canalitzar les ànsies masculines de protagonisme.

3. de3 3
de la cuixa de cada animal que aquests hagueren criat i matat. L’autèntic dret d’una cuixa és, en
realitat, un gran exemple de l’abús i l’explotació dels éssers humans sobre l’abús i l’explotació
dels altres animals.
Homenatge a les persones esclaves que hagueren de fugir i a l’home blanc anònim que també ha passat a la història.