“Una humil vaca és la clau que ens fa humans”, diuen. Ací arribem a estar d’acord. La carn ens pot haver convertit en el que encara som: grups que exclouen i cosifiquen qui és diferent, que es doten d’una ideologia que justifica la llei de la força i que elaboren motius per a aprofitar-se de la feblesa dels altres, per a atacar, perseguir, furtar, matar, aniquilar i, sobre tot, sotmetre i esclavitzar. Tot podria ser resultat del caçador reconvertit en mascle cap de família, soldat, propietari, recaptador, sacerdot, dèspota, conqueridor i civilitzador. Aquest pot haver estat el germen de tots els sistemes de dominació, a més de l’especisme: l’heteropatriarcat, l’imperialisme o qualsevol de les formes d’apropiació de la riquesa generada pel treball de tothom que han evolucionat fins al capitalisme actual. Com ha quedat clar des de Darwin, l’evolució no s’atura. No hem d’oblidar que l’evolució cap a l’Homo sapiens no és la definitiva, com mai no ho ha estat cap. Si el salt a l’alimentació omnívora fou una fita en eixa evolució, podria ser una d’eixes evolucions que marca el camí cap a l’extinció. La caça i la domesticació no serien altra cosa que estats intermedis que han quedat molt enrere front a les noves necessitats evolutives...