A partir del capítol de la sèrie Misteriosos naufragios (títol original en anglès: Deep Wreck Mysteries) titulat Un pecio lleno de huesos (Original: Search for the Bone Wreck). (...) Entre els morts, quatre eren supervivents que no superaren les ferides i patiments soferts durant la persecució pel submarí alemany. Els altres 29 anaren al fons del mar amb l’Armenian. Diuen que eren alguns dels traginers afroamericans que formaven la tripulació del vaixell, i que es negaren a abandonar les mules...

1. They had no choice. No tenien altra opció.
A partir del capítol de la sèrie Misteriosos naufragios(títol original en anglès: Deep Wreck
Mysteries) titulat Un pecio lleno de huesos (Original: Search for the Bone Wreck). Producció:
Mallison Sadler Productions, Northern Sky Entertainment Ltd i Deep Sea Productions, per a ITV,
Canwest Global History Television, National Geographic Chanel, UTV, History Chanel. Vist al
Canal Historia1.
El
final
de
l’SSArmeniantambé és el de la
germanor en la desgràcia. Era
un gran vaixell de vapor
gestionat
per
la
WhiteStarLine, la famosa
companyia propietària del
Titanic. El seu últim viatge el
portava des dels Estats Units
fins al Canal de Bristol, amb
una càrrega de 1.400 mules
per a la gran guerra d'Europa.
El submarí alemany U-24 el
localitzà quan estava a punt
d’arribar
a
les
costes
britàniques, el 28 de juny de 1915. A prop de TrevoseHead, a la península de Cornualla, va fer
dispars d’avís per a que la tripulació entregara el vaixell, però la resposta foren unes maniobres de
fuga. Finalment, el capità de l’Armenian, perseguit pel submarí que el bombardejava, ordenà la
tripulació que abandonara el vaixell. Quan veieren que els marins eren als bots salvavides, des del
submarí llançaren dos torpedes cap a la popa del vaixell, que s’enfonsà ràpidament.
L’SS Armenian.
Els supervivents foren rescatats l’endemà pel vapor d’arrossegament belga President Stevens.
L’incident, però, es saldà amb la mort de 33 nord-americans que es sumaven a les víctimes de
l’RMSLusitania, enfonsat 52 dies abans. Fou un dels esdeveniments que serví per a la declaració
de guerra dels EUA a Alemanya. Poc temps després, els soldats que havien de morir a milers als
camps de batalla d’Europa feren uns viatges semblants al de les mules de l’Armenian.
Entre els morts, quatre eren supervivents que no superaren les ferides i patiments soferts durant la
persecució pel submarí alemany. Els altres 29 anaren al fons del mar amb l’Armenian. Diuen que
eren alguns dels traginers afroamericans que formaven la tripulació del vaixell, i que es negaren a
abandonar les mules. Elles no reberen altra consideració que la de “càrrega”, subministraments
que no havien d’arribar a mans aliades i, sense ser culpables de res, foren condemnades a morir
sense tindre cap oportunitat. I, segons algunes versions, aquests homes decidiren acompanyar-les
fins al final.
Més de 90 anys després, encara buscaven el derelicte conegut com a BoneWreck (el naufragi dels
ossos). Les restes d’un vaixell enfonsat amb víctimes és un cementiri que ha de ser tractat amb
respecte: qualsevol possibilitat de mostrar imatges de restes humanes està descartada per
endavant. Però, quan trobaren l’Armenian, gràcies a les dades obtingudes dels arxius de guerra
alemanys, la principal prova foren les grans costelles i fèmurs de les mules.
El reportatge fa un homenatge als animals que pateixen i moren a la guerra amb imatges de
l’Animals in War Memorial del HydePark de Londres. Inaugurat el 24 de novembre de 2004,
s’inspira al llibre de JillyCooperAnimals in war per a retre homenatge als milions i milions
d’animals que han servit i mort sota el comandament militar britànic a la història. És una gran
paret corbada de pedra de Portland, elevada sobre unes escales, que simbolitza el camp de la
guerra. Compta amb gravats de diversos animals que evoquen imatges antigues com les dels
elefants, cavalls o camells dels monuments mesopotàmics, egipcis, grecs, romans… Una obertura
simbolitza el camí cap al combat i la mort dels animals: per una banda, dues mules de bronze
avancen cap a eixa obertura, amb la seua pesada càrrega; per l’altra, un gran cavall i un gos, també
de bronze, s’allunyen definitivament del malson.
1
http://www.canaldehistoria.es/vertv/sinopsis/518640_4/Misteriosos-Naufragios--Un-pecio-lleno-de-huesos

2. Animals in War Memorial, Londres.
El monument té inscripcions a banda i banda, encapçalades per la inscripció principal, Els animals
en la guerra. A la banda del cavall i el gos diu: Molts i diversos animals van ser emprats per
donar suport a les forces britàniques i aliades a les guerres i campanyes a través dels segles, i
com a resultat, moriren milions. De la coloma a l'elefant, que van jugar un paper vital en totes
les regions del món per la causa de la llibertat humana. La seua contribució no s'ha d'oblidar
mai. I, a la banda de les mules, diu: Aquest monument està dedicat a tots els animals que van
servir i van morir al costat de les forces britàniques i aliades en les guerres i campanyes a través
del temps. Una inscripció més petita diu, simplement: No tenien altra opció.
Les imatges em recordaren la història dels hundenminen, els gossos mina que l’exèrcit soviètic
entrenà per a atacar els Panzer alemanys durant la Gran Guerra Pàtria (1941-1945). O la dels
dofins que fan esclatar mines i que els EUA han utilitzat al golf Pèrsic durant la guerra d’Iraq (des
del 2003). Els elefants d’Anníbal Barca morint de fred al passos dels Alps. O els cadàvers que han
cobert els camps de batalla després d’una càrrega de cavalleria sota el bombardeig dels canons. O
els animals de càrrega i de combat devorats pels humans durant els setges a les ciutats. Milions de
víctimes de la guerra.
Fosa comuna plena de cavalls. Batalla de Halen (Flandes), 11-12
d'agost de 1914.
El monument als animals de la
guerra de Londres hauria de ser
considerat un dels principals símbols
del moviment vegà, especialment pel
que fa a eixa inscripció: no tenien
altra opció. Aquesta és la realitat de
tots els animals utilitzats, explotats,
empresonats i matats pels éssers
humans: no tenen altra opció que
patir aquesta injustícia, fruit de la
ideologia especista que els converteix
en propietats, en objectes com les
armes de guerra o en simple càrrega
d’un vaixell a enfonsar, com els
esclaus galiots lligats als rems. Com
els humans més pobres de la terra,
que mai han tingut els diners que els
alliberarien de la guerra, i han
acabat sent carn de canó.

3. Del reportatge sobre la troballa de l’Armenian, em quede amb aquells 29 traginers negres. No
sabem si realment decidiren renunciar als privilegis d’espècie que els donava el dret de pujar als
bots salvavides i preferiren restar del costat de la justícia, al fons del mar junt als més febles que no
contaven per a res. Persones negres de l’Amèrica de la segregació racial, de l’exclusió
institucionalitzada i el KKK, que comprenien perfectament el que tot allò significava per a les
mules. Com les sufragistes abolicionistes entenien el que era l’esclavitud, o com els brigadistes
alemanys de la columna ErnstThälmann entenien la lluita contra el feixisme, mentre ho donaven
tot a les trinxeres de la Moncloa o les batalles del Jarama i Guadalajara (1936-1938).
Vull creure que si, que aquells traginers son el millor símbol de l’empatia en la desgràcia. Aquell
cementiri submarí, amb 1.400 mules i els seus 29 germans humans, també hauria de ser un símbol
del moviment animalista. Les que no tenien altra opció per no ser individus humans, i els que
decidiren estar al seu costat.