s tota una lliçó per a la gent del moviment animalista. S’enfrontem a gent que, con von Choltitz, vessarà prepotència mentre s’escuda en el seu poder i recull els seus beneficis. Ho faran mentre puguen, mentre tinguen la paella pel mànec i, fins i tot, mentre el seu blindatge resisteix, malgrat que siga trontollant. I com ell afusellava combatents de la Resistència, aquesta gent continuaran proscrivint “terroristes” que informen i consciencien la gent, que organitzen manifestacions i actes de protesta, que entra als inferns i mostren la veritat. Ho faran fins a l’últim segon, fins que fer-ho siga tan comprometedor que la millor opció siga dotar-se d’un pretext. I aleshores proclamaran la seua plena disposició al diàleg i el seu ferm compromís amb el canvi del que es poden arribar a proclamar artífexs. Encara hui, a les visites guiades pels carrers de París, es cita von Choltitz com a salvador de la ciutat...