(...) A l’anunci, però, si que n’hi ha de víctimes. Són les que mata Campofrío i amb les que omple eixa taula on tots hauríem de menjar del mateix plat. No sé quina cosa menjarà la vegetariana, que ho és “perquè el cos s’ho demana, i ja és com una actitud després”. I ja està. Perquè, clar, cal una vegetariana que no vulga parlar de les víctimes que es troben als plats, perquè això no és llevar-se els prejudicis. No sé què li fa el bètic a la sevillista amb les sues pinturetes, o la beata a l’ateu amb el seu rosari. El grau de dificultat creix amb la pepera que voldrà passar-se el dia justificant la violència de l’austericidi, o amb l’espanyolista negant la democràcia del carrer. I arriba a allò impossible amb l’antiavalots tornant a casa i dent que ha tingut un dia molt dur, amb la taurina mirant com torturen i maten un bou i dient que ha estat una gran obra, amb el carnívor tallant amb orgull un tros de cria de vaca...