Llengua i Literatura

1. La sessió del dia 4 de febrer de 2015, ha tingut com a punt de partida una breu explicació dels
documents més importants que hi ha a la plataforma, així com el posterior plantejament de dues
tasques relacionades amb dos d’aquests. D’una banda, el Tractament integrat de les llengües, per
mitjà d’un resum, on hem tractat de recollir aquelles idees que ens han semblat més importants.
D’una altra banda, les Orientacions per a l’elaboració d’unitats que integren llengua i continguts en
el marc d’una educació plurilingüe, centrant-nos més concretament en allò que refereix al TILC i en
elscontingutsindispensablesque hande formarpart d’unaunitatdidàctica.
En primer lloc, es presenta el resum relacionat amb el TRACTAMENT INTEGRAT DE LES
LLENGÜES:
1. Aquestplantejamentintegratofereix unaorganitzacióen tresaspectes:
 El tractamentintegratde llengües(TIL).
 El tractamentintegratde llenguai continguts(TILC).
 El tractamentintegratde lesdiferentsàreesnolingüístiques.
Des del manament curricular fins a la intervenció en l’aula o en el centre s’hauran de prendre
decisions.
2. Componentsdel tractamentintegratde lesllengües
L’enfocament integrat de les llengües és un enfocament complex i, per tant, ha de ser el resultat
de la confluència de tres processos en els quals van prenent-se decisions, basades en principis
didàcticsrigorososi adequadesal contextenquè s’hand’aplicar.Pertant,podemtrobar:
 La unificació d’aquells aspectes relacionats amb la didàctica de les llengües sobre els quals
tot el professoratde cadacentre i cada etapa ha d’arribara uns criterisunificats.
 La diversificació, posterior a la unificació, on caldrà passar a diferenciar-ne el tractament
segons diverses circumstàncies tals coml’edat dels aprenents i la situació de les llengües en
la societat.
 L’organització, ja que s’ha d’organitzar la seqüència d’introducció de cada llengua, la
lecturai l’escriptura,aixícomel seuúsvehicular.

2. 3. Unificacióde criteris
D’una banda, la llengua es considera l’objecte d’aprenentatge predominant en els corrents més
innovadors d’ensenyament-aprenentatge de les llengües. A més, aquesta s’entén com
l’instrument de comunicació, com a organitzadora del pensament i com a reguladora de la
conducta pròpia i d’altre. En aquest sentit, la llengua es concep més com un instrument que els
alumnes han de dominar que com uns coneixements que han d’aprendre. D’una altra banda,
l’enfocament didàctic, necessari per arribar a un acord sobre com hem d’enfocar la metodologia
de lesllengüesenuncentre.
4. Condicions per a un aprenentatge escolar òptim de totes i cadascuna de les tres llengües del
currículum
 Es partirà sempre de les capacitats i els coneixements inicials de l’alumnat, dels seus
interessosi motivacions,i del seuestild’aprenentatge.
 L’entrada d’informació lingüística consistirà en mostres reals de llengua en ús parlada o
escritaa l’abastde lescapacitats de comprensióde l’alumnat.
 L’alumnat utilitzarà la llengua com a instrument per a fer coses interessants i funcionals en
situacions comunicatives reals o simulades, amb una atenció primordial al missatge i no a
lesformeslingüístiques.
 Caldràmotivarl’alumnatpera processarelstextosoralsi escrits.
 Es plantejarà una focalització progressiva en la forma i una reflexió sobre l’ús, inserides dins
lestasquescomunicativesi d’acordamblesnecessitatsplantejadesperlatasca.
 Es promouran actituds favorables envers el coneixement d’altres llengües i cultures, així
com tolerància i respecte envers els seus parlants, especialment pel que fa a les llengües
minoritzadesopròpiesde l’alumnatimmigrant.
 S’organitzarà l’activitat centrada en l’alumne/a, tot partint de les seues necessitats
comunicatives.
 Es corregiran els errors, però no sempre, no tots i no de qualsevol manera. Només es
corregiranquanno entrebanquenl’activitatcomunicativade l’alumnat.
 La gestió de la classe afavorirà la interacció i un ús sostingut del llenguatge iniciat i
gestionatperl’alumnati nocontrolatsempre pel professorat.
 Es crearà a l’aulaunclimacàlidi relaxatque proporcione seguretatafectiva.

3.  L’avaluació s’integrarà dins el procés d’ensenyament-aprenentatge i no es farà solament al
final.
A continuació, hem inclòs alguns suggeriments respecte als punts més conflictius per al tractament
de la L1, L2 i LE, sentaquestselssegüents:
 Valencià com a L1
 Treball sobre la gramàtica i el vocabulari en contextos comunicatius i amb activitats
comunicatives per tal de construir i automatitzar la varietat estàndard, a partir del valencià
col·loquial que l’alumnatportade casa.
 Incorporació gradual del treball sobre les estratègies de comprensió i producció oral i
escritaen contextosi situacionsformals.
 Reflexió sobre les normes d’ús, i motivació per a l’ús del valencià en totes les situacions
informalsi formalspròpiesde lavidaquotidiana,elsestudis,ladiversió,etc.
 Treball amb textos reals i/o adaptats encara que no siguen habituals en l’entorn de
l’alumnat.
 Treball sobre la precisió, adequació i genuïnitat del lèxic, amb una atenció específica als
llenguatgesespecíficsde lesdiferentsdisciplinesacadèmiques.
 Treball sobre lesactitudsenversl’aprenentatgedel valenciài el seuúsvehicular.
 Visiómodernai actual de la societatvalenciana.
 Valencià com a L2 -alumnatcastellanoparlant-
 Enfocament radicalment comunicatiu des de l’Educació Infantil que faça descobrir a
l’alumnat el valencià com una nova llengua, amb un treball aprofundit sobre les destreses
orals, especialment receptives, que els preparen per al seu ús vehicular a partir del cicle
inicial.
 Continuació del treball comunicatiu de llengua en el cicle inicial, tot incorporant
gradualmentel treball sobre textos,realitzatjaencastellà,laseuaL1.
 Iniciació a la lectura i l’escriptura en valencià ja en el primer nivell del cicle primer de
l’EducacióPrimària.
 Atenció a la forma a partir d’activitats comunicatives, especialment les que comporten una
produccióoral o escrita.
 Treball al voltant de la literatura de tradició oral i altres aspectes relacionats amb la cultura

4. popularde tradicióvalenciana.
 Treball sobre lesactitudsenversel valencià,el seuensenyamenti úsvehicular.
 Atencióalesinterferències.
 Castellà com a L2
 Enfocament bàsicament comunicatiu de bon començament que potencie la destresa bàsica
de comunicacióinterpersonal.
 Continuació del treball comunicatiu enel cicle inicial, totincorporant gradualment el treball
sobre textos,lecturai escripturarealitzatjaenvalencià.
 Incorporacióprogressivade tasquesde produccióoral planificada.
 Atenció a la forma a partir d’activitats comunicatives, especialment les que comporten una
produccióoral o escrita.
 Atencióalesinterferències.
 Llengüesestrangeres
 El professorhade teniruna bonacompetènciaenlallenguaestrangera.
 L’alumnat no hauria d’ultrapassar l’abast físic del professor o la professora quan seuen en
rotllanaal seuvoltant.
 Les sessions per a l’alumnat d’Infantil i Primària haurien de ser curtes, no més de 20 o 30
minutsd’ensenyamentefectiu.
 La motivació ha de provenir del plaer i engrescament que experimenten en la pròpia
situaciód’aprenentatge.
 L’enfocament didàctic privilegiarà, d’entrada, l’ús comunicatiu de la llengua en detriment
de l’aprenentatge de lesreglesi del seuestudiformal.
 La llengua a la qual estarà exposat l’alumnat ha de ser significativa, i serà presentada dins
d’uncontextque tingaencompte elsseusinteressosi coneixements.
 L’enfocamentd’aprendre llenguafentcoses.
 S’hi utilitzaranrecursoscomara cant, ball o mitjansaudiovisuals atractius.
 En condicions ideals l’alumnat hauria d’identificar cada llengua amb una persona i amb un
espai comunicatiuespecífic.

5.  Aprenentsjoves -EducacióInfantili primercicle de Primària-
 Grups no massagrans.
 Sessionsde treball curtes.
 Motivacióderivadade l’interésde latascai no de cap finalitatexterna.
 Enfocamentbàsicamentcomunicatiuambunamínimaatencióa la forma.
 Prioritata l’activitatde l’alumnat.
 Presènciaconstantdel joci d’activitatsambuncomponentlúdicimportant.
5. Organitzaciódel treball de llengüesde l’equipdocentd’EducacióInfantil.Integracióde llengües
Segons cada programa d’educació bilingüe, a cada llengua li correspon un tractament diferent dins
d’unplantejamentmetodològicunificat. Enaquestsentit,elsacordsmínims tenenaveure amb:
 La persona/esque faràde model lingüístic.
 Els grups.
 El tempsque dedicaremacada una de lesllengües.
 La rutinaones treballaràcadallengua.
 Espaison esfocalitzaranelsaprenentatgesencadallengua.
 Les líniesgeneralsde planificació sobre comestreballaràencadallengua.
En segon lloc, i tenint en compte l’altre document: ORIENTACIONS PER A L’ELABORACIÓ
D’UNITATS QUE INTEGREN LLENGUA I CONTINGUTS EN EL MARC D’UNA EDUCACIÓ
PLURILINGÜE, cal fer una menció especial a allò que entenem per TILC. Així doncs, és possible
afirmar que aquest concepte fa referència al Tractament Integrat de les Llengües i els Continguts.
A més, tal com hem comentat anteriorment i com es pot contemplar en aquest document, no hem
d’oblidar els quatre continguts que han de conformar una unitat didàctica. Aquests són els
contingutsacadèmics,lacomunicació,lacognició i la cultura.
Per un altre costat, al llarg de tota la sessió el professor de l’assignatura ha realitzat una
presentació al voltant d’un document anomenat IMMERSIÓ EN LLIBRES I LECTURES. UNA
PROPOSTA PER A L’ALFABETITZACIÓ INICIAL EN CONTEXTOS MULTILINGÜES. Basant-nos en
aquest, hem dut a terme una selecció d’aquells aspectes que hem considerat més importants o
han cridatmés lanostra atenció,elsqualspresentemacontinuació.

6. Primerament, cal destacar que es tracta d’una proposta d’innovació plantejada per Ana Teberosky
i Angélica Sepúlveda enfocada a l’ensenyança inicial del llenguatge escrit a aules multilingües. En
altres paraules, esdevé un model d’immersió en el llenguatge i en l'alfabetització per mitjà de
llibres de qualitat literària. En aquest sentit, podem trobar la normativa sobre l’ensenyament i
l’aspiració constructivista de l’aprenentatge, però sorgeix la necessitat de proposar una
perspectiva que comprenga tant la lectura com l’escriptura, en una sola concepció d’alfabetització
inicial pera laconstrucciódel xiquet/acoma lector/ai escriptor/a.
Seguint amb aquesta línia, la justificació que ambdues realitzen al voltant d'aquesta proposta rau
en el fet que consideren que és preferible utilitzar textos en suport material tals com llibres,
revistes, diaris, etc. A més, cal destacar que aquesta proposta es centra en l’ús de llibres de
literatura infantil, els quals comprenen tres activitats: la lectura, la reescriptura i parlar sobre allò
llegit i escrit. Per aconseguir-ho, Teberosky i Sepúlveda proposen la lectura en veu alta, la lectura
compartida i participativa, així com la lectura guiada i silenciosa. També, consideren fonamental
escollir els llibres atenent a criteris psicoeducatius segons la capacitat de cada xiquet/a, sent
aquestselssegüents:
 No llibresdidàctics,ésadir,manualsi fitxes.
 Si textosreals i gèneres literaris.
 En primer cicle, utilització de llibresen format àlbum: àlbums educatius que no són narratius,
àlbums narratius i àlbums informatius. Aquests poden presentar varietat de gèneres,
temàtiquesdiversesi laimportànciad’elementsgràfics.Però,perquè formatàlbum?
 Presentenunaexcel·lentqualitatartística.
 El textliterari coma discursnarratiu.
 Existeix unarelaciód’interdependènciaentre el texti lail·lustració.
 Lector com a audiènciadual -modelsicònicsi literaris-.
 Importànciade la il·lustraciói delsaspectestipogràfics.

7. No obstant això, hem considerat oportú adjuntar una graella que recull d’una forma més detallada
lesraonsprimordialsperala utilització d’àlbumscoma mitjàde treball enl’alfabetitzacióinicial:
Així com també, hem volgut incloure la recerca que hem dut a terme a través d’algunes editorials
valencianes amb el propòsit de seleccionar una sèrie de COL·LECCIONS CONFECCIONADES PER UN
AUTOR/A O PER UNA EDITORIAL, les quals ens poden servir a nosaltres com a recurs educatiu en
un futura una aula d’EducacióPrimària.

8.  Narrativa
 Els quatre Sherlocks
 A la llumde València
 El MicaletGalàctic
 El Clubde la Ciència
 El Micaletde por
 Lletranova
 Els casosde NilsHazard
 Assaig
 El nord
 Textures
 Teatre
 La tarumbateatre
 El Micaletteatre
 Poesia
 Bromerapoesia
 Primerslectors
 El mónde Paula
 El meumóni jo
 Editorial Tàndem
 Xino-Xano
 La rata Marieta
 Tombatossals
 Naixements
Finalment, respecte a la proposta de Teberosky i Sepúlveda, és necessari posar de manifest els
tipus de llibres que han triat per a traslladar-la a la pràctica. Aquests són els abecedaris il·lustrats,
els vocabularis il·lustrats (llibres amb imatges amb una funció referencial), els contes tradicionals
(rics des del punt de vista lèxic i des dels seus recursos lingüístics) i els àlbums narratius. En
definitiva, tal com afirmen les autores, els llibres literaris han de ser el centre de les
programacions per als docents i el centre de les activitats d’aprenentatge per a l’alumnat. Per tant,
per mitjà d’aquesta proposta es pretén considerar experiències d’alfabetització que garantissen

9. riquesa lingüística del material d’ensenyança i alhora orienten les activitats d’aprenentatge per a
què l’alumnatsigacapaç de construirconeixements.
Per concloure, cal comentar que l’última part de la sessió l’hem destinat a la realització d’una
activitat en grups que ha consistit a respondre a la següent qüestió: COM PODEM I QUE PODEM
FER PER INTERPRETAR TEXTOS LITERARIS EN PRIMÀRIA? Després d’establir un debat per posar en
comú les idees que cadascuna tenia, hem decidit aquestes opcions: tertúlies, dramatitzacions,
xarradesi assemblees.