alba

01/11/2015
1
Enfocaments metodològics del
treball de les habilitats lingüístiques
Tema 6
 L’enfocament comunicatiu o ensenyament comunicatiu de la llengua
apareix a començaments dels anys 70 a partir del treball d’un grup d’experts
vinculats al Consell d’Europa (van Ek, Wilkins, Alexandre, Widdowson...)
 L’objectiu del enfocament comunicatiu és l’adquisició de la competència
comunicativa
 Cal ensenyar no tan sols la gramàtica (competència gramatical) sinó també
les diferents varietats d’una llengua (competència sociolingüística) i les
formes que s’hi associen i els continguts socials i culturals que permeten
comunicar‐se amb èxit (competències discursiva i estratègica)
 Es basa en la gramàtica del text, que estudia el text o discurs en el seu
conjunt, sense fragmentar‐lo en unitats més petites
 Des d’un punt de vista psicològic es basa en les teories de la psicologia
cognitiva, que destaca el paper que té la gramàtica en l’ensenyament de una
L2 amb l’objectiu que l’aprenent adquirisca la gramàtica interioritzada d’un
parlant nadiu
Enfocaments metodològics del treball de les habilitats
lingüístiques: l’enfocament comunicatiu

01/11/2015
2
Característiques bàsiques dels enfocaments comunicatius (1):
a) Aprendre una llengua significa aprendre a comunicar‐se en aqueixa llengua.
b) L’ensenyament ha de ser globalitzador i no atomístic. Això l’oposa als mètodes
centrats en estructures i paraules
c) La correcció és secundària enfront de la capacitat d’entendre i fer‐se entendre
d) És més important la fluïdesa que la correcció
e) El significat és més important que la forma. S’intenta aconseguir una
pronunciació comprensible, no necessàriament la d’un nadiu
f) Cal treballar totes les habilitats lingüístiques (parlar, conversar, escoltar, llegir
i escriure) amb igual intensitat
g) La repetició, si es fa, és un poc freqüent
h) Els diàlegs se centren en l’ús de funcions comunicatives, i no es memoritzen
Característiques bàsiques dels enfocaments comunicatius (2):
i) S’han d’ensenyar els elements lingüístics suficients per a comprendre i expressar
les diferents classes de funcions lingüístiques que se solen realitzar en situacions
o activitats de la vida humana
j) La contextualització de les activitats de llengua utilitzades és una premissa
bàsica
k) S’intenta que, des del primer moment, els alumnes puguen comunicar en la
nova llengua
l) La motivació naix de l’interés per allò que es pot comunicar mitjançant el
llenguatge
m) Es considera acceptable un ús prudent de la llengua materna. La traducció pot
utilitzar‐se quan l’alumne ho necessita o quan el puga beneficiar
n) El sistema de la llengua que s’estudia s’aprendrà millor a través de l’esforç que
comporta intentar comunicar. És per això que els alumnes interaccionen amb
gent real, mitjançant treballs de grup o de parella, o a través dels seus escrits

01/11/2015
3
Metodologia (i 3):
1) Objectiu: mai s’ha d’oblidar que l’objectiu final de l’acció docent és que l’alumne es
comunique, encara que siga amb una gramàtica relativament imperfecta
2) Gramàtica: la classe no es basarà en explicacions gramaticals, encara que aquestes
tampoc no s’han d’excloure sistemàticament
3) Tipus d’activitats: l’enfocament comunicatiu pot incloure qualsevol tipus d’activitat
d’altres mètodes, sols que haurà de modificar‐se de manera que siga comunicativa i
significativa per a l’alumne
4) Materials: a la classe s’utilitzen materials de la vida real (reàlies), per tal d’acostar el
model de llengua que s’ensenya al llenguatge viu i real del carrer
5) L’organització dels programes d’aprenentatge pot estar basada en diferents
elements: funcions comunicatives (expressar agraïment, demanar ajuda...), nocions
lingüístiques (identificació personal, lloc de residència...), temes o tòpics (l’escola, la
família...), tipus de text... Les més habituals són les basades en les nocions i les
funcions (enfocament nocional‐funcional) i les basades en els textos (enfocament
textuals)
L’enfocament nocional‐funcional
 És un dels plantejaments metodològics possibles (no l’únic possible)
dins de l’enfocament comunicatiu de l’aprenentatge de llengües
 Proposa la descomposició del concepte global de llenguatge en unitats i
subunitats en funció de les situacions comunicatives en què els
aprenents es troben implicats:
• Funcions:  relació de propòsits comunicatius, d’intencions o motius
per a comunicar‐se (ex. donar instruccions, demanar excuses,
acceptar una invitació, aconsellar, saludar ...)
• Nocions:  conceptes expressats mitjançant la llengua que combinen
formes gramaticals i lèxiques i que el parlant utilitza per a expressar
idees, raonaments, necessitats..., és a dir, per a comunicar‐se.
Poden ser generals i abstractes (ex. expressió de l’espai, del temps,
de la quantitat, de la qualitat...) o  més específics i concrets (ex.
identificació personal, lloc de residència ...)

01/11/2015
4
 El currículum (syllabus) nocional‐funcional és un inventari de les funcions i
de les nocions lingüísticocomunicatives que ha de conéixer un usuari de la
llengua en un nivell determinat.
 Exemples:
a) Funcions lingüístiques:
a.1) Demanar i donar informació de fets (identificar, descriure, narrar, corregir,
preguntar...)
a.2) Expressar i demanar que s’expressen actituds intel∙lectuals (expressar acord o
desacord, refusar alguna cosa, acceptar/declinar invitacions, oferir‐se a fer alguna
cosa...)
a.3) Expressar i demanar que s’expressen actitud emocionals (expressions de gust /
disgust, sorpresa, esperança, satisfacció / insatisfacció, desacord, preocupació,
temença...)
a.4) Expressar i demanar que s’expressen actituds morals (disculpar‐se, perdonar,
aprovar / desaprovar, mostrar apreci...)
a.5) Fer fer / persuadir (suggerir una acció, demanar a algú que faça alguna cosa, invitar a
fer, aconsellar, advertir...) (...)
b) Nocions generals:
b.1) Nocions d’existència: Existència/no existència; Presència/absència;
Disponibilitat/indisponibilitat; Possibilitat/impossibilitat; Esdeveniment; Exposició.
b.2) Nocions espacials: Localització: Posició relativa; Distància; Moviment; Velocitat
de desplaçament; Direcció i sentit del moviment; Origen i arribada; Ordenació
espacial; Dimensions (mida, longitud, alçada, amplària, volum, etc.).
b.3) Nocions temporals: Situació puntual en el temps i en períodes temporals;
Seqüència temporal; Temps present (actual)/passat/futur;
Anterioritat/posterioritat; Simultaneïtat; Duració i permanència (imperfectivitat);
Finalització i cessament; (perfectivitat); Retard/puntualitat; Rapidesa/lentitud;
Freqüència; Repetició; Continuïtat; Canvi i transició.
b.4) Nocions quantitatives: Nombre i números; Quantitat; Gradació quantitativa
b.5) Nocions qualitatives: Qualitats físiques (forma, dimensió, color, gust,
tacte,textura; visibilitat, audibilitat, olor, edat, antiguitat, netedat, brutícia, etc.);
Qualitats avaluatives (apreciacions globals, autenticitat , falsedat,; valor, preu,
adequació, correcció desitjabilitat, èxit, fracàs, utilitat, etc.).
(...)

01/11/2015
5
c) Nocions específiques:
c.1) Identificació personal (nom, adreça, número de telèfon, data i lloc de
naixement, edat, sexe, estat civil, religió, afeccions, caràcter, etc.).
c.2) Lloc de residència (tipus de residència, habitacions i dependències,
mobiliari, equipament, serveis, regió, flora i fauna...).
c.3) Negocis, professió, ocupació (tipus de feina, lloc de treball, condicions
laborals, salari, preparació, promoció...)
c.4) Temps lliure, entreteniments (afeccions, interessos, mitjans de
comunicació, espectacles, activitats intel∙lectuals, esports, museus, premsa...)
c.5) Viatges (viatges quotidians, vacances, països i llocs, mitjans de transport,
entrada i sortida d’un país, llengües, allotjaments, documentació...)
(...)
MAS; M.; MELCION, J. (1992) Nivell llindar per a la llengua catalana.
Barcelona, Generalitat de Catalunya / Consell d’Europa.
http://www20.gencat.cat/docs/Llengc
at/Documents/Aprendre/arxius/nivell
_llindar.pdf

01/11/2015
6
 A partir dels anys 80 l’enfocament comunicatiu es basa en
la gramàtica del text o del discurs, que estudia el text (o
discurs) en el seu conjunt, sense fragmentar‐lo en unitats
més petites
 Les aportacions més importats de la gramàtica del text a la
didàctica de la llengua són 2: les tipologies textuals i les
propietats textuals
 Les aportacions de la gramàtica del text a la didàctica de la
llengua es poden aplicar tant a l’ensenyament d’una L1 com
d’una L2
Les aportacions de la gramàtica del text
 Tipologia textual: és una classificació dels diferents tipus de
text
 Les tipologies textuals entren dins de la competència
discursiva (Canale i Swain)
 Hi ha diverses propostes de tipologia de textos, com ara la de
J. P. Bronckart, basada en l’enunciació i els processos
cognitius, o la de J. M. Adam, que es basa en les funcions de
comunicació
Les tipologies textuals són actualment un dels elements
bàsics de la programació de les classes de llengua, i es poden
aplicar tant a l’ensenyament d’una L1 com d’una L2

01/11/2015
7
 Tipologia textual de Jean‐Michael Adam (1985)
1. Descriptiu
2. Narratiu
3. Explicatiu
4. Argumentatiu
5. Conversacional
6. Predictiu
7. Instructiu
8. Retòric
http://www.xtec.cat/ies-pere-
vives/cat/dossier1.pdf
1) Text descriptiu
(1.1) Definició: informa sobre l'estat de les coses, com són.
(1.2) Funció comunicativa: asseverar enunciats d'estat.
(1.3) Característiques lingüístiques: acumulació
d'imperfets, oracions atributives, adjectius i
complements del nom, adverbis de lloc, etc.
(1.4) Models de textos: inventaris, guies turístiques,
diccionaris, etc.

01/11/2015
8
2) Text narratiu
(2.1) Definició: narra fets i accions situant‐los en el temps i
en l'espai.
(2.2) Funció comunicativa: asseverar enunciats de fet.
(2.3) Característiques lingüístiques: presència de verbs en
passat (pretèrit perfet en combinació amb altres
temps) i expressions temporals.
(2.4) Models de textos: reportatges, rondalles, novel∙les,
pel∙lícules, notícies, etc.
3) Text explicatiu
(3.1) Definició: fer comprendre alguna cosa.
(3.2) Funció comunicativa: asseverar per explicar conceptes o
per fer entendre alguna informació (intenció didàctica).
(3.3) Característiques lingüístiques: presència de connectors
causals (perquè, atés que, ...) i d'expressions
denominadores.
(3.4) Models de textos: els llibres de text, els exàmens, els
apunts, els fullets explicatius, alguns discursos polítics i
religiosos, etc.

01/11/2015
9
4) Text argumentatiu
(4.1) Definició: serveix per a exposar punts de vista,
opinions i també per a rebatre, convéncer, persuadir o
fer creure alguna cosa a algú.
(4.2) Funció comunicativa: convéncer.
(4.3) Característiques lingüístiques: presència de
connectors causals, consecutius i adversatius,
bàsicament (en conseqüència, perquè, per tant, doncs,
però...).
(4.4) Models de textos: els debats, les cartes a la premsa,
els articles d'opinió, les queixes, l'oratòria judicial, etc.
5) Text conversacional
(5.1) Definició: comporta un intercanvi d'informació entre
diversos interlocutors.
(5.2) Funció comunicativa: preguntar i, secundàriament,
també prometre, amenaçar, agrair, etc.
(5.3) Característiques lingüístiques: hi apareixen gairebé tots
els tipus de modalitats oracionals; hi ha una gran varietat
d'esquemes entonatius; s'hi troben sovint oracions
incompletes...
(5.4) Models de textos: els diàlegs, les entrevistes, les
converses telefòniques, etc.

01/11/2015
10
6) Text predictiu
(6.1) Definició: informa sobre accions, fets o estats que es
produiran o s'han de produir en el futur.
(6.2) Funció comunicativa: predir.
(6.3) Característiques lingüístiques: presència de futurs i
condicionals.
(6.4) Models de textos: informes meteorològics, profecies,
horòscops, etc.
 Cohesió: és el domini de les articulacions gramaticals del text
 Fa referència al lligam que hi ha entre els diversos elements
de la manifestació lineal del text: sintagmes, oracions, paràgrafs,
etc.
 Correspon a aspectes de la de la competència lingüística
(Canale i Swain)
 Se sol dir que la cohesió i la coherència van unides, que són
les dues cares de la mateixa moneda.
 Els principals mecanismes de cohesió són:
 L’anàfora:
 La dixi
 La connexió
 La puntuació

01/11/2015
11
 Anàfora: és la remissió a un element anterior del text a
través de la identitat de referència o de sentit
Conten que Sant Lleonart volia fundar un
monestir i ø va anar a demanar un bocí de terra
al rei. El sobirà va oferir-li tot un reialme, però
el sant el va rebutjar i ø li va dir que ø només
volia la terra que pogués recórrer el seu ase en
una nit. Per aquesta raó se'l tenia pel patró dels
rucs i ases i hom l'invocava perquè ø vetlés per
la salut d'aquests animals.
 Exemple d’exercici sobre l’anàfora
Rescriu aquest text substituint els mots en negreta pels pronoms o
substituts que els corresponguen.
Esqueixeu el bacallà i poseu el bacallà, durant un parell d'hores, en un
recipient amb aigua. Canvieu l'aigua del recipient dues vegades i
espremeu el bacallà a cada canvi perquè perda l'aigua anterior. Tasteu el
bacallà després de l'últim canvi d’aigua: eviteu que el bacallà quede
insípid.
Per un altre cantó, renteu bé les creïlles, poseu les creïlles en una olla
amb aigua que cobresca les creïlles, i tireu sal a les creïlles. Poseu l'olla a
foc ràpid, i abaixeu el foc quan l'aigua arranque el bull. Una vegada cuites
les creïlles, deixeu refredar les creïlles i talleu les creïlles a rodanxes.
Col∙loqueu les creïlles en una plata i afegiu el bacallà a ...

01/11/2015
12
 Dixi: és la remissió als elements contextuals
extralingüístics de la comunicació
 Els interlocutors (1a i 2a persones): pronoms
personals, morfemes verbals i possessius de 1a i 2a
persona
 El temps (ara, abans d’ara i després d’ara): adverbis
temporals (avui, demà, ahir), sintagmes nominals amb
demostratius (aquest matí...), morfemes verbals.
 L’espai: (demostratius espacials (ací, aquell, això) i
adverbis i locucions adverbials de lloc (dins, davant, a la
dreta...).
 Connexió: Fa referència a les relacions de tot tipus
(coordinació/subordinació, oposició significativa, ordenació lògica,
cronològica, espacial...) que es donen entre les oracions del text o entre
elements de les oracions.
 Els mots connectors són paraules o grups de paraules que
cohesionen el text i guien la lectura
 D'una banda, estructuren (organitzen i relacionen) paràgrafs i
oracions dins el text
 De l'altra, fan de senyals textuals per al lector perquè assenyalen la
distribució de les idees en tot el text
 Hi ha categories gramaticals especialitzades a fer aquesta funció
(preposicions i conjuncions) i altres que poden fer‐la juntament amb
altres funcions (adverbis)

01/11/2015
13
 Exemple d’exercici sobre la connexió
 Completa lliurement la idea següent amb proves i exemples
il∙lustratius.
 A continuació redacta, a partir de totes les dades de cada esquema,
un text argumentatiu complet, tenint cura d’utilitzar els lligams de
relacions lògiques que consideres necessaris.
Idea principal Proves Exemples
La bicicleta és un
vehicle ideal a la
ciutat
___________
___________
___________
___________
___________
___________
 Puntuació: els signes de puntuació permeten delimitar i
identificar els enunciats d’un text i caracteritzar‐ne aspectes de la
sintaxi (ordre, modalitat), l’entonació i el sentit (inflexions,
suspensions, pauses), el tipus de discurs (diàleg, discurs
indirecte), l’estil...
 No és exacte que els signes de puntuació siguen una
equivalència escrita de l’entonació:
 És cert que determinades entonacions es marquen amb signes
gràfics (? !)
 Altres usos de la puntuació (aposicions, enumeracions...) tenen
únicament una explicació sintàctica
 El fet que la puntuació no sempre seguisca unes pautes
objectives o normatives ha provocat que la puntuació siga un dels
punts febles del treball escolar de la llengua escrita

01/11/2015
14
 Gramàtica o correcció: determina la correcció
gramatical del text d’acord amb la normativa
 Fa referència tant a textos orals com a textos escrits
 Té en compte a tots els aspectes lingüístics:
ortografia, fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic
 En la didàctica tradicional de la llengua solia ser
l’única propietat dels textos (juntament amb la
presentació dels textos escrits) que era corregida i
avaluada
 Presentació: s’ha de tenir en compte tant en els
textos orals com en els textos escrits:
 Orals: domini de la veu, comportament dels
interlocutors, ús dels codis no verbals...
 Escrits: cal∙ligrafia, netedat, marges, interliniat,
disposició dels diferents apartats del text, aspecte
dels paràgrafs, tipografia...

01/11/2015
15
 Estilística: es refereix a la capacitat expressiva
general del text
 Els aspectes més importants a tenir en compte pel
que fa a l’estilística són:
 Riquesa, variació i precisió lèxiques
 Complexitat i variació sintàctiques
 Recursos retòrics per a la comunicació (figures
retòriques, recursos literaris, el to del text...)
 Grau de risc de l’alumne a l’hora d’elaborar un text
El Marc Europeu Comú de Referència per a les
Llengües
 El Consell d’Europa va publicar el
2001 (any europeu de les llengües) el
Common European Framework for
Languages: Learning, Teaching,
Assessment
 L’objectiu d’aquest document és
proporcionar unes bases comunes per
a la descripció d’objectius, continguts i
mètodes per a l’aprenentatge de
llengües, amb la intenció de
promocionar el plurilingüisme com a
resposta a la diversitat lingüística i
cultural d’Europa

01/11/2015
16
Llengües
Continguts del MECR (1)
 Descriu què han d’aprendre a fer els aprenents d’una
llengua (coneixements i habilitats) a fi d’utilitzar‐la per a
la comunicació
 Inclou el context cultural en què s’utilitza la llengua
 Descriu 5 destreses lingüístiques: comprensió oral,
expressió oral, interacció oral, comprensió lectora i
escriptura
 Defineix i descriu els 6 nivells comuns de referència
(A1, A2...C2) amb una llista detallada de descriptors que
permeten mesurar el progrés dels aprenents en cada
estadi de l’aprenentatge i al llarg de tota la vida
Llengües
Continguts del MECR (i 2)
 Determinar l’adquisició de la competència lingüística
en cada nivell de referència i en cada una de les
destreses
 Analitza exhaustivament els diferents sistemes
d’avaluació lingüística d’acord amb els objectius
perseguits
 Dóna descripcions detallades sobre l’elaboració dels
currículums d’ensenyament de llengües
 Analitza el paper de l’ensenyament per tasques en
l’aprenentatge i l’ensenyament de llengües

01/11/2015
17
Llengües
Llengües

01/11/2015
18
Llengües
El MECR estructura la competència en 6 nivells de referència:
Nivell A1 (nivell inicial): pot comunicar‐se a nivell elemental per satisfer
les seves necessitats amb fórmules fixes; pot mantenir una conversa
senzilla sobre temes personals si l'interlocutor l'ajuda
Nivell A2 (nivell bàsic): pot entendre i expressar idees sobre els temes
més propers i comunicar‐se en un viatge per satisfer les seves necessitats
Nivell B1 (nivell llindar): pot desenvolupar‐se amb èxit en la majoria de
situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, així com
expressar la seua opinió sobre qüestions properes
Nivell B2 (nivell avançat): pot entendre la majoria de textos i mantenir
converses amb fluïdesa sense esforços per part de l'interlocutor
Nivell C1 (domini funcional): pot tenir èxit en gairebé tots els intercanvis
comunicatius, entén el doble sentit i el rerefons cultural de l'idioma, pot
treballar en la llengua estrangera
Nivell C2 (domini expert): la seua correcció és semblant a la d'un nadiu

alba

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (17)

Similar to alba

Similar to alba (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (7)

alba