Tractament integrat de les llengües

1. TRACTAMENT INTEGRAT DE LES LLENGÜES
1. Quant a POSSIBILITATS DEL PLANTEJAMENT INTEGRAT, trobem:
- El tractament integrat de llengües (TIL). - El tractament integrat de llengua i continguts (TILC). -
El tractament integrat de les diferents àrees no lingüístiques.
2. COMPONENTS DEL TRACTAMENT INTEGRAT DE LES LLENGÜES L’enfocament
integrat de les llengües és un enfocament complex , que ha de ser el resultat de la confluència de
tres processos en els quals van prenent-se decisions, basades en principis didàctics rigorosos i
adequades al context en què s’han d’aplicar. Aquests tres processos són:
- La unificació de criteris: Unificació d’aquells aspectes relacionats amb la didàctica de les
llengües sobre els quals tot el professorat de cada centre i cada etapa ha d’arribar a uns criteris
unificats.
- La diversificació de tractaments: Després d’haver unificat els elements que haurien de ser
comuns, caldrà passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstàncies com són: l’edat
dels aprenents, la situació de les llengües en la societat, etc..
- L’organització global: Organització. Hem d’organitzar la seqüència d’introducció de cada
llengua, la lectura i escriptura i el seu ús vehicular.
3. UNIFICACIÓ DE CRITERIS: Consideració de la llengua com a objecte d’aprenentatge.
El professorat tendeix a considerar la llengua simplement com un codi que els alumnes han
d’interioritzar a partir de l’estudi i la pràctica descontextualitzada de les regles amb què la
gramàtica ha intentat descriure’l. Els corrents més innovadors d’ensenyament-aprenentatge de les
llengües considera la llengua com a instrument de comunicació, com a organitzador del pensament i
com a regulador de la conducta pròpia i d’altre.
L’enfocament didàctic
És necessari un acord, sobre com hem d’enfocar la metodologia de les llengües en un centre.
4. CONDICIONS PER A UN APRENENTATGE ESCOLAR ÒPTIM DE TOTES I
CADASCUNA DE LES TRES LLENGÜES DEL CURRÍCULUM.
1. Es partirà sempre de les capacitats i els coneixements inicials dels xiquets i les xiquetes, dels seus
interessos i motivacions.
2. L’entrada d’informació lingüística consistirà en mostres reals de llengua en ús parlada o escrita.
3. Els alumnes i les alumnes usaran la llengua com a instrument per a fer coses interessants i
funcionals en situacions comunicatives reals o simulades.
4. Caldrà motivar els alumnes i les alumnes per a processar els textos orals i escrits.
5. Es plantejarà una focalització progressiva en la forma.
6. Es promouran actituds favorables envers el coneixement d’altres llengües i cultures.
7. S’organitzarà l’activitat centrada en l’alumne/a, tot partint de les seues necessitats comunicatives.
8. Es corregiran els errors, però no sempre, no tots i no de qualsevol manera.
9. La gestió de la classe afavorirà la interacció.
10. Es crearà a l’aula un clima càlid i relaxat.
11. L’avaluació s’integrarà dins el procés d’ensenyament-aprenentatge
Alguns suggeriments pel que fa als punts més conflictius per al tractament de la L1, L2 i LE.:
Valencià com a L1
1. Treball sobre la gramàtica i el vocabulari en contextos comunicatius i amb activitats
comunicatives.

2. 2. Incorporació gradual del treball
3. Reflexió sobre les normes d’ús especialment pel que fa a la utilització del llenguatge col·loquial
i de l’estàndard.
4. Treball amb textos reals i/o adaptats —de tots els gèneres textuals.
5. Treball sobre la precisió, adequació i genuïnitat del lèxic.
6. Treball sobre les actituds envers l’aprenentatge del valencià i el seu ús vehicular.
7. Visio moderna i actual de la societat valenciana
Valencià com a L2 (alumnat castellanoparlant) 1. Enfocament radicalment comunicatiu des de
l’Educació Infantil que faça descobrir als xiquets i les xiquetes el valencià com una nova llengua.
2. Continuació del treball comunicatiu de llengua en el cicle inicial.
3. Iniciació a la lectura i escriptura en valencià ja en el primer nivell del cicle primer de l’educació
primària.
4. Atenció a la forma a partir d’activitats comunicatives.
5. Treball sobre la literatura de tradició oral y la cultura.
6. Treball sobre les actituds envers el valencià i el seu ensenyament i ús vehicular. 7. Atenció a les
interferències.
Castellà com a L2
1. Enfocament bàsicament comunicatiu de bon començament que potencie la destresa bàsica de
comunicació interpersonal. 2. Continuació del treball comunicatiu en el cicle inicial.
3. Incorporació progressiva des tasques de producció oral planificada. 4. Atenció a la forma a partir
d’activitats comunicatives
5. Atenció a les interferències.
Llengües estrangeres 1. El professor ha de tenir una bona competència en la llengua estrangera.
2. El grup d’alumnes ideal no hauria d’ultrapassar l’abast físic del professor. 12 o 15 alumnes.
3. Les sessions per als alumnes d’Infantil i Primària haurien de ser curtes, no més de 20 o 30 min.
4. La motivació ha de provenir del plaer i engrescament que experimenten en la pròpia situació
d’aprenentatge
5. L’enfocament didàctic privilegiarà, l’ús comunicatiu de la llengua en detriment de l’aprenentatge
de les regles i del seu estudi formal.
6. La llengua a la qual estaran exposats els alumnes i les alumnes ha de ser significativa.
7. S’hi privilegiarà l’enfocament d’aprendre llengua fent coses.
8. S’hi utilitzaran recursos com ara cant, ball, mitjans audiovisuals atractius, etc.
9. Haurien d’identificar cada llengua amb una persona i amb un espai comunicatiu específic.
Aprenents joves (Educació Infantil i primer cicle de Primària)
1. Grups no massa grans.
2. Sessions de treball curtes.
3. Motivació derivada de l’interés de la tasca.
4. Enfocament bàsicament comunicatiu.
5. Prioritat a l’activitat dels alumnes, que aprendran llengua mentre hi fan coses interessants.
6. Presència constant del joc i d’activitats amb un component lúdic important.
5. ORGANITZACIÓ DEL TREBALL DE LLENGÜES DE L’EQUIP DOCENT D’EDUCACIÓ
INFANTIL. INTEGRACIÓ DE LLENGÜES
L’equip docent haurà d’establir uns criteris organitzatius mínims per afavorir l’aprenentatge separat
dels codis que ha de facilitar la transferència i evitar la interferència. Així, prendrem uns acords
mínims sobre:
- la persona/es que farà de model lingüístic ( utilitza la llengua per a fer la classe).

3. - els grups
- el temps que dedicarem a cada una de les llengües
- la rutina
- espais on es focalitzaran els aprenentatges en cada llengua
- les línies generals de planificació sobre com es treballarà en cada llengua